Ara estem amb en Gerard Bosch, ell és periodista, segurament si li veieu la cara us sonaria molt de TAC12, ara ja està amb altres projectes, i és el guanyador, ell i dos companys més, que ara ens explicarà, del Premi de Comunicació Local, Manier i Flaquer, amb un projecte titulat, amb un documental titulat El poble de l'aigua. Gerard, bona nit, benvingut. Hola, bona nit.
El poble de l'aigua, la situació a l'Espluga. L'Espluga ho ha passat molt malament per falta d'aigua, precisament tot i que és on neix el Francolí, i és el que heu volgut explicar. Clar, per això el poble de l'aigua, perquè de fet és un concepte que a l'Espluga tenim. El poble de l'aigua perquè neix el Francolí, perquè molts anys enrere hi ha hagut un balneari, el turisme d'aigua era una de les activitats principals del poble,
i hi ha la cova, i ara com la sensació que és un poble que l'Esploe del Francolí té aigua, però històricament també, si ho revisites, ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades, i llavors per això el nom del poble de l'aigua ve una miqueta d'aquí, i el voler explicar la situació de Saquerès justament perquè com a veïns del poble van patir aquests anys amb les restriccions, amb la falta d'aigua, la incertesa de què passarà si no plou,
i creiem que valia la pena deixar un testimoni, és a dir, que quedés recollit. Potser altres generacions haguessin fet un llibre o haguessin canalitzat aquesta història d'una altra manera, però nosaltres no ens sentíem còmodes era explicar-ho a través d'un documental i per això vam decidir impulsar aquesta iniciativa des de l'Expluga Audiovisual, que diguéssim que és l'entitat que ens aplegue.
Una entitat que has reconegut, has fet dos reconeixements importants en el teu Parlament d'agraïment. Un reconeixement a la gent del poble de l'Espluga, que ha aguantat el que ha hagut d'aguantar tots aquests mesos en cuves d'aigua, amb restriccions, etc. I, de l'altra banda, amb aquesta associació que explicaves, explica què és aquesta situació, perquè, a més, és una associació sense ànim de lucre, que és el que sostenta o té l'origen la ràdio de l'Espluga.
Sí, de fet, la ràdio de l'Expluga, que ara fa més de 40 anys que es va fundar, ja va néixer sempre, o s'ha mantingut sempre, amb l'esperit dels voluntaris. De fet, històricament, fins fa uns menys de 10 anys, només s'havia basat en els voluntaris, és a dir, persones del poble, que els agradava la comunicació o la ràdio, o perquè tenien amics i anaven a la ràdio i feien, com en molts pobles, programes, i això es va anar...
cada vegada fent més gran fins al punt en què realment hi havia professionals dins la casa, tot i que eren voluntaris, que podien treballar en altres mitjans de comunicació però que quan plegaven de la seva feina feien de periodistes o de voluntaris en l'emissora. I això em sembla que encara existeix bastant. Sí, de fet la meva situació era aquesta, la del company del Pep Morató també, i llavors va ser en aquest moment en què per qüestions legals vam decidir crear l'associació, que el que ve fer és
aglutinar l'equip històric de l'emissora. Llavors l'Esplora FM Ràdio diguéssim que és el braçol de tot això. I realment el que ens ha portat fins al dia d'avui han estat, que és el que volia dir,
l'esforç de moltes generacions que van creure en aquest projecte i que hi van dedicar moltes hores, primer per fer la tasca que havien de fer, que era fer un programa o cobrir una notícia, però després també per formar les persones que entràvem a la misura. I tot aquest esforç que ha anat passant de generació en generació ha fet el que
Que es crea és aquest equip de moltes persones que han trobat en la ràdio un espai on créixer, on aprendre, i després, el món de la comunicació, un espai on dedicar-se professionalment. I per això és obvi que nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble.
Una cosa destacada del vostre projecte és la diversitat de fons que heu utilitzat perquè heu tocat totes les portes possibles per abordar aquest tema. Sí, perquè volíem recollir bastant la perspectiva històrica, és a dir, no és una situació només d'ara, la sequera, i per això, per exemple, a nivell polític volíem parlar amb les persones que des de la transició democràtica han gestionat el servei d'aigües o directament a l'Ajuntament,
perquè tothom hi ha volgut treballar, amb encerts, amb errors, però tothom ha tingut l'aigua com una preocupació. I després els agents implicats, des d'institucions externes que hi han col·laborat, que han ajudat a aportar solucions a l'Espluga,
però també les persones que ho han patit, des de les famílies, les empreses, els negocis, que creiem que havien de sortir aquí, perquè al final són les persones que durant dos anys ho han patit. I l'agraïment o la dedicació justament era per això, perquè, clar, aquestes persones ho han passat molt malament, les que ho vivien en la pròpia casa, però també les que ho patien en la seva casa, i a més a més havien de portar les solucions, quan solucions màgiques no n'hi ha. I realment ha estat dues vegades, no?,
d'afrontar aquests anys sense aigua i sense solucions a mig termini o a curt termini, òbviament no. Quant de temps hi va haver aquestes restriccions d'aigua i aquest subministrament en cuves i tot plegat? Durant quant de temps s'ha dilatat aquesta situació?
Ara potser m'equivocaré, però com a mínim el que van ser talls nocturns, és a dir, que es tancava l'aixeta a les cases durant la nit, van durar dos anys, van ser des d'un estiu que va començar, fins al cap de dos anys no es va poder arreglar la situació i es va arreglar perquè les pluges connecti al Consorci d'Aigües de Tarragona,
segurament a dia d'avui seguiríem en aquestes restriccions. I després el camió en cisterna i altres mesures són encara anteriors. De fet, des del 2019 pràcticament que l'Espluga arrossegue un cicle de sequera, perquè abans de l'arribada del 2019 del Francolí l'Espluga ja es trobava en restriccions i a punt de tallar l'aixeta també
per tots els habitants. Llavors va ploure i el 2020 va ser un any excepcional perquè va ploure, però els següents ja van ser realment de poca pluja. Perquè clar, a diferència de la majoria de municipis del Camp de Tarragona, que ja estem connectats a l'aigua de l'Ebre i sobrevivint gràcies al minitransvassament, en el cas de l'espluga continuàveu subsistint amb els aqüífers propis i va ser simplement fruit de la sequera i hi ha hagut altres factors que han interferit en l'estat d'aquests aqüífers.
Clar, hi havia diverses qüestions. Per un costat, que com altres pobles, perquè també n'hi ha d'altres, que només s'abasteixen a través dels seus aquífers, el que passa és que, clar, en el nostre municipi ja no estem parlant d'un micropoble, ja són 4.000 habitants, hi ha una activitat econòmica al voltant, per tant, hi ha més demanda d'aigua, i després també el que va passar no només...
els aquífers van patir molt, sinó que també vivia una situació de problema de la xarxa d'abastament d'aigua, que en alguns sectors del poble era molt vella, hi havia moltes fuites, i per tant teníem pocs recursos, em perdíem i no plovia, i això era molt difícil de casar.
Sou tres companys que heu fet, tu has dit som amics, un plaer, un privilegi poder treballar amb amics, com ha estat aquest procés? Doncs sí, jo crec que una de les coses més boniques que ens ha ofert justament créixer al voltant d'aquesta emisora municipal, perquè amb el Pau i amb el Pep hem compartit escola, amb el Pau fins i tot classe, hem estat a la mateixa escola pública, al mateix institut públic, hem participat del mateix projecte de emisora, llavors clar, quan et trobes treballant en un projecte
que podríem dir que ja és més gran, que no és només dedicar-li un parell d'hores, sinó que ja requereix molta més feina, i després veus que agrada, que el resultat és bo, i finalment que se't valorem reconeixements com aquest, doncs clar, és allò de dir, ostres, és que no hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avents, amb qui també tenen
un talent descomunal i un gran compromís, perquè si no haguéssim compartit tots tres el compromís i la dedicació per fer-ho, tampoc hauria estat possible. Canals per recuperar-ho, perquè clar, a TAC12 el podem trobar, a la web d'Espluga i Fama Ràdio també, on el podem recuperar?
Es va emetre a través de TAC12 i es pot recuperar a través del web de l'emisora municipal, que és fmr.cat, o bé el canal de YouTube de l'emisora. Són aquests els dos espais on actualment està disponible el documental.
Doncs llegim molt al Gerard Bosch que ens hagi atès en representació dels tres que heu fet al documental, amb Pep Moratós, l'altre company, i amb Pau Grinyó, que ell sí que també avui ha vingut, però has fet tu de portaveu. Moltes gràcies i felicitats extensives a tots tres. A vosaltres, gràcies també per aturar-nos aquest espai.