Avui a l'entrevista toca parlar de música i ho fem amb un artista, la veritat és que de bastant renom, avui tenim convidada de luxe, perquè amb mi està la Maria Hein, que és cantant i compositora mallorquina, la qual aquest mateix divendres actuarà a la sala La Boat de Lleida, junt amb Gigi Ros,
I per això hem volgut parlar també als mitjans lleidatants la Maria Hein, la qual ja saludo i ja la tinc amb mi. Benvinguda, Maria. Què tal? Com estàs? Doncs mira, genial i contents de tindre't aquí, perquè no has estat quieta. De fet, has tret el disc de Katana, tens cançons, tens actuacions i, com dèiem, aquest divendres actuant aquí a la Boat de Lleida, com estàs tot plegat? Com vius el moment?
Molt bé, amb moltes ganes de venir a Lleida. Crec que després de molt de temps torna a Lleida per actuar i de fet diria que no he estat com a tal a Lleida Ciutat. Sempre he estat a Pobles del Voltant, o sigui que amb moltes ganes de poder presentar aquesta gira.
nova a Lleida i sobretot també, bueno, en el final és un final de gira, per tant, tancar també una mica com aquesta gira a Lleida em fa molta il·lusió. Home, és genial, és com l'últim dia de classes, allò que dius, vinga, va, que ens n'anem de vacances, en tot cas, de vacances una mica estranya, perquè mira que de vacances anem cap a la teva terra i tu vens cap a la nostra per acabar.
per començar aquestes vacances. En tot cas, anem a començar pel començament. Què diem, Maria? Qui és la Maria Heine? Explica'ns una mica. Doncs jo som una al·lota de Mallorca que fa cançons i concerts i res, aquest disc ara que venc a presentar és el meu tercer disc i duc cinc anys a dins una mica com aquesta indústria catalana de música en català per tant aquest concert també és una mena de com especial
d'aquests cinc anys de carrera. Després parlarem una mica més sobre el tau disc. Ara, el que també et volia preguntar és això, com vas endinsar-te el món de la música i com has arribat fins aquí, que és força lluny, allà on has arribat. Com va començar tot? Vaig començar fent cançons a la meva, a la meva habitació o allà en el piano. Vaig anar fent, ja des de petita volia dedicar-me'n a això, però clarament no.
No era un objectiu com molt segur, perquè quan ets petit te somies, però després la realitat és una altra. I vaig començar a formar des de jove musicalment, en el piano. I quan vaig tenir 16 anys, vaig començar a composar cançons i a donar-me a conèixer una mica per xarxes. I a poc a poc vaig començar a fer...
cançons i vaig començar a fer contacte amb discogràfiques de Barcelona, que ara em pot proporcionar. Pots gravar el meu primer disc i començar una gira a Catalunya. Clar, diguéssim que el contracte amb aquestes discogràfiques va ser una mica el que et va obrir el món, o el que vas dir, vale, ara em dedicaré a això, vull dir, la cosa ja va una mica seria. Quin va ser el punt d'inflexió on et van trucar i et van dir, vale, seràs cantant, per dir-ho així.
Va ser molt ràpid, no molt ràpid, però sí que és veritat que m'ha arribat com molt d'hora quan menys m'ho esperava. Jo des dels 16 anys vaig començar a fer bolos amb un grup de versions que tenia a Mallorca, amb unes amigues, i a partir d'aquí ja se me va donar a conèixer una mica per silla, a través de xarxes, sempre gravava vídeos, covers, i els anava publicant.
Fins que un dia vaig decidir començar a fer composicions pròpies i a poc a poc vaig anar composant. I vaig treure xarxes només, crec que eren tres cançons pròpies, cançons molt curtetes. I sí que és veritat que quan vaig treure la tercera, que es diu d'un cafè, la vaig treure una mica com...
animada, passament de família i amics, i a partir d'aquesta cançó ara em descobri Hidden Track, que va ser el meu primer segell, i vaig començar a treballar amb un primer disc amb elles. Genial, doncs mira, si et sembla, Maria, anem a escoltar algunes de les teves peces. Segurament, corregeix-me si no és així, però la dama de Mallorca, podríem ser que és ara mateix la teva opera magna, opera prima.
Sí, podríem dir-ho així. Doncs mira, anem a escoltar-la. Tenim la dama de Mallorca de la Maria Hein. La tele que va era rosa i llarga fins als talons. Sa mare la pentinava amb una pintada d'or. Pau i en Déu aina.
Fantàstic, fantàstic, Maria. T'agraden les comparacions o no al món de la música? Si m'ho permets. Bueno, ben gladali. No m'agrada com molt comparar, però sí que puc entendre com una referència. Perquè aquí jo veig una mica de Rosalia, eh? Vull dir, potser no trauen les comparacions, però és comparar-se molt alt, eh? Vull dir, Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé.
Sí, sí, crec que és una cançó que, òbviament, se m'acompana o se me relaciona amb ella. Crec que és una cançó tradicional i ella també ha estat una pionera reversionant coses tradicionals. Una folklòrica, podríem dir a la Maria Gein, o no? Sí, una mica. Crec que dins la meva música se nota que també tinc moltes referents
dins el món dels folk i tradició i res, i és una cosa que també m'agrada molt. A la meva música m'agrada molt dur en el meu terreny. Llavors suposo que a Ses Illes seràs una eminència, una institució coneguda, la Maria Hein. Bé, això no ho sé, això no ho sé. Sí que és veritat que rep molt d'amor per part del meu públic de Ses Illes i estic supercontenta.
Suposo que ja t'hauran demanat alguna foto, hauràs fet concerts on hauràs plenat força espais, vull dir com és també el viure una mica amb la fama, recordes potser quan et van demanar la primera foto o quan et vas sentir famosa o artista per primer cop, com va ser això?
Bueno, sí, ho recordo com a poc a poc ha anat creixent, sobretot. El meu record és com de poc a poc la gent m'ha començat a conèixer i encara queda molta carrera meva per davant. Per tant, no sé, estic molt agraïda per la gent que...
que reconeix la meva feina i que reconeix tot el que faig, per tant, no sé, molt agraïda. I, bueno, l'afama, no sé, és que no sé què dir-te, que l'afama per mi, com l'èxit és el que estic fent ara, que és poder dedicar-me a això i poder estar complint aquest somni.
I és que, a més d'això, sobretot al cantar amb mallorquí, també fa que la gent de les llies es senti molt identificada i tingui una persona que les representi. Jo et dic, Maria, abans de tu, tot el mallorquí que havia escoltat era Antonia Font.
totalment i la veritat és que m'agradava molt després parlarem una mica d'Antònia Font com a tancament ja com a tancament però és això sobretot el sentiment de pertinença i d'identificació que ha de tenir la gent amb la teva música suposo que això també ho ha de fer especial
Sí, jo crec que Mallorca també ha una connexió com molt especial per això, perquè compartim aquest dialecte i òbviament també, com pot ser, no hi ha molta gent que estigui acostumada a sentir músics cantant amb el dialecte de mallorquí, ja sigui perquè o la gent no està acostumada a consumir-ho o perquè no en coneixen molts, no ho sé, però crec que
crec que és molt important fer música en el teu dialecte perquè també la gent ho rob com...
No sé, d'una manera molt diferent. Clar. Quien no ha conecido Antonia Font, a cualquier Coldplay le reza, eh? Total. Això diuen. En tot cas, anem a escoltar, mira, una altra cançotava, Maria, perquè he fet un repàs per les teves obres, i m'ha cridat molt l'atenció la cançó de temps que tens amb la musca,
que a més a mi m'ha agradat molt la veu genial això ja ho sabem però a la base m'ha agradat molt llavors anem a escoltar un fragment d'aquesta cançó de temps
I aquí venia la musca, m'encanta la base. Aquest rotllo ja és gust personal, eh, Maria? Però ja et dic, el rotllo aquest m'encanta. Parlem-se una mica de les collabs, de com has treballat amb diversos artistes. Per exemple, com sorgeix aquesta connexió, aquesta collabo, el featuring, que es diu amb...
amb la moixca, és a dir, truquen i diuen vull fer una cançó, com va això? Per a la resta de mortals, Maria, per als que no som artistes, com es gesten aquestes col·labos? Doncs depèn molt, depèn molt de com sorgeixen, per exemple, en aquest cas, jo estic preparant un disc i jo tenia aquesta cançó composada,
que havia fet jo a Can Eva, i quan la vaig estar com gravant, quan ja estava gravant el disc més professionalment, un estudi i tal, se me va acudir perquè feia com uns dies que havia anat a veure un concert d'en Amuska en aquell moment. En aquell moment jo i Nirma no acabava, o sigui, érem amigues però no érem molt íntimes.
Però estem en el moment que ens començàvem a conèixer i comences a crear una amistat. Després de veure-la en aquell concert vaig dir, crec que en aquesta cançó quedaríem molt bé. I record passar-li i que ella em digués que sí, que li feia molta il·lusió. I un dia em va anar a gravar aquesta cançó. I a partir d'aquí és molt guai, perquè a partir d'aquí com...
va néixer una amistat superguapa i era una cosa que crec que ni ella i jo ens imaginàvem, crec que ens admiràvem molt bé com a músics, però bé, mai se sap i crec que aquesta
però va sortir així, com d'alguna cosa com... Bueno, de començar una amistat, doncs... Vinga, vols fer això? Vale, vinga, sí. Top. Genial, genial. Va sortir així. Ja estàs traient el cap per la movida catalana, eh? Ja hem creuat el Mediterrani, per dir-ho així. I, a més, tu has dit... Ho acabes de dir, una cançó que vas compondre tu, vull dir...
Vull dir, genial. T'acabo de dir, jo no sabia que l'havies compost, i he dit, m'encanta. Llavors, ja et dic, perfecte. I tu ho has dit, que ets compositora, i aquí a M1, en aquesta ràdio, quan fem entrevistes musicals, a mi sempre m'agrada elevar i destacar el fet que la gent composa, perquè sembla molt fàcil posar-se davant d'un micròfon o pujar a un escenari, cantar i ja està, i que els altres m'ho facin, però no, però tu...
realment, ets compositora, pel que sempre m'agrada dir, aquesta frase d'un dels meus artistes preferits, Maria, que és Bad Bunny, que diu Les molesta mi premio de compositor, però és que ara ja nadie compone. I això és el que deia Bad Bunny i és una mica, i vull enfocar ara aquests següents minuts de l'entrevista cap aquí, no? Què tal la faceta de compositora? Sempre començo amb una mateixa frase, Maria, que és primer la base o primer la lletra i la cançó?
Depèn de la cançó. Per exemple, en el cas de temps, era primer base i després lletra i música, com melodia i tal. Però, bueno, depèn molt de la cançó. Hi ha lletres que surten abans que una música i després l'has d'adaptar a una música. Jo sí que és veure que en general primer surt com la part més musical, més d'arranjaments i de melodies i després ja me surt una lletra, però...
A vegades va tot junt, no? A vegades tardes uns dies en trobar com encaixar-ho tot, però, bueno, en general sempre em sol sortir com tot de tira. I com va això de com poses? A dir, estàs a casa teva l'habitació tancada o quan et venen les muses o com... I quan compons, diguéssim? Depèn. Hi ha moments que, jo què sé, estàs a casa teva i no tens res a fer, no? I tens una estona, jo què sé, em diu menjar mateix, que estàs com...
a casa i te surt algo. Dius, ai, estic inspirat, doncs vaig a composar, no? I te surt algo. I a vegades, no, a vegades, jo al final com... És una feina, no? O sigui, també tu has d'agafar una mica com... Vale, m'he de forçar una mica a anar composant com a poc a poc cada dia perquè no sempre te sortirà algo bo. Clar. No? Crec que també has d'anar com adaptant-te i anar cercant coses, cercant informació, provant... Per tant,
De punt, hi ha dies que estic ben inspirada, hi ha dies que estic menys, però a vegades acaben sortint coses o no. Genial. I també, últimament m'agrada molt treballar directament a un estudi, com anar a un estudi de gravació, sortir una mica de casa, perquè al final també... Quan estàs a casa teva, te despistes més coses. Jo he vist tota sola, o sigui, com m'he de fer jo totes les coses, no tinc ningú que m'ho faci, ni família ni res aquí a casa, que m'ajudin les feines de casa, per tant.
també, a vegades, quan estàs a la teva, te despistes, no? Una mica no pots fer feina en sèrio. Per tant, també està bé tenir com s'estudi com a oficina i allà pots treballar. Ara m'has recordat, Maria, a les èpoques universitàries on havíem de dir amb els amics que hem d'anar a estudiar a la biblioteca perquè si estudiem a casa no estudiem res.
M'ha recordat una mica això. I si passem de l'estudi als escenaris, ara et vull preguntar sobre la teva faceta artística, damunt dels escenaris, amb els concerts. Com han anat? Hi ha alguna anècdota que creus que puguis explicar? De dir, mira, tal dia em va passar això, que creus que sigui remarcable? Sobretot, hi va un estiu que estàvem girant amb el meu segon vist. És a dir, aquest estiu no... L'anterior? Sí, l'anterior 2024, crec que era, sí.
Que en el meu equip hi havia com un brot de gastroenteritis, ai que no em sortia. Sí, gastroenteritis. I ho vàrem passar molt malament perquè estàvem tots com... A cada un li tocava un bol o dos, que no estàvem bé. Així que vàrem haver de prendre molt de medicaments per poder passar els contests com una mica més tranquils. Clar.
Però diria que és una bona anèdota perquè justament hi vàrem caure't quasi tots durant un estiu. Ara mateix recordo això com bastant divertit de dins del nostre equip. I per exemple, un altre moment on hagis estat damunt de l'escenari i hagis dit, vale, ara ha valgut la pena tot l'esforç, tot el treball, ara mateix sí que ho estic disfrutant i ara mateix sí que em sento realitzada després de tota la feina. Hi ha hagut algun moment que hagi sentit això?
Sí, sobretot a un concert que vaig fer també aquell mateix any, 2024, a les festes majors de Sant Agustí, del meu poble, de Solaní, que estava ple, estava petat, i recordo com estar allà damunt i dir, uau, si realment ho estic disfrutant, estic supercontenta, estic a Can Eva també al final, del meu poble.
i tothom cantant, ser menys cançons, va ser un concert molt guapo. I també n'estic agressant, recordo una mica com aquesta... aquesta cosa de dir, uau, m'he currat i he pogut arribar aquí. Genial. Una de les altres actuacions que m'han agradat molt, que podeu anar a consultar el vídeo a YouTube, és la teva versió del Woyer, d'Antònia Font. Hem dit que parlaríem d'Antònia Font.
Brutal. És el Port de Palma, allò? Això, si no record malament, és Santa Ponsa.
Santa Ponsa, vale. Llavors, bé, és un vídeo on està la Maria tocant el piano interpretant la cançó de Woye d'Antònia Font, que de petit era una cançó que m'agradava, m'agradava, i quan l'he vist, vull dir, m'he quedat, estava per aquí a la redacció de la ràdio donant volteretes i he dit, al igual n'ha fet una cançó aquesta la Maria, i dic, l'hem de treure a l'entrevista, l'hem de treure a l'entrevista. Moltes gràcies. Llavors anem a escoltar la interpretació de la Maria Gein amb el Woye d'Antònia Font. Chocant sa lluna i sa estrella
Oh yeah!
Total, total. A més, el vídeo és boníssim, com dèiem, amb un enquadrament genial al port. I la veritat és que, vull acabar aquesta entrevista, fiquem aquesta cançó de fons, però, evidentment, també volia parlar del teu disc, del disc de Katana.
Vas anar a Japó a gravar aquest disc? Vaig anar a Japó a gravar els videoclips. Els videoclips, correcte, sí. Tota la part visual ha estat gravada a Japó. Sí, sí, això també és un dels moments que he dit, uau, m'encanta viure d'això. Vas anar a Tòquio. Estic superagraïda perquè, clar, sí, sí, vàrem anar a Tòquio.
i suposo que quan anaves allà ja tenies en ment, però a la portada del meu disc vull el cruce de Shibuya, sisplau, he de creuar, tenies ja els spots més o menys mirats? Sí, una mica, una mica sí que ja teníem mirats, però sí que vàrem anar improvisant un poquet amb el que anàvem trobant i va ser, bueno, va ser increïble i vàrem estar una setmana allà
Gravant. No ho sé, va ser superdivertit. És de superestrella de la música, anar a fer promos i performances del videoclip a Japó. Això és high level.
Sí que és vera que és una aposta forta, perquè és Japó, o sigui, està a l'altra punta del món. Però no sé, és que encara com que no m'ho cap de creure que anéssim allà, saps? És com una cosa que no... Òbviament una gran inversió a darrere per poder fer això possible.
Però la veritat és que bé, el dia és bé, no? Estàs contenta amb com estan anant totes les actuacions que tens? Sí, molt contenta. Bé, ara és això, ja acabant la gira i tinc moltes ganes d'aquest concert perquè crec que seran com molt especials. Genial. Doncs per acabar aquesta entrevista, Maria, et preguntaré com és el futur de Maria Hein? Què tens en ment? Doncs ara mateix, ja acabes la gira, que acabem, ara tenim...
Divent res tenim Lleida, després de 20 de novembre Sala Apolo a Barcelona, 6 de desembre Girona a la Mirona i 3 de gener acabam a Mallorca a Pollensa. Un concert serà especial perquè acabarem a casa. Genial. I res, i després d'això, de cara a l'any que ve, preparar nous projectes.
Genial, doncs amb aquests nous projectes tanquem aquesta entrevista, Maria, un autèntic pla, per part meva, t'ho dic en sèrio, és un autèntic pla i la veritat és que estic molt content que vinguis aquí a Lleida, a la Sala Boat, aquest divendres a 24, simplement desitjo que vagi molt bé
a la Boata Lleida, tant com amb tot el que facis, perquè la veritat és que la teva música està molt bé, està molt bé, i segurament, si segueixis així, doncs arribaràs més lluny o sí, més no. Això et desitjo, Maria. Moltes gràcies per aquest temps amb nosaltres. Moltes gràcies. Gràcies per tot. Adéu. Adéu.