Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dimecres, 10 de desembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbui, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que l'Ajuntament de Caldes es registra a Madrid la demanda contra l'estat espanyol per recuperar 50.000 euros espoliats durant el franquisme. Sant Feliu considera un èxit l'encesa de llums i la fira de Nadal del cap de setmana. La població de Vigues i Riells demana més manteniment a parcs i jardins i millora de la mobilitat.
el butlletí dels municipis de la C-59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que l'Ajuntament de Caldes de Montbuí ha registrat aquest matí al Ministeri de Memòria Democràtica, a Madrid, la demanda contra l'estat espanyol perquè els retorni 50.000 euros espoliats al poble durant la dictadura franquista.
La presentació de la demanda que el consistori Calderí va fer pública el 20 de novembre en la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco s'ha fet avui realitat amb el registre formal a Madrid. Dia, doncs, molt important per a aquest procés que va començar el 2022 amb l'entrada en vigor de la nova llei de memòria històrica
i amb la qual l'Ajuntament busca retornar els 48.000 euros que el franquisme va espoliar de quatre entitats calderines el 1939, com també reclamar justícia i servir de precedent per altres ajuntaments. Isidre Pineda és l'alcalde de Caldes.
Acabem de registrar la demanda dirigida a l'Administració Central de l'Estat. De fet, és una demanda que enfoquem directament al Ministeri de Memòria Democràtica per escavalar els béns espoliats pel franquisme a l'Ajuntament de Caldes de Montbuí. Vam presentar, justament, 50 anys després de la mort del dictador, el 20 de novembre, els 48.000 euros de la modena actual...
que li corresponen a l'Ajuntament de Caldas, perquè són els diners que el franquisme va requisar a diferents entitats de caràcter municipal i que avui hem registrat justament per un tema de justícia i que esperem que el mateix ministeri tingui com per toca, tenint en compte la llei de memòria democràtica del 2022.
Pineda, que ha estat acompanyat pel diputat Francesc Marcàlvaro, el primer tinent d'alcalde David Través i la regidora de Cultura Laia Cusco, ha demanat també una reunió amb la directora de Memòria Històrica Zoraida Ijosa per presentar la iniciativa personalment.
la demanda registrada consta d'unes 200 pàgines i inclou tota la documentació que des del 2022 la doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, Neus Moran, ha pogut recopilar a través d'investigacions i que acrediten les quantitats exactes espoliades.
Ens hem d'imaginar un document de pràcticament 200 pàgines amb diferents actes de l'Ajuntament, diguem-ne, de 1939, on nosaltres ens basem en la tasca que ha fet la historiadora Neus Moran, que és catedràtica de la Universitat de Barcelona, i també en una presentació, diguem-ne, d'una reclamació...
primer per via administrativa, que ens ha ajudat i orientat el professor i advocat Daniel Vallès de la Universitat Autònoma. Per tant, sí, és un document en el qual nosaltres acreditem aquests gairebé 48.000 euros que van ser espoliats a l'Ajuntament de Caldes de Montbui i que ja estan registrats dirigits al Ministeri de Memòria Democràtica.
Recordem que la xifra d'aquests 50.000 euros que es reclamaran sorgeix de l'espoli d'unes 29.000 pessetes de l'època republicana a tres entitats vinculades amb l'Ajuntament Calderí en aquell moment. 26.600 correspondrien a la secció administrativa de la propietat urbana, 2.300 al menjador popular infantil i la resta al comitè de milícies.
Tot i això, la suma de pessetes espoliades celebrarien fins les 84.800 si es comptés amb l'espoli de la Cambra Agrària, però aquestes 50.900 restants ja no poden ser reclamades, ja que un alcalde dels anys 90 les va desestimar en cedir els diners a la Cambra Agrària de Barcelona.
Pineda explica que en són conscients que la demanda és un fet pioner, com a mínim a Catalunya, i assegura que esgutaran totes les vies legals que faci falta per tirar-ho endavant, com ara l'Audiència Nacional o fins i tot tribunals europeus. Som conscients que no hi ha hagut més ajuntaments que hagin impulsat reclamacions de béns com la que estem fent des de l'Ajuntament de Caldes de Montbuí. Som conscients que estem obrint camí.
Això fa que no sabem com acabarà aquesta reclamació, aquesta demanda, però sabem com comença. Venint avui aquí a Madrid, registrant la demanda, demanant, exigint al govern de l'Estat reconèixer una qüestió que és inapel·lable, i és que el franquisme va expulgar l'Ajuntament Republicà, l'Ajuntament Legítim de Caldes de Montbuí. I, evidentment, si no s'atén a aquesta reclamació, el següent pas que haurem de dur a terme és la demanda a l'Audiència Nacional...
Esperem no arribar ni aquí ni al Tribunal Europeu, però ho fem, evidentment, per justícia, no només pels diners, són gairebé 50.000 euros, que ens agradaria dedicar més polítiques de memòria democràtica, més polítiques de memòria local, però ho fem sobretot per justícia i per memòria de les víctimes que van patir el franquisme.
Des de Caldes esperen crear un precedent i que altres ajuntaments facin el mateix. L'alcalde no ha volgut detallar terminis ni dates, però sí que ha assegurat que avui arrenca un procediment que no se sap com acabarà, però sí com comença, i és amb Caldes demanant justícia i memòria històrica.
L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines valora positivament l'espectacle d'encesa de les llums de Nadal i la fira que s'ha celebrat aquest cap de setmana i que tots dos han tingut novetats per fer-ho més atractiva per la població i per donar la benvinguda al Nadal amb alegria. En només 20 dies pel 25 de desembre, dia de Nadal, Sant Feliu de Codines va arrencar divendres a passat
la campanya de festes nadalenques amb l'obertura de les llums. L'acte va ser espectacular amb un videomàping a la façana de l'Ajuntament que va servir de compte enrere pel moment de l'encesa. Abans d'aquesta encesa, els de no metabalis van escalfar els ànims amb una rua des de les escoles cap a la plaça, on els amics de l'Escudella van servir fins a 400 racions de caldo a tots els assistents. Veient allò ràpid que va volar el caldo l'any passat, es va afegir una olla més.
Mentre la plaça s'omplia, el Club de Gòspel Codinenc feia un concert per amenitzar l'estona. Anna Vilarrasa, regidora de Comerç i Turisme, valorava així la tarda de divendres.
el divendres a la tarda amb l'encesa de llums. S'ha fet molt bona feina des de l'Ajuntament i estem consolidant aquesta data. La cercavila des de l'escola Jaume Valmes, FEDAC i arribada a la plaça agrupa a moltes famílies i es comença a sentir la màgia del Nadal. Personalment, la projecció del videomàping crec que va ser un gran encert i una acció molt novedosa.
I ja dissabte al matí el mercat setmanal va tenir un top molt de Nadal i a la tarda la plaça es va omplir de parades i de tallers. Una de les novetats va ser gràcies a l'associació de comerciants que va nevar a la plaça Petita. Sí, sí, així com ho sentiu, a la caseta del Pare Noel van fer nevar. Així valorava aquest dia de dissabte la regidora. El dissabte al dematí es va reforçar les parades del mercat setmanal amb un taller i amb els sorteis de codines sostenibles.
Les parades del mercat també varen col·laborar posant productes nadalencs dins de la mesura que podíem fer-ho. A la tarda hi ha la fira organitzada per l'Associació de Comerciants i l'afluència de gent va ser bona. Posar en valor la iniciativa de la neu a la casa del Pare Noel organitzada per l'Associació de Comerciants va ser un reclam i també una acció novedosa que va fer venir gent a la fira amb una gran acollida.
I diumenge, la Fira de Nadal va agafar un vessant solidari per dedicar part dels esforços a col·laborar amb la Marató de Trescat, que es celebrarà aquest diumenge. Hi va haver actuacions d'entitats de Sant Feliu i les parades van estar obertes a la plaça fins a les dues del migdia. En general, la valoració que en fa a Vilarrasa és molt positiva i assegura que ja treballen de cara a l'any vinent per fer-la encara més atractiva.
La valoració en general seria positiva i crec que de cara a primers del 2026 podem començar a treballar de cara a mirar a quin caire donem aquestes dates per donar vida al Nadal, per celebrar el Nadal, per fer lluit el Nadal i per fer lluit el poble.
La fira de Nadal de Sant Feliu va haver de fer front a la competència d'altres fires molt potent dels voltants com ara la de Caldes o fins i tot el Mercat Medieval de Vic i també va caure en pont en què molta gent marxa. Tot i això, l'assistència va ser bona i va fer que molts codinencs i codinenques es quedessin al poble.
L'Ajuntament de Vigues i Riells del FAI es troba enmig del procés per desenvolupar una agenda urbana que marqui les línies mestres del desenvolupament del municipi en els pròxims anys. Durant el novembre han consultat a la ciutadania, entitats i personal municipal quines són les seves inquietuds respecte a la gestió del poble i quines creuen que són les millores més importants que cal fer.
La ciutadania reclama majoritàriament més manteniment a parcs i jardins i millora també de la mobilitat tant dintre el municipi com cap a altres, mentre que les entitats reclamen projectes més concrets com ara una piscina municipal o una sala esportiva més gran.
Amb la meta d'assolir els objectius de desenvolupament sostenible marcats per l'Agenda 2030 de la Unió Europea i també que el municipi sigui un espai de convivència amable, acollidor, saludable i conscienciat, el consistori Bigata està desenvolupant una agenda per respondre a les problemàtiques i les millores que proposi la població.
Fins al 16 de novembre hi havia obert un qüestionari pels ciutadans, el qual va ser respost finalment per 56 persones i que van sol·licitar majoritàriament com a prioritat l'ordenació, conservació i protecció del territori, com també millorar la trama urbana i el transport públic. Ho explica l'alcalde Joan Galiano.
La ciutadania el que és trasllada són aquelles inquietuds o aquelles mancances que consideren prioritàries pel seu dia a dia o pel que aporten o pel que reben per part de serveis a nivell de municipis. En aquest cas em va destacar per sobre de tot el tema de control i manteniment de parts i jardins. També van estar parlant del tema de mobilitat, que era un municipi molt dispers i facilita també la mobilitat.
i es van centrar sobretot en aquest tipus d'àmbits i d'actuacions. Després hi havia algunes de residuals, com és el tema de l'estat dels carrers. La gent es va centrar molt i va entendre perfectament l'objectiu, que era en allò que podem incidir directament i de forma, per dir-ho així, efectiva.
Un dels punts importants compartits també per les entitats és la millora de la mobilitat cap a caldes i cap a granollers, com també per dins el territori, pel que fa a l'habitatge una majoria aposta per la rehabilitació del parc existent davant la nova construcció. Sobre el destacat envelliment de la població, més de la meitat dels encastats considera que ha de ser una prioritat ampliar els recursos assistencials existents.
Pel que fa a les entitats, quatre es van reunir amb el govern el dia 25 de novembre en una sessió on es va posar sobre la taula les necessitats i els equipaments que creuen vitals per mantenir un poble viu i alegre. Entre aquestes es destaca la construcció d'una piscina municipal, més espais d'exercici a l'aire lliure, la climatització del pavelló a l'estiu per poder aprofitar millor l'equipament
I, molt important, accions per reduir la bretxa digital entre els joves i els més grans del municipi. Tot plegat, segons l'alcalde, ha de servir perquè el govern actual i els futurs sàpiguen quines són les necessitats de la població i puguin desenvolupar així projectes immediats, altres a mitjà termini i altres transversals a llarg termini.
Quines són les actuacions immediates que podem realitzar, quines són aquelles que hem de programar a més llarg termini i quines són aquelles que en un moment donat fins i tot hasta podem planificar-les amb el consens de tot el plenari perquè implicaran més d'un mandat.
No, en principi el que sí que ens agradaria és que, com tots els treballs, una vegada els comencem, acabar-los, deixar-los enllestits i a partir d'aquí planificar de quina manera els posarem en funcionament. Moltes vegades als ajuntaments tenim estudis i tenim projectes
que acaben moltes vegades en un calaix. Això no ens ha agradat fer-ho mai i, al contrari, el que volem és que una vegada arribem a aquest treball, que posem al calendari quines són les actuacions i quina anirà primer, quina anirà després i quines seran les que farem en un futur.
Galiano també ha volgut destacar la importància d'aquest procés consultiu perquè la ciutadania se senti escoltada i implicada en les decisions municipals. Abans de tancar l'agenda es faran noves sessions per afinar les demandes ciutadanes i amb el pressupost disponible es decidirà quines es poden dur a terme immediatament i quines es desenvoluparan amb més temps.
Com us vam explicar ahir, el servei de natació municipal que ofereix l'Ajuntament de Caldes de Montbuí s'estendrà durant aquest curs el doble dels alumnes que el gaudeixen actualment, passant dels 189 als 340. Des de fa 40 anys, el consistori calderí té en marxa un projecte per fer arribar la natació a tots els nens i totes les nenes del poble.
Fins al curs passat es finançaven classes de natació un cop a la setmana a la piscina de les Cremades a un curs de cada escola del poble, sent el mateix centre el que triava aquest curs corresponent. Ara l'oferta d'aquest servei s'estén a dos cursos de cada centre per any, assegurant-se així que durant l'etapa d'escolarització obligatòria cada alumne haurà rebut dos anys com a mínim de classes de natació.
Isidre Pineda, alcalde de Caldes, explica que el segon curs ja ha entrat en funcionament aquest any i que això permet millorar molt la natació dels infants. Hem adaptat al llarg d'aquest curs escolar davant de les necessitats de cada centre educatiu, de cada escola, com l'Escola Pia, Montbuí, Farell, Institut Escola. Ens hem adaptat a les seves necessitats i hem pogut ja oferir aquest segon curs de natació escolar aquí al complex esportiu de les Cremades i, per tant,
oferint que els nens i nenes del nostre poble aprenguin millor a nedar, que, a més a més, els que potser tenim la nostra edat, recordem que abans fins i tot eren molts més cursos. Entenem que amb dos cursos de natació escolar ja no només s'aprèn a flotar, sinó que es pot començar...
millorar o aprendre, justament, a nedar i així. L'ampliació ha sigut una demanda dels centres escolars i de les famílies i ha implicat una reorganització de les escoles per poder traslladar els nous alumnes fins a la piscina, ja que el servei de l'Ajuntament no inclou el trasllat. Jaume Balart, regidor d'Educació, explica com s'organitzarà cada centre.
El farei, que és el que està més a prop, poden venir a peu i poden venir cada setmana. I per contra, al Montbui es reparteixen el transport escolar cada 15 dies. I pel que fa a l'Escola Pia, el que han fet és que han repartit el servei escolar en un trimestre per un.
Escenci Laglera, directora pedagògica infantil i de primària de l'Escola Pia, confirma que la incorporació d'aquest nou curs de la piscina els va agafar a l'estiu amb els horaris ja fets, però tot i així estan molt satisfets amb la decisió. L'Escola Pia ha incorporat enguany els alumnes de tercer de primària que van cada dijous a la piscina.
Nosaltres vam decidir el curs de tercer, tot i que estem convençuts que han d'aprendre a nedar amb anterioritat, però el fet de només poder anar a un curs, en aquest curs segur que no perden per encostipats, els nanos no falten tant a l'escola i ja són més grans i treballen tot el tema dels hàbits.
L'increment d'alumnes i de pressupost també permetrà crear una unitat especial pel grup d'infants de suport intensius per a l'educació inclusiva de l'Escola Montbui, que gaudiran d'un monitoratge específic perquè puguin participar amb normalitat en el servei de piscina. Ho detalla Valart. A l'Escola Montbui tenim un servei que es diu CIE+, que intenta donar resposta a les necessitats educatives d'aquests nens i nenes que tenen diferents...
contingències de mobilitat i d'aprenentatge. I aleshores aquesta necessitat es traduïa a l'hora de fer el curs de natació en que no teníem monitors especialitzats que poguessin donar resposta a les seves necessitats. Enguany, contemplem dins d'aquest increment dels cursos un servei exclusiu per aquests nens perquè no es vegi...
i, entre altres coses, donem resposta a les necessitats d'inclusió de tots els nois i noies del nostre municipi perquè puguin gaudir d'aquest servei. L'ampliació del projecte ha consistit en un augment en 10.000 euros del pressupost que s'hi destinava, arriben així als 31.000. Des de les escoles esperen el curs vinent per a planificar millor els horaris de piscina i poder modificar-los.
I com cada dimecres, per acabar l'eix 59, us deixem amb una de les seccions que sabem que més esteu esperant. Us deixem amb la ràdio a l'escola que fan els alumnes de l'escola Jaume Balmes de Sant Feliu. No us la perdeu. Treu la llengua, fes-ho bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí. Treu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Treu la llengua, fes-ho bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps.
Bon dia. Tornem a Serra. Aquí som el Pau de segon A. Voleu saber què passarà aquesta setmana? Dilluns 8 és festa. Dilluns 11 els de sisè aixecaran els pastorets al...
Centre cívic i de vendres, 12, ells fan pels nens i nenes. Que passeu bona setmana fins la propera.
Fins demà!
Bon dia a tothom, sóc l'Ugo de Tercer B i com cada programa els nens i nens de Tercer ens anunciarem els aniversaris de la setmana a la nostra escola. Aquesta setmana fan anys l'Einar de segona, la Iraide i el Jan de quart B, la Laia de cinquè A, la Noa de cinquè B i el Robert de sisè B. Per molts anys a tots i a totes!
Fins demà!
Hola a tothom, aquesta setmana tenim una cançó que ens farà somriure de debò. Es diu Només Viure i és el grup Dilestar. La cançó diu que no cal fer grans coses per ser feliç. Només cal viure i si pot ser riure una mica també. Així que aquesta setmana respira, somriu i gaudeix del moment.
Bona setmana i a viure a la tot gas. Vull cridar que estimo saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos serà estrellat.
Avui ens hem reunit aquí, arribats de tots els vents, per celebrar junts el camí. Som el Lluc i el Dani de cinquè i us explicarem els dies internacionals d'aquesta setmana. El dia 9 de desembre és el dia internacional contra les corrupcions. La corrupció passa quan algú, sobretot polítics, fa trampes per aconseguir alguna cosa que no és justa. Ja ho sabeu, sigueu honestos.
El dia 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans. El Dia Internacional dels Drets Humans recorda totes les persones del món que tenim els mateixos drets i que hem de ser tractades amb respecte, llibertat i igualtat. Tractem-nos amb respecte, no només aquest dia, sinó tots els dies de l'any. El dia 11 de desembre es celebra el Dia Internacional de les Muntanyes.
Aquest dia ens recorda que les muntanyes són importants perquè donen aigua, natura i vida i hem de cuidar-les i respectar-les. Fins la propera setmana! Seguim a prop avui que fas anys Seguim aquí malgrat tota la vora
Bon dia, som el Jonathan i l'Àlex i avui us portem... Una paraula gairebé amagada, una paraula antiga, una paraula que vol tornar a ser usada. Exacte, cada setmana busquem paraules catalanes que estan una mica oblidades. I la d'avui ens encanta.
Enraonar. Enraonar vol dir parlar, xerrar, conversar amb algú de manera tranquil·la. És com dir parlar, però amb més calma. Com quan fas una bona conversa amb un amic, sense pressa. Mira, un exemple. Si la meva avia em diu Jonathan, vine un moment que em vull enraonar amb tu, vol dir que vol parlar amb mi una estona. I si tinc un amic, et demana
Vols venir a casa a enraonar? No vol dir fer de detectiu ni fer soroll, només parlar. És una paraula xula, oi? Em sembla molt elegant. I a més a més, sona molt bé. Enraonar, podem recuperar-la entre tots.
Per què no proveu d'utilitzar-la avui al pati o a casa? A veure si algú entén el que vol dir. I si voleu, ens podeu proposar altres paraules per recuperar. Així que ja ho sabeu. Si parlem, parlem bé. I si parlem bé, ens reunem. Fins la pròxima missió!
Menys mal que va i cal tanto com ningú. El bon exemple el tens enfrente. T'arracado, tenim un de verd comú. Vagilar la llengua i l'inglès fa qiu. Arcauda, família i uniu. Ràdio. Escola i amb abones.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat.