Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dilluns, Baix Gaià, és 2 de febrer, dia de la candelera. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, la nova piscina coberta, obre portes avui, després de dos anys d'obres i una inversió de 2,8 milions d'euros. Això sí, aquesta primera setmana l'aprovarà un grup pilot de 20 usuaris i, si tot va bé, el 9 de febrer s'obrirà per tothom.
Altafulla, el Pleamar Vintage Market d'en Guany diversificarà la seva proposta musical amb una clucada d'ull al públic més jove. I, a més a més, també inclourà per primera vegada un espectacle de circ i un cantautor que sorprendrà, diuen, per les seves històries quotidianes, iròniques i àcides. I a Roda de Barà...
Avui arrenca el programa Més Digitals per reduir la bretxa digital. Es tracta d'una formació gratuïta per promoure la igualtat d'oportunitats i l'ús responsable de les noves tecnologies. Això que estan escoltant és Baix Gaialdí, el programa de proximitat que connecta...
a Fulla, Torre d'Embarra, Roda, Tabarà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dilluns. Bon dia, Eduard, i ben tornat. Com estàs? Gràcies, doncs mira, amb les piles carregades i encarrilant això aquesta setmana que comença a passar de paraigua com tots aquests últims dies i setmanes i aquest hivern, que escolta, que no para. Avui és la Candelera.
Sí, sí, sí, sí. Suposo que hi haurà gent acabant de desmuntar el Pessebre, no? Sí, sí, sí. Segur que qui ja l'ha desmuntat fa dies és la nostra companya Sònia Camí. Sònia, bon dia. Molt bon dia, benvingut, Eduard. Què tal? Molt bé, molt bé. Doncs això que dèiem, mira, content d'haver pogut desconnectar aquest mes de gener. Les vacances del 2025, encara, eh?
Ja tocava, eh? Ja tocava. Molt bé. Ens alegrem que hagis tornat. I tant. Gràcies per aquesta rebuda. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Verà Ràdio. Som baix bé al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Ara ho dèiem, és la candalera i el refrany diu que quan la candalera plora l'hivern és fora i que quan la candalera riu l'hivern és viu. El cas és que encara som a mig hivern i que aquesta nit ha passat un front que ha deixat quatre gotes i els carrers mullats a la majoria de llocs del nostre territori. Què passarà meteorològicament parlant aquesta setmana que tot just comença? Doncs això és el que ens explicarà el nostre home del temps. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Viterrez. Hola, molt bon dia.
Bon dia, força moments de núvols al llarg d'aquest dilluns a les comarques del Camp de Tarragona i, de fet, amb algunes pluges disperses que ja han anat caient les últimes hores. En aquests moments s'estan desplaçant més cap a la Catalunya central i més cap a les comarques de Barcelona, però igualment al llarg d'aquest matí alguna gota despistada continuarà caient a les nostres comarques. No estarem parlant de moment que siguin grans quantitats d'aigua, bàsicament algun remet d'una forma isolada i poca cosa més també. Momentàniament el vent serà una mica més feble, girarà fins i tot cap a sud,
I sempre amb força núvols, per tant, avui serà un dia més aviat ensopit. Una altra vegada aquesta tarda és quan tornaran a caure algunes pluges, alguns ruixats, i atenció perquè arribaran de cop i volta. Sobretot, acabaran caient ja quan es vagi fent de nit uns ruixats que duraran poca estona, però que en algun cas seran més aparatosos. I també, en el moment que hi plogui, entrarà de cop el vent de mestral. Per tant, a últimes hores de la tarda, Déu-n'hi-do, la ventada que tornarem a tenir a gran part de la demarcació de Tarragona. N'estem pendents a la xarxa?
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
De tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest segon dia del mes de febrer. Volem saber què destaquen avui les portades dels diaris, així que començarem pels que tenim més a l'abast. El primer és un de gratuït, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que titula Febrer Encès. Mobilitzacions. Aquest mes hi ha previstes vagues de maquinistes, professors i metges, així com protestes d'usuaris del transport públic ferroviari. També s'han produït protestes per l'amat de l'Aragó fins a Tarragona
i continuen vius els conflictes que afecten pagesos i pescadors. Avui, qüestió que analitza el més doble pàgina, només a l'inici del diari. Més coses, avui també llegim unes declaracions a la portada d'aquest rotatiu del Batlle de Tarragona. Diu que aquest serà l'any de l'execució dels projectes.
Entrevista a Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, que vol un pom pragmàtic, diu, i útil pels promotors. La fotografia de portada, precisament, és la de Viñuales, durant l'entrevista que avui publica en pàgines interiors aquest rotatiu gratuït.
Més coses, pel que fa a comerç, el centre de Reus atrau una desena d'espais de restauració i cafeteria nous. L'oferta gastronòmica i d'establiments de cafeteria i fleca ha experimentat una revifada important en l'últim any. Pel que fa a successos, avui titula el mes Es Busca. La Guàrdia Civil el vincula a la mort violenta d'una veïna de Riudoms el 2005.
I la fotografia és la d'aquest home que precisament la policia busca per ser l'autor de l'homicidi d'aquesta dona de Riudoms ara fa 20 anys. Ensenyament, el Callà és un dels municipis catalans on més joves se'n van a estudiar fora. I pel que fa a la crisi ferroviària, Rodalies no tornarà a la normalitat avui i hi haurà busos en 11 línies. Un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera...
Pel que fa a futbol, llegim el Nàstic aconsegueix arrencar un punt al camp de l'Alcorcón. Un a un final, reflectia el marcador, amb només dos xuts a porta. I a Tarragona el projecte de l'Eix Cívic de Salou afectarà gairebé 3 quilòmetres de traçat urbà i un 90% de l'espai serà per habitatges.
D'altra banda, Raquel, aquest dilluns al diari de Tarragona, què destaca? Doncs el titular és que han admès com a accident laboral una vacuna defectuosa contra la Covid. Per primera vegada un tribunal veu una vacunació defectuosa com a accident de treball i ara obren la porta a milers d'afectats. És el tema destacat i les primeres pàgines del diari relaten casos...
com el de Gisela Viladric, que diu que li van dir que podia ser ansietat o algun trastorn mental, o el Rafa González, que va arribar a prendre 32 pastilles cada dia, diu que ara en tren 10. És el tema que avui, com diem, destaca al diari. La imatge, però, és per un accident. Mort un home amb mobilitat reduïda després de cremar el sofà on fumava.
Veiem aquí tot el desplegament de bombers i emergències en un dels xalets de la Salla, al centre de la ciutat de Tarragona. Avui també analitzant l'anunci de la regularització massiva de migrants, hi parlen els alcaldes, que valen la regularització però demanen més recursos. Reclamen per llengua, educació i habitatge.
A Reus destaquen l'extraordinari fons Gaudí del Museu d'Art i d'Història i també la qüestió que apuntava l'Edu de Riudoms. Les autoritats demanen ajut per trobar l'assassí de Magda Mas.
I avui també tenim a la capçalera en Martí Parr, fan una retrospectiva crítica a París d'aquest fotògraf britànic. I a Punt Esportiu també pel Nàstic ens diu que Juanda salva un punt en un partit per oblidar. És el que destaca el diari aquest dia 2 de febrer. I més enllà de la premsa de casa, Sònia, sempre fem una revisió del més destacat de les portades dels diaris d'àmbit generalista. Què hi llegim aquest 2 de febrer?
Comencem amb la portada del periódico. Diu que Catalunya permetrà caçar sanglars tot l'any. La Generalitat planteja eliminar la veda. El govern flexibilitzarà la normativa i autoritzarà les captures de l'animal fins i tot durant la primavera. La proposta arriba en plena expansió de la pesta porcina.
També destaca la seva portada pugna per la immigració. Feijó i Sánchez s'enfronten per la regularització extraordinària en l'última setmana de la campanya electoral aragonesa. També parla que el Consell General del Poder Judicial comptabilitza 106 processats per corrupció de tot signe polític.
En portada, el Caraz es consagra guanyant els 4 gran eslams als 22 anys. Rodalies segueix amb 10 trams en bus i 180 punts amb velocitat lenta. Les galeries d'art en vaga per demanar un IVA cultural reduït.
També parla que Fernando Esteso, el gran còmic del destape, mor als 80 anys. I les festes de Santa Eulàlia de Barcelona tindran una cercavila inèdita. Passem a la portada de l'ara. L'imperi Trump ha multiplicat per 17 els ingressos en un any. Segons Forbes, la fortuna del magnat ha augmentat en 3.000 milions de dòlars el 2025.
és el primer president dels Estats Units que manté la gestió del seu negoci tot i els conflictes d'interessos. També avui l'ara destaca que Israel comença a obrir el pas de Rafah. Ahir s'hi van fer proves pilot en el marc de l'alto al foc i es preveu que avui ja puguin sortir de la franja un nombre molt limitat de persones autoritzades.
Badalona, gran epicentre de les falsificacions. La majoria de productes arriben al port des de la Xina. Anglada s'obre a presentar-se amb aliança a Vic. I en esports, Alcaraz fa història a l'Open d'Austràlia. La Vanguardia també destaca que Alcaraz fa història a Austràlia. El murcià s'erigeix en el tenista més jove que guanya els quatre grans slums.
L'altre tema que destaca és que l'OTAN du a terme unes grans maniobres sense la participació dels Estats Units. Uns 10.000 soldats d'11 països, amb Espanya dirigint la flota, assagerant el desplegament al Bàltic. Rodalia es fa front a una altra setmana difícil amb diversos trams tancats.
Parla també que la intel·ligència artificial està darrere del 80% de les estafes per correus maliciosos. El robatori de credencials es va disparar un 160% el 2025. El pes dels salaris en la riquesa global cau a mínims històrics. També parla que mor Fernando Estesso al showman entranyable i gir musical, com han canviat les cançons, menys amor i més sexe.
Acabem les portades amb el punt avui que destaca que el clínic es farà gran a la Diagonal. La inversió de 1.700 milions en un nou campus permetrà millorar l'assistència sanitària, la docència i la recerca. En la crònica el dia d'ahir, signada per Lluís Simón Rebeseda, febrer el pitjor mes de l'any titula, després d'un inici del 2026 crític, en el que bé ara pot ser pitjor, amb vagues, amb transports, la sanitat i educació.
També una altra crònica d'Albert Cadenet, Catalunya i la mare de tots els records, i una altra d'Emili Argulló, sis dècades d'instants d'un Empordà, en canvi. I en el suplement l'esportiu, el de dolar-se a la minya mal en un moment dolç de gols i de joc. Doncs aquests són els titulars dels diaris d'aquest dilluns. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, un moment ara per analitzar l'actualitat. Els dilluns això ho fem, ja ho saben tots vostès, acompanyats d'un periodista fanàtic dels esports, company nostre, el de Fulla Ràdio en concret, Marc Pérez. Bon dia, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. I vos? També, també. Ja ho veus? Ben tornat. Gràcies per aquesta rebuda.
Escolta una cosa, hem de parlar d'esports, ara de seguida ens centrarem en el nàstic de Tarragona, com cada dilluns, però abans deixa'm que et pregunti res lleugerament per com ha estat el cap de setmana esportivament parlant, si ens situem en l'àmbit que et pertoca del Baix Gaià.
Doncs bé, hi ha hagut algun partit suspès pel vent de dissabte, sobretot que per aquesta zona del Camp de Tarragona vau fer de forma intensa. Aquí al Tafollà, per exemple, es van poder jugar partits, crec que a Torra d'Embarra també, de base, però cap a la zona de baix, als fallaresos i tot plegat, doncs no es va poder jugar i de fet...
L'Adafulla havia de jugar contra l'Aletic Baix, no ho va poder fer, i el Tor d'Embarra contra el Vas de Pellaresos tampoc ho va fer, així que pendents de rebre una nova data. A partir d'aquí del cap de setmana destacar, doncs bé, que no ha sigut un cap de setmana massa positiu pel futbol del Baix Gallà perquè, excepte el creixell de la Lliga de Femenés de Tarragona, que va guanyar 2-3 al Montroig, la resta ho han perdut, ho han empatat.
Així que no ha sigut gens positiu. En canvi, en bàsquet, molt positiu, perquè el Cop Bàsquet d'Altafulla i el Torre d'Embarra de Bàsquet Club s'han carregat el líder, el Baix, i el segon, el Mañaner Reusbé, a més a més remuntant a l'últim quart i aconsegueixen dues victòries importants i de prestigi, en aquest cas. I en futbol salà destacar la victòria de l'Altafulla contra la Pobla de Montornès en un nou derbi del Baix Gallà.
Això a segona catalana masculina. A la primera catalana femenina tenim una victòria del Catllà a la pista de l'Amposta 0-1 en un duel directe per la tercera posició. I amb voleu la victòria, en aquest cas, de l'equip de primera nacional masculina, volem dir, contra l'Olot, per 3-1. I a la primera catalana femenina començava la fase de promoció d'ascens de rota, en aquest cas, de les Torrenques a la pista del Sant Cugat C.
Molt bé, pendents només d'aquesta data per recobrar partits ara, eh? Per tant, per tot el que ens deies... Segurament entre setmana, perquè, clar, els equips afectats parlaven, no els entradors, de poder fer-ho la setmana vinent, que hi ha l'aturada per Carnaval, però clar, considerar que si es volia veure un bon partit i, sobretot, un partit que tingués assistència de jugadors, doncs era millor entre setmana.
Escolta una cosa, aquest diumenge marxa als castells al Baix Gaià, què tal, com ha anat? Tu hi vas ser, no? Penso que ara fa uns quants dies, el dijous, en vas parlar, vas donar molta informació aquí al Baix Gaià del Dia. Sí, sí, sí, vam fer una bona prèvia de la marxa dels castells. Va anar bé, malgrat que el vent també va bufar en certs moments, eh, aquest diumenge. Poc, molt poc, no, no, molt poc, sí, sí, sí, no, no, de fet molt poc, que carai, no va haver-hi vent. Però van caure quatre gotes,
Sí, 4 gotetes, sí, sí, sí, però va ser molt mince, eh, tot plegat, és a dir, sí que hi havia força núvol, després el dia allà, cap al migdia, una mica més cap a la tarda, allà va sortir el sol, però bé, la previsió era d'aquesta, de força núvol, i en fi, però la temperatura ni molt menys era baixa, i ja et dic, la pluja va aparèixer...
Res, uns 15-20 minuts, poca cosa més. Així que una jornada que va anar força bé i de rècord, com vam dir a la prèvia, amb 1.400 participants. Us salarem. Escolta, va, parlem del Nàstic, que ahir es va esgarrapar un punt a Santo Domingo en un partit gris, en un partit, de fet, molt gris, suposo que el vas estar seguint, contra el Corcon. Un empat salvat pels pèls, gol agònic de Juan de Fuentes, però que torna a deixar moltes preguntes sobre la taula, eh?
La fragilitat defensiva que hi ha, la manca de competitivitat inicial, aquesta heroïcitat per aquest únic gol... No ho sé, quines són les sensacions que tu tens després d'això, d'aquest 1-1 contra el Corcon? Mira, et diré que el descans una mica més i em quedo dormit. Vaig optar per seguir ballant el partit per professionalitat, però...
és que la primera part del Nàstic va ser horrible. Ja encaixes el gol en els primers minuts. Una centrada lateral, guanyen la rematada de cap...
1-0, però és que la primera part hagués pogut acabar tranquil·lament amb un 3 o 4-0. Rebollo va estar molt bé a la porteria, sinó a mínim que l'equip no va estar a l'alçada, i el Corcon va fer un molt bon partit de la primera part. En canvi, a la segona va fer canvis al descans per Alho, devia fotre una bronca de mil dimonis, perquè després sortia... Ara en parlarem també d'aquest triple canvi, de la mitja part i de...
i de les declaracions que va fer el postpartit. Correcte, correcte. En qualsevol cas és que, arran d'aquests canvis, el Nàstic sí que va fer un pas endavant, sobretot a nivell defensiu, o sigui que és veritat que en pilota li seguia acostant, no generava cap ocasió, però com a mínim en defensa ja no feien tant de mal. I al final, doncs, mira, en una de les dues úniques ocasions que vas tenir, l'anterior va anar al travessé de Marcos Baselga, doncs, quan de fa l'1-1 cap, mira, en un mal partit, t'ha permet sumar un puntet en un camp difícil i ara, doncs, intenta fer bo a casa, no?
Diries que és un punt valuós o que és un altre avís seriosos d'aquests que el Nàstic té darrerament? Aquesta setmana, en la secció que tenim del Nàstic, el Coliseu Grana, a baixar els pols, parlàvem amb el Jesús Sarmiento, company de TAC12, que seria bo puntuar.
És a dir, independentment de com anés el partit, clar, una vegada ves el partit i ves la primera part, ostres, se queda amb mal cos, però al final, dèiem, si puntues allà, que han complicat, aquí que també no està travessant un bon moment i que tindrà ganes, ara mateix rival directe, si puntues, la qüestió és anar sumant, anar sumant, anar sumant.
I no perdre. I això ho va fer el Nasdaq. Per tant, doncs, sí, jo considero que és un punt bo. Què et preocupa més a tu, la fragilitat defensiva o la manca de capacitat per tenir la pilota amb criteri i saber jugar? Que no controlis els partits, perquè al final, fragilitat defensiva, sí, vas tenint algunes errades, però...
Però bé, i sí, el dia de l'Ibice, per exemple, et salves perquè el Déu va baixar Sant Magí, va baixar Santa Tecla i Sant Rebollo, i l'altre dia... I ahir també, perquè a final, la veritat, l'última ocasió del partit és del Corcón, una mà que treu Rebollo. Clar, una cosa és conseqüència de l'altra. Si no controles el partit, segurament t'arribaran més. Però si comences encaixant tan aviat i t'enfonses mentalment, això és més fàcil que passi.
Sí, sí, però bé, ostres, pots encaixar i reaccionar amb en Teresa i tenir la pilota perquè tens jugadors per fer-ho, però és que ara mateix el Nàstic no té confiança en res, en res, és a dir que Costa és una situació delicada, realment és una qüestió delicada
I si gaire amb els canvis, doncs mira, et refàs una mica, dones una mica més d'agressivitat, però la sensació és que el nàstic així mirarà més a la permanència que no pas a...
A la promoció. Ostres, coincideix el retorn de servidor després de l'aturada per vacances amb uns ànims molt de caiguts, trobo, perquè les últimes converses que teníem abans de les vacances de Nadal, Marc, eren més optimistes.
Què ha passat amb aquest optimisme que despertava Parraló? Clar, tu quan vas marxar de vacances el Nàstic tot just havia perdut l'últim partit. Diria que aquella setmana ja no van fer Baixgall al dia, per tant no van poder parlar d'aquella derrota contra l'Antequera i després ha anat perdent més partits a fora.
clar, ho vas deixar en un bon moment, tot just amb una inèrcia positiva. Des d'aleshores, doncs, havia jugat dos partits fora de casa, els va perdre, el partit a casa contra el Teruel, mare de Déu, nostre senyor, un dels pitjors partits que he vist, amb molt de temps al nou estadi, però dels pitjors, eh? Ja era un derrota, i després vas a, no sé on va anar, contra el Torremolinos, i va perdre, també. Escolta, i amb tot això, amb aquesta tendència, on tenim ara mateix el Cristóbal Parralo?
Doncs en moment suposo que... Bé, avui dilluns no sé si els ha donat festa, si no deu estar a la ciutat a...
al nou estadi, treballant. Perquè abans fora de micrófons em deies que això és qüestió d'hores o de dies, que hi hagi una destitució. D'hores o de dies. Passa que ho volia lligar amb el que deia abans. Està treballant segurament ara mateix per intentar preparar el segon partit, però sí que és cert que hi ha el ronron aquest que si hagués perdut contra l'Ebiza...
segurament l'haguessin acomiadat. Potser si hagués perdut ahí contra el Corcon, potser no, perquè està jugant a fora de casa contra el Corcon, però, clar, a casa no es perdona. I ho va salvar, perquè, ja et dic, van baixar els patrons de Tarragona. Però la sensació és que la mínima que hi hagi un partit i tots els partits perduts, de forma consecutiva, el Consell d'Administració, que això ho fa molt bé, buscarà un...
Algú a qui posa el focus, no? Tot i que crec que l'afició ja ha arribat a un punt que ja el focus ja el posa al Consell, perquè els últims partits han sigut de càntics de directiva d'emissió, Fabregas Marcellà... Per tant, ha arribat a un punt que l'afició d'en Nàstic ja ha identificat on està el problema realment.
Així que tot el que s'havia amagat amb Dani Vidal, els dos play-offs, la plantilla, ha desaparegut, tant a nivell de resultats com a nivell d'escut, podem dir, per la directiva. Ara que parlem del míster, deies que la mitja part ahir hauria de fotre una bronca força complicada.
contundent. De fet, en les declaracions postpartit deia que no s'havia competit. I, de fet, Paralo parla molt de competir abans que jugar bé. No sé si creus que és el discurs adequat en aquest moment. A primera federació has de competir. Perquè tot ha estat en igualtat. Mira, estàs a dos, no sé si a dos o un punt del descens, i estàs a quatre de la promoció. Això vol dir que hi ha...
En un marge de pocs punts, molts equips. Per tant, això t'obliga a competir cada dia, i el dia que no estiguis bé... Em va dir això, eh? No per Madrid que no es competeixi, com per marcar territori. Home, és que al final... Passa que, clar...
si l'equip no està competint ell també té les seves responsabilitats és evident que és l'entrenador i han passat 3-4 mesos d'en s'acaba arribar és a dir que ara allà s'hauria de veure un àstic reconeixible a tots els efectes del que vol Parralo no és així per diverses circumstàncies i si no competeixes és evident tu pots guanyar o perdre però pots competir és allò que les bones sensacions siguin bones competeix a partir d'aquí si el rival ho fa millor o té més encert
doncs toca pel mar. Però és que sense competir és evident que no pots, no pots guanyar un partit i a mi mira, es va salvar un punt. Proper partit del Nàstic? Doncs aquest diumenge a dos quarts de set de la tarda a casa contra el Villarreal B, un altre rival dur. A més a casa, últimament estem veient partits que...
En fi, no justifiquen el preu d'una entrada o d'un abonament. Va, a veure si ho arreglem i dilluns que ve podem celebrar alguna cosa. Marc Pérez, gràcies per compartir aquesta sona amb nosaltres. Un plaer, que vagi bé.
D'aquest primer tram de programa, això vol dir que ara ve una nova pàgina musical en català. Avui a Minova, que enmig de la saturació dia, zeros i uns i cop i peix, continua fidel a una idea tan senzilla com poderosa, que és fer-nos ballar per dins i per fora. Aquest 2026 han presentat el disc Adeu. No sabem si serà el definitiu, però el que definitivament sí que sabem és que és el més madur i sorprenent dels seus quatre treballs. D'aquest Adeu dels Minova, escoltem precisament el tema que dona nom al treball.
Es diu, adeu.
Ets perdut per no arribar a cap lloc, i un món aquest és on passarà tot.
Això és Baix, gaire el dia, el programa d'Altafulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Verà Ràdio. Nosaltres fem ara una petita pausa, però no desconnectin la seva ràdio de proximitat, perquè de seguida ens hi tornem a posar. Fins ara!
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar.
Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
La Ràdio Moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota la qualitat.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat retencions per avaria a la C25, a Arbúcies, en sentit Lleida, amb un carril tallat. També a la PESAT es concentren les principals afectacions, retencions llargues entre Barberà del Vallès i Sant Cugat, en sentit Girona, amb més de 10 quilòmetres de cua, també en sentit Tarragona, tant a la zona de Barberà, Santa Perpètua, com a Montmeló-La Roca.
A banda també a la 2, retencions importants d'entrada a Barcelona entre Sant Joan d'Espí i Palléjar amb fins a 9 km de cuest. També retencions a la B23 amb fins a 8 km de retencions també a la C58, a la C31, la C32 i finalment a la C17.
I Rodalies de Catalunya no ha tornat avui a la normalitat. Manté els serveis alternatius per carretera en 11 línies i només recupera el servei ferroviari complet a l'R11 entre Figueres i Port Bou. Renfe ha desplegat un total de 150 autobusos per cobrir els trams afectats per les obres i ha activat també un pla especial de comunicació de nou amb prop de 700 informadors a les estacions de Rodalies. Aquest matí, Antonio Carmona, portavui de Renfe a Catalunya, ha valorat positivament aquest transport alternatiu.
S'està garantint la mobilitat de tots els viatgers que volen utilitzar el servei de rodalies de Catalunya, ja sigui en moda ferroviària o a través dels diferents serveis alternatius per carretera que estan somplint el servei de trens per carretera. D'aquesta manera aquesta és la certesa. Una altra certesa és que segueix treballant de forma conjunta a DIF i Renfe per tal d'anar recuperant progressivament els diferents trams afectats a la xarxa.
A més, també continuaran vigents els nous serveis especials gratuïts de mitjana distància per a línia d'alta velocitat entre Barcelona i Lleida amb quatre serveis adicionals. En aquests moments, Adif continua treballant en un total de 31 punts de la xarxa de rodalies.
I els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta matinada un home de 51 anys per la seva presumpta relació amb la mort d'un altre home a Vilaseca. Segons ha informat la policia catalana, la detenció s'ha produït cap a dos quarts de cinc de la nit a Tarragona, després que el presumpte autor de la mort s'hi hagués desplaçat des de Vilaseca, on va tenir lloc els fets durant la nit. La Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Policial del Camp de Tarragona obertarà una investigació per tal d'esclari els fets i el cas està sota secret d'actuacions.
i un conductor va morir ahir a la tarda en un xoc frontal entre dos turismes a la C14 Artesa de Segre. L'accident va deixar també dues persones ferides greus i dos menors menys greus. Amb aquesta víctima ja són cinc les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest 2026. I pel que fa al temps a la tarda, arribarà la part més activa de precipitacions, que sobretot ara al matí s'estan reproduint al Pirineu i Prepirineu, i de cara a la tarda arribaran arreu del territori.
Notícias en Charxa.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies per seguir escoltant la ràdio de Kilòmetre Zero. Això és Baix Gaià al dia i aquí ens fem ressot de tot el que passa a casa i al costat de casa. Parlem de vostès i amb vostès. Els apropem a la informació de servei. Avui, per exemple...
Els expliquem que Rodalies ha arrencat el servei amb trajectes per carretera, encara en 11 línies. Aquest dilluns només es recupera en tren el tram de Figueres a Portbou. Davant d'aquesta situació, el portaveu de Renfe, Antonio Carmona, ha defensat que està garantint la mobilitat dels usuaris, encara que sigui combinant tren i autobús. Des de l'estació de Sants de Barcelona ha reiterat diverses vegades
que el que es va dir és que es garantiria aquesta mobilitat i que això s'està fent mentre es treballa per recuperar progressivament més trams en tren. De moment, però, no hi ha normalitat. L'R1, l'RG1, l'R3, l'R4, l'RL4, l'R7, l'R8, l'R13, l'R14, l'R15 i l'RT1 mantenen trams en tren i trams en autobús, mentre que l'R2 Nord, l'R2 Sud, l'R11, 16 i 17 sí que presten tot el servei en tren.
Si avui s'han de moure, no només pel territori, sinó a qualsevol punt del país, i tenen predisfer-ho amb tren, vaja, consultin bé abans de sortir quina gimcana els tocarà fer avui, demà i els propers dies. Dit això, ara de seguida conversarem amb la presidenta del Centre d'Estudis Civil de Mas de Torredembarra, Iris Gual i Josep Bargalló, dels cursos per docents i del nou llibre dels Ranxets. I després, com cada dilluns, ens cordarem al davantal per entrar a la cuida de l'EMI i encara hi haurà temps per l'espai de benestar.
Essencial, clar. Va, que ens espera, tot això i més. Aquí, de Baix Gaia al dia. L'actualitat del Baix Gaia te l'explica Baix Gaia al dia.
Encetem l'espai Cauna a la Torre dediquem al Centre d'Estudis Cineval de Mas per parlar dels projectes, de les iniciatives que tenen en marxa, que són múltiples perquè sempre treballen a diferents bandes. Ens acompanya la seva presidenta, l'Iris Gual. Iris, bon dia, benvinguda. Hola, bon dia. I en Josep Bergalló, que n'és vocal actualment. Josep, bon dia, benvingut també. Hola, bon dia.
A veure, coses que teniu en marxa. Evidentment, les xerrades de l'aula de la gent gran, que això ja anem pel segon trimestre. Què tal? Com en estar anant el curs? Bé, bé, molt bé. Aquest segon trimestre són temes de ciències.
Vam començar parlant de genètica, després de l'Einstein i la seva relativitat i com es va demostrar a través d'un eclipsi, justament, i continuarem amb més temes amb les geleres. El 25 va ser l'any internacional de les geleres, doncs farem un sobre les geleres, bé, tot de temes diversos i variats, com sempre. Hi tenim 60 matriculats, que és el nombre més alt que mai...
Hi ha hagut i va augmentant anys rere any. Perquè és una activitat... Quants anys fa que ja es fan les aules a la gent gran? Jo diria que bastant, per no dir molt. Jo diria molt físicament. És que jo no m'atrevia a dir molt per no... Doncs mira, ara que ho dius no ho he comptat, però més de 10, més de 12... Jo crec que sí, eh?
Perquè hi havia l'Esteve Morros de president quan van engegar i ja fa... Per això ja diré que més de 12 i tot. Més de 12 i tot, sí. Això realitzar en col·laboració amb la Universitat Roviri i Virgili funciona bé, entenc aquesta entesa col·laboració. Sí, perquè nosaltres diguem-ne que fem de porters i de gestors i la universitat és qui posa els conferenciants i bé, es tracta només d'anar-ho coordinant.
Si algú es volgués apuntar mig curs, encara ho pots fer o no? O ja ho teniu molt tancat? Sí, encara queden cadires per omplir. Sí, perquè, a veure, nosaltres hem de passar comptes, per dir-ho així, amb la Universitat Rubí de Virgili. Per tant, hi ha una matrícula de 36 euros, que és la mateixa tant si t'apuntes al mes d'octubre com si t'apuntes al mes de febrer.
i dura d'octubre a juny, vull dir que sempre hi ha algun tema que t'interessa més i algun que t'interessa menys.
Aquesta és l'activitat constant que aneu realitzant al llarg del curs. Ara fa poc també vau començar, bé, de fet a la tardor ja, vull dir, fa poc potser ja han passat un parell de mesos ben bons a treballar amb mestres. L'any passat vau engegar una iniciativa que us va donar molt bon resultat, fer una mena de formació pels mestres que arriben nous a Torredembarra, que no són del municipi perquè el descobreixin, i en guany, a partir d'aquella bona iniciativa, aneu emprès una segona,
que és per treballar al fons del mar. Quanta gent s'hi ha apuntat al final, Iris? En tenim 12, 12 apuntats, i són dels diferents centres d'aquí de la Torre, i molt bé, i ara ja hem fet dues sessions, la setmana que ve ja tenim la tercera, i ja estan treballant de valent. Llavors, hem fet, a partir del grup inicial, vam fer així una pluja d'idees de veure què...
Com podíem portar el fons del mar a les aules, per dir-ho així, quin tipus de material es podia preparar, i de moment hem fet dos grups, un de primària i un de secundària.
perquè cada grup pugui posar el contingut del fons del mar al seu nivell. I hem començat fent fitxes, un treball individual, fent fitxes de tots els organismes que podem identificar, de tots, dels més freqüents que podem identificar. Molts són peixos, però també hi ha moluscos, hi ha algues, hi ha crustacis, hi ha diferents tipus d'organismes.
Sí, de moment esteu treballant en l'àmbit més de biologia, perquè recordo quan vam parlar d'aquest tema, Iris, que tot just començàveu o anàveu a començar, dèieu que feia un plantejament molt transversal de poder tractar l'àmbit marítim des de perspectives ben diferents. De moment hem començat per aquí, perquè ho enfoquis com ho enfoquis, hauràs de tenir en compte qui viu al mar.
Tant si consideres els diferents ambients ecològics, com si consideres la pesca que s'hi fa, com si penses en la contaminació, qualsevol d'aquests aspectes has de tenir en compte quina afectació té sobre els éssers vius i quins són aquests éssers vius que trobaràs. Per tant, hem començat pel que tenen tots en comú, que és qui viu al mar.
Llavors s'estan fent fitxes tant pels de primària com pels de secundària amb aquesta varietat d'espècies que no sé si us centreu només aquí a Torre d'Embarra en el que trobaríem al nostre litoral o esteu fent un plantejament més general. De moment comencem pel que tenim més a prop però està clar que els organismes que hi viuen es poden extrapolar a tota la costa mediterrània.
En això també treballeu en col·laboració amb el NAR, amb el Natural Arrif? Us està ajudant? Us està donant un cop de mà? De moment encara no, però ja tenim una llista de coses que els hi podem demanar. Sí, perquè això és un grup de treball, per tant no hi ha sessions teòriques. Es va fer una primera trobada amb tota la gent que s'hi havia inscrit, que per ser un grup de treball és un nombre important d'inscrits i el més important és que són dels diversos centres i dels diverses etapes,
I a partir d'aquí es van donar unes primeres feines individuals, vam fer una segona trobada i ara hi ha feines col·lectives de grups i es n'hi ha treballant així fins que finalment se generi un material que per un cantor pugui estar a la pàgina web però per altres pugui utilitzar-se a l'aula amb l'alumnat que és en principi la finalitat última del grup de treball.
De fet, això era un dels objectius també, poder fer difusió d'aquest material, que no només quedi pels professors que hi han participat directament, sinó que sigui accessible a tothom. El tema aquest de fer la web i tot plegat, com ho teniu? Està més definit?
No. Bé, tenim la idea primera de com volem que quedi aquest material recollit amb un material interactiu, però a més a més hi ha el material didàctic que puguin generar els diferents nivells. I això, com que forma part del Pla Educatiu d'Entorn, doncs el Pla Educatiu d'Entorn també té el seu web i nosaltres també tenim el nostre i els centres educatius també tenen el seu. Per tant,
Potser no anirà tot el material al mateix lloc, però sí que estarà tot disponible a través d'internet. I el que més important estarà en obert. No serà un material tancat, serà un material en obert. Doncs aquest projecte causa... Clar, és molt novedor, perquè era la primera vegada que feia un grup de treball aquestes característiques, però sí que vivia una mica de l'experiència d'altres municipis, em sembla.
i de l'experiència professional de cadascú, perquè tant el Josep com jo veniu del món de la docència. Llavors, aquest tipus de relació entre centres i entre col·legues, doncs ja la teníem. Sobretot, a veure, els docents acostumen a treballar en grup, per tant, en equip. Llavors, doncs,
És una mena de feina que l'hem rescatat de la vida privada, per dir-ho així, de la vida professional, per posar-la aquí al centre d'estudis. A banda d'aquest grup de treball que heu engegat enguany, també teníeu previst reeditar el curs que vau fer l'any passat, del qual parlava, del qual havíem esmentat abans, de fer una descoberta de Torre d'Embarra, no? Però al final heu decidit que enguany
No. El posposem. El posposeu. Per un motiu, és a dir, per un cantor, el pla educatiu d'entorn ens va dir que el tornéssim a proposar perquè l'he passat per ser un èxit inaudit, és a dir, van tenir 40 inscrits que van venir 3 dissabtes al matí 5 hores, que això, diguem-ne, és molt...
però, clar, eren 40, i dintre el cost de professorat de Tordambar, de les tres escoles i els dos instituts, professorat nou n'arriba, però, clar, no n'arriba tant cada any. I, per tant, en guany hi havia uns inscrits que hem cregut, convenien dir-los que espereixin l'any que ve i l'any que ve el tornarem a proposar perquè hi haurà més professorat nou. I, a més, és un tipus de treball...
que necessita un cert grup. Però, esclar, l'any passat va ser excessiu, si no ens ho esperàvem passat. Nosaltres havíem previst 10, inscrits hi van ser 40, i per tant és lògic que per un cantó la sensació d'aquest èxit fes que el pla de col·lectiu d'entorns digués, home, tornar-lo a proposar, però també és lògic que aquest èxit...
No pot ser any rere any. Això és, ja ho comentava amb una persona, això és com els valls parlants religiosos, que es fien cada 5 o cada 10 anys perquè les noves generacions l'aprenguessin. Aquest curs és un curs que s'ha de fer cada 3 o 4 anys, perquè si tens un gruix de gent nova que ha arribat, a la qual pots accedir i treballar col·lectivament.
Doncs l'any que ve suposo que el tornarem a veure. De fet, a més, aquests cursos són molt atractius per tot el que aprens, perquè són convalidables com a hores de formació dels docents. Sí, sí, les hores són reconegudes com a formació permanent.
del professorat, que això és un ganxo, per dir-ho així, per animar a sacrificar cinc hores cada dissabte durant tres dissabtes de la teva vida privada, fer una formació per la teva docència.
És com si diguéssim un premi aquest esforç. Home, s'ha de dir perquè és una formació molt atractiva perquè els portàvem d'excursió una mica, no? Els portàvem d'excursió bastant. És molt bonic això, que et partin d'excursió gent que coneix bé el poble i que té un bagatge potent. I d'aquell curs se n'han lliuret moltes altres activitats que continuen funcionant, que és, per exemple, el Set de Blau,
a l'estiu amb sostenibilitat per al barri Marítim i als Montanyans, és els cursos aquests que es fan dels... Els nouvinguts. Els nouvinguts. El grup d'acollida. El grup d'acollida de nouvinguts, que també fem, diguem-ne, una excursió petita, ho han fet per la Setmana de la Gent Gran, ho han fet també per la Fundació Lunada...
I, per tant, que tot ve d'aquest primer curs de professors adaptat a cada col·lectiu. Doncs ara ja ho aneu... Ho heu anat explotant. Vau fer molta feina de preparació i ara ho heu anat explotant. Doncs sí. De fet, l'Ajuntament també ens ha explotat una mica. Ara tenim un grup de no sé què com podíeu fer. Ens fitxa. Ens fitxa.
Anem a parlar d'altres qüestions que tenim sobre la taula, perquè esteu treballant ja en la reedició del llibre dels Ranxets, que és el vostre best-seller, que estava esgotat. Sí, sí, el tenim a punt de caramelo ja. Tenim esperances de poder-lo presentar per Sant Jordi i està a punt d'entrar a impremta una nova versió dels Ranxets, o bé, una nova edició, la setena,
que incorpora un grup de receptes noves, està tot revisat, estèticament serà diferent, i incorpora un capítol de la cuina festiva, que en edicions anteriors no l'havíem tingut en compte.
o sigui que la gent que ja el té encara es pot animar a comprar la setena edició actualitzada i amb més contingut exacte jo remarcaria que és la setena edició però que les sis edicions anteriors en algun cas hi ha hagut reimpressions d'alguna d'aquestes edicions per tant és un llibre que és un llibre de nivell local que s'ha venut més i és un llibre en què a més a més el reeditem
perquè també és un llibre que des que el tenim exaurit que n'hem tingut moltes peticions. I ara, com deia l'Iris, hi ha un disseny nou, més actualitzat, hi ha una nova versió, hi ha aquests plats de cuina festiva, i a més a més també és un reconeixement a tots els autors inicials, alguns dels quals i algunes dels quals ja no hi són.
i que també reconeixem que en algunes de les edicions primeres s'obviava el nom dels autors i aquí el nom dels autors i les autores els remarquem molt bé. Els hem volgut posar a la portada directament. Doncs diem-los també. Sí, perquè per una banda tenim els que ja no hi són, que són el Josep Gual, la Maria Gual i la Núria Pujol. Aquests tres no hi són, després que...
que per diversos motius s'han anat despenjant, per dir-ho així, del centre d'estudis, també hi hauria la Marianne Benllimitjana, la Francina Rianbau i la Rosalia Gràs. I després els dos que quedem som l'Albert Pujol i jo, que som els que hem fet aquesta nova versió, aquesta nova revisió de tot el treball fet abans. Però evidentment...
No és una obra que hagin fet l'Albert i jo, sinó que hem agafat una obra col·lectiva i li hem donat una volta, i prou. És el que anava a dir, que és un treball col·lectiu, perquè Déu-n'hi-do no sabia que eren tants els autors. Aquí heu fet recopilació, entenc, de receptes familiars?
Això quan vam fer... Quan l'any 85... No, de fet, quan l'any 83 va començar el centre d'estudis, hi ha un grup i ja ens hi vam posar. El que passa és que el llibre va veure la llum el 85, perquè vam fer moltes entrevistes, vam començar per cadascú per casa seva, i...
Tots aquests que t'hi ha anomenat són cases diverses. Alguna casa de pagès de tota la vida, alguna casa una mica més benestant, alguna casa de família nombrosa, una casa de pescadors... Vull dir que ja partíem d'una diversitat d'autors, de famílies diferents. Cadascun d'aquests va anar buscant en el seu entorn...
I jo crec que vam arribar a sacsejar tot el poble, perquè realment va ser una feina bastant llarga. Pesada, no. El que va costar després va ser lligar-ho, consensuar algunes receptes, perquè, clar...
que si al xató jo li poso el pebre vermell. Ai, no, pebre vermell, mai de la vida. I has de posar nyora. Nyora, i ara, pebre de romesco? Jo sempre havia sentit la nyora, sí, per fer-ho. Clar, vull dir que les versions de les receptes, hi ha versions, i ja no entrem amb el romesco o amb el bull, que a casa ho fia diferent. Llavors, aquí va haver la feina important,
El Josep Gual hi va posar la part més literària, a part d'aquell també era un tastaulletes que li agradava molt tastar-ho tot.
I, bé, entre tots ho vam fer. Uns més la feina de buscar la recepta, els altres més de consensuar-ho o de redactar-ho, però bé. I ara ja heu afegit, Deus, aquest capítol de cuina festiva. Podem avançar alguna recepta?
Amb aquest capítol de Cuina Festiva el que hem fet ha sigut posar-hi alguna recepta que ja hi era, com la de la sarsuela o la sarsuela barata, l'hem canviat de lloc perquè realment quan es feia una festa hi havia dos tipus de menjar. Els pescadors feien una sarsuela per Sant Joan, una sarsuela d'aquestes de cara i ulls, o bé el pollastre rostit...
O les patates fredes a l'estiu. Bé, diferents receptes d'aquestes. I també hi hem posat alguna de dolç. Les mones. Tenim la recepta original de les mones que feien el forn de Cal Torrabadell.
Bé, al Forn de Cal Torrevedell, segur que qualsevol que sigui més jove que jo ja no sap que existien. I jo ho sé perquè eren parents de casa i estaven allà al costat. A la plaça de la Font, on ara hi ha l'òptica igual...
Hi havia hagut el forn Torrobadell, però als anys 40... Jo, que sóc una mica més gran que tu, no me'n recordo. Ostres, vull dir, aquí crec que cap dels presents... Jo ho sé perquè eren família de casa, però... I que allí tenien un forn. Sí, que és una recepta històrica. Sí, doncs la de les mones...
que quan la vols fer tens una mica de problema perquè, clar, t'ho mesura tot amb quartons, amb patricons i no sé què, però és la recepta autèntica de Cal Torreverill. Mare meva. El llibre el veurem segurament per Sant Jordi, és a l'horitzó que seu enmarcat. No arribarem a la fira dels Ranxets, però... No, no, ens ve massa precisat. Ara està en la fase de maquetació.
Després hem de revisar la maquetació i llavors hem d'anar a impremta. A portar-ho a impremta. Heu fet el càlcul? Aquesta serà la setena edició. Heu dit que de les edicions anteriors se n'havia fet alguna reimpressió. De quants exemplars s'han venut del llibre de la cuina dels Ranxets? No, no per diversos motius, perquè la primera i la segona edició les vam fer des del centre d'estudis.
Però la tercera ja va ser amb el mèdol. Després, Cossetània també va fer una altra edició. Després va tornar a ser del centre d'estudis. Aquestes edicions comercials, diguem-ne, que li han perdut una mica la pista. I aquest l'editeu directament al centre d'estudis o col·laborarem d'acord? No, no, aquí ens hi juguem els quartos.
Bé, és una aposta fàcil. Sí? A quants exemplars en fareu? No ho sé. 500? Sí. Una cosa així. És que ara, diguem-ne, la tecnologia digital fa molt fàcil fer una xifra i si convé al cap d'un mes fer-ne...
Allargar, fer una reimpressió... Sense reimpressió, perquè de fet és el mateix document digital que el vas imprimint. Ja sabeu que hi ha editorials que a vegades el que fan és el llibre per... És a dir, tenen el llibre però no el tenen impresa. I quan tu l'encarregues per correu, l'imprimeixen aquell exemplar. Com ha canviat, eh?, la pel·lícula. Sí, sí. Jo he comprat...
llibres d'edicions facsimils del Mañer i Flaquer, impresos a Austràlia amb una impressió única. Mare de Déu. Perquè en una voluntat que d'Austràlia tenen l'original i tenen un servei d'aquí tipus. I tu el demanes i te l'imprimes. Mare de Déu, acabo de flipar. A Austràlia tenen facsimils de Mañer i Flaquer? Clar, perquè...
En el seu moment hi havia hagut un llibre de Manifelguer sobre Sicília en castellà i sobre la màfia siciliana, que va tenir un cert èxit molt internacional i que deva anar a parar per un motiu o altre a una lluita castraliana que té aquest servei, tu ho encarregues, i te l'imprimeixen. Mira, si estic... M'he quedat... I te l'imprimeixen amb data, eh? Diuen llibre... Faccivi l'impresa el dia tal a l'hora tal. Però això és el nivell digital. Quina meravella...
Per tant, avui en dia, aquesta concepció de fer tants exemplars perquè si s'acaben en 15 dies en fa 600 més en una setmana. Doncs com que triomfareu, ja us veig. A banda, en paral·lel, esteu treballant ja en el pròxim recull de treballs, que això es veurà la llum més endavant per Sant Joan. Podem avançar algun tema o això cada autor està fent el seu i encara no ho heu fet la posada en comú?
Bé, que ja termini per fer propostes, però ja n'hi ha que ja les tenim. El Lluís Català ara comença a treballar als hostals històrics de Torredembarra, el Joaquim Nolla, la xerrada que va fer al Castell sobre justament la història del Castell, doncs l'està preparant en forma d'article...
La Xusca Soler, que va néixer a les monges, el Pere Badia, perquè el seu pare i els seus avis eren els porters, explica la seva història infantil vivint allí.
La persona que està a l'arxiu treballant la digitalització d'una col·lecció de fotos fetes amb aquell sistema de vidre antic de la família Torrents ens està preparant. Vam començar el novembre dient «enguany farem un regull de treballs curt»,
I acabarem fent un recull de treballs totxo com els últims. Això és molt bonic. Una professora d'origen català que està a Mèrida, Mèxic, treballant com a investigadora de l'UNAM, de l'Universitat Central de Mèxic, ens està fent un article sobre els torrencs a Campeche, dels segles XVIII i XIX. Tenim molt de material i sortirà molt de material.
Tindrem temps de parlar-ne d'aquí al juny. Hem fet aquest petit tastet i ens queden res, un parell, tres de minuts, però fem algun apunt sobre l'eclipsi, perquè tenim aquesta efemèrida astronòmica que es produirà el 12 d'agost. Torre de Barres és un dels llocs de Catalunya on es podrà veure bé. Esperem que no estigui tan núvol com avui, per favor.
passi sol i que puguem veure-ho. I des del Centre d'Estudis vau dir que teníeu ganes també de col·laborar en la divulgació d'aquest tema. Sí, de fet tenim dos aspectes. Un, farem una xerrada. A veure, el sol cada dia de l'any va canviant la posició on es pon i el dia 1 de maig es pondrà en la mateixa posició que el 12 d'agost.
Llavors, a la vigília, el 30 d'abril, farem una conferència amb el Roger Cabré, que és un professor de la Universitat Rubir i Virgili, que ens explicarà com ho hem de fer per veure bé l'eclipsi. I, sobretot...
Es tracta d'animar a la gent de la torre que si ho pot veure des de casa seva no cal que vagi allà on ha preparat l'Ajuntament per descongestionar una mica. Llavors... És a dir, l'1 de maig, si des de casa teva, a aquella hora, veus el sol, veuràs l'eclipsi. Sí, ja està. Puges al terrat i si ho veus bé ja no cal que et moguis de casa. Si l'1 de maig, a l'hora aquella, veus el sol, veuràs l'eclipsi.
Sí, sí, la conclusió és aquesta. Llavors, ens farà una xerrada explicant el que és l'eclipsi, com ho podem veure, quines precaucions s'han de prendre, tot el que ens pugui explicar sobre l'eclipsi. I després, el dia 12 d'agost, juntament estarem coordinats amb l'Ajuntament perquè aquest mateix professor ens faci una mica de retransmissió de què és el que estem veient.
Molt bé. Ostres, això és molt bonic. I, per tant, de dir en quins aspectes ens hem de fixar. I ara potser em poso un nom token, però com que aquest professor comentarà en viu i en directe com es veu l'eclipsi des de la torre, doncs mira, no sé si a on la torre podria...
podria fer... Josep, ens hi apuntem a que sí. Josep i jo estem allò ja en data del calendari. Ell està emocionadíssim entre el tur i això, ja ha fet l'any. A mi el tur me la bufa una mica, però... Perquè aquest professor com entrarà en directe amb altaveus, eh? Amb un equip... O sigui, nosaltres el que proposem a l'Ajuntament és...
que monti un projector perquè el telescopi pugui projectar el que està passant en aquell moment, perquè sempre és millor veure-ho projectat que no mirar tan directe amb les ulleres, i que el professor vagi retransmetent què és, i si vosaltres feu el servei públic de retransmetre-ho per arruinar la torre, doncs els que estan a casa seva també ho sentiran. Els que estiguin a casa seva puguin sentir també els comentaris que sentirà la gent que està al lloc.
Això és una cosa per parlar-ne. En parlarem, perquè encara falta més de mitjany. Moltes gràcies al Josep Bergalló i a l'Iris Gual per haver vingut i haver fet tot aquest avançament de temes que ens teniu moltíssims. Moltes gràcies. Adéu. Gràcies a vosaltres.
Una setmana més d'en Setem, benestar essencial a menjar els Rafi, bon dia. Bon dia, Sònia. Doncs avui què ens explicaràs? Ai, avui us porto un tema que a mi m'encanta. Sí? Quin és el tema? I fa dies que estic sentint per les xarxes i tal, dic, avui vaig jo a explicar-ho. Què ens explicaràs? Jo us vull explicar el tema dels tòxics, de la neteja sobretot, i fer una neteja sense tòxics. Vinga.
Doncs parla'ns dels tòxis. Doncs com us deia, és que últimament, clar, sort i sort que cada dia hi ha més gent conscient d'aquest tema, no? I cada vegada ho ve com més, no? A la red, a televisió... I a mi m'agrada perquè...
Estem rodejats, rodejats de tòxics i no ens donem compte que ens fan molt mal. Però ens fan mal a nivell... No és que tu diguis que fa servir un sabor i tinc la pell seca. No, no, no, no. És que ens poden intervenir, estan les nostres hormones.
I aquest tema per mi és un tema important, que com sempre dic, millor la prevenció a després tenir que curar. Per això avui me venia molt de gust de parlar del tema aquest. I és tan simple com no fer servir tants productes, no necessitem tants productes. Jo quan vaig al supermercat, per suposat que per la línia de la neteja no hi passo, no necessito passar-hi.
Però és que a més em molesta passar-hi, perquè fa molt mala olor, per mi. O sigui, si entreu en un lloc que fa molt bona olor,
esteu respirant molts tòxics. No necessitem cap olor per fer bona olor perquè estiguin les coses netes. Per tant, no sé, anar a un consultori mèdic i trobar-te allà aquells ambientadors o entrar a un lavabo d'un centre comercial... O sigui, està impregnat de tòxics i això no ho necessitem. Si no necessitem un netejador pels brides, netejador per la cuina de no sé què, netejador per els mobles...
No. Sabem que això ens ho porta a la indústria, que és normal, perquè el que volen és vendre productes, però clar, estan molts plens de tòxics. Llavors, a poc a poc hem d'anar reduint tots aquests tòxics i som bé per nosaltres.
Què podem fer? És que clar, podem fer... Jo tota la neteja de la meva casa no la faig amb cap producte comercial que puguem tindre en una estanteria. Sí que treballo amb un multiús que és sense tòxics i des d'aquest multiús em faig jo els meus productes de neteja. També es pot arribar a fer sense aquest multiús però a mi m'agrada molt més perquè m'aporta...
M'agrada i ho podria fer. Començant, podem fer-nos un netejador de vidres.
un netejador per als mobles, per a la cuina. De fet, seria un multiús que el podem fer servir per tot, per al bany. El que passa és que, clar, si l'especialitzem una mica, el podem fer servir per una cosa o una altra. O imagina't, a mi, per exemple, que tinc el de la cuina i tinc el del bany. Podria fer servir el mateix. És exactament el mateix. Però jo el que faig és que el del bany li poso un oli essencial i el de la cuina li poso un altre. Perquè jo, per exemple, el del bany...
necessito l'oli essencial de llimona, que és desengreixant, i li poso aquell. Al lavabo què necessito? Un antibacterià. Llavors m'agafo un oli que sigui antibacterià, com pot ser un xiper o... Bé, el que podries fer servir, diversos olis essencials. De totes maneres, com que ja faig servir el multiús, allà ja afecta antibacterià també. D'acord.
Què ens podem preparar? Ens podem preparar tan senzill com eliminar el suavitzant de la roba i fer-lo servir. Un suavitzant natural seria meitat aigua destil·lada, meitat vinagre de neteja.
I aquí entrarien els olis essencials. Els hi podem posar els que vulguem per tenir el nostre aroma. Una lavanda, una bergamota, una mandarina... I quantes gotes hauríem de posar-hi? Clar, depèn. Jo faig una preparació que tinc una ampolla d'un litre. Sí. Crec que és d'un litre o de 750, potser. No, un litre. Aquella de vidre és d'un litre. Llavors aquí poso la meitat i la meitat. I potser li poso... Clar, aquí entrem en la concentració de l'oli essencial. Jo estic parlant per la concentració del meu oli essencial.
Jo li posaria 5 i 5, per exemple, o 10. No li posaria més. És simplement per una miqueta. Ja està. El sabó de la roba també ens el podem preparar nosaltres. Tenim les opcions també a color... O sigui, si tu vas al supermercat, també hi és l'opció que hi ha el sabó que no ens perjudica. Però ens el podríem preparar nosaltres. Ens podríem comprar unes escames de sabó...
I diluir-les és fàcil, tinc receptes, però al final és fàcil fer-ho. Si ho agafes per la mà, és fàcil. Es dilueix, es calenta, se dilueixen aquestes escames de sabó en aigua, se li pot afegir una mica de bicarbonat, que és molt bo per la roba, i això es deixa...
24 hores, se solidifica. Quan has solidificat, això ho bats en una batidora i t'ho poses dintre d'una ampolla de sabó i ja està. I tens sabó per un munt de temps i estàs fent sabó. I queda en bols també? No, queda líquid. Líquid. Líquid, perquè l'estàs diluint amb aigua. Les escames de sabó les poses en aigua a bullir. Llavors ens queda un sabó líquid.
I el podem fer servir per la roba. És molt fàcil. Podem tenir, clarament, substituir els ambientadors que tenim a casa, els podem substituir per la nostra difusor.
O sigui, posem un difusor amb olis essencials i ja està. Inclús ens podríem arribar a preparar un micador, és que no sé com explicar-ho, no? Sí, aquelles barretes de fusta, no? Com les barretes de fusta, allà dintre li podríem ficar un oli essencial portador i li posem unes gotetes i de la fusta passa...
I fa olor. Jo el tinc també al cotxe. Al cotxe hi ha unes ampolletes que tenen, que les haureu vist perquè comercialment es venen, que tenen una boleta de fusta al damunt, però si tu allò ho obres i li poses oli essencial, diluït, l'oli puja a la fusteta i aquella fusteta és la que fa olor. Els ambientadors dels cotxes a mi em semblen...
Horribles, o sigui, perquè estàs allí tot el rato o inclús els poses al foc de ventilació, saps, que t'està donant tot el rato allò i és molt tòxic.
per al bany, com us he dit, un multiús, el que hem fet servir per la cuina, doncs li posem allò, per als mobles, també amb una altra oli essencial, com el cedre, o la taronja, que va molt bé per als mobles. Vull dir, simplement, receptes en tenim moltíssimes, podem fer servir molts productes bicarbonat, vinagre blanc...
Vull dir, no fa falta que tinguem ja per carbonat, inclús una sal. Podem fer servir molts productes naturals per fer aquesta neteja natural. I a mi m'agrada anar-ho dient i anar-ho divulgant perquè la gent cada vegada prengui una miqueta més de consciència que no necessitem tants productes naturals.
tòxics per, bueno, per netejar. No necessitem sentir aquestes olors tan fortes, no? Simplement que estigui net i no necessitem aquesta olor. I poquet a poquet, jo veig que tot, no? De cop digui, ostres, ara de cop, no? No és fàcil. Ja, però com ho vaig fer jo?
A poc a poc, avui em trec aquest dels mobles, no el vaig llançar tampoc. Vaig dir, escolta, quan s'acabi ja no en compraré més. No? Va, faré l'altre a veure què tal. I, bueno, poc més. O sigui, hi ha molta informació sobre això i...
Som cada vegada això, com més conscients i com que cada vegada ho està sentint ment, perquè si ho veieu cada vegada estem més malalts, o sigui, més problemes de pell, més problemes, no? Sí, sí, sí. I realment per algú té que ser. El que passa és que aquests productes, com és normal, els hem de tenir perquè els passadissos s'han d'omplir.
Però, bueno, a mi m'agradaria en aquest petit espai que tenim a la ràdio de parlar d'aquestes coses i que algú en algun moment li ressoni i digui, ostres, potser avui... Aquesta setmana no compro el suavitzant, no? I faig això del vinagre i, bueno...
Ja està bé. I si en algun moment algú ens escolta i em vol preguntar més profundament per alguna recepta, algun consell, doncs aquí estic. Molt bé. Endavant. Àngels, tu, per tant, fas tots aquests productes ara, actualment. Sí, sí, sí. Ja no compres... No. Jo tinc tots els meus pots de vidre, que són de vidre també, perquè el plàstic el tenim d'habitar també,
i tinc cada un el seu cartellet cuina, bany el dels mobles i jo m'ho preparo cada vegada i són 5 minuts preparar-me això se m'acaba i no he de pensar que l'he de comprar el tinc allà a casa i ho preparo en un moment sí, sí
Curiós és curiós, si més no, no? Bueno, suposo que a mi ja no em sobta tant, però per qui no ho fa servir, doncs clar, diria, ostres, ho fas tu, no? Realment és molt senzill. És sapiguer-ho i tenir els primers materials per poder-ho fer i ja està. Molt bé. Ens seguirem parlant. Exacte. Gràcies per acompanyar-nos. Que vagi bé. Gràcies a tu, Sònia, i a tots per escoltar-me.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori. I amb aquesta sintonia, com cada dilluns, a Baix Gaià al dia, cuinem, i ho fem amb l'Emi Blanco i la cuina de l'Emi. Molt bon dia. Bon dia, què tal esteu? Doncs molt bé, aquí a punt de cuinar ja. Tenim les mans netes, el davantal posat... Això t'ha dit, t'ha plantat les mans ja. Sí, sí, sí, tot a punt, tot a punt.
Anem a cuinar. Molt bé, Miquel, què cuinem avui? Avui farem una crema de coliflor. Ja saps que a mi m'agraden molt les cremes. Potser perquè m'estic fent gran i les persones grans, el de les cremes ens va molt bé. Les criatures i les persones grans, les cremes. Això està clar. I després farem unes pavies de bacallà.
Un què? Unes pavies de bacallà. Pavies? Sí, són trossets de bacallà rebossat. Ah, molt bé. És molt gustós de menjar. Quan jo era petita es feia molt sovint a les cases, però ara no veig ningú que ho faci. Doncs vinga, va, a veure si tornem a posar-ho de moda. A veure, i després un amus de llimona, perquè llimones hi ha tot l'any, doncs ja farem un amus de llimona. Molt bé.
Doncs comencem amb aquesta crema de coliflor que necessitem a mi. Molt poqueta cosa. Una coliflor, dos cebes de figueres...
150 grams d'amelles crues ratllades, un raig d'oli d'oliva, verge esta i sal. Us dic una altra cosa. Una altra versió que jo faig és no fer-ho amb amelles. La faig tot igual, menys les amelles, i al final li poso pipes de girassol, les pipes de tota la vida, saladetes per sova, i també queda molt bé. O sigui, que us dono les dues idees. Avui us les parlaré amb les amelles crues ratllades. D'acord.
Però, que sapigueu que jo també la faig de l'altra manera i queda molt gustosa. Perfecte. Doncs vinga, tenim aquests ingredients. Com comencem? Molt bé. Doncs bullint els brots de coliflor amb aigua i sal, fins que s'estobin. Reservarem aquesta aigua de la coixió de la coliflor de moment. I amb una paella sofregirem la ceba tallada a trossos mitjans. Quan sigui rosa, afegirem les amelles ratllades i ho deixarem coure dos minuts més. Tot remenant-ho perquè no s'enganxi. Ahà.
Amb una olla posarem els brots de coliflor i la ceba amb l'amella.
Ho passarem tot per la trituradora elèctrica, per la minipime el mateix, eh? I anirem afegint aigua amb la que hem bullit la coliflor fins que aconseguim l'espessor que us agradi. Recordeu, com sempre dic jo, que és una crema que no és un puré. Sí, que sempre ho dius, eh? Sí, perquè és que... Hem de saber diferenciar-ho. Sí, jo vaig afegint l'aigua a poc a poc, sempre, o el caldo, el que sigui, vaig a poc a poc fins que trobo el punt que a mi m'agrada. Molt bé.
és molt senzill si feu l'altre que jo faig és coliflor amb una patata, li poso una patata només la faig bullir i després aparto l'aigua ho trituro, vaig afegir l'aigua de la cocció fins que queda com m'agrada i quan la poso al plat li tiro les pipes de xiresol per sobre i ja està, ja està molt bo i molt ràpid de fer, ja us ho dic perfecte, recordem
Una coliflor mitjana, dues seves de figueres, 150 grams d'atmeies crues ratllades, un raig d'oli d'oliva vergea extra i sal, que no fa falta que siguin ratllades, com que estiguin tallades petitetes és suficient perquè després ho trituràs. D'acord. És el mateix, eh? Perfecte. Tenim ja la crema de coliflor, doncs ara farem el segon plat. La pavia de bacallà. Vinga, pavia de bacallà. Sí.
Són el que abans deien los soldaditos de pavia, no sé si ho recordeu algú per aquest nom. Jo no ho conec. No ho coneixes. Doncs per 4 persones necessitarem 400 grams de bacallà de salat. O sigui, les que fem a l'escaixat, el bacallà escaixat ja ens va molt bé. 150 grams de farina, 150 mil·lilitres de cervesa, dos dents d'all...
Julibert fresc, dos o tres filets de safrà. Això és opcional, si us agrada posar-ho, ho poseu. A mi m'agrada perquè queda un color així una mica gruent, que queda molt maco. Pebre negre, molt sal, pebreus rústis en conserva del piquillo, similar, si voleu, i oli d'oliva per fregir. Perfecte. Doncs vinga, tenim tot a punt. Anem a fer els soldadets de pavia aquests, o pavia de bacallà, com tothom ho deia.
El primer de tot és posar des a l'alba a callar. Mitja hora, si és d'aquest desqueixat, en mitja hora n'hi ha prou per això. Tasteu-lo sempre, perquè de vegades no té prou sal, ho tasteu, diu, ui, ho trobo una miqueta, doncs tiro una miqueta de sal, no passa res, se m'ha desalat massa, doncs una mica, ja està. Per això ho es vendirem sota l'aixeta per retirar l'ascès de sal i després ho posem en remull, com us dic, jo...
Mitja horeta, mitja horeta n'hi ha prou, eh? Aneu canviant, si el testeu i el trobeu massa salat, canvieu l'aigua. Que no? Llavors ja està perfecte o li afegiu més sal si fa falta. Si utilitzeu el safrà, escalfem un rajolinet d'aigua i ho deixarem en els brins de safrà perquè deixi anar el color.
després s'afegeix la cervesa en un bol, juntament amb la farina, i es barreja fins que no quedi grumos. Això, amb una batedora de mà, ho aneu fent. Ajusteu aquesta textura amb una mica més de cervesa, o farina, a poc a poc, fins que quedi la quantitat que creieu que podeu necessitar, depèn de la quantitat que feu. Us ha de quedar com si fos una crema espessa.
finalment s'ajusta el sal i el pebre i s'afegeix el nostre toc d'ahir julivert picat escorreu el bacallà i l'assequeu si feu d'aquest esqueixat si agafeu trossos de bacallà d'aquest al punt el talleu com si féssiu rodanxes per dir-ho d'alguna manera i aneu passant aquestes rodanxes per aquesta massa i l'aneu fregint molt bé
I ja està, o sigui, simplement és escalfar l'oli i aneu, quan estigui ben calent, aneu mullant aquests bastons de bacalla a la salsa i les passeu directament a la paella. Fregiu el bacalla, aquest ha rebussat amb tandes fins que estigui durat al vostre gust. A mi m'agrada que estigui ben duradet. Sí. Tampoc negre, eh? Vull dir-te, que estigui duradet. No ens passem. Sí, no, és que hi ha gent que li dius duradet i és allò torradet. No, torradet no, duradet. Duradet.
i sobretot no poseu massa quantitat a l'oli perquè no perdi la temperatura i no absorbeixi massa l'oli, llavors perquè si l'oli es refreda perd temperatura i llavors absorbeix oli. A mesura que es van freixint els treieu i el deixeu sobre paper absorbent per treure'l si té massa oli. Per servir el col·loqueu amb una tirada per veure el rostit damunt de cada tros de bacallà i ja està i res més.
Perfecte, molt bé. Doncs ja hem fet aquests soldadets, no? Soldadets de paviar, sí. De bacallà. Si voleu, li poseu el poble per pet, si no voleu, tampoc fa falta. L'important és fer els trossets de bacallà...
Poseu els trossets de bacallà, els passeu per aquesta massa que hem fet amb la cervesa i els fregiu duradets i estan boníssims, us ho dic de veritat. Perfecte, doncs. Recordem ingredients, eh, mi? 400 grams de bacallà de salat o salat.
si el teniu salat el poseu si és d'aquest tipus morro el poseu dos dies amb aigua i aneu canviant l'aigua si és d'aquest que és esqueixat llavors en mitja hora n'hi ha prou i si és d'aquell el punt de sal ja sabeu el talleu a trossets i ja està per fer la massa, la farina, la cervesa l'ail i el julivert i els fils de safrà que l'hem tret el color amb l'aigua
Tot això fem com una massa, passem el bacallà per aquesta massa, es freixés i ja està. Ja posem en paper perquè s'escorri l'oli. Perfecte, doncs ja ho tenim fet. En resum i tot, eh? En resum i tot. Doncs ara anem a fer postres, va? Mus de llimona. Mus de llimona, vale. Doncs anem a fer aquesta mus de llimona. Mira, 200 mil·lilitros de neta per muntar.
Dos clares d'ou, una pela de llimona, 150 mililitres de suc de llimona colat. Colat més que res perquè no sigui suc només. 75 grams de sucre, 3 fulles de gelatina de 2 grams cadascuna i un pessic de sal.
semimunteu la nata amb la meitat del sucre amb unes varetes elèctriques normalment els mini primers també porten unes varetes per poder-ho fer o sigui que no hi ha problema i si no, inclús amb una manual podeu fer-ho costa una mica més però es pot fer perquè no s'ha de muntar del tot només s'ha de semimuntar una mica hidrateu les fulles de gelatina amb aigua freda munteu amb unes varetes elèctriques les clares d'ou amb una mica de sal i el sucre restant fins que estiguin fermes
Escalfeu dues cullerades del suc de llimona i diluïu la gelatina escorreguda. Afegiu a poc a poc la resta del suc de llimona mentre ho continueu barrejant amb veretes manuals. Afegiu la nata semimuntada a la llimona amb una mica de pela de llimona ratllada i ho barreixeu tot suaument. Sempre es fa de baix cap amunt perquè no vagin. D'acord.
Mira, ho anava a dir ara, que sobretot en moviments amb bocallats, eh? Eboqueu l'amús dintre de recipients individuals i reserveu-los a la nevera unes tres hores aproximadament. A mi m'agrada fer-ho d'un dia per l'altre, perquè en tres hores de vegades tens un susto. Sí, no? Sí, sí. Serveu l'amús amb una mica de pela de llimona rellada per sobre, per exemple, o amb un trosset de llimona agafada així al costat del...
del catxerret on poseu la mus, o sigui, alguna cosa així és una mica maca, eh? Perfecte. Recordem ingredients. 200 grams de nata per muntar, dos clares d'ou, la pela d'una llimona, 150 mil·lilitres de suc de llimona colat, 75 grams de sucre, 3 fulles de gelatina de 2 grams cadascuna i un pessic de sal. Normalment fan 2 grams, eh? Totes. Molt bé.
Doncs avui hem parlat, entre d'altres, de la coliflor, Emi. Sí. I, clar, evidentment està emparentada amb el bròquil o bròcoli, no? Sí. Què t'agrada més a tu, el bròquil, ets més de bròquil o de coliflor? A mi la coliflor m'agrada molt, però llavors si em fas escollir també el romanesco m'agrada molt. Ah, el romanesco, eh, per això? Potser més que el bròcoli. Sí? Sí, el romanesco o la coliflor. Jo el bròquil me'l menjo, però no és el que més m'agrada.
Molt bé, gaudim de coliflor, hem de dir, pràcticament durant tot l'any que en trobem al mercat. Això has trobat tot l'any, no hi ha cap problema. El remanesco sí que és de temporada. Sí.
Però el que és la coliflor, n'hi ha tot l'any. I el bròquil també hi ha vegades que costa una mica més de trobar, però la coliflor hi ha tot, a l'hivern, a l'estiu, jo crec que tot el temps. Sempre n'hi ha, no? Sí. Jo el que no sabia és que hi ha coliflors de diferents colors. La més típica és la blanca, evidentment. Sí, sí. Però també n'hi ha de taronges, de carbasses, i de color morat. Sí. Fixa't tu. Sí, sí, sí. I també hi ha una que diu que és més verda, eh?
Sí, la verda, jo l'he vist aquesta verda. Sí, la Zolanca és més comú, que té aquestes fulles verdes al voltant. Llavors hi ha la taronja, que conté beta-carotè, clar, com a pigment, i diu que això va passar a partir d'una mutació natural que es va trobar en un camp de coliflor a Canadà. Mira per on!
I la verda diu que està disponible, diu, en aquest cas és el bròcoli romanesco, que és la que es considera verda. Doncs mira que jo hi menja coliflor. Igual que és la blanca, però verda. Però verda, doncs... I no és romanesco. El romanesco fa allò que fa més amb punxes, saps? I té per mi diferent gust. Sí, no ho sé. Segons a Viquipèdia diu això, que la verda és aquesta, la bròcoli romanesco. Ah, doncs mira...
I diu que estan disponibles a tot arreu també pràcticament ara, des del principi dels 90. O sigui que ja fa molts anys que circulen aquestes... Dius els 90, dius molt de temps, però per mi els 90 són abans ahir, sí.
Però si ho pensem fa temps, fa temps. Sí, sí, fa temps. I l'última, aquesta que dèiem, més morada, és perquè té antocianines, que són uns pigments solubles en aigua, que es troben en moltes altres plantes també i productes vegetals, com per exemple la col llumbarda. Ah, sí. Perquè és d'aquest color característic, eh? És molt bonica. La col llumbarda m'encanta mamanida.
Sí, no? Més que bullida o de cap manera. És incru, eh? Jo la faig en cru sempre. La tallo molt fineta, molt fineta, molt fineta i la maneixes en sal, olivinagre i està boníssima. Molt bé, molt bé. Doncs, i com ens ha explicat, doncs es pot fer aquesta crema de coliflor i hi ha moltíssimes, evidentment, moltes formes de cuinar-les que algun altre dia en parlarem, no? D'alguna més, a mi? Oh, i tant, alguna més farem, clar que sí. Perquè també el forn amb beixamel i gratinada... Oh, està de... Està bona, eh? Està de bici. No sembla verdura. No, no, no, no, no.
Molt bé, doncs, Emi, moltíssimes gràcies. Recordem als nostres oients que poden recuperar aquestes receptes de ràdio a la carta i tornem la setmana vinent. Que vagi bé. Adéu. Posa el punt i final aquesta nova edició de la cuina de l'Emi amb la Sònia Camí al capdavant i posem també al punt i final una nova edició de Baixer al dia. Nosaltres tornem demà a la mateixa hora. Passeu bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92.
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa. Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre en avant.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de mil metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM. La ràdio de proximitat.