Avui hem sortit de l'estudi d'On a la Torre i hem anat, jo diria que és el lloc més dolç de Torre d'en Barra, o almenys un d'ells, i hem anat a les interioritats, per això sentiu soroll de fons, sentiu soroll, ara ens explicaran de què. Perquè anem a entrevistar els artífags del millor panetone d'Espanya, que són els responsables de Cal Jani, d'una banda tenim en Rafael Aguilera, bon dia. Bon dia.
I el seu nebot, l'Adri Aguilera, bon dia. Bon dia. Qui va anar a Barcelona, al Fòrum Gastronòmic, a participar en aquest concurs? Va ser tu, Adri. Bé, vam anar els dos, així que al final et fan ficar un nom i com que és la segona vegada que volem aquest premi i el primer cop ja va anar el seu, doncs en aquest cas ha anat el meu, però bé, perquè et fan ficar un nom, però al final vam anar els dos o vam anar com a calxant.
És un premi que convoca el Gremi de Pastissers de Barcelona a través de la seva escola. Ja hi havíeu participat anteriorment i vau intentar repetir la fita i ho heu aconseguit. Sí, sí, així és. Al final nosaltres ens prenem aquell dia com el que ens fa el repte de millorar un moment la recepta i és amb el que ens dona la benvinguda com la temporada de Nadal per a nosaltres. És com l'excusa per començar
I mira, és el que fem proves, no?, al final perquè és un producte que nosaltres treballem dia a dia, no? I mira, i penso que també és bonic perquè ens juntem amb molt pastissers, ens trobem tots allí, no?, i al final ens coneixem entre tots, encara que no guanyem d'altres també ens alegrem si guanya persones que s'ho treballen dia a dia artesanalment, no? Podríem dir que és el vostre producte estrella ja, o no?
O no us agrada pensar ni en aquest terme? Bueno, al final jo penso que... Clar, evidentment, ens coneix molta gent per aquest producte, podríem dir que és el producte estrella, però al final és un resum de la mentalitat que tenim com caljant, com a empresa. Intentem fer igual de bé el croissant, fer igual de bé les madalenes, però sí, clar, evidentment, si reps molts premis d'un producte, no...
es converteix en un producte emblema del teu negoci, però penso que és un efecte mirall de la nostra manera de treballar aquí dins, no? El Rafael Aguilera i jove, l'Adrià encara ho és més, quanta tens portes fent panetones? Bueno, no ho sé, però 5 o 6 anys, des d'acabar puc treballar, bàsicament. 6 anys crec que són, ja.
Sí, sí, el 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 6 cap al 7. Perquè va fer el 16 i cap dins. Va fer el 16 al juliol i cap dins, ja vam empastar junts.
Perquè Cal Jan és un projecte que neix de la família Aguilera, vau començar els tres germans, però ha crescut en aquests anys, ja porteu des del 2012, per tant porteu 13 anys de trajectòria i ha evolucionat el negoci. Ha evolucionat, ha evolucionat, ho muntem com a mig broma en un dinar de Nadal, entrem els germans que tenen l'altra feina, començo jo a ajudar a netejar,
I ara, mira, ja mesos germans han fet un pas al costat, un ja no estan preses, un pare en aquest cas està revisant la part de números, perquè al final nosaltres som joves i necessitem suport, i ara ja estem, i l'altre no vota l'administració, i jo no, hi ha hagut ja com un canvi generacional en poc temps, però nosaltres també vam començar molt joves, i al final aquest projecte té el nostre ADN ja.
i dius que va començar el projecte amb un dinar de Nadal i què us va portar? O sigui, ja hi havia passió familiar per la pastisseria? Ereu uns fans de fer pastissos a casa o què? No, no, no, però ma germà mitja s'havia pagat la carrera de música
i ma mare li va dir ja pots agafar el carrer Peatonal i el primer lloc que t'agafin i el va agafar una pastisseria. I ma germana gran, son pare, és químic però estudiava per progressar l'empresa i el projecte que va fer de final de carrera va ser una pastisseria.
No, perquè, doncs mira, per veure què fèiem. I llavors, així, un dinar de Nadal, a ma germà mitjà li demanaven postres perquè s'havien jubilat totes les pastisseries. No, a ma germà, ostres, però jo al projecte final de curs he fet una pastisseria, tu ens ajudaries a netejar, tal, no sé què, i amb les seves feines vam arrencar en un local molt petit, un projecte molt petit, que no ens pensàvem ni molt menys que arribés a això.
Tens un altre soci que és en Magí. Sí, el Magí incorpora després, anys més tard, on afrontem la part del mercat de Tarragona, que hi és tarragoní, i ho tenim. I és una mica així que per anar donant forma al projecte, perquè clar, meus germans no estaven aquí i encara no hi era, i entra com una bocanada d'aire fresc en aquell moment.
Anem diversificant, tornem a parlar del Panetone, ara per entrar-hi una mica més de detall, en el concurs de la setmana passada, què vau haver de fer el Panetone in situ, el portàveu fet, com era el procediment? Sempre funciona igual, el portes el dia d'abans, el deixes de dir a l'escola del gremi,
I ja està, el dia següent ho proven, un jurat ho prova, et deliberen i et donen el premi al fòrum gastronòmiques. Sempre coincideixen els mateixos dies. I bé, és així, sempre, tu les a portar a fer, has d'estar entre uns pesos, a tenir glassa i tal, i ja està. Dieu que el panetone és un producte molt delicat a l'hora de fer-lo. Quina dificultat té?
Jo crec que és un dels productes més complexos que es fan. Al final és una massa que el nom ja et ve com del pa, però que després té una gran part de conceptes de pastisseria i a l'hora d'elaborar són dos dies complets que necessites mínim per poder treure un panetone com toca, amb una massa mare, amb mantega, amb rovell d'ou, xocolata, tot de... Al final en gran quantitat
Llavors, bueno, és molt, molt complex. El tema és la fermentació? Bueno, un d'ells és la fermentació. Sí, sí. Perquè dius dos dies de procés. Per què calen dos dies de procés per fer un panetone? Al final tens una massa mare que tu cada dia la vas alimentant, l'has d'anar cuidant, i llavors el dia que vols fer panetone el que li has de fer és com un entrenament més fort, no? Llavors ja vas perdent hores en aquest procés. Llavors, quan fas una primera massa, perquè normalment el panetone es fan dues masses,
Aquesta primera massa ja fermenta 12 hores. O sigui, ja tens de 6 hores a 9 hores que fas la massa mare, 12 hores que tens de la primera amassada, després tens la segona part, que ja mínim són 6 hores més, que ja és la peça que fermenta per coure. Ens anem als dos dies mínim. Dues masses, dius. Què porten? Quins són els productes de base per fer un panetone? Al final és farina, ou, mantega, sucre,
i això és el principal. Sembla molt bàsic, eh? Sí, perquè no deixa de ser un producte que moltes més coses no pot portar, però al final el que porta la seva complexitat són les quantitats de cada ingredient i tots els processos.
I el glasejat de damunt, que no? Aquell punt crispy que dirien els anglesos, cruixent, del sucre. Això, al final, és un tema que sempre estem a comprar llargs i aquest any a la venda no ho posarem, ho tenim sense glasa, que és realment el tradicional, que no em porta.
Però bé, sí que és veritat que té un puntet guai, que al final és sucre, ametlla, cacau, són coses que agrada a tothom. Però bé, nosaltres optem aquest any per buscar la manera tradicional, pel client, per nosaltres, i no ho ficarem.
Ostres! I perquè a part aquí també hi ha dos punts, que per naltros el panetone quan és més bo és quan té uns dies de maduració, que s'agafen tots els aromes i tot, i la glasa és un producte que es perjudica amb els dies. No sé si m'explico, llavors aquí hi ha com un xoc, i al final si naltros
fem unes infusions, fem unes maceracions pel panetone, la mantega la deixem 24 hores ja, no?, tot preparat i després un producte que et treballes durant 3 dies, en 3 dies a botiga ja es veu lleig, no?, i a sobre t'impedeix que te'l mengis a la seva màxima plenitud, doncs aquest any optem, no?, vull dir, per treure-li, perquè al final, és que com ha dit ell, a Itàlia, no?, vull dir, la majoria hi creiem que un bon panetone es veu quan es fa sense glaça.
Escolta, una cosa que em sorprèn, un producte tradicionalment italià, el nom ja ho indica, panetone, en quin moment us va passar pel cap que podíeu fer panetones també aquí, quan bàsicament aquí es comercialitzaven a nivell industrial, però hi ha poques pastisseries que en feien?
Sí, clar, però al final també com ens passa pel cap no ho sé, però el que sí que està clar és que quan una cosa la porta la indústria cap aquí, arriba als ulls de molta gent. Ja no dic ni bo ni dolent, però als ulls sí que arriba. Llavors això crea una tendència i crea una demanda. Clar, quan el sector, ja no un altre, el sector comença a fer un panetón artesà i la gent ho comença a provar, és una de les coses més bones que et pots menjar, vingui d'on vingui.
Clar, quan ho proves, llavors és una cosa que es va introduint al sector, el sector comença amb formacions, clar, a nosaltres ens enganxa superjoves en un moment que considero, tot i que seguim aprenent, que érem com esponges, que volien formar-nos el màxim possible, comencem a veure aquest producte, al final comencem a menjar-lo, comencem a comparar amb l'industrial que potser havia arribat i veiem, ostres, és que això es quedarà.
És que és inevitable que no es quedarà com un xuxi, no? Qui es plantegen anar a sopar amb xuxi i ve de Japó, no? Però un bon xuxi, no? Vull dir, és un apat boníssim. I això no treu que aquí... Per mi això no menyspre els dolços que tenim aquí ni les traïcions. Nosaltres seguim fent panallets, per exemple, no? Llavors, vull dir, és una mica també, no? Nutrir-te de... Al final tenim un món cada dia més global, no? Una mica nutrir-te de les coses que més t'agraden i generen personalitat pel teu negoci. Qui us va ensenyar a fer-ne...
El primer que vam fer va ser amb el Rolando Morandini, és un italià que ja deu tenir 80 i escaig anys, que és qui ens va donar la massa mare, i jo crec que és el que més ens va enganxar a l'inici, que amb 80 anys la passió que seguia tenint al respecte cap a la massa...
el llegat familiar que estava deixant la mentalitat com s'ho prenia, a mi és el que més em va enganxar. I ell, doncs, quan va entrar aquí i m'agradava a mi, doncs el primer dia li vaig dir, mira, mira què ens espera, no? I llavors impacta molt els primers cops que entens com funciona un panetone, no? Perquè al final és massa mare i tot, i ara pràcticament, no? Doncs també s'encarrega més ell perquè com que el Jan ha crescut, jo tinc altres feines també, tot i que aconseguem els dos, però al final està allà dia a dia davant la màquina.
i això és el que l'ha fet aprendre més, si jo penso. Expliquem-ho, això de la massa mare, perquè se'n parla moltíssim, no només ara així en pastisseria, sinó també a l'hora de fer pa, que sembla que un pa fet de massa mare té molt més valor. Quina és la característica de la massa mare? Perquè és com una massa que es va reproduint i va aguantant amb el temps.
Sí, primer recalcar que el pac que s'utilitza en massa mare és una massa mare líquida i la massa mare que utilitzem en productes dolços és dura. O sigui, aquí hi ha una diferència ja, però al final principalment el que et dona és
a la manera de... quan t'ho digereixes, al final són bacteris naturals, no porten cap tractament químic, i doncs s'enten molt millor, és molt més nutritiu, i a part el que fa és que et dona una llarga vida el producte. En el cas del pa, et dona més humitat durant uns dies, el panetora ens fa que sigui un producte que pugui estar un mes perfectament disponible per poder menjar, i llavors, bueno, tens moltes avantatges amb la massa mare.
He d'admetre una cosa, que és que quan va guanyar el primer premi vaig pensar, a veure, tanta història per una magdalena gegant, fins que el vaig tastar, i vaig descobrir que no és una magdalena gegant, és un producte molt singular el Panettonet.
Sí, a part de lo singular que és, és que és això, també ens agrada molt perquè quan el menges és, realment és molt bo i és curiós i al final la complexitat que té fer-lo, quan agafes el resultat i és bo, és satisfactori, llavors són coses que ajuden a tenir més ganes de seguir fent aquest producte, tot i que no sigui d'aquí, com dèiem, però bueno, és que és molt guai. Home, sorprenent sobretot l'esponjositat que té. Sí.
Sí, sí, al final el que dèiem, és tan complex i té aquest espongitat per la massa mare, per la gran quantitat de productes que porta, com mantega, rovell d'ou, al final una farina de qualitat, els sucres compensats d'una manera adequada i tot això ajuda.
Les dues vegades que heu guanyat el premi, l'heu guanyat amb el panetó de xocolata, però també feu el de fruita. Sí, també, bé, buscàvem el de fruita per tenir l'espineta, però mira, ens ha tocat el de xocolata una altra vegada. O sigui, aquest any us havíeu marcat l'altre objectiu. Sí, però bé, sabíem que estàvem contents de les dues feines, i doncs, bé, ens ha tocat el de xocolata i ja intentarem buscar-lo.
Home, de fet, la xocolata és un producte que per les coses que he anat tastant d'aquí de Caljan, les treballeu superbé, la xocolata. Sí, al final és una de les branques que tenim, tot i que aquests últims anys hem patit una pujada a preu increïble del cacau, i això també ens delimita que llavors potser les elaboracions que hem de fer amb xocolata siguin una mica més senzilles pel tema de l'equilibri, que si ja li hem de carregar tota la mà d'obra a un producte que és...
molt més car que en janrera, sobte, no? Però sí que intentem fer un... No, el que deia, no? Abans quan parlàvem, és com la línia, no? De Cal Jan, intentem fer les figures de xocolata artesanes i amb personalitat, la nostra línia de bombons que són trufes, no? Per això hi ha el Magí a l'açada de xocolata que tenim a Panda, que a part és vista des de la bòtica. Nosaltres intentem donar valor a tot el que fem, no? I que tingui l'ADN de la personalitat del nostre negoci, no?
I en el cas del Panetone, ara estem parlant d'aquest premi al millor Panetone d'Espanya, que l'heu guanyat en dues ocasions, el 2021 i ara, aquest 2025, però també vau anar al concurs internacional, al campionat del món, que es va fer fa un parell d'anys a Milà. Suposo que això, que et convidin a Itàlia, que arribis a la final, i que quedis semifinalista amb un i tercer amb el de fruita, amb la xucar de bossa, això suposo que en aquell moment no s'ho deviu ni creure.
No, perquè allí sí que és tot un altre món, allí part la competició era in situ al lloc, allí se feia el panetone, treballaves en equip i havíem de presentar un salat, un de xocolata, un de fruita, bufet de presentació, es valorava el treball en equip, i era tot in situ allí, vull dir, tots els equips a vegada.
i doncs haver pogut quedar subcampions del món del paretoni de xocolata i tercers en el de fruita, però la veritat que no sé, sí, jo penso que aquestes coses també agafen valor a mesura que van passant més els anys, que s'hi presenta altra gent, que nosaltres seguim consolidant-nos amb la nostra feina, perquè al moment tampoc, per molt que el paretoni estigui molt instaurat, tampoc hi ha...
tanta cultura, com que a vegades tu guanyes una estrella Michelin, per exemple, i estàs ja automàticament superficat al mapa. Al final és un producte molt jove, que encara li queda molt recorregut, els que acabem de començar, però jo crec que això és una cosa que farà valor, i ara, ostres, amb cinc anys, haver guanyat dos vegades el de Xucó d'Espanya, haver guatçat uns el del món, jo crec que és el premi a la feina que fem dia a dia, perquè si no, això no s'hi arriba per casualitat.
Posats el mapa, a veure, jo crec que posats el mapa ja hi esteu, perquè a banda dels premis del Panetone teniu quatre faves d'or, que és el reconeixement del gremi de pastissers com la millor pastisseria del Camp de Tarragona, això ho heu revalidat quatre anys seguit, això és el reconeixement també dels companys de professió, això suposo que deu omplir moltíssim.
Molt xulo perquè a sobre es donen en un dia on ens juntem tots, on hi ha molta gent que fa una feina de manera altruista, que inicia un projecte així molt complicat des de zero per intentar donar valor a les pastisseries artesanes. Al final és el que té, al final jo crec que tot acabem al mateix resum. Jo crec que ens dona això perquè intentem cuidar el croissant que venem, intentem cuidar el panetone que venem
I penso també, cuidem una cosa molt important, que és els valors humans i la filosofia que transmet l'empresa, que penso que això és el que acaba de donar una mica sentit al cuidador del producte, a tot. Al final nosaltres ja veus, ara aquí veus un 10-15% de l'empresa.
però hi ha molta gent darrere treballant dia a dia perquè les vitrines o nosaltres ens podem dedicar a fer panetone només o atendre avui a mig dematí mentre tot segueix funcionant. Perquè aquest dia suposo que deveu tenir, jo he vingut aquí a entrevistar-vos in situ, però d'entrevistes us en deuen haver demanat unes quantes.
Sí, sí, sí, ahir vam estar amb la tele, vam venir a RAC1, Vull Valtros, tenim altres coses programades, que avui en dia també sort amb la tecnologia, no?, mitjançant telèfons, videotrucades, tot això, no?, doncs tens la sort que pots cobrir molt més, perquè al final, clar, nosaltres és que hem d'estar aquí perquè és que hi ha demanda panetone, no?, no podem dir els primers quatre dies ens dediquem a passejar-nos, però que ja és bonic que la notícia es faci sentir veure.
de panetones ja en teniu és un producte de Nadal però crec que en arribeu a tenir tot l'any o gairebé tot l'any nosaltres esperem uns mesos també per el que et dic perquè a l'estiu ens puja molt la feina la cafeteria ens treballa molt també a nosaltres mentalment arriba un moment que necessites també un petit break és un producte que sí que podríem dir que tenim tot l'any
però potser 3-4 mesos de manera separada véns a comprar i no n'hi ha, no? No ens fiquem la pressió de que el juny, o no hi pot haver ni un dia la botiga sense panetone, no ens fiquem aquesta pressió perquè penso que és un producte que quan el fas a gust, tranquil, tot queda molt millor. Quants heu calculat? Quants n'hi feu?
No, no, jo què sé, els altres anys, dos, potser no sé, és que no porto jo, nosaltres produïm uns 2.000, 3.000 potser, aquest any potser el doble, el guanyar, no sé, depèn, jo crec, sí, no sé, tenim volum, tenim volum, però tampoc, no sé, nosaltres anem fent dia a dia, la capacitat que ens sentim còmodes, però no sé, també si un dia no en fem, parem.
Una altra de les característiques de Carl Jan és que innoveu molt amb productes, perquè ara acabo de descobrir que això encara no us ho havia vist cap dia, tota una línia de potets, amb flams, tiramisús, mussos, no ho sé, he flipat amb això. Intentem canviar una mica les normes, nosaltres. Fa uns anys ens coneixíem molt per la nostra pastisseria IndiWals, amb mollos, colors...
però crec que ara la tendència del consum va cap a una altra direcció. Ara hem optat per una pastisseria totalment fresca, ja has vist un mil fulls de crema i fruita, un flam, tot que no passa per congelador, jo me n'estava donant a nivell personal...
que hi ha molt més consum de postres en un restaurant perquè és a la minut, no?, que en una pastisseria, no?, jo mateix ja quasi mai prenia postres, en canvi tenim molt més consum de boiaria que és al dia a dia, no?, i tot això et fa reflexionar, ostres, doncs igual a vegades en els negocis i en les tendències també s'han de fer dos passes enrere, no?, o sigui, anem a recuperar un bon flam, anem a fer un bon tiramisú, fem dos pastissos de formatge...
superbé, muntem cada dia un mil fulls de crema amb fruita, anem a buscar la pastisseria fresca, no? Tornem potser una mica aquí, que anys enrere no es lluïen tant les vitrines, però sí que Brasagitan ho estava recent enrotllat, no? Anem a buscar una mica això i per això hem optat per aquesta línia i perquè IndiUals ja en vèiem a masses postos i ens agrada marcar la nostra línia a nosaltres.
De productes tradicionals també en teniu, perquè de tortells, que potser com a producte tradicional, braços de gitano i tortell, seria com els productes tradicionals del postre català. Nosaltres fem amb les elaboracions el més tècniques possibles i el que més ens agrada, perquè al final és el que et deies, que és un bon tortell de full.
no en plena anata, ple de crema, un braç de gitano cremat, que aquestes coses, per molt que tu facis un postre amb 7 textures, és incompatible. I que al final és un poble, no hem d'oblidar d'on venim, del que consumim, que tenim un perfil jove i nou,
que sí que està disposat a provar coses més diferents, potser, i valorar altres tipus d'aspectes, però és que a nosaltres ens agrada, ens encanta que vingui a comprar gent que ens coneix des de fa 13 anys i trobi el seu torter o el seu braç de gitano, no? També dona un punt de personalitat a un negoci de poble, no?
i el que heu vist, que també ja heu començat a fer i a comercialitzar, són arbres d'advent. Això és la primera vegada que ho feu o ja ho havíeu fet altres anys? Això ja ho fem cada any, cada any el Magín dissenya un diferent, és totalment tot comestible, des de l'arbre, des del que hi ha dins la caixeta, i tot també és un tema que és un calendari d'advent bastant més gourmet que després et serveix com a centre de taula i que es consumeix íntegrament, no? Tot xocolata. Tot xocolata, tot el que hi ha dins les caixetes, i l'arbre és totalment de xocolata, des de la base, les fulles, tot,
I al final és un complement, que també aquests dies és com la benvinguda al Nadal, que això es ven al novembre.
i al final és un producte que et vesteix la botiga també, penso. I a l'hora d'innovar, abans parlaves de la formació, una formació constant. En quins àmbits us moveu per continuar amb aquesta formació i aquesta innovació? O aneu a experimentar? Ara també tenim la sort que haver-nos fet una mica de nom també ens conviden bastant a sortir, anem d'altres a implementar formacions també, però això el que et porta és comunicació amb molta gent del sector.
Al final aquest moviment et dona molt... Nosaltres cada dia coneixem més gent del sector. Quan vas tu a visitar una casa, quan t'apuntes a un curs d'algun company, sempre treus alguna cosa. De vegades tu no vas a una formació només per buscar una recepta, sinó per una ideologia, per veure una manera de treballar, per veure...
com s'ho planteja cadascú a casa seva per veure com encaixen dins un horari laboral tota una producció artesana, com es controlen les mermes, hi ha molts factors, hi ha no tan sols els formants a fer una recepta. També busquem formants en com millorarà dia a dia el nostre negoci, la qualitat de vida dels nostres treballadors, hi ha molts paràmetres els formants, intentem no parar mai de fer-ho, directe o indirecte. Quanta gent sou ara a l'empresa? Molts, molts. Molts, molts, què vol dir? Uns 34.
Déu-n'hi-do. De fet, vaig veure ahir el vostre Instagram, que també teníeu, o sigui, feu un aquí d'allò. Vols treballar amb nosaltres? Sí, sempre. Sempre som una empresa amb bastant, no moviment de persona, però sinquietuds, sense plantejar-nos-ho que si creixem, veus? Si no ho haguéssim tingut anunciat, ara necessitarem gent.
No sé si m'explico. Sí. No, doncs al final tenir una bona base de dades de gent propera, de gent disposada a treballar, gent que li faci il·lusió treballar aquí. Ostres, avui en dia quan ets 30 i pico, a vegades tens baixes, tens vacances, tens embarassos, no? No saps al final mai. És millor tenir ja... No buscar només quan tens la necessitat, sinó una mica el projecte. Nosaltres també fem eventos, no? Estem a fires... Va, clar, llavors arriben... No potser de plantilla fixa, però sempre normalment anem necessitant... Recorços...
reforços, i llavors, però si són persones que estan estudiant, o que depèn en quin moment de vida estan, poden tenir un contacte com intermitent amb nosaltres, però ja anant tenint la nostra filosofia, molts han començat d'aquesta manera i porten aquí anys, xaps? Una última pregunta, perquè ja se'ns acaba el temps, però quins projectes de futur teniu, perquè és l'empresa que ha anat creixent, ja ho hem explicat, primer vam començar la pastisseria de Torre d'Embarra, després va obrir la parada al Mercat Central de Tarragona, teniu el sal i sucre,
Teniu alguna idea de futur? Se li sucra a les pizzas, no, ja tenim un forn de llenya a fora, es pot venir a sopar, estem en els eventos que els fons portàtils, fem el pizza, el tagliol, doncs on tenim el moment, no? I sí, sí, ja tenim un nou local, aviat...
Sí, sí, aviat sortia de llum, hem entrat al nou projecte del port de Torrembarra, que es fa nou. Sí, aquí tenim notícia, eh? Sí, tenim notícia exclusiva. Mira, hi haurà un nou calgent al port. Hi haurà un resum del que hem après aquests 15 anys i com volem que la gent arribi a disfrutar al màxim el nostre producte allí. I això vull dir que és un... Probablement quasi no hi haurà vitrina i serà més inspirat potser en sali sucre, però a l'hora d'aquí...
Serà un tipus d'esmorzar amb la bolleria a la minut, amb els rellenos fets a últim moment, tot fresc que se li sucre degut a la capacitat i al volum. No ens ho permet, ho hem de tenir com muntat i només calentar no podem creuar la línia de l'ou que es diu entre el sector, aquesta línia, que penso que davant del port amb una terrasseta allí...
tranquil, és un lloc un pot encaixar, i a les tardes, com aquest any, hem deixat pinzallades amb un punt de gelat i això. Més o menys anirà per aquí, no sabem dates, hem de definir que ens hi havíem de ficar ara, però probablement es retracarà una mica perquè aquests dos mesos ho aturarem. Ara per Nadal molta feina, no? Sí, i més ara, també volem disfrutar d'això i si el projecte neix dos o tres mesos més tard que neixi.
Doncs mira, t'he de dir que crec que és la primera entrevista que me l'he passat salivant, només de l'oloreta que se sent aquí dintre, i de parlar de xocolata i de coses bones. Rafael Aguilera, moltíssimes gràcies. L'Adri ja ha marxat perquè, clar, estava superenfeinat. És que ja havia la maçamana justa... No, no, no, no interromprem els temps de treball perquè, ja em dic, aquesta entrevista l'estem fent des de l'obrador de Caljan. Moltíssimes gràcies, moltes felicitats pel premi i molts èxits. I aquí us esperem perquè el proveu. Gràcies. Molt bé.