Hem vingut a l'acte de presentació del programa Voluntariat per la Llengua a Torre d'en Barra, que combina gent que està aprenent català amb voluntaris que els ensenyen a practicar, sobretot a l'hora de parlar i que perdin la vergonya. N'hem agafat quatre, dos voluntaris i dos aprenents, perquè ens expliquin la seva experiència d'aquest primer dia i de si ja havien participat en edicions anteriors. Comencem amb tu, el teu nom. Rosa Maria. Ets voluntària per primera vegada o no? Ja tens experiència?
Vaig començar junt d'aquest any i tinc un alumne ara, que eren dues noies que estan al GPEC, una és italiana i l'altra francesa, i amb la francesa segueixo perquè ja portem 15, però és que l'experiència és molt positiva, tant per ella com per mi, i estic molt contenta de poder-la ajudar i veig que va avançant.
i que està molt motivada i la veritat és que estic contenta. Què et va portar a fer de voluntària per la llengua? Prendre consciència i saber que el català s'està deixant de parlar, que hem de seguir parlant, els catalans no parlants, no hem de canviar la llengua, que aquesta és la clau, no canviar de llengua quan tenim algú davant que el veiem diferent, no simplement perquè sigui un color diferent o pel que sigui, hem de seguir parlant el català perquè segurament el vol entendre,
I si diu que no l'entén, llavors parlem el seu idioma. Però d'entrada no l'hem de canviar, perquè li estem fent un favor. Has tingut dues aprenents que a més són estrangeres i que entenc que porten poc temps aquí. Venien sense català o amb una miqueta de català o com? Elles venien sense català. Venien sense català. És cert que la italiana tenia una mica més de bagatge, potser per ser italiana li era més fàcil...
I la francesa, la veritat és que són gent amb moltes aptituds, moltes ganes, i parlen mil idiomes, perquè és que hi ha en francès, en anglès, en el que sigui, i en el català li encanta. I avui has vingut a la presentació de la nova edició, això vol dir que tornaràs a fer de voluntat? Sí, sí, sí, esclar, sí, sí.
Experiència de repetició, això vol dir que li ha agradat. El teu nom? Paquita. I tu ets de la llar de la gent gran? Sí, de la gent gran. Jo fa que estic aquí a Torrebembarra, que vas vindre a viure a Torrebembarra, fa 6 anys.
i vaig tomar la decisió de parlar català perquè jo venia d'un poble que mai parlava jo català. I llavors vaig venir aquí i vaig veure que a Torre d'Embarra
tots parlaven castellà i això em va fer un revoltillo que vas dir, això no pot ser, ara parlaré jo català. I tu d'on ets? Ets de Huelva. I quants anys portes a Catalunya? Jo fa molts anys i la meva família entre ells parla en català però amb mi sempre parla en català i jo sempre parla en castellà.
i em vaig apuntar a les classes de català a l'associació de gent gran
I després ara tinc molt, molt, molt interès en parlar català perquè veig això. A més a més, la gent quan veuen que jo parlo malament el català, me canvien la llengua i jo m'enfado. El parles molt bé, eh? Avui he anat a una clínica a mirar-me els ulls, a Reus,
i quan m'estava atenent al mèdico, al doctor, al metge, bueno, la primera, suposo que el sonido, a ell li ha aparegut que era castellana i va començar a parlar en castellà i jo li he dit que no, que me parlessin en català
i que, sisplau, que no me lo canviéssim, que jo li parlaria català i que, sisplau, que no me lo canviéssim. I el doctor, tota l'entrevista i tot, me l'ha fet en català. I el programa de voluntariat per la llengua, tu ja l'havies fet? No, és la primera vegada, perquè l'any passat no vas poder entrar. Jo volia, però no vas poder entrar. O sigui, no sé què va passar. Bueno, no vas poder.
A veure, a la sessió de la Cingra em van posar una senyora gran per fer i ens veiem cada 10 xous. Però tuve la mala sort que, per dius, se diu Carme, no sé si l'escoltaràs, Carme.
no és crítica, però ella quan parlàvem, jo em sortia moltes paraules en castellà i ella me canviava. I jo li tenia que dir, Carme, no me canvies, sisplau, va, i tal. Llavors, això, no?
que tal, però no, molt bé, anàvem, després ho havíem de deixar, a mi és curts, perquè a mi van sorgir uns problemes, però és que no sé què em passa, que a mi la gent me parla sempre en castellà. És una cosa bastant general, i això és un problema que tenim els catalans d'estima de la nostra pròpia llengua, crec. Ara jo tinc dues amigues bastantes des que vas vindre aquí, que anem a molts poestos, estem tots, la Maria Antonia i la Maribel.
I al principi sempre em parlava en castellà. I llavors li vaig dir al principi que cada vegada que em parléssim en castellà, em tenien que pagar un euro. I això, no sé, això li va fer gràcia i ara intenten sempre, sempre parlar-me en català.
I la Maribel, que és molt, molt catalana, que parla a tot el món en català, a mi se li escapen paraules. Però, bueno, se lo toman en sèrio i parlen bastant en català i cada vegada més. I ara ja t'has apuntat al Voluntariat per la Llengua? Ara m'apuntaré, a veure qui m'hi toca.
No sé, potser li toca a l'Enrico.
el propi... Profe, diguéssim? Sí, sí, sí, era una cosa curiosa. Anaven a tomar un café, ella explicava coses, i jo les explicava les meves, i clar, quan jo se meclava molt castellà, llavors ella com començava tal, començava en castellà. I a tu què t'ha anat bé per aprendre català?
Què t'ha funcionat? M'ha funcionat molt. Les amigues, les dues, la Maria Antonia i la Maribel, que se l'han tomat bastant en serio, i me parlen bastant, i jo que m'esforço. I jo que todo el mundo que me parla me cambia,
No tinc vergonya per dir-li ni que sigui un doctor ni que sigui un cordon. Le digo que me parli en català, estamos en Cataluña. Parlem amb un altre voluntari, l'Enric, que a més és habitual d'on o la torre. Hola. Hola, Enric. No, Miquel. Ai, perdó. Tinc una tendència natural a canviar el nom a la gent que, bueno, ja em perdonareu. No, ja passa re, tranquil·la. Et conec més per la cara que pel nom. Sí, perquè normalment ens veiem a la ràdio, sí, sí.
Explica'm, tu què et va portar fer de voluntari? Perquè em sembla que ja fa més d'un any que estàs de voluntari. Jo vaig començar, abans de la pandèmia, abans de l'estat d'alarma, vaig començar a Viladecans, perquè jo visc, el meu domicili oficial és a Viladecans. I vaig començar a l'Aremprunyà, que és el centre que hi ha a Gabà,
i vaig començar allà, i no recordo ben bé com em va arribar això, no ho recordo. Jo penso que va ser per casualitat, buscant per internet, em vaig jubilar i havia d'omplir la meva vida d'alguna cosa, i no podia permetre al luxe d'estar tot el dia assegut a casa, no? I aleshores vaig fer, la primera aprenent que vaig tindre era presencial, però va venir la pandèmia i aleshores es va deixar de fer i vam començar a fer virtuals.
i vaig arribar a tindre tres alumnes virtuals per setmana. Aleshores, quan ens van deixar sortir de casa després de la pandèmia, la meva dona té un apartament aquí, vam venir aquí, ella es va trobar bé i dic, doncs jo em començaré a muntar la vida aquí. Llavors, a la meva coordinadora del voluntariat de la Corporació per la Normalització Lingüística, li vaig dir, Cati, una...
Estic més a Torredembarra, no em pots donar alumnes presencials, m'has de seguir donant només virtuals. Diu, ah, si estàs a Torredembarra, passaré als de Tarragona, i llavors em va presentar el regerar. I a partir de llavors estic, i faig bàsicament virtual jo. Segueixo tenint tres aprenents virtuals, i estic encantat, estic encantat.
Què t'ha portat a seguir o què és el que t'ha agradat més, aquesta experiència? Home, per començar, conèixer gent de diferents països perquè això enriqueix molt, no? Si tens la sort que l'altra persona que parla amb tu també és bona comunicadora o li agrada parlar de les seves coses i tal, vas adquirint una sèrie de coneixements de països que sí, que saps que estan allà, que saps que políticament són així o religiosament són així,
que normalment no parlem de política ni de religió, és un tema tabú, per dir-ho d'alguna manera, però sempre van sortint coses, dels menjars, normalment jo he tingut molts aprenents de Sud-amèrica, i esclar, parlar del menjar de Sud-amèrica és totalment... i parlar, escolta, aquí quan ho fas, trobes productes, que abans has sortit per aquí en una conversa, trobes productes de Sud-amèrica aquí, avui dia troben de tot el que volen i més.
Enguany et tornes a apuntar, no sé si ja saps qui serà la teva parella. Jo tinc tres parelles virtuals ara actualment. Que són d'aquí? No, estan a Tarragona. Una és d'aquí de Torredambarra, que és una noia peruana.
que vam començar fent presencials, però per qüestions de feina i tal hem passat a fer-la virtual. Després tinc una noia que és guia turística, que és italiana, que està a Tarragona, i una noia venezolana, que aquesta hem començat ara fa dues setmanes, que està també a Tarragona, i les tres dominen bastant el català,
i tenim unes converses molt interessants, sobretot amb la guia turística, perquè té molts coneixements de Tarragona i li puc preguntar, escolta, ahir vaig estar a Tarragona, aquesta plaça i tal, i m'explica. Doncs moltes gràcies a tots tres pel vostre testimoni i que vagi molt bé el programa enguany. Moltes gràcies a tu. Gràcies.
Ets de Senegal, fa dos anys que vius aquí a Torredambarra. Què et va portar aquí? Com vas arribar? Amb el mar. Tu ets una de les persones que han vingut a entrevistar el mar a Torredambarra. Com et vas enterar que aquí es parlava una altra llengua i que la volies aprendre?
Vas anar a classe, quan vas arribar aquí com te van acollir? Sí, van anar a classe de català i de castellà una miqueta. Sabies que aquí es parlaven també dos idiomes o això ho vas descobrir quan vas arribar?
Sabies que ja es parlaven dos idiomes aquí o ho vas a descobrir quan vas arribar? No. No ho sabia. No. Et sembla difícil? Una mica, perquè jo parlo francès i el francès i el català semblen una miqueta. I què et va animar a apuntar-te aquí? Per què t'has apuntat?
Perquè m'agrada estudiar el català. I creus que et pot ser útil, també? Sí. Tu ara estàs estudiant o estàs treballant? Les dues. Les dues coses. I te'n dic que aquí el català és important.
T'han dit que el català és important. Sí, és molt important perquè aquí a Catalunya parlen català. Abdu, moltes gràcies. Sé que està suant, però t'agraeixo molt que hagis fet l'esforç de fer aquesta petita entrevista i l'altre noi el teníem aquí. Sí, home, sí. Com et dius?
Em dic Al Diego. I tu d'on vens? D'on ets? Soc de Colombia. Ets colombia i portes molt de temps aquí a Catalunya? Molt. Molt? Què vol dir molt? Sí. Sí? I el català l'estàs aprenent ara o ja l'havies après? No, aprens ara.
Què t'ha portat a aprendre català? M'agrada aprendre noves llengües i també estem a Catalunya i el català obre moltes portes. Estàs aprenent ara català on? Estàs fent classes?
Sí. A on? En l'escola d'adults. Molt bé, estàs fent classe. I això serà la teva primera experiència pràctica, allò d'haver de parlar amb gent cara a cara? És la meva primera vegada. Fa vergonya? Sí. Us estic fent passar amb el rato. Moltíssimes gràcies a tots dos, que us vagi molt bé l'experiència i que practiqueu molt, d'acord? D'acord, moltes gràcies. Merci.