Doncs seguim a la sintonia d'Ona la Torre i avui volem fer esment de la victòria de Daniel Rovira de l'Horta Torrenca en el concurs de cultivadors de calçots. La 38a edició del certamen ha tingut lloc aquest diumenge a la ciutat de Valls en el marc de la gran festa de la calçotada.
Recuperem l'entrevista que li va realitzar la nostra companya Anna Plaça al programa Baix Gaià El Dia, que ens explicava com es preparava aquest certamen, però abans escoltem el missatge que ens acaba de fer arribar.
el pagès de Torre d'en Barra sobre com ha anat aquest concurs de cultivadors de calçots en el marc d'aquesta gran festa de la calçotada que va plegar ahir milers de persones a la capital de l'Alcà.
Bon dia, doncs la veritat és que va ser un concurs bastant ronyit perquè la veritat és que el nivell de les manades que es van presentar doncs era molt alt i la veritat segons els jutges va costar, va costar, va costar perquè realment hi havia molta igualtat, els calçots eren molt macos tots
i bé, aquest any s'espera que siguin d'un nivell molt superior perquè aquestes aigües i tot això ha anat molt bé i clar, tothom tenia un calçot molt maco, o sigui que ha sigut un concurs que ha sigut molt renyit
que ha costat molt, com cada any, evidentment, perquè cada any és diferent, ni que no ho sembla, ni que facis les coses tu igual, el clima, la terra, la pluja, bueno, tot influència, i llavors cada any és un repte nou i molt contents, molt feliços d'haver aconseguit aquest triomf.
I també enhorabona al segon i al tercer premi que també s'humoreixien i a tots els participants en general perquè realment, com us he dit, hi havia molt de nivell.
Avui al Baix Gaià el dia parlarem de sector primari, parlarem d'agricultura, de gastronomia, també ho farem amb un dels pagesos, no sé si pocs o molts, perquè queden al Baix Gaià, segurament dels pocs, en Dani Rovira, responsable de l'Horta Torrenca. Dani, bon dia, benvingut. Bon dia. Ciao.
Plena temporada de calçots. Com està anant? Ha arribat a plojar així com a molt de cop i de manera insospitada després de tots aquests anys que portàvem de sequera. No sé com us està condicionant això ara. Bé, condicionant una mica a l'hora de la collita. El que passa que evidentment l'aigua sempre va bé.
I a més una de les coses que és el menys favorit és que ha començat abans la campanya, perquè com que també va ploure el mes de desembre i ha fet molta segó, el que fa és que el sol vagi tirant més, creixi més, i llavors el tinguem més aviat.
Reveieu, doncs, una bona campanya, perquè és això, no? La campanya, quan la vau donar per començar de cap al novembre, normalment? Sí, jo normalment començo a acollir a partir de mitjans de desembre, per tenir les mides que necessitem per estar, doncs, dins de la certificació de l'IGP, que el sot de Valls. Però sí, enguany les coses s'han adelantat i llavors, doncs, s'ha pogut començar abans. Sí, sí.
I quina previsió teniu per la campanya? Bé, jo tinc uns bons auguris. La veritat és que el calçot que surt, com t'he dit, està sortint amb unes mides molt bones i de moment tenim bastanta sortida. O sigui, espero que tinguem com a mínim una campanya igual o millor que l'any passat.
De fet, una campanya bona i amb bona qualitat de calçots que t'han portat en més d'una ocasió a rebre el reconeixement de l'IGP Calçot de Valls com el millor productor. També fa gràcia que el millor productor de calçots de Valls no sigui de Valls, sigui de Torredambarra. En guany podeu competir? O en guany, com que vau guanyant la passada edició, ja no? No, no. L'any passat no era? No, no era. Perdo el compte dels anys. Fa un parell d'anys. No, aquest any puc participar...
I per què això que dius no soc de valls? Bé, la qüestió és que l'IGP calçot de valls no vol dir que els calçots siguin de valls, sinó que l'IGP engloba quatre comarques, el Baix Camp, el Baix Penedès, l'Alt Camp i el Tarragonès. O sigui, són aquestes quatre comarques que tenen unes característiques molt similars, que això és el que vol dir l'IGP, Indicació Geogràfica Protegida.
Totes quatre comarques tenen unes condicions climàtiques, culturals, gastronòmiques, que fan que puguis cultivar el calçot. Per exemple, a tall d'exemple, les quatre tenim tradició de vinya. Llavors, com cous els calçots? Doncs el tradicional és coure'ls amb les redoltes, amb les vergues de vinya,
Com es fa la salsa? Doncs es fa amb avellana, es fa amb omnetlla, es fa amb oli d'oliva, tot això ho trobes en aquestes quatre comarques, no? I llavors, evidentment, l'origen del calçot és a valls, però des de fa molts anys que també es cultiva en aquestes quatre comarques i ara ja això es va globalitzant, podríem dir.
S'està extenent la producció de calçat? Sí, a veure, nosaltres dins la IGP estem augmentant la producció, però evidentment, doncs clar...
Hi ha competència també fora d'això, fora de nosaltres, i evidentment el que volen és agafar una quota de mercat també, perquè veuen que la calçotada, any rere any, està fent-se de moda, fins i tot ja estem veient que en diversos llocs d'Espanya, que també es fa, Madrid mateix, hi ha una...
Una gran afició també al calçot, jo per exemple em porto a Oviedo, a Sòria, sí, sí, vull dir, el ser una festa gastronòmica que el que fa és englobar tota la família, tots els amics i tot això fa que sigui molt popular, no?
Ara que has dit això que em distribueix per molts punts, en una conferència recent que va fer l'Oriol Castro al restaurant Disfrutar aquí a Torre d'en Barra, explicava que us compra els calçots a vosaltres. Sí, sí, vam començar l'any passat, eh? Però això és molt bonic, no? No, i tant, jo amb l'Oriol ja el conec, no? Tenim altres aficions comunes, exacte,
I bé, em va trucar i em va dir que podríeu subministrar i evidentment li vaig dir que sí, perquè és un orgull i un honor que el millor restaurant del món et compri els calçots amb tu, doncs molt contents d'oferir-los el nostre producte.
Tornant una mica a les condicions meteorològiques, tan excepcionals que estem vivint aquests dies, perquè està plovent com no havia plogut en anys, literalment, ara els calçots suposo que ja estan molt fets, no sé si aquesta pluja aquests dies els pot afectar d'alguna manera.
O us està afectant més a la feina de recolecció, com deies? El que afecta, bàsicament, serà el creixement. Jo, l'únic que em fa por és que nosaltres, en el que és la IGP Calçot de Malls, tenim unes mides determinades del producte. Llavors, què passa? Que si el calçot creix massa, o creix poc, no el pots posar dins del manat. Llavors...
tot això és merma, no? I aquest any, doncs, al ser tan bo, al haver-hi tanta aigua, tinc poc que el calçot creixi massa i llavors n'hagis de llançar entre cometes, vull dir, no incloure'ls dins els menats de calçot. Però, bueno, jo sempre tinc sortides per això. Tot el que s'obre per dalt sempre es pot fer sempre una coca de recapte, tinc forners que m'ho compren per fer coques de recaptes o tinc tocinaires que fan botifarra de calçot, vull dir que sempre tens sortida.
Aquesta és una cosa que us heu hagut de buscar a la vida també als pagesos. De fet, s'havia fet sempre, no?, el pagès d'anar a vendre a plaça, però ara ja heu hagut de tornar una mica a tenir els vostres propis contactes. Sí, i ara que dius això del pagès anar a plaça, doncs jo ara des del mes d'agost he intentat una altra vegada entrar a la plaça La Verdura d'aquí de Torredembarra, a la plaça de la Vila,
i oferir els meus productes i que la gent conegués que a Torre d'en Barra encara queden pagesos d'Horta. I llavors el que intento fer a banda de vendre és una mica de pedagogia i ensenyar els productes que són autòctons d'aquí a Torre d'en Barra. Per exemple, hi ha molta gent que no coneix l'espigall, no coneix la col de paperina, no coneix l'escarola de cabell d'àngel i la gent està molt contenta...
de veure un pagès una altra vegada al centre o al nucli antic de Torredembarra, no? A l'antiga Passa Verdura, doncs, que fa, doncs, uns 60 anys, ai, sí, més o menys, uns 50 o 60 anys que, que, bueno, allà es venia, doncs, el que produïen tots els pagèsos de Torredembarra. Quan la muntes, la parada? Quan la muntes, la parada? La munto els dissabtes al dematí. Sí, sí. I la gent diu, oh, per què no fas un altre dia? Dic, els altres dies estic treballant de pagès perquè després, doncs, el dissabte ho tingueu aquí a punt.
I com està anant l'experiència? Diu que t'hi vas posar a l'agost i aquests mesos que han transcorregut, com està l'acollida? Doncs molt bé, la veritat és que molt bé, tant de clients com de veïns. Els veïns estan encantats que hi hagi un pagès venent allà a la plaça de la vila, no? I no, no, estic supercontent, la veritat.
Et deies, també és una manera de donar a conèixer productes o varietats locals que en molts llocs s'han anat perdent. Tu has fet tasca de recuperació d'alguna varietat local o ja les has mantingut de per si a la teva finca? No, jo bàsicament el que he fet és això, és mantindre el que havia fet el meu avi, després el meu pare i jo i ma germà,
hem anat conservant l'espigall i l'escarola, aquestes verduretes que moltes vegades no pots oferir al mercat, perquè el mercat central, diríem el mercat del camp, perquè són productes que tenen una vida molt més curta que no pas una col o una escarola convencional, o és més delicada,
I d'aquesta manera la gent també el coneix. Quins productes tens ara de temporada? Perquè el sector de la verdura, evidentment, aneu per temporades. Ara seria una temporada de cols rebordonits.
Sí, sí. Una de les coses que també intento tornar a fer que la gent recapaciti és això, que quan venen allà, jo que els hi venc, una de les condicions que vaig posar evidentment el...
A l'Ajuntament, quan vaig demanar el permís, és que havia de ser una persona professional i una persona que vengués el seu producte propi. Llavors, què passa? Doncs que moltes vegades jo els vaig avisant, no?, perquè vaig començar a l'agost, que jo a l'agost tenies tomàquets, esvergínies, tenies una gran quantitat de productes, no? I ara, a l'hivern, ja els hi vaig dient, escolteu, que cada vegada hi haurà menys coses, vull dir, pot ser que dies que porti quatre o cinc coses perquè és el que tinc.
Però penseu que és el que hi ha per temporada. Ara, evidentment, amb el que dèiem de la globalització, pots menjar gairebé de tot durant tot l'any. Però moltes vegades això ni és saludable ni és el que toca.
I ara què tens? Què trobarem a la parada? Mira, per exemple, escarola de cabell d'àngel, col de paperina, espigalls, després bledes, espinacs, enciam, cols, carxofes... A època de carxofes, eh, ara? Sí, sí, ara comença. Què tal han sortit en guany? Surten tan bones que en volen a primera hora. Ja, van buscades, no? Som...
Sí, i a més ja et dic que jo una de les coses que intento fer és collir el més fresc possible. Ara l'hivern, com que és fosc molt de matí, doncs no vaig a collir el mateix dia, collo el dia abans, però evidentment la verdura i tots els productes que es poden collir d'un dia per l'altre al mateix dia, doncs tenen un altre sabor, no?
Llavors, per exemple, la carxofa, la gent que l'ha tastat, la setmana següent ja et ve que tens carxofa, i ara, clar, també és una de les coses que va lenta, jo m'agradaria que cada vegada en tingués més, però, clar, ara és el començament i encara n'hi ha poques, de seguida volen, no?
I has dit que als calçots feies distribució per molts llocs. Com un petit productor, com tu, arriba a fer aquesta distribució, quins són els teus canals? Abans esmentaves al Mercat del Camp, no?, a la Canonga, però segurament tens altres llocs. Sí, a veure, jo, per exemple, al Mercat del Camp, jo habito, si puc, anar al gran distribuidor, no?,
Jo el que tinc la sort és que hi ha hagut, a banda del boca-orella, també hi ha una mica el ressò d'haver guanyat aquestes edicions de la Festa de la Calçotada, després moltes vegades també per internet, i bueno, doncs és això, vas fent una xarxa, i bueno, doncs que tinc un restaurant en Oviedo,
que, bueno, són... I, bueno, doncs, em fa molta il·lusió, doncs, que any rere any, doncs, aquests... Però, clar, sempre em coincideix que amb les temporades fortes del calçot, i no hi puc anar a llocs, que arribi el meu calçot. Ja et donaré a tall d'exemple...