Arriba l'hora de l'entrevista al Baix Gaià al dia i avui, dimecres 29 d'octubre, es comemora el Dia Mundial de l'Ictus, una malaltia que Déu-n'hi-do la prevalença que té i que pot ser molt greu i en volem parlar, per fer una mica de conscienciació, prevenció, etcètera, amb l'infermera del cap de Torredembarra, la Cristina Panyos Espinosa. Cristina, hola, benvinguda. Hola, bona tarda.
Tu hi tens experiència en aquest temps, perquè estàs treballant amb un CAP, però durant anys vas estar treballant amb una UCI, amb una unitat de corredures intensives, i suposo que de casos d'ictus te'n vas trobar uns quants. Sí, molts, malauradament. I hem vist la part de la UCI que són els que més greus estan.
els que més han patit i per això ara des del cap veig l'altra part de la moneda, la que es pot treballar, la que es pot incidir en la prevenció i amb alguns canvis de l'estil de vida segurament puguem evitar que aquests malalts o molts pacients puguin acabar a l'UCI.
Comencem parlant, però, de què és un ictus, perquè antigament no es coneixia la malaltia amb aquest nom, o potser era el nom tècnic que n'hi donàveu als professionals sanitaris, però la majoria de persones utilitzaven altres paraules, no? Sí, l'ictus és el nom científic que es dona a la paraula les feridures, que segurament que els nostres avis parlaven d'això,
o l'embòlia, trombosis, vessament cerebral o inclús infart cerebral. Exacte. Aquestes són les paraules més comuns, però l'ictus és el nom científic que li dona a la societat científica aquesta malaltia.
I és un nom que ja s'ha anat generalitzant i d'ictus n'hi ha de dos tipus diferents. Sempre afecten al cervell, no? Perquè si tenim una trombosi a la cama, no sé si és una trombosi, però ictus és quan específicament afecta al cervell i n'hi ha de dos tipus diferents. Exacte, sí, el 85% dels casos són ictus isquèmics.
que són els que millor pronòstic tenen, i el 15% dels casos són els ictus hemorràgics, que tenen un pronòstic més complicat perquè ja ens requereix una cirurgia, però són aquestes dues versions. L'ictus isquèmic està provocat per una trombosi de l'artèria, perquè s'altera el flux d'aquesta artèria,
I en canvi a l'ictus hemorràgic es fa una rotura del vas i crea una hemorràgia al cervell. Aquesta falta de flux produeix una falta d'oxigenació en el cervell, aquesta falta de nutrients provoca que el cervell no funcioni bé i llavors tenim unes manifestacions clíniques amb el malalt que hem de tractar.
Aquest és un dels objectius de l'entrevista, parlar d'aquestes manifestacions, després parlarem també de mesures preventives per no caure en aquesta malaltia, que s'engloba dintre de les malalties cardiovasculars. Exacte, sí, aquesta i la del cor. Els òrgans d'IANA que nosaltres parlem, els sanitaris, són el cervell i el cor. Entre les societats científiques no se sap què és més important, si tindrà el cervell en condicions o el cor, però les dues coses han de funcionar bé.
I és molt important tractar-les bé i, per tant, cuidar-nos amb alguns canvis en l'estil de vida. És francament important per poder portar una vida amb qualitat. Una cosa important davant d'un ictus és actuar ràpid.
i des del Departament de Salut s'ha establert un protocol, a més amb unes paraules claus o uns factors claus que s'han de tenir en compte. Això sí que és molt interessant d'explicar. Què hem de tenir clar per identificar un possible cas d'ictus? Des del Departament de Salut, la Generalitat ha implantat el codi ictus, que és un protocol d'actuació urgent,
que comprèn l'activació i coordinació d'una xarxa de dispositius adreçats a l'atenció immediata quan un malalt està patint un ictus. Això es diu codi ictus. Per tant, el que nosaltres volem és sensibilitzar la població en aquest sentit, que si tu estàs fent un cafè amb un amic,
o estàs dinant amb els teus pares o amb els teus avis i estàs veient alguna persona susceptible de patir un ictus, puguis activar aquest codi de forma ràpida i senzilla. Llavors, el GenCat el que ens recomana és, a través d'una xuletilla, si em permets aquesta la paraula, ells ens indiquen el ràpid, que són les sigles de la R, la A, la P, la I i la D,
I amb la R el que fem és demanar a aquesta persona que rigui. Si tu estàs veient que el teu avi, posem el cas, no pot riure o li pesa o una part de la cara li cau o es desvia una mica la comissura, ja tenim un signe d'alarma.
Per altra banda, amb la A li demanes que aixequi els dos braços. Si un dels dos no pot, o li pesa, o el pot pujar, però li cau, ja tenim un altre senyal. També se li demana de parli. Moltes vegades, doncs, què passa? Que volen parlar i amb els ulls et diuen una cosa, però és que veus que no els surten les paraules del cos, o bé balbuseixen-ho així i no se'ls entén amb claretat.
Després la I. Què hem de fer? L'ictus. L'ictus apareix de forma brusca. Tu pots estar dinant o fent qualsevol cosa, està prèviament molt bé, i de sobte, doncs, ai, em fa molt mal el cap, o de sobte t'apareix algun d'aquests símptomes de no poder parlar, o de no poder aixecar, o de perdre la força en algun d'això.
Llavors, això ja seria un indicatiu que també la cosa no va bé. I després la D, ja per últim, és actuar de pressa. El temps és clau. Per tant, cridem al 112 i els expliquem que tenim una persona en aquestes condicions i que hem d'activar una ambulància o el que sigui perquè no ho veiem. Llavors, el professional sanitari, quan faci la valoració in situ d'aquest malalt, activaria el codi ICTUS a nivell territorial, que és el que el CAT Salut ens recomana.
Clar, la cosa terrible dels dictus és que n'hi ha alguns que són fulminants. Exacte, exacte, i que aquests no avisen, vull dir, no hi ha pròdroms, no? No hi ha una cosa que diguis, mira, és que ahir estava així, això... O coses que potser són tan sútils que a un no li donen importància, perquè tots patim un lleu mal de cap perquè estem cansats, perquè estem amb l'ordinador, o se'ns ha d'adorm una miqueta una part de la cara, que això també...
A vegades és un indicatiu, però no li dones la importància que potser té perquè penses, a veure, l'estrès, no? Ara, l'estrès famós que tot ho engloba i no li donem la importància que cal. Però sí, per exemple, potser, d'això que em dius del nictus fulminant, un mal de cap que comença així.
Ui, no puc, no puc amb aquest mal de cap, no puc amb aquest mal de cap i caure i ja està. I adéu, malauradament. Afortunadament aquests no són tots els casos, ni tan sols la majoria, perquè moltes vegades els cictus són transitoris o en cas d'arribar a desenvolupar-se d'una manera més severa també acaba havent-hi una bona recuperació.
Exacte, els transitoris tenen un pronòstic molt bo, en principi en unes hores, per exemple, si t'afecta la parla o així, en unes hores d'observació i una mica de tractament, evidentment, pots anar recuperant. Llavors no té per què deixar seqüeles, són símptomes que passen en 24 hores, més o menys.
I després tenim l'altra... Perdona'm, ara em deies... Sí, això de que són transitoris, que tenen una bona recuperació, no? Allò que hi ha un bon pronòstic de recuperació. Sí. I després, aquest és el transitori, perdona'm, i després en quant al tractament de si estàs patint un ictus de veritat, un ictus del que deien seqüeles...
Tenim, amb l'activació del codi ictus, estàs en un centre, nosaltres el de referència és el 23, que allà, amb especialistes, ja sigui per un ictus isquèmic o un ictus hemorràgic, pot ser per cirurgia o bé per aspiració del trombo o perquè posen tractament
per la vena i fan com una lisis d'aquest trombo, o bé l'aspiren, o bé llimen, o bé, hi ha moltes tractaments. Explica'm una miqueta això, no? Perquè ara, anant-hi per fases, hem detectat que alguna cosa no va bé, hem trucat al 112, bàsic, sempre al 112, activen l'ambulància medicalitzada i porten el familiar o qui sigui a l'hospital.
a l'hospital de referència aquí al nostre territori, Joan XXIII. Sempre està operatiu el Joan XXIII per atendre ictus? Perquè hi ha hagut també una certa allò de que segons en quines hores de la nit han de derivar pacients, no sé què, no sé ara, en aquest moment com està? Disculpa, sí, desconec exactament, jo sé que sempre hi ha un centre, sempre està ell, que és la primera assistència, la faria en ell, evidentment,
I sí que desconec si a les nits encara està aquest problema o que s'han escoltat veus que no s'han atès alguns pacients i que s'han hagut de derivar a Barcelona, però tot i així, encara que s'hagin de derivar a Barcelona,
Es fa d'una manera molt immediata amb aquesta activació. Es fa amb helicòpter. Exacte. Van amb helicòpter i de seguida fan el tractament adequat. Sí que està una miqueta més lluny, però en helicòpter és evident que és més ràpid. Res, 10 minuts. Sí, exacte.
El tractament, diverses vies de tractament en funció del tipus d'ictus que sigui, si és un actus isquèmic, per tant una obstrucció de les artèries del recte sanguini, en aquest cas el que s'ha de fer és desfer aquesta obstrucció i quins mecanismes hi ha.
Sí, hi ha dues alternatives, una que és administrar una medicació a la sang que el que fa és lissar aquest trombo, però això és una mica a vegades complicat perquè l'isa, esclar, vull dir aquest coàgul pot estar en una zona que no arriba a aquest medicament, llavors el que més utilització es fa ara és d'aspiració amb un catèter, es posa un catèter per la cama,
i s'aspira a aquest trombo. A mi això m'ha semblat perquè m'ha tocat viure-ho per temes de família, dels cateterismes, i és una tècnica que em sembla impressionant, que et posin un tubet molt finet, molt finet, molt finet, que deu ser de mil·límetres per una artèria i que te'l vagin conduint per tot el sistema circulatori fins a arribar allà, pam. I l'aspiren, o a vegades l'aspiren, o a vegades el trenquen, si és molt dur.
El trenquen amb una cosa que és com si fos un taladro, literalment, i, bueno, poden posar molles, és que fan virgueries, la veritat, per sort. Això el cor ho tinc controlat, no?, que es posa una molla, es posa un ester per dilatar l'artèria i que hi hagi un bon flux. Exacte, però el cervell és una mica diferent. No, ben bé. Solament s'aspira o es trenca aquesta obstrucció.
Aquesta obstrucció ha d'afectar, perquè sigui així greu, ha de ser una artèria o també si es produeix en venes o en capilars? No, és en artèries, que afecten la circulació normal del cervell, que és amb el que treballem. Si no tenim l'oxigen que ens arriba d'aquesta sang, el cervell es mor, les cèl·lules es moren i per això tenim aquestes manifestacions.
I l'altre tipus d'ictus, l'ictus hemorràgic, el que seria una hemorràgia cerebral, en aquest cas, que la intervenció potser és ja més complicada perquè pot ser més fulminant o molt més ràpid de l'afectació, en aquests casos com s'intervé?
S'intervé amb neurocirurgia, també amb unes tècniques molt de l'elit, perquè els neurocirurgians treballen en coses com a molt petitetes i molt precises, però que també se'n surten i fan molt bona feina, vull dir que també tenen sortida. Estem en bones mans, jo...
D'això n'estic seguríssima, que estem amb molt bones mans i, a més, la tècnica ha evolucionat moltíssim. Tu m'explicaves, abans de començar l'entrevista, que fa 20 anys que fas l'infermera, i suposo que has vist evolucionar els tractaments d'una manera increïble. Totalment. Jo potser tinc més experiència amb els infants, amb la part del cor,
I nosaltres començàvem amb els tractaments, perquè abans no estava activat el codi IAM, perquè estem parlant de l'ictus, però bé, com venien els malalts ja amb un infart, i era molt imprecís aquesta tècnica que et dic de posar la medicació perquè es liszi, perquè aquest trombo es desfaci, i això també provocava danys cerebrals i no era tant. I ara amb això, el que és fascinant és la rapidesa amb la que s'actua, si tu estàs
patinarà un infart, en una hora pots estar en una sala d'hemodinàmia i aspirant aquest trombo ja pots tindre bon pronòstic i les mínimes seqüeles, clar. El temps és primordial. Ara s'han anomenat aquestes sales hemodinàmiques. Això és pel cor. I pels dictus, on s'actua? Hi ha alguna sala especial, també? És una sala semblant, però molt més amb quiròfans, diguéssim.
Però la tècnica va ser la mateixa perquè la gent més o menys ho entengui, no entraré en tecnicismes ni així, però sí, semblants. I a l'hora de la recuperació també han evolucionat les tècniques? Perquè el tractament ha canviat molt, segur, molt més precís, molt més directe. Els processos de recuperació també han evolucionat?
Sí, totalment, perquè ara també hi ha molta més prevalença, es coneix més sobre la malaltia i que has de prendre aquesta medicació perquè aquesta et garantitza que un any aquesta sang no es tornarà.
Els controls analítics que es fan molt precisos amb coses molt senzilletes que es poden prevenir. I sobretot el que fem des del CAP, controlar els estils de vida, l'atenció, els menjars, el que nosaltres mengem, evitar el sedentarisme...
i les rehabilitacions específiques per l'afectació que puguis tindre, evidentment. Si tens l'afectació de l'ictus, t'ha fet la cama, allò que no has perdut una miqueta de força, hi ha rehabilitacions específiques per aquest... Potser no les hores que tothom voldria, perquè entenc que... Però, bueno, sí que... Clar, les seqüeles poden ser de tot tipus, això sí. Sí. Hi pot haver seqüeles físiques i hi pot haver també seqüeles mentals. Exacte, exacte.
amb pèrdues de memòria, amb dificultat per parlar, amb dificultat per empassar. En aquests casos, quin pronòstic de recuperació hi ha? O depèn realment de cada cas i de la situació de cada pacient? Sí, depèn de cada cas i també depèn molt del temps que hagi estat aquest cervell sense rebre l'oxigen. És a dir, per això incidim molt en el temps d'actuació. Si tu tens un pacient, o un malalt, o un amic, o així...
susceptible d'estar patint un ictus, doncs el més ràpid possible s'ha d'actuar perquè minimitzem les seqüeles, evidentment. Hi ha el factor temps i suposo que també hi ha el factor espai perquè deu ser diferent si aquest coàgul o aquest passament es produeix en una àrea del cervell o en una altra. Evidentment, imagina't que és una de les artèries principals que afecta tot el cervell, doncs llavors aquest pacient tindrà
la parla i l'activitat motora afectada o no, solament és una miqueta de desviació de la comissura i es pot expressar bé, però bé, hi ha moltes tècniques de recuperació en aquest sentit, però bé, depèn de l'afectació, doncs...
A veure, tampoc volem espantar la gent. No, no, no venim aquí a això. Tot i que tots no tenim de casos propers d'ictus i és una malaltia que preocupa per això, sobretot pel seu caràcter sobtat, inesperat, però hi ha factors de risc i també eines de prevenció. I anem a parlar ara d'això, que també és una mica l'objectiu de l'entrevista. Quins factors de risc tenim?
Evidentment, com tots, el tabaquisme, la tensió alta, el sedentarisme, la diabetes i el colesterol. Tindre aquestes peces alterades, el puzzle no acaba d'encaixar bé.
Però a vegades també trobem gent amb un perfil d'aquests analítics molt correctes, no? Sembla que no tinguin un factor de risc i també els hi passa. Exacte. I llavors què tenim aquí? Doncs aquí és una pena i una mala sort perquè són pacients que s'escapen, evidentment. Però són pacients a vegades que estan molt ben controlats, amb tota la sucre al seu lloc, pacients que fan exercici, pacients que ho tenen tot en ordre i tenen aquesta mala sort que...
que, per exemple, que també es pot donar el cas pacients que, ai, em començo a cansar, i no sé per què, ai, em començo a cansar, i molt probablement estan patint una rítmia que no acaben de detectar, perquè potser no consulten, i què pot passar amb aquesta rítmia? Aquesta rítmia, al no generar-se l'estímul elèctric on toca la part del cor,
Fa com uns pellizcos, si em permets, unes pessigades, perdona, a la part del múscul del cor i això provoca uns trombos petits, petits, petits, que si aquest trombo tens la mala sort que se't va al cervell, doncs...
més risc de patir. Podria ser un desencadenant que ara mateix m'està ocorrent, però que afortunadament no són tots els casos. Què podria ser? Tenim aquests factors de risc, tabac, alcohol, suposo, també, colesterol, tensió... Aquí ja tenim mesures per actuar. La part bona és que en la majoria de casos hi ha mesures per actuar. Deixem el tabac, deixem l'alcohol... Exacte.
Ja sabem que costa, però es pot deixar. Sí, sí, hi ha moltes ajudes. Des del CAP, mare meva, la infermera de referència de cada pacient, tenen moltes ajudes, tant pel tabac com per l'alcohol i pel que convingui, per controlar-te la ingesta. Vull dir, pacients que mengen malament, perquè a vegades anem a presa a menjar malament,
Sí, jo això m'hauria d'aplicar, perquè a vegades no sé ni com menjo. O no menges i mal menges a la tarda, i això a vegades són petits canvis de menjar més fruita, més verdura, intentar fer, evidentment, àpats, sortir-te d'aquests dies, però bé, dies especials, els caps de setmana o així. Pots beure alcohol, evidentment, però reduir-ne, reduir la sal, molt important, perquè així...
Hi ha altres alternatives de condimentar el menjar, que també ens hauríem d'acostumar, perquè ens han acostumat des de petits que hem de menjar sal, ara els nens ja els delimiten. Estem limitant la sal i estem limitant el sucre, que és un altre factor de risc, suposo. Totalment, la sucre i la sal maten, ja ho diuen. Són petits canvis que hem d'anar introduint al nostre dia a dia, que no veiem.
i que si féssim aquestes petites coses, doncs... Retirar la sal és molt complicat, tenint en compte que comprem molts elements envasats, ja no només pre-cuinats, però si compres un paquet de pasta, el paquet de pasta seca em porta. Compres pa, portes sal.
Sí, sí, sí, o el compra sense sal, però bé, que en pocs llocs el trobes, perquè jo també em tornava boja per trobar pa sense sal per la meva filla quan va néixer, vull dir que quan menjava pa. Perquè deia, no menjis sal, no? Però...
Has de buscar alternatives i buscar, pues això, fer-te tu el pa. O posar-te condiments, bueno, pues mira, potser m'agrada més l'orenga que la sal a l'amanida. Bueno, cosetes així. El pebre no té tant sac o t'escolti. Exacte. No? No té contraindicacions? No, el que passa és que el pebre hi ha molta gent que, clar, pica, vull dir, t'has d'acostumar a totes aquestes coses diferents, no? La sal és allò, és una cosa que te da un gustito que, bueno, mira...
I el fregit, tinc un amic que diu que fregit, fins i tot una sola de sabata és bona, em va fer una màldia que m'ho va dir. Clar, però potser tampoc no podem abusar, no? Allò, els greixos saturats, els apartem una miqueta. Els apartem totalment, els apartem, sí, sí, sí, tota la planxa i avui en dia amb les airfryers i tot això tenim moltes alternatives.
Això de les airfryers... Bueno, hi ha també una mica de controvèrsia. Anava a preguntar des del sector sanitari què en penseu de les airfryers perquè s'han posat tan de moda. Oficialment no et puc dir res perquè no hi ha cap ara un article científic que hagi fet cap i si n'hi ha el desconegui. No el controles, no es pot saber tot.
Però, bueno, sí que realment, tu quan fas una, almenys la meva experiència personal, penso que no queda, sí que evidentment no queda tan bo, però si tu fas unes croquetes aquí i la sang, la sal, oi, perdona'm, l'oli que li poses és mínim. Vull dir que almenys estàs reduint. Roir una miqueta el nivell de greix. I jo ho miro per aquesta part, no? A vegades, bueno, potser no està tan bo, però... I l'oli cru és bo, no? Sí, evidentment, l'oli d'oliva...
Aquest sí, aquest és boníssim, aquest no l'hem de deixar. I un altre factor de risc, suposo que és la tensió arterial, que també l'has desmentat, així entraríem en el mateix, no?, tots aquests elements que has dit per tenir la tensió arterial controlada. Sí, és molt important, cadascú que se la miri, la gent es pensa que solament prendre la tensió arterial, o sigui, perdona, em prendres una pastilla, ja controles la tensió, i no, a vegades es desestabilitza per mil motius, sí.
Estrès. El factor nervis influeix també l'atenció? Molt, molt, molt. Hi ha molts pacients així que a vegades... Però bueno, aquests són difícils també de controlar, perquè els nervis no és una cosa que dius... Ostres, però factors com la sal o tal, vull dir, entenc que químicament puguin especiar la sang, puguin incidir en aquesta proponció que es facin trombos, però els nervis per què...?
Bueno, perquè s'agrega una hormona, el cortisol, que es puja, i això es deposita a les artèries. És un factor hormonal meravellós. Ostres, quantes coses a tenir en compte, eh? Bueno, moltíssimes. Que més val no pensar i cuidar-se. No, és allò de... Fem una mica de ioga, o sigui, no ioga, una mica d'esport, sortir a caminar, allò està en moviment, no està molta estona quiets o asseguts, i intentar menjar...
El més saludable possible i equilibrat i menjar una mica de tot. Aquesta piràmide famosa és la cuina mediterrània, que és la que tenim aquí al costat, que és la més saludable. I tenien aquest codi, en compte aquest codi, el ràpid de tenir en compte, si noteu algunes alteracions en l'expressió, en la part, la...
en el moviment que sigui paral·lel, que siguin factors d'alerta per poder activar ràpid aquest codi ICTUS i posar-nos en bones mans dels professionals. Cristina, moltíssimes gràcies per haver vingut, per haver fet aquesta mica de divulgació sobre aquesta malaltia.
que afecta gent gran sobretot, però no només? No només, no només. Malauradament, cada cop alteracions que es pensaven de gent gran, que dius que és més dintre de lo normal, estan afectant a persones més joves i és per aquests canvis que tenim a l'estil de vida que no...
Que bons no són. No ho fem bé, no ho fem bé. Hem de dedicar-nos més temps a nosaltres, a passejar, a caminar 30 minuts al dia, a menjar bé, a riure, a riure molt, tot això és... però bé, és complicat. La vida lenta, que diuen alguns. Sí. Doncs fem una miqueta d'aposta per aquesta vida lenta. Cristina, moltes gràcies per haver vingut. A vosaltres. A vosaltres. Fins la propera. Fins la propera.