Fins demà!
Avui em deixo els teus dits, tinc tisores a les mans, vull tenir tots els sentits, jo vull ser com els humans, sentir-me connectat, el dolor dels meus germans. Amb una música que ens transporta a un altre univers del grup Adala, donem la benvinguda als nostres convidats, són la Ruth Meyer, jo cineasta,
Bon dia. I un dels que va ser els seus primers professors en el món de l'art, en Jordi Morera, benvingut. Bon dia. I us hem convidat perquè justament aquest dissabte, Ruth, presentes el teu primer curtmetratge, que a més és un projecte de final de curs. Exacte. Digue'ns tu com es diu? Es diu S'ha acabat el joc i és un curtmetratge que està fet amb la tècnica de 3D digital i una part de stop motion, també.
Com t'introdueixes en aquest món? Perquè aquí podem començar explicant com us vau conèixer, perquè tu, Jordi, ara ja s'has jubilat, però havia sigut professor d'art, no? Jo vaig estar uns 20 i tant anys a l'Institut de Torre d'en Barra donant arts plàstiques i visuals, i la Ruth va ser una de les tantes centenars d'alumnes que vaig tenir.
Sí. I tu llavors ja tenies clar que t'agradava el món de l'art? Alguna cosa tenia dins, sí. Clar, no està tot, sempre del tot, però sí que sempre ha estat per allà, no? Què t'atreia en aquell moment, quan eres joaneta? Tot.
Crec que és una cosa que tenim els artistes o així, que sempre estem com encuriosits per tot, i això és un senyal, penso. Vas començar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, en el segon moment quan tocava, i va arribar la pandèmia.
Va arribar la pandèmia i vaig començar Belles Arts, sí. O sigui, van anar en paral·lel. Bé, la selectivitat ens van tancar tots a casa, la vaig fer i llavors ja quan tot era per videotrucada, estàvem tots tancats, doncs vaig començar la carrera per videotrucada, diguéssim, amb els professors. I no ho vas veure gaire factible o què va passar?
Bueno, va ser un començament estrany, tot i que tampoc sabia com era presencial, no?, l'escola d'art, però, o sigui, les belles arts, però sí, presentant pintures i escultures des de casa és una mica estrany. És una mica estrany. I llavors et vas decidir apuntar per aquesta estranyesa, va ser el que et va portar a l'escola d'art de Tarragona o què t'hi va portar?
El tema de l'animació, quan vaig començar Velles Arts ja el tenia bastant present, però volia experimentar més disciplines. Això també és el motiu de fer Velles Arts. Llavors va ser el tercer curs de Velles Arts que vaig dir, va, em tiro a la piscina i complemento les dues carreres alhora i així s'alimenten entre elles. Llavors vaig anar a Tarragona, vaig començar...
Em va agradar moltíssim. Ho tornaria a fer un altre cop de zero tot. Perquè l'Escola d'Art de Tarragona, la gràcia que té és que té múltiples disciplines, tant la de Tarragona com la de Reus, i algunes tan singulars com aquestes d'animació, que dius on s'ensenya l'animació, doncs? A Tarragona? A Tarragona, sí. I bé, molt bé, una experiència increïble. I ara estic acabant quart de Belles Arts i ja està. I ara presento aquest curtmetratge que estic superil·lusionada. I la presentació la feu precisament aquest dissabte,
A l'Artele Group, perquè, com saps, és un espai de compartir art i hem fet ja exposicions de pintura, hem fet exposicions de fotografia.
de ceràmica, etc. I ara faltava l'audiovisual i és un bon començament que pugui venir la Ruth i ens expliqui el seu treball de final de carrera. Serà interessant veure el film, el curt, i serà interessant la conversa de tu a tu per copsar i valorar la feina que suposa 4-5 minuts d'exposició. Suposo que ho has hagut de fer tot en aquest curtmetratge.
Normalment en una producció d'animació, per exemple, hi ha tot un equip, com tots sabem, i s'encarrega d'una feina. Però en aquests casos la feina és totalment autònoma, sí que tens unes tutories, però la feina és anar fent tu sol i més o menys són aproximadament uns 5 mesos de feina, llavors dona per això, per uns 5 minuts, 4, depèn de la persona.
Però és tot un aprenentatge, jo penso, perquè no sé, anar com descobrint quines són les teves capacitats i límits. Parlem de la pel·lícula una miqueta en detall. S'ha acabat el joc, que ja has triat el títol en català, però t'inspiraves en l'anglès Game Over. Això ens situa, no sé si en un món de... Jo faig especulacions perquè no l'he vist, eh? O en un món de videojocs o en un món distòpic.
És més aviat un món distòpic, sí. Té relació potser amb els videojocs, perquè apareix el símbol de la pantalla com a comparació amb els telèfons mòbils, que ja són gairebé una extensió per nosaltres. I tampoc vull explicar molt bé tot el que passa, però bàsicament són persones com nosaltres que tenen pantalles als caps, que ja són una mena de cíborgs.
No expliquis més, no expliquis més, si no no vindran. M'emociono. Per a la gràcia, ho saps, visualitzar-ho també, després veure com ho és aquesta idea, perquè la idea del guió va ser teva, o això comptaves amb alguns altres companys que et van ajudar, o ho has hagut de tirar amb tot? Sí, sí, sí, de principi a final, sí. I ja està.
I has utilitzat dues tècniques, l'stop motion i el 3D. I el 3D, sí. Tots són volums que m'atrauen molt els volums, l'escultura. A Belles Arts vaig començar fent escultura i crec que això també tira una mica per aquí. I bé, clar, cada tècnica funciona molt diferent i té un temps de processament diferent però no sé, crec que es complementen molt bé. Em feia una mica de por perquè són... o sigui, es treballa de forma completament diferent però es coordinen bé al final.
Perdona, i per això és interessant que vingueu a veure el curtmetratge, perquè a part de la pel·lícula veureu el treball que ha fet de maquetes en 3D a partir del cartró i donant-li pintura i textura. Vull dir que és important que vegin també la part física.
Mira, això és interessant, eh? O sigui, clar, veurem els ninotets, perquè la tècnica stop motion, per la gent que no ho sàpiga, normalment pensem, jo per mi stop motion la base és el pingu, tu havies vist els dibuixos del pingu, aquells ninotets, els pingüinets de plastilina, no? Seria un clàssic de l'stop motion que més o menys tothom pot haver vist, però és aquesta tècnica de criar figuretes i anar-les movent per cadascun dels plànols,
Clar, en fotograma per fotograma. L'animació és això, no? En el meu cas, no és com de plastilina, són de Filferro. Són tres personatges de Filferro i Cordei. Són molt simples, però funcionen molt bé.
És l'art prehistòric portat a la stop motion, perquè és el mínim personatge, o sigui, com els personatges, els cultures de Giacometti, no?, el mínim. Ah, mira, sí, clar, ara ho he visualitzat molt clar, eh? Molt primets, molt primets, sí. Sí, sí, sí. Al final el que li dona l'expressivitat és el moviment, llavors l'espectador ja es construeix aquesta figura humana per ell sol i no cal més.
Buscaves aquesta simplicitat? Sí, sí, sí. Ja tenies aquesta simplicitat al cap a l'hora de fer el disseny de personatges? Perquè suposo que el primer pas és aquest, fer el disseny de personatges? Exacte, sí. Clar, jo vaig començar amb el disseny de personatges, amb dibuixos i esbossos, i al principi no tenia res a veure amb aquest minimalisme. Eren personatges amb cara, ulls, era tot el cos amb el volum del cos, fins i tot roba.
Però va anar com evolucionant i vaig concluir que no calia. Que les extremitats i alguna expressió petita ja era suficient per expressar tot. I a l'hora de fer l'animació, ara m'ha vingut al cap, penso, ha de ser com un joc, però un joc amb molta paciència. Sí. Perquè és anar jugant amb les figuretes, però clar, els has de fer fer cada moviment i fotografiar cada un d'aquests moviments.
Sí, hi ha una planificació abans, sempre. És a dir, hi ha el guió, no?, de tot el que passa, i després... I l'storybook? Has hagut de fer un storybook, també? L'storyboard, que... Això, l'storyboard. Que és... Però, a més a més de l'storyboard, després hi ha com... De cada moviment, tu has de tenir ben clar quins seran els moviments. Per exemple, jo el que faig de vegades, molts cops, és...
fer-me un vídeo de mi. Si he de pujar al braç, faig un vídeo meu pujant al braç i m'estudio quants fotogrames, per exemple, hauré de fer per completar aquesta acció. Hi ha una planificació perquè si no, clar, tu pots anar fent fotos i després els ritmes són diferents.
Estava pensant, hi ha fotografia, evidentment, per després poder-les ajuntar i poder fer l'animació. Suposo que necessites un espai amb unes condicions de llum molt determinades. Com ho has hagut de treballar? Totes les fosques, com un laboratori de fotografia i com un set, il·luminar només les parts que t'interessen. Sí, sí.
He passat molta calor també perquè les finestres tancades, tot tancat. Ventilador no en tenia perquè no volia que es movesi res. I focus o com has il·luminat? Sí, en focus. 3 o 4.
focus. Aquí també has hagut de fer adquisició de material. Això t'ho facilita a l'escola? Sí, allà a l'escola tenim un petit estudi de stop motion que està molt bé. I allà ho vaig fer tot. La part més física. Qui tenies de professor a l'escola d'art? Clar, això és que és una tècnica molt específica. Suposo que tampoc hi ha tanta, tanta gent que s'hi dediqui.
Sí, els meus professors d'animació són el Francesc Poblet, l'Ariadna Costa, la Núria Anguren. La Núria Anguren és de Stop Motion, en concret. Però tots m'han ajudat moltíssim. Vam fer tots un equip, inclús amb els alumnes de classe, els companys també. Va ser molt xulo. Quants éreu a classe?
no més de vint o sigui menys de vint això és una cosa molt específica hi havia gent de tot arreu o es concentrava l'alumnat molt d'aquí de Tarragona? no, sí, érem bastant d'aquí sí, sí, sí clar, podríem muntar una productora podríem, podríem i era un treball individual perquè això també em sorprèn que el treball de fer el curs era individual o hi havia possibilitat de fer-lo en grup
Hi havia possibilitat, i això ho hem parlat molt entre els companys, perquè al final tu quan surts al món laboral és el que he dit, és una feina d'equip, i ho hem parlat molt amb els companys i els professors, i sí que ens diuen, bueno, si voleu ho podeu fer, us podeu ajuntar, fer comunitat i organitzar-vos. Però clar, també hi ha aquesta part de...
voler experimentar sí, després tu tens un treball que tu vols presentar i no el pots presentar com a artista sol que això també pels festivals és el que demanen ho has fet tu i ja està és un dilema, a veure què t'interessa i tu has fet sola i hem parlat de la tècnica de stop motion però has dit que ho combines amb tècnica 3D això ja em fa pensar que has fet un treball de postproducció amb ordinador
Sí, de modelatge en programes 3D i després texturització, il·luminació també. Al final és el mateix, tu et crees una escenografia digital i després també l'has d'animar. També hi ha personatges que també es mouen i, bueno, no sé, a mi m'encanta. I llavors com ho has fet? És que estic intentant imaginar el procés. Primer has fet l'animació, stop motion, l'has passat a ordinador i llavors has fet postproducció o has combinat unes escenes d'una manera i unes escenes de l'altra?
Clar, la raó per la qual faig aquestes dues tècniques també té un sentit en la narració, que no explicaré perquè... Ah, val, es forma part de la història, és a dir, que veurem escenes fetes d'una manera i escenes fetes d'una altra. Exacte, sí. Resumint, és com un híbrid. És un híbrid. És un híbrid, sí. És un híbrid analògic-digital. Sí. Clar, hi ha una part digital per una raó que passa allà i després tot es transforma en físic i en real per una altra raó.
I en quant al procés creatiu, vaig començar a fer primer la part digital, tot allò de 3D. I la part d'Stop Motion la vaig fer ja gairebé al final, en dues setmanes només. Mare de Déu! Devien ser dues setmanes, una mica estressants, m'imagino. Sí, una mica, sí. Molt apretadetes de dormir poc. Sí, sí, sí. Va ser molta feina. Mare meva. Però molt bé. La projecció de demà dissabte serà la primera...
La primera exposició pública o ja has tingut temps, oportunitat de mostrar-la en públic? No, no, encara no. Clar, fora de l'acadèmic, encara no ho he mostrat a cap públic divers, que no siguin els companys, i això... Bueno... Tu l'has vist, Jordi? L'he vist molt per sobre, perquè me l'ha presentat dues vegades, i l'he anat... Però encara necessito, era la més...
perquè sé que no l'estic copsant del tot, pel que suposa tot, les seqüències i tal. I llavors sí que per això a Artelier té interès que es mostrin diferents tipus de tècniques, no? Perquè en aquest cas poder parlar amb ella, un cop s'hagi vist, veure les diferents lectures que pugui tenir el públic,
I després la intenció d'ella ha coincidit, segur que haurà coincidit, amb més d'una de les interpretacions. I a ella també li serveix per valorar en el futur si ha de fer canvis o no. No en aquesta, sinó en les futures creacions.
Dius que a l'escola sí que ho heu vist, a l'escola d'art, heu fet ja compartició de treballs amb els companys de classe. Com va ser l'experiència i què et van dir? Bé, clar, tenint en compte que tothom va veure el procés i tot, ja s'ho esperaven una mica, no?
Era més una mica la performativitat de presentar-ho com oficialment, però estàvem tots molt contents perquè tots havíem assolit el nostre objectiu i ens vam acompanyar en el procés i al final la reacció va ser aquesta, molt bé.
felicitats, ho has aconseguit ho has aconseguit una feina que normalment es fa en equip i que tu l'has fet sola ara tocaràs començar-ho a moure això és la teva carta del que deies volíem tenir també una carta de presentació com a alumnes per poder-nos començar a moure
Sí, sí, ho vaig presentar al festival de l'ànima jove i que se celebrarà el cap de setmana que ve. El cap de setmana vinent, sí, el 28-29? Sí. 29-30, 29-30, aquest dissabte diumenge. Sí, va ser això, simplement l'experiència de presentar-ho perquè al final no l'han agafat, però jo hi tornaré un altre any, si cal, no passa res.
I després també ho he intentat a l'Anima Jove, ai, perdó, això ja ho he dit, a l'Animac de Lleida. I bueno, això encara no sé, el gener ens diran alguna cosa. Però bé, sí, això, aquesta ha sigut la... Clar, també hi ha un apartat en aquests festivals, acostuma a haver-hi un apartat de nous talents o de gent amb formació...
Sí, sí, sí. Jo trobo que està molt bé donar oportunitats, no? I ni que sigui en un apartat de part per estudiants o per escoles, no sé. O sigui, el fet d'apuntar-te i inscriure't és com una pràctica que crec que és molt útil.
I a la Facultat de Belles Arts has fet alguna especialitat concreta? Sí, vaig començar amb escultura, i ara estic fent el que és més audiovisuals. Sí, amb el... Bueno, sí. Aquestes dues. I quina és la part que també t'atreu? La creació de personatges, la narrativa... Què et tempta el món audiovisual? Això és molt complicat, perquè, com he dit abans, jo sempre he estat amb tot. M'ha agradat tot, sempre...
Llavors és molt complicat decidir-ho. Ara mateix no podria respondre. Què preferiria ser? Guionista o creadora del disseny? La producció m'agrada molt. Vaig gaudir molt del procés de la part de modelatge 3D i animació 3D.
i la part d'animar les stop-motion, també. Però també et diré que em va encantar crear les escenografies amb cartró, la part de guió sí que em costa una mica.
perquè és una altra forma d'utilitzar el servei, no és una altra part. Però igualment... Ho has disfrutat. Sí, tot, tot. Com està el món laboral? Com està aquest sector? No ho sé, jo sento que hi ha molta competència, però tampoc podria dir, perquè encara no m'he endinsat el món laboral específicament en l'animació.
però jo crec que ja costarà una mica. Tampoc vull projectar dret negatiu, però... Perquè ara el teu propi pas, què serà? Tens intenció d'ampliar estudis, començar a buscar feina, quin sector t'atreu, per on t'agradaria anar tirant?
Seria interessant trobar alguna feineta, ni que sigui petita, per anar endinsant-me. Però també tinc al cap la possibilitat de fer un postgrau a Tarragona, que és nou, que és una col·laboració entre l'Escola d'Art de Tarragona i la URB, que és de creativitat. Em crida l'atenció, però és això.
A veure com ho fem. Exacte. Com ho fem per fer les dues coses o no, o... Sí, seria això el meu pla de moment. Ho podrà fer tot, eh? Pas a pas. Sí. Si una cosa no es clou l'altra, és a dir, si fas aquest post de creativitat segur que t'ajuda el tema de creació de relat i guió.
i després tot l'altre que vagis fent si entres en una petita allò que sé fins i tot al món publicitari Sí, també hi he pensat en això el món publicitari és un món que veu bastant també d'aquest univers Jo el que veig és que l'animació està a tot arreu i també em sembla que té moltes oportunitats que això també va amb la competència entre artistes sí però no sé, jo crec que hi ha lloc per tothom
Escolta, em va cridar molt l'atenció d'aquests estudis que normalment, si no és una persona que tens molt d'interès en el món artístic ni t'enteres que existeixen, quin tipus d'assignatures fèieu?
A l'escola d'art? Sí. Fèiem animació digital en 2D, és a dir, com motion graphics, que això és més en el sector publicitari, s'utilitza. Després també fèiem 3D, fèiem història de l'art, fèiem stop motion, fèiem...
Què més fèiem? A veure, que ja ho tinc una mica enrere. Suposo que també s'aprenen a utilitzar programaris diferents, eines diferents... Clar, ja es treballa amb el pack Adobe, amb 3D, el cinema 4D, el programa es diu... Tots són de pagament, però em sembla que una cosa molt positiva és que d'aquí a poc començaran a treballar amb el Blender, que és un programa 3D de codi obert, que és gratuït. Molt bé.
I també això dona pas a una filosofia diferent, no? No només tenir programaris tancats i de pagament. Crec que és molt important, com potenciar el Blender, per exemple. Sí, perquè en altres programes, per exemple, a l'edició de vídeo, n'hi ha 50.000 que són gratuïts, però això ja és molt més específic.
Clar, s'entén que normalment si són gratuïts no són tan professionals, però cada cop més n'hi ha de codi obert. Això vol dir que hi ha molts programadors en el món que s'impliquen a crear un programa en comunitat i fer-lo créixer i al final és això el que interessa. Jordi, com us va l'arteliè?
Bé, de moment el mantenim. Cada temporada, quan obrim curs al setembre, és una incògnita si s'apuntarà més o menys gent. De moment no ens podem queixar, vull dir que omplim els tres dies que fem de taller, els dos de pintura-dibuix.
i el de ceràmica de la Sibila, els anem omplint i no ens podem queixar. Nosaltres, mentre puguem pagar el local de lloguer, doncs tirarem endavant. Seria interessant que l'Ajuntament un dia es proposés tenir una escola d'art a Torredambarra, no només per persones com la Ruth i altres estudiants que han fet batxiller artístic, que han fet velles arts, han fet cursos específics d'art...
poguessin trobar aquí un filó econòmic de promoció d'arts visuals. Jo penso que Torrenbarra ja és una capital una miqueta gran per recollir aquestes inquietuds i que no hagin d'anar a Barcelona o hagin d'anar a no sé on a promoure's. Aquí podem promoure un petit nínxol d'activitat artística i que pot ser productiva. No només hem de viure del turisme,
Hem de viure de tot allò que ajudi a fer una societat més culturalitzada, més cohesionada. Concretem una mica quan feu aquests tallers, per si algú es despenja i diu, ai, mira, m'agradaria fer...
Bé, jo els que faig un dimarts i un altre divendres és molt obert, és a dir, que pot ser una persona fent pintura tradicional figurativa, com un que està fent treball en matèria i experimentar en materials diversos, ho deixo tot molt obert. Llavors jo estic més com a orientador que com a professor, estic com a acompanyant.
Jo en sé una mica... Home, vull pensar que en saps bastant, vull dir... No, t'explico per què. La meva formació és molt tradicional. Jo vaig començar a l'Escola d'Art i Oficis a Barcelona als anys 70 i, clar, la meva formació és supertradicional. Després em va venir tot el que estan fent les noves generacions. Jo no tinc ni idea del que és un programa per fer stop motion o el que sigui, no?
Llavors, clar, jo començo des del dibuix i del traç, que és el fonamental. A partir del traç pot sortir moltes coses. Llavors, clar, jo com domino dibuix, perquè m'he dedicat plenament molt al traç, després la pintura, el color, però dins del color és que hi ha mil vies per explorar.
Des del còmic o... Per exemple, una de les exposicions que vam fer, no sé si vas poder venir, el Peter Lider, l'anglès, que ve cada setmana, fa pintura hiperrealista. Jo aprenc amb el Peter com pinta ell.
Podeu veure quadres d'ella i ara aprofito per fer-li propaganda. Aquí a la biblioteca té dos quadres excel·lents. Llavors, més que una acadèmia, la veig com un lloc de compartir art perquè aprenem entre tots. I aquesta és la idea. I de moment ens mantenim, sí. Això els imatges divendres a la tarda i després hi ha el taller de ceràmica també. La Sibila fa el dijous el taller de ceràmica, sí, continua. Sí, sí.
Demà feu aquesta presentació, serà a la 6 de la tarda, la presentació d'aquest curtmetratge de la Ruth Meyer que es diu S'ha acabat el joc, amb oportunitat de veure tots els teus ninotets i d'explicar com feies les animacions. Més enllà d'aquest acte, teniu alguna altra cosa oberta al públic, Jordi, ara així en cartera?
No, bé, el Nadal la civila obria alguns dies per fer el que fem cada any, una mica de fireta d'art, per si la gent vol ajudar-nos i comprar alguna peça d'artesania i artística, estarem allà alguns dels dies de Nadal. Però a part d'això no, el curs ja és prou intens. Ja. Sí.
Doncs avui hem parlat d'art i tenim un mosquitet aquí a l'estudi que ens va fent la guitza. Us agredim moltíssim a la Ruth Meyer i al Jordi Morera que avui hàgim vingut a Ona la Torre.
a parlar-nos d'aquesta presentació del curtmetratge S'ha acabat el joc, que es farà demà dissabte a la sala L'Atelier, a les 6 de la tarda. Molta sort, Ruth. Moltes gràcies. I esperem poder-te fer moltes entrevistes amb molts projectes interessants. Moltes gràcies. Gràcies. I al jardí fins la propera. Adéu. Gràcies, Anna. Adéu.
No em sabrà volar He trobat un nas a les soques de l'àvia Ara vaig volar I això és un cac Portem l'aire qui necessita un pulmó més gra A respirar-nos com ho fa la terra el fa
com feien tots aquells que han tingut la nostra sang.