I seguim la sintonia del Baix Gaià al dia avui per parlar de trens, de mercaderies per interior, del tercer carril, aquest projecte que fa tant i tant que s'allarga i que ha de permetre adaptar la línia de costa a l'ample europeu i, de retruc, un increment del passatens de mercaderies. És una qüestió controvertida de la qual ja n'hem parlat en diverses ocasions en aquest programa i en d'altres de les nostres emissores,
I ara torna a ser d'actualitat perquè fa uns dies la plataforma Mercaderies per l'Interior va fer una roda de premsa en què advertia que el Ministeri de Transport estaria obstaculitzant la investigació que s'està fent a l'Audiència Nacional al respecte a partir d'un contenciós administratiu que ells havien presentat.
Per aquest tema saludem ara en Sergio Nassarre, ell és catedràtic de Dret Civil a la Universitat de Ruiri Virgili i també, des de fa un temps, membre actiu de la plataforma Mercaderies per l'Interior. Bon dia, senyor Nassarre.
Hola, bon dia, com esteu? Aquest dilluns o dimarts, ara ja no recordo de memòria quin dia era, fèieu aquesta roda de premsa en què afirmàveu que la mateixa audiència nacional estaria dient que el Ministeri està obstaculitzant la investigació que va començar fa prop d'un any. Què us porta a fer aquesta afirmació? Sí, sí, de fet no la fem nosaltres, sinó que va ser una resolució de propietat de la audiència nacional que veiem que nosaltres vam introduir aquests recursos
on demanem que decreti ilegal tot el percent de construcció del tercer carril. Els vam entrar fa 11 mesos i el Ministeri no ha contestat en 11. I ha requeriment del jutge de la informació de tot l'expedient administratiu que dóna suport a aquesta actuació. I llavors el jutge ja està fart, diguem, i escolteu, posarà una multa de 300 i 200 euros al funcionari o al responsable polític obstaculitzant
i, de fet, això pot acabar a fiscalia perquè és un delicte penal. És a dir, una cosa és que el Ministeri no ens faci cas a nosaltres, no faci cas al defenso del poble, no faci cas a la comissió de peticions del Parlament Europeu,
No faci cas a tots els responsables polítics, diputats, etcètera, que ha fet qüestions, ha fet preguntes a algun dels diputats, al Parlament de Catalunya, al Senat, doncs ja està bé. No ens fa cas a ningú. Això jo ho podem entendre des de la plataforma. Però el que no pot ser és que no faci cas a un jutge de l'iniciació. I per tant, el jutge no es va amb història.
Per què quan vau recórrer aquestes obres, les del tercer fil, vau recórrer a l'Audiència Nacional? Vosaltres vau presentar dos contenciosos administratius. Per què davant d'aquest organisme? Perquè la plataforma de l'any 2019 i des de llavors el que s'ha fet és sempre en reunions, amb tècnics, amb responsables polítics, a tots els nivells, a nivell local, a nivell autonòmic, a nivell nacional, a nivell internacional també, intentant explicar
perquè el tercer carril és molt perillós, no és convenient pel nostre territori ni pel nostre futur i que condicionarà molt negativament els nostres nens. Bé, doncs aquestes reunions, que ja em dic, es compten per dotzenes i que han resultat moltes vegades en resolucions d'ajuntaments, en resolucions de parlamentari, etcètera, que he pensat abans, i no han servit per res.
bàsicament no han servit per això. El Ministeri ha dit, sempre han intentat evitar qualsevol reunió, qualsevol resolució, qualsevol qüestió al respecte d'això, i per tant només es queda una opció abans de definitivament resignar-nos a que això succeeix, que és els dutges, és l'adjudicació. I per tant, efectivament ara fa uns mesos vam entrar aquestes reclamacions, aquestes impugnacions,
que són dues.
Vosaltres el que vau denunciar en el seu moment, fa 11 mesos, és que no s'havia seguit el procediment regulat a l'hora de fer l'aprovació d'aquest projecte perquè no hi hauria un estudi informatiu previ, perquè no s'hauria fet un estudi d'impacte ambiental i tampoc s'hauria avaluat l'impacte del canvi climàtic. Sabeu exactament quina informació sobre aquests temes ha requerit el jutge?
Bé, efectivament, aquest és el motiu del segon dels recursos. El jutge el que està demanant és precisament que li doni tota aquesta informació sobre quines avaluacions d'impacte ambiental, tots els processos que s'han fet des de l'any 2013 fins a l'actualitat. Correablement, a dir-li el Ministeri, no els han durat res perquè no han fet res, cosa que és un legal, que va en contra del dret europeu i del Tribunal Europeu de Justícia. Per tant,
segurament estan recopilant la informació que puguin fer, suposo, si no volen ser multats, i per tant, a veure què és el que entreguen. De fet, aquesta mateixa petició que el comitè de peticions de l'Unione Europea els va fer el febrer, quan la plataforma va estallar a Brussel·les, i tampoc ha conegut res, és a dir, la
comissió del Departament Europeu li va dir a la Comissió Europea, si us plau, assegura't, pregunta a Madrid què han fet en relació a l'avaluació d'impacte ambiental i tot el que implica el dret europeu en relació amb aquest projecte que estem pagant nosaltres, és a dir, que estem pagant Europa. Bé, doncs, tampoc han constat res. Bé, doncs, mica en mica, no? I aquesta és la segona part, el segon recurs. I el primer recurs, de què era exactament el primer?
Bé, el primer recurs és un recurs per mobilitat de totes les actuacions per violació de drets fonamentals. És a dir, el tercer carril ja no és una cosa que només pensem nosaltres o que alguns polítics, doncs, que ens han donat suport, etcètera, pensin o que considerin, sinó que el que hem fet és recabar vuit dictaments de professionals, per tant, de catedràtics, enginyers, matemàtics, iògrafs, etcètera, com
per a la universitat, universitats públiques, i a els instituts, i el que hem demanat és, si us us plau, és veritat el que estem considerant que el tercer carril és tan perillós per a la vida de les persones, per a la salut, pel patrimoni cultural, pel patrimoni històric i per a la medi ambient? Doncs bé, els 8 dictaments que hem tingut han dit que sí. També ho han abandonat, ho han quantificat, també han vist que això és innecessari, és a dir, que hi ha una alternativa que és canviable per fer l'interior lluny de nuclis poblats,
i que, per tant, no té cap sentit a això. Una cosa que sembla tan òpia, que ja em semblava tan òpia a la plataforma des del 2019, que a tothom que li hem explicat en sentit comú, tothom ho ha vist normal, dic que això és inacceptable, però com s'atreveixen, no?, quan, per exemple, els camions de mercadis perillós ja fa molts anys que s'ha prohibit que passin per dins dels viles, i que això s'acceda a tot en normalitat en aquest projecte del Corre del Mediterrani, que és una autopista, pràcticament, des d'Algecides fins en Veres,
i que s'unin a totes les mercadelles, les espanyoles de Torra d'Embarra, la Fulla, la Creixell, la Vila Seca, de Tarragona, etc. Això siguin inacceptables de tot punt de vista. Una cosa que sembla caure de madur i que atenta quan els fonamentals que acabo de mencionar, que són molt, molt greus, no és bé, això, altres en el ministeri, doncs, no els hi donen quatre. Bàsicament.
Li anava a preguntar també per si el jutge ara, amb aquest requeriment, amb aquesta advertència que fa el Ministeri de la necessitat que aportin més la informació que el requereixen si no seran sancionats, ha donat algun termini? Bueno, sí, sí, sí. Després, no sé si en deu dies, segons recordo ara, per tant això els va requerir fa un
més lliscats, per tant, deu estar al caure alguna pressuposió o alguna cosa, dient, bueno, jo ja fa uns dies o uns mesos que us ho vaig demanar i no hi ha res. El que no pot ser és que un procediment d'aquest calibre estigui parat. Llavors, ja no és una cosa que pensem nosaltres, que això no pot ser, perquè les obres sí que segueixen, és a dir, les obres del Tercer Carril continuen, amb el tema del túnel de Verà, etcètera, etcètera. Per tant, el que suspitem nosaltres i el que veiem ara, que és
jutja, i per tant ara ja té pressa, ja no em feu marejament el seu assumpte, és que volen anar a fets consumats. És a dir, tant el Ministeri com com ha dit, volen endarrerir tot això, tot, a nivell de Parlament Europei, a nivell de Defensor del Pueblo, a nivell de moviments polítics o tècnics, i ara a nivell judicial, i arribar a un punt d'est de fets consumats. De dir, bueno, escolta, ja està fet. I ara ja no podem...
I això és inacceptable, torno a dir, pels grans pedits que això suposa, no? Per tothom.
De fet, les obres del tercer fil, podríem dir, clar, tampoc informen molt de l'estat de l'evolució, però podríem dir que estan entrant en una recta final, perquè ja es va fer l'ampliació del tunnel de roda, que era una de les parts més complexes. Ja hi ha el tercer carril instal·lat a bona part de la línia, s'estan acabant de fer enllaços. Quina informació teniu de l'estat d'execució? Cap, perquè la transferència, com m'ho pots imaginar, és zero.
és a dir, no ens faciliten res, és a dir, tota la informació que hem pogut obtenir per poder fer aquestes reclamacions l'hem aconseguit nosaltres, treballant amb tècnics, amb experts, amb analistes, etcètera, que més o menys ens han explicat què està passant. Però una de les qüestions que precisament el jutge vol saber és això que estàs preguntant ara. Com està això? Com heu arribat fins a aquest moment, des del 2013 fins ara i ara?
Com està? Doncs això li volen contestar al jutge. Quan van fer la inauguració, la presentació de les obres del túnel de Barà, deien que només en l'ampliació del túnel ja s'haurien gastat uns 18 milions d'euros i la implantació del tercer carril entre Tarragona i Sant Vicenç, la inversió que ja hauria fet, rondaria els 40 milions. Tot això ve, com deies, d'un projecte que es va aprovar el 2013, però hi ha hagut modificacions al llarg dels anys.
Sí, sí, hi ha hagut modificacions, però aquestes quantitats són, podíem dir, en termes d'acord del Mediterrani, minces. És a dir, tenint en compte que el 2013 al Tercer Carril hi va haver un consens polític en el territori amb la benentera que era totalment provisional. Cosa que després es va abandonar i van dir no, ja ho fem per sempre. Això condemna les nostres ciutats a un futur terrible,
Perill constant, sense cap solució alternativa. Després vam saber, amb aquests tècnics que hem treballat, amb aquests experts, amb aquests enginyers, que clar, quan parlant de solució provisional i esperant una millor definitiva lluny de llocs poblats, estem parlant de com a mínim 15 o 20 anys. Aquesta provisionalitat és 15 o 20 anys.
I això no pot ser. Si els riscos no fossin tan grans, que es poden quantificar, jo vaig amb algunes xifres, en base a un dels dictaments que tenim, que comptaven per centenars les víquimes que es podien causar, però tenim altres informes que assenyalen que poden ser entrés, doncs això sí, i s'assumiré des del primer dia, perquè un incident en la línia de la costa pot passar el primer dia a primera hora.
Això, però, de trens... No, no, clar, aquest supòsit que hi pogués haver víctimes seria el supòsit que hi hagués un accident greu amb trens de mercaderies perilloses? No, no, una fuita, pot ser una fuita, un container mal sellat, qualsevol qüestió. I això sense parlar del risc inherent que es multipliqui fins a per 11 el tràfic de mercaderies per aquí, és a dir, el soroll i les vibracions
fer a totes les persones, per les platges, pels col·legis i totes les instal·lacions que hi ha al costat de l'àmbit. Això és inacceptable. Perquè de trens de mercaderies ja en tenim, passant per aquesta línia, simplement que el que denuncieu vosaltres és que amb el tercer fill, que és adaptar les vies amb un ample estàndard, l'ample que es fa servir a tota Europa, que és una miqueta més estret, aquest trànsit es multiplica de manera exponencial.
Efectivament, és exponencial. Trànsit, el volum de mercaderies portades, la longitud dels trens, el que pesa en els trens, tot això canvia tot. I, per tant, això serà invivible. És a dir, es causaran autèntics guetos al botany de la via perquè ningú hi voldrà viure i totes les activitats que es fan, platges, etcètera, això serà inacceptable, no?
És a dir, el que fan és un divorci definitiu de les nostres ciutats, de les platges i de la manera que tenim de viure com tenim tenim. Les conseqüències poden ser molt bones pels nostres territoris i pels nostres fills. Nosaltres bàsicament estem actuants com a ciutadans i com a pares. Quan parles dels costos i tornant una mica amb els costos, l'alternativa que la plataforma està proposant per l'interior
lluny del que s'ha volat, estem parlant d'una actuació que aprofitaria la via existent amb un cost de 4 milions d'euros, que això no és res, torno en termes de corredor del Mediterrani, i es podia estar llesta en un any més. Tenint en compte que això va començar el 2013, això és bicoca, això és res. Per tant, què és el que impedeix que facin el mateix que han fet a Múrcia, a València, a Valladolid,
Què és el que impedeix? Bé, un motiu merament polític, possiblement econòmic, però ja no estàvem en res mesur. Aquesta alternativa que plantegeu, perquè n'heu plantejat diverses, és la d'aprofitar la línia d'alta velocitat mentre no hi hagi una línia alternativa definitiva? Bé, hem plantejat dues. Diverses no, hem plantejat dues. Una és, efectivament, la provisional. És a dir, no podem esperar 15 o 20 anys per una solució definitiva.
Per tant, hem fet una provisional aprofitant part de la infraestructura existent. Per exemple, l'àvia de l'Ave, per les mites, etcètera. Això és perfectament viable, això ha valgut enginyers i tots els problemes que sempre posen, que si el peralte, que si el salto del carnero, que no sé què, tot això està tot resolt. Tot. És una pena, no? És sorprenent que hagin fet aquest projecte, diguem, enginyers voluntàriament,
en lloc que ho facin els enginyers pròpiament, de ADIF o del Ministeri, estan cobrant per això, per donar alternativa a la vida i la salut de les persones. Bé, doncs ho hem fet nosaltres, és igual, ja està. Bé, doncs aquesta és una. I l'altra, fins i tot, la solució és definitiva, perquè ells no es pot fer i proven problemes. O és que això està molt cerca d'un sítio, o és que està molt lejos de l'altre, ja està. Us ho fem nosaltres i tenim, i som dues solucions, tant la provisional,
com la definitiva, estan acordades amb el territori. Estan parlades amb alcaldes, afectats, estan parlades amb la ciutadania, amb associacions de veïns, ja està. Per tant, és un tema merament polític. No té cap més solta. Com resulta? Ja hem fet tot el que hem pogut. Des del 2019 fins ara. A nivell tècnic i polític, hem dissenyat nosaltres, hem parat amb tothom, i no hi ha...
cap resposta i les dones que s'assegueixen, doncs d'això no hem tingut un altre remei, quedarà un jutge i intentar que comprengui el que nosaltres estem dient. Què passa si el jutge diu, escolta, el que veieu tampoc ho té en gaire sentit, que és el mateix que patir el responsable del PSOE al Parlament Europeu, el vídeo del YouTube, el podeu veure, de tota la gestió davant de la comissió de decisions, tots els partits polítics van donar suport, tots, excepte el del PSOE, dient exactament això,
el que esteu dient és molt exagerat, ho tenim tots resolt, no hi ha cap problema. Això ho diu exactament així. I això ho podeu trobar a YouTube. Si és així, si el jutge és realment, nosaltres no ho hem aconseguit, ni els vuit veritats que han aconseguit convence el jutge que això no té cap solta i volta, doncs ja no ens quedarà una altra cosa per actuar individualment. És a dir, potser hem de decidir ja no viure aquí, perquè no es pot viure aquí, perquè és molt, molt pitjor i no els meus fills tinguin aquest riscos. Això pot arribar a passar
Però bé, diguem que és l'última cartutxa que tenim, bàsicament. Parlem una mica d'aquest procediment judicial, que és per on hem començat, i vull entrar una mica més en detall, perquè vosaltres vau presentar aquests dos contenciosos, ha passat gairebé un any, han passat 11 mesos, el jutge ara ja directament, podríem dir, entre cometes, que amenaça el Ministeri de donar-me els papers ja perquè si no podem avançar,
Ara posem el supòsit que el Ministeri no atén aquest requeriment. El jutge pot tancar directament la instrucció i portar el cas a judici o fins i tot directament archivar-lo? Vull dir, quins escenaris es podrien presentar ara? Sí, sí, és a dir, el jutge pot decidir, escolta, ja que no veieu tota la documentació, ni la puc passar a la part demandant, que som nosaltres, per acabar de completar la nostra petició, perquè efectivament, com no tenim tota la documentació perquè no és transparent, perquè no és pública, potser ja descobrim coses noves que no coneixem.
entre elles perquè no volen canviar aquest projecte, aquest tipus de coses. Això pot arribar a passar. Però el jutge pot dir que no em doneu res, jo seixo el judici i ja està, amb les multes corresponents, actuant a fiscalia, dient que això és inacceptable i ja està. Això sí que pot
I en el cas que el jutge ha arribat a fer el judici o ha tancat el procediment, us arribés a donar la raó? Això podria obligar a revertir el projecte? Sí, clar. Treure les vies? El tercer carril que s'ha estat implantant, treure'l? O simplement que no s'utilitzés per a mercaderies? O què podria implicar? Sí, sí. És a dir, el que hem demanat és que s'abandoni tot el projecte al tercer carril per l'indicitat que això comporta. Això és coherent.
amb els veritats que hem obtingut, és a dir, ja no és una consideració nostra si és perillós o no, o una dèvia o no, o un hobby, no? Ara ja tenim enganyers que ho han dit, és inacceptable, no? Per tant, si això és així, el que és coherent és que no es faci mai, és a dir, que es pari i ja està. Si, com a alternativa, pot ser, efectivament, que les vies no s'utilitzen per a mercaderia, que pot ser una altra solució, sí?
Perquè en algun moment em sembla que havíeu plantejat que el tercer fil, el tercer carril, la tercera via que s'ha instal·lat, potser no caldria eliminar-la si no aprofitarà per potenciar el trànsit de passatgers amb trens altes prestacions com podrien ser els Euromet. Sí, és que el que pot passar també és que si això segueix endavant, és que hi ha aquí un coll d'ampolla impressionant. És a dir, ara ja els passatgers es queixen, que van cap a Barcelona a treballar i és un caos,
doncs imaginem, doncs ara, trens de mercaderies, mercaderies perilloses, que n'esperem per caritat, perquè els que paguen, diguem, són els empresaris que volen que el seu producte arribi a Europa el més aviat possible, i els passagers allà esperen. És a dir, això ja no ho diuen nosaltres, un altre veritatge que m'ha aportat és que és fermet, dient que, efectivament, això serà així. És a dir, que el coll d'ampolla és acceptable. De fet, això ja t'ho ha pensat bé,
una altra peritat que hem aportat, un altre document pericial, en aquest cas és un document oficial, perquè, millor dit, que és un document ambientet i signat pel president del comitè d'assessors del Ministeri, dient, en el darrer paràgraf, que la... Mira, t'ho llegiré textualment, diu...
A veure què està buscant el fragment. Estem parlant d'un document oficial, a veure si ho hem entès bé, signat pel president del comitè d'assessors del Ministeri. Entenc que és un comitè extern que guia el Ministeri a l'hora de determinar com s'han de fer les infraestructures, no? Per a qui anem bé, per a qui no anem bé. Sí, sí, efectivament. Aquest comitè li pregunten diverses coses, i això sobre el nostre territori, el que està passant amb la xarxa ferroviària, i l'últim paragraf diu textualment, diu, per últim,
El tráfico de mercancías por ferrocarril en la zona no está resuelto, a la vista de los volúmenes de tráfico y los riesgos de las mercancías que van a circular por la red. Todo el entorno de Tarragona genera tráficos de mercancías peligrosas que se están canalizando por vías situadas en entornos urbanos, en las que además existen circulaciones de trenes, de vía de media distancia y cercanía. Ellos son perfectamente conscientes del peril que supone que no.
i de l'inconvenient que suposa barrejar les escaderies, metàries perillones i passatges. Això tant, els seus assessors propis.
Clar, quan es va plantejar aquest projecte i ho ha comentat al llarg de l'entrevista senyora Sarre, clar, es va plantejar com una solució provisional i que teòricament havia de ser ràpida, han passat 12 anys, encara no tenim el tercer fil operatiu i clar, vull dir, ara ja no és una cosa ràpida i segurament s'està veient que no és provisional.
tot i que ja perdo una mica l'horitzó temporal, però no sé si va ser fa dos o tres anys que el Ministeri va dir que s'encarregava com un estudi preliminar per estudiar alternatives per fer una via per l'interior. Això s'hauria d'haver presentat l'any passat, es va presentar com una mena d'avorrador, per dir-ho d'alguna manera, a l'estiu i des de llavors...
Almenys a nivell mediàtic no n'hem sabut res més. No sé si vosaltres, que toqueu tantes tecles, heu pogut tenir algun input que s'està avançant en la definició d'aquestes diferents alternatives per fer una altra via, que això sí que tardaria temps, evidentment, veient com van els terminis.
De fet, no tenim res oficialment i especialment sabem que tot això era un nyàptic. És una cosa que està també parada, abandonada i, bàsicament, el fonament d'això és que ja es passa any amb ell. És a dir, nosaltres anem donant llargues, que si era un informe, que si ara estem mirant, que si ara encargamos, però les hores segueixen. I volen arribar al punt i dir, bueno, ja està, ja m'ha acabat, ja què? Ara no podem desferir això. Bueno, no seria la primera vegada que ha dit
ha de deixar abandonades d'eïll i d'eïll i infraestructures que ha fet que són tot de menys motius. Per tant, nosaltres seguim.
De fet, el tercer fil que s'està implantant aquí, aquest ample mixt, és a dir, que hi haurà trens que podran circular, com ara, amb ample ibèric, i hi haurà trens que podran circular amb l'ample europeu o l'ample estàndard, no s'ha implantat només aquí. Hi ha experiències prèvies al País Valencià, em sembla que a la zona de Castelló, que no han acabat de funcionar bé. No, clar, clar. És que això ja ho diu fermet amb els uniformes, colls d'ampolla, això és un desastre.
És a dir, van en contra del que pretén el col·laborador mediterrani, que és una autopista, una circulació molt lleugera de mercaderies de punt a punt d'Europa. De fet, aquest és el fonament per haver finançat això. Quan jo vaig anar al Parlament Europeu el febrer i ens hi vaig ensenyar vídeos de trens de la via passant al costat de casa, al Cervallo, per exemple, a Tarragona, i això ho hem pagat nosaltres.
Què és això? Què pretence a això? Què volen passar mercaderies a la costa de 20 metres de les cases? Això no ho entenen ningú. Ho heu sabut o us ho han explicat des de la Comissió Europea? Fins a quin punt es pot accedir a aquesta informació tenint en compte que dieu que hi ha moltes coses que no se saben. Quina ha sigut l'aportació de la Unió Europea per pagar el tercer fil? Això ho sabem?
Jo crec que sí. Jo crec que és el votant del 50%. Però no ho sé clar. No ho tinc tan clar. Però que una part l'han parlat així, però això és tan interessant. Què està passant?
També recentment, i això potser ja escapa una mica, però s'ha parlat o s'està començant a treballar en la implantació també d'un tercer carril a la variant del corredor mediterrani, la que va de Vandalós a Vilaseca, perquè allò es va fer també en ample ibèric i ara també veuen la necessitat que sigui en un ample mixt. Com veieu que s'implanti també un tercer carril en aquest tram?
I la seca també està afectada, o sigui, això no. No, no, tot el que sigui. Aprofitar vies que es van fer al segle XIX o principis d'alt de 20, que estaven pensades per a comunicar passatgers, pocs passatgers, entre una ciutat i una altra, és a dir, el centre d'una estació al centre d'una ciutat, a una altra estació central d'una altra ciutat, i llavors allà hi vols passar un munt de coses, doncs tenim un problema, crec,
Una altra qüestió que va sortir l'altre dia, i que, de fet, malauradament ho estem vivint a nivell mundial, és que infraestructures clau europees, ferroviàries, no es diu directament, però es pot llegir corredor del Mediterrani, per tant, les infraestructures grans de tren de tot Europa, que estiguin fetes o que es puguin fer, s'aprofitaran per el transport de material militar. És a dir, si Europa entra en guerra...
o perquè, de fet, a nivell de recerca, les universitats ja els estan dient que si tenen projectes per a millorar els missils, una mica està així la cosa, el que implica també, ja no només estem parlant aquí de l'eclur o no sé què, o de butà, sinó que ja estarem parlant de munició, d'armes, o el que sigui, i el que això pot implicar, això és eventual, però hi ha un reglament europeu que ho diu expressament. Bé,
convertir els nostres vilans en uns sitius militars. És a dir, si tu ets l'enemic i saps perfectament que per allà passen tants, aquella via, segur. Per tant, jo diria que ja no sé com explicar-t'ho, però realment és un cop que hem desproposat.
Hem estat parlant amb el professor Sergio Nassarre, catedràtic de Dret Civil a la Universitat Ruiri Virgili, membre de la plataforma Mercaderies per l'Interior. No és la primera vegada que parlàvem. Hem parlat amb ell en altres ocasions, quan van anar a la Comissió Europea a principis d'any i amb altres representants de la plataforma també.
per anar fent seguiment de com està aquest projecte ferroviari que toca tant de ple als nostres municipis del Baix Gaià i que ara es trobeu en aquest advocat judicial a l'Audiència Nacional amb aquest requeriment que ha fet el jutge al Ministeri perquè aporti la informació que s'hagi demanat. Anirem seguint. Qualsevol novetat estem oberts a fer-nos-ho saber. Moltes gràcies. Fins ara.