This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià és 27 de novembre, dia de Sant Basileu. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, l'equip de govern preveu 11 milions d'euros per un pressupost que qualifica de continuista.
Destaquen partides com els 300.000 euros per al projecte de la residència, els 160.000 per començar a aplicar la nova relació de llocs de treball, o els 96.000 euros en reformes a l'escola La Portalada. A Roda de Barà, l'Ajuntament celebra avui la sessió ordinària del ple corresponent al mes de novembre. Hi ha tres punts destacats a l'ordre del dia, entre ells...
la creació de l'Oficina d'Igualtat i d'Atenció a la Dona. I a Torredembarra, l'associació Santa Rosi impulsa la primera edició del concurs de balcons de Nadal. El certàvem tindrà lloc entre el 5 i el 19 de desembre, encara que les inscripcions s'han de fer abans. Hi ha temps fins al dilluns de la setmana que ve, 1 de desembre.
Això que estan escoltant és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dijous. Bon dijous, bon dia i bona hora. Traieu l'abric, la bufant dels guants avui de l'armari, eh? I tant. A les 8 de dematí, entre les 8 i quarts de 9 de dematí, a la Torre, 6 graus.
A la Riera, dos graus i mig. Mira, jo no he pensat a mirar-m'ho quan he sortit de Salamó, però sí, sí, avui feia fresca. Sònia Gamí, bon dia. Suposo que roda de mara unes temperatures que deuen ser forces i dilars aquestes que estem vient, eh?
Molt bon dia, doncs ara mateix hi tenim 8 graus. Només de pensar-ho ens entra un fred que és terrible, eh? Quin temps, quin temps. Ara de seguida coneixerem amb el nostre home del temps. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Paix Gaia al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Som al mig de la setmana, és dijous, i com dèiem, el que farem ara és conecam el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local per saber quin temps o quin fred ens espera de cara a les properes hores. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia. No acaba d'afablir-se del tot el vent de mestral,
a les comarques del Camp de Tarragona, però ja no ha de ser tan intens com les últimes jornades. Sí que aquest matí, sobretot al Baix Camp, encara tindrem cops de vent de dalt que passaran fàcilment dels 70 quilòmetres per hora, sobretot a la clàssica àrea al sud de Can Brils, aproximadament. Però no estarem parlant ja de les ventades de dies enrere, com dèiem. Fins i tot aquesta tarda aquest vent s'afablirà.
amb moltes altres contrades tarragonines. Per tant, l'ambient quedarà una miqueta més agradable. La temperatura en si no és que hagi de variar, però com a mínim el vent serà menys intens i la sensació de fred no serà tan destacable. Un cel per altra banda, avui força serenat. Quatre nubolets prims que arribaran aquesta tarda. També aquest matí alguna nubolada al voltant de la conca de Barberà i poca cosa més a destacar. Estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Va, ara que ja tenim al sac la crònica de la METO, el que toca és fer un repàs a les portades de la Bremsa d'aquest dijous, dia 27 de novembre. Comencem com sempre amb la més propera i agafem un diari gratuït, el del Camp de Tarragona, el mes que avui titula Vilaseca manté el torcebràs metropolità i ara qüestiona com es fa el pla urbanístic, urbanisme. Ahir es va fer la primera reunió de planificació del futur pla director urbanístic metropolità del Camp de Tarragona i l'alcalde de Vilaseca ha reclamat
normes clares de governança. Més coses, avui en societat llegim Tarragona amb els braços oberts. Open Arms mostra la seva tasca a Tarragona, ciutat que ha anunciat un increment de la seva aportació a l'ONG.
La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia i podem veure professionals de l'Open Arms amb una de les seves embarcacions en el que és, interpretem, una mostra del seu treball perquè en pàgines interiors...
Llegim que fins al diumenge 30 de novembre s'ofereixen visites guiades dirigides a la ciutadania en diferents acions i ja confirmada fins i tot la visita de fins a 12 centres educatius de la ciutat de Tarragona que sumen un total de 755 infants i joves. Veiem també aquests joves en una altra embarcació comprovant de primera mà quina és la feina dels professionals de l'ONG.
Més coses, arreu, satisfacció veïnal pel futur ús públic dels terrenys de la platja de vies. Les associacions valoren la creació de zones verdes i pisos socials i demanen evitar que la via sigui una barrera. També arreu, s'habiliten zones on deixar els cotxets i que no destorbin durant l'encesa de llums de Nadal.
I d'altra banda, avui també veiem unes declaracions del defensa César Morgado del nàstic de Tarragona sota mateix de la capçalera del mes que diu deixar la porteria a zero fa l'equip més sòlid i ens dona més autoestima.
Dit això, Raquel, un altre dels rotatius que tenim a mà i també parla de naltros és el diari de Tarragona. Tu, Iras, què ens explica? El titular destacat és per PIMEC, que s'assuma a l'àrea metropolitana de Tarragona. És la primera entitat no institucional que s'incorpora al projecte.
El Clúster Tixud i el Port de Tarragona mostren també la seva intenció d'integrar-se en aquest temps. És el tema d'obertura, però la imatge és com així de futur. Bé, és un dels atractius ara de Port Aventura perquè estrena Atracció. I veiem aquí un seguit de persones, el que sembla una família, amb ulleres de realitat virtuals.
i ens expliquen que podem endinsar-nos en un viatge virtual a la península del Yucatán i a les seves selves. És la imatge d'avui. A la capçalera n'hi ha una altra, és de Stranger Things, la sèrie de culte que comença ja al seu final.
I dues notícies més en portada. D'una banda, una que preocupa molt el sector pesquer i de retruc també, a la restauració, peixeteries, etcètera. I és que Brussel·les vol retallar en un 65% les jornades. Això fa referència a les barques d'arrossegament, com ens explicaven els nostres companys del Notícies en xarxa. I acabem a Reus, on el barri Maramoles serà una superilla.
I arrodonirem aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala aquest 27 de novembre. Així que, Sònia, tu mateixa. Doncs avui comencem amb la portada de l'Ara, per cert, que celebra 15 anys. Hi ha un dossier que diu Així es posa en perill el periodisme. Les grans tecnològiques se lien amb els populismes per assatjar els mitjans independents.
També destaca acord per apujar un 11% als sous dels funcionaris fins al 2028. Tots els increments seran fixos, menys el del 2026, que inclourà una variable vinculada a l'IPC. També destaca el macroincendi mortal a Hong Kong.
Un incendi violent amb 8 torres d'un conjunt residencial, que estava recobert de vestides de bambú per una rehabilitació, provoca 36 morts i gairebé 300 desapareguts. El govern compra 1.000 habitatges per a lloguer assequible. L'adquisició a Inmo Caixa per 87 milions d'euros evita que surtin al mercat.
I l'altre tema que destaca l'Ara és que el fiscal nega cap relació del cas Pujol amb l'operació Catalunya. Bermejo retreu a les defenses que recorrin a rumors polítics. Continuem amb el periòdico. L'audiència investiga Villarejo a Guinea. Projecte King, una fosca missió a l'excolònia espanyola.
L'excomissari afirma que el CNI li va pagar 5,3 milions per promoure la successió del dictador Obiang en favor del seu fill Teodorín, més favorable als interessos espanyols. La imatge que ha escollit el periòdico és sobre Black Friday, diu amb confiança. El gran consum espera una campanya amb vendes fins a un 4% superiors a les de l'any passat impulsades pel fred.
La consellera de Drets Socials destaca la soledat com la gran epidèmia d'aquest segle. El president Rueda insta els ajuntaments a construir vivenda social amb intensitat. També destaca petició de la jutja. El Ventorro entrega la foto del reservat i la factura del dinar d'Amazon.
Sobre la crisi habitacional, el govern compra a la caixa un miler de vivendes de lloguer per al parc públic. I a cor sindical, el govern pacta a pujar els salaris dels funcionaris un 4,5% fins al 2026.
L'avantguàrdia, el loc d'insta a Espanya a reformar les pensions per l'envelliment. L'organisme proposa ampliar a 35 anys el període per calcular la jubilació i defensa regularitzar immigrants. També en clau política, Avalos obre la guerra contra Sánchez, la vigília que el jutge decideixi si va a presó. L'exministre José Luis Avalos i el seu excolaborador Colgo García afronten avui una compareixença clau davant el jutge.
Dos membres de la Guàrdia Nacional tirotejats prop de la Casa Blanca. Un detingut després de l'atac que va deixar els militars en estat crític. 44 morts i desenes d'atrapats en un incendi a Hong Kong. La imatge que ha escollit avui la Vanguardia és sobre la neu i diu arrenca la temporada d'esquí. L'estació de Macella, que es veu en la foto, va obrir les seves instal·lacions per començar la temporada d'esquí d'aquest any.
Diu que és la primera estació de tot Espanya que obre les portes i dissabte la seguiran Baqueira, La Molina, Formigal o Ferrer. Altres temes, Badalona, un error policial, endarrereix 37 anys la identificació d'un desaparegut. Parla també sobre la plantada de les universitats públiques de Madrid i el Museu Picasso recuperar UB en l'era de l'autoritarisme grotesc.
Acabarem les portades, com fem sempre, amb el punt avui. El tema escollit és la regeneració del Samuntà. L'Hospitalet planeja invertir 350 milions en els barris empobrits de la zona nord. La crònica, el dia d'ahir, avui signada per Pere Bosch i Cuenca, es titula un viatge a través del túnel del temps. Mentre l'emèrit presenta Franco com el pare de la democràcia, Aznar oblida la seva etapa com a president espanyol.
I en l'esportiu, Stanford Bridge, un camp altre cop esquerp per al Barça europeu. La nit negra a Londres l'obliga a guanyar els tres partits que falten. Doncs aquestes són les portades d'aquest dijous 27 de novembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Moment, ara per a la nostra anàlisi de l'actualitat. Això ho fem els dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènech, que, com tots vostès saben, tenim al cap de banda l'oficina de Europe Direct a Tarragona i ja la podem saludar. Marta, bon dijous, benvinguda. Bon dijous a tothom. I passant fred, avui no ets a l'oficina, precisament, i de fet ens acompanyes a través del fil de la fònic. Ara fa un momentet repassàvem aquestes baixíssimes temperatures amb les que ens hem despertat. Suposo que vas ben abrigada, eh?
Doncs sí, i a més a més és que estic en un lloc on fa bastant de fred, on trobo avui al parc del riu Francolí a Tarragona, a l'espai on l'entitat mediterrània té un or urbà i té tota una sèrie de...
d'instal·lacions on fan tallers, perquè avui aquí estem en un curs científic, la 33a edició del curs científic de Mediterrània, i bé, doncs, passant una mica de fred perquè a l'espai així ho implica.
Va, doncs escolta, quan tinguis un moment, un bon cafetó calent per això, atemperar-te. Escolta, avui hem de parlar de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, aquesta iniciativa que impulsa la Unió Europea des de fa anys per conscienciar, promoure accions i fomentar un canvi d'hàbits real en matèria de reducció, reutilització...
I reciclatge, allò de les tres R que hem dit tantes vegades. M'atreveixo a dir que és de les campanyes que més arriben a la ciutadania. No sé si hi estàs d'acord. Doncs sí, i per una altra banda... Mira, abans de començar el curs estava parlant amb gent que hi ha sispells, amb ponents... Per una altra banda ens trobem que hi ha molta gent que no fa bé la separació de residus i que no té en compte la...
Els 3 R et diria una altra, que és la reparar. O sigui, que no recicla, que no reutilitza, que no repara... Però en canvi, com tu dius, és una setmana que té molt d'èxit entre la ciutadania. Es fan moltíssimes activitats a tot arreu, totes les activitats tenen molta participació...
Ai, sí que no ho sé, són aquelles coses que tenen una difícil explicació, com poden tenir tant d'èxit i després ho estem fent prou malament encara. I això, t'anava preguntant si hi ha alguna explicació, és a dir, que hi hagi això, que tothom, qui més qui menys, al seu entorn, on tingui activitats d'aquesta tipologia, però que després no s'abanci amb la força amb la que convindria.
Doncs, no ho sé. A veure si avui en aquest curs en traiem una mica d'aigua claura. Mira, et diria que, per exemple, quan estàs a les escoles o als instituts, ho tenen molt clar i ho fan...
Però quan surten, no. Potser és com una manera de rebeldia, de racaneria, de dir, doncs allí m'obliden a fer-ho, no tinc altres remei, quan arribo a casa ja no ho faig. L'adolescència i els joves són bastant reacis en general a fer el reciclatge ben fet,
fora de l'àmbit escolar, fora de l'àmbit escolar educatiu. En canvi, després ens trobem una generació sobre els 30-40 anys que hi torna a entrar. I jo sempre dic, els que més bé ho fan són la gent gran. Sí o què? Sí, sí, malgrat que potser no ho fan perfecte, però tenen la voluntat de fer-ho.
I és curiós, perquè són ells els que estan més preocupats pel futur del planeta perquè tinguem una terra millor, un espai on vivim més net i més saludable, i ells, per llei de vida, el deixaran aviat. I, en canvi, són els més preocupats. És molt fàcil veure avis, àvies que s'apropen als contenidors...
I llencen cada cosa en el seu lloc. Potser si miréssim les bosses no estan perfectes, però la voluntat la tenen. En canvi, després veus els joves que ho llencen en qualsevol lloc, que fan grans bosses grises o negres que van aparar al contenidor de rebuts.
I, bueno, és un tema que hi hauríem de pensar i hauríem d'analitzar a veure per què passa això. En els millors dels casos van a parar el contenidor de rebuig, després veiem bosses de brossa, fins i tot en papereres o bosses de brossa llançades, vaja, de manera aleatòria allí on aquella persona li ha vingut bé.
En tot cas, estem parlant ara d'aquesta responsabilitat individual. La Unió Europea insisteix molt en el paper del consumidor. Tinc la sensació que es posa molt el focus en la ciutadania i no gaire o massa poc en empreses i en el teixit productiu. No sé si ho comparteixes, això. No sé què dir-te.
Perquè existeixen moltes normatives, molts reglaments i directives que aquestes empreses les obliguen. Per tant, potser és la sensació que tenim nosaltres, però és que ells estan obligats per llei a fer moltes coses.
No ho sé. T'ho dic potser, Marta, perdona que talli, pel fet que es demana a les famílies, a la gent, que redueixin residus, però és que quan anem a comprar ens trobem uns productes que venen envasats, sobreenvasats, i per tant l'origen ja genera aquest residu. Aquí anava, aquí anava. Molt bé, sí. El que passa és que aquestes empreses hauran de canviar la seva forma de produir.
Per ell, al final, aquí només ens movem, alguna vegada m'ho heu sentit dir, només ens movem per prohibicions i sobretot per multes. Per tant, sí que el que s'ha de fer és dissenyar els productes d'una forma diferent. Les empreses ja estan obligades, per exemple, a que quan fabriquen els rares són els residus elèctrics i electrònics, que és el tema de la setmana europea d'enguany, doncs quan es produeixen, es fabriquen aquests
aquests tipus de productes, telèfons, ordinadors, cafeteres... Les empreses ja estan obligades a tenir peces de recanvi durant un mínim d'anys. Ara no us ho sabria dir exactament, però aquests aparells han de ser reparables. I això és molt important, perquè hem passat
durant uns anys encara més fàcil, més econòmic, llençar i comprar de nou que no pas reparar. Per tant, les empreses ja estan obligades a reparar, a poder crear productes que es puguin reparar, això per una banda, i penseu que això també farà que tornin a aparèixer aquelles botigues, aquests tallers, petits tallers, on es portaven a reparar aquests.
aquests petits electrodomèstics. Per tant, això ajudarà també a crear nous llocs de treball que durant un temps s'han perdut totalment. Ara ja ningú repara una planxa o una aspiradora o una cafetera. Doncs això en els propers anys veurem que es podrà fer i per tant s'hauran de crear aquests nous llocs de treball. Per tant, és, com tu dius, molt important que les empreses ja dissenyin en origen productes
que siguin fàcilment reciclables i fàcilment reparables. Està bé, lluitar contra l'obsolescència programada. Et volia preguntar també, Marta, pel paper que haurien de jugar els ajuntaments en tot això, perquè al final afecta directament la butxaca del contribuent, el ciutadà, el fet que...
es recicli més o menys, es faci bé, es generi rebuig una fracció que acaba fent cap en abocadors o en incineradores. El paper de l'administració local passa per fomentar més la recollida, per fer més pedagogia, per les sancions que ara dèiem...
per oferir serveis com la reparació o la reutilització sense anar més lluny. Ara, per exemple, fa diria que màxim 15 dies llegia el diari de Tarragona que la ciutat de Tarragona es posava en marxa una segona biblioteca de les coses. Doncs és així. A més a més, hi ha una directiva que obligarà totes les entitats locals a millorar moltíssim els nivells de recollida de residus.
ho haurem de fer. M'ho ha sentit dir també, algunes vegades, quan paguem aquests rebuts de la brossa que ens semblen tan enormes, no paguem la neteja dels carrers, sinó que estem pagant la recollida de residus urbans i la gestió d'aquests residus. Per tant, si no fem bé aquesta...
aquesta gestió de residus aniran a parar majoritàriament a la incineradora i això està privat. Per tant, pujarà el preu que els ajuntaments hauran de pagar a la incineradora i això repercutirà directament en el rebut de la brossa de tots els contribuyents. Per tant, no tocarà el terremell que, per una banda, fer aquests programes de sensibilització pedagògics per tal de millorar la recollida selectiva,
i després ens trobarem ja que hi haurà canvis importants en la recollida de la brossa en qualsevol de les nostres localitats. Coneixem el porta a porta, perquè ja s'està fent i funciona superbé, les illes emergents, que vol dir posar uns contenidors durant unes hores del dia que després es retiren, els contenidors intel·ligents, aquelles famoses targetes que alguns ajuntaments han decidit donar perquè puguin obrir-se els contenidors i d'aquesta manera es podrà saber
quantes vegades es llença la brossa de residus o de plàstic. Per tant, qui millor ho faci, menys pagarà. Cada ajuntament, cada localitat, decidirà per un mecanisme o per un altre, però això en els propers mesos o anys ho veurem ja implantat a tot arreu. Perquè si no, anirà a parar majoritàriament tot a l'ensenyadora i això estarà penalitzat. Per tant, aquesta penalització convertida en diners
es repercutirà en tots nosaltres.
Està clar. Per cert, els ajuntaments veurem com de mica en mica o estem veient com de mica en mica van aplicar en tot això uns ajuntaments que aquests dies capitaneixen també moltíssima activitat al voltant de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Torre de Barra, Altafulla, Rodebarat, Tarragona, Creixell, qui més qui menys, organitza actes. Ara en vénen al cap aquests mercadets de segona mà que portem ja uns quants dies explicant i afegint també a les...
les nostres agendes. Quin vulgui saber més és tan fàcil com entrar en els llocs ulls municipals perquè hi és tot. Marta... Sí, sí, i activitats en les deixalleries per poder fer petites reparacions, poder anar a buscar petits elements que a la millor ens poden servir per reparar alguna de les coses que tenim a casa. Això s'està fent molt en els ajuntaments i més que ho veurem en els propers anys.
Marta Domènech, ho hem de deixar aquí. Gràcies per despenjar-nos el telèfon avui i fer-ho amb els dits glaçats com deus tindre. També amb molta escalfor. Moltes gràcies. Una abraçada de calidesa.
Moltes gràcies i bon dia, bona setmana. Que vagi molt bé la Marta Domènec, capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona, avui parlant d'aquesta Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Nosaltres amb ell ens plantem el tram final d'aquest primer bloc de Baix Gaialdia.
amb una nova pàgina musical en català. Avui el protagonista és Léser, que torna a l'escena musical amb el nou senzill per bandera, una peça que s'endinsa en la vulnerabilitat de l'amor perdut i en la força del record com a únic refugi emocional. Sona d'aquesta manera.
mai vam aprendre a demanar perdó i escriure una cançó no serà prou mai vam aprendre a demanar perdó i ara fuma sol al balcó amb copes de vi
Em parlaves del destí abans de dormir. Abraça'm aquesta nit que em quedarà. Si he perdut la meva llar, he escrit la teva inicial per poder-te recordar. No vull veure el món girar sense tu si per bandera porto el color dels teus ulls, ja no em coneixes.
He canviat tant com tu, no hi ha manera, no hi ha manera. Tapaves el sol amb la mà durant aquests dies de viatge, amb un ram de flors i anar a sopar, tu amb aquell vestit i jo amb el tratge. I parlàvem fins que era tard, gravant a l'aire un missatge, era alquímica natural.
La teva mirada, res ha sigut igual. El teu somriure quan va durar, abans de fer-me plorar, res ha sigut igual. Nosaltres fem ara una petita pausa. Això és Baix Gai al dia. De seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara!
Em parlaves del destí abans de dormir. Abraça'm aquesta nit que em quedarà. Si he perdut la meva llar, he escrit la teva inicial per poder... Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest diumenge, 30 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de l'Escorxador. Celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Capacitats Diverses. Amb la música, com no pot ser, del DJI Char, lectura del manifest i servei de bar. Us hi esperem!
Ona la Torra, la radio de Torre de Embarra. Tu compañía de telefonía en Torre de Embarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Aquest matí, quan faltava un quart per les 8 del matí, tres persones han resultat ferides en un aparatós accident davant de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Un cotxe i una motocicleta han xocat i, posteriorment, el turisme ha perdut el control i ha invait la vorera, atropellant així dos vianants, dos dels quals estarien ferits greus. La Guàrdia Urbana investigarà les causes d'aquest accident.
I en mobilitat, la neu manté tallada la BB Baixa 40-24 entre Guardiola de Bergueda i Bagà al Coll del Pal. També continua sent obligatori l'ús de cadenes, en aquest cas a la C-28 al port de la Bonaigua. També retencions habituals a la B-10 i la B-20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat i també a la B-23, a la C-32 i a la C-55. Pel que fa al servei ferroviari, per la varia d'un tren a Barbera, se circula per via única entre Cerdanyola i Sabadell i això provoca retards de fins a 15 minuts a la línia R-4.
Gràcies.
I un centenar de treballadors de Repsol es manifesten i bloquegen l'accés al polígon nord de Tarragona, reclamant avançant la negociació dels convenis col·lectius després que l'empresa s'hagi enrocat en posicions que el sindicat considera inacceptables a l'hora de pactar l'acord marc de la companyia a nivell estatal. Des de les 7 del matí, els accessos al complex industrial de la Pobla de Mafumet i el Morell estan tancats i afecta també a la circulació la T750 per a fort a la Nacional 240 en aquest punt i també a la 27.
I 13 dotacions dels bombers treballen en aquests moments en un incendi que afecta una nau d'una empresa de fusta, Sant Pere de Torello, concretament el sector de pintures a l'interior i també a l'exterior. L'avís s'ha rebut passat un quart de vuit del matí i el foc ara per ara no s'ha propagat a les nous veïnes i tots els treballadors han pogut sortir pel seu propi peu.
I el Tribunal Suprem decideix avui si envia a presó preventiva l'exministre de Transports, José Luis Avalós, i el seu exassessor, Coldo García. És la petició que fan les acusacions en aquest cas de presumptes delictes de corrupció. Avalós passa a l'atac i acusa ara el president del govern de reunir-se també amb Arnaldo Otegi.
I els Mossos han desmantellat una xarxa criminal que explotava sexualment dones en centres d'estètica i massatges a Barcelona i Marbella amb 8 detinguts, dos prostíbuls clausurats i més de 44.000 euros i altres materials intervinguts. S'han alliberat, volíem dir també, de 8 víctimes que vivien en condicions extremes i la investigació ha comptat també amb la col·laboració de la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana de Barcelona.
I pel que fa al temps, avui dominarà el sol a gran part del país, amb alguns núvols al Pirineu i algunes boires que es van esveint. A la tarda arribaran també núvols prims per l'oest i pot nevar feulement a l'alt Pirineu, sobretot a partir de mitja tarda. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Què tal? Com estan aquest dijous 27 de novembre? Gràcies per mantenir en antena la seva sintonia de proximitat. Els recordem que ja hi ha obertes les preinscripcions per l'esquia de jove 2026 de la zona track que se celebrarà
Els dies 6, 7 i 8 de febrer a les pistes andorranes de Pal Arinsal, una activitat adreçada a joves entre 14 i 25 anys que té un cost de 200 euros i que inclou transport, forfet, assegurança, monitoratge i allotjament en mitja pensió a l'hotel Panorama. Queden fora del preu els dinars i el lloguer del material d'escri.
per inscripcions, com deien, obertes a través del codi QR que apareix als cartells de l'activitat o mitjançant els enllaços disponibles a les xarxes socials dels punts d'informació juvenil dels municipis de la zona trac. Va, dit això, ara xerrarem precisament amb nois i noies que potser els interessa una mica aquesta activitat. Són alumnes de segon de batxillerat de l'Institut d'Altafulla i després, com que és dijous,
rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera amb qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe, així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baixa i al Dia.
Baix Gaià al dia, el programa de les ràdios del Baix Gaià.
Avui ens visiten alumnes de segon de batxillerat. Potser alguns de vostès recorden que tot just ara fa uns quants dies els explicàvem en aquest mateix programa que ens visitarien, que passarien pels estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit, per precisament parlar, conèixer, aprofundir en tota la feina que han estat fent aquests últims mesos, els treballs de recerca. Comparteixen una estoneta amb tots nosaltres, en Gerard, en David, l'Elsa i l'Aixa. Molt bon dia, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Bon dia.
Hem de parlar dels treballs de recerca que us han ocupat. Quants mesos heu estat batallant per aquest treball de recerca que vés publicant-se, presentant-se i assolint una nota que ara de seguida ens explicareu? Molts. Molts? Molts. Comencem a fer a finals de primer de batxillerat i n'estem treballant amb ell tot l'estiu
Fins que durant el principi de segon de batxillerat seguim fent trobades amb el tutor i etc. I el presentem, el vam presentar fa dues setmanes.
I en D, la presentació, us hem posat notes ja, eh? Satisfets, satisfetes, tots amb... Sí? Fantàstic, doncs us celebrem també nosaltres aquí a la lluita d'Altafulla Ràdio. Escolteu els temes, us pregunto ara un per un, fem una volta a la taula i així ens expliqueu què és el que heu estat treballant. Així va.
Jo l'he fet una mica per adintar-nos més en el tema de la intel·ligència artificial, que és un tema que ara mateix és molt popular. Llavors m'he adintat més en el tema de xat GPT, que ara mateix és molt popular en l'àmbit escolar. I doncs he creat jo un xatbot, és la meva part pràctica, he creat com un xat GPT però d'un llenguatge més bàsic. Molt bé. Que et respon preguntes de física i coses així. Funciona? Sí, sí, funciona.
Doncs escolta, mira, una eina més que es pot aplicar. Per cert, del xat GBT es treballa molt, és molt popular, ara tu ho deies, fins al dia que cau, aquesta setmana, ara no recordo quin dia. Va caure ahir, ho passa. Sí, sí, tots se'n van a Norris, els que estaven allà pendents del xat GBT i d'altres plataformes, no, internet, que es van quedar sense funcionar. Molt bé, què és el que et va portar, precisament, a escollir aquest tema?
Perquè des de sempre he tingut un ser d'interès sobre la informàtica, la programació i la intel·ligència artificial. I doncs, com l'any passat teníem una optativa que és la programació, vaig entrar només en el tema intel·ligència artificial i una tutora que em va ajudar molt. Elsa, quin ha estat el tema del teu TDR? El tema del meu TDR tractava sobre la influència del ball esportiu, que és una disciplina del ball, en els adolescents, bàsicament. I què és el que et porta a escollir aquesta temàtica?
El que em porta a escollir aquesta temàtica és que he practicat aquest esport durant els últims dos anys i en mi mateixa i en els meus companys havia vist comportaments de, no sé, nerviosisme, tal, no sé què, i clar, volia estudiar com el ball esportiu influenciava en els adolescents, si era de manera positiva o negativa. I a quina conclusió arribes?
Arribo a que hi ha aspectes negatius que influencien negativament, però en aquesta disciplina en concret valen més els aspectes positius. Abans l'Aixa ens parlava de la part pràctica, no? Ella que ha desenvolupat aquesta eina que, vinculada a la intel·ligència artificial, dona un cop de mà pel que fa a aspectes relacionats amb la física. En el teu cas, hi ha part pràctica?
Sí, vaig fer una part pràctica que consistia en dues entrevistes, una era a una psicòloga esportiva i l'altra a un entrenador i ballari. I després per una altra part vaig fer enquestes també a molts ballarins de la meva acadèmia i d'altres acadèmies i vaig concloure els resultats a partir d'allà.
Es pot aplicar els resultats que has obtingut? Es poden aplicar en la vida real? Ara estic fent comparacions i ben segur que tots els casos són molt diferents i per tant les comparacions no valen, però de la mateixa forma que ens trobem davant d'una eina que desenvolupava l'Aixa,
que sí que es pot aplicar en certa mesura en la vida real o en aquells que estiguin estudiant camps relacionats amb la física, en el teu cas es pot aplicar, aquestes conclusions a les que arribes es poden aplicar aquests reforços positius que valen molt més d'allò que potser no ho és tant en el ball esportiu?
Sí, jo crec que sí. Al final, per exemple, en les entrevistes em va servir molt que em deien aspectes que s'havien de tractar en el ball esportiu. Llavors, clar, penso que tots aquests aspectes que em van arribar a concluir en les entrevistes es poden aplicar en els ballarins, clar.
David, explica'ns, a veure, el teu treball de recerca. Doncs el treball de recerca anava sobre el certificat d'eficiència energètica i la rendibilitat que tenen les energies renovables en un habitatge. Com és que et decantes per això que està tan relacionat també amb el nostre dia a dia, ara que parlem de sostenibilitat, de medi ambient, d'objectius de desenvolupament sostenible tan sovint?
Estic bastant familiaritzat amb el tema perquè mon pare és arquitecte i fa certificats d'eficiència energètica i he volgut una mica aprofundir en això que hi feia i entendre-ho. A la meva part teòrica he explicat què és l'eficiència energètica, quins tipus d'energies renovables hi ha, algunes estadístiques de Catalunya i a la pràctica he aplicat tot això amb les dades reals de casa meva.
he fet un certificat, he aplicat tres millores i he determinat quina podria ser la millor millora i la més adequada per casa meva. Molt bé, explica'ns, a veure, quines són les millores? Qui sap? A potser ara il·lumines algun oient del de fulla ràdio que diu, jo això també ho puc aplicar a casa meva. Una era aplicar aïllament a les façanes i canviar totes les finestres per unes de PVC amb hidratriple. L'altra era un sistema d'aerotèrmia
i l'última era un sistema de plaques fotovoltaiques. Aquí veig, Alèlsa, que quan has dit aerotèrmia ha fet una cara de no entendre res. Què és l'aerotèrmia? Bàsicament és un sistema que amb una bomba de calor a l'exterior recull tota l'energia tèrmica de l'aire exterior
i mitjançant un fluït especial es calenta i utilitza aquesta escalfor per tots els sistemes de calefacció i d'aigua calenta sanitària. Aquestes conclusions o aquestes tres millores a les que tu creus que significarien un abans i un després si les apliquessis a casa teva,
Són també de ben segur, estic convençudíssim, no sé si això ho has treballat en la teva investigació, reproduïbles en moltes altres llars, aïllaments de façanes, vidres, aerotèrmia... Sí, en aquest cas he estudiat amb les dades de casa meva, però això es podria fer en qualsevol habitatge i també amb altres mesures de millora que es poden aplicar.
Què és un certificat d'eficiència energètica? És un informe, un document, on t'indica com d'eficient és l'habitatge i fa referència a l'ús que té de les energies no renovables, les emissions que produeix de diòxid de carboni i la seva demanda en calefacció i refrigeració. En el que tu has estat treballant, en la...
en el marc teòric, en el cas pràctic, som eficients? La majoria de llars són eficients o no? Encara ens queda molt per assolir una eficiència de veritat a Catalunya, però anem progressant. Doncs mira, amb una mica d'optimisme potser podem canviar les coses. Gerard, explica'ns.
Jo he fet un treball de recerca que es diu El toc de castells i consisteix en una anàlisi de les diferències geogràfiques i històriques que té aquesta peça musical. El toc de castells és la peça que acompanya els castells
I jo, des que vaig començar a tocar el timbal als xiquets de Tarragona, em vaig interessar una mica per què nosaltres ho toquem d'una manera i per què una altra colla ho toca diferent, si al final fem el mateix, que és acompanyar l'estructura del castell. I llavors la meva part pràctica consisteix en fer una anàlisi de les diferències que tenen els tocs de castell segons la zona o segons el moment de la història.
Ha quedat clar que el motiu pel qual has tirat endavant un treball de recerca vinculat en aquest cas amb els castellges, perquè tu ets casteller i ho vius en primera persona a plaça, o ets en aquest cas timbaler, acompanyes això musicalment, junt amb les gralles a una colla. Sí, sí, i vaig poder també fer una anàlisi formal musical perquè estudio al conservatori i amb tot això vaig poder...
Encara la part pràctica amb el que a mi m'agradava que era amb la música. Com has treballat tota la teoria en aquest cas, pel que ens expliques, suposo que al llarg de la recerca has hagut de picar a moltes portes per conèixer per què tenint en compte que hi ha més de 100 colles castelleres a tota Catalunya.
Sí, sí. Vaig a una enquesta en què vaig tenir representació de més de 50 de les 80 colles que hi ha a Catalunya amb més de 250 persones. Això ho vaig fer enviant un correu a cada colla castellera, que hi ha el seu contacte a la coordinadora. També he obtingut moltes dades de la base de dades que té la pròpia coordinadora i amb tot això he pogut contactar amb la majoria de grups de gralles i timbals de les colles
També vol dir que estan actius, si van respost a mi és que estan prou actius, assagen, etc. I a ells els vaig passar un formulari i a certes colles a les que vaig arribar a una conclusió que tenien un toc que calia analitzar, els vaig demanar que em facilitessin la partitura.
Quan parles d'un toc que s'havia d'analitzar, és perquè és diferent o perquè tu li notes alguna cosa que les fa especial respecte a les altres? Hi ha tocs de colles que quan ho estàs escoltant no te'n dones compte però en sec dius, ostres, doncs això no ho acostumo a sentir.
perquè no és la colla que vaig habitualment o no ho havia sentit mai, però sinó també, més musicalment parlant, les diferències que pot tenir a la partitura, no tant les que se senten sinó les que estan escrites. A quines conclusions arribes?
Doncs, entre tot el que he analitzat, l'entrevista que li vaig fer a la Roser Oliver, que ella és grellera i és la directora del concurs de grelles i timbals, he arribat a la conclusió que els grups de grellers estan vius i el toc de castells també, que cada toc de castells és diferent, ja sigui per circumstàncies del castell, dels grellers, etcètera, però que, si més no, entre les colles també hi ha moltes diferències que es deuen a la transmissió entre generacions o a la història d'aquella colla.
N'hi ha algun d'especial que a tu t'hagi agradat més o que li trobis certes singularitats i diguis aquest té això que...
Possiblement aquí entra una mica una part més subjectiva meva, jo estic molt acostumat a sentir el toc dels xiquets i tots els, entre cometes, comparava amb aquest dels xiquets. Però hi ha moltes colles que fan coses que són típiques d'aquella colla. Llavors no he tingut un que m'hagi agradat més ni això, però... Has escombrat cap a casa, ara has escombrat cap a casa i tu has quedat pels xiquets.
Sí, bé, tampoc, però la varietat està bé, la varietat és el que fa que els castells també siguin divertits amb la part musical. Escolta, ara et vull preguntar, i els grellers d'Altafulla? Ara fa uns quants dies precisament ens visitaven, aquest mateix estudiant sou vosaltres, tenint en compte que han estat un dels grans protagonistes de la festa major de Sant Martí del nostre poble, els pregoners coincidint amb el seu cinquantenari.
Són especials els grellers d'Altafulla pel seu toc de castells? Surten, surten en el meu treball, en la part pràctica, perquè són dels grups de grellers que van recuperar la tradició de la grella quan es va perdre durant la Guerra Civil i el franquisme.
Però el seu toc, com de moltes colles, no està escrit. És un toc que es transmet en transmissió oral, és a dir, jo t'ensenyo quines notes són i si apretes aquest botó sona això. Està transmès així, no musicalment, aleshores no és una partitura que vaig analitzar.
Interessants tots els treballs de recerca. Escolteu, què és el que us ha costat més de fer, de treballar, d'investigar en tots aquests mesos? Ens dèieu que a finals de primer de batxillerat escollíeu ja una temàtica, no sé si us va ser complicat o no, si teníeu clar ja d'un bon principi cap on volíeu enfocar el vostre TDR i després les dificultats que us heu anat trobant en tot aquest camí que segur que
que segur que hi han sigut, també. Bé, jo on he tingut més dificultats ha sigut la part teòrica, perquè hi ha molta informació a recollir, molta informació a buscar, clar, recollir tot i posar tot en ordre, hi ha parts que costa, però també la que més m'ha costat ha sigut la part pràctica, perquè començar a fer una pàgina web des de zero és molt de treball i he tingut un part de dificultats, però ja des del principi d'escollir el meu tema ja sabia que hauria de fer alguna cosa relacionada amb això.
Tenint en compte que les noves tecnologies evolucionen tan ràpidament que el món a internet d'avui no és el mateix que hi havia fa un parell de dies, quins són els reptes que has hagut d'afrontar? A més a més, això, al voltant de la intel·ligència artificial, que sí que és molt popular però a l'hora també és molt desconeguda, ens genera molts interrogants.
Clar, l'entrenatge artificial té molts avantatges, però també molts desavantatges. És a dir, ens ajuda a fer, no sé, resums per estudiar, a buscar informació ja immediata, però també ens afecta en el moment de quan hem de donar la nostra opinió, reduïm el nostre pensament crític, el qual és una característica fonamental que tenim nosaltres. Llavors, jo podia haver fet la pàgina web des de ChatGPT, dir-li que em fiques tot el codi i ja pots tirar cap endavant, però és que llavors no té gràcia fer-la per pràctica d'això.
I seria trampa, suposo. O fer la part teòrica, també, amb CGPT, ja has fet trampa. I et sents culpable, sabent que has fet trampa. I és millor fer-ho tot des de zero i, de pas, practiques tu per buscar coses i aprendre des de tu mateix. I si tens interès en aquella temàtica, t'agrada molt més i no et costa res buscar informació.
M'agrada molt que ho diguis d'aquesta manera i tant de vora ens estiguessin escoltant altres estudiants treballar amb ètica l'ús d'aquestes noves ideologies i així és com ha de ser no només quan s'estudia sinó en tot a la vida. Qui t'ha ajudat o qui t'ha guiat, qui t'ha acompanyat en tot aquest procés?
La meva mare i la meva tutora del TDR ja des de principi m'havia adorat més idees i primer em va dir que fes com una pluja d'idees del que m'agradava i del que voldria fer. I en aquella pluja d'idees va haver big data, va haver interès artificial, chatbots i tal. I ella em va anar guiant sobre idees que podria fer, però la meva mare, com ja té com una mica d'interès en les empreses, em va ensenyar un nou mètode que es diu design thinking, que és una manera d'ordenar tot el mateix per fer com...
com la teva pràctica en un ambient de tecnologia. Llavors em va ser molt més fàcil, però bé. Si hi ha un acompanyament familiar, ara en parlarem, perquè, per exemple, el David deia que el seu pare és arquitecte, de ben segur que també l'haurà aconsellat força bé. A la família del Gerard hi ha uns quants castellers, de ben segur que també li hauran donat un cop de mà, i a l'Elsa no ho sé, ara li preguntaré, a veure. Hi ha hagut acompanyament, també. Sí.
En el meu cas, la meva mare no havia sigut ballarina, però va ser professora de la universitat i va portar TFGs. Llavors tenia una idea de com era el TDR, com s'estructurava i tal, i em va ajudar bastant. Més en la part d'investigació i d'estructura que no pas tant en la temàtica, en la qüestió d'aprofundir. Sí, en la temàtica vaig ser jo més.
la que va fer-ho, evidentment. Però ella, quan estructura la forma i tal, em va ajudar molt. I evidentment els tutors també que hem tingut ens han ajudat molt. Ara en parlarem també de l'estructura, de la dificultat o no. Això ja depèn de cadascú a l'hora de començar una investigació, saber quines fonts són les que s'han de consultar, processant totes les dades que s'obtenen al llarg d'aquest procés i després arribant a unes conclusions.
Això ha de tindre clar que el treball de recerca segueix una estructura similar a aquesta. Pel que fa a la temàtica, què t'has trupat quan has anat a entrevistar o a preguntar?
La meva part pràctica em va resultar fàcil, perquè com que coneixia sobre el tema, tenia molt clar quines preguntes volia fer tant els ballarins com els entrevistats. Però pel que fa a la part teòrica, el marc teòric, sí que és veritat que vaig trobar més dificultats perquè el ball esportiu no és un esport com per exemple el futbol, que és molt reconegut. I per tant no hi havia tanta informació i em va ser més difícil la recerca. Quines preguntes feies quan entrevistaves a la gent?
feia preguntes de l'estil de si elles es sentien nerviosos abans de competir, com reaccionaven les seves emocions després d'un mal resultat i així. Això va acompanyat també en la psicologia d'una persona. Sí, sí, evidentment. O sigui, el treball estava bastant basat en la psicologia.
Algun obstacle que hagis hagut de fer front a l'hora d'aconseguir aquestes dades i després trobar uns eixos que les puguin articular o que permetin extreure les conclusions?
Bueno, vaig fer servir el programa de Google Docs i no vaig tenir cap problema. Però sí que és veritat que vaig enviar, l'enquesta en aquest cas, la vaig enviar a pocs ballarins, perquè coneixia pocs ballarins que practiquessin aquest esport. Per tant, considero que la mostra va ser una mica petita i que si volguéssim fer un estudi més global hauria d'haver enviat aquesta entrevista, o sigui, aquesta enquesta a més ballarins.
Això t'ho han dit en l'avaluació, que la mostra era... Això és una autocrítica que tu et fas. Sí, és una autocrítica, però no. Molt bé, parlaves de la teva mare, docent universitària i, per tant, amb un coneixement de com s'ha d'estructurar un treball d'aquestes...
de la família sempre un puntal a l'hora de fer costat en treballs de tal magnitud. Sí, en el meu cas m'ha ajudat molt. Per exemple, perquè els tutors evidentment ens ajudaven, però tampoc no hi podien dedicar molt de temps. Per tant, jo em vaig recolzar molt amb la meva mare, sobretot a l'estiu, perquè com que els professors marxaven de l'insti alguns, alguns ens vam quedar sense tutor. I sobretot a l'estiu, ma mare em va ajudar molt.
Ostres, això que hi ha aquests canvis, no?, en els equips docent, de vegades... Sí, va dificultar una mica. ...unes males passades. Aixa, feies casim al cap, a tu t'ha passat això també? No, no, però en teoria aquest any es jubilava, però gràcies a Déu es va quedar fins que vaig acabar el TDR i el Samba. Aquesta setmana és l'última. Això és per fer-li un regalàs, eh? Clar.
David, ara que l'Elsa ens parlava del suport que ha tingut a casa seva, segur que l'heu tingut tots, al final la família és qui fa aquest gran acompanyament. En el teu cas, el teu pare ens deies que és arquitecte, no sé si et va motivar o et vas peronar a ell a dirigir també la teva recerca per...
Per on va anar aquest certificat d'eficiència? Sí, em va motivar a l'hora d'escollir el tema perquè sabia que al final si alguna dada no la trobava o no l'entenia, tenia aquest recolzament a casa que em podia ajudar. Sobretot mon pare em va ajudar a fer-me entendre com funciona el programa que s'utilitza per fer aquest certificat. I si algun resultat no l'entenia, explicar-me com va.
És a dir, que has fet servir un programa professional que un expert o algú del RAM utilitza. Sí, com el que faria un aparellador, un arquitecte, qualsevol que estigui licenciat per fer això. Quines dificultats t'has trobat a l'hora de, ara que parlàvem d'esculls, de vegades superar a l'hora de treballar o de processar unes dades?
La veritat és que poques, bé, vaig fer una anàlisi de la meva casa, la superfície, les instal·lacions que tenim, finestres, parets, tot, i realment aquestes dades no van ser molt difícils per això, perquè mon pare desconeix com és l'estructura de la casa i tot això, i ja sabia fer anar el programa, o sigui que ho vaig assolir bastant bé.
A l'hora de treballar el marc teòric, ara que també en parlàvem fa un moment, ho coneixies també? O aquí sí que has hagut de picar més pedra i consultar més fons? Sí, aquí ja vaig tindre que consultar més fons. Sobretot del marc teòric el que més em va costar va ser tot el tema dels ajuts i les subvencions que hi ha a Catalunya per tot el tema de l'eficiència energètica, que hi ha moltes fonts, cada una et diu una cosa diferent, llavors això sí que em va costar bastant més.
Això és també aquella informació que va variant en funció de qui governa o deixa de governar, si hi ha ajudes que venen d'Europa i que és compatible o no en sol·licitar a casa nostra, si és que volem demanar una altra cosa o aquella família té uns ingressos o una persona és més gran de no sé quina...
no sé quina edat, alguna conclusió així que treguis, que tot podria ser més fàcil, segurament. Depèn molt de la situació que hi hagi en cada casa, de la situació de la família, del que cobren, de quina és l'eficiència d'aquella casa, depèn molt de tot, és molt subjectiu. Gerard, i en el teu cas, quines dificultats t'has trobat a l'hora de tirar endavant aquesta recerca? Doncs que és un apartat que no està estudiat,
i l'has de començar des de zero, i que per trobar documents antics no hi ha webs, no hi ha xat que ho faci, no hi ha res. Llavors, sobretot llibres, he fet servir molts llibres, i entrevistes i parlar amb gent gran, gent que en sap, que ha viscut antigament i que és qui ha d'explicar a les noves generacions què ha canviat.
Moltes fonts escrites i també orals, pel que ens estàs dient. Com l'entrevista de la Rosa Oliver, ella sí que és més actual, però ja em va explicar com venien els primers grallers, on es van formar, a la seva escola de música, al Taclea, a Tarragona, com formen, etcètera.
amb l'Oriol Oliver, també és el president dels xiquets, graller format a les MOOC, em va facilitar un munt de llibres i em va explicar més les diferències actuals. Vaig parlar amb un luthier, és la persona que fa els instruments, doncs en aquest cas vaig anar a buscar un timbal que vaig encarregar.
i em va explicar el procés de fabricació, per qui va començar a fabricar-ne i tot això, doncs són fons orals que possiblement quan ho fas no ho valores la importància que tindrà en el treball però quan el veus finalment redactat i imprès dius ostres, menys mal que li vaig dir allò aquell dia perquè si no
No sé com ho hagués dit això perquè no ho podria haver trobat enlloc. Parlàvem de l'acompanyament que hi ha hagut per part de la família, a casa teva també, de fet el teu pare va publicar ara fa uns quants anys una edició, no recordo ara el títol. Un llibre sobre Santa Úrsula del 2019. Exacte.
Ell més en la part castellera m'ha ajudat, de fet el tema gairebé que va ser culpa seva perquè jo sabia que volia fer alguna cosa relacionat amb la música perquè és un camp on jo puc tirar milles però em sembla que va ser un dia que jo estava esmorzant unes torrades i ell va sentir un vídeo d'un castell i vaig sentir unes gralles que estaven molt malament.
I vaig dir, ostres, quina colla són. I amb això ho vaig anar fent i vaig acabar analitzant totes les colles de Catalunya gairebé. A algú li ha passat alguna cosa així semblant al Gerard? Esmorzant una torrada i s'il·lumina, li arriba un input a través de la tele o del mòbil i diu, tirem per aquí?
Teníeu més clar. Sí, sí. Escolteu, i cap a on enfoqueu ara els vostres estudis? Perquè sou a segon de batxerat, ens heu dit que el TDR ja l'heu presentat. De fet, una bona base, tota una motxilla ja de coneixement que us endueu després cap a futures investigacions que hagueu de fer, siguin similars a aquesta, una temàtica semblant o no. Al final, l'estructura o la metodologia a l'hora de treballar
és un coneixement que ja porteu adquirit cap on enfoqueu ara la vostra formació o no, que és el que teniu pensat de cara a partir de l'any que ve.
Si arribem a la nota i la Pau va bé, suposo que l'enfocaria més en un àmbit d'informàtica i programació, i si em donen la nota faria enginyeria informàtica, que és un grau on és tot generar la programació i la informàtica, que també té moltes mates i no és una cosa que em faci molt contenta, però sí, seria una cosa enfocada allà.
Ho teniu clar tots el que voleu fer de cada any que ve? O hi ha dubtes? Ho dic perquè de vegades ens fan decidir coses de les que potser no estem molt convençuts o potser no és el moment i prendre una decisió amb, suposo que teniu 17-18 anys, és una edat que per algú li pot semblar encara prematura a l'hora de...
prendre una decisió, doncs, tan gran de com enfocar uns estudis o què puc o vull dedicar quan els hagi completat. Sento que has estat a anys 18, quasi, crec que som encara molt joves, com per decidir ja una carrera universitària. És a dir, pots estar ja dos anys dins de la carrera i, clar, canviar la idea, perquè a molta gent li ha passat, ha estat com dos anys fent medicina, bueno, si entra, o fent qualsevol cosa, i després, clar...
veus que no és el que t'agrada, no és el que t'apassiona i no et veus allà treballant com més de 10 anys. O estàs fent, per exemple, alguna cosa relacionada amb, no sé, amb AD, per exemple, i després et veus que t'agrada molt més la biologia o alguna cosa així relacionada. Crec que encara necessitaríem com més pautes per veure què és el que ens podria agradar, coses que ens podria guiar per decidir el que fer, no sé.
El teniu aquest guiatge, però? No sé si ja heu fet visites a les universitats en les exposicions dels graus o les llicències que s'estiguin impartint, les que a vosaltres us interessin. Això ho heu fet? O us visiten a l'institut per explicar-vos quin és aquesta oferta formativa? No només d'universitats, al final els estudis es poden encaminar també cap a la formació professional. Això ho teniu?
Bueno, el saló de l'ensenyament, quan anem a quart d'ESO i ara segon de batxillerat tornar a l'hemanari. Molt bé. Va, Aixa, ens ha quedat clar. Elsa, tot i que no li agraden les matemàtiques, però... Però Déu-n'hi-do. Elsa.
En el meu cas no té res a veure, sincerament el que vull estudiar amb el meu TDR. Si arribo a la nota, perquè és una cosa que ens preocupa a tots, però si arribo a la nota m'agradaria fer un doble grau d'ADE amb finances i comptabilitat. Perquè, bueno, no sé, jo sento que és una cosa que m'agrada i que se'm dona bé i les assignatures que més assemblen a l'INSTi són bastant relacionades amb això i per això tinc això en ment.
Hi ha alguna cosa que no t'agradi? A tu les matemàtiques, clar, si fas administració i direcció d'empresa, escolta, alguna cosa de números hauràs d'acabar tocant. Sí, les mates m'agraden. El que no m'agrada tant és la física, la biologia i tot això, per això faig el batxillerat social, amb mates, però el social, perquè tot el científic no... Aquestes són les famoses matemàtiques aplicades a les ciències socials. Sí, aquestes són. O estan aplicades a les ciències socials? Després són matemàtiques. Sí, sí.
Va, que el David estava mirant ara amb una cara, i clar, ell és home de números, a veure, explica'ns. Bueno, sí, el meu treball de recerca tampoc té molt a veure amb el que vull estudiar després, no? Jo havia pensat fer una carrera d'Economia i després ja mirar algun màster, o si no, aquesta opció del doble grau que diu la Elsa també me l'havia estat mirant.
Per tant, doncs, economia, administració i direcció d'empreses aniria per aquí. Quin batxillerat has fet? Jo el social. Has fet el social, també? Potser l'haver tirat endavant, aquest TDR vinculat a l'eficiència energètica, tenia alguna cosa a veure més amb qüestions científiques. No, no, no, que... Molt bé, Gerard...
Jo encara no ho tinc clar de tot, estic variant entre dues opcions, però com que no he de fer una selecció ara actual, doncs de moment vaig a tope amb tot. Una idea és fer Magisteri i Educació Primària, per això necessito fer les PAP i les PAU, he d'anar l'institut cada dia.
I per altra banda, a les tardes vaig al conservatori, estic estudiant trombó, no timbal, el timbal és un extra que faig, però amb el trombó hem de seguir estudiant i fer el superior, en principi a Barcelona, que també he de fer unes proves d'accés per les quals m'estic preparant, aleshores va tot per separat i a última hora puc decidir-ho. Quan heu d'escollir? Quan s'ha d'establir aquell ordre de prioritats? Ho sabeu, això?
Al juny, cap a final de curs. Cap a final de curs. Escolteu, molt ràpid, per acabar, us preocupen les notes? Almenys per la sensació que m'heu transmès, en algun moment ha sortit això de la nota. Tanta por fa, la nota? Sí, sí. A veure, us puc preguntar la nota del TDR?
Sense, vull dir, si no voleu dir no la dieu, però vaja, tot el que heu exposat aquí, la vostra oratòria davant dels micròfons, és boníssima. Suposo que la presentació davant del tribunal que us va avaluar va anar de primera, tant estudiat com ho portàveu i treballat sobretot. Per tant, deuen ser notes boníssimes.
I va ser un 10. Un 10. Un 10. Un 10. Un 10. I un 10. I per què patiu tant per la nota, doncs? Què us preocupa d'ara fins a final de curs? Doncs la nota de l'espau. Clar, depèn de la mitjana de batxerat i com vagin els exàmens de juny, depèn ja de tot davant de l'UNI. Però esteu ben preparats, no? Sí, sí.
Jo l'única dificultat que li puc veure és que és un curs on has d'estar a tope des del principi perquè qualsevol nota compta amb el que faràs en el futur. Llavors no et pots relaxar en cap moment del curs ni afluixar una mica. Però tampoc és... Però ho esteu a tope. Sí. M'he vist el moment que creuaves els dits. Ah, em dic... Com si creu...
Com si creuessis els dits. No, home, no, escolta, la sort potser ajuda, però la feina feta i tot el treball, tot l'esforç que hi ha al darrere, això és al final el que acaba donant els fruits. Així que, Gerard, David, Elsa i Aixa, gràcies per compartir aquesta soneta amb nosaltres. Escolteu.
Que vagi molt bé, que segur que anirà aquest segon de batxillerat. Moltes gràcies.
Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu. L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Vinga, barrelleu els estudis d'Altafulla Ràdio a l'Avinguda Marquès de Tamarites dijous i després d'aquesta visita d'estudiants de segon de batxillerat de l'Institut d'Altafulla és dia de fer-la petar una estoneta amb la nostra jardinera capçalera en Joan Maria Vidal. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa. Joan Maria, bon dia, benvingut. Molt bon dia, què tal, com estàs? Molt bé, escolta, amb aquests dies de tardor... Home, molt bé, molt bé.
La setmana passada es va dir d'hivern i em vas estirar les orelles, doncs et dic que avui diré de tardor. Però és així, és tardor pura, no? Sempre ens queixàvem que no hi havia tardor i ara tenim que agaudir-ne molt, agaudir-ne molt. I tant. Vam passar una mica el rasclet per treure uns quants pàmpols de les moreres, que encara estan caient, i fa maco, tu, és tardor. Les podes? No, m'espero més endavant a podades. Vull que caiguin tots els pàmpols.
Molt bé, molt bé. Si les podem ja, també està bé, i si ens esperem, doncs fantàstic, cap problema. Molt bé. Escolta, mira, vaig de cara barraca, obrim línies del telèfon del directe, el 977-6505-93. Ens encanta que participeu en directe. 977-6506-93.
I també del WhatsApp del programa. Deixa'm mirar. Podeu trucar per qualsevol sugeriment, pregunta, qualsevol consulta amb jardineria. És superbenvingut. Així que ho sabeu, el 977-650693 o a través del WhatsApp, que dirà ara l'Eduard. 660-355-717. 660-355-717. Fiu complicat, això, eh? Aquest no me'l sé de memòria. Hauria de ser el mateix telèfon del fixament. Jo no entrarem ara amb aquestes coses que...
Molt bé. Va, volem rebre consultes, preguntes, recomanacions, res, xerrar aquí una miqueta de feedback amb l'espai de jardineria. Perfecte. Però deia, cavall de cara a Barraca, perquè la setmana passada vam acabar dient molt ràpid no sé què de les puncèpties, la planta del Nadal, i dic, va...
fem-ho bé perquè si no després passarà allò que arriben aquells dies tan assenyalats que qui més qui menys rep gent a casa i si és que han pogut conservar la Ponsetia de l'any passat perquè ens ha viscut, l'hem tractat bé i no sé què, no la tindrem allò amb les fulles vermelles com ens agrada.
Per tant, va, si us plau, aquells tips que tant ens agrada donar. Vinga, punt 7, ja. Són aquestes plantes de Nadal, les típiques Nadales, les típiques amb color vermell, tot i que hi ha diversos colors, diversos tamanys, després en parlem i tal. És una planta que ens fa Nadal, és la típica de Nadal, tant com això com una vet o com aquests rams d'eucalipto.
de vesc, de grèvol, la molsa i tot això, no? I la punxètia és una planta que els nostres centres, tot el que venim és d'aquí a Catalunya, molta d'aquí al tarragonès i la canó del manesme. Però tot ha criat d'aquí. Sí o què? No em pensava que això venia de l'estranger? No, no, no. Però perquè, clar, no ho és d'aquí. De fet, el nom de punxètia un dia m'ho vas explicar. Molt bé. Era un senyor que es deia, no sé què, punxepti.
Era un ambaixador americà a Mèxic. I a la part de Mèxic, sobretot més al sud, la Ponsetia es fa enorme, es fa gran. Creix, arriba més de dos metres i mig i tres metres, es fan arbres i floreix d'aquesta forma tan espectacular. I ell la va portar cap a Amèrica, cap on ell vivia i tal. I llavors, clar, era la planta del senyor Ponset. El senyor Ponset, Ponset, Ponset, Ponset, ja.
I s'agrada així, i tant, i tant, i tant. Doncs bé, és una planta que forma part de tota la part Centroamèrica, amb molta calor. Llavors, als hiverns no els nota perquè arribi el fred. O sigui, no els nota perquè el dia es fa més curt. I un dia que vam parlar i tornem a parlar de la floració, de per què les plantes com floreixen i què fan... Però aquí es cultiva, eh? Que és el que tu ens deies. Totalment.
Ara, per això t'ho has introduït, però sí, sí, en cultivem aquí, des de mes de juliol es planten, es planten en plançons ja molt petits i van creixent, van creixent sense cap problema i sense llum artificial, sense res, es fa i es fa amb aquesta vermelló. Però entenc que en hivernacle es deu fer... Mira, estan totes moltes en un bracle.
Què és? L'ombracle és que la temperatura és la mateixa, però t'evita grans pluges molt fortes o pedregades, o inclús el vent. És un sombrage, un sombratge, un ombracle. I evita això. Llavors, aguanta les temperatures que estem tenint superbé. Si baixa molt, tenen uns plàstics que es poden cobrir perquè no baixi tant de temperatura, perquè és una planta, com deia, de Centra Amèrica, que...
està molt basada a calor, però no a fred. Llavors, quan baixem de 3 graus, 4 graus o així, pateix una barbaritat. Però aquesta planta, què fa? Vol florir quan la resta de plantes no floreix, no floreixen, perquè la primera vera i l'estiu hi ha molta competència i els polonitzadors són cada cop, tenen de triar, hi ha molta competència per fer flor i atraure aquests polonitzadors. Què fan? Floreixen a l'època que menys floreixen les altres, que no hi ha tanta flor i és a l'hivern.
Però no tancar-hi a l'hivern per la calor, per la temperatura no, ni per calor ni per fred, sinó no tancar-hi a l'hivern perquè el dia cada cop és més curt, hi ha menys durada d'hores de llum, menys producció de fotosíntesi, llavors la majoria de plantes com que hi ha menys producció no fan l'esforç i aquesta diu ara és la meva i floreix.
Què ens passa? Que quan tenim una poncetia, que ens aguanta, que ens aguanta fins l'any que ve, que dius, ostres, que bé, aguanta, està maca, ostres, està esplèndida, ens trobem en molts centres comercials que la tenen d'un any, l'altre any, i la planta està maca, però arriba ara, aquesta època, i no es posa vermella, i es queda verda, i dius, ostres, no se'n posa vermella, no? Llavors, sents de tot, que si és un tin artificial, que si se'ls hi posen coses... Sí o què? Sí, sí, sí, sí, però...
I realment és una planta que està esperant que arribi el dia que cada cop hi hagi menys durada d'hores de llum. Què passa? Que nosaltres les tenim a interiors, en centres comercials, en botigues o a dins de casa, que quan es fa fosc el que fem és obrir la llum artificial. La planta no nota que el dia es faci curt, gairebé el contrari, hi ha més hores de llum. I llavors estàs esperant, esperant, esperant per preparar el moment de floració.
Llavors, el que hauríem de fer és si tenim aquestes punceties d'anys anteriors que estan verdes, que estan maques, que a l'igual tenen una fulla més petita, però que han anat creixent i estan maques, posem-la en un lloc on no es rebi llum artificial. Una habitació que tenim que no utilitzem, un safreig o un bany, inclús. Els bany a vegades tenen una finestra o a vegades no. Aquest és l'altre tema. Si ho posem en un lloc que és totalment fosc, com un magatzem, un garatge, un rebost que no té finestra...
Vigilem amb això, perquè també hi ha la típica cosa, tapa-la amb una bossa. Això t'anava a dir, jo he sentit d'això d'un sac d'aquests de brossa. Sí, vigilem amb això perquè llavors vol dir que la planta deixa de produir totalment, és a dir, no passa a produir poques hores de llum, que seria tranquil·lament des de les 8 del matí fins als 5 de la tarda, no, passa a zero producció. I no és que noti que el dia es fa curt, sinó que de cop ja no hi ha dia. I llavors, si féssim així de dir, mira, la tapa un parell de dies, la trec, la torbo a un parell de dies, doncs la trec,
Et serviria, però estàs afectant molt a la planta, a la producció, a part d'afectar-li, saps això que et diuen del son? Sí, sí, sí. Doncs bé, la planta l'estàs afectant directament, que no fa fotosíntesi durant dos dies seguits, que no passaria res greu, però clar, si ho anem fent així o la deixem cinc dies, la planta la mataríem.
En 5 dies n'hi hauria prou, perquè... 5 dies sense producció? Tu aguantaries 5 dies sense menjar, Eduard? Sense menjar no ho sé. Clar, aquest és el tema, no? Llavors, el que genera energia, el que els fa el menjar, la conseqüència del terra i de la llum amb la fotosíntesi, no? Llavors, és molt difícil. Mira, en transport de plantes, de plantes que venen d'Holanda o que venen de qualsevol lloc, al màxim és dos dies, es diu, perquè si no ja comença a revertir la producció. Llavors...
Si ho entrapem en una bossa o així, o el posem en un garatge o en un magasem o en un rebost que no tingui llum artificial, posem-la un dia, dos dies, o simplement, quan arribem a casa, l'hi posem. I el de dia la traiem. Això seria ideal. Escolta que no puc estar amb un llavall, amb un llavall. Posem-la un dia, traiem-la, trobem-la l'altre dia. És a dir, que la planta vegi que ja té menys producció, que la durada de dies fa més curta. Però realment, el millor seria posar-la en un lloc on donar-la al revés llum artificial.
que l'obres un moment perquè vas al bany i obres allò, cap problema. Però teniu finestra i una habitació que no utilitzeu gaire, allà és idoni. I de cop la planta el que farà és, ja és la meva, ara és l'època de florir. Llavors, la floració de la poncetia no és vermella.
Un parell de preguntes abans d'obrir aquest altre capítol. Si continués rebent llum artificial o continués rebent llum, al final, aquesta planta no acabaria... No floreix. No floriria. No floreix.
I això, mira, és que... A part ens ha de dir accions comercials, perquè aquí al Caprabón tenen una que fa 7 o 8 anys. Sí, és molt grossa, sí. Sí, sí. L'has vist mai a vermella? No ho sé. No, no, no, no. Ni un sol dia. És a dir, que no té per què... És a dir, no acabaria florint. I la planta continua vivint igual i... Sí, però la planta està esperant alguna cosa que no arriba.
I estàs preparant-se per alguna cosa que no arriba i porta molts anys preparant-se, no? Llavors és típic, és molt típic en moltes cases. No va florir, llavors quan ho saben l'any que ve ho fan i a més la floració llavors és molt espectacular, és molt maca una floració de segon any o de tercer any. És molt maca i té connotacions diferents i fa que sigui maca. Però clar, si no arriba aquesta durada menys de dia, menys hores de llum...
no fa la fluoresció. Per tant, no floreix i ara aquí, encara tinc una altra pregunta, però ja obro el que anaves a dir després. Per tant, la planta ni floreix ni posa les fulles del tombant de la flor vermelles. Exacte, exacte.
Segona pregunta que et volia fer i ara parlem d'això. Digues, digues, digues. El que es posa a vermell són les fulles. Ja ho he dit. Digues, digues. Quan una puncetia ens dura o aconseguim que visqui d'un any per l'altre o més temps, per què les fulles són més petites?
Abans ho has dit, abans has parlat també d'aquesta fulla més petita. Totalment, totalment. Mira, hi ha una cosa que és molt clara, que és que si la temperatura és alta, la planta permet ho tirar molt. I si la durada de llum és la que pertoca, pot fer-ho, pot fer-ho amb catetes grans. Llavors, com més llum i més sol i més calor rep, més grans poden ser aquestes fulles per rebre aquesta temperatura alta. Només les tenim dins de casa. Sí. Les tenim dins de casa que quan fa massa calor què fem?
i posem aire condicionat. També no reben gens de sol o molt poc sol, quasi gens. Al bosc de Mèxic t'arriba en sol directament. Llavors, és com una placar fotovoltaica al final. Com més calor tenen i més llum reben, més gran poden fer per produir més energia. I això juntament també acompanyat amb un tema del test.
Quan tenen un test petit que no s'ha trasplantat, tal i qual, també ajuda, és com la part, podríem dir, exagerada d'un bonsai. Un bonsai és una planta que està en un espai massa petit, massa reduït i ha de produir un petit. Llavors, si ho sumes tot, el fet que les temperatures no són prou altes, el fet que no tenen prou llum com el que necessiten i que tenen un test petit, genera aquesta fulla més petita. Això no vol dir que la planta estigui mal alta, sinó que s'adapta a la situació en què està. No n'hi ha cap problema.
Perquè això no vol dir que estigui fulla petita i que no sigui espessa. Eren fulles petites i estan maques i estan maques cofolles. Ens viuries, a dir, la poncetia a l'estiu, en un terrat i a l'hivern, per això que dèiem ara de les temperatures, l'entrem dins? I tant, sense cap problema. Ideal, ideal, idoni, seria que l'estiu estigués millor que entre sal i sombra, que dius, mira, si li toca el sol fins a les 12.30 o li toca a partir de les 12 o de les 3 fins al vespre. Però entenc que també és crema, com una altra planta, que el bat del sol...
Es cremaria, no, t'ho dic la veritat, Eduard, si l'haguessis ficat des de naixement no es cremaria, si a l'hivern la poguessis cobrir, que no patís fred, no es cremaria d'absolut, però clar, són fulles que apenes els he tocat al sol, llavors, clar, si de cop la poses al ple sol, però si tu l'adaptessis, la deixis cal el sol, ostres, tindries unes fulles que diries són més grans que les que tenien habitualment, la fulla arriba a fer tranquil·lament gairebé 25 centímetres, i és un tros de fulla.
L'hàbitat natural, eh? Són arbres molt grans, molt delicats, molt dèbils, és a dir, ràpid amb una ventana es trenquen. És veritat, això a casa ho veiem també, com amb un petit cop, una... És típic de treure a vegades una fulla, es tira una fulla i arrenques la branca. I fas...
perquè són branques molt senzilles, molt dèbils realment aquí la veiem com a planta petitona i tal i qual però és com un arbust molt gran i he dit arbre perquè es fa molt a l'alçada i a la definició d'arbre i arbust és igual quan supera els dos metres però és una planta molt densa llavors és una planta delicada en aquest sentit però és una planta molt nitana, molt forta en condicions com les que li pertoquen llavors clar, aquí
què fem? La posem a dins pel tema del fred, avui a la nit ha fet prou fred com perquè això patissin, llavors les tenim a dins, que provem perfecte, les guardem d'aquesta temperatura baixa, però la llum no és la que toca. I llavors, bueno, que és senzill. O a vegades dins de casa, en un lloc en què a la finestra hi toquen un ràtol sol, que a vegades ens passa, ostres, veus que deia la planta, agafa una vigorositat, doncs la punceta és un d'aquests exemples. Fulles vermelles. El vermell és la fulla, no és la fola.
Aquesta planta és molt intel·ligent. Aquesta planta és la que diu, vaig a florir quan la resta de plantes no floreixen, per tant seria el màxim proveïdor de pol·len, de nèctar, els insectes pol·litzadors. Què puc fer per atraure més? La flor és molt petita, la flor és groga, de totes les ponceties són grogues molt petites, al vell mig, just de la punta dels brots. Llavors, què fa? T'anyeix les fulles del voltant d'un color viu per tal de fer molt més atractiva aquella flor. Llavors, són fulles que fan la fotosíntesi
Exactament igual, que el que fan és tenir aquesta fulla, treure la clorofila, que és el pigment de color verd, per un pigment de color vermell normalment, perquè n'hi ha altres colors, i el que fan és donar aquesta tonalitat tan vermellosa, tan típica, que la gent li pregunta des de quina flor és la punceta i et diuen vermella.
I no, no, és aquesta petita flor al mig, molt petita, estem parlant d'un centímetre menys, d'un centímetre cada flor, que en fan diverses juntes, i està el pom de les branques, i és el que et fa florir. Però fixa que intel·ligent diu, floreixo quan menys floreixen, i a sobre el que fa és tanyir les fulles per ser molt més atractiva.
Només les del costat de la flor? O ho podria quedar fent amb totes les fulles? No. Ho farà només al voltant de les flors perquè és purament atractiu. I aquestes fulles vermelles fan la fotosíntesi però amb un nivell molt més baix que les fulles verdes. Per això fa només les d'aquest voltant. Veuràs que és un primer i un segon pis. A vegades les del tercer pis queden com estenyides. Queda com un verd que veus els nervis marcats en vermell. I una cosa així és típic. Ja et dic, també n'hi ha en blanc...
també hi ha rosa, i després també hi ha altres colors, que són virgueries, que són virgueries. Es fan experiments de la mateixa manera que, per exemple, amb les roses? Sí, no és que es facin experiments artificials, però sí que es busca aquestes combinacions úniques, específiques, a través de barrejar diferents ponceties, és a dir, de forma natural, és com...
com barrejar una mula amb un cavall amb un burro per fer una mula, no? Sí, sí, sí. Doncs la puncetia igual. I trobes punceties vermelles amb ratlles a l'atzart de color blanques, vermelles que semblen com esquitxades de lleixiu. Sí, sí, sí. Hi ha roses, hi ha un altre tipus de puncetia que es diu princetia, perquè...
és més petita, se li posa aquest nom així més cuco, i és més petita amb unes fulles més apuntegudes, i tenen colors també molt macos, un rosa fúcsia, un vermell bordeus, i hi ha també el blanc, el taronjat, que és un taronjat ocre espectacular, i clar, que dones normalitats de...
que és una meravella, és una meravella. I sé que el vermell, dius, és de més de dalt, però cada cop es combina més aquests colors així amb ocres, amb blancs, amb esquitxats, i també, com que parlàvem que la poncetia és abra, també els productors cada cop fan models diferents de tallar amb un sol tronc, anar-la apodant, perquè dalt tinguis la típica copa. Doncs aquesta típica copa, també cada cop s'adorna també amb una copa i a baix amb ponceties petites de diferent color. I tens una composició espectacular, també, és maquíssima.
Escolta una cosa, i l'aigua? És el punt més delicat de la poncetia. Ens queden res, un minut? La poncetia l'hem de regar quan té set. Només quan té set hi ha poca quantitat. Llavors, normalment és poc i sovint. I a més, dins de casa, les calefaccions o així, assequen moltíssim. Si fóssim capaços d'observar la poncetia, veuríem que les fulles cauen una mica. Quan cauen, la reguem i es recupera. I una cosa molt important, Eduard, quan tenim aquestes plantes habitualment ben bolicades, ben bolicades a dalt,
Si la comprem als súpers, que en parlaríem, perquè estan criades d'una forma molt, molt, molt ràpid... De fet, t'anava a preguntar també per què n'hi ha de tan barates i d'altres que... Perquè ja potser es poden crear amb condicions molt, molt, molt, molt, molt exagerades, que són hivernacles, amb diòxid de carboni, amb llums ultraviolets, que fan que creixin superràpid, tan ràpid que se'ls ha de posar un producte...
que es diu un analitzador perquè queden petites i queden cuques, però quan surten d'aquelles condicions, aquelles posicions són molt barates, perquè triguen menys d'un mes a fer-se. I quan surten d'aquelles condicions, no s'obreviuen. És típic que les veus, és molt fàcil d'analitzar, perquè les veus en supermercats, les veus en llocs així a l'engròs, i veus que van amb bosses de plàstic cap dalt, perquè les parts de baix ja estan grogues, i es veuen com engrogueixen, perquè surten d'aquelles condicions tan típiques.
Però una cosa important, tant com és un lloc com l'altre, com intenta sobreviure aquelles, no passa res, però traieu els dits plàstics o aquests papers de cel·lofant que porten o així, talleu-los de baix, deixeu que respiri de baix, que mai, mai, mai, a la punteta hi quedi aigua acumulada. La regueu, que l'aigua surti i la deixeu. I quan torna a estar sec, la tornem a regar. Amb calefaccions a l'hivern o així, a vegades cada dos, cada tres dies, cada quatre. Que toqueu el terra i està humit, no la regueu.
No afegeixo res més perquè no teniu més temps. Joa Maria, fins dijous a la setmana que ve. Molt bé, moltes gràcies. Nosaltres ens hem d'acomiadar, però abans, Raquel, reflexionarem, si et sembla, amb avui una frase cèlebre de Winston Churchill. Sí, diu que el pessimista veu dificultats en cada oportunitat i l'optimista veu oportunitats en cada dificultat. Dificultat.
Doncs que cadascú vegi dificultats o oportunitats en funció de com sigui. Això ho deixem a mans de tots vostès. Raquel, que acabis de basar un molt bon dijous. Igualment. Adéu-siau. I a tots vostès. Els esperem demà divendres, a l'hora de sempre, aquí a la seva sintonia de proximitat. A reveure...
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom.
Más un teléfono móvil con 60 GB de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Aquest diumenge, 30 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de l'Escorxador. Celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Capacitats Diverses. Amb la música de, com no pot ser, del DJ Char, lectura del manifest i servei de bar. Us hi esperem. Platoni tan romàntic, really magnètic, les coses van amunt i apagades a baix...
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell.
Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Quatre persones han resultat ferides