Avui al Baix Gaià el dia parlarem de sector primari, parlarem d'agricultura, de gastronomia, també ho farem amb un dels pagesos, no sé si pocs o molts, perquè queden al Baix Gaià, segurament dels pocs, en Dani Rovira, responsable de l'Horta Torrenca. Dani, bon dia, benvingut. Bon dia.
Plena temporada de calçots? Com està anant? Ha arribat ploja així com a molt de cop i de manera insospitada després de tots aquests anys que portàvem de sequera? No sé com us està condicionant això ara?
Bé, condicionant una mica a l'hora de la collita. El que passa és que, evidentment, l'aigua sempre va bé. I, a més, una de les coses més favorites és que ha començat abans la campanya, perquè com que també va ploure el mes de desembre i ha fet molta segó, el que fa és que el sol vagi tirant més, creixi més, i llavors el tinguem més aviat.
Preveieu una bona campanya, perquè és això, no? La campanya, quan la vau donar per començar cap al novembre, normalment? Sí, jo normalment començo a acollir a partir de mitjans de desembre, per tenir les mides que necessitem per estar dins de la certificació de l'IGP, que el sot de Valls. Però sí, en guany les coses s'han adelantat i llavors s'ha pogut començar abans. I quina previsió teniu per la campanya?
Bé, jo tinc uns bons auguris. La veritat és que el calçot que surt, com t'he dit, està sortint amb unes mides molt bones i de moment tenim bastanta sortida. Espero que tinguem com a mínim una campanya igual o millor que l'any passat.
De fet, una campanya bona i amb bona qualitat de calçots que t'han portat en més d'una ocasió a rebre el reconeixement de l'IGP Calçot de Valls com el millor productor. També fa gràcia que el millor productor de calçots de Valls no sigui de Valls, sigui de Torredambarra. Enguany podeu competir? O enguany, com que vau guanyant la passada edició, ja no? No, no. L'any passat no era? No, no era. Perdo el compte dels anys. Fa un parell d'anys. No, aquest any puc participar...
I per què això que dius no soc de Valls? Bé, la qüestió és que l'IGP Calçot de Valls no vol dir que els calçots siguin de Valls, sinó que l'IGP engloba quatre comarques, el Baix Camp, el Baix Penedès, l'Alt Camp i el Tarragonès. O sigui, són aquestes quatre comarques que tenen unes característiques molt similars, que això és el que vol dir l'IGP, Indicació Geogràfica Protegida. Totes quatre comarques
Tenen unes condicions climàtiques, culturals, gastronòmiques, que fan que puguis cultivar el calçot. Per exemple, a tall d'exemple, les quatre tenim tradició de vinya. Llavors, com cous els calçots? Doncs el tradicional és coure'ls amb les redoltes, amb les vergues de vinya,
Com es fa a la salsa? Es fa amb avellana, es fa amb ometlla, es fa amb oli d'oliva... Tot això ho trobes en aquestes quatre comarques, no? I llavors, evidentment, l'origen del calçot és a Valls, però des de fa molts anys que també es cultiva en aquestes quatre comarques i ara ja això es va globalitzant, podríem dir...
S'està extenent la producció de calçat? Sí, sí. A veure, nosaltres, dins la IGP, estem augmentant la producció, però, evidentment, hi ha competència també fora de nosaltres, i, evidentment, el que volen és agafar una quota de mercat també, perquè veuen que la calçotada, any rere any, està...
Està fent-se de moda, fins i tot ja estem veient que en diversos llocs d'Espanya, que també es fa, a Madrid mateix, hi ha una gran afició també al calçot. Jo, per exemple, em porto a Oviedo, a Sòria... Sí, sí, vull dir... El ser una festa gastronòmica, que el que fa és englobar tota la família, tots els amics i tot això, fa que sigui molt popular, no?
Ara que has dit això que em distribueix per molts punts, en una conferència recent que va fer l'Oriol Castro al restaurant Disfrutar aquí a Torre d'Embarra, explicava que us compra els calçots a vosaltres. Sí, sí, vam començar l'any passat. Però això és molt bonic, no? No, i tant. Jo amb l'Oriol ja el conec. Tenim altres aficions comunes, exacte.
I bé, em va trucar i em va dir que podríeu subministrar i evidentment li vaig dir que sí, perquè és un orgull i un honor que el millor restaurant del món et compri els calçats amb tu, doncs molt contents d'oferir-los el nostre producte.
Tornant una mica a les condicions meteorològiques, tan excepcionals que estem vivint aquests dies, perquè està plovent com no havia plogut en anys, literalment, ara els calçots suposo que ja estan molt fets, no sé si aquesta pluja aquests dies els pot afectar d'alguna manera, o us està afectant més a la feina de recolecció, com deies, de pollita. El que afecta, bàsicament, serà el creixement. Jo, l'únic que em fa por és que nosaltres, en el que és la egípica calçot de malls,
tenim unes mides determinades del producte. Llavors, què passa? Que si el calçot creix massa o creix poc, no el pots posar dins el manat. Llavors, tot això és merma, no? I aquest any, al ser tan bo, al haver-hi tanta aigua, tinc por que el calçot creixi massa i llavors n'hagis de llançar entre cometes. Vull dir, no incloure'ls dins els manats de calçot. Però bé, jo sempre tinc sortides per això.
Tot el que s'obre per dalt sempre es pot fer una coca de recapte. Tinc forners que m'ho compren per fer coques de recaptes o tinc tocinaires que fan botifarres de calçot. Vull dir que sempre tens sortida. Aquesta és una cosa que us heu hagut de buscar a la vida també als pagesos. De fet, s'havia fet sempre, el pagès, d'anar a vendre a plaça, però ara ja heu hagut de tornar una mica a tenir els vostres propis contactes.
Sí, i ara que dius això del pagès anar a plaça, doncs jo ara des del mes d'agost he intentat una altra vegada entrar a la plaça La Verdura d'aquí de Torredembarra, la plaça de la Vila, i oferir els meus productes i que la gent conegués que a Torredembarra encara queden pagesos d'horta. I llavors el que intento fer a banda de vendre és una mica de pedagogia i ensenyar els productes que són autòctons d'aquí a Torredembarra, no?,
Per exemple, hi ha molta gent que no coneix l'espigall, no coneix la col de paperina, no coneix l'escarola de Cabell d'Àngel, i la gent està molt contenta de veure un pagès una altra vegada al centre o al nucli antic de Torredembarra. A l'antiga passa verdura que fa uns 50 o 60 anys que allà es venia el que produïen tots els pagèsos de Torredembarra.
Quan la muntes, la parada? Quan la muntes, la parada? La munto els dissabtes al dematí. Sí, sí. I la gent diu, per què no fas un altre dia? Dic, els altres dies estic treballant de pagès perquè després el dissabte ho tingueu aquí a punt. I com està anant l'experiència? Diu que t'hi vas posar a l'agost i aquests mesos que han descorregut com està l'acollida.
Doncs molt bé, la veritat és que molt bé. Tant de clients com de veïns. Els veïns estan encantats que hi hagi un pagès venent allà a la plaça de la vila, no? I no, no, estic supercontent, la veritat. Deies, també és una manera de donar a conèixer productes o varietats locals que en molts llocs s'han anat perdent. Tu has fet tasca de recuperació d'alguna varietat local o ja les has mantingut de per si a la teva finca?
No, jo bàsicament el que he fet és això, és mantindre el que havia fet el meu avi, després el meu pare i jo i ma germà. Hem anat conservant l'espigall i l'escarolada.
Aquestes verduretes que moltes vegades no pots oferir al mercat, perquè el mercat central, diríem, el mercat del camp, perquè són productes que tenen una vida molt més curta que no pas una col o una escarola convencional, o és més delicada, i d'aquesta manera la gent també el coneix.
Quins productes tens ara de temporada? Perquè el sector de la verdura, evidentment, aneu per temporades, ara seria una temporada de cols rebordonits, bròquils... Una de les coses que també intento tornar a fer que la gent recapaciti és això, que quan venen allà, jo que els hi venc, una de les condicions que vaig posar, evidentment, el...
A l'Ajuntament, quan vaig demanar el permís, és que havia de ser una persona professional i una persona que vengués el seu producte propi. Llavors, què passa? Doncs que moltes vegades jo els vaig avisant, perquè vaig començar a l'agost, que jo a l'agost tenies tomàquets, esvergínies, tenies una gran quantitat de productes, i ara...
A l'hivern ja els vaig dient, escolteu, que cada vegada hi haurà menys coses, pot ser que dies que porti 4 o 5 coses perquè és el que tinc, però penseu que és el que hi ha per temporada. Ara, evidentment, amb el que dèiem de la globalització, pots menjar gairebé de tot durant tot l'any, però moltes vegades això ni és saludable ni és el que toca.
I ara què tens? Què trobarem a la parada? Mira, per exemple, escarola de cabell d'àngel, col de paperina, espigalls, després bledes, espinacs, enciam, cols, carxofes, calçots... A època de carxofes, eh, ara? Sí, sí, ara comença. Què tal han sortit en guany? Surten tan bones que en volen a primera hora. Ja, van buscades, no? Som...
Sí, i a més ja et dic que jo una de les coses que intento fer és collir el més fresc possible. Ara l'hivern, com que és fosc molt de matí, no vaig a collir el mateix dia, collo el dia abans.
Però, evidentment, la verdura i tots els productes que es poden collir d'un dia per l'altre al mateix dia, doncs, tenen un altre sabor, no? I llavors, per exemple, la carxofa, doncs, ostres, la gent que l'ha tastat, doncs, uf, la setmana següent ja et ve que tens carxofa. I ara, clar, també és una de les coses que va lenta. Jo m'agradaria que cada vegada en tingués més, no? Però, clar, ara és el començament i encara n'hi ha poques, doncs, de seguida volen, no?
I has dit que els calçots feies distribució per molts llocs. Com un petit productor, com tu, arriba a fer aquesta distribució, quins són els teus canals? Abans esmentaves el Mercat del Camp, a la Canonga, però segurament tens altres llocs. Sí, a veure, jo, per exemple, al Mercat del Camp, jo habito, si puc, anar al gran distribuidor. Jo el que tinc a la sota és que hi ha hagut, a banda del boc a orella,
també hi ha una mica el ressò d'haver guanyat aquestes edicions de la Festa de la Calçotada, després moltes vegades també per internet, i bé, doncs és això, vas fent una xarxa. I bé, doncs ja et dic que ara, per exemple, començaré una altra vegada, que ja fa un munt d'anys que tinc un restaurant en Oviedo,
que són els pioners de les calçotades astúries i em fa molta il·lusió que any rere any aquest gent que no els conec personalment, que sempre els dic tinc que vindre a Oviedo, però clar, sempre em coincideix que amb les temporades fortes del calçoti no hi puc anar.
Però em fa molta gràcia i molta il·lusió que hi hagi llocs que arribi el meu calçot. Ja et donaré a tall d'exemple una altra cosa. El meu calçot se l'ha menjat a Xina. Carai, això encara em sembla més surtenent. I això ho he de dir, ostres, com pot ser, no? Doncs mira, gràcies a l'Oriol Castro, no?
resulta que, no recordo si va ser ell o va ser l'Eduard Chatruc, que l'any passat va ser Catalunya la Regió Mundial Gastronòmica, 2025, i llavors es veu que van anar fent una fira...
no sé quina població o quina ciutat de Xina, i es veu que, entre altres, hi havia també el president de la Generalitat, Salvador Villa, i es veu que van fer una mostra gastronòmica i hi havia els cuiners del disfrutar i portaven un dels plats, doncs, era el calçot de la manera que el fan ells, no? I clar, evidentment, aquell calçot era meu.
Doncs mira, fins a la Xina. Ara de fet esteu preparatius ja de la gran festa de la Calçotada. Aquest dimarts a la tarda teníeu reunió de la IGP Calçot de Valls per ja preparar. Quan serà i quin paper hi tindreu en guany des de l'Horta Torrenca?
Bé, el paper principal, com si diguéssim, és que jo soc vicepresident de l'IGP, llavors som organitzadors del que és el concurs de cultivadors de calçots i, a més, col·laborem amb el que és la festa, la gran festa de la calçotada. Això és el dia 20, si no recordo, és el diumenge, no sé si és el 25 o el 26, perquè això dels números d'aquest mes de gener sembla que és el...
D'ara de gener? És el diumenge que ve. Sí, doncs és el dia 25. El 25, doncs aquest 25 és el dia de la Gran Festa del Calçotada i llavors hi participo i mira, si hi ha sort o el que sigui, pot ser que pugui guanyar, pugui no guanyar. Vull dir, ara ja no tinc tanta pressió per...
també han de guanyar els altres i a més la gent es pensa que quan guanyes molt penses que és la cosa molt fàcil i realment ho valoro en poc i a més m'estimo moltes vegades guanyar menys i que la gent ho valori més.
L'any passat vau fer com una mena de roda de premsa presentació a la teva finca, precisament. Em sembla que hi havia fins i tot gent de l'Ajuntament i vas explicar una mica de les peculiaritats que havien de tenir els calçots per ser reconeguts dins de la IGP Calçot de Valls.
Sí, sí. Perquè havia de tenir unes mides concretes, abans també ho comentaves. L'any passat això que expliques va ser el punt de partida d'això que hem explicat. De l'any gastronòmic. De l'any gastronòmic de la Regió Mundial Gastronòmica. Llavors van venir influencers i també periodistes de gastronomia
i vam fer un meridatge entre calçots i vida a la DEO Tarragona. I primer anàvem a una finca de calçots, que va ser la meva, i llavors anàvem a la cooperativa de Nulles. I llavors és això, vaig aprofitar...
I, evidentment, vaig convidar tot el Consell Històric perquè moltes vegades, i va ser així, no coneixen l'entorn rural d'entorn d'en Barra i la veritat és que els va encantar. Vull dir, els va agradar molt la zona, que és, evidentment, la tenim a 500 metres del castell, o sigui, a 500 metres de l'Ajuntament,
que és la vall entre Altafulla i Torre d'Embarra i és un món a part la veritat és que no sembla que estiguis a Torre d'Embarra i llavors els vaig explicar tot el tema de la producció calçot vam fer una demostració amb el cavall
com feia abans, ara fa tres anys que ja no calço amb el cavall, doncs vam tornar a vestir el cavall, el jonc, es diu jonc, i vam fer una demostració com calçàvem els calçots amb el cavall. Això, evidentment, la gent que són urbanites, que eren la majoria de tots els influencers i
I els tròmics que van venir van quedar bocabadats, els van cantar això del cavall. Es devien fer pols, no? Es van fer pols. Llavors, el que dius tu després, vaig explicar una mica el que t'he dit abans, què engloba l'IGP Calçot de Valls, les comarques, i llavors les característiques que té el Calçot de Valls, que és...
Unes mides determinades, doncs ha de tenir un blanc entre 15 i 25 centímetres de blanc, llavors ha de tenir un gruix a 5 centímetres de l'arrel entre 1,5 i 2,7 mil·límetres a 5 centímetres de l'arrel de diàmetre.
Com primet, eh? Aquells quan ja són més fets, potser no, no? Mira, això sempre és molt clar. Tu quan agafis un calçot d'IGP Calçot de Valls, ja portes una etiqueta que el que fa és ja donar-te una... L'etiqueta és un certificat de qualitat que ja et diu que aquells calçots tindran aquestes mides, o sigui, han de tindre aquestes mides.
Llavors, què passa? Que aquestes mides, entre 1,5 i 2,7, hi ha molt poca diferència de diàmetre, llavors què passa? Que gairebé tots són iguals. A l'hora de coure'ls, es cauran tots iguals. Moltes vegades tu agafes un calçot que no és de l'IGP Calçot de Palls, pot ser igual de bo, pot ser igual de bonic,
però molts, com que no hi ha cap control, et poden posar grossos, petits, això moltes vegades ho pots veure en qualsevol botiga que no estigui en la calçota etiquetat i veuràs que moltes vegades és això, hi ha més curts, més llargs, més grossos, més oixuts, això a l'hora de coure-ho veuràs que uns se't cremaran, els altres te quedaran crus,
I són coses que dius, ostres, a vegades penses que et pot sortir més car un calçot que un altre, que ara, jo pel que estic veient, tampoc el preu no és que sigui molt diferent d'un calçot a un altre, d'un calçot etiquetat al nostre, no hi ha tanta diferència, però a l'hora de coure et renta més, és molt més rentable un calçot nostre, a banda del sabor,
que no pas un altre. I a més tens aquesta garantia que saps que aquell calçot té aquestes qualitats. Quan va el quilo, un guany? Depèn de la botiga, no? Jo, per exemple, els vengen a 4,50 al menat de 25. Això són a 18 cèntims el calçot.
Bueno, si tu mires així... No, a veure... No lliguem els gossos amb llangonisses, eh? És un preu que no està malament, però tampoc no és exageradament... Vam intentar fer un estudi de costos amb la LGP, que no m'ha acabat de quadrar, però un calçot per un pagès que es guanyés bé la vida, almenys hauria d'estar, com a mínim, jo crec que això és una cosa personal, almenys uns 20 cèntims del calçot.
Però és com tota l'agricultura, que tot ho troben car i a l'hora de la veritat, quan ho comparàs amb altres productes, realment és irrisori. Moltes vegades, per exemple, amb l'oli, quan anava 50 euros a la garrafa o així, deien, oh, és car. Jo sempre he dit, l'oli, per exemple, no és car.
L'oli no és car. Si tu veus la feina que va guiar darrere, no és car. Jo crec que l'any que va anar a un preu més elevat, però ja veus que estic dient elevat no dic car, era l'únic moment que els pagesos van guanyar la vida. Aquest any que va a un preu més similar a tots els anys, gairebé fem cap per mans i guanya molt poc.
I en canvi, doncs, és això. Diuen, ostres, un litre d'oli, 8 euros. D'acord. Després te n'hi has de prendre un combinat i et clavaran 9 euros o 10 i només faràs 4 globs i ja està. I un litre durarà una setmana o dues setmanes, depèn del... Vull dir, a vegades la gent no valora prou la feina dels pagesos.
I, de fet, esteu una mica en peu de guerra. No sé si t'ha sumat a les mobilitzacions o hi ha sonat super d'alguna manera que hi ha hagut els darrers dies, darreres setmanes, començant pels talls de carretera, el tall a l'accés del port... Sí, sí. No, jo no m'he pogut afegir perquè... Estàs en plena campanya ara. Exacte, és el que anava a dir. Si et fixes, porto la samarreta de revolta, pagès. Jo faig una mica de campanya, també,
El que passa que ja ens va passar, quan vam fer els talls d'utopistes ara, no recordo si fa dos o tres anys, com a veure les grans mobilitzacions, i vam participar, jo hi vaig participar, vam anar a fer els talls a Vila Rodona a l'AP2,
Però, evidentment, ens agafen en una època que, per nosaltres, és una mica complicada, perquè és l'època forta, el pic de tot l'any, no? Hi ha altres sectors, com, per exemple, pot ser els arrossers, els cerealistes, o altres, o la fruita seca, que no tenen aquest... O el vi, que ara no tenen tanta... O l'oliva, perquè molts ja han acabat, no? I hi ha gent que sé que ha acabat. Bueno, aquesta zona sí, no? Més cap al sud, potser no. Però vull dir que, clar...
Els afavoreix una mica més, entre cometes, perquè realment això, per exemple, del Mercosur ha sigut ara, però és una època que facilita mobilitzar-se més que en altres èpoques de l'any que estan en campanyes de sembra o collites o així, no?
Creieu realment que us pot afectar molt aquest acord de lliure comerç amb aquests països de l'Ameria? Sí, en molts aspectes. Jo, evidentment, soc un petit productor i poder no m'afectarà tant. Ara parlant dels calçots, que és un producte molt específic d'aquí, no te'n vindran de fora de calçot.
No ho saps mai, això, però és el que anava a dir. Una de les coses que també et fa por és, per exemple, la seguretat alimentària. Primer de tot, aquesta gent del Mercosur, el que estem reivindicant molt és això, que hi haurà una competència deslleial, ja sigui en tema de mà d'obra més barata...
després el que és la seguretat agroalimentària, hi ha molts productes fitosanitaris que aquí estan prohibits, que allà es comercialitzen, el tema de ramaderia, el tema d'hormonats, hi ha molts factors. A mi una cosa que també em fa por, que no se n'ha parlat, i potser no passarà,
Però, per exemple, aquí tenim la Vespa Asiàtica. D'on va venir? Doncs també pot passar que et vingui un altre tipus de plaga. També aquí va vindre a l'època que comença més de segle va vindre la filoxera dels Estats Units i va fer estrells aquí, o el Mildiu, que també ha fet molts estrells aquí. Hi ha moltes malalties que han vingut gràcies a aquesta globalització
que es troben en un terreny abonat perquè a vegades no hi ha cap mena de depredador o no hi ha cap mena d'efecte climàtic que sigui advers per ells i s'hi troben bé i desguerren la feina de tota la vida.
Ara el motiu de reivindicació d'aquests dies ha sigut precisament aquest acord comercial amb l'Amèrica Llatina, amb el Mercosur, però de fet el sector agrari podem dir que porta anys o gairebé dècades en peu de guerra per múltiples factors. Parlaves també dels costos de producció que moltes vegades no s'arriben a cobrir amb el preu de venda i un altre cavall de batalla que heu tingut recentment és tot el tema de la burocràcia.
i de tota la paperassa, què heu de fer? Sé que hi va haver moltes negociacions amb el Departament d'Agricultura, com ho teniu ara, aquest tema? Doncs està igual. El que passa que, bé, el que fan en comptes de treure't burocràcia, el que volen és facilitar-te la feina de fer la burocràcia, no?
et diuen, mira, et posem un programa i et serà més fàcil però és que moltes vegades és igual perdre el temps d'una manera que de l'altra perquè vull dir, al final te controlen tant que és el que diuen molts que estàs més hores al despatx que no pas fent la feina i una de les coses que per exemple amb això del Mercosur passa és això que dius, ostres, t'estan demanant controls de...
executius de fitosanitaris. Has de tindre un llistat amb tot el que apliques, tot l'estocatge que tens, etcètera, etcètera, i en canvi aquests països representen que arribaran aquí, diuen que hi ha un control que també és de dubtosa...
Aplicació, sí. No, aplicació no. Bueno, es diu que es farà, però vaja, s'ha de veure això, no? Passa que sempre anem amb el carro per davant de les bous amb aquestes coses. Primer fem un problema i després el volem arreglar, no? Després, doncs, moltes vegades diuen, mira, doncs, els donarem unes subvencions per compensar. És que a vegades no hauríem de viure de les subvencions, no?
Seria molt més fàcil que s'aplanessin el camí i que la gent que comercialitza d'aquests països tinguessin les condicions que tenim nosaltres.
Però veus cada dia per la notícia que la Unió Europea, ara, per exemple, amb els pescadors, amb els pescadors ara també pobres, els demanen que pesin el peix a la barca. Vull dir, dius, ostres, cada vegada ens posen més traves, o sigui, més pals a les rodes. No, hauria de ser al revés. Facilitar les coses. No s'entén que en ple segle XXI, amb tanta informàtica, tantes intel·ligències artificials i tot això...
que hem d'anar amb aquestes burocràcies i amb aquestes lleis que el que fan és cada vegada fer ofertar la gent.
No et volem entretenir gaire més perquè sabem que tens pressa. Només una última pregunta. He començat fent la reflexió de no sé si queden gaires pagesos en actiu, a banda dels jubilats, que puguin anar al tros perquè els agrada i són uns enamorats de la terra, però pagesos joves que dediqueu plenament full time a la pagesia, quants quedeu? Molt pocs, molt pocs, poquíssims.
Aquí a Torro d'Embarra d'Horta només quedo jo. A Altafulla queda la Laura Blanc. No, molt pocs, molt pocs. I és una llàstima perquè som defensors del territori. Jo em dedico moltes vegades, quan no tinc gaire feina,
Arreglo camins, netejo... O sigui, nosaltres estem sempre a l'aguai de tot el que és el tema mediambiental. Això també la gent ho hauria de valorar. I és una llàstima que es perdi aquest ofici, perquè és que realment al final menjarem de menjar de 2.000, 3.000, 4.000 quilòmetres d'aquí.
I estem perdent territori, estem perdent menjar saludable, estem perdent moltes coses que deixem de fer perquè ens descuidem, ho descuidem, tot això. Doncs re, vindiquem el menjar a quilòmetre zero, els calçots de l'IGP Calçot de Valls, de l'Horta Torrenca. Dani Rovira, moltes gràcies per haver vingut avui aquí i ja ens veurem dissabte a la parada, doncs. Molt bé, gràcies. Fins ara, adéu. Vinga, adéu.