Avui a la sintonia de Baix Gaià al Dia volem parlar d'una qüestió que ens preocupa i que també ens afecta, i és l'expansió de la Vespa Valutina, i com això està afectant a molts municipis de la nostra subcomarca, també d'arreu del país, i volem explicar les reclamacions que s'estan fent.
Molt bé, bon dia.
Molt bé, molt bé, però a l'hora molt preocupat, sabem, i fins i tot angoixat perquè la situació no és gens senzilla. Ja el sector, diguem que ve de dècades, potser, d'haver d'afrontar dificultats d'àmbit econòmic, però també ecològic, el sector...
No sé si passa pel millor moment, però a més a més amb aquest ingredient de la vespa asiàtica que ha complicat molt les coses en els últims anys. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, ara, tal com estàs, Serrama estava fent com a memòria i jo fa uns 30 anys que rameno amb abelles i pensava abans a casa que jo quan vaig començar a treballar amb abelles l'única preocupació que havies de tenir és de tenir prou caixes perquè entressin les abelles i estiguessin allà.
Avui en dia has de tindre un màster en farmàcia, en meteorologia, has de conèixer infinites coses perquè han arribat un munt de contratemps.
de les abelles, que és com un petit mostari de com està tot el precal. Clar, entre aquests contratemps hi ha, diguem que aquestes altes temperatures, aquests pics de calor, la primavera que arriba quan no toca, en fi, molts d'aquests aspectes.
però alhora una altra de les amenaces que teníeu era l'ús de molts herbicides o de productes químics en els camps que també afectaven les abelles. Sí, l'agricultura actual, ara per això s'està canviant, hi ha molta gent que està connectant amb la regenerativa i amb altres maneres de tractar i cuidar la terra, però que ha sigut la corrent econòmica agrícola durant els últims 80 anys, des de la Primera Guerra Mundial,
ha estat basada en els químics i llavors aquests químics en gran mesura o afectaven directament a les abelles o indirectament afectant el seu entorn. Un dels exemples va ser la nova generació d'insecticides que van aparèixer a començaments de segle, que van ser els neonicotinoides, que són uns insecticides a base de nicotina, del tabaco,
que deien que les abelles no les afectava perquè no les matava directament. Els tipus de mesures que tenen ells per avaluar l'impacte sobre una altra espècie és sobre la mortalitat sobre aquesta espècie. Però, clar, imagina't un ésser social com les abelles, que viuen 40.000, 50.000 individus en una caixa, que han de tenir un comportament molt alineat al comportament de la caixa i has d'estar molt ben assentat i el teu comportament no pot desmarxar-se gaire.
quan aquestes abelles estaven exposades als neonicotinoides, era literalment com si haguessin pres un tripi. La seva percepció de la realitat canviava totalment i llavors no tornaven a les caixes, tenien comportaments erràtics. Llavors, sí, l'ús agrícola que hem tingut els últims 80 anys ens ha fet molt de mal, però no tant com el que està venint ara. Perquè nosaltres amb els químics sempre podem agafar les caixes i prendre-les d'una altra banda. Amb el que està apareixent avui en dia és més difícil.
Anem a parlar d'aquesta amenaça de la vespa velutina. Què és el que suposa? Perquè entenem que és un insecte molt voràs que, a més d'entrar en competència perquè s'alimenta dels mateixos recursos que les vespes autòctones i que les abelles autòctones se les mengen també, no?
Sí, home, la seva funció de pol·linitzadors és molt interessant. Si em permets, faig una mica d'observació més ampla, perquè la vespa velutina de Negritores, faig una mica d'història, va aparèixer aquí el 2004 en un port de França que va venir amb un càrregament de fusta de Tailàndia, no ve de la Xina,
no és ni l'abeja africana, que la gent hi posa molts noms, i va arribar una sola femella fecundada per quatre mascles. I aquesta sola femella s'ha extès des d'Alemanya, passant per Anglaterra, a Irlanda em sembla que ha arribat ja també,
Tota Europa central, França, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya, s'ha extès d'una manera excepcional en qüestió de 21 anys. I aquest animal té una particularitat que és pol·linitzadora també. Les vespas adultes s'alimenten de néctar, igual que les abelles, i fan una bona feina. Amb això no tenim res a barallar-nos. Si hi ha més pol·linitzadors, hi haurà més flors i hi haurà més menjar per tots.
Lo fotut es que la seva cria necessita proteína animal per a poder desenvolupar-se. I aquestes vespes, que són unes de moltes, perquè ara t'explicaré, nosaltres coneixem la velotina, però ens n'arriven dues més ara. Tres més ens n'arriven ara.
Tots aquests animals tenen la particularitat que la fase larvària necessita una proteïna animal. Llavors, clar, les vespes adultes es dediquen a anar a caçar abelles, perquè una caixa d'abelles és un supermercat obert 24 hores. Contínuament estan entrant i sortint insectes allà dins. Llavors, en lloc d'anar buscant pels camps i buscant a veure si té pillo o té garro, doncs se'n van a les caixes d'abelles i tenen disponibilitat.
El problema que tenim nosaltres és, el primer, la pèrdua de població d'una caixa d'abelles, i la segona és el pànic que provoca la caixa, que en èpoques com ara, a finals d'estiu, a la tardor, és com una segona primavera pels apicultors, i a més a més és el moment en què les abelles han d'acumular les reserves per poder afrontar l'hivern amb tranquil·litat, per poder tenir les reserves. Ara mateix les meves abelles estan totes tancades a casa mirant Netflix. No sé molt bé nadie amb aquest fred que fot.
Clar, necessiten tindre molt de menjar a dins per poder passar tres mesos, quatre mesos. En jocs on neves passen quatre mesos sota la neu i no en surt ni una. I aquestes reserves les han de recollir ara. Què passa? Que les vespes ara fan una coça i derribo a les abelles impressionant perquè es posen davant de la piquera, que és el foret per on entren i surten.
i fan guàrdia allà. 3, 5, 10 les vespes caiguen i esperen que vinguin les vespes al camp per caçar-les, els tallen el cap i la cua i se'ls porten aquest cos, que és la part més muscular de l'abella, se l'emporten cap al niu per alimentar la cria. Què passa? Que les nostres abelles es queden bloquejades i no poden sortir a buscar aquest aliment. I tenim la paradoxa que el camp està ple de flors, però les abelles no poden sortir perquè les velotines les estan atrapant.
I quina solució podeu implementar? Perquè entenc que en el seu dia potser ja vau reduir els forats per evitar que les vespes valutines entressin dins de les caixes. Això ho fan elles mateixes. Ah, ho fan elles, molt bé. Elles amb propolis ho van tancant. Nosaltres el que estem fent, com diria que ell, hi ha dues vies de investigació.
Tenim unes arpes, una mena d'estructures amb cables, que hi ha cable positiu i negatiu, és molt semblant a lo de caçar mosquits, aquells aparells que hi ha amb una llum blava, que atrau el mosquit i allà l'electrocuta. Doncs el mateix, però amb uns cables més grossos, perquè aquests animals són bastant gordos.
I han acabat un apicultor del País Bàs que es diu Coldo Velasco, va inventar un sistema de través d'unes reixes que deixen passar les abelles però les vespes no i fan que les vespes es vagin dirigint cap a uns dipòsits i queden allà atrapades.
que diuen Trump-escoldo, que funcionen bastant bé, dins del que acaben. Però, clar, això són parxes, això són parxes del problema. El problema en si, jo crec, i molts dels meus companys que també ho creuen, que hagués necessitat un pla d'atac, un pla de xoc, molt important per part de l'administració, aquest que es fa de papes, i que en teoria cuida de nantes, doncs hauria d'haver cuidat de...
I no és el cas. L'administració s'ho ha tret al damunt i no es fa responsable de res. Tot el que sigui un espai privat o un espai dels boscos i tot això, les paraules de l'administració han sigut heu de conviure amb elles.
i l'altre dia treballant a les abelles em pensa molt i em va venir el cap i diu que això és fora, com si arribessin lleons aquí a la península començant a menjar els gats, els gossos de la gent de la població i l'administració ens digués que haguéssim de conviure amb aquests lleons. Clar, el mateix apreci que la gent té per les seves mascotes, els apicultors tenim per les nostres abelles. Per tant, em sembla que és una manera fàcil d'entendre quina és la nostra afectació.
Estem veient que aquestes reclamacions al Departament, a la Generalitat, es fan des del sector. També hem vist que a Unió de Pagesos demanen que apliquin les mesures que s'havien compromès, en certa forma, entenc, des del Departament, per combatre l'expansió de la vespa asiàtica. En aquest sentit, teniu solucions que s'estiguin implementant a altres països per no només exposar el problema, sinó també
Ja vosaltres que coneixeu el terreny i el comportament d'aquests animals, posar-los les coses més fàcils com per dir, podeu tirar per qui es pot implementar això? Abro comillas de comentaris personals, això és tot com jo ho veig, i crec que bastants més també, però no demano que sigui una visió de tot el gremi.
En altres llocs d'aquí a Espanya mateix, per exemple, s'han fet uns sistemes, ja que ens hem trobat amb un problema que no havíem tingut mai, que no el coneixíem, que era desconegut, el que han fet Astúries, per exemple, ha sigut que cadascú faci el que pugui.
I de les experiències que es generen, de les encerts i els errors, s'han anat recopilant aquestes informacions i s'han anat elaborant uns protocols que són bastant pràctics. I a més a més són molt diversificats perquè t'ofereixen moltes possibilitats d'actuar amb la velutina.
Llavors, el que tenim aquí a Catalunya i em sembla que en altres zones és que les velotines s'han inclòs dins del concepte de plagues. Llavors, això s'ha entregat directament a les empreses de plagues. A veure, des de quan una persona que ven pastilles per la tos vol que s'acabi la tos?
Llavors, aquí tenim un problema, aquí a Catalunya, perquè això s'ha deixat en mans només de les empreses de plagues. Llavors, els apicultors, que som els que, primer, estem més afectats, segon, tenim més coneixement sobre menòpters, perquè és la mateixa família que les abelles i el comportament i la seva biologia és molt semblant a les abelles. Això ho vaig dir a banda, són uns animals fascinants, les velutines. Si no estiguessin fent el mal que fan, jo me les estimaria moltíssim més que me les estimo.
Però tot això suposa que hauríem d'actuar d'una altra manera. Llavors, la gent s'inventen coses. S'han inventat sistemes com els Trojanos, que és capturar vespes vives i posar-los un producte al llom, de tal manera que elles, com que tenen aquest comportament eusocial, que totes s'ajuden amb elles mateixes, que una vespa li va atacar d'un producte, les altres van a llimpiar-la, llavors escampen el verí per dins de la caixa.
Hi ha altres sistemes que és introduir projectils dins els nius amb un insecticida semblant al que es fa servir per a les escarabats, que això acaba amb el niu amb 12-24 hores també. Has de trobar el niu, però, que és el problema. També hi ha els sistemes típics amb pèrtigues o amb escales per poder arribar als nius, que estan normalment en llocs bastant als, introduir insecticides comercials que es venen a les grans superfícies. Es venen.
Uns nius que, per cert, són fàcils d'identificar perquè no són equiparables a res del que haguem vist abans, no? No, no, són enormes, són bestials, sí, sí. I per la forma i com la textura, fins i tot, perquè si algú detecta un niu, què hem de fer? El primer de tot... O els agents rurals, o què? Bueno, els agents rurals, la veritat que no faran res. Ho sento molt. No dic res en contra d'ells, són subordinats també de l'administració,
Però amb ells els han dit que no se'n facin càrrec. Simplement abans prenien nota, però ara se'n treuen del damunt. De fet, si truques al 112 per dir que tens niu de velotina, està penjant al telèfon en alguns casos. Això m'han explicat gent que han estat trucant. Si trobes un niu de velotina, el primer que heu de fer és no tenir por.
Poc a poc. El segon és buscar algú que se'n pugui fer càrrec. Mira qui és el responsable, el propietari d'aquell territori, d'aquella terra, d'aquella casa, el que sigui, comunicar-li i que m'hagin de fer actuacions.
Hi ha gent com el Rubén del molí de Farena, que estan molt especialitzats en retirar aquests nius i ràpidament vindrien i se'ls traurien. Llavors hi ha una cosa que és molt interessant. Aquests animals, ara fa poc va morir un senyor a Galícia, ara deu fer tres setmanes o així, que era un regidor d'un partit d'allà de... I de cop i volta tothom li torna a tindre por a les vespes velutines, una por atàvica, una por de mort.
Llavors, s'ha de dir una cosa, les velotines al cap de l'any potser piquen a 15 o 20.000 persones en tot Espanya. Això és així. Hi ha molts casos d'interaccions de persones amb velotines. I d'aquests 15 o 20.000 casos potser se'n moren 3. O sigui, que no són assassines, no són hitlerianes, no van a matar gent. D'un començament tenim el mateix perill, tenim menys perill que ens piqui una velotina que que no ens piqui una vespa normal, una vespa germànica.
Són molt tranquil·les, són molt segures de la seva força i no busquen conflictes. A no ser que toquis el niu. Com tu toquis el niu, a partir de llavors te sortiran totes perquè aniran a defensar la cria i la mare. Això és diferent. O sigui que els nius més val no tocar-los, més val trucar a algú que en sàpiga i que se'n pugui fer càrrec.
Doncs una amenaça que han representat d'una forma molt gràfica, per cert, el diari de Tarragona, el seu perfil d'Instagram, han fet un mapa on es veu l'evolució que ens explicaves tu al principi de l'entrevista, com s'han anat escampant i com aquí han trobat un habitat que els està sent propici per créixer en nombre.
Però si et sembla l'últim tram de l'entrevista, Dani, també m'agradaria preguntar-te per altres reptes que afronteu des del sector primari en general i en especial també els apicultors, perquè estem veient alguns crits d'alerta que estan fent alguns pagesos i ramaders aquí al Camp de Tarragona per la implantació d'empreses que volen estendre els seus projectes d'energies renovables...
amb molins de vent, amb plaques solars i bé, estem veient ja l'impacte que està tenint en alguns indrets, sobretot a les terres de Lleida, aquestes extensions de plaques solars que ocupen hectàrees.
Perquè hi ha el dubte, no? Després d'aquelles terres, què? Tornaran a ser fèrtils? Tornaran a ser cultivables? Queden malmeses per sempre? Quin impacte tenen per la fauna i la flora? Perquè els molins també sabem que bé, tenen una cara que no sempre s'explica.
de com regalim en oli, per exemple, o com afecten també moltes espècies que volen. Com ho veieu també des del sector? I estàs veient casos concrets per aquí per la zona de voluntat d'implantar grans extensions? Sí, bé, hi ha moltes ofertes.
Bé, aquí jo això ho veig no com a apicultor sinó com a ciutadà. El que veig és que passa el de sempre. O sigui, volen produir l'energia pels llocs on s'està consumint però no la volen produir on se consumeix, la volen produir on els costos d'ocupació d'espai, el terreny, siguin molt més barats.
Cap on van? Cap a la zona agrícola. Llavors, avui en dia sí que hi ha una paradoxa que és que no queden pagesos. Al poble hi ha Bonastre, per exemple, que es dediquin a la pagesia. Hi ha dos nois, un d'ells que no va per lliure i la veritat que no té gaire contacte amb ningú, un altre que s'ha hagut de deixar, que fa poca cosa el Charlie, que ja no treballa com treballava,
Un altre noi que s'està incorporant ara, però són tres xavals i els pagesos del poble potser en són 40 o 60. Som un poble de 500 habitants. No hi ha relleu. Llavors, moltes d'aquestes terres estan quedant alliberades. A veure, jo conec de primera mà les intencions de les elèctriques d'intentar donar-li un caire verd a això implicant-nos els apicultors, perquè els apicultors sabeu que som com les verites màgiques, no?
On arriba un apicultor i toca amb la seva presència es converteix tot en ecològic, que tampoc no és així, però hi ha aquesta percepció. Llavors, moltes empreses elèctriques estan venint a buscar-nos perquè fiquem les àvelles als seus camps de producció energètica.
Jo m'he negat. M'he negat perquè, clar, si aquesta gent fan servir 5 hectàrees per posar plaques solars, aquelles 5 hectàrees estan desbrossades constantment. Desbrossades vol dir que no hi creix res. La incidència del sol, el sol es recull en les plaques. Llavors, aquella energia solar no arriba a terra i les plantes no desenvolupen i fan la quantitat de nèctar i de producció neta d'aliment que podien crear.
Segons que amb el tema de cablejar i d'arreglar i d'interconnectar tot això, espais que eren verges o espais que havien tingut només una intervenció agrícola i vital de generar vida, de cop i volta ens hi han de generar vida. I clar, és trist. I sobretot el fet aquest, perquè...
Si Barcelona necessita energia, que fotin plaques solars a la mar o a l'autopista. O a les taulades dels polígons, també diuen, no? O a les taulades dels polígons o al damunt dels cotxes oficials. A més, en cotxes oficials ja tenien energia per allogar la Generalitat.
En aquest sentit que, a més a més, és una estupidesa bastant tonta, no? És com si nosaltres tinguéssim l'estufa a la casa del veí per calentar-nos nandres, no? O sigui, no, no, si tu necessites... Això és, pel que ens agrada mirar, és una mica el model Tesla i el model Edison, no? De posar unes grans centrals que distribueixin per tot el país i tu et quedes amb totes les regalies i tota la plusvalia de...
de la venda de l'energia, o vas ficant la producció d'energia allà on es necessita i llavors no hi ha unes plusvalies, cadascú té l'energia que necessita. Amb això em sembla que els que en saben més que jo, perquè jo aquí soc un tastaolletes, haurien de començar a fer servir una mica més el seny dels jaios, anar als cafès als pobles a sentir els jaios perquè em pensen que segurament traurien molt bones idees.
Doncs és un dels reptes, entenc, que també està començant a afrontar el sector i, en fi, avui estem fent una mica d'anàlisi de com des de l'apicultura esteu passant aquests moments.
Veiem el futur una mica fosc. Dani, no sé si hi ha esperança on aferrar-nos, almenys aquests exemples que estan desenvolupant altres zones i que us poden inspirar a l'hora d'acercar solucions. Però per fer-nos una imatge, una fotografia del teu cas, per exemple, en quina situació estan les teves caixes d'abelles, de com estaven fa uns anys o com ho tens ara?
Faré un resum. Jo vaig començar fa uns 30 anys a Poboleda amb un mestre, amb el Juan Lluís, el meu mestre, i en aquell moment nosaltres teníem unes 150 caixes i d'un any per l'altre podíem perdre, que et diré, 12, 8, 6 caixes, 14, un any dolent, 20, de 150. O sigui, estem parlant que perdíem entre un 5 i un 10% de caixes cada any, que és el que havíem de renovar. O sigui, podries créixer molt fàcilment, podries arribar a tenir 300 caixes en 4 o 5 anys si ho gestionaves mitjanament bé.
Avui en dia la pèrdua de caixes per apicultor i any està entre el 30 i el 60%. És a dir, si tu tens 100 caixes, cada any en perds entre 50 i 60 caixes. I has de remuntar cada any d'aquesta pèrdua, contínuament. Això és un comú entre tots els apicultors, almenys d'Europa, és un comú entre tots nosaltres.
De fet, un dels grans comercis hi ha empreses d'aquí al Perelló que s'han dedicat no a produir mel, sinó a produir abelles per vendre-les a França. I surten camions i camions i camions i camions cap a França carregats d'abelles, d'heixams d'abelles per a la venda. Què vol dir això? Que l'apicultura avui en dia d'alguna manera o és assistida o és impossible. Els heixams salvatges estan desapareixent. I aquí hi ha un punt que em sembla que hi ha dues coses que m'agradaria parlar. Una és sobre que les abelles tenen un aubre, com diuen avui el jovent,
una obra de mil, que s'han posat molt de moda, però les nostres abelles tenen aquest aura perquè estan dins del model capitalista, però la fenya forta la fan infinites altres espècies de polinizadors que hi ha de la natura, hi ha més de 2.200 classes d'abelles, aquí a Espanya, 20.000 en tot el món més classes d'abelles, que moltes d'elles estan especialitzades en una sola planta,
És a dir, si desapareix aquesta abella, desapareix aquesta planta. Ens hi juguem bastant. I han acabat que hi ha infinits altres animals. Els escravats són grans polonitzadors, papallones... Ara han descobert que hasta unes guineus que hi ha a Namíbia també són polonitzadores. En el sentit que hi ha molta gent que treballa amb això. Llavors, tota aquesta afectació que nosaltres percebem amb l'apicultura, perquè és la part econòmica i hi ha gent que ens dediquem a això, la part pitjor, el que està rebent tota l'hòstia, és tota la natura més salvatge i que no té una vessant econòmica.
I llavors aquí a Catalunya, per exemple, una de les coses que a mi em dona una mica d'esperança és veure gent com els de la revolta agrària, la revolta pagesa, que són gent que per fi estan posant el nom del tocino al damunt de la taula i estan començant a dir on estan els problemes.
Per exemple, hi ha una cosa aquí, i els que em coneixereu ja diran, ja està una altra vegada d'anir amb el mateix, però és que és una gran veritat. L'administració no juga al nostre favor. Ho sento molt. No juga al nostre favor. Treuen uns protocols i treuen uns patrons que estan desconnectats de la realitat. No coneixen realment la realitat del camp.
Llavors, som uns quants que tenim una mica de sospit al nas que volen monopolitzar tota la producció d'alimentació de tal manera que l'aliment l'haguis de comprar d'unes empreses determinades. I si tu te'l vols autoproduir, ets posar pals a les rodes, no prohibir-t'ho directament perquè quedaria molt feo, però anar-te posant pals a les rodes perquè cada vegada sigui més difícil l'autoproducció, l'autogeneració de les teves necessitats i que haguis de dependre d'una economia. Tu dedica't a fer diners per comprar aquests productes que necessites fora.
Hi ha maneres de viure, hi ha molta gent que vol viure diferent i molta gent que es dedica a la pagesia tenen una visió que sí que genera una economia, però és una economia no per comprar-se un BMW, sinó per seguir vivint i per donar alimentació als fills i educació.
Haurem d'anar acabant, però en un minut, Dani, m'agradaria que ens donessis res. Un consell, a l'hora d'anar a comprar mel, perquè aquest és un altre tema, és molt gros i molt complex, però clar, els lineals dels supermercats, allà podem trobar mel que ve de l'altra punta del món o que ni tan sols és mel. Et demanaré concisió, però una mica alguna pista.
Mira, primera recomanació, busqueu un apicultor que estigui màxim 20, 30, 40 km a casa vostra i compreu-li la mel amb aquest apicultor, encara que sigui un gilipolles, encara que sigui mala gent, perquè a vegades ja pot dir que m'ho pugui dir de mi, però compreu la mel de la zona on esteu. Primer el benefici que tindreu unes mel d'ones flors que esteu exposats. Si teniu al·lèrgies al polen, això servirà per minimitzar aquesta al·lèrgia. Segon, la mel que es compra als supermercats en un 80%, més o menys, pel que jo he vist, no és mel.
és glucosa de sirop de panís dels xinos, que l'han falsificat i l'estan venent, com que ara ja no l'importen directament des de la Xina, la triangulen amb altres països, Filipina, Tailàndia, bla, bla, bla.
Llavors, tota mel que costi menys de 12-13 euros al quilo, aquí a Catalunya, no és mel. Ho sento molt. Hi ha un epicultor que m'ho conec, que sí que la ve molt barata, però és un de ara avis i ja el tenim així, el tenim molt de carinyo. Però sobretot això, les mels barates no són mels. Una altra cosa, la mel quan es cristal·litza és que és bona de veritat. L'altre dia em venia una senyora, diem-me, que li ordenava menjar sucre a les abelles,
perquè se li havia tornat tot un tarrós la mel i diu, no, això és un procés natural de les abelles. La mel que hi ha al supermercat i que no cristal·litza mai, no és. Doncs, alguns consells. Si en voleu saber més, seguiu-lo a Instagram, el pastor de abelles, no? Aquest és el teu perfil on et poden trobar. Daniela Rèbola, com sempre, un plaer. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí. Moltes gràcies.