Avui hem sortit micro en mà al casal municipal de Torredembarra on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'Estel de Nazaret, la versió que representa aquí a Torredembarra dels Pastorets el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de...
de la companyia que el representarà, i comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia, o bona tarda, benvinguda. Bona tarda. Això va ser idea vostra, de l'Associació de Joves. Què us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels pastorets?
Bé, nosaltres quan vam fer l'associació el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble. I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim el poble que fan el passebre i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa va sortir la idea de fer l'obra.
I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ja ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí. Vosaltres, clar, per l'edat suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record.
No, nosaltres no havíem ni nascut, o sigui, hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia. A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí, espera.
Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havies sigut... No, jo no soc d'aquí Torra d'en Bar, no els vaig fer aquí. Jo els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on vens? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els del Folk i Torres. I què tal el canvi? Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents.
M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge satanàs és increïble. Bueno, quan el faci em veig jo t'ho diré. En un moment no em veig jo, no em sé veure jo, no ho sé, però sí. El Jordi Salvat sí que havia sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90, feia d'ajudant del sacerdot i aquest any faig el sacerdot. Vull dir, hem pujat de categoria una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folqui Torres a pastorets Ramon Pàmies, explicar una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que, a veure, aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història del fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també que de l'elenc, que tenim un elenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment hi ha de haver una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Tothom en paper o no? A la quarantena, més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta que es mou, uns extras que també venen, però a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És...
Per una banda màgic, el que unes menys joves amb ganes de recuperar han volgut tirar endavant, amb molt poc temps. Hem d'entendre que la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre, i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic l'elenc,
La gent de vestuari, la gent de scenografia, estem tots treballant a l'últim moment perquè surti i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom. Perquè tots estem amb nervis d'això no va bé, això no surt bé, això no en tenim prou, estressa així, no em veig i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble pel poble.
Esteu nerviosos? Vull un si o no així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies. A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari, perquè no podíeu aprofitar part del que hi havia hagut d'antic.
No, el vestuari l'hem fet tot nou i una mica amb Albert Cam i l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració. Com ha anat tota aquesta part? Perquè és el que deia ara el Joan Maria, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint?
cosint unes deu més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot i vam fent de tot, al final. Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època del segle... Permetem que talli. Digues.
És una recuperació i estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin, que no només que vés de les zones... O sigui, calla, no preguntis més.
És a dir, sí que estem recuperant uns pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força i a la vegada estarem en una mena de recuperació que no vol dir calcar. Però evidentment no parlarem de coses noves que estem fent o coses, hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi.
Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la Trini Uguet per aquí. Tu, quin Àngel ets? El de l'Anunciació o l'Àngel Garré? Jo sóc l'Àngel Garré. Ets Sant Miguel. Sí. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90. No.
No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2.000, així que no, o sigui, ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. I, bueno, sé de coses, de fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, doncs familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què. I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció.
I la incorporació al món de l'escena, què tal? Trini és periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de, bueno, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Teniu confrontació, hi ha aquest Sant Miquel Satanàs, aquí hi ha algun moment maco? Sí?
Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, bueno, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera, i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de...
Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Però aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí. Ja ho saps, s'ha de descobrir fins al final. Home, m'heu canviat el final, també. Qui sap? És el que ha dit el Joan Maria, això s'ha de vindre a veure.
Vindrà a veure. Un moment que va ser molt bonic, que ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text, doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no ho estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez. Sí.
Sí, perquè aquí heu retallat també text, no?, perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora. Mira, la veritat és que l'obra, el text va passar primer per la mà de la Bíbia en Segurana, aquí hi havia un text molt extens, i la vam tenir el dia 15 de setembre.
i recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'Alenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre, i veia comentaris de, és que jo soc autònom i jo no ho puc aprendre, perdona, és que jo tinc tard, i van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim tres mesos, que tothom té les seves vides, i farem el que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és el que hem intentat, i hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant, i tant.
Dels que sortiu, si no en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu? En teatre, sí. Sí? A medias. A medias, què vol dir a medias? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però allà he arribat. Allà has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, soc un pastor petit, diguem.
Molt bé. Tens molt de text? D'aquella manera. D'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau. La bossa carregada a monedes d'or, que no sé si sonen gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius...
Sí, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno. Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no? Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja, 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu? Tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades...
Les entrades es van anar a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o sigui la gent quan entri podrà escollir on s'asseu. I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més.
Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb vara, o tu. Hola, bones. Gemma, de què fas tu? Jo ho faig de mataties.
De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. Tu, Mataties, i qui més? I Joan és la Rosalía, Joan, i ella i jo tenim experiència amb teatre, que vam començar amb el Joan Maria, amb un grup que es diu Teatria de la Pialtafulla, i seguim, i no res, ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Mira, mira, mira, mira.
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal. Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema?
O faig jo l'apunt... No, no, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal. Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
I serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, no? Que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen una energia molt maca que crec que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica? Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Sí, sí.
Deia un text i ara almenys el recita. El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en Els Pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, l'has de treballar més. I és això, un cop que saps el text, l'has de treballar sobre l'escenari i intenta't treure'l millor de tu mateix. I hi ha algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre.
Sí, sí. Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? Molta merda. Que vagin molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomprim que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí, no, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva romofarestega, s'accege els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'altíssim tron, en lloc de conquerir com somiava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho, sacrílet, blasfem, silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de lepra immunda. Oh, fúries de l'avern, com t'atreveixes? Que jo hagi d'escoltar això? Potser tu ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crea la nenatura i el temps? Qui et va crear és el déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te.
Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps què davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu? El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo? Regno en l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder?
Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així tu mana. I qui pot mana tant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't. Acotxa't.
A mi! A mi, Sergi Infernals! Que és així que tindran dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I és plaer, és plaer que et veuen. Saps? Llavors ja pots... Ah! Ah! Ah! Vale? Eh...
Vale. Un, vull que apareix... Això són cortines. No soteu, vale? Un a partir d'aquí i no soteu. Llavors, si tens mi casa davant, ja veurà el punt. Llavors, aquí hi ha un punt. I quan ell diu, a mi, a mi, sense impagnar. Entreu rient. I deixeu estar els altres. Ei! Deixeu estar els altres. Comenceu a girar al voltant, vale? Sí, ja ens ajudareu. Sí? Vale. Anem a tirar l'endrere prins de les 5 a les 7. A les 7, doncs? Ahí, molt bé.
Els crido directe, ja no? Despertin ja els veus, sorgeixin les fúries, a mi és perill de les tenebres, a mi l'infern! Però què tal que ha passat? Quina és la nova que t'han taxat? Que frisos ens crides? Digues que ha succeït! Per què reclames el nostre ajuda i esforç? Voleu saber-ho? Sí!
Digues què passa, tots quan mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de gran lluita, digue'ls que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i malaurada per nosaltres, que el món vingui a redimir a la humanitat el Masíes o Crist, que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies.
Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I nosaltres farem! Ni cal dubtar-ne! Així ho crec, també, però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, el germà aquell sí que m'agrada. Oh, aquell és molt diferent. En ell l'amo hi pot confiar. Ja ho pots ben dir que hi pot. Abdaró és un tros de pa. I és més mans que un anyell. Jonas! Et criden? Eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamí que ve cap aquí.
Oh, com corre! Què deurà voler aquest bailet? Alguna entremaliadura segur. Doncs, veuràs, xerriquem. Xerriquem. Matadies, Jonàs! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic que no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues! De, que estic cansat.
Ai, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà. Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat. La ciutat, que hem d'anar a fires. Què fires?
Anem a Nosses, a Jaurudalem, a la rica perla de Judea, que és la ciutat escollida per la vorada del Senyor, allà amb totes de la via, cants, músiques, aromes i flaires de fer divina, que omplen els cors, fent-los esclata de diversió. Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca. Ja veuràs, torna-ho a dir. Ah, que no m'heu entès...
Això es menja amb cullera o amb forquilla?
Explica-ho clar i sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Però abans hem d'embullar-ho. Jo també en vull. Pe, xerrica.