amb Natàlia Cerezo.
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dijous 15 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells-Alfai i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el jutjat de Pau i els serveis municipals de Caldes ja treballen al nou edifici del Carme. Un codinenc i una calderina presenten Can Cinto, un restaurant de cuina catalana amb tocs d'arreu del món a Castellcí. Santa Maria Dolors celebra la festa major d'hivern presentant el nou mapa amb relleu del poble.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que avui mateix han obert el públic a Caldes de Montbui els serveis municipals de l'Ajuntament Calderí a la seva nova ubicació a l'antiga Escola del Carme, que s'assumen al jutjat de Pau, que ja hi treballa des de dimarts.
El projecte de remodelació del nou espai del Carme va començar el 2019, poc abans de la pandèmia, i va ser presentat en públic el passat dissabte 31 de maig. Estem parlant de tres nous edificis de serveis municipals situats on havia existit l'antiga escola Pia del Carme i que l'Ajuntament Calderí va arribar a un acord amb la congregació de les Carmelites a propietària
per convertir-la en un espai que albergarà diversos serveis municipals, com també espais per entitats calderines. El procés de trasllat i obertura d'aquests serveis s'està fent de forma esglaonada i es preveu tenir a punt totes les activitats municipals que s'hi faran durant aquest primer trimestre del 2026. De moment, des del dimarts, ja hi treballa el jutjat de Pau i avui se li sumen els serveis municipals.
Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbuí, penjava un vídeo ahir a Instagram on ho explicava.
Bon dia. Si heu de fer algun tràmit al jutjat de Pau, heu de saber que s'ha traslladat ja aquí a l'antiga escola del Carme, que era l'escola de molts calderins i calderinars. Aquesta és l'entrada principal, diguem-ne, de l'edifici antic. Ja ho sabeu, cap aquí, cap al vestíbul, que molt recordarem com la recepció de l'escola, aquí mateix, amb l'escala emblemàtica. I heu de seguir cap al fons d'aquí de la planta baixa.
i cap aquí ja podeu entrar al jutjat de Pau. Bé, qualsevol tràmit, ja ho sabeu, aquí, a l'antiga escola del Carme, l'oficina de justícia, jutjat de Pau, de Caldes de Montre. L'espai va ser presentat al públic a mitjans de l'any passat amb una jornada de portes obertes que va aglutinar a gairebé mig miler de persones. L'acte va comptar amb els parlaments dels regidors i regidores que han participat en el projecte, com també amb actuacions de diverses entitats artístiques del poble.
Isidre Pineda explicava així la importància d'aprofitar i restaurar el patrimoni calderí, com també els diversos usos que tindrà aquest nou espai. El primer objectiu que teníem era el de recuperar patrimoni calderí, però donar-li vida i donar-li usos que poguéssim mirar el present i el futur de Caldes de Montbuí amb usos molt necessaris, com per exemple els espais culturals, de foment de la promoció econòmica, la robòtica...
però també habilitant espais amb dependències municipals, com els serveis municipals de GEMSA, també el jutjat de pau, que estarà just aquí baix, aquí farem els casaments civils, que era l'antiga biblioteca, i també hi haurà la ràdio municipal.
Com hem comentat, el projecte es va començar a gestar ara farà set anys i Jordi Martín, regidor d'Urbanisme i Espais Públics, la regidoria que ha estat més implicada en aquest projecte repassava en grans trets les diverses etapes que han passat fins a dia d'avui.
L'edifici, la llavor d'aquesta renovació va començar el 2019, quan el representant de les monges carmelites va entrar al meu desfatx i des d'aquell moment vam començar les negociacions. L'any següent vam tactar un tracte just i correcte per amb dues parts, amb una permuta que va ser per l'Ajuntament. Obtenir aquest edifici sense endeutar-nos
I per les germanes, el que elles necessitaven al seu moment, que eren unes propietats que no els importessin cap tipus de càrrega?
L'any següent, 2022, el que vam fer va ser un procés de participació ciutadana per definir quins eren els usos que calderins i calderines pensaven per aquest edifici. 2023, el que vam fer, un cop teníem ja les idees i l'edifici, evidentment va ser buscar finançament. Per tant, ja amb el finançament i la idea vam anar el 2023 pel projecte, pel concurs d'arquitectura i per la licitació de les obres.
2024, comencem les obres. 2025, obrim el Carme. Des del punt de vista socioeconòmic, Roser Xalabarder, regidora d'Empresa, Promoció Econòmica i Treball, destaca la importància de la convergència de diversos tipus de públic que hi haurà en el nou espai, com també els diversos serveis educatius que oferirà.
Hi haurà també la sala de robòtica, la sala de robòtica que no només serà per nens i nenes perquè les escoles puguin explaiar aquest llenguatge computacional que han d'ensenyar a les escoles sinó que també els donarem eines perquè ho puguin treballar i aquí convergiran nens i nenes, joves, empreses, persones professionals que vulguin canviar de sector i digitalitzar-se i llavors creiem que les empreses se'ls ha de donar la importància que necessiten perquè
donen força de treball i necessitem donar formacions de les que ells necessitin, la formació amb talent, de tecnologia, de robòtica, digitalització i la cultura de l'esforç, que sempre és una de les coses que ens demanen. Els edificis estan situats al vell mig de Caldes, en una posició estratègica i de gran importància pel municipi. L'edifici principal es va construir el 1880 i està catalogat com a bé cultural d'interès local.
L'antic pati del centre s'ha convertit en una gran plaça oberta que els responsables presenten com un dels elements claus de l'equipament, ja que comunicarà els tres edificis i tindrà entrada des de diversos carrers.
I avancem amb una notícia que ja us vam explicar ahir, ja que el cos de bombers de la Generalitat va tancar el 2025 amb més de 62.500 actuacions arreu de Catalunya. D'aquestes, 57 van ser a Sant Feliu de Codines, 109 a Caldes de Montbuí, 54 a Vigues i Riells del Fai i 259 al Mollanès, on hi destaca Mollà amb 123.
Respecte al 2024, els serveis fets des del cos de bombers han augmentat un 9%. Les principals categories de serveis han sigut els salvaments, amb més de 18.000, seguit dels incendis urbans, amb quasi 15.000, i les assistències tècniques, amb 13.000. El cos va fer públic ahir un comunicat en què repassava totes aquestes xifres i en el qual destaca la pagada generalitzada del 28 d'abril, que tots recordareu de ben segur,
com l'episodi que més ha destacat en tot l'any a causa de la seva excepcionalitat. Tot i les dificultats en la comunicació, els bombers van registrar aquell dia 623 serveis actuacions, sobretot de salvament de persones atrapades en ascensors i també d'assistència a persones amb mobilitat reduïda
a les residències de gent gran i en habitatges, com també a passatgers de trens que havien quedat aturats. La nit de la Revella de Sant Joan també és un dels altres punts calents pels bombers. En aquesta jornada destaquen els incendis urbans, sobretot de contenidors, i també incendis de vegetació. Aquest any, entre el 23 i el 24 de juny, van atendre un total de 1.209 serveis. Si ens centrem en els pobles que cobrim des d'aquí, des de l'E59...
Destaquem Mollà, amb 123 serveis majoritàriament d'assistència tècnica i de salvaments. Caldes de Montbuí, amb 109 actuacions, aglutines, sobretot incendis urbans i serveis per afavorir la mobilitat a les carreteres. A Sant Feliu, amb 57 serveis, destaca l'assistència tècnica, mentre que a Vigues i Riell del Fall, amb 54, la cosa està molt repartida
entre les diferents categories. El 2025 ha sigut un any amb nombrosos episodis meteorològics greus, amb les fortes pluges que van caure a les Terres de l'Ebre a finals de setembre i a principis d'octubre, en què s'hi van arribar a desplaçar efectius de les unitats GRAE, que són el grup d'actuacions especials, i també dels GRAF, el grup d'actuacions forestals, i també un helicòpter.
I anem ara cap al Mujanès perquè Santa Maria Dolors celebra la festa major d'hivern aquest diumenge amb un matí carregat d'activitats. La caminada popular de Sant Sebastià donarà el tret de sortida a la festa. Ens ho explica en Jordi Givert.
Els diners recaptats amb les inscripcions aniran destinats a la Marató de Trescat, gràcies a que les amigues de la Marató de Santa Maria d'Olor han organitzat el recorregut amb l'ajuda del Centre Excursionista del Poble. En acabar, els participants podran gaudir d'una xocolatada popular i tot seguit, a un quart de dotze del migdia, la sala polivalent del Centre Recreatiu acollirà la inauguració del nou mapa en tres dimensions,
i relleu del terme municipal. En Cristian Pedró és el geògraf i veïdolor que ha fet el disseny. Mira, jo vaig fer un mapa amb un tros igual i el vaig donar al casal d'avis. I el dia del cotonet de Botifarra l'alcalde el va veure i va dir, hosti que xulo, no em podries pas fer un de tot el municipi així.
Sí, i res, així ens va sortir com se'n va encarregar per part de l'Ajuntament de fer de tot el municipi el mapa en 3D i pintat a mà. Després el mapa quedarà instal·lat a l'entrada de l'Ajuntament. A les 12 del migdia, un concert del duet format per Ricard Cots i Sergi Padilla tancarà la festa a l'Espai Amalosa.
I seguim amb tu, Jordi, perquè Nando Jovany acaba la segona etapa marató del Dakar, en tercera posició, en la categoria 4x2, tot i encadenar una setmana plena d'avaries i contratemps.
Només tres etapes separen el xef de Monistrol de Caldés d'aconseguir acabar el seu segon de cara amb cotxes. Una setmana complicada on Joan ja ha tingut de tot, com ara haveries vàries, o una topada amb un altre cotxe que el va obligar a canviar el capó del seu vehicle. Ell mateix explicava a les seves xarxes socials que no tenen gaire sort. Ara resulta que el camión que ens venia a portar a la TESA
resulta que ha trencat el trapeci ell o no sé què li ha passat. I ara el camión que feia una hora que havia passat per aquí i que no portava les peces, ha tornat a passar per davant nostre i se n'ha anat cap allà. No sabem on, si ha anat a les dunes a buscar-lo, no sé, no sabem. Jo crec que hem trepitjat merda de camell.
Aquesta desena etapa que sortia del campament base enmig del desert tancava la segona marató del Dakar d'aquest any. Un bon ritme els ha permès ser tercers a només 16 minuts del líder de la seva categoria, a la 4x2.
Avui l'etapa posarà a prova la sang freda i orientació dels pilots. La ruta entre Bixa i el Hanakia deixa ja enrere les dunes del desert, però és un espacial amb més de 300 quilòmetres amb moltes bifurcacions i encreuaments que dificulten la navegació.
I acabem el programa d'avui explicant-vos que un codinenc i una caldarina van inaugurar la setmana passada el restaurant de Can Cinto a Castellsi, en què oferiran cuina tradicional catalana fusionada amb cuines d'arreu del món que han après en els seus viatges que han anat fent durant la vida. Es tracta del xef Joan Miralda i Paula Lasse, que serà l'encarregada de la sala.
Començar un projecte nou i més en el món de l'hostaleria sempre és un repte, i en aquest cas, en un poble tan petit com Castellcí, segur que té la seva part positiva, però altres de no tant. Tot plegat, ho coneixerem tot seguit amb aquesta entrevista als impulsors d'aquest nou cancinto a Castellcí. No us la perdeu.
Començar un projecte nou, i més encara en el món de l'hostaleria, sempre és un repte, i en aquest cas, en un poble tan petit com és Castellcí, doncs de ben segur que té la seva part positiva, però també altres de no tant. Ja tenim amb nosaltres, per via telefònica, en Joan Miralda i la Paula Lance, que són els propietaris, i el xef i la cap de sala d'aquest nou cancinto de Castellcí. Bon dia als dos i gràcies per atendre'ns aquest matí a Ona Codinenca i al Territori 17.
Ara fa poc, nois, fa poc més d'una setmana, vau inaugurar el nou Can Cinto. Abans de res, després ja anirem més enrere de com ha anat tot aquest projecte, però com va anar aquesta inauguració i suposo que la gent en va sortir contenta, no?
Sí, bé, a veure, vam rebre... Ens esperàvem una inauguració d'unes 50-60 persones i em sembla que vam triplicar pràcticament els números. Així que estem contentíssims amb la rebuda que hem tingut al poble. Estava tothom encantadíssim i amb moltes ganes que s'obrís un restaurant allà. Molta gent ens deia, ostres, és que falta alguna cosa aquí per donar-li vida al poble. Així que tothom molt content, els amics i família, evidentment, també supercontents per nosaltres.
Sí, sí, molt contenta amb la rebuda. Molt bé, clar, si tirem una mica enrere i anem al naixement del projecte, sempre hi ha un moment darrere qualsevol projecte que es decideix, vinga, anem a fer-ho, com sorgeix l'oportunitat d'obrir aquest restaurant i una mica des d'això, des que vau decidir, vinga, fotem-li, quins són els passos que heu passat fins que va arribar la inauguració de l'altre dia?
uf, doncs moltíssimes hores. Tot això va sorgir perquè nosaltres tenim un petit terreny a Castellcí, a costat de Vegetàlia i tal, i allà volem fer un projecte que estem batallant amb l'Ajuntament, que són molt macos, la veritat, i en principi això tindrem un...
Un projecte per fer un cobert i una vinya i tal, que ens feia molta il·lusió i el tirarem endavant conjuntament amb aquest projecte per poder fer això, per poder fer en un futur el nostre vi, el nostre hort i tal i qual. I rei, passant per davant de Can Cinto, que era el maestro abans, vam veure que posaves lloga.
I res, això que em va estar, i de quina gràcia, vam anar a parlar amb me mare i li vam dir, hòstia, mira, és allò que abans era el maestro. I ens va dir, hòstia, ho hem d'anar a veure, que és molt guapo, que no sé què, i tal. I això, nosaltres ja teníem una feina, que estàvem bé i tal, però...
Però bé, vam dir, va, anem a treure el cap, perquè sempre fa molts anys que buscàvem coses, no hi ha res, els lloguers són inassumibles i tal, i vam anar-ho a veure i tot van encaixant, van encaixant, va ser com un senyal de Déu, o de la iaia.
I res, i vam anar-ho a veure i ens vam enamorar del lloc. Vam veure molt clar que ho havíem d'agafar i més més tot vam rebre el suport de tota la família, sobretot, que ens va dir que és el moment que ho agafeu. Hem treballat des de fa molts anys, sobretot el Joan, fa 24 anys que es dedica a la cuina, i sempre ha estat treballant pels altres, bàsicament, i era com, bueno, teníem ganes de muntar el nostre propi projecte.
i hem estat viatjant molt i amb tot el que hem après amb els viatges i tot ha sigut com, bueno, doncs ara és el moment de fer-ho. Molt bé, molt bé, o sigui, una història, això, no? Diguem, quins són els canvis que heu fet de l'antic maestro aquest que hi havia, que ja era un restaurant, diguem, amb cara i ulls i que ja funcionava, i com ha sorgit aquest nou Cinto, Can Cinto?
Nosaltres volíem tornar als orígens de Can Cinto, per això es torna a dir Can Cinto. Can Cinto va obrir entre el 1950 i el 60, segons ens ha dit el propietari i la propietària, i res, ens feia molta il·lusió, a part que ma mare, ja et dic, són d'allà, la iaia va néixer allà a Can Sants, i tots havien anat a Can Cinto Antic.
I va ser com voler tornar als orígens de Can Cinto, fent la brasa que també feien, però posant-la al nostre to, a la nostra cuina, que la nostra cuina és cuina catalana tota la vida, però...
amb tocs de fusió de tots els viatges que hem fet. Hem estat viatjant per Àsia durant bastants mesos, hem estat dos anys i mig viatjant per tota Amèrica, per Amèrica Central i Amèrica del Nord, i hem anat aprenent moltes tècniques, moltes coses, i hem fet una fusió de cuina catalana, típica de tota la vida, peus de porc, guisats amb ceps i botifarra negra, terrina de xai, callos, cargols, però tot amb tocs de...
amb tècniques i tocs i salses i productes dels viatges que hem anat fent i del que hem anat aprenent. Ara heu dit això, no?, fusió de, diguem, de cuina catalana tradicional amb altres cuines de viatges que heu fet. Poseu-me un exemple, no?, allò d'un plat que digueu, mira, si veniu aquí i voleu provar allò, sortir una mica del paladar tradicional català, proveu això que segur que us encantarà.
Bé, no sé, tenim els cargols, per exemple, que és un clàssic català, uns cargols guisats així amb salseta. Jo crec que és el plat així de fusió de carta que tenim com més bèstia. Això són uns cargols i li hem posat un toc amb una salsa de tomates verdes i chile serrano.
que ens va ensenyar a fer un veí que vam tenir a Mèxic, que a Mèxic vam obrir un restaurant, també una temporada, i teníem un veí al restaurant que sempre ens feia aquesta salsa, que és molt típica d'allà, doncs hem decidit fusionar això, els cargols, amb la salsa aquesta que ens va ensenyar...
aquest bon amic que vam fer, per exemple. També hi ha una altra, que és la terrina de xai, que és la típica terrina de xai que fa 100 anys que es fa, segurament, o molts anys que es fa, que és el típic xai que nosaltres cuinem a baixa temperatura i li posem el brandy típic, el cunyac per brandy,
el cuinem a baixa temperatura i tal, però després li fem una reducció amb una salsa yakiniku, que és una salsa que també vam descobrir en un restaurant a Caldes, que vam estar. És una fusió de Catalunya, caribenya i japonesa, saps?
I tot això ha servit a Castellcí, no? No és allò típic d'un restaurant de Barcelona, potser, sinó que esteu a Castellcí, un poblet molt petit. Porteu molt poquet, una setmaneta, diguem, però què creieu que us suposarà com a restaurant estar a Castellcí? Potser heu de ser bastant conscients del públic que teniu, no de fidelitzar molt públic? Com penseu que jugarà aquesta ubicació?
Bueno, a veure, aquest pell sí. Hem de buscar també molt el fet aquest de fer la cuina tradicional de sempre, perquè vulguis o no, la gent de poble i la gent d'allà sempre et ve a buscar els típics peus de porc, els callos, totes aquestes coses que a la gent li agrada, la gent de tota la vida és el que li agrada menjar.
Però després, Castellxi també està molt bé, perquè també hi ve molta gent de fora, molta gent de Barcelona, que venen els caps de setmana o per vacances, que també hi ha gent que busca aquestes cosetes més diferents, donar-li un puntet com més divertit a la cuina, fer-ho una mica diferent. Crec que Castellxi és molt bon lloc,
pel tipus de cuina que fem nosaltres, perquè és que poden trobar representada la fusió aquesta de les dues coses. I tant pots menjar uns callos de tota la vida com menjar-te una escòrpora que tenim fregida, que és un plat que és supertípic de Mèxic i que segurament costarà molt de trobar per aquí a qualsevol lloc de la zona.
Molt bé, i com a cap de sala, Paula, la persona que està allò de cara a la clientela, com ens imaginem aquest restaurant? Quanta gent hi pot cabre?
Mira, ara tenim muntades les sales amb les taules que ens hi caben 48 persones. Ja et dic, aquests dos caps de setmana inclús n'hem fet més perquè hem estat remuntant taules i hem arribat a fer 50 i alguna cosa, així que això ve i després de cara d'estiu amb la terrassa i tot segurament podrem acabar fent bastanta més gent.
Però bé, la qüestió que et dic, nosaltres és el que vam dir, vam muntar el projecte aquest, hem muntat aquest projecte per sortir de l'hostaleria convencional i el fet de... i feina, i fer feina, i més taules, i més gent, i més gent. Jo al final he tingut, durant els 24 anys que porto fent això, que a última hora acaba
Parlar malament, eh? És a dir, que va donant menjar a porcs. I no vull jo això mai més a la meva vida. Jo vull que... Per exemple, una anècdota, em va trucar un client i em va dir... Sí, sí, vull venir, sí, com sigui, a l'hora que em diguis a les 3... I dic, no, no, no, no pot ser estar ple, volem donar un bon servei. Nosaltres volem donar un bon servei. Nosaltres volem que la gent vingui i se senti com a casa, que mengi tranquil·la, que mengi a gust, que no hi hagi...
un soroll excessiu, intentar fer les coses maques, fer amb carinyo i que... I no fer fora, vull dir, no fer torns tampoc, vull dir, si em venen a la una no obligar-los a marxar a les tres per remuntar la taula, saps, tampoc, vull dir, el que volem fer és fer les coses amb el Bet, el Joan, amb carinyo, amb amor, que tothom surti content i que se sentin a gust en el nostre restaurant.
Molt bé, nois, doncs us he de confessar que a mi com a mínim heu fet obrir molt la gana, ja estic pensant en tots aquests plats que m'heu dit. Ja per acabar, recordeu-nos o digueu-nos l'horari, quan podem venir aquí?
Mira, nosaltres estem obrint els migdies, fem dilluns, dijous, divendres, fem a menú diari, que també es pot provar a la carta si voleu, també l'oferim, i dissabtes i diumenges fem esmorzars de forquilla a partir de les 9 del matí, més o menys fins les 11 i mitja, 12, i després a dinars també, dissabtes, diumenges i festius.
Molt bé, doncs tot claríssim. Ara ja sabem qui es vulgui acostar aquí al nou Can Cinto de Castellcí que pot anar-hi en aquests horaris. Joan Miralda, Paula Lance, propietaris d'aquest nou Can Cinto, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí aquí a Ona Codinenca i al Territori 17. I molts ànims i forces per aquest projecte que, això, esteu arrencant i l'hostaleria té el seu, no? Però, bueno, si ho encareu amb les ganes que ens heu demostrat avui, doncs segur que anirà perfecte. Moltes gràcies.
I fins aquí el programa d'avui. L'ES59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell Llarçol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web onacodinenca.cat, a la pàgina de Facebook i a la xarxa social X, als perfils d'Ona Codinenca i també de l'ES59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert i la Gemma Permanyer i també, que us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.