Miró. Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat.
Vols saber que passa a la torre d'una forma ràpida i fàcil? Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673 269 948, 673 269 948, i et donarem d'alta el servei de l'Info Podcast. El nou servei d'Ona la Torre i la xarxa audiovisual local.
Cada setmana arriba a la teva emissora local la Xovan Sèrie. L'espai de sèries du a un llei de ràdio. Ets un serièfil i no tens amb qui comentar-ho? Nosaltres et portem estrenes, recomanacions i l'actualitat del sector explicada com ho faries tu. A Xovan Sèrie. Cada setmana, 30 minuts de riures i sèries a la teva ràdio de proximitat. Drets de butxaca Descobreix els drets que no sabies que tenies amb Jan Botí.
Sigueu benvinguts un dia més a Drets de Butxaca, aquesta secció on descobrim aquells drets que no sabíem que teníem, tot allò que podem reclamar i que se'ns ha de respectar. I ho fem amb en Jan Botí, el nostre jurista i politòleg. Jan, bon dia. Molt bon dia, Ona.
A veure, quin dret descobrirem avui? De què ens parlaràs? Avui parlarem d'un supòsit en el que tots ens hem trobat. A veure... Perquè com que tots treballem, o hem de treballar, per sort o per desgràcia, això ja cadascú que ho valori, resulta que tots hem de passar en algun moment per alguna entrevista de feina. Home, i tant, i tant. I sovint, a vegades, hi ha polèmica perquè no sempre les empreses enfoquen les entrevistes de feina com correspondria.
Allò que ens fan preguntes, no?, que potser no ens haurien de fer, per exemple, si tens fills, si en vols tenir... Allò de l'això no toca, aplicat a les entrevistes de feina. Perquè és que, justament, i revisant el tema, els tribunals s'hi han pronunciat. És a dir, no és que hi hagi una llei que parli de què et poden preguntar i què no, només faltaria, però sí que en supòsits en els quals hi ha hagut gent que s'ha trobat en situacions complexes,
i que han acabat els tribunals, després els tribunals s'hi han pronunciat. De fet, fa uns anys a les Canàries hi va haver una dona, candidata a un lloc de feina, que durant l'entrevista va ser sotmesa a preguntes sobre el seu estat civil, si tenia fills, si pensava agafar o no la baixa de maternitat... I al final la cosa no va quedar aquí, perquè l'empresa, i això és un cas verídic, després allà tenim la sentència, la cosa no va quedar aquí i li van advertir que l'empresa...
no volia contractar ningú que es posés de baixa per aquest motiu de l'embaràs. I de manera explícita, a més a més. S'ha de ser una mica ximple. Era ben evident. I com que això va acabar als tribunals, com deia, en aquest cas a les Canàries, el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries, en una sentència
de no fa tant, va considerar justament que això era una conducta discriminatòria envers aquesta dona. Per què? Doncs perquè estava tractant-se de preguntes que eren totalment alienes a la feina, que no tenia absolutament res a veure amb les tasques a desenvolupar de la senyora i que al final estan obligant a la persona a revelar dades íntimes sobre el teu estat de salut, sobre la teva vida personal...
que estan protegides per la llei, perquè en cap cas tu tens per què donar aquesta informació per una entrevista de feina. És que no té absolutament res a veure. Per tant, com que això no és necessari per la selecció de professionals, doncs són preguntes que no s'han de fer.
Això ens porta a la qüestió clau. En una entrevista de feina, què et poden preguntar legalment i què no? Doncs ho vau aclarir. Doncs vinga, Jan, què diu exactament la llei sobre aquest dret? Hi ha algunes preguntes prohibides? Com deia, no hi ha cap llei que llisti les preguntes que es poden fer i les preguntes...
que no es queden fer i al final estem en el terreny de la conversa i estem una mica en terra de ningú, que es diu. Però sí que és cert que estem subjectes a la normativa. Estem subjectes a la normativa perquè tenim la Constitució, que ens empara i ens agrupa absolutament tots els àmbits de la vida,
i que en aquest cas la Constitució, l'article 14, estableix que ningú pot ser discriminat per raó de naixement, de sexe, d'edat, d'estat civil, de religió, d'opinió, d'orientació sexual o qualsevol altra condició personal. Per tant, hi ha un principi bàsic i fonamental de no discriminació, per tant, on no podem fer servir aquest viatge. Després tenim l'Estatut dels treballadors, subjecte, evidentment, a la Constitució, i que, per tant, estableix que els processos de selecció han de respectar justament el dret a la intimitat i a la no discriminació.
I ara ja si anem al concret. Preguntes que no ens poden fer o que no ens haurien de fer? Bé, com dèiem que no hi ha un llistat taxat de preguntes, sí que hi ha determinats àmbits o determinades qüestions que a nivell global podem abordar que no ens haurien de preguntar i si ho fan hem de posar una alerta. I podem aturar l'entrevista?
podem aturar. Per poder, podem fer el que vulguem. Podem fer el que vulguem. Jo diria que anem de prendre nota i si podem tenir-ho gravat o podem recuperar-ne alguna prova, millor, perquè com tot, en dret, si no som capaços d'aprovar-ho, no hi haurà cap recorregut en aquest sentit. Per tant, si ja intuïm que pot ser que la cosa no vagi pel bon camí, prenguem les mesures de manera prèvia.
Quines són, doncs, aquestes qüestions que no ens haurien de preguntar? Escolti, vostè està solter, casat, divorciat... Això ha passat a millor vida, aquesta pregunta... Reservem-nos-la per les declaracions d'Hisenda, que en funció d'això hi ha unes tributacions o unes altres, però deixem-ho a les entrevistes de feina, no? Si tens fills o tens pensat tenir-ne, això no li interessa a ningú. Però, clar, per l'empresa pot ser un condicionant considerar que si tens fills potser no tindràs més disponibilitat. Escolti, no és de la seva inconvència. No és de la seva inconvència.
L'edat. Una cosa tan senzilla com l'edat. I aprofito per dir-li a la gent que tregui dels currículums l'edat, per l'amor de Déu. A vegades donem massa informació en el currículum. Hi ha coses que no s'han de donar. A ningú li importa. Si ets intel·ligent ja faràs càbales amb els anys de la universitat. Però no cal. A ningú li interessa. No és una dada a donar. El DNI tampoc.
per favor, que és pitjor encara, que hi ha gent que posa el DNI a les entrevistes de feina, als currículums, no cal. Són dades sensibles que no s'han de posar. No s'han de posar. Per tant, el dat, no sé que es tracti en feines on hi hagi un límit legal de 16 a 18, estem en aquest llim, doncs no s'ha de dir la dat.
L'orientació sexual, el gènere. Vostè, què li agrada? Vostè, què li importa amb qui me'n vaig al llit? Absolutament res. Pregunta, totalment farà de lloc. Vostè, a quin deu li resa? Si és que li resa algun. Tampoc. Això tampoc és una pregunta que ens hem de fer. La religió i les creences, cadascú a casa seva i deu a la de tots. Però ho deixem cadascú a casa seva. La nacionalitat. No, és que a mi aquest no m'agrada perquè resulta que és extremeny, o és català, o és...
Això seria un motiu de discriminació. Per tant, l'origen racial o ètnic tampoc és una raó a ser preguntada en una entrevista de feina. I una altra qüestió que mencionava abans, la salut, un historial mèdic, són dades sensibles, són dades d'intimitat, estan protegides per la normativa, vostès no han de donar cap mena de relació sobre això.
Si li fessin alguna pregunta en relació amb la discapacitat, això seria acceptable si fos necessària una adaptació al lloc de feina, per exemple. Aquí sí que això tindria tota la lògica del món, però no per ser discriminat. Per tant, aquestes preguntes que es consideren no pertinents per valorar la capacitat professional i que poden ser discriminatòries.
Si algun empresari que ens escolta està temptat a fer alguna d'aquestes preguntes, jo li recomano que ho reconverteixi i pregunti per l'experiència professional, per la formació acadèmica, pels voluntariats, la paraula en anglès l'engagement associatiu, la xarxa, el crear xarxa associativa.
Les competències, les habilitats, que al final es veuen amb la formació, amb les activitats que un desenvolupa, la disponibilitat, si tens carnet de cotxe, si no, escolti'm, el que correspon. I preguntes, doncs també, a nivell psicològic, que això ho fan molts recursos humans, per veure com te'n sortiries d'una situació. Tot això té lògic en un procés de selecció. Tot això sí que es pot fer.
Això es pot fer i s'ha de fer. Si no, escoltim, com podríem determinar amb qui ens quedem i amb qui no? No podríem fer. I, de fet, a vegades fent aquestes preguntes i acabes descobrint el que no pots preguntar directament, no? Exacte. Per exemple, a l'edat, si saps quan va anar a la universitat, més o menys pots fer els teus càlculs. No tothom hi va als 18 anys, però pots fer els teus càlculs ràpidament. Si som intel·ligents, hi ha alguna cosa que ens interessa i ja trobarem la via per trobar-la, però no siguem barruers, no siguem fets i deixats estar i no ho preguntem directament.
Llavors, com podem exercir el dret? I demano disculpes als oients, però estic una mica encostipat, eh? Això, escolta'm... No et preocupis, Jan, jo crec que t'entenen perfectament. Oi que sí? Ai català. Doncs escolta'm, com han d'exercir aquests drets, no?
Què poden fer? Què poden fer? És el que dèiem abans. Fer podem fer el que vulguem, no? Però si et fan preguntes il·legítimes o que contravenen aquests principis de discriminació, d'igualtat, etcètera, tenim diverses opcions. En el moment podem respondre, escolti'm, això crec que no és pertinent o que no és objecte del que se m'està avaluant, som dades personals i jo prefereixo parlar-li de la meva experiència professional, dels meus estudis, etcètera. El que diem sempre, parlar-ne, no? Sí.
Va parlar-ne, va parlar-ne. Després, si tu creus que no se t'ha contractat per una raó discriminatòria fruit del que has vist en aquella entrevista, sí que podries denunciar-ho a inspecció de treball o presentar una demanda. Com sempre, les coses han de provar. Necessitem proves. Per tant, si tens la sospita que això passa, etcètera, preveu. I ho has de preveure, vol dir potser gravar-ho.
Això ho podem fer? Podem gravar una entrevista de feina? Si jo intervenc en la conversa, sí. Això vindria per un altre capítol, El secret de les comunicacions. Però, en una gravació, jo el que no puc fer és deixar un telèfon en el restaurant, com va fer la senyora Camacho a la Camarga, gravar els demés i...
després quedar-me amb aquella informació, que en aquell cas la senyora Cavallo també hi era. Però bé, el que no podem fer és fer-ho amb tercers sense que jo hi intervingui. Però jo puc gravar una conversa entre tu i jo sense que tu ho sàpigues. No cal el meu consentiment per fer-ho, eh? No. Ara bé, compta amb la difusió. Compta amb la difusió. Una cosa és gravar-ho i tenir-ho.
i poder-ho fer servir per un possible procediment judicial. Ara bé, difondre-ho podria estar vulnerant els drets de l'altra persona que no té el coneixement. Vull dir, compta amb aquestes coses perquè fem un joc d'equilibris de drets. Per tant, hem de vigilar molt.
És un tema interessant, podem indagar-hi en un altre capítol. Podem indagar-hi, podem indagar-hi. Però tornem al dret aquest de les entrevistes. Què més? Si tenim indicis clars de discriminació, en aquest cas, la prova recau en l'empresa. És a dir, que ells hauran de demostrar que no hi ha hagut discriminació. I finalment sí que si hi ha casos més greus, doncs es podrien reclamar...
d'anys i perjudicis, a part de l'anul·litat de la decisió de no haver-ho contractat. I per tant ens podrien indemnitzar. Sí, però bé, això és una situació més, no diré utòpica, però sí que allunyada de la pràctica. Això no acostuma a passar, diguem.
Doncs anem acabant. Quins consells pràctics ens dones perquè no ens vulnerin els nostres drets en aquestes entrevistes? Doncs bé, si ets candidat hi haurà una sèrie de qüestions i si ets l'empresa una altra. Si ets candidat estàs en aquella situació de vulnerabilitat que diem a vegades. Sí, com els llogaters quan van a signar el pis. Exacte, tu necessites aquesta feina. Correcte. Sí, però recorda,
No tens l'obligació d'haver de respondre a preguntes fora de lloc, a preguntes contràries als principis d'igualtat de no discriminació. Dirigeix-te la persona al davant, exposa-ho de manera tranquil·la si ho consideres i redirigeix la conversa a la teva experiència, a les teves capacitats i, per tant, centra't en l'objecte en si de l'entrevista i guarda proves en el cas que tinguis sospites que això pugui estar ocorrent.
contràriament, si ets l'empresa, et diria, centra't en valorar les competències i no la vida personal de les persones. Evita aquestes preguntes, també per estalviar-te tu problemes. Per estalviar-te problemes perquè, escolti, igual que estem dient que vostè pot trobar la manera, l'altra part també pot estar trobant la manera de demostrar que no està actuant correctament. Per tant, vigili'm amb això. I finalment,
has de tenir en compte com a empresa que, ostres, si tu tens un bon servei de recursos humans, un bon servei de selecció de personal, això et dona una imatge que t'estalvia problemàtiques. Per tant, com que l'objectiu de l'entrevista de feina és avaluar si la persona és adequada o no i no jutjar-li la seva vida personal, que cadascú es limiti a fer el que li toca i que respectar aquest límit, a part de ser una qüestió de legalitat, també és una qüestió de respecte.
Això és superimportant. Al final, la base de tot, més enllà dels nostres drets, hi ha el respecte, que és un dret fonamental que tots mereixem. Doncs moltes gràcies, Jan. Prenem nota perquè realment les entrevistes de feina són unes pràctiques recurrents a les nostres vides. Tots hi hem passat una, dues, tres, quatre, les vegades que faci falta, perquè normalment surten allà amb negatives i costa moltes vegades.
Llavors, molt important tenir tot això en compte a l'hora de fer les entrevistes de feina. Gràcies, Jan, i ens retrobem en el proper programa. Moltes gràcies i disculpeu de nou la meva veu de nas. Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Continguts en xarxa.
Avui parlem sobre el burnout amb la investigadora i docent del Departament de Psicologia a UIC Barcelona, la doctora Isabella Meneghel, especialista en psicologia d'empresa. Benvinguda. Muchas gracias. Com definiria el burnout des del punt de vista de la psicologia del treball i les organitzacions? Pues cuando hablamos de burnout hablamos de un síndrome, un síndrome relacionado con el trabajo,
De hecho, hace unos 5 o 6 años ha sido reconocido por la Organización Mundial de la Salud, justo como un síndrome ocupacional dentro de su lista de enfermedades. Y está caracterizado por unos síntomas bastante claros. En primer lugar, la persona siente una sensación de agotamiento, de cansancio extremo. Y es lo primero que aparece como síntoma de burnout. Y en segundo lugar, aparecen...
Síntomas asociados como es el deterioro cognitivo y el deterioro emocional. Eso quiere decir que a la persona a nivel emocional le cuesta...
gestionar sus emociones, sensaciones como pueden ser la ira, la frustración o la tristeza, le cuesta más gestionarla, por tanto tiene una reducción en esta capacidad. Y a nivel cognitivo empieza a tener dificultades, por ejemplo, a la hora de prestar atención, a la hora de concentrarse y por eso hablamos también de este deterioro más cognitivo.
Todo esto suele llevar a una sensación de distanciamiento del trabajo. Es decir, de manera consciente intento no involucrarme tanto en el trabajo, tomo las distancias. Pero realmente las personas lo hacen para intentar defenderse de esta sensación tan negativa que le está generando su ocupación.
I perquè la gent ho entengui, en què es diferencia el burnout o bé derivat del mateix de problemes com l'estrès laboral o la depressió? Podríamos encontrar una relación bastante cercana entre los tres conceptos que has mencionado, aunque evidentemente no son lo mismo. El burnout diríamos que es como un estrés laboral llevado a la extrema.
¿Vale? Es más común padecer estrés en el trabajo que burnout, porque cuando una persona está quemada en el trabajo, que es lo que decimos burnout, realmente ya hay este agotamiento extremo que supera las sensaciones de estrés que hablaríamos de común entre las personas.
Y en cuanto me preguntabas la diferencia con la depresión, es verdad que el burnout en algunas ocasiones va asociado también a síntomas depresivos, pero es verdad que no se trata de una depresión mayor. Puede ir relacionado con síntomas depresivos, pero no es lo mismo que una depresión diagnosticada. También es verdad que el nivel de burnout también puede ser diferente. Podemos tener
niveles leves de burnout o niveles muy severos. I, por tanto, esto también afectaría su relación con la depresión. Niveles más severos de burnout nos llevarían con más probabilidad también a padecer depresión. Sobre aquest tema, volia preguntar-te que, ja que ha aparegut en la llista de l'OMS, això ha ajudat a visibilitzar
aquest fenomen ocupacional perquè també s'havia vist que socialment costava d'acceptar que un treballador, per exemple, s'agafi la baixa perquè mateixi Barnau.
La OMS ens ha ajudat una mica. Correcte. Sí, sí, por supuesto. En el momento que las cosas se visibilizan, se ponen sobre la mesa, esto ayuda a reconocer tanto por parte del trabajador que puede, de una manera con menos estigma, quizás, reconocer lo que le está pasando como por parte de los empleadores y también de las políticas públicas de la sociedad que nos rodea, la cultura, esta aceptación
de que los trastornos mentales, al igual que los trastornos físicos, son importantes. Hay que tenerlos en cuenta, hay que intentar prevenirlos o curarlos cuando aparecen. Y en el caso de necesitar una baja, incluso de larga duración, pues son fenómenos que pueden ser incapacitantes.
És que de fet t'anava a preguntar que un informe recent indica que els problemes de salut mental s'han convertit en la segona causa de baixa laboral a Espanya i la principal causa entre les persones menors de 30 anys.
Bueno, es que parece ser que el mundo en el que vivimos cada vez es más demandante en todos los aspectos y el trabajo es uno de estos. Y al fin y al cabo, ¿cuándo nos aparece el burnout? Porque hemos dicho que es, pero ¿cuáles son las condiciones que nos llevan? Y lo que nos lleva a sentir burnout o estar quemados en el trabajo es este desequilibrio entre la percepción de demandas que tenemos, cosas que tenemos que hacer o cómo tenemos que hacerla,
y el equilibrio o desequilibrio con los recursos que tenemos para hacerle frente. Entonces, si yo tengo un exceso de demandas, ya sea porque tengo sobrecarga de trabajo, ya sea porque estoy en un ambiente donde no me llevo bien con mis compañeros de trabajo o con mi líder, claro, todo esto me genera una sensación de demandas que me hace ir más tenso a trabajar porque las condiciones no son las óptimas. Si yo cuento con recursos bien personales como...
Muchas competencias en mi trabajo, competencias sociales, competencias mentales. O bien, cuento con recursos personales. Vale, no me llevo muy bien con mi líder, pero tengo mucha autonomía en mi trabajo. Entonces, bueno, la autonomía me ayuda a gestionarme de otra manera. O tengo flexibilidad horaria o puedo conciliar bien con mi vida personal. Bueno, estos recursos me ayudan como a equilibrar. Siempre hablamos con una balanza, ¿no? En el equilibrio entre las demandas y los recursos. O sea,
Entonces, claro, volviendo a la pregunta que me hacías, ¿cómo hay este exceso de demandas? Porque se espera que seamos siempre excelentes en todos los aspectos de la vida, ¿no? Porque tenemos que ser excelentes en el trabajo, pero cuidarnos, hacer deporte, comer bien, mantener intereses culturales, informados, pues todo esto hace que nuestros niveles de demanda se vayan incrementando cada vez más y al final...
Somos una persona. I les demandes que jo tinc també fora de mi entorn laboral ni les llevo a mi treball, no les deixo a mi casa. I tot això cal treballar amb facilitar els recursos a les persones, ajudables a que puguin afrontar-ho. I com es fa aquesta ajuda? O sigui, com des de l'empresa es pot fer que hi hagi un entorn laborable, saludable? Bé, l'erroi de l'empresa és fonamental, realment.
porque hay muchas condiciones en las que la empresa puede intervenir para mejorar. Por ejemplo, lo mencionábamos antes, poder ofrecer flexibilidad dentro de las posibilidades, porque no todos los trabajos se dan en las mismas condiciones,
pero flexibilidades, como puede ser flexibilidad horaria, flexibilidad espacial, trabajar en otros lugares que no sean la oficina o lugar de trabajo, siempre que el trabajo lo permita. Entonces, con esto, estamos empezando a generar un ambiente donde la persona, gracias a la flexibilidad, puede equilibrar mejor sus diferentes aspectos, bueno, los diferentes aspectos que tiene en su vida. Más allá de esto...
Es importante que la empresa trabaje para intentar asegurar que el entorno laboral sea saludable. Esto significa que haya relaciones positivas entre las personas que están trabajando conjuntamente, que los líderes estén formados y estén entrenados, no solo en cuestiones de liderar los aspectos del trabajo, sino en liderar las personas, empoderarlas, ayudarles, acompañarles, detectar... Pero algo muy importante,
que las empresas a nivel de prevención podrían hacer es justamente esta medida de manera sistemática de cómo se siente realmente su plantilla, porque con esto podríamos detectar de manera precoz y hacer prevención acerca de los posibles síntomas de burnout. Si hemos dicho que el estar agotado es el primer síntoma,
si se evalúa de manera periódica y sistemática el estado de salud mental de la plantilla, pues podemos intervenir en cuanto aparecen los primeros síntomas. Entonces, para resumir, yo diría prevención con el medir, crear un ambiente saludable en la organización, que la persona cuando piense que va a trabajar sepa que va a estar en un entorno agradable donde tiene todas las condiciones
necesarias para desarrollar bien su trabajo y eso significa un líder que le acompañe, un líder positivo, un buen ambiente entre compañeros y condiciones de infraestructura donde realmente él pueda tomar decisiones y luego ofrecer en la medida posible flexibilidad para que la gente pueda compacinar. Era un tema molt interessant, el móvil.
quin paper juga el mòbil a l'hora de treballar, de la hiperconexió, tot això, i el burnout, aquest binomi, com l'explicaries? Bé, el problema, crec que el major problema que vas fer del mòbil és que
Por alguna razón creemos o nos han hecho creer que podemos hacer multitasking y esto no es verdad. Nuestro cerebro no está preparado para hacer multitasking. Porque cuando hacemos multitasking hacemos varias cosas muy mal. Pensamos que más o menos, pero en realidad no las hacemos bien y aparte esto afecta a nuestro cerebro porque evidentemente la carga cognitiva se dispara. ¿Cómo podemos deducir? Carga cognitiva disparada
significa mayor probabilidad de agotamiento. Mi energía se va a acabar. Entonces, lo que nos lleva al móvil en muchas ocasiones es a estar distraídos, haciendo multitasking. Y no quiero decir que sea necesariamente por cosas personales, porque podemos estar respondiendo un correo y al mismo tiempo un whatsapp de un compañero de trabajo que te está preguntando algo. Pero al fin y al cabo estás dividiendo la atención y eso hace que tu sensación de sobrecarga
vaya incrementando. Entonces yo creo que uno de los motivos principales seguramente que por lo que nos afecta el móvil seguramente es esto, ¿no?
Y luego, como bien mencionabas, el tema de la desconexión, que es importante antes cuando hablábamos de qué puede hacer la organización, también potenciar o fomentar esta desconexión digital. Ahora hay muchas organizaciones que ofrecen protocolos de desconexión digital por escrito, ponen las normas que tienen que seguir todos sus empleados para...
desconectarse digitalmente fuera del horario de trabajo. Luego realmente hablas con las organizaciones y en muchos casos dices, sí, sí, si tenemos el protocolo de desconexión. Ahora ya que lo sigamos es otra cosa, ¿no? Porque recibo e-mails de mi jefe un domingo a las 8 de la tarde.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la teva radio de proximitat.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional de llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, parla Maria Lara. El president de la Generalitat afronta avui la primera sessió de control al Parlament des que té l'alta mèdica. Salvador Illa ha de respondre avui a totes les preguntes dels diferents grups parlamentaris després de les darreres crisis, com el caos a Rodalies,
i també les vagues de sectors com l'educació i la sanitat. De fet, en la seva primera intervenció, ella ha insistit en que lluitarà perquè Catalunya recapti l'IRPF i, en conseqüència, ha demanat a Esquerra negociar els pressupostos. El diputat republicà, Josep Maria Jové, s'hi ha vingut.
Això no és el final de res. El contrari, tot el contrari, és l'inici d'una altra imitació parlamentària. I jo vull dir que avui a vostè i al seu grup parlamentari que hi ha marge d'acord. I vull dir que jo a vostè i al seu grup parlamentari que també els hi estenc la mà. I jo els demano que l'agafin. I farem tots els esforços que siguin necessaris per fer-ho. Insisteixo, aquesta és la posició del president de la Generalitat de Catalunya. Fem-ho possible per allò que realment li importa, fem-ho possible per la majoria social d'aquest país. Els estenc la mà, agafin-les, sisplau.
President, la mà i agafarem. Ho sap perfectament. Primer compleixin i després negociem. Ha estat en la sessió de control al Parlament on ella ha acceptat la petició de Junts de compareixer quan sigui possible per donar explicacions, com dèiem, del col·lapse que viu Catalunya.
I amb mobilitat encara ara, retencions d'entrada a Barcelona, la 2 entre Palleja i Sant Joan d'Espí, però obres amb un carril tallat també a la B23, entre Papiol, Sant Ferru i Esplugues, i a la B20 a Santa Coloma. També hi ha cues a la C32, a Viladecans, a la C58, per una varia que talla un carril a Ripollet, i també a la C33, a Montcada, finalment. Hi ha incidències encara a la C31, a Badalona, i també a la C16, a Sant Cugat.
I el butlletí oficial de l'Estat publicarà avui tots els documents relacionats amb l'intent del Cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Serà previsiblement a partir del migdia quan tothom, qui ho vulgui, podrà accedir i consultar també a la web de la Moncloa una informació que fins ara no ha estat pública.
I la jutgesa que investiga la gestió de la dana demana al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que imputi l'expresident de la Generalitat, Carlos Mazzón. La magistrada considera que hi ha indicis d'una negligència absoluta en la coordinació de l'emergència i un nexe directe entre les víctimes mortals i la falta d'avisos.
I els problemes derivants de la fauna salvatge amb conseqüències com la pesta porcina africana, la gripe aviària o els danys pels conils rossegadors ha centrat bona part del debat i de les propostes entre les organitzacions sindicals durant la campanya de les eleccions agràries. El divendres se celebrarà la jornada electoral en la qual un total de 21.374 professionals podran votar a les 430 meses electorals distribuïdes arreu de tot el país. Notícies en xarxa
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Doncs bé, fa uns moments comentava l'Eduard Virgili aquestes ventades que ens afecten i en fem referència perquè part de les nostres convidades a l'entrevista d'ara per aquests motius sembla que han tingut dificultats per poder venir cap aquí. Hi ha transport interromput, en fi.
El que sí que podem fer és donar la benvinguda al president i fundador de Viu Lleure, que ens ve a parlar d'una nova federació d'entitats que acaben de conformar. Jesús Cayuela, molt bon dia, gràcies per venir. Molt bon dia, Raquel.
Bé, una entitat viu lleure que porta molt de temps ja treballant a diferents municipis del Baix Gaià, amb seu Altafulla, teniu activitat diària i constant a la Riera, Creixell, després també aquí a Torredambarra, Altafulla, Alcatjar, Pallaresos, Perafor, Almorell, Tarragona...
Aneu creixent, com una tacadola i aneu fent cada vegada més feina, formant a molts joves també a l'educació no formal, al lleure i en tota aquesta part de tenir cura dels infants, de vetllar per un oci de qualitat. I no només els infants, perquè també teniu projectes amb gent gran...
Amb joves, sí, sí, sí. Bé, deies, com una tacada d'oli, però crec que hem de parar. De fet, aquest any ja hem reduït els municipis on fem actuacions, perquè ma mare, la meva àvia, que era andalusí, em deia que molta barca poca prieta.
I amb educació crec que hem de ser conscients que tots aquests projectes han d'estar una miqueta limitats per poder oferir projectes de qualitat, que això és el que estem intentant, amb infants, amb joves, amb gent gran. I aquí a Torre d'Ambarra, per exemple, projectes com el Casal de Nadal, la Setmana Santa, projectes que no existien,
i que s'han de fer per ajudar les famílies a conciliar i per crear espais de socialització i aprenentatge per als infants, joves i gent gran. Perquè l'educació formal, la formal, la que es fa amb llibres, amb cursos, aquesta educació no acaba en tota la vida. I l'educació no formal, igual. Llavors hem d'acompanyar les persones en una societat cada vegada més individualitzada a trobar llocs de socialització i d'aprenentatge comú.
Per aconseguir aquesta finalitat heu vist necessari, o que seria molt positiu, poder unir esforços amb altres entitats. Per això avui vens aquí al programa Vaixgallà al dia perquè ens presenteu la FAIEC, que seria la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures. O sigui, us hem de donar l'enhorabona perquè estem davant del naixement. D'exactament què, Jesús, què ens pots explicar?
Doncs mira, FEIEC neix amb la voluntat de promoure, enfortir les entitats del tercer sector del territori, de donar-li veu a la taula del tercer sector a Barcelona, a la Generalitat, perquè sàpiguin que aquí a Tarragona s'estan fent projectes amb un impacte real molt fort.
amb la via que et deia dels projectes de qualitats i acotar i limitar aquests projectes en entitats petites que tenen un impacte molt real i molt impactant, també, perquè...
Bé, en aquesta necessitat el que hem fet és que ens hem aglutinat, hem fet una aliança entre petites entitats, que el que intentem és que la nostra veu s'escolti allà on cal, no? Hi ha entitats com Dides, que és una entitat que treballa per abolir la violència institucional, de gènere i tot tipus de violència i desigualtats. També tenim l'entitat Todos en Azul,
que és una entitat que promou espais per a la conciliació i per a l'aprenentatge per a infants amb diversitat. Estem naltros, com a Biolleure, també està l'entitat Logos, i estem intentant que aquelles entitats que encara no ho sàpiguin, entitats petites del territori que tinguin un impacte real, puguin vindre i...
federar-se en aquesta federació, que el que cercarà sempre és ser altaveu de les seves accions. Per això, igualtat, educació i cures. Perquè volem... Sabem que si treballem aquests diferents departaments, a la Generalitat hi ha tres departaments que són aquests, no? Si fem aquest treball de manera conjunta, el nostre impacte és molt més...
important, més coordinat, i podem donar respostes a les necessitats, perquè a vegades l'administració, els serveis socials, l'educació, hi ha persones, hi ha percentatges de la societat que no acaben d'encaixar en el sistema.
per diferents coses, no? I moltes vegades venen a les entitats del sense feina de lucre per trobar aquesta resposta i és que les entitats sense feina de lucre són les eines que necessita el govern per arribar allà on ell no arriba.
I així anem. Per tant, un projecte innovador en el sentit que no sé si teniu referents de cap experiència que s'hagi fet en altres indrets o neix d'aquesta necessitat que vosaltres heu detectat.
Bueno, referències, sabem que hi ha altres federacions, però sobretot estan a Barcelona. Barcelona, Girona, però a Tarragona, si les hi ha, no s'han fet escoltar gaire, perquè nosaltres, les petites, no ens hem adonat. El que veiem és que a la taula del tercer sector, en aquests llocs on es decideixen les polítiques que regulen aquest sector, hi ha entitats molt grans. Però tothom
que pugui entendre una miqueta com funcionen les coordinacions d'entitats o macroempreses, al final no pots donar una qualitat excel·lent en el teu servei. No ho pots fer perquè tard o d'hora tractaràs a les persones, als teus usuaris o a les persones que treballen amb tu, com a números.
És burocràcia i així es gestionen les grans masses de persones. Llavors, en l'educació, en l'aboliment de les violències, en el tracte de les persones amb diversitat, necessitem personalitat, necessitem que aquestes persones i aquests sectors estiguin ben...
ben acollits i ben acompanyats. Llavors aquestes entitats tan petites el que fem són projectes que de veritat tenen un impacte i que necessiten tindre veu en aquesta taula on potser és possible que aquestes persones que estan en aquesta taula facin anys o mai han fet camp de treball en el seu sector i això és molt important.
Perquè totes aquestes entitats petites de què parlem són persones que estem dia a dia treballant en el sector de manera activa. Jo, personalment, soc el monitor de l'Esplai, d'Altafulla, cada dissabte, i l'educador de l'Espai Jova de la Riera.
I això el que em dona és que no pugui desconnectar de la realitat. I com jo, Rosa, Rosa acompanya, Rosa és la presidenta d'Adides, Rosa acompanya a milers de dones
en defensar defensar-les de la violència de tot tipus que reben que és impressionant m'agradaria que un dia pogués venir i et pogués explicar una miqueta quines són les seves experiències les seves vivències i és molt impactant
Llavors entenc que la federació, d'entrada, esteu compartint l'experiència de cadascuna d'aquestes entitats. També suposo que per cercar solucions, algunes mancances que detecteu, simplement per enriquir aquesta experiència i oferir-vos recursos que us puguin ser útils,
I no sé si també, a part de fer aquesta difusió que apuntaves al principi, per cercar suport d'administracions, perquè de vegades us venen a buscar per tal d'oferir això, aquests serveis on no arriba l'administració pública. Penso en els projectes de temps de cures, que això va ser a través del Consell Comarcal. Sí que estava treballant amb infància i joventut, però anava...
des dels apartaments de benestar social i d'igualtat. Sí, sí, tal qual. Hem vist a nivell personal com a viu lleure, hem vist com l'administració... Hem pogut donar un cop de mà a l'administració en aquest aspecte creant projectes o de projectes ja creat donant més qualitat.
Ho podem fer per això, per la personalització que fem dels projectes, i és que el que busquem amb aquesta federació és precisament això, compartir recursos, saber com ens podem connectar de manera més eficient, com podem donar idees també als polítics.
perquè no oblidem que els polítics són persones com tu, com jo, com qualsevol persona del carrer, que vol representar, o m'agradaria pensar que això és així, que vol representar el seu municipi, el seu poble, la seva gent, i necessiten idees, necessiten saber quines són les realitats. Moltes vegades ens pregunten
És cert que no responem tant com necessitarien, responem molt poc. Les entitats el que donen són aquesta realitat i els podem donar idees per modificar o adaptar les polítiques a les realitats socials coexistents en la seva societat.
Creiem que d'aquesta manera, fent aquesta federació, tindrem més potència quan a números perquè, com parlàvem abans, la burocràcia parla molt de números i parla molt de quina estadística hi ha. Nosaltres ho vam notar com a viu lleure per la declaració sobre l'essencialitat de l'educació no formal. Hem arribat als municipis dels nostres voltants.
I ens vam adonar que necessitàvem federar-nos, necessitàvem fer un grup, una aliança per arribar a més juny. I d'aquesta manera també ser escoltats en tots els nostres sectors, com la igualtat, l'educació i les cures, que les cures abarquen des de la inserció laboral fins a la diversitat, l'atenció a persones grans...
És un sector, deies, el tercer sector. Normalment són entitats, almenys sense ànim de lucre, les que voleu representar. Tot sovint cauen molt a la figura del voluntariat, del voluntari. Vosaltres també entenc que voleu reivindicar la professionalització...
I que hi hagi un reconeixement d'aquestes figures que esteu fent una tasca en tots aquests sentits, eh? El de les cures, que moltes vegades està, a més, molt feminitzat, però que hi ha també tota aquesta tasca que ara per reivindicar, no?
Sí. Bé, és que hem de diferenciar entre entitats sense feina de lucre i només el voluntariat. El voluntariat és una tasca que es fa des de la voluntat i sense voler rebre cap mena de nòmina, de regals, de qualsevol cosa. Però una entitat sense feina de lucre el que vol dir és que l'entitat
no té fany de lucre. Les persones que hi treballen tampoc tenen fany de lucre, però això no vol dir que les persones que hi treballen no tinguin dret a una nòmina. Hi ha una nòmina digna. I això també és el que defensem. En el nostre sector, el sector d'educació no formal, estem molt precaritzats. Fa poc vèiem que hi havia una vaga d'educació, on també ens sumem per dignificar. Creiem, ja ho saps, que l'estructura del sistema educatiu ha de canviar.
ha de modificar-se i adaptar-se, i així amb tots els altres sectors. Clar, a més és que esteu omplint un buit, que és molt important, i on també reivindiqueu que ha d'haver-hi un temps educatiu, des de la vessant potser més lúdica, però estem parlant de moltes hores, perquè parlem dels espais al servei de menjador,
que clar, hi ha d'haver també un monitoratge que s'ocupi la canalla, perquè no només és menjar, són dues hores, dues hores i mitja, fins i tot en algunes escoles havien estat tres. Parlem també dels temps d'acollida fins que entra la canalla, fins que comença l'horari lectiu, doncs hi ha una hora al matí, tot sovint, o hi ha una hora després a la tarda, a part de tots aquests períodes de vacances...
de les famílies, on també s'ha de buscar aquesta activitat per garantir això, la conciliació familiar amb la part laboral. Per tant, esteu oferint això, un espai que no és una cosa puntual,
que també em sap menar, però em refereixo que esteu donant cobertura a aquesta necessitat que ocupa gran part del temps. Sí, sí, és que la societat ha canviat, ha anat canviant i ens hem d'anar adaptant. El sistema triga una miqueta.
en adaptar-se, perquè primer no podem trobar una solució a un problema que encara no tenim. Ho hem parlat moltes vegades, el tema de la tecnologia, de la irrupció, com s'estan fent ara polítiques per prohibir les xarxes socials.
Ja sap que hem parlat moltes vegades de quin impacte tenen les xarxes socials amb els infants, amb els joves, amb la gent gran, amb la seva capacitat d'atenció. Jo, com a referent educatiu d'un espai jove, he vist com ha sigut marmada la capacitat d'atenció. I, al final, la iniciativa, també.
I això és molt important. La FEC el que busca és suplir, és buscar aquesta modificació de les lleis per una altra via que ja no és la de sortir al carrer i fer vagues potents perquè la societat ha canviat de tal manera que no es reuneix d'aquesta manera.
I creiem que amb la FEIEC podem donar guerra, podem fer que hi hagi canvis reals. Com ho deia, donant idees als polítics. No volem ser uns antisistemes de primeres. El que volem és adaptar aquest sistema que creiem que sí que pot funcionar, però s'ha d'adaptar, s'ha d'anar millorant, si és així.
El vostre àmbit d'actuació l'heu centrat a la demarcació de Tarragona al complet o bàsicament Camp de Tarragona per tal d'anar aglutinant totes aquestes entitats. N'ha citat unes quantes que sabem que tenen un treball i un impacte real, però suposo que també esteu fent una crida a totes aquelles que s'hi vulguin sumar.
Sí, dintre de poquet, d'un parell de dies, farem una campanya enviant cartes de presentació a les entitats petites perquè puguin, si volen, federar-se l'entitat i tenir veu també. Sí, volem donar veu a aquelles entitats que ho necessitin. Abans deies, no, Tarragona, el Camp de Tarragona...
És el territori, el territori de Catalunya. Sí que sabem que hi ha moltes entitats que són federades a Barcelona, a Girona, però en aquestes zones d'aquí no trobem això. Sí que trobem que hi ha entitats petites que van a federacions que estan a Barcelona, on hi ha també entitats molt grans dins d'aquestes federacions, però la seva veu acaba apagada.
S'apaguen perquè aquestes entitats tan grans no els deixen parlar. No és que no els deixin. És lògic que una entitat que representa tants treballadors puguin tindre més veu. És lògic. I les petites?
Les que parlàvem abans, les que tenen impacte i les que estan allà treballant i s'estan adonant realment, no a través d'estadístiques, perquè nosaltres també fem molts números, a través de les enquestes que fem a les famílies, als joves, a la gent gran. Tenim moltes dades, però al final hi ha una cosa que no és tangible, que és la vida, que és la reacció de les persones i el seu convivre a la societat, no?
Per tant, avui estem anunciant aquest naixement de la FAIEC, la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, que aglutina, de moment, quantes entitats esteu ja? Les fundadores som quatre ja. Sou quatre. Sí.
Molt bé. I ara sabem que hi ha altres entitats que volen sumar-se i estem oberts. Tenim un correu electrònic que és informaciófeyec.com on ens poden donar totes aquelles dubtes que tinguin i que ens poden preguntar.
D'acord, doncs és important també tenir ja una via de contacte, informaciófeyec.com, per tal de resoldre dubtes i de començar a rebre aquesta informació inicial sobre la Constitució d'aquesta federació que vol representar les entitats sense afany de lucre del tercer sector i,
i alhora ajudar que siguin reconegudes per part de les administracions, per grans de la Generalitat sobretot, però entenc també que diputacions, consells comarcals i després també els municipis, perquè evidentment suposo que amb qui més treballeu que va sent amb els consistoris dels pobles on aneu fent el dia a dia,
No sempre és fàcil aquesta gestió, alguna vegada ho hem comentat, us trobeu, per exemple, les licitacions que entren en una lògica que no acaba de casar amb aquest seguiment que us agrada fer a les entitats. És a dir...
deies, ets referent. Aquesta paraula de referent implica una continuïtat a la vostra tasca. Si entreu en aquests concursos, en aquestes... Mercatelitzen i fan d'un servei un producte. I fan...
Això que sigui difícil de vegades garantir una perpetuitat, però una perllongació, una durada estable d'alguns d'aquests serveis. O sigui que també entenc que obriu aquestes vies de fer repensar alguns processos per vetllar per la qualitat del servei més que per les quantitats econòmiques. Tal qual.
Bé, és que, de fet, s'ha passat no només a Biolleure, sinó a altres entitats, que després d'haver estat naltros durant uns anys fent aquest projecte educatiu, després ha vingut una entitat d'aquestes grans i la qualitat ha minvat.
Però és lògic, perquè no podem tractar d'igual manera a una persona, a un equip de persones, que són 25, 50, 60, que 250, 300... No és el mateix. No arribes com a persona. El teu ideari, l'ideari d'aquella entitat, no arriba al final, perquè les persones que són contractades només veuen una entitat, una fundació, però que és una empresa.
I tu tens la sensació d'estar... Ho sé perquè jo vaig treballar, no? Tens la sensació d'estar treballant per una empresa, no per una entitat sense feina de lucre, que té un impacte social. I que el seu objectiu principal és aquest. I un arrelament al territori, no?, que és el que reivindica aquesta proximitat al coneixement de l'entorn. Per això treballem molt amb els municipis. Això és el que deies, no?, amb les administracions locals, perquè al final són les que veuen les polítiques reals, el que fa falta, el que necessita.
i lluitem amb elles per defensar els seus interessos. De fet, la subvenció de temps per cures neix d'aquesta informació que anem donant a l'administració, d'aquestes necessitats que hi ha. I, de fet, nosaltres, cada vegada que ens reunim amb polítics de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat, el que els hi diem és...
Els municipis petits necessiten més subvencions per poder acollir aquests projectes del tercer sector. Clar, per fer aquest acompanyament educatiu, no només a la infància i al jovent, sinó també a la gent gran, és evident que, tal com evoluciona la societat, cada vegada hi haurà més població envellida. Teniu detectada també aquesta solitud no desitjada...
que s'ha d'abordar, s'han de començar a oferir solucions. Hi ha projectes, aquí anem parlant tot sovint, però hi haurà una necessitat creixent. Vosaltres ja esteu posant, en certa forma, eines per començar a abordar aquesta situació. De fet, ara a l'abril, penso que és, ens n'hem de creuer amb la gent gran.
Però són com les colònies que vam fer l'any passat, Creixer i Altafulla, doncs aquest any és un creuer. Perquè vam voler la gent gran que ve als nostres projectes. Doncs anem. Però no és com un viatge de l'incerso. Hi ha un acompanyament dels referents educatius que tenen durant tot l'any. Hi ha aquest caliu, aquest aprenentatge comú entre tots.
que és el que necessita. I aquest vincle que dèiem, que de vegades quan entres en aquesta lògica d'un any, dos anys, el que necessita també la gent és que un cop has fet aquest vincle no es trenqui perquè ara arribarà un altre... En fi...
Podríem estar parlant aquí moltíssim, Jesús, i jo crec que reprendrem aquesta tasca que començareu a fer des de la FAIEC, des de la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres dels components i representants que deies, avui no ens han pogut acompanyar tots com estàvem previst. Hi ha molts temes que hem d'introduir en aquest debat, i des d'aquí ens agrada poder amplificar aquestes qüestions que...
manifesten problemàtiques, però alhora també amb aquest vessant resolutiva de fer propostes en positiu que ens donen una mica més també d'esperança, si voleu, però alhora, doncs això, en el dia a dia per tal de començar, doncs, bé, a
a vestir tots aquests espais i temps de lleure en l'àmbit educatiu, en l'àmbit de les cures, i alhora la igualtat, perquè és una qüestió que sempre acompanya de retruc la tasca que realitzeu aquestes entitats.
Doncs, Jesús, ens hem d'anar acomiadant. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent estigui pendent, que aviat suposo que també començareu a fer difusió a través de xarxes. De moment, la vostra activitat de viu lleure sí que l'anem veient, per això aviat esperem tenir alguna de les imatges que fareu d'aquesta Federació d'Entitats Igualtats, Educació i Cures.
Sí, volia afegir una coseta. Raquel, moltíssimes gràcies sempre per convidar-nos, per donar-nos aquest espai, aquest altaveu, que és molt important per nosaltres perquè ens dona peu a poder ser escoltats per a aquelles persones que ho necessitin.
Doncs un plaer, com sempre, de rebre aquí el Jesús Cayuela, president i fundador d'aquesta Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres entitats aquí del territori que sumen esforços, aglutinen sinergies per tal d'oferir un millor servei a les nostres comunitats. Seguirem en contacte. Moltíssimes gràcies i fins la pròxima.
Adéu.
Hola, sóc el Saïd Esvai, el presentador dels Quatre Rius, el magazín matinal de Girona FM. El programa va néixer l'any 2020, un any després de la posada en marxa de l'emissora, i la veritat és que jo vaig arribar-hi la setmana del 13 de novembre del 2023. Sí que hi han passat diferents veus, ha tingut diferents formats també el programa,
I a gaire d'anècdota vam començar un dimecres perquè un servidor havia de començar dilluns però es va despertar amb la veu trencada i no va poder fer ràdio aquell dia. Fem el programa de dilluns a divendres de 11 a 12 del matí. Bàsicament producció pròpia, també el presento, m'acompanya el bo de l'Arnau Vila a la part tècnica però també com a segona veu del programa que sense ell no es podria fer absolutament res del que es fa o del que hem aconseguit en aquestes temporades.
Nosaltres sempre hem sortit bastant del minut a minut. Sí que tractem actualitat, però intentem fer-ho més amb una perspectiva de realitats. Parlem molt de cultura, intentem ser un espai molt obert a llibres, a música, a exposicions, teatre... Però també és veritat que intentem posar molt l'accent en aquelles petites històries que ens acompanyen de forma anònima aquí a Girona. Jo sempre he pensat que tothom té una història i tot el dret a explicar-la.
Un programa que el vam fer el 17 de juny del 25 amb motiu del Dia Mundial de la Música, que era aquella mateixa setmana, i ens vam inventar que érem els Beatles l'any 1969. Vam organitzar un concert sorpresa en format de programa de ràdio aquell mateix matí a l'oficina de turisme de Girona. Feia molts anys que no s'hi feia res.
I nosaltres vam treure els trastos, vam fer tot un matí de ràdio allà, convidant a 10 artistes on intercalàvem petites actuacions musicals i entrevistes. I la veritat és que ho vam aconseguir i jo crec que és dels programes més bonics probablement que hem aconseguit fer.
El retorn amb els veïns de Girona és altíssim. No tant per les trucades que et puguin fer, però sí perquè al final són els protagonistes de moltíssimes històries que expliquem. Anem amb les associacions de veïns, la majoria d'entitats... Sempre que hi ha algú que té una història curiosa i que pot ser interessant de ser explicada, doncs intentem col·locar-ho. I al final són gent que passen pel carrer, entren, et saluden, a vegades et porten a esmorzar, fins i tot. La veritat és que el retorn amb la gent d'aquí a Girona és boníssim.
Girona té aquest problema, però a la vegada avantatge, que sempre diem que és un poble. És una ciutat petita, molt petita, realment. I la veritat és que és molt habitual trobar-te amb gent amb la qual heu compartit ràdio.
Jo crec que és fàcil també pel tipus de ràdio que fem nosaltres, on el que fem sobretot és escoltar històries, intentar donar veu. Jo crec que aquí es pot polemitzar molt poc. Normalment la gent quan surt d'aquest estudi és perquè s'ho ha passat bé, perquè hem passat una bona estona i amb això ens quedem a les llavors que jo recordo.
Acordi, encara no m'he trobat a ningú per Girona que no em saludi després de passar per la ràdio, al contrari, però jo crec que també la ràdio és això, no? És tota la gent que acabes coneguent i també la gent meravellosa que sempre t'acabes emportant a dins i a fora de l'estudi. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra.
On anem? A Albània. Doncs avui la Sílvia Virgili ens porta fins a Albània. Sílvia, bon dia, benvinguda. Bon dia, Som-hi. Doncs som-hi i anem a parlar d'Albània. Sílvia, per què vas escollir Albània?
Mira, m'arribava publicitat amb totes aquestes xarxes modernes que tenim a tot arreu, que tenim tots, llavors, o gairebé tots, m'arribava publicitat. Digueu, és un bufó, és bonic, hi havia paisatges macos, unes platges bé, i dic, ah, no se'm havia acudit mai, eh? Vaig començar a mirar, mirar, i...
Sortia de preu, perquè encara no està prou explotat, que això és un avantatge. I sí, va anar, vaig a engrescar amb ma germana i anem, anem. Per tant, vas viatjar amb la teva germana? Amb ma germana, la petita, sí, l'Elis. Sovint, si podem, sovint ho fem. L'Ester costa més de combinar-nos-ho.
Quan vas fer aquest viatge? A l'agost, aquest agost passat. Vam estar vuit dies i, bueno, bé, vam per aquí fer excursions. El futur d'aquest país és que les carreteres no estan gaire bé, estan constantment arreglant. Jo crec que és conseqüència de molts anys de comunisme i ens va dir el guia, diu, saps què passa? Que no tenien recursos, pràcticament el ciutadà o la gent no tenia recursos.
I ara que tothom pot, tothom ha comprat cotxe, estan tots a la carretera i hi ha un fulló. Hi ha unes carreteres molt trencades, però és bonic el paisatge. És de les que planegen els viatges amb molt de temps o vas una mica sobre la marxa? M'agradaria més temps del que faig. Intento que sigui amb temps, però no gaire temps.
I llavors m'estressa una miqueta perquè s'apropen els dies i encara la gent, tothom en sap i tothom aconsella, que ho has de fer molt de temps perquè així et sortirà més vegades. Clar, però m'agradaria, però no prou. Falls una mica justa de temps.
Quants dies hi vas estar? Vuit dies. Vas anar amb avió? Vam anar amb avió a Barcelona directament, a Tirana, és la capital, i després d'allà ens vam desplaçar una horeta de l'aeroport o de la ciutat, més cap a les platges i tal, i l'hotel el teníem allà, per l'op de les platges.
és un turisme molt familiar hi havia bastanta canalla que això pels que anem solters a vegades té el seu ritme i més a més està muntat amb horaris i tal aviat tanquen no fan gaire festa per la gent fins tard les 12 es tanca la música deixen de molestar tothom i ja està els hotels estan molt bé són complexos grans
amb diferents ambients, o sigui, diferents piscines, inclús el nostre tenia una piscina pública amb accés de la gent del carrer i la privada de l'hotel. I platja, les platges són privades, la majoria. Hi ha algun tros que no, però són privades. Això, bueno, ho trobo relativament no gaire bé, perquè, clar, l'accés a la gent del carrer, per què no?
Quin clima hi vas trobar? Doncs com aquí, molta caloreta, el que passa que jo crec que era més sec, tot i sent a la platja, aquí hi ha molta humitat, llavors el sec es portava més bé, i podia perquè estàs de vacances i també la calor la portes d'una altra manera, però en aquest sentit estàvem còmodes, després agafes alguna excursi i també vas còmode perquè et porten en bus o et porten en taxi i vas fresca,
Llavors, bueno, no notes, els hotels estan bé, molt bé, a nivell d'aire i tot això, i bé, un clima com aquí, calorós. Quin tipus d'hotel et vas allotjar? Com era? Bueno, era un hotel gran, molt gran, amb grans jardins i gran espai obert.
no sé, no eren bungalows, eren habitacions, no? Tres plantes, no sé quantes habitacions devia tenir, però era de Melià, vull dir-te que les companyies espanyoles hi són i de fet el nostre primer guia era un tio que venia de Canàries, vull dir que... i això, molt d'espanyolets i tal, venen excursions, venen sortides, el típic dels hotels d'estiu.
Què va ser el que més vas trobar a faltar d'aquí? Si vas trobar a faltar alguna cosa? No, no. Home, poder un servei més de taxi, més proper, tipus, no vull fer publicitat, però aquests que són econòmics, però que és molt fàcil de trobar i que et porten de porta a porta i tot això, això...
Era una mica més complicat, teníem el taxi típic del poble, però en aquest servei, els serveis una mica complicats de taxi, no és tan fàcil moure's. Sí, hi ha bus local o bus... Però, com que les carteres estan tan complicades, perds molt de temps a la carretera, molt de temps. Vull dir, costa d'arribar, són 100 quilòmetres i et fotis 4 hores, vull dir, així, de fàcil. Clar, és avorrit.
Tot el rato carretera, sí, si tens la sort de que cosa almenys... És una zona de bonic, de paisatge bonic, d'acord, però si no, és complicat, és lletjot. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre? Bueno, vam fer una excursió, vam fer una sortida que va costar molt d'arribar al lloc, però que fas vaixell també, bus i vaixell. Riu, el riu per tant no es mou gaire i és agradable i és bastant verd. Li diuen la Tailàndia...
albanesa, no? Clar, vol dir que són com a munticles o com a mena de muntanyes verdes pel mig de l'aigua i en una zona que és platja però amb pedra de riu.
i llavors allà tenen tot muntat de restaurants i llocs per prendre alguna cosa. Bé, amb ventillo en aquest sentit. Nosaltres el que és la nit, el turisme de nit, no em vam fer. No vam buscar discoteques, jo suposo que n'hi havia, però no, perquè fas vida a l'hotel. Al final ja et passes el dia d'excursió, al vespre sopes allà i ja et quedes, perquè no és gaire pràctic de moure't amb taxi, quan hi va, no val la pena.
Què és el que menys et va agradar? Les carreteres que estan difícils i perds molt de temps i la nostra idea era també llogar algun cotxet per moure't i tal més el teu aire i ens van aconsellar que millor no perquè asseguren
els assegures, o sigui, t'agafes un cotxe i et fan una assegurança de tot risc, que te cobren un tot risc i després resulta que no existeix el tot risc, hi ha hagut el sol guia, el guia ens deia que hi havia gent que havia tingut problemes, no? Quan fas mal fer, o sigui, desmanegues una mica el cotxe o tens algun problema amb el cotxe de lloguer, tens un problemon, o sigui, acabes pagant quasi bé un cotxe nou, no? Valdria comprar-te un cotxe i tornar-la a vendre després, no ho sé. Això deien ells, però tampoc no ho van patir perquè al final vam optar per no llogar.
Hi va haver gent que coneixíem i que anàvem tractant i que vam conèixer allà i van dir, sí, hem llogat però no hem anat gaire lluny d'aquí a aquí, prou, no? Perquè és un problema, no? Si tens algun ensurri, on que hi ha tant d'enfullon i no condueixen massa bé, trobo, són una mica caòtics.
Com és la gent d'allà? Són simpàtics, es veu que encara no estan prou cremats, a nivell de turisme no estan prou cremats encara, i encara són agradables simpàtics. Els hotels són molta gent jove, hi ha molt de jovent, vull dir, molt de treball de gent jove. Els més grans, me'n va xocar, però estaven netejant la platja, per exemple, el senyor més vell que vaig veure, així de treball, i són, bueno, estan focat cara al turisme, encara els falta molt per polir,
Però sí, tenen futur, perquè al país hi ha llocs xulos, les platges estan molt bé, són les antilles, és com recordava la meva platja de la infància, de la infantesa, de Roda, de la Tellesorra camina, camina, camina, camina, fins a trobar l'aigua, un quilòmetre de caminar.
però plana, quasi no es mou, perquè està entre mig, entre la Itàlia i la zona d'Albània, la costa d'Albània, és com una llengua estreta, però ho vaig mirar i tot, i fa la part més ampla 170 quilòmetres, vull dir, és relativament a prop, i llavors l'aigua es nota molt que no és mar obert, obert, obert.
Quan a l'idioma, ho entenies fàcilment? Res, no, no, res. I l'anglès jo no el domino, però, bueno, tenen... Sempre trobes algú, allí hi havia algun noi a recepció, i això sí que hi ha algun que parla espanyol, perquè, clar, l'hotel era espanyol. El guia, i després un altre noi a guia, i també, aquests els veus poquet, però, bueno, tenen una taula allí a recepció. I a recepció tens, sí, cada torn hi havia algú. No han tingut problema al nivell d'entendre'n.
Quant a la moneda? Quant a la moneda, cap problema, perquè no el vam arribar, canviàvem allà, però l'euro l'agafen a tot arreu.
Vull dir que sí que valia la pena portar moneda perquè n'anaves a llocs petits, perquè les targetes, bueno, depèn, no? Però quan te pares a fer un cafè perquè estàs d'excursió a la carretera, llavors sí que anaves davant amb moneda, no? Bé, rodoneja, no sé, rodoneja, no sé si fèiem... Però és barat, eh? A nivell de... Comparat amb l'euro i amb els nostres sous i això, és baratet el país, encara.
Quan a menjar, què tal? Nosaltres molt bé, perquè ma germana jo no tenia gaire problema, en la veritat. A més a més, hi ha molta influència italiana i grega en el país. Llavors es nota molt. Ells anaven fent, les nits eren temàtiques. Llavors, una nit de mexicana, una nit italiana, pizza fixa i pasta fixa. Això sempre hi era.
d'una manera o d'una altra. I a partir d'aquí, doncs hi ha, bueno, carns i peixos, peixos bastant, perquè el mar és a prop, tenen bastant de peix. No marisc, peix. Peix blanc, fet amb salses o que sí. Però nosaltres hem menjat bé els esmorzars típics, de dolç i salat, i embotits, i formatges, i fruites, i bé. Hi ha algú que menjessis típic d'allà? Típic d'allà, típic d'allà, no. No, no soc... No risco massa a vegades, si no conec així... No.
I quant a beguda? La beguda, són molt de cerveses, beuen molta cervesa. Vi també n'hi ha, però són més de cervesa. Jo suposo que com que és una beguda barateta. A més a més, quan estàs a la piscina et donen ja barra lliure, representa, i el turista aprofita i se n'aprofita. Fa molts viatges, la veritat. Alguna costum, algun costum o alguna tradició?
No em vaig veure cap, només que no, no em vaig veure cap. No tenen algun ball, que ens van fer alguna mostra del ball.
prou típic vestits així, que a mi em sonava l'Alajota Navarra, quasi, vam vestits amb telatge tradicional i tal, però no massa, no et pensis que ho mostren massa, no. Quin pressupost es necessita per fer un viatge així similar, aproximadament, entre... Nosaltres entre una cosa i una altra que vam fer 1.600 euros, més 700 euros,
Però clar, tots els halars, a part del que vulguis gastar tu després amb copes o el que sigui, no? Però que nosaltres, a més a més, la beguda, el halar entrava i la beguda també, les vegades que vulguessis. Llavors sortia bé de preu, sí.
Tornaries a fer aquest viatge? Aquest concretament poder no, o poder a una altra zona, perquè és veritat que al final com que no tens cotxe propi, fas excursions pel voltant, el voltant de la capital i el voltant, però clar, és més llarg i més grandet, més cap al nord, hi havia llocs per confiar distàncies, has d'anar a dormir allà dalt també, perquè amb el mateix dia anar i venir no.
No, no perquè és un pallissot. Però agafar hotelillos per dalt, per què no? Hi havia gent, he conegut un parell de gent que hi han anat també, aquests que anaven amb cotxe, i han fet rutes, rutes, rutes, sense pressa, dues, tres setmanes, i anaven fent, amb calma, i paciència. Però, bueno, han anat bé. I si tornessis, faries alguna cosa diferent?
No sé, diferent, diferent. Ja et dic, aniria cap al nord, perquè hi havia coses més clars, com molts nords dels països, verd, boscos, és diferent, més que la platja, perquè la platja al final és semblant a les nostres, una mica, cuidades, més o menys, però semblant a les nostres.
Compres molts souvenirs quan vas a viatge? Ja no, abans sí. Antigament si venia a carregar de tonteries, pongo que ni diuen que no saps ben bé on tu has de posar i ja no, ja no compro. No, ara ja no. Què vas fer durant el viatge? Què vau fer? Explica'ns una mica què vau visitar?
vam visitar això, el riu, fer la barca, després vam fer diferents espais. Hi ha una ciutat, un poble gran, que n'hi diuen de les mil finestres, llavors hi ha totes unes muntanyes amb un munt de casetes amb finestres petites, després hi ha diversos llacs o pantans, són pantans? No, llacs, més aviat, al mig de la ciutat, altres fora de la ciutat, coses... Això també està bonic perquè vas cap a la muntanya
i ja t'agafes el dia, dius, bueno, ja perdo el dia, doncs ja està, no? Però està bé, perquè te donen el halà, vas amb gent... A veure, hi havia bastant d'espanyol, eh? Vull dir, com que surt de Barcelona, molt d'espanyolets sí que hi eren. El que passa, el que sí que cridava l'atenció també, molt de portuguès...
I més que castellans, castellans d'una altra part de Catalunya, no. Vull dir, no hi havia gaire gent d'aquesta. Però portuguesos, fotimer. Està com de moda. Jo crec que per preus, també, que influeix molt el preu.
Què hi poses a la maleta? Uf, sóc de les que li costa molt. El pongo per si de cas, per si de cas, no m'hi cabo. I jo, de veritat, que faig un exercici, eh? I més a més em vaig prendre el sistema de enroscar la roba perquè ocupi menys lloc, tot el que vulguis, però... Després la feinada tinc per treginar la maleta, pels aeroports, perquè, clar, hi porto rodetes, tot el que vulguis, però...
A més a més, en aquestes vacances així, no fas de facturar, no fas maleta de cabina, de facturar. Ai, no fas de cabina, fas facturar. I esclar, és més grossa. I dic, uff, i després no puc moure-la. Però bueno, i la meitat de la roba queda per fer, per posar. Perquè t'estàs molt de temps en biquini, t'estàs molt de temps en roba molt llogera.
va fer molt de bo, per tant no vam necessitar... vaig prendre fins i tot el xubasquero, però no va caldre. Et vas sentir segura en aquest país? Sí, sí, el país és segur, sí. Perquè també em deien que probablement és perquè mentalment són molt soviets, són molt comunistes, i diu que encara tenen por, la gent, dic ja, per als que venim de fora, perquè fins i tot en tema de robatoris, tu deixaves damunt de la taula, que era l'hotel, però tu damunt de la taula podies deixar la motxilla, deixàvem això, ens anava...
a buscar el menjar, que te'l vas a buscar tu, ser el service i tal, cap problema, ningú toca res, però dic, la majoria o el client és de fora, però diu, bueno, però no hi ha, no hi ha problemes de massa de robatoris, la veritat, i per sortir a la nit també, vull dir, et sent segur, la gent no és perillosa encara. Quin és el millor record del viatge que tens?
Uf, les platges, jo diria. Les platges que són molt agradables. A més a més, ser privada de l'hotel són molt netes, tens molta comoditat, servei de bar a prop, tombones... O sigui, és molt còmode, una platja molt còmode. Si Albània fos un color, quin seria? Vermell. I una olor?
Salat, a platja, a mar. Per mi sí. Per tu viatjar és? Un esbarjo total. Tinc la sensació de llibertat, jo gaudeixo molt de viatjar. Enyoro, viatjaria més, però tinc una mica frenada últimament. Però vull viatjar perquè em dona, m'encarrega les piles total. Mentalment desconecto, mentalment... M'interessa, absolut mental.
Si algú viatges a Rània, quins consells li donaries? Quines recomanacions? Que es deixés portar, que es deixés més o menys aconsellar, que disfrutés al màxim, que hi ha gent allí de tota l'Europa, però que passi d'ells i que ho disfruti, que disfruti al màxim les platges i l'ambientillo, que ja hi és. On no viatjaries mai?
En un país que no hi hagués tolerància, que no hi hagués tolerància a allò diferent, al que hi hagi gent diferent i gent que no tots som iguals, poc respecte a països així.
On t'agradaria viatjar? Doncs un dels meus viatges de somni és... vull fer Kènia, Zíber i Tanzània, amb un PAC, si pot ser, amb un viatge sol, fer tots tres països. Aquest és un dels somnis que he anat deixant, quan me jubili ho hauria de fer, perquè ho he anat deixant perquè valia bastants calorons i et frenes. Però hi ha això, després també, clar, en Fagots Maldives, en Fagots Llatina Amèrica no ho conec encara i m'agradaria...
i viatjar més a l'Àfrica, més en llocs de l'Àfrica. Tornaria al Senegal, per exemple, perquè és molt bé, em va agradar molt. I, bueno, no sé, hi ha molts llocs, hi ha tants llocs a veure al món que... necessitaria dues vides. Quina puntuació li donaries a aquest viatge de l'1 al 10? De l'1 al 10 al Bània, un 7, un 7. Molt bé, doncs, Sílvia Virgili, gràcies per acompanyar-nos a l'on anem. De res, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Béso Béso Béso Béso Béso Béso Béso Béso
Hola, sóc l'Albert Soler, el director de Ràdio Rubí.
El nostre programa estrella, com la majoria de ràdios locals, és el magazín informatiu Matinal. Amb permís de les retransmissions esportives del cap de setmana, el magazín és el Pal de Paller de Ràdio Rubí, que ha tingut diferents noms al llarg dels anys. Des de 2012, el programa es diu Rubí al dia, un nom ja molt consolidat, però abans s'havia dit la vida continua, abans el matí és nostre i encara més abans tot i més.
Actualment, el magazín Rubí al dia el fem cada dia de dilluns a divendres, de 8 del matí a les 12 del migdia, 4 hores diàries. I l'estructura és molt senzilla. De 8 a 9 és un informatiu pur de notícies de Rubí, un microinformatiu de 15 minuts que repetim 4 cops amb les actualitzacions que faci falta. De 9 a 10 és l'hora de les entrevistes i seccions més informatives, d'on surten una o dues notícies cada dia.
De 10 a 11 és l'hora de la tertúlia. Cada dia venen a la ràdio a debatre de temes locals i algun de nacional, 3 o 4 persones vinculades amb la ciutat. I d'11 a 12 és el torn de la part més cultural i social del magazín. D'aquesta part també en surten una o dues notícies al dia de les entrevistes que hi fem.
Per el Rubí al dia hi passa tota la ciutat. Les entitats saben que si volen explicar a la ciutadania les seves activitats han de venir a la ràdio i ja ens busquen. Qualsevol obra de teatre o concert que es faci a la ciutat, abans també passen per la ràdio. Però els polítics també saben que el programa del matí és el seu punt de trobada. Un cop a la setmana fem una entrevista a cada partit. Dins la secció, els grups municipals opinen. I un cop al mes entrevistem l'alcaldessa.
Però a banda, els regidors de govern també venen a presentar els seus projectes. Però no només els polítics, també venen els tècnics de l'Ajuntament a explicar els serveis que la Corporació Municipal ofereix a la ciutadania i a vegades són molt desconeguts. A més de tot això, totes les persones que passen pel programa matinal també són els nostres ulls i orelles del que passa a la ciutat. Quan venen, ens diuen, heu vist que ha tancat tal botiga? O, hem vist cotxes de bombers i de Mossos al carrer tal. Sabeu què passa? I de tot això ens surten més notícies.
La relació amb la ciutat és molt bona i participa molt amb nosaltres, però és cert que cada cop truca menys gent als programes en directe. Des de fa anys el feedback el tenim sobretot a través de les xarxes socials i des de fa sis mesos també a través del canal de WhatsApp que agrada molt.
Tots els que treballem en ràdios locals sabem que l'audiència que ens escolta en directe és poca. Ara, a la pàgina web de la ràdio, www.radiorubi.cat, pengem tots els continguts de la ràdio en forma de podcast i alguns també en forma de videopodcast. I, per tant, els rubinencs ens poden veure i escoltar
quan puguin i tinguin temps. Però no ens conformem amb que ens vinguin a visitar a la web per si sols, sinó que els anem a buscar i els convidem a entrar gràcies a les xarxes socials. I ara també a través de WhatsApp, que ens permet donar una segona vida als continguts radiofònics. Diria que si no féssim això i ens quedéssim fent ràdio exclusivament, el ressò que volem que tingui tot allò que fem seria pràcticament zero. El dia R. Sempre hi som.
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Fem Salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem Salut, cada setmana a la teva emissora.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'en Barra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'en Barra, més a prop teu.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Junts per Catalunya,