La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Bon dia, Baix Gaia. Avui és dimecres 28 de gener de 2026 i celebrem Sant Tomàs de Quino. Posem en marxa una nova edició de Baix Gaia al dia, el magazín conjunt d'Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio. Arrenquem la jornada mirant cap a casa nostra perquè cada matí és l'actualitat més propera a la que marca el ritme del territori i del nostre dia a dia.
Altafulla, el ple de l'Ajuntament ha aprovat el pagament d'un dipòsit de més de 3.000 euros per iniciar l'expropiació d'un terreny de 82 metres quadrats anex al casal cultural La Violeta. Un cop fet l'abonament, el consistori disposa de 15 dies per executar l'expropiació, que tindrà un cost total de 5.600 euros.
A la Torre, els xiquets de Torre d'en Barra en dissol definitivament la colla, segons ha comunicat la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Fundada el 2017 i colla en formació des del 2022, l'entitat posa fi a més de vuit anys de trajectòria, després d'una temporada 2025 sense actuacions, marcada per la promoció dels valors d'inclusió i igualtat.
I a Roda de Berà, l'Institut organitza una cursa solidària el 13 de febrer per recaptar fons per a Save the Children amb la participació de l'alumnat, professorat, les famílies i la ciutadania. La cursa sortirà a tres quarts d'una des de l'Avinguda Fèlix Martorell i com a novetat, cada alumne comptarà amb un patrocini econòmic fix pactat prèviament. L'activitat convint esport i solidaritat i promou valors com el compromís social i l'esforç col·lectiu.
Tot això és Baix Gaialdí, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torredembarra, Roda de Barà i la resta de municipis del Baix Gaià amb informació contrastada, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts els oferirem un repàs complet a l'actualitat.
Començarem amb la previsió meteorològica, continuarem amb les portades de la premsa i escoltarem l'opinió del periodista i escriptor Òscar Ramírez. I per tancar aquest primer bloc farem una pausa amb una proposta musical. No se'n vagin, que tot just arrenquem.
Els parla Sònia Camí i Raquel Martínez. Molt bon dimecres. Bon dimecres. Ja som pràcticament a la meitat de la setmana i, mira, avui farem gana al programa perquè, mira, ja m'havés a liberar. Només de pensar els temes que abordarem d'aquí una estoneta.
Doncs sí, sí, ho desballarem d'aquí uns minutets. Raquel, tenim aquest dia avui també. Déu-n'hi-do, eh? Quina meteorologia certament adversa, eh? Sí, sí. Em deia el company Josep Sánchez, tot just ahir per aquí pel passadís, diu això sembla Manchester ja. Dic, mira, li estic agafant una mica el gust de la pluja, però sí, ens dificulta, segons com, el dia a dia, això de fer les bugades i, bé, qüestions d'intendència bàsica, podríem dir. Sí, sí, sí.
Doncs de seguida sabrem, Raquel, si aquest temps continuarà així o tindrem algun canvi, no? Doncs estem aquí, com saben els nostres oients, s'han sintonitzat Altafulla Ràdio, Nalatorre i Roda de Barà Ràdio. Això és Baix Gai al Dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al Dia, la ràdio que informa i acompanya.
I abans d'endinsar-nos de plena els continguts que els hem preparat per aquest dimecres, fem un petit parèntesi i aixequem la mirada cap al cel. És moment de saber quin temps ens espera avui i com es presenta l'evolució meteorològica dels pròxims dies al Baix Gaià. Saludem ja el nostre home del temps, Lluís Mi Pérez. Molt bon dia.
Bon dia, un vent molt insistent una altra vegada a les últimes hores. De fet, aquesta nit passada hem tingut, per exemple, una ràfaga de vent d'amastral que ha tornat a arribar a 100 km per hora a Valls. Doncs atenció, perquè aquest vent no deixarà de bufar gran part del dia. Serà, sobretot, justament a l'Alcamp, també a les muntanyes de Prades, del Montsant, cap a la Conca de Barberà i al Baix Penedès, on aquest vent serà molt més insistent. Per tant, molta sensació de fred.
Això també és el que hem de destacar d'hores, ara que baixa la temperatura i amb el vent la sensació encara és de més fredor. I per si fos poc arribaran molts núvols, per tant quedarà un dia bastant gris i ensopit, i també amb pluges que s'aniran escampant per molts indrets i neu, que a les muntanyes de Prades, al Montsant, fins i tot en alguns racons com la Serra de Cardó o la de Llevaria, tornarà a fer acte de presència. Cotes de neu que en alguns moments baixaran cap als 700 o 800 metres, per tant precaució sobretot al voltant del migdia.
N'estem pendents a la xarxa. Gràcies, Luis Mi, per aquesta completa previsió. Ja ho saben, avui dimecres toca tenir en compte el fred i sortir de casa ben preparats. A Baix Gaià al Dia continuem amb tota l'actualitat de Simitat. Tot seguit farem un repàs a les portades de la premsa per conèixer els principals titulars que marquen la agenda informativa d'avui dimecres 28 de gener. Baix Gaià al Dia, la neu del territori.
Obrim ara l'espai dedicat al repàs de la premsa d'avui dimecres. Com és habitual, comencem ben a prop al Camp de Tarragona per saber quins són els temes que avui ocupen les portades dels mitjans del nostre territori. A continuació ampliarem la mirada per fer un recorregut per la premsa generalista posant el focus en aquelles informacions que marquen l'actualitat informativa tant en l'àmbit nacional com també internacional. Entrem ja en matèria. Raquel, què destaquen avui els diaris tarragonins?
Si comencem pel rotatiu gratuït, el diari Més diu que 9 de cada 10 usuaris de bus tindran una parada a 5 minuts de casa. Parla de la ciutat de Tarragona, no de la demarcació de Tarragona, perquè ja voldríem a molts municipis un servei amb més autobusos. Però comentari a banda, ens expliquen que l'empresa municipal de transports de Tarragona
redistribuirà i modificarà la majoria de les línies el pròxim juny, augmentant les freqüències de pas. La zona de Llevant és l'única on gairebé no es tocaran els recorreguts. La imatge és d'un moment de l'acte de reconeixement i homenatge als reusencs deportats als camps de concentració nazis i un simple lema, «Mai més».
També és notícia que el pressupost municipal a la ciutat de Tarragona el 2026 preveu destinar més de 660.000 euros a projectes de cooperació. A Reus, les obres de reforma del pàrquing veïnal clausurat d'alcalde Joan Bertran...
Començaran el mes vinent. També, com no, un dia més, crisi ferroviària a les portades. Expliquen que els usuaris de Tarragona eviten rodalies i omplen els avant gratuïts. I a l'esports, Reus presenta els actes per ser la capital del bàsquet femení 2026.
Anem al diari de Tarragona, que avui ens parla de la intermodal de Vilaseca, que està en el pla de Rodalies. El pla presentat ahir compta amb 76 milions d'euros per aquest equipament. I la imatge és de Pedro Sánchez i Òscar Puente.
Al Congrés dels Diputats hi parlen de l'impuls per la regularització de mig milió de migrants. El Congrés rebutja, però, la pujada de les pensions. Sí que s'ha aprovat l'ajut immediata per les víctimes d'Adamuf, del sinistre ferroviari.
També es fa en ressò d'aquesta parada d'autobús a menys de 5 minuts de casa. És el nou pla d'autobusos urbans a Tarragona, després de 36 anys sense canvis. I més notícies. A Reus, Gaudí tindrà un mural gegant de 300 metres quadrats. També parlen de la prioritat del pla d'usos de la part alta a la ciutat de Tarragona, que serà la proximitat. I acabo, Sònia, amb un apunt d'economia que ens explica que la Unió Europea i l'Índia
assoleixen el major acord comercial de tota la història.
Doncs molt bé, ampliem ara el focus i ho fem amb els principals titulars de la premsa generalista. La Vanguardia titula que l'atur baixa de la barrera del 10% per primera vegada des del 2008. L'economia va crear 605.000 llocs de treball el 2025 amb un rècord de 22,4 milions d'ocupats segons l'EPA. La taxa de desocupació va pujar a Catalunya, malgrat les 57.000 noves places en augmentar la població.
Feijó i Abascal denunciaran la regularització a la Unió Europea. Parlem d'immigració. En portada també pacte comercial històric entre l'Índia i la Unió Europea. La Unió Europea i l'Índia van tancar ahir un pacte històric de lliure comerç, qualificat de la mare de tots els acords. El tractat, subscrit pel president del Consell Europeu, el primer ministre Indy i la presidenta de la Comissió, beneficiarà 2.000 milions de persones.
Hi ha la imatge dels tres, en aquest cas, donant-se la mà alçada. L'executiu pica l'ulleta Junts per revertir el seu no al decret de les pensions. Transports duplicarà la despesa en manteniment de rodalies arran de la crisi. També parla que el govern de Meloni té dificultats per culpa de l'ICE. Agents del temible cos van als Jocs Olímpics per protegir Vans i Rubio.
Altres temes que hi trobem avui en la portada de La Vanguardia és que, segons l'OMS, Espanya deixa de ser país lliure de xarampió. El malson de la compra d'entrades també parla avui La Vanguardia sobre els concerts i les dificultats que hi ha. I fiscal especialista, una nova fiscalia, portarà el cas Fletxa.
Continuem amb l'ara. PP, Vox i Junts tomben el decret de pensions i antidesnonaments. Els juntaires diuen que votaran a favor de l'augment dels jubilats si la mesura es presenta sense l'escut social. El govern espanyol aconsegueix salvar el decret de bonificacions del transport públic i l'abonament únic. Adif treballa en 30 incidències urgents. Rodalies no tornarà a la normalitat fins dilluns vinent, segons Renfe.
La imatge de la portada també és de l'acord comercial més gran de la història. Parlem de la Unió Europea i l'Índia. Més temes, la patronal i els bisbes a favor de la regularització. Podem, veu bé, ara que Catalunya tingui competències en immigració. L'atur a Espanya cau per sota del 10% per primer cop en 18 anys. La taxa es va situar a Catalunya a finals de 2025 en el 8,24%.
Continuem amb el periòdico. Rodalies doblarà la inversió de manteniment fins al 2030. La crisi de mobilitat paralitza també el transport de mercaderies. El pla de xoc destinarà 1.340 milions de la nova injecció de 1.600 a reforçar la infraestructura. El govern preveu que el servei funcioni dilluns amb normalitat entre cometes.
També la imatge escollida per al periódico és d'aquest pacte, diu, el més gran de tots els acords. La Unió Europea i l'Índia tanquen un històric pacte comercial que eliminarà 4.000 milions en aranzels per als exportadors europeus. Feijó aportarà a la Unió Europea la regularització massiva de migrants per l'impacte en els socis europeus.
Altres temes, també parla de l'ocupació. La taxa d'atur a Espanya cau per sota del 10% per primera vegada des del 2008. La irregularitat del sector serveis situa l'índex a Catalunya en el 8,24%. També parlen avui amb Montserrat Junyent, que és presidenta dels Apis Catalans. Barcelona necessita més pisos petits des de 30 metres quadrats, diu.
Un poble de Sicília al caire de l'abisme després de caure un vessant pel temporal. I la fiscalia demana investigar els béns de Montoro i els comptes del seu despatx. I acabarem les portades amb el punt avui. Titula Senglars en el punt de mira. La societat de caçadors compta en tornar a fer batudes a la zona perifèrica de Collserola, on l'any passat van abatre 7.000 porcs salvatges.
En la crònica el dia d'ahir, signada per Saúl Gordillo, Rodalies i el repte del sobiranisme. Les grans mobilitzacions van venir pel malestar amb les infraestructures de transport, llavors únicament de l'Estat. Altres cròniques que hi trobem, una de David Portavella, Junts tomba el decret òmnibus de pensions, i una altra de Bernat Salvà, futur distòpic i present feliç a 142 metres d'altura.
I en el suplement l'esportiu, el Barça busca l'accés directe als vuitens de la Champions. Doncs amb això tanquem aquest repàs pels titulars més rellevants del dia, un conjunt de pinzellades informatives que ens ajuden a contextualitzar què està passant al nostre voltant. A Baix Gai al Dia continuem amb més informació de proximitat, més anàlisi i més veus del territori.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
I a continuació aturem-nos un moment per analitzar l'actualitat amb més profunditat. És el torn de l'opinió i la reflexió de la mà de l'Òscar Ramírez, periodista i escriptor que avui ens ajuda a interpretar les claus informatives del dia. Raquel Martínez, quan vulguis. Doncs sí, quan ens diguin també els nostres companys d'Altafulla Ràdio, perquè el tenim allà als estudis i ja el podem saludar. Molt bon dia, Òscar, com estàs?
Molt bon dia, molt bé. Com va anar, per cert, deixa'm que et pregunti per la presentació del teu llibre de Jo, Sofí, abans d'entrar en matèria. Com va ser la rebuda? Bé, no, estic molt content de la rebuda, més en tant que plovia, que el temps no acompanyava i que la gent se la va jugar igualment i va venir a la presentació. Per tant, content de l'acte en si, d'haver presentat ja aquell llibre que feia temps que tenia pendent.
I, de pas, quan presentes un llibre ja pots començar a preparar-te pel següent, com és el cas. Doncs, un llibre que... Ja podem trobar a les llibreries o a la pàgina web de la Banya Edicions? El tindrem aviat perquè, entre els que havíem venut a Itàlia, que ja vaig presentar-lo allà en diversos indrets, i l'altre dia està quasi bé esgotada l'edició, estem ja imprimint la segona i llavors en pocs dies estarà a la venda a la web de la Banya, sí, sí, a la Banya.cat.
Molt bé, doncs tots els llibres n'esquessin així, ja pràcticament amb l'edició esgotada només surti. Òscar, aquests dies estem mirant el cel, com comentàvem fa una estona abans de repassar la crònica meteorològica. Estem parlant també dels desperfectes que estan provocant els temporals als nostres municipis.
I com sabem que també estàs molt vinculat al Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona, d'aparelladors i domines la matèria, mira, avui m'ha cridat molt l'atenció una notícia que apareix a l'interior del diari de Tarragona, que parlen...
de dues ermites del Priorat que han patit esfondraments pel temporal de pluges. La veritat es trenca una mica el cor veient aquestes pèrdues, que veurem si són reparables o no. Evidentment, podem parlar de talusos que s'esfondren, de ponts de l'autopista, dona per molt el tema, però ens centrarem en això, des de l'àmbit també de la proximitat i del camp de Tarragona,
en destacar la situació del patrimoni, en molts casos alarmant. Sí, perquè podem parlar dels efectes, haurem de parlar de les causes, i és evident que la climatologia, la pluja constant no ajuda gens perquè el que fa és trobar el terreny i per tant acaba cedint. Això també deixa clar on es construïen abans certes edificacions, en aquest cas les ermites,
perquè acabi esfondrant-se, en el cas de Sant Joan de Corrodella, esfondrant-se un mur de contenció que vol dir que el seu moment, quan es va fer la remita, no corria cap perill, però que el temps ha anat fent l'erosió al terreny i que, per tant, al final ha arribat a aquest problema.
I en el cas d'Ull de Molins, de Santa Margarida, era l'església, ha estat l'ensorrament d'una part posterior de la casa de l'Ermita. Bé, són dos elements diferenciats, però en tot cas tenen un punt en comú, i és la manca...
de manteniment, així de senzill, manca de manteniment i manca de protecció de béns matrimonials que segurament si estiguessin a la província de Barcelona o estiguessin a la ciutat de Tarragona tindrien un altre tipus de tractament, però com està en el Priorat, que és una comarca que per aquest àmbit el patrimonial, com en tants altres, està abandonada, és la comarca pobra
o de les pobres conjuntament amb la Terra Alta de la província de Tarragona, passa el que passa i es produeix aquesta situació que, reitero, és fruit del desgàs del terreny. Aquest desgàs és fruit, evidentment, de les pluges torrencials i constants que estem tenint, però darrere hi ha una manca de manteniment que caldria tenir en compte. I això ho sumaria, tot i que
va lligat i és un pèl diferent amb el manteniment dels habitatges. Ens succeeix igual. L'avantatge que tenim, evidentment, a ciutat és que la cimentació dona més perdonabilitat,
però també acaba afectant amb guteres i altres desperfectes de les cases si aquestes no es cuiden, si aquestes no es mantenen. Per tant, el manteniment dels habitatges també crec que hauria de ser una de les urgències. L'instar per part de l'administració els propietaris dels habitatges que tinguin les seves cases a punt, que per alguna cosa hi ha una cosa que es diu IT, que és la inspecció tècnica d'edificis, que és com quan passes l'ITB del teu cotxe
Si et preocupes perquè el teu cotxe estigui al 100% ben cuidat per no tenir un accident, hauries de preocupar-te també perquè la teva casa, a través de la Vite, doncs ha complut les gràcies i un dia no se't puguis fondar en tros del sostre perquè no has mirat les guteres o perquè no has mirat si hi havia problemes estructurals, no?
Sí, precisament aquest matí era notícia, que s'ha afondrat una casa allà a Vellpuig, al municipi que hi ha al costat, i estaven els bombers actuant-hi. Em fa pensar també en una situació que també és molt crítica, en el patrimoni de les masies, no? Sabem que hi ha gent que es mobilitza molt...
I clar, aquí entrem en l'àmbit privat i de vegades és més difícil que es puguin aconseguir actuacions efectives, però s'ha perdut molt de patrimoni en les darreres dècades per l'abandonament de masies, que tenen també una importància arquitectònica, cultural, social, antropològica, o sigui, des de molts àmbits.
Clar, jo crec que allà on no arriba o no vol arribar a la propietària d'una casa antiga, en aquest cas parlem de Masíes, sovint estem parlant de multipropietaris perquè són els hereus d'aquells que les van fundar, que no es posen d'acord en si l'han de vendre o no l'han de vendre, perquè una part dels fills la vol conservar, una altra la vol vendre, una altra dels que la vol vendre vol una part més anant que els altres, en fi, sempre hi ha aquests litigis familiars
Jo crec que, deixant a banda això, és cert que l'administració hauria de vetllar, garantir que les masies estiguessin en condicions, justament perquè aquest patrimoni no acabés perdent-se, malmetent-se en el temps, perquè no hi ha, doncs això, un manteniment. Hi ha un element molt important, quan torno al tema de les ITES, de les Inspeccions Tècniques d'Edificis, que a algunes províncies, Saragossa, Òsca...
i altres d'arreu de l'Estat, el que ha fet l'Ajuntament en els casos que ha vist, per exemple, que hi havia un habitatge en males condicions, és fer passar aquesta inspecció tècnica d'edificis i encabat passar-li el rebut al propietari perquè molt sovint no és que no hi hagi diners, és que es marquen altres prioritats per part dels propietaris per fer el manteniment dels seus habitatges. Per tant,
És important, un, que els ajuntaments vellin pel compliment de les inspeccions tècniques d'edificis que faciliten saber que hi ha un bon manteniment de cadascun dels habitatges, dos, que tinguin tècnics municipals i si no els senten
perquè són ajuntaments petits que els demanin administracions superiors, però que es puguin anar fent inspeccions dels edificis, dels diferents habitatges, i tres, en els casos en què els propietaris no vulguin, o se'ls multa, o se'ls passa la factura d'allò que ells no han volgut fer. Però sigui parar per bé o per fer, o complint les tres, és del tot necessari que hi hagi aquest manteniment del parc immobiliari, perquè una gran part del parc
concretament a Tarragona, província, prop de 60.000, crec que són 60.000 cases, habitatges, haurien de passar a la IT i estem al voltant d'un 18-19% només que l'han passat. Doncs preocupant. Òscar, i per acabar, si parlem de manteniment, són les infraestructures les que estan centrant el nostre punt de mira aquests dies, més ara que acaben de publicar, ho feien ahir al vespre, tots aquests punts crítics,
que tenim a la xarxa ferroviària. S'han fet virals, per exemple, les bases del pont del Garraf. Aquí hi ha moltíssima feina a fer, però és urgent perquè ens hi va la vida, ens hi va la seguretat dels viatgers. I tant.
Però ara per què comencem tots a córrer, no nosaltres? Per què comencen tots els tècnics a córrer i a dir totes les mancances que hi ha, totes les infraestructures malmeses? No ho podíem fer abans, això. És que el nostre és un país de pandereta, realment. Hem d'esperar que hi hagi un accident greu, que es morin mig centenar de persones quasi bé, perquè ens posem tots, ens arremenguem i ens posem tots les piles i diguem on hi havia, perquè aquests problemes que estan denunciant no són d'ara nous, eh?
on hi havia aquests problemes, on hi havia les deficiències, on hi ha possibles trencaments, on hi ha possibles esfondraments. De què va això? De veritat, han de morir 40 i escaig, 50 persones han de morir perquè ens adonem realment que l'estructura, la infraestructura, en aquest cas ferroviària, està en un punt més que delicat. No ens serveix que hagin cessat el director de Rodalies, que hi portava mig any en el càrrec, o que haguéssim buscat altres caps d'atur i que...
no dimiteixin els que hem de dimitir. Ahir escoltava un periodista que deia el ministre Puente no ha de dimitir, ha d'aguantar vergonyosament tot el que li diguin fins al final, perquè dimitint se'n va cap a casa i tan tranquil. Jo no estic culpant el ministre Puente, estic culpant a tota l'organització, però no en aquesta que està... És a dir, no estic culpant a l'estructura ministerial d'ara perquè governa el PSOE, estic culpant aquesta del PSOE, a l'anterior del PP, a tota aquella administració, a tota aquella estructura...
governamental, de gestió, que durant anys i anys no ha fet res o no ha fet les coses com les havia de fer. Està clar que ens urgeix moltíssim la millora de l'estructura ferroviària, perquè si no hi haurà més desgràcies. Ara ens van anar a parlar de punts que peten de raïls i abans no els teníem controlats. No fotem.
Clar, ara la diferència és que s'ha fet públic aquest mapa a DIF mateix, amb els punts en perill i punts en perill crític. I aquí a la demarcació de Tarragona tenim la majoria. En fi, ho anirem explicant... Aquest mapa el tenien tancat a Montcalaix abans, perquè aquest mapa existia igualment, no? Se'l passaven pel Folra, directament.
N'anirem parlant, Òscar. Ens retrobem la setmana vinent. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a Baix Gaià al dia i que acabi d'anar molt bé la jornada. Adéu-siau. Igualment, adéu. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
I amb aquest contingut tanquem el primer bloc de Baix Gai al Dia. Ho fem amb una pausa musical per agafar aire i continuar el programa amb energia, però ja ho saben, tornem de seguida. Avui els deixem amb Adéu, d'Àlex Pérez i Eva Sola.
Tant l'aires, tant l'aires, tant amunt que ja no et veig. I ara t'allunyes, t'allunyes cap al cel i jo només puc tancar els ulls i dir-te adeu. Que tot et vagi bé, ara que has parat el temps. Jo sempre ho aguardaré, cada mes.
Tantes coses per fer, ens quedaran pendents.
Sinto que entro en un forat a l'acceptar la realitat i continuar aquesta història sense tu. Vull tenir a prop l'amor per mirar-la, fixar els seus ulls i demanar sisplau votar l'endogui.
Bona la Torra, la radio de Torre d'Ambarra, la teva radio de proximitat.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Continguts en xarxa
El Congre és un peix de riu i dona nom al Carnestoltes de Balaguer. Una festa que comença precisament amb un tast gratuït d'olla de Congre.
El cap de setmana del 14 i el 15 de febrer torna el carnestol tast del Congre. Una de les primeres propostes és el tast d'olla de Congre que elaborarà l'Associació Dona Rural, entitat de la capital de la Noguera. Tota una tradició que es manté amb el pas dels anys per recordar que a Balaguer, el Congre, era el protagonista de la cuina durant aquestes dates.
Amb la panxa ben plena podreu seguir la riuada de Carnestoltes, que amplia el seu recorregut. És una rua de carrosses, comparses i, sobretot, disfresses, que estarà encapçalada pel rei i la reina Carnestoltes. Quan desemboqui el pavelló es donarà el trip de sortida al ball de disfresses, que inclou el tradicional concurs en diferents categories, i a la nit, concerts. No aneu a dormir gaire tard perquè l'endemà diumenge la festa continua amb una altra rua, la matinal del Congre, així que ja podeu anar escaltant motors i preparant disfressa.
La ràdio de proximitat
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat calçada tallada a la C243B a Castellbí de Rosanes per caiguda d'arbres, així com també retencions importants a la B20 en sentit sud i a la B10 fins Nus de Llobregat. També hi ha afectacions a la C58, al Nus de Trinitat i també a la C33 a Parets del Vallès per un accident. A banda, a l'AP7, a l'altura de Parets i Mollet del Vallès, una avaria provoca també retencions en sentit Girona.
Pel que fa al servei ferroviari, sembla que de moment funciona amb normalitat i, de fet, avui s'ha reobert el tram d'Arenys Blanes de l'RU i l'RG1 a Rodalies. En aquest sentit, també els abonaments de Rodalies continuaran rebaixats dos anys més, així com ho ha anunciat el conseller i president d'Enfuncions, Albert Dalmau, al Parlament, responent, en aquest cas, a Jèssica Albiach, dels Comuns.
Sabem que pel 2026 tenim la reducció, la rebaixa del 50% dels abonaments del transport públic. Està bé, però no em dirà vostè que amb un cos de la vida que està absolutament disparat i amb un servei que va a pedals, aquesta rebaixa dels abonaments no s'hauria d'estendre també al 2027 i al 2028. I té el compromís d'aquest govern per mantenir aquesta rebaixa de les tarifes del preu del transport públic durant el conjunt de la legislatura.
A banda, Dalmau ha assegurat que no hi haurà dimissions, malgrat les peticions de tots els grups, i ha dit que fruit d'haver decidit aturar tot el servei, ha localitzat 30 punts perillosos a la xarxa ferroviària. També ha demanat col·laboració de tots els grups per tal de capgirar la crisi de Rodalies.
I també el govern espanyol ha establert una indemnització de 210.000 euros per mort en els accidents ferroviaris recents de la Muz i Gelida com a part d'un conjunt d'ajudes immediates i avanços a les víctimes. En conjunt suposaran 20 milions d'euros i s'abonaran en un termini màxim de 3 mesos.
I dues persones han resultat ferides greus i dues de lleus en l'ensorrament d'una casa al carrer major de Vilanova de Veipuig, al Pla d'Urgell. Les dues persones ferides greus havien quedat atrapades sota de les runes i ja han estat alliberades. L'avis s'ha rebut passat un quart de set i s'hi han desplaçat fins a setze dotacions i per ara encara es desconeixen les causes de l'ensorrament.
I Junts, PP i Vox han tombat al Congrés el decret que revaloritzava les pensions i mantenia la prohibició de desnonar famílies vulnerables fins a final d'any. Amb tot, el sindicat de llogateres també ha convocat avui a dos quarts de set de la tarda una concentració davant la seu de Junts precisament per protestar en contra d'aquesta decisió.
I pel que fa al temps, hi ha d'estones de núvols i sol. Al nord-est pot caure, de fet, algun ruixat ara al matí, però a partir del migdia la precipitació entrarà també pel sud i l'oest i afectarà de manera feble i regular a moltes de les comarques del sud del país.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Avui és dimecres 28 de gener de 2026 i tornem en directe amb la segona part de Baix Gaià al dia, un espai on hi conviuen temes diversos però amb un mateix eix central. Les persones, les vivències i les realitats que donen vida al nostre territori.
Entre els assumptes que hem abordat aquest matí, malauradament hem tornat a parlar de la situació ferroviària. I els hem explicat que el govern ha anunciat que els talls de rodalies es mantindran fins divendres, amb la previsió de restablir el servei dilluns, tot i que durant el cap de setmanes recuperaran alguns trams amb el suport d'autobusos.
Adif continua inspeccionant la xarxa amb 150 tècnics desplegats i ja ha detectat 29 punts crítics, entre els quals destaquen els túnels del Garraf, on al març començaran unes obres de 3 milions i mig d'euros que comportaran limitacions i transport alternatiu.
El Ministeri de Transport també ha anunciat l'ampliació del Pla de Rodalies fins als 8.000 milions d'euros. Mentrestant, Renfe ha activat abonaments gratuïts de 10 viatges per a Rodalies i regionals, renovables fins al 24 de febrer, i serveis especials de banc gratuïts per facilitar la mobilitat.
Davant la situació, les plataformes d'usuaris han convocat una manifestació unitària dissabte 7 de febrer a Barcelona per denunciar la desinversió i reclamar un servei ferroviari digne.
I a partir d'aquí encarem els continguts d'avui. Avui al programa posarem el focus en el bon moment que viu la gastronomia de Torredembarra, una realitat que està portant el nom del municipi més enllà del territori. Ho farem parlant amb la regidora de Comerç i Turisme, Jovita Daltesà, amb qui analitzarem l'impacte de la participació del restaurant Quatre Maquis al Madrid Fussion, una de les cites gastronòmiques més importants de l'Estat.
I també celebrarem un nou reconeixement per al comerç local, ja que la pastisseria Caljan ha estat guardonada amb la fava d'or com a millor pastisseria de la marcació de Tarragona, un premi que reforça la qualitat i el talent del sector gastronòmic. Aprofitarem l'entrevista també per parlar de promoció turística i de com la gastronomia s'ha convertit en una eina clau per atraure visitants.
I tot seguit canviarem completament de paisatge amb el nostre espai de viatges on anem. Avui farem les maletes i viatjarem fins a Suïssa per descobrir-ne els principals atractius, els seus paisatges espectaculars i algunes propostes imprescindibles per als amants del turisme de natura i cultura. Per posar el punt final del programa ens acomiadarem amb una cita cèlebre que ens convidarà a la reflexió. Tot això i molt més a Baix Gai al Dia. No s'ho perdin!
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. Baix Gaià al dia. Segueix-nos on i quan vulguis.
Doncs avui a Baix Gaia el dia pararem la taula i crec que fins i tot farem un brindis perquè l'ocasió s'ho mereix i donem la benvinguda a la regidora de Comerç i Turisme a l'Ajuntament de Torredembarra. De seguida expliquem per què. Jóvita Baltasar, molt bon dia, com estem? Hola, bon dia, què tal? D'enhorabona, perquè quina setmana de premis de reconeixements a diferents establiments torrencs
I suposo que una alegria com a representant institucional també dels premis que comentarem avui, del millor cultivador de calçot, pel Daniel Rovira de l'Horta Torrenca, també la fava d'or a Caljan i està reconeguda com una de les millors pastisseries del camp de Tarragona.
I de seguida parlarem també del 4 Maquis, perquè la seva etapa ha triomfat a Madrid en un gran esdeveniment. I ara de seguida saludarem el Jorge Piera, que també el tenim com a gerent de Galera Group. I, en fi, jovita que dèiem, eh?
Sí, la veritat que és una alegria, és un orgull, sobretot, perquè tant com a regidora de comerç, com a veïna d'aquí del municipi, és un gran orgull poder comptar amb aquests reconeixements que hem tingut aquesta setmana. Tant això, el que dèiem, la fabadora Caljan, que torna a repetir amb aquest premi un any més, amb tots aquests que ja es sumen a aquests últims, que també m'han anat reconeixent...
Comptant també amb aquest producte local com els calçots del Dani Rovira i ara aquest últim dia amb aquest reconeixement també al Quatre Maquis, restaurant d'aquí del municipi i bé que ja va rebre també un premi amb aquest segon premi d'aquí, o sigui, el segon concurs de tapes de la província de Tarragona i per tant molt i molt contents i felicitar a tothom perquè la veritat
que s'ho mereixen i molt. Doncs ara anirem a PAMS, escoltarem totes les veus, però primer saludarem el Jorge Piera, que el tenim a l'AVE. Esperem que ve, tenint un viatge plàcid, perquè Déu-n'hi-do aquests dies com tenim el tema ferroviari al país. Però, Jorge, ens sents bé? Com estàs? Molt bé, perfectament.
L'enhorabona perquè dèiem això, que el restaurant Quatre Maquis, amb els xefs Miquel Astorga i en Joan Tomàs, han estat semifinalistes de la categoria Tapes i Pinxos del Campionat Oficial d'Hostaleria d'Espanya, que s'ha celebrat aquest dilluns a la Fira Madrid Fussion. Com ha anat tota l'experiència? Perquè entenem que allà trobem el bo i millor de tot l'estat espanyol, oi?
Sí, així és. La veritat és que és una gran experiència. Hem après. Tornarem, segur. Intentarem guanyar alguna vegada. Per tot ha sigut molt important. Nervis per als xefs, sobretot per a ells, perquè al final són ells els que guanyen i els que mereixen aquest reconeixement. Jo al final intento fitxar els millors, però al final són ells. I jo sí que vaig passar molts nervis perquè et donen 30 minuts, van allà cuinant...
han de fer la 6 tapas pel jurat, i cada 3 minuts els veia tan tranquils, però jo veia que allò no estava, i la veritat és que la gent estava amb el president de l'EH, de Tarragona, amb el Francesc Pintado, i deiem, hòstia, què fan aquests, van acabar perfectament, va agradar moltíssim l'etapa, va agradar moltíssim. Només passaven a la final 3, érem 36, i a la final passaven 3 de matí i 3 de tarda, eren 18-18, les semifinals.
I avui, que ha sigut la final, han guanyat, primer seguretat a ser premi, els tres de la nostra fase d'hora tarda. Al matí crec que era menys dura la competència, haver-se ficat a la final crec que al matí sí que ho hauríem aconseguit.
i que a la tarda era molt, molt bèstia de competència i ha guanyat Astúries i segon ha acabat Àlava i La Rioja, que van ser les tres del nostre grup que van passar a la final. És el que et dava... Amb el pòlion.
És el que anava a dir, que hi ha llocs on les tapes, però sobretot els pinxos, ara en aquestes zones que esmentaves, al nord d'Espanya, tenen moltíssima tirada, hi ha una cultura de sortir molt a fer aquests pinxos, i entrar a competir contra aquests cuiners, que deu ser la seva especialitat, no deu ser tasca fàcil.
No, no, és que a Tudit, no? A Vitoria, a La Rioja i a Tudit. I a Astúries. Bé, doncs sí, però crec que l'ha estat allà i l'any que ha de tornar a Tudit i, bé, és una experiència increïble i també gràcies al turisme de Torre de Marra, Jovita, perquè fa moltíssim pel poble. Al final, gent com ella és molt necessària que tinguin el carro, que estiguin allà, que creguin que...
La unió entre l'administració, que sempre és privada, és superimportant per tirar endavant i cada dia tornar a un bar millor, que siguin un referent, que no tinguin a veure,
i crec que s'estan fent moltes coses perquè passi, no? I estem a aquesta final per ella perquè va fer el concurs d'etapes i, si no, no estem a la final de Tarragona. Jorge, moltíssimes gràcies també per les teves paraules. La veritat que emociona sentir-te i ja saps que hem estat al costat bossa i estarem sempre que convingui, no? Ha sigut també, doncs,
Viure aquest procés junts ha sigut molt maco perquè des que el vam presentar a aquesta etapa aquí a la província de Tarragona vam tenir l'oportunitat de tastar-la, de viure-ho tot molt de prop, de rebre aquest premi en aquest sopar organitzat per la IACTE, tots plegats. I també vaig estar en contacte amb el Jorge des de Fitur, que ens vam veure també aquests dies passats. Ahir tot el dia ens preguntant al Jorge a veure com anava tot. Al final també...
fa molta il·lusió rebre aquests reconeixements a nivell municipal, perquè és feina conjunta, sobretot vostra, per suposat, però es viu d'una manera amb molta alegria conjunta i compartida. Doncs, si us sembla, anem a recuperar el que ens explicava el xef, el Miquel Estorga, d'aquesta etapa, perquè és això, es va presentar a la ruta de pas de Torre d'Embarra i el nostre company Josep Sànchez li va poder preguntar precisament pels secrets d'aquesta etapa que
que haurem de venir a tastar per explicar-ho de totes totes, però escoltem, escoltem el Miquel Astorga. Elegimos la gamba roja de Tarragona y un producto de temporada que era en verano cuando fue el concurso, que es el tomate de penjar de aquí, de la zona. Entonces lo que hacemos es aprovechar todas las partes de la gamba, con el cuerpo hacemos una infusión con el que luego hacemos un ponzo de tomate de colgar,
Y con el resto de las partes de la gamba lo que hacemos es un falso nigiri de calamar que lo tratamos como si fuera el arroz. Encima le ponemos el cuerpo de la gamba, lo sopleteamos un poco y terminamos finalizando con la propia cabeza de la gamba frita. Li està canviant la cara a la jovita, eh? Perquè, bé, és que fa venir saliva, només de sentir... Està molt bona, la veritat que sí. Els que vam tenir l'ocasió i l'oportunitat de tastar-la hem de dir que és espectacular.
Doncs l'enhorabona al Jorge Piera per tenir aquest reconeixement que entenem que és important. La restauració és un sector que ha d'aixecar persiana durant tot l'any. D'aquí hi ha els esforços també per anar desestacionalitzant la temporada. Jorge, i bé... És molt difícil, eh? Patim molt, eh? La restauració ho patim molt i més allò que són, com dius, temporada i que és molt de cap de setmana...
és molt difícil mantindrà en restaurants amb aquestes puntes, no?, de 16 de diumenge i a l'estiu, i després a l'hivern, no?, el que mantindrà és, bueno, és molt costós. Sí, sí. I, clar, ho fem també, al final ho parlàvem molt amb el meu de Jovita, que és molt difícil, és molt difícil i aguantar tot l'any, doncs, costa, costa, costa molt, però, bueno...
Ho fem perquè caiem i teniu el poble, perquè si no, és clar, queda tot tancat i sembla un poble fantasma, també. No, no, per això s'agraeix moltíssim el fet que gent com vosaltres aposti per obrir negoci aquí a Torre d'en Barra, que també aposti per obrir tot l'any, aposti per fer diferents jornades gastronòmiques durant tot l'any i poder desestacionalitzar aquest sector i, per tant, doncs...
Gràcies a tota aquesta gent, als comerciants, als restauradors que treballen i aposten per poder mantenir viva Torredembarra i d'aquesta manera també posar en valor aquests reconeixements tan importants que fan encara, porten més prestigi al municipi i marquen on està Torredembarra, el mapa, i per tant agrair de tot cor aquest esforç. Totalment d'acord.
Doncs, Jorge, moltíssimes gràcies per atendre'ns, que acabis de tenir un bon viatge i estarem en contacte. Esperem poder seguir celebrant premis, reconeixements i també parlar d'iniciatives culinàries, que ara també en farem esment. Fins la pròxima!
Moltes gràcies pel recolzament i a tu també, Jovita. Gràcies. Ens veiem aviat. Gràcies, enhorabona a tots. Gràcies. Doncs important aquesta tasca per generar iniciatives com la de les jornades que vau fer, de les carxofes, dels calamars...
I ara la crida que esteu fent pels ranxets, perquè esteu convidant a tots els restauradors que es vulguin sumar a la mostra de ranxets, que bé, és tota una fita culinària aquí a Torra d'Ambarra. Això mateix, al final també és una equació tant per posar en valor el producte d'aquí de temporada i que tenim aquí al territori, no?
I d'aquesta manera, el que parlàvem, desestacionalitzar una miqueta el sector, fent aquestes jornades en temporada no tan altes, sinó una miqueta previ al que és Setmana Santa, poder donar aquesta oportunitat perquè els restauradors puguin oferir...
Aquesta tapa, aquest ranchet, aquest plat especial, no? I tota aquesta gent que ens visita d'aquí al costat, inclús els veïns d'aquí del municipi, puguin gaudir d'un dia especial, provant els plats que ens ofereixen aquí els restauradors.
per tant, doncs, convidar tots els restauradors que s'animin a poder participar en aquestes jornades i, doncs, fer-la una miqueta més gran. L'any passat van participar cinc restauradors, les bodegues d'aquí del municipi, i, per tant, doncs, animar a que s'assumir, doncs, tothom qui vulgui i passar, doncs, una jornada agradable entre tots. Doncs que no s'adormin, eh?, perquè tenen temps per apuntar-se fins al 2 de febrer. S'ha de fer un correu electrònic a turisme arroba torradenbarra.cat.
allà s'ha d'informar de quin seria el nom del plat dels ranchets i també dels al·lèrgens per aquestes qüestions de salut. Doncs això, una crida als establiments i per la resta, els que hem d'anar a menjar, apuntem-nos-ho també de cara al mes de març, encara queda, però...
Anem fent boca perquè serà el 22 de març a Cal Bofill, quan tindrem l'oportunitat de degustar aquests plats que ens vinculen amb la tradició culinària dels pescadors a Torredambarra, a la costa d'Aurada.
Seguim parlant de premis i celebracions i ara anem a sentir algunes d'aquestes veus. El cap de setmana va ser molt prolífic perquè vam tenir el reconeixement de Caljan i també el seu responsable, en Rafel Aguilera, ens ha fet arribar un àudio compartint aquesta alegria.
Per començar, estem molt contents que ens hagin donat un altre cop la fava com a millor pastisseria del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. I al final és una il·lusió per tot l'equip que estem aquí dia a dia. També crec que per als nostres clients, que al final fa il·lusió anar a un lloc on té reconeixement. I al final penso que això...
ens dona energia per mantenir l'essència del producte que fem dia a dia, de la mentalitat que tenim, de cuidar els detalls, que cada vegada és més difícil de mantenir una línia de matèria prima, de defensar una feina artesana, que penso que cada vegada costa més potser trobar-ho, i penso que també això ajuda que el client doni valor als productes que s'elaboren artesalment. Crec que tot va en conjunt en una manera...
Amb la filosofia que tenim com a empresa, no?, i al final quan apostes cap a una direcció i veus que vas tenint reconeixements i que es parla de la feina que fem de tot l'equip, doncs és una il·lusió, no?, estem contents, som un equip molt jove, un equip molt familiar, amb ganes, no?, vull dir, que aposta per una línia que potser tan marcada aquí al poble no hi ha estat mai, que rep aquest reconeixement...
Entra una zona on hi ha tanta pastisseria i tot, i que també a vegades estem una mica inundats de fleques, franquícies, tot això. Com deia abans, penso que és molt important aquestes coses perquè se li dona valor a la feina artesana, al producte i tot això.
I també penso que és important per Torrent Barra, no? Al final tenim gent per aquí molt a prop, molt reconeguda, no? M'he vist altres notícies, l'Aurèlia, que és qui ens porta la fruita, qui ens porta les verdures, que ha guanyat amb jo calçot, no?
Ara el Jorge i tot el grup del Galera que han estat al Madrid Fusión presentant una etapa que al final no tots també col·laborem. És molt important aquestes cineses que neixen amb gent propera. I segur que també en deixo alguns que intentem cuidar la proximitat i al final que Torrenbarra els posicioni. També s'han de parlar molt de l'Oriol Castro que té un dels millors restaurants del món.
que tota aquesta gent vagi com en sintonia, i ens coneixem, i col·laborem, i tirem endavant, crec que és una cosa que s'ha d'aprofitar, i crec que, si seguim així, jo crec que Torra d'Embarra s'està convertint una mica en un referent gastronòmic, i això és important.
Importantíssim. Molt, molt. La veritat que sí, em fa molta il·lusió escoltar aquestes paraules del Rafel. Al final és el que s'està notant, no?, que Torredambarra és ja un referent en gastronomia i amb el producte de qualitat que tenim aquí al municipi. I, per tant, doncs, enhorabona, de veritat, una altra vegada els he felicitat moltes vegades.
i al final és un seguit de reconeixements que fan molta il·lusió i és fruit de la passió que posen a l'hora de treballar el talent, la creativitat i la qualitat del producte i per tant és important posar en valor tots aquests aspectes. Doncs recapitulem, han guanyat el guardó de fava de cacau que la reconeix com una de les 50 millors pastisseries de Catalunya i
i han guanyat també la fava d'or com a millor pastisseria del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que a les Terres de l'Ebre hi ha també molt de nivell. Cinquè any, cinquè vegada que guanyen aquest guardó que s'entrega a la Mostra Internacional de Pastisseria que se celebra a Sant Vicenç dels Horts. I bé, tot un reconeixement que els ve després d'haver tornat a guanyar el millor panetone de xocolata...
Sí, per això que al final és tota una alegria i tot un orgull, sobretot, perquè és això, posar en valor aquest treball, aquesta feina constant, aquest gran talent i aquesta qualitat. Per tant, els felicito de tot cor i que segueixin així per sempre i que ens portin molt més reconeixement i moltes més alegries, perquè s'ho mereixen molt.
Sí, ho dic de memòria, però diria que el jurat, sabem que està format per professors de pastisseria, per periodistes gastronòmics i per professionals, crec que van als establiments d'incògnit.
i valoren tot el que troben al mostrador, fan degustacions i no saben en quin moment, quin dia els pot tocar aquesta valoració. Crec que anava així aquest concurs. Després, clar, evidentment, la cita passa per això, per Sant Vicenç dels Horts i aquest certamen.
Però bé, en aquest cas, quan passin per aquestes vitrines, per aquesta botiga de calgant, al final sempre troben un producte exquisit, de deu visualment, de gust, de tot, i per tant jo crec que s'ho mereixen i molt. Al final ja sabem que quan arriben les campanyes de Nadal, Setmana Santa o qualsevol cap de setmana, sempre t'entra molt per la vista tot allò que fan.
Sí, sí, estem obrint ganes ja de bon matí amb tot això que estem explicant. I hem de sumar una veu més, que és la del Daniel Rovira. De fet, ens en fèiem ressò aquí al programa, que aquest diumenge tenia lloc la gran festa de la Calçotada...
Tot just el convidàvem fa una setmana aquí al programa perquè com a vicepresident de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, el Daniel Rovira, ens explicava com estava anant la temporada. I bé, en Pic vam saber que era guanyador i vam demanar una mica que ens expliqués com havia estat aquest concurs d'enguany. Bon dia. La veritat és que va ser un concurs bastant ronyit perquè la veritat és que el nivell de
dels manats que es van presentar era molt alt i la veritat, segons els jutges, va costar, va costar, va costar perquè realment hi havia molta igualtat, els calçots eren molt macos tots i bé, aquest any s'espera que siguin d'un nivell
Molt superior, perquè aquestes aigües i tot això ha anat molt bé. I clar, tothom tenia un calçot molt maco. O sigui que ha sigut un concurs que ha sigut molt renyit, que ha costat molt, com cada any, evidentment, perquè cada any és diferent.
ni que no ho sembla, ni que faci les coses tu igual, el clima, la terra, la pluja, bé, tot influent, ho fa un influencier. Llavors, doncs, cada any és un repte nou i molt contents, molt feliços d'haver aconseguit aquest triomf i també enhorabona als del segon i el tercer premi que també s'humoreixien i a tots els participants en general perquè realment, com us he dit, hi havia molt de nivell.
Doncs paraules del Daniel Rovira de l'Horta Torrenca, que no sé quants concursos ha guanyat ja, moltíssims, la veritat que molts. L'any passat, si no recordo malament, va quedar subcampió per això, per aquest motiu, perquè al final, com ell explica, la competència és molta, però molt feliços que en guany sí que hagi pogut estar com a campió d'aquest campionat de calçots i, per tant, enhorabona i també s'ho mereix moltíssim, perquè al final la feina que fa...
Aquest carinyo per cuidar aquest producte tan nostre és de valorar-hi molt. Clar, és una feina que requereix això de no tenir horaris dissabtes i diumenges i és, de vegades, anar una mica contracorrent de com...
Evoluciona el mercat, aquesta globalització amb aquesta competència tan dura, tan ferotge i bé, el fet de poder reivindicar la pagesia, els productes de proximitat de quilòmetre zero perquè d'una banda cuiden el territori
i, a més, també que els consumidors puguem menjar producte de temporada. Això mateix, de proximitat i de temporada. L'any passat vas tenir l'oportunitat, doncs, de visitar l'Horta Torrenca, no?, i ens va explicar una miqueta, doncs, tot aquest procés, des que, doncs, es cultiva, la selecció aquesta que es fa, doncs, per poder anar en aquest concurs, tota la selecció aquesta, doncs, d'escollir els més macos, els que tenen una visió, doncs, bueno, i va ser, doncs, molt curiós i és una gran feina i això ho posa molt en valor, doncs,
Aquest sector que tanta ajuda també necessita i per tant agrair aquesta gran tasca i també aquesta gran professionalitat de la família Rovira. Molt bé, doncs bé, com a regidora de comerç molt d'orgull i com a regidora de turisme entenc que també, perquè no deixa de ser un reclam la gastronomia, ens movem per l'estómac moltes vegades, el turisme de proximitat el fem moltíssim.
tot sovint per anar a menjar a llocs on sabem que es menja bé, i entenc que en aquests estants, a les pròximes fires, també pot ser una reivindicació, no? I tant que sí, al final és això, no? Quan promocionem Torre d'en Barra sempre surt el tema gastronòmic, perquè al final, doncs, som un municipi molt ric gastronòmicament, així s'estan comprovant, doncs, amb aquests reconeixements, però, a banda, tenim, doncs, una restauració molt rica, un producte, doncs, això de temporada, d'aquí de proximitat, i, per tant, doncs,
Amb tot l'orgull del món ens pot dir que Torredembarra la podem promocionar molt obertament i amb molt de carinyo perquè el tema gastronòmic sempre és un reclam. Ja que esmentem fires, parlem de les pròximes cites perquè torneu a engegar la maquinària amb aquest Consorci Turístic del Baix Gaià.
i jo crec que ja teniu les agendes força plenes de reunions. Sí, força plenes, sí. Bé, aquesta setmana passada també vam estar a Fitur, allà també va ser una oportunitat per començar l'any promocionant Torre d'Embarra, coneixent també una miqueta les novetats del sector. Vam tenir l'oportunitat de reunir-nos amb diferents proveïdors per captar idees noves i poder treballar diferents activitats noves. És una gran oportunitat assistir a Fitur també per poder...
intercanviar sinergies, poder parlar amb diferents regidors i alcaldes d'aquí del territori i bé, a partir d'aquí ja engeguem tot l'any i ara properament assistirem a Navartur amb la costa del Baix Gaià.
En aquest cas assistim també amb la Diputació, però amb un estat més propi de la costa del Baixgallà, els 5 municipis. A banda, també hem d'explicar que per fi aquesta setmana s'ha publicat el conveni del Baixgallà que signem als 12 municipis del Baixgallà i dijous ens reunirem als diferents alcaldes i regidors d'aquests 12 municipis per poder començar a treballar en aquest àmbit de...
conveni conjunt a nivell turístic per poder fer aquestes accions conjuntes que volem fer a través d'aquesta unió. Doncs una unió que té aquesta cita d'Anabertur, perquè sabem que és un dels mercats que són importants aquí a la costa d'Aurada, a la costa del Baix Gaià, no serà l'única fira que fareu conjuntament en principi, no?
No, amb la Costa del Baix-Gallà aquest any, a part d'anarbertur, assistirem a Aratur, a Saragossa, al maig, i en aquest cas ho fem de forma individual, sense la diputació. O sigui, assistim a la Costa del Baix-Gallà, els cinc municipis, nosaltres amb un estant propi. I bé, doncs també és un mercat que ens agrada assistir per poder fidelitzar aquesta gent que cada any s'hi suma per visitar-nos, que cada vegada és més gent que aposta per passar les vacances aquí a Torredembarra, o...
els diferents municipis de la costa del Baix Gallà, o inclús visitar un municipi i poder fer activitats a la resta, perquè en aquest sentit, si alguna cosa jo crec que també es beneficiarà molt amb el conveni del Baix Gallà conjunt de tots els municipis, serà això, anar a la fira a aquests cinc municipis, però poder promocionar conjuntament aquesta subcomarca que tenim i poder fer activitats diverses a tot el territori.
Molt bé, doncs creiem que poden ser tot un seguit de llavors que es vagin plantant. Hi ha molta feina a fer i des d'aquí l'anirem explicant. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui celebrant. I tant, que sí, molt contents. Dona gust de donar bones notícies i això, estarem en contacte amb la Jóvita Baltasar, que és regidora de Comerç i també de Turisme aquí a l'Ajuntament de Torredambarra. Moltíssimes gràcies, bon dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia. On anem? A Suïssa.
Doncs avui anem fins a Suïssa i ho fem amb l'Octavi Formatxer, col·laborador de Roda de Barà a Ràdio. Octavi, bon dia, benvingut. Bon dia, bon dia. On vas anar exactament i per què aquest lloc? Ui, la meva història, la meva relació d'amor amb Suïssa és molt llarga.
Jo vaig anar molt jovenet, quan tenia 17 anys vaig fer un intercanvi amb un xicot francès i anava cada estiu a casa seva un mes i ell venia un mes a casa meva i jo als 17 anys ja anava sol en tren.
perquè sempre he sigut un enamorat del tren per Europa, no? El meu pare treballava a la Renfe i tenia cada any un passe com una mena de rail pass d'aquests que es podia anar per Europa viatjant de forma gratuïta una vegada a l'any, no?
i això ho vaig aprofitar bastant. Llavors, als 19 anys, vaig anar, jo tot sol, cap a Suïssa, amb tren, bueno, vaig passar per França, lògicament, vaig anar cap a Ginebra, i vaig estar uns quants dies, i allà vaig començar a veure el món, perquè, clar, en aquells moments, estem parlant dels anys 60, a principis dels anys 60,
que aquí vivíem amb una dictadura. Jo no m'havia enterat que era una dictadura perquè aquí no ho vèiem, ja tot ens semblava bé, però, clar, sortint d'aquí és quan comences a donar-te'n compte que les coses no eren iguals, no?
Jo sempre em havia atret molt Suïssa. Considerava que era un país que és un país relativament petit, que sempre havia mantingut una històrica neutralitat a les guerres. Sempre tothom era un país acollidor, però sobretot amb molt pocs recursos naturals.
Pràcticament agricultura no n'hi ha, només la ramaderia sí, però s'han hagut d'inventar uns mitjans, perquè a més a més les comunicacions són molt difícils a Suïssa. Suïssa és un país molt muntanyós i per fer carreteres, vies i tal, s'han hagut d'inventar túnels, viaductes i una sèrie de... Tot eren problemes però ells n'han sortit, no?
I llavors és un país que s'ha hagut d'inventar les assegurances, la banca, la indústria dels rellotges... Tot això a mi m'havia arribat i deia, ostres, com pot ser que un país així sigui un país tan avançat? I llavors això em va fer que això s'ha d'anar a veure. I jo me'n vaig anar...
amb la meva càmera de fotos, molt senzilleta, però jo cap allà, i bueno, vaig agafar el tren i cap a Suïssa, no? I bueno, això va ser, ja dic, als anys 60, o sigui, no sé si això respon a la teva pregunta del per què, no? I tant, va ser l'última vegada que vas viatjar a Suïssa. Que va, que va, avui he anat molt... Quan ha sigut l'última vegada? L'última vegada va ser fa poc, el 2017, més o menys, fa uns 7 o 8 anys,
I he anat moltes vegades a Suïssa, jo, i inclús algunes vegades havia anat de guia amb excursions d'autocar, o sigui que jo a Suïssa, home, puc dir que la conec bastant. Per tant, perquè és que m'encanta, jo, si vols anar cap a Suïssa, marxem ara mateix. Vinga, va anem. Si pogués oferir, eh? Sí, sí, sí. Octavi, tu que és un home que t'agrada viatjar, més t'hi dedicaves, professionalment. Sí, sí, sí. Planeixes els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? Sí.
Bueno, no... A veure, el recomanable potser és planificar els temps, però jo la veritat és que no ho faig gaire, i ho recomano a tothom, però resulta que jo no ho faig, perquè m'agrada molt improvisar bastant i moltes vegades sobre la marxa rectifico coses i quan estic en un lloc dic, en comptes d'anar cap allà, ara preferiria anar cap aquí, perquè, bueno, per el que sigui... Improvises una mica. Sí, sí.
Què no hi falta a la teva maleta? Bueno, la meva maleta... En aquells moments, quan vaig anar-hi per primera vegada, molt poca cosa, perquè és que amb el tren tampoc no pots anar gaire carregat, no? I bueno, doncs mira, lo típic, mudes i dos jerseis i poca cosa més, eh? Sí, sí. Quants dies t'hi vas estar? Bueno, en total, és que vaig fer una... Si parlem d'aquella primera vegada...
vaig estar, no sé, entre 15 i 20 dies, però clar, vaig passar per França, vaig passar... Després de Suïssa vaig anar cap al nord, tota la zona nord d'Itàlia, la regió dels Alps, dels Llacs, fins a Milán, i després vaig tornar per la Costa Blava,
I bueno, vaig estar potser uns 15-20 dies, potser aproximadament, però per un viatge a Suïssa, bueno, si vols després entrarem en les coses que es poden fer allà, que no són poques, però els amants de la natura en 15 dies quasi no en tenen prou. Caram, llavors comentaves que vas viatjar sol aquella vegada, però has viatjat amb algú a Suïssa alguna vegada?
Bueno, he viatjat amb grup, amb amics, amb família, amb la meva dona, i clar, he fet molts viatges, no? Sí. Viatges amb assegurança? Sí.
Sí, sí, això sempre, sí. Sí, perquè no saps el que et pot passar i normalment l'assegurança que tinc aquí ja també cobreix Europa, per tant, sí, sí, sí, això sí, perquè et pots trobar en qualsevol moment, ja no dic un accident, sinó una malaltia i, bueno, que això estigui cobert com a mínim, sí. Comentaves que vas anar amb tren les altres vegades amb què has viatjat.
Doncs, bueno, altres vegades he viatjat amb cotxe o amb autocar, també, no? Però... Saps què passa? Suïssa és un lloc que està tan ben comunicat tot, perquè és que són una gent que jo els admiro amb tot, no? Però si vas sense cotxe...
pots arribar a tot arreu absolutament, pots arribar amb tren, amb autobusos, amb ferrocarrils de muntanya, cremalleres, telefèrics, barcos postals, pots anar a tot arreu sense portar cotxe. Tu te'n vas amb tren d'aquí a Ginebra i et pots moure per tot el país sense haver de menester el cotxe, perquè és que es pot arribar absolutament a tot arreu.
A més a més, l'oficina de turisme té com una mena d'abono que pots anar pertot arreu utilitzant tots aquests mitjans de manera gratuïta. Bé, clar, l'has de pagar, no? Però vull dir, amb això pots anar pertot al país i pertot arreu utilitzant tots els mitjans de manera il·limitada. O sigui que el tema de comunicacions dintre Suïssa no és un problema, és fantàstic tot. Què va ser el primer que et va sorprendre en arribar?
Bueno, el primer que em va sorprendre són... Bueno, és que a mi cada dia em sorprenien coses, no? No sé, per exemple, veia un lloc que venien els diaris, la gent agafava el diari i al costat hi havia una guardioleta i allà posaven els diners. Deia, ostres, això, casa meva, si fan això se'n portarien els diaris i la caixeta, no? Vull dir, en aquells moments, no sé, no? O, per exemple, em va sorprendre que...
Quan arribaves amb el tren a una estació, la gent llançava el bitllet a la paperera. Vull dir, jo venia d'un lloc que, per exemple, jo quan agafava el tren per anar a estudiar a Barcelona, ostres, el dia que no passava el revisor i no et picava el bitllet, aquell bitllet l'aprofitaves per l'endemà, no?
O sigui, era una època en què les coses funcionaven així, aquí, no? I, bueno, allà deies, ostres, quina gent més cívica i més educada, i després em va sorprendre molt la neteja, els carrers, la neteja a tot arreu, tot molt ben cuidat, les plantes, els jardins, bueno, una cosa que deies, ostres, això no hi estava acostumat, no? Com deies que la gent era cívica i educada. Sí. Descriuries així a la gent d'allà?
Sí, no, no, no, cívica, educada i això, no? Potser, a veure, si anem a buscar una mica els tres peus al gat, diria que la gent també és una mica prepotent, potser, no? Jo crec que d'alguna manera se senten una mica superiors i moltes vegades, sobretot si ells saben que vens d'Espanya, doncs és allò que dius...
Bueno, aquests, pobrets, no? Vull dir, no sé, és una sensació, eh? I per descomptat que no tots els sovissos són així, no? Però una mica aquesta sensació que això també podríem trobar-ho potser a Alemanya i potser en menor mesura a França, però una mica potser és l'única pega que hi trobaria, no? Que la gent són una mica així i que et miren una mica per sobre de l'espatlla, no?
Quin paisatge o racó no oblidaràs mai? Ui, hi ha tants a dintre Suïssa, n'hi ha tants. Sobretot, la gent que li agradi la natura s'ha de situar com a lloc que no es pot deixar a Interlaken. Interlaken és una ciutat que està enmig de dos llacs, com diu el seu nom, no?
i allò és el punt de partida de moltes excursions. Llavors hi ha unes excursions allà meravelloses que no les pots oblidar mai, no? Per exemple, des d'allà es pot anar fins a la Junfrau, que és una muntanya molt alta, de més de 4.000, que és com una gelera, i si accedeix amb tren, s'han d'agafar dos trens, primer un tram i després un altre tram,
i el tren passa per dintre d'uns túnels amb unes finestres, que inclús el tren para perquè puguis fer fotos i mirar, i passes per dintre una muntanya que és realment una gelera, no? Després hi ha, no ho sé, per exemple, Grindelwald, que és un paisatge que és el que va inspirar els dibuixants que van fer la sèrie aquella de Heidi, no?
La Heidi, que estava situada a Suïssa, doncs és uns paisatges que et recorden molt la Heidi, no? Hi ha Tummelbach, que són unes cascades que hi ha a dintre unes roques, que allò és una meravella. Hi ha el pic Chilton, el Chilton és un pic que està molt a prop del pic de la Jungfrau, que hi ha un restaurant a dalt de forma circular,
i tu seus allà i estàs dinant i allò va girant i va donant la volta i vas veient totes les muntanyes del voltant amb 360 graus. Allò és una meravella, no? Vull dir, en 45 minuts, va molt a poc a poc, però en 45 minuts dona tota la volta completa i tu estàs allà dinant i vas veient el paisatge. Vull dir, és que hi ha tantes coses que... Després, no ho sé, Lucerna, una ciutat meravellosa, no?
Súric, molt maco també, tots són llacs. Per exemple, a Lucerna té el Monte Pilatus, que és un lloc, per dir alguna cosa, com el Tibidabo, per dir alguna cosa, que es pot pujar amb cremallera o amb telefèric, i des de dalt veus tota la panoràmica dels quatre cantons.
És que, clar, no t'ho acabes. Ara, amb l'espai que tenim, no tenim temps per descriure les meravelles que hi ha a Suïssa, sempre parlant des del punt de vista de paisatge i de natura. Tots aquests paisatges són els que no oblidaràs, eh? No, no, no. Et vas sentir ben rebut? Sí, a veure, la gent és molt educada i això que dèiem, aquesta prepotència...
La dissimulen una mica, potser, no?, allò de dir, bueno, ells fan la seva feina i com que la seva feina la volen fer bé, doncs tampoc no es demostra, no?, ho veus una mica d'una manera, una mica, no sé, potser és una mania meva, eh?, però sí, sí, sí, no tinc queixa, en aquest sentit no tinc queixa, no et tracten malament, això no, eh? I a viat sóc cultural?
Que va, que va, que va. Allà hi ha... Quan parlem de respecte, parlem de respecte amb tots els camps, no? Per exemple, a Suïssa hi ha 26 cantons, o sigui que podríem dir províncies, tot i el petit que és, només té 8 milions d'habitants, o sigui...
Suïssa és una mica com Catalunya, amb habitants, i 26 cantons. Hi ha quatre idiomes, i aquests quatre idiomes són totalment respectats. Hi ha un que és el dominant, que és l'alemany, que és aproximadament el parla un 60% de la població, el francès un 20%, l'italià...
Un 10% aproximadament. I després hi ha els romanys, que el parla molt poca gent, però és igual, perquè el respecten igualment. O sigui, hi ha un respecte total per les llengües i, per descomptat, no hi ha cap idea de menys tenir les altres que no són les d'ells.
Vas tenir algun problema a l'idioma? No, no, bueno, a veure, jo anava ja amb el francès, no? I amb el francès jo em pensava que allà doncs m'entendria tothom, no? Però realment hi ha zones que el francès no parlen massa, tot i la zona, diguem, que parlen alemany, a partir de Berna cap amunt,
Súric i tota la zona que toca més Alemanya. El francès no... A veure, que l'entenen, eh? L'entenen, però no el parlen massa, eh? El respecten, però no... Però jo no vaig tenir cap problema, perquè hi ha la banda de baix, la banda més al sud, que es parla l'italià, i aquí vaig tenir menys problemes, perquè l'italià s'assembla més al nostre, sobretot al català. Què té aquest lloc que no té cap altre?
Doncs jo penso que aquesta educació, aquest civisme i, bueno, aquesta, no ho sé, sobretot això, el respecte i aquesta neutralitat que ve una mica del respecte als demés, no? Jo penso que aquesta neutralitat que hem mantingut durant molts anys i que encara segueixen mantenint, doncs penso que és una cosa que la fa diferent dels demés.
Què ens pots explicar quan el clima? Bé, el clima, clar, l'estiu és molt millor, però a l'hivern fa fred, sí que és veritat que fa fred, i segons en quins llocs que són molt alts, pensa que està dintre els Alps, i els Alps...
Dintre de Suïssa hi ha molts pics de més de 4.000. Per tant, hi ha moltes geleres i molta neu i a l'hivern la veritat és que fa fred, però també és un fred molt sec. Com que és un fred que és sec i no té la humitat perquè està molt lluny del mar, doncs és un fred que s'aguanta bé. Si vas una mica tapat i portes jerseis i bufandes i guants, escolta, no hi ha cap problema. I a l'estiu, la veritat és que s'hi està molt bé.
On et vas a llotjar? Bueno, m'hi he llotjat amb tot, amb tot tipus de... Quan vaig anar-hi per primera vegada, buscava els hotels més barats, més senzillets i això, no? Però després, doncs, depèn. Cada viatge he estat a llocs diferents, sempre amb hotels, i a vegades, quan anàvem amb excursions...
doncs normalment anàvem a hotels de més luxe i quan hi vas pagant de la teva butxaca llavors ja t'hi mires una mica més, no? Però en general, tot i els hotels senzills, tenen molta qualitat, eh? Inclús els més senzills, l'hostaleria suïssa és una altra de les coses que també són molt capdavanters perquè... Ja en parlarem. Sí, sí.
Compres molts souvenirs? No. Això no. En una altra entrevista que em vas fer ja va quedar clar que la meva família ja sap que jo no soc de souvenirs i tot el que m'emporto sempre és alguna cosa de menjar i per mi. Comentaves algunes de les muntanyes que podíem visitar. Què vas visitar durant la teva estada? Com podríem fer una mica de resum?
Bueno, ja gairebé te l'he fet el resum, no? Vull dir, a part d'Interlaken, un poble molt recomanable és Zermat. Des de Zermat fins a Sant Mòrits surt un tren, que en diuen el Glaciar Express, que és un tren que és una meravella. Vull dir, té unes finestres així panoràmiques i tot el paisatge és, bueno, no té desperdici, no?
I això és molt recomanable, tant a l'hivern com a l'estiu. L'estiu és molt maco perquè és un paisatge verd fantàstic de muntanyes, però a l'hivern és una passada, no? Llavors a Zermatt s'hi ha d'arribar amb cremallera, no s'hi pot arribar amb cotxe. I Zermatt és un poble encantador, que el recomano a tothom. I encara últimament, jo recordo que fa 10 o 12 anys, per arribar a Zermatt, que s'ha d'anar amb cremallera, que no s'hi pot arribar per carretera...
Dintre els carrers el transport era tot amb cotxes de cavalls i allò donava un aire pintoresc fantàstic. Ara ja, de 10 o 12 anys cap aquí, ja, a l'haver-se implantat el cotxe elèctric, quasi tot són cotxes elèctrics, i llavors els cotxes elèctrics ja de transport, de mercaderies pels comerços i els hotels...
Ja són cotxes elèctrics i ja no té aquell encant que tenia quan eren els cotxes de cavalls. Era fantàstic, no? Però, bueno... I, bueno, a part de Fermat i d'això del tren del Glaciar Express, doncs no ho sé, Lucerna és una capital també fantàstica, és molt bonica, puja el Monte Pilatus per veure el Dac dels Quatre Cantons...
Bé, tot Suïssa és, no sé, hi ha també poblets com gruillers, no sé, hi ha molta cosa, molta cosa a veure. Sobretot viatjar amb tren, eh? Viatjar amb tren, això és fantàstic, no? O cremalleres, o telefèrics, i després és molt bonic viatjar també amb els barcos postals, no? Pots anar de...
de Ginebra a l'Aussan, de l'Aussan pots passar a l'altre cantó, al cantó francès, d'Evian, bueno, no ho sé, molt, ja molt, ja molt, eh? No ens ho acabaríem. Quin va ser el moment més típic turista que vas viure?
El moment típic turista. Home, el moment més turístic és quan hi anava com a guia d'excursions, no? Aquest és el moment, diguem-ne, més turístic. Quan vas pel teu compte, fas una mica més el que vols i quan vas en un programa més o menys establert, doncs has de seguir una mica la ruta, no?
I dius, bueno, clar, de totes formes, la ruta ja estava preparada amb els millors moments i els millors llocs. Per tant, no tenia cap problema. No sé si parles així...
turístic en un sentit una mica allò de dir que et marquin el que has de fer, no? Una mica això, no? No, o el típic, no sé, un lloc per exemple que tothom es fa, no sé, vas a Roma, doncs has de tirar una moneda a la Fontana de Trevi, no? Per exemple, no? Això és un típic turista.
No, jo no recordo a Suïssa que hi hagi coses d'aquestes turístiques. De moment, a veure, que cada vegada hi ha més gent a tot arreu, eh? Però a llocs així com la Fontana de Trevi o com la Torre Eiffel o aquests llocs, a Suïssa jo diria que no hi és. Perquè el fet que el turisme estigui tan repartit i que hi hagi tants llocs, difícilment hi ha massa aglomeracions. Home...
A veure, que si vas la primera quinzena d'agost o per Setmana Santa o així, segurament trobaràs bastanta gent a tot arreu. Però no és un lloc en què el turisme sigui massa massiu, no? Quin va ser el millor moment del viatge?
Home, el millor moment en podria dir molts, però hi va haver un que fixa't que potser és el més senzill. Em vaig allotjar a un hotel a prop d'Interlaken, que no era la ciutat, era a prop, però era a la vora del llac i tenia una terrassa així sobre el llac, allò que quan et despertaves tenies aquella vista d'allà davant tan superimpressionant i aquest és un dels moments que...
que em va quedar, i que em queda una mica de Suïssa, també. A part de les altres meravelles, que ja t'he explicat les meravelles que pots trobar, però aquest era el moment que allò que et trobes sol allà, en una habitació sobre el llac, un lloc bucòlic, amb aquell silenci, i aquella vista sobre el llac, i era un dia maco amb sol, i bueno, sí, el recordo. I el pitjor moment...
El pitjor moment, a veure, pitjor moment, pitjor moment, doncs mira, no ho sé.
Bueno, no pot haver-hi massa moments, però sí, vam tenir una vegada un problema amb una excursió, que vam arribar a un hotel, que sembla ser que hi havia overbooking, i bueno, vam tenir de col·locar la gent a altres llocs, però bueno, això és una mica gajas de l'oficio, això pot passar en qualsevol moment, però moments així dolents no en recordo cap a Suïssa. Vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí?
Bé, trobar a faltar, a veure, jo normalment no trobo a faltar mai res, quan arribo a un lloc sempre miro el que hi ha allà i ho veig com una cosa positiva i diferent del que nosaltres tenim, jo no comparo mai, vull dir...
Potser, si trobes a faltar, doncs l'amabilitat dels cambrers, per exemple, que tenim aquí, allà normalment no hi és. Un cambrer bé et serveix, ell fa la seva feina i passiu bé, no? Vull dir, aquesta amabilitat que, si vas a mirar, potser tampoc no cal. Ell...
ells fan la seva feina i tampoc... Però jo no ho trobaria així com un defecte o com una mancança. És una manera de ser d'ells i ja està, i ho has de saber així i veure-ho com una cosa diferent del que estem acostumats nosaltres a veure aquí, no? Octavi, ho hem de deixar aquí perquè no tenim més temps, així que te'n plaço a fer una segona part d'aquest viatge a Suïssa perquè encara tenim moltes coses per esbrinar d'aquest viatge. Home, i tant! Gràcies per acompanyar-nos, que vagi bé. Molt bé.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. I amb això posem punt final al programa d'avui dimecres 28 de gener. Gràcies per haver-nos acompanyat a Baix Gaià al dia. Si s'han perdut algun dels continguts d'aquesta edició, recordin que poden tornar a escoltar el programa sencer al servei de Ràdio a la Carta, les webs Dona la Torra, Altafulla Ràdio i Roda de Barà Ràdio, disponibles en qualsevol moment.
Raquel, per avui ho hem de deixar aquí, no? A Baixgai al dia? Sí, a Baixgai al dia, perquè després a cada emisora tenim les nostres pròpies batalles. Però sí, demà ens tornem a retrobar aquí amb els nostres companys. Demà passarem al relleu, tant tu com jo, a la Carol Kubota i al Josep Sánchez per demà. Divendres tornarem a ser aquí.
Perfecte, doncs, Raquel, que vagi bé i ens retrobem divendres, eh? Doncs sí, ens retrobarem divendres amb l'agenda, que sempre és com un dels plats estrella. Sí, sí, abans del cap de setmana per convidar la gent a animar-se, a gaudir i a tenir, doncs, això, una vida més plena i entretinguda.
Això mateix, que ningú s'avorreixi. I a tots vostès, gràcies per ser a l'altra banda, per escoltar-nos i per fer-nos confiança cada dia. Com bé ens comentava la Raquel, demà tornarem amb més actualitat, amb més veus del territori i més bona companyia. I abans d'acomiadar-nos, ho fem amb la frase cèlebre d'avui. La família és la pàtria del cor. Això ho va dir Giuseppe Massini, polític italià. Que passin un feliç dimecres. Adéu-siau.
Recupera Baix Gaià al dia. Tots els continguts a la carta a les webs d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Calaix Actiu, literatura infantil i juvenil. Amb les recomanacions de Misha, prescriptora cultural. Hola, hola. Avui us parlaré d'un parell de lectures que m'han fet començar aquest 2026 amb molt bon peu. Perquè m'han encantat. Començant per Cartes imprevistes de Tina Vallès, publicada per Anima Llibres.
Què passaria si trobessis la correspondència secreta entre els objectes d'un allar? Què pot dir un drap de cuina a una tovallola de mans? De què parlen les agulles d'estendre? De què poden discutir el coixí del sofà i el comandament de la tele? Tenen sentiments els plats?
Els objectes d'aquesta casa no només es parlen, s'escriuen cartes. Darrerament troben estranya la humana amb la que viuen i tracen un pla per ajudar-la entre tots. Parant el que calgui perquè tot torni a ser com abans. És impossible no connectar amb tots els personatges d'aquesta novel·la pistolar. Riureu, us emocionareu i us plantejareu què deuen estar dient els objectes de casa sobre vosaltres.
A més, hem comentat cartes imprevistes a un dels clubs infantils que dinamitzo amb lectors i lectores entre 9 i 12 anys i va agradar molt. Una aposta segura.
D'altra banda, per fi he pogut llegir Tanca espinosa, la darrera novel·la breu de Taking Fischer traduïda al català per Alenor Deig i publicada per Indòmita. Veureu, la gripe ueta custòdia amb la seva màgia una fortalesa coberta d'esbarzers gegants. Ella preferiria ser al seu riu pantanós, però les fades li van encomanar la tasca de protegir allò que s'amaga dins la fortalesa.
Segles després, s'hi acosta un cavallí amb la intenció de desfer el que sembla una maledicció, però la gripeueta farà tot el possible per evitar-ho. Aquesta reinterpretació del conte de la vella dormint té tots els ingredients de les novel·les de Kingfisher que tant m'agraden. Uns personatges molt humans, una trama terrorífica i entranyable a parts iguals i reflexions profundes i crítiques amb la nostra societat.
Ideal per a joves a partir de 13 anys, però que gaudireu tingueu l'edat que tingueu. Paraula de Misha. I fins aquí les meves recomanacions del mes de gener. Si en voleu més, em podeu seguir a les xarxes socials com a arroba, Misha, guió baix, Q, L, o també em podeu trobar al web paraulademisha.com. Fins a la propera. Adeu! Llibres infantils i juvenils amb Misha, prescriptora cultural.
Calaix Actiu, secció de El Calaix, un programa d'on a la torre per a la xarxa. El Calaix, obre'l i trobaràs cultura. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara.