Title:

Vespa velutina, apicultura i territori

## Introducció En aquest episodi de **Baix Gaià al dia** es conversa amb un apicultor (Dani) sobre **l’impacte de la *Vespa velutina*** en l’apicultura, les **mancances de resposta de l’administració**, els **reptes del sector primari** davant les energies renovables i, finalment, es donen **consells pràctics per comprar mel de qualitat**. --- ## 1. Situació de l’apicultura i noves amenaces ### 1.1. De la simplicitat a la complexitat • Fa 30 anys, l’ofici d’apicultor era molt més senzill: la principal preocupació era **tenir prou caixes** perquè hi entressin les abelles. • Actualment, l’apicultor necessita gairebé **“un màster en farmàcia i meteorologia”**, per afrontar: - *Canvi climàtic*: pics de calor, primaveres desquadrades. - *Nous patògens i plagues*. - *Pressió química* de l’agricultura intensiva. > “Quan vaig començar, l’única preocupació era tenir prou caixes. Avui has de conèixer infinites coses perquè han arribat un munt de contratemps.” ### 1.2. Impacte dels productes químics en les abelles • L’**agricultura química dels darrers 80 anys** (des de la Primera Guerra Mundial) ha tingut un fort impacte en les abelles, directe i indirecte. • Destaca els *neonicotinoides* (insecticides derivats de la nicotina): - No maten les abelles de forma immediata, per tant **els estudis oficials no detectaven mortalitat directa**. - Però alteren profundament el **comportament social**: • Desorientació. • Incapacitat de tornar a la caixa. • Conductes erràtiques. > “Era com si haguessin pres un tripi. La seva percepció de la realitat canviava totalment.” • Malgrat tot, considera que **els químics encara són gestionables** (pots moure les caixes), mentre que **el que arriba ara és molt més difícil de controlar**. --- ## 2. La *Vespa velutina*: biologia, impacte i perills reals ### 2.1. Origen i expansió • La *Vespa velutina* (o vespa asiàtica, però ell precisa el nom correcte *vespa velutina nigrithorax*): - Arriba a Europa el **2004** en un **port de França** amb un carregament de fusta de Tailàndia. - No ve de la Xina ni és “abella africana”, com sovint es diu de forma errònia. - Prové d’**una sola femella fecundada**, que en 21 anys s’ha expandit per: • Alemanya, Anglaterra, Irlanda. • França, Holanda, Bèlgica. • Itàlia, Portugal, Espanya i gran part d’Europa central. ### 2.2. Pol·linitzadora… però depredadora • Les *Vespa velutina* adultes **s’alimenten de nèctar** i també són *pol·linitzadores*; en aquest sentit: - **No són enemigues** pel que fa a les flors: “si hi ha més pol·linitzadors, hi ha més menjar per tots”. • El problema principal és la **fase larvària**, que necessita: - **Proteïna animal** per desenvolupar-se. - Això converteix les caixes d’abelles en un **“supermercat obert 24 hores”** per a les vespes. ### 2.3. Com ataquen les colònies d’abelles • Estratègia típica de cacera: - Les *Vespa velutina* es col·loquen **davant la piquera** (l’orifici d’entrada i sortida de les abelles). - Fan “guàrdia” en grups de 3, 5 o 10 vespes. - Quan una abella surt o arriba carregada de nèctar: • La cacen, li **tallen el cap i l’abdomen**. • S’enduen la part **muscular** (tors) per alimentar les larves. • Conseqüències per la caixa d’abelles: - **Pèrdua directa de població**. - **Pànic i bloqueig**: les abelles no gosen sortir. - Paradoxa: **el camp ple de flors, però les abelles tancades** i sense capacitat per acumular reserves. > “Ara mateix les meves abelles estan totes tancades a casa mirant Netflix.” • Això és especialment greu a **final d’estiu i tardor**, quan: - L’apicultor viu una “segona primavera”. - Les abelles han d’acumular reserves per passar **3–4 mesos d’hivern**, sovint sota la neu. ### 2.4. Increment d’espècies invasores • Avisa que, a banda de la *Vespa velutina*, **“ens n’arriben dues o tres més”** d’espècies similars. • Totes comparteixen un tret comú: - Fase larvària **depredadora** que necessita proteïna animal. ### 2.5. Risc per a les persones: mite vs realitat • Recentment ha mort un regidor a Galícia per picades de *Vespa velutina*, fet que ha reactivat la por social. • Matisa el **risc real**: - Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha **15.000–20.000 picades** de *Vespa velutina* l’any. - Defuncions anuals aproximades: **3 persones**. - El risc de la seva picada **no és superior** al d’una vespa “normal” (vespa germànica), fins i tot pot ser inferior. > “No són assassines ni hitlerianes. No van a matar gent.” • Són vespes **tranquil·les i segures de la seva força**: - No busquen conflicte. - Només es tornen molt agressives si **es toca el niu**. --- ## 3. Mesures de control i crítica a la gestió pública ### 3.1. Sistemes i parxes que fan servir els apicultors • **Arpes elèctriques**: - Estructures amb **cables positius i negatius**, semblants a un mata-mosquits elèctric però amb cables més gruixuts. - Quan les vespes hi passen, queden electrocudades. • **Trampes Coldo / “Trampes Coldo”**: - Inventades per un apicultor del País Basc, Coldo Velasco. - Fan servir **reixes** que permeten el pas de les abelles però no el de les vespes. - Les vespes es desvien cap a **dipòsits de captura** on queden atrapades. • **Mètode “Troianos”**: - Es capturen vespes vives. - Se’ls aplica un **producte tòxic a l’esquena**. - Quan tornen al niu, les altres vespes les netegen (comportament *eusocial*), i el verí es **distribueix per tota la colònia**. • Altres mètodes: - **Projectils amb insecticida** llançats dins dels nius (efecte en 12–24 hores, sempre que es pugui localitzar el niu). - **Pèrtigues i escales** per arribar a nius alts i introduir-hi insecticides comercials. > Tot i així, l’entrevistat insisteix que **“això són només parxes”** i no ataquen l’arrel del problema. ### 3.2. Què fan altres territoris? • Cita el cas d’**Astúries**: - Davant un problema nou i desconegut, es va deixar que **“cadascú fes el que pogués”**. - Es van anar recopilant **experiències, encerts i errors**. - A partir d’això s’han elaborat **protocols diversos i bastant pràctics**, que ofereixen moltes formes d’actuar contra la *Vespa velutina*. ### 3.3. Crítica al model català: plagues i empreses privades • A Catalunya, la *Vespa velutina* s’ha inclòs **dins del concepte de “plaga”**. • La gestió s’ha **externalitzat a empreses de control de plagues**, i aquí veu un problema de fons: > “Des de quan una persona que ven pastilles per la tos vol que s’acabi la tos?” • Considera que: - Les empreses de plagues **tenen un incentiu econòmic** perquè el problema persisteixi. - Els **apicultors**, que són els més afectats i els qui **més coneixement tenen de menòpters** (família d’abelles i vespes), **han estat exclosos** de la gestió. ### 3.4. Paper de l’administració i sensació d’abandonament • Creu que calia un **“pla de xoc molt important”** quan la *Vespa velutina* va començar a escampar-se. • En canvi, la resposta de l’administració ha estat: - **“Heu de conviure amb elles”** per a nius en espais privats o boscos. - Derivar-ho a empreses de plagues i **desentendre’s**. • Critica també la inacció operativa: - Agents rurals: abans **anotaven** els casos, ara se’n desentenen. - Hi ha testimonis de persones que, en trucar al **112** per avisar d’un niu, **han rebut un tracte de desconnexió o fins i tot penjada de telèfon**. > “És com si arribessin lleons a la península, es mengessin gats i gossos, i l’administració ens digués que hem de conviure amb els lleons.” ### 3.5. Què fer si trobem un niu de *Vespa velutina*? • Recomanacions bàsiques: - **1. No tenir por excessiva**, però tampoc infravalorar el risc si es manipula el niu. - **2. No tocar el niu** per evitar un atac massiu de defensa. - **3. Localitzar el responsable de la finca** (propietari de la casa, terreny, bosc) i avisar-lo. - **4. Contactar amb especialistes** que sàpiguen retirar nius amb seguretat (cita el cas de “el Rubén del molí de Farena”, especialitzat en aquesta feina). > “Els nius més val no tocar-los. Truqueu a algú que en sàpiga i se’n pugui fer càrrec.” • Recorda que els nius de *Vespa velutina*: - Són **molt grans i espectaculars**, fàcilment identificables. - No s’assemblen als nius de vespes autòctones habituals. --- ## 4. Reptes del sector primari i energies renovables ### 4.1. Pressió de parcs solars i eòlics sobre el territori • L’entrevistador planteja els **dubtes sobre les grans extensions de plaques solars i molins de vent**: - Ocupació de **moltes hectàrees agrícoles** (especialment a Lleida, però també al Camp de Tarragona). - Incertesa sobre si **les terres tornaran a ser fèrtils** després. - Impactes sobre **fauna i flora** (oli, xoc d’aus amb aerogeneradors, etc.). ### 4.2. Concentració de la producció energètica • L’apicultor respon des del punt de vista de **ciutadà**, més enllà del seu ofici: - Denuncia que es torni a repetir el patró de sempre: **la producció d’energia es fa lluny dels llocs on es consumeix**, prioritzant territoris on la terra és més barata (zones rurals i agrícoles). - A la pràctica, **es carrega el cost sobre el món rural**, mentre el benefici de l’energia **es concentra on es consumeix** (grans ciutats, zones industrials). > “És com si nosaltres tinguéssim l’estufa a casa del veí per escalfar-nos nosaltres.” ### 4.3. Crisi de relleu generacional al camp • Posa l’exemple del poble de **Bonastre**: - Població d’uns **500 habitants**. - Pagesos actius actuals: potser **3 joves** (un ja no hi treballa com abans, un altre s’està incorporant), quan abans el poble podia tenir **40–60 pagesos**. - Conclusió: **no hi ha relleu generacional**, moltes terres queden abandonades o poc treballades. ### 4.4. Verdisme cosmètic i apicultura “decorativa” • Explica que les elèctriques busquen **apicultors per posar caixes** als parcs solars, per donar una imatge “verda” i ecològica. • Hi veu una operació d’**“ecoblanqueig”**: - Es vol transmetre que el parc fotovoltaic és un espai de biodiversitat. - Però la realitat és que: • Les hectàrees amb plaques estan **constantment desbrossades**. • No hi creix res o gairebé res. • La **llum solar no arriba al sòl**, és captada per les plaques. • Això redueix dràsticament la **producció de nèctar i aliment** per a les abelles i la resta de fauna. > “On hi ha plaques, tot està desbrossat; la llum no arriba a terra i les plantes no desenvolupen.” • Per això, **ell s’ha negat** a col·laborar amb aquestes empreses. ### 4.5. Alternatives de model energètic • Planteja la necessitat d’un **model energètic més distribuït**: - Plantes la pregunta: si **Barcelona** necessita energia, per què no posar plaques: • A la **mar**. • A les **autopistes**. • A les **teulades dels polígons industrials**. • Fins i tot **als cotxes oficials** (en to irònic). • Contraposa dos models clàssics (*Tesla vs Edison*): - **Grans centrals** que generen energia i la distribueixen arreu del territori, concentrant plusvàlues en poques mans. - **Producció descentralitzada**, propera al lloc de consum, on cadascú genera l’energia que necessita, amb menys marge de benefici concentrat. • Reivindica el **“seny dels avis”**: - Proposa que s’escolti la gent gran als cafès dels pobles per trobar solucions amb sentit comú. --- ## 5. Estat actual de les abelles i pèrdues al sector ### 5.1. De pèrdues assumibles a pèrdues devastadores • Fa 30 anys (exemple a Poboleda, amb el seu mestre Juan Lluís): - Tenien unes **150 caixes**. - Pèrdues anuals: entre **5% i 10%** (6, 8, 12, fins a 20 caixes un any dolent). - Això permetia **créixer amb facilitat**: arribar a 300 caixes en 4–5 anys si es gestionava bé. • En l’actualitat: - La pèrdua mitjana per apicultor i any és entre **30% i 60%**. - Exemple: amb 100 caixes, cada any **en perds 50–60**. - El sector viu en **remuntada constant**, refent caixes any rere any. > “L’apicultura avui en dia o és assistida o és impossible.” ### 5.2. Comerç d’abelles i desaparició d’eixams salvatges • S’ha desenvolupat un **nou negoci**: producció d’abelles en lloc de mel. - Esmenta empreses del **Perelló** que es dediquen a **produir eixams** per vendre’ls a França. - Surten “camions i camions” carregats d’abelles. • Això mostra que: - La **demanda d’eixams** ha crescut molt arran de les pèrdues massives. - Els **eixams salvatges** pràcticament **estan desapareixent**. --- ## 6. Biodiversitat i pol·linitzadors més enllà de l’abella de la mel ### 6.1. L’“aura” de les abelles i el seu paper real • Reconeix que l’**abella de la mel** té una mena d’*aura mística* en l’imaginari col·lectiu, molt lligada al **model capitalista** (producte, rendiment, mercat de la mel). • Però puntualitza que **la feina dura de la pol·linització no recau només en l’abella de la mel**: - A Espanya hi ha **més de 2.200 espècies d’abelles** diferents. - Al món n’hi ha **al voltant de 20.000 espècies**. - Moltes d’aquestes abelles són **especialistes d’una sola planta**. > “Si desapareix aquesta abella, desapareix aquesta planta.” ### 6.2. Altres pol·linitzadors clau • A banda de les abelles, hi ha una gran diversitat d’animals pol·linitzadors: - Escarabats. - Papallones. - Altres insectes i fins i tot **mamífers** (cita l’exemple de guineus de Namibia que també exerceixen com a pol·linitzadores). • Per això, el que es veu en l’apicultura **és només la punta de l’iceberg**: - L’impacte real més fort el pateix la **natura salvatge**, sense valor econòmic directe. - Espècies de plantes i animals sense “mercat” són les **més vulnerables i invisibles**. --- ## 7. Denúncia del marc administratiu i del model alimentari ### 7.1. Revolta agrària i desconexió institucional • Assenyala que a Catalunya li dona esperança veure moviments com la **revolta agrària / revolta pagesa**: - Gent que **posa els problemes reals sobre la taula**. - Denuncien que **els protocols oficials no responen a la realitat del camp**. • Considera que l’**administració no juga a favor del sector**: - Protocols i normatives **desconnectades de la vida pagesa**. - Falta d’escolta als qui treballen realment la terra. ### 7.2. Temor a la concentració del control alimentari • Expressa una sospita compartida per alguns pagesos: - Es podria estar buscant **monopolitzar la producció d’aliments**. - Es dificulta l’**autoproducció** i l’**autogestió** de necessitats bàsiques: • No es prohibeix obertament, però **s’hi posen traves constants**. > “Et posen pals a les rodes perquè cada vegada sigui més difícil l’autoproducció i hagis de dependre d’una economia.” • Molta gent al camp no vol una economia per enriquir-se, sinó: - **Viure dignament**. - Donar **aliment i educació** als fills. - Mantenir un **model de vida diferent**, més arrelat al territori. --- ## 8. Consells pràctics per comprar mel de qualitat ### 8.1. On comprar mel • Recomanació central: - **Buscar un apicultor proper** (dins d’un radi de 20–40 km) i comprar-li directament la mel. > “Encara que sigui un gilipolles… compreu la mel de la zona on esteu.” • Beneficis: - Consum de **mel de les mateixes flors** a les quals estem exposats. - En cas d’**al·lèrgia al pol·len**, pot ajudar a **minimitzar els símptomes**. ### 8.2. Per què evitar la mel de supermercat barata • Afirma que aproximadament un **80% de la mel venuda als supermercats no és realment mel**: - Sovint és **glucosa de xarop de panís** (blat de moro), importada de la Xina i **triangulada** via altres països (Filipines, Tailàndia, etc.). • L’indicador més clar és el **preu per quilo**: - A Catalunya, **mel per sota de 12–13 €/kg gairebé segur que no és mel autèntica**. - Admet una excepció aïllada d’un apicultor que ven molt barat, però el presenta com un cas molt particular. ### 8.3. La cristal·lització com a senyal de qualitat • Explica que la **cristal·lització de la mel és un procés natural i positiu**: - Una mel que es torna “tot un terrós” **no és senyal que sigui sucre afegit**. - Al contrari: indica que **és mel bona de veritat**. > “La mel que hi ha al supermercat i que no cristal·litza mai, no és mel.” • Aclareix un malentès comú: - Hi ha gent que pensa que, si la mel cristal·litza, és que **han donat sucre a les abelles**. - Desmenteix aquesta idea i ho atribueix a **desconeixement del procés natural**. ### 8.4. Com seguir informant-se • Convida qui vulgui saber-ne més a **seguir-lo a Instagram**: - Perfil: **“el pastor de abelles”**. --- ## Síntesi final • La conversa dibuixa un **panorama preocupant per a l’apicultura** i el conjunt de pol·linitzadors: - Pressió combinada de **productes químics, canvi climàtic i *Vespa velutina***. - Pèrdues anuals de caixes **multiplicades per 4–6** respecte fa 30 anys. • S’hi afegeix un **model energètic i agrari** que sovint: - Carrega impactes sobre el **món rural**. - Exclou els **productors locals** de la presa de decisions. • Malgrat el to crític, hi ha **espurnes d’esperança**: - Experiències i protocols d’altres territoris (com Astúries). - Moviments com la **revolta pagesa**. - Consumidors que poden **reconnectar amb productors locals** a través d’accions tan quotidianes com **escollir bé la mel que compren**.

['Vespa velutina', 'vespa asiàtica', 'apicultura', 'abelles', 'pol·linitzadors', 'productes químics', 'neonicotinoides', 'canvi climàtic', 'plagues', 'administració pública', 'sector primari', 'energies renovables', 'parcs solars', 'molins de vent', 'món rural', 'Bonastre', 'revolta agrària', 'revolta pagesa', 'biodiversitat', 'mel', 'fraus alimentaris', 'consum local']