Són les 10 i 6 minuts, seguim en directe a la sintonia del Baix Gai al Dia. Avui, per parlar de pantalles acústiques, de vies de trens, i ho farem amb en Ramon Joanola i l'Ester Valls, tots dos de la plataforma Mercaderies per l'Interior. Bon dia, benvinguts.
Bon dia. Bon dia. Amb la plataforma ja hi hem conversat diverses vegades perquè anem fent seguiment de tot aquest projecte d'implantació del tercer fil i els problemes que fa anys denuncieu que comportarà. Però avui concretament volem centrar-nos en una jornada tècnica que heu convocat per dijous, que es farà a la tarda al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, per parlar precisament del projecte que va presentar no fa gaires mesos
per instal·lar 14 quilòmetres de pantalles acústiques des de Tarragona fins a Calafell. I això ens toca de ple a municipis del Baix Gaià, Torredembarra, Creixell, Roda. De fet, Esther, a Roda ja ho esteu vivint, les pantalles acústiques, perquè en vosaltres, en el vostre cas, ja s'havien començat a instal·lar. Sí, nosaltres, arran de la modificació que es va fer al túnel de Barà, les obres que es van fer, ens vam trobar les pantalles acústiques instal·lades de la nit al dia.
Aleshores, per desconeixement, és veritat que va ser desconeixement, ens pensàvem que aquestes pantalles ens ajudarien a esmorteir el soroll, però moltes cases que tenien vistes al mar o que tenien també l'efecte de la brisa es van trobar que aquelles pantalles que superaven els 5 metres suposaven un impacte visual i passagístic molt greu.
Això no només causa un detriment del seu patrimoni, perquè aquelles cases han perdut valor, sinó que també fa que aquest paisatge que teníem s'havís degradat. Aleshores, el que ens temem és que aquestes pantalles continuïn instal·lades
Tot i que hem fet molts actes, vam portar l'any passat a través de l'Associació de Veïns de Costa Daurada-Barà, amb l'ajut de l'alcalde, moltes manifestacions. Fins i tot vam assistir a una reunió amb la subdelegada del govern, on va participar en Ramon Joanola.
Com a tècnica va acompanyar els veïns, vam assistir dos veïns afectats, un d'ells en Gerard Espasa, que és una persona que té una casa on li volen instal·lar unes pantalles que arribaran a 8 metres, que com moltes vegades diu en Ramon, és una alçada superior al mur de Berlín, i això és molt greu.
Però, per sort, hem aconseguit paralitzar aquest projecte. El que passa és que sí que estem vivint l'incertesa de quan ens rebaixaran l'alçada, ens les trauran. El més sorprenent del cas és que això és un projecte on no hi va haver informació pública. L'Ajuntament no va tenir en cap moment...
cap projecte per poder al·legar. Aleshores, d'alguna manera, per això vam aconseguir que aquestes pantalles quedin en aquest estat, però el que no volem és passar un estiu més amb aquestes instal·lacions.
primer perquè és un detriment també per al turisme, perquè com sabeu el Roc de Sant Galletà és una part molt bonica i només a l'entrada del Roc ja veiem aquestes pantalles tan altes i si més no, no estan posades a l'entrada, però sí que hi ha els pals i això no és bonic per un poble com Roda.
Les que ja teniu, demaneu que es retirin? Sí, clar, el que volem és que es busquin altres solucions, perquè sabem que existeixen altres solucions. I a la reunió amb la subdelegada del govern, on van assistir els caps d'infraestructura de DIF, els hi van proposar, però de seguida ens van dir que per aquí no passarien, però sabem que s'han presentat...
aquestes barreres de més baixa alçada i que hi ha la possibilitat d'instal·lar-les. Aleshores, el que demanem és que reflexionin, que no continuïn sempre per la via directa de continuar fent les coses com s'han fet fins ara, sinó que es busquin alternatives que no...
que són alternatives que potser tenen un cost inclús inferior a les barreres acústiques d'una alçada que crea un impacte visual i passejístic molt important, a part que es degrada el medi ambient i també el que és molt important en aquesta jornada i el que volem aconseguir.
és anar a l'arrel del problema, no? I l'arrel del problema són els sorolls i sobretot persones com nosaltres que vivim al costat de la via, doncs hem detectat que tenim problemes d'insomni, que algunes persones s'han d'automedicar. Ahir estava parlant amb una veïna on li passen molt a prop els trens de mercaderies i em diu, Esther, és que cada nit m'he de prendre una pastilla per poder dormir.
Per tant, aquí cal destacar la nostra jornada i la presentació de ponents que, com per exemple en Pedro García, ens explicarà el seu estudi, que és el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, i ens explicarà la problemàtica que suposen els sorolls.
i els trens de mercaderia. Anem per pas, perquè ara ja anaves introduint la jornada. La jornada, com dèiem, es farà aquest dijous a la tarda al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, que està al carrer Sant Llorenç. De pas, és una oportunitat per veure un edifici que és xulíssim. I és una jornada oberta a tothom, en Ramon. És a dir, és una jornada tècnica, però oberta a la ciutadania, perquè el que preteneu també és que hi hagi una mobilització ciutadana al voltant d'aquest tema.
Sí, exactament. La nostra intenció en aquesta jornada és donar coneixement a tota la societat i també als polítics involucrats dels municipis per on passa aquest tren, del problema que representa el tema de les pantalles acústiques.
ADIF ha buscat una solució per donar resposta al tema del soroll, el tema que el soroll sabem que afecta, de fet nosaltres ho presentem a la jornada, però pensem que hi ha altres alternatives. Llavors, per explicar els casos d'altres municipis, com han gestionat aquest tema, primer comencem amb el tema del cas de Roda, que ja l'ha iniciat la meva companya, l'Ester, però després expliquem també dos casos d'altres dues ciutats, la ciutat de Palència,
i la ciutat de Badalona. Les dues ciutats han gestionat aquest tema de manera adequada als seus interessos i s'han posicionat en contra de la solució que propognava DIF. A DIF, esclar, es veu obligat per les normatives que existeixen, primer espanyoles i després europees, a donar complement a la normativa contra el soroll.
Però és clar, la solució que aplica és una solució molt antiquada, una solució desproporcionada a la magnitud del problema. O sigui, col·locar pantalles de 8 metres d'alçada, o sigui, no es veu ni la catenària, no es veu res. Just davant, fregant les cases dels pobles per on travessa el tren, és una solució desproporcionada. Llavors, en la jornada aquesta, nosaltres volem explicar 3 casos concrets
I som proactius i proposem una solució. I existeix una empresa que comercialitza minibarreres. I llavors volem explicar com són aquestes minibarreres. Existeixen exemples a tota Europa d'altres models de minibarreres, però és que en el cas espanyol ja existeix una empresa que les comercialitza i que les té homologades. És a dir, que és una solució molt més adequada, molt més amable, igualment deficient i fins i tot diuen que més barat. És a dir, a BIF què estàs esperant?
De fet, vosaltres, quan es va presentar aquest projecte de pantalles acústiques, ja ho hem dit, 14 quilòmetres des de Tarragona fins a Calafell, Roden està previst que n'hi hagi 3, aquí a Torreda en Barra 3 més, Creixell, ara no recordo la xifra concreta, Altafolla de moment sembla que se'n lliura, però vosaltres vau presentar com a plataforma, vau presentar al·legacions.
Heu tingut resposta en aquestes al·legacions que vau presentar al projecte inicial? Nosaltres, Edif va fer una informació pública amb uns mapes de soroll. O sigui que el tema de redactar els projectes de les barreres acústiques o pantalles acústiques
Prèviament han de fer uns mapes de soroll on fan estudis d'on el soroll arriba i la població que queda afectada per aquest soroll. I en aquest tràmit de mapes de soroll vam aconseguir que moltes associacions de veïns i federacions de veïns i municipis també presentessin al·legacions a la solució que propognava Adif. Bé, com és habitual, aquestes al·legacions Adif les va rebre i no en tenim resposta, no han contestat. No sabem si contestaran.
Però estàvem obligats a alegar perquè ja era un pas més en el camí per col·locar les pantalles, aquests 14 quilòmetres de pantalles, al llarg de la costa.
Aquí ho hem anat comentant, el problema és doble, d'una banda tens el problema del soroll, que és un problema innegable, i de fet a la primera part de la jornada presentareu aquest estudi que comentava l'Ester Valls, que ha fet la Universitat de Ruiri Virgili i que s'ha centrat en el barri del Serrallo, analitzant el son de veïnat que està al costat de les vies,
i que tenen problemes, i s'ha constatat que tenen problemes de salut i de poder dormir en condicions pel pas de trens de mercaderies a la nit. Presentareu aquestes conclusions. No sé si hi ha hagut alguna derivada d'aquest estudi, perquè ja se'n va parlar potser fa un any. No sé si s'ha fet alguna ampliació, alguna novetat. Sí, el professor ens va explicar que l'havien completat i havien fet noves aportacions, és a dir, que hi ha material nou, material genuí,
en aquesta presentació i la gent interessada pot venir perquè tindran més coses que aprendre del tema. Sí, sí, aquesta és la intenció.
Jo també voldria aportar que la gran feina que està fent aquesta altra plataforma i que la gent es pot descarregar pot entrar a la pàgina web que és soundless.app i només han de disposar d'un mòbil Android i llavors la plataforma et cedeix una polsera intel·ligent
I és una prova, un estudi pilot i aleshores et connectes, et poses la polsera per dormir i això va connectat al teu mòbil i això amedeix el soroll que hi ha al teu habitatge, d'acord? I pots establir una comparativa amb altres zones.
Per tant, pots saber si estàs patint uns decibelis molt elevats, d'acord? Així que convido els radioïents a donar un cop d'ull a la pàgina web i, si ho creu inconvenient, descarregar-s'ho. Ho dic perquè aquí a Torredambarra també sóc membre d'un grup que es diu Els Sorolls,
i potser els interessarà veure-ho, no? De fet, aquí, a la zona de Baixamar, s'havia demanat que es pogués fer el mateix estudi que es va fer al Serrallo, aquest estudi Soundless, que també es pogués fer Baixamar. És a dir, encara, pel que m'estàs explicant, encara el tenen obert, l'estudi, i jo pensava que l'havien donat per tancat, ja.
Bé, el que diu... Jo he entrat aquest matí i el que diu és que tu pots demanar-ho i participar també a l'estudi. Això és la informació que està ara mateix penjada a la xarxa. D'acord? Sí que es podria demanar, potser en Pedro García, si es podria fer un estudi d'altres parts. Si és un tema que us interessa a Torre d'en Barra, es pot plantejar. No ho havíem vist, però diu que és un estudi que es pot extrapolar en altres zones.
Seguim parlant d'aquesta jornada. Parleu que s'exposaran casos concrets. En el cas de Roda de Barà, intervindrà l'arquitecte municipal, que suposo que s'hi ha trobat de ple amb tota aquesta problemàtica de les pantalles. Sí, clar, Miquel Bonin ha hagut de redactar, com per exemple va ser en aquesta reunió que vam tenir a la subdelegada del govern, un projecte, li van demanar un projecte alternatiu del que és el que volíem a Roda de Barà.
Sí que és veritat que no sé si el va poder presentar, perquè nosaltres, els que són els veïns que vam assistir-hi, només vam poder presentar les nostres queixes al principi de la reunió, però després no se'ns va permetre assistir a la resta de la reunió. Però sí que ell va elaborar un projecte, si a més no el va presentar en aquell moment, es va signar i es va presentar a DIF. Això sí que ho podem constatar.
I Ramon, aquests altres dos casos que es presentaran en aquesta jornada que es farà dijous, el de Palència i el de Badalona, els coneixeu de primera mà?
Sí, el cas de València està previst que assisteixi la seva alcaldessa. València és una ciutat que és allargada, una ciutat mitjana, allargada i té dues vies de tren, la via convencional i la via d'alta velocitat camí cap a Cantàbria. La via passa pel mig de la ciutat, no perifèrica, com és el cas de Tarragona o el cas de Torredambarra, que el tren passa per les vores de la ciutat. En el cas de València passa just pel mig.
Llavors la solució que proposa Adif és col·locar pantalles, les mateixes pantalles, opaques, d'alçades de 7 i 8 metres, i per tant també amb un impacte visual i un impacte tremendo per la ciutat i que estan en contra d'això. I estan lluitant i batallant per aquest tema. Ens ho explicarà en detall l'alcaldessa i convido a la gent que festeixi la jornada i podran conèixer en detall quines són les mesures que han pres i com està la seva lluita contra Adif per la col·locació d'aquestes pantalles acústiques.
I en el cas de Badalona també hi va haver molta mobilització i aquí l'Ajuntament també va moure fitxa i de moment s'ha paralitzat. També el projecte que tenien de pantalles acústiques allí, tinc entès, que s'havia paralitzat? Correcte, sí, sí. El cas de Badalona és un cas més curiós perquè és una via molt antiga, és una via de l'any 1848.
té 180 anys. És la primera línia, no? La primera línia a Mataró. Barcelona. Mataró-Barcelona, que es va construir a la perínsula, té 180 anys i ara Adif vol col·locar pantalles acústiques. Sembla com un acudit, això. En el cas de Badalona sí que es va mobilitzar l'Ajuntament, es van mobilitzar els veïns, es van mobilitzar totes les forces vives i van aconseguir, perquè passa per un lloc emblemàtic de la ciutat, que és la Rambla del Mar,
el que és tocant el mar i la gent va passejar per aquesta rambla del mar amb edificis que tenen modernistes, nouscentistes i van mobilitzar-se i van aconseguir aturar-ho. En detall de tot el que va passant allà, el cas de Badalona ens ho explica el vicealcalde. Sí, sí.
I que és el senyor Daniel Gràcia. Daniel Gràcia. És segon tinent d'Alcaldia Territori de l'Ajuntament de Badalona i que ens explicarà l'experiència d'aquesta ciutat i quins mecanismes han trobat per evitar la instal·lació d'aquestes tanques. Perquè ells tenen amb molta estima una rambla, que la van visitar, Ramon, molt maca, com és la de Badalona, i com una instal·lació de barreres de tanques. Ells parlen de tanques de molta alçada, els hi podria trencar l'Skyline de Badalona, no?
Amb aquesta via que fa 180 anys ja els hi vindrà el problema del soroll, és un problema innegable, ja ho hem comentat. I parleu també a la recta final d'aquesta jornada, intervindrà aquesta empresa que dèieu que ja té patentat i homologat un sistema de barreres molt menys invasiva. No sé si ja en tenen d'instal·lades en alguns punts, si coneixeu el projecte de primera mà, Ramon?
Sí, sí, efectivament. Aquesta és una empresa basca que neix d'una recerca que es fa al País Basc, una empresa pública, i com a conseqüència d'aquesta recerca es van crear una empresa mixta, públic-privada, que ha desenvolupat aquest model de minibarreres. La idea és que és una barrera que està molt més a prop de la font del soroll, que és el contacte roda-carril,
i evita que aquest soroll es propagui i s'escampi al voltant de l'entorn de la via. Bé, això ho tenen homologat en els ferrocarrils bascos, ho tenen ja col·locat a molts de quilòmetres dels ferrocarrils bascos. Els ferrocarrils de la Generalitat també ho han instal·lat a Sant Vicenç dels Horts i estan en procés d'homologació amb ADIF, amb els ferrocarrils espanyols.
Hi ha altres models europeus, molts països tenen models desenvolupats, Àustria, Txecoslovàquia, Noruega, Dinamarca, Suècia, Portugal també, tenen models que han desenvolupat diverses empreses i al principi és sempre el mateix, recollir el soroll abans que s'escampi.
El model de DIF és un model que col·loquen la pantalla molt separada de la via. El soroll ja s'ha escampat i la pantalla ha de ser molt alta per tenir efectivitat. Aquest nou model que propugna, que desenvolupa l'empresa que ho ha patentat, empresa basca,
És un model d'una pantalla molt més petiteta perquè està molt més a prop de la font del soroll. I l'efectivitat és la mateixa i, a més, com que requereix una instal·lació menys potent, menys alta, amb una cimentació més senzilla, doncs és una solució més barata, més econòmica.
Esther, ara que parlàvem d'això de l'efectivitat, clar, en el cas de Roda ja en teniu de pantalles acústiques, almenys fan alguna cosa? No, parlant amb veïns i també un dels dies que va vindre en Ramon a fer un estudi fotogràfic de com havia quedat la zona de Roda, perquè repeteixo, una cosa és veure-ho en foto i l'altra cosa és visitar el terreny i veure com ha quedat, no?
A part que s'han telat molts arbres, jo he vist fotos per quan hem fet aquesta jornada de com era el meu carrer i com ha quedat ara. I és sorprenent la destrucció que s'ha fet del medi ambient.
Per tant, no són efectives. Hi ha molta gent que parla que inclús quan el tren entra dins es produeix com una onda expansiva i encara es nota molt més el pas dels trens. Sobretot es nota durant el dia, estem mitjanament acostumats, perquè un fa la seva vida quotidiana, però a la nit quan dorms,
és quan realment et despertes, no?, sobressaltat. Ho vam notar sobretot quan hi va haver l'actuació del túnel, que vam estar un temps sense trens i després de sobte... Es vivia més sense trens, no? Sí, es vivia molt bé, però entenem que els trens ja hi eren. Han de passar, han de passar. I nosaltres, quan vam comprar les cases, ja hi eren, no?
També no estem en contra del pas de trens de mercaderies, però, sisplau, que no ho facin per la costa. És a dir, per la costa, i la plataforma ho reitera, ho reivindica, els passatgers han de passar per la costa i les mercaderies per el prelitoral, d'acord? Perquè per la costa és on hi ha les poblacions i és per on s'han de comunicar els passatgers per anar d'una població a una altra. Per tant...
Estem amb aquesta problemàtica, perquè també no hem de mirar només la conseqüència, que és la instal·lació d'aquestes pantalles, sinó quina és l'arrel del problema. L'arrel del problema és que tenim aquestes barreres tan enormes perquè hi haurà un increment del tren de mercaderies. I això ho pots explicar amb més detall en Ramon Joanola. Sí, això és el corredor mediterrani que estan anunciant, que ja arriba el corredor mediterrani,
Bé, ja arriba, ja arriba. Porten molts anys i encara no han arribat i van fer les obres del Tunel de Roda. Vull dir que també aquest tercer fil que es va començar a instal·lar fa 12-13 anys, ja perdo una mica el compte. Teòricament, això hauria de començar a operar aviat, però ningú diu res. Sí, aquest tercer fil va començar amb la ministra Anna Pastor, ha plogut ja una mica des de llavors,
i va buscar una solució barata, que és a la plataforma actual que existeix de les vies, col·locar-hi un tercer carril perquè hi pugui passar l'ample estàndard, perquè, esclar, el corredor mediterrani és amb l'ample europeu. Aquí tenim, a Espanya, tenim l'ample espanyol ibèric, que és més gran. Bé, doncs la senyora Anna Pastor es va treure aquesta solució barata, però que és una solució que és dolenta, des del punt de vista tècnica és dolenta, perquè disminueix la capacitat de la via. Això vol dir que podran passar menys trens per hora.
Si aquí volen col·locar el corredor mediterrani, aquí conflueixen en el nulz de Vilaseca el corredor mediterrani que ve de la costa, que puja des d'Almeria, Cartagena, València, Castelló, Tarragona, i conflueix amb la que és autopista ferroviària, en diuen ara, que és l'altre braç del corredor mediterrani. A Espanya tenim dos corredors mediterranis, el de la costa, el de l'autèntic, i el que passa per Madrid, esclar.
El que passa és que van dir que ve des d'Algeciras, Còrdoba, Madrid, Saragossa, Lleida i Tarragona. O sigui, els dos braços del cordó mediterrani, el central i el de la costa, conflueixen a Vilaseca. A partir de Vilaseca i cap al nord, amb el tercer fil, és a dir, convivint aquests dos línies de ferrocarril, de mercaderies,
doncs han de conviure amb el que ja existeix de viatgers. La qual cosa, això, és la crònica d'una mort anunciada. El tema del ferrocarril empitjorarà posada en marxa del corredor mediterrani de mercaderies. Sembla que ja no pugui empitjorar més, tal com estem.
Doncs sí, encara que sembli impossible, doncs empitjorarà, perquè es volen col·locar més trens i estem ja al límit del col·lapse. Per això, nosaltres, la nostra plataforma també presentarà pròximament, els pròxims mesos, un estudi de capacitat de la línia elaborat per una empresa que es dedica precisament a fer estudis de trànsit, l'hem écrit,
i presentarem a través de PIMEC i a través de l'Associació Empresarial Química de Tarragona, presentarem els resultats d'aquest estudi, que es diu saturació de la via, conseqüències econòmiques d'aquesta saturació de la via, conseqüències econòmiques per les empreses que no podran vehicular els seus mercaderies a través de les vies de ferrocarril,
i hauran de continuar fent servir el que és la carretera, i nosaltres sempre som proactius, i solució que proposem per evitar aquest col·lapse de la via. Això ho presentarem pròximament. Aquí hi ha hagut també un canvi de posicionament de les empreses, perquè quan es va plantejar el projecte del tercer fill, de fet, Port i Industria Química en el seu moment van apretar perquè hi hagués almenys una solució ràpida per tenir aquestes vies en ample estàndard per donar sortida a les mercaderies,
Passats els anys s'ha vist que això de solució provisional no en té gaire pinta i hi ha hagut també aquest canvi de posicionament, de fet no fa gaire, Pimec deia que pot ser un desastre. I a banda de Fermet, que és l'associació empresarial a favor del correu del Mediterrani, que ja també fa temps que batalla per aquest tema. Aquí també, no sé si des de la plataforma us celebreu, que també des del teixit empresarial us comencin a donar la raó.
Home, és clar, estem molt contents de tenir més adherits a la nostra causa, però és que ens van enganyar, van enganyar tothom. O sigui, la ministra Ana Pastor va dir, això és una solució provisional, amb dos anys estarà construïda, i mentrestant farem la definitiva, que és una via segregada pel prelitoral.
I aquesta solució provisional, que en dos anys havia d'estar en funcionament, no sé quants anys portem, senyora periodista... Jo em sembla que vaig veure l'adjudicació que era de fa 13 anys, l'adjudicació del tercer, si no recordo malament, però ahir anem. Ara s'està dient que al final d'enguany o potser al començament de l'any que ve, però esclar, com que els han vingut tots aquests problemes sobrevinguts, la DIF està desbordat, la DIF està desbordat.
Una solució provisional que nosaltres ens vam posar en aquest tema i ens deien que era solució definitiva, que de provisional res, que seria la solució definitiva per Catalunya entre Tarragona i Castellbisbal, solució amb tercer carril. Evidentment, això serà un desastre.
Teniu informació com a plataforma de quan pot entrar en servei aquest tercer fil? Perquè la part dels tunnels de roda era la part més complexa de la intervenció i, teòricament, ara el tercer carril, aquest... Bueno, és que es veu molt fàcilment si vas a qualsevol estació. Ara ja veus que, en lloc de dos rails, n'hi ha tres. Ja estan instal·lats. Teniu informació de quan pot entrar en servei o no sabeu res com a plataforma? Sí, però diuen a finals d'any, principis de l'any que ve.
El que passa és que no és només el tercer carril, és també canviar la posició de la catenària, és també canviar els sistemes de senyalització, és també fer les proves de tots els canvis, perquè el número de canvis de via s'han multiplicat per dos, com a conseqüència d'haver-hi un nou ampli de via s'han multiplicat per dos. S'han de fer proves i posar algun funcionament, no ho sabem, però sempre es van endarrerint. Els terminis que va fixar Nadif sempre es van endarrerint. Diuen d'aquí mesos, un any pot ser,
I del projecte alternatiu, perquè, de fet, a DIFA, davant de la pressió dels municipis i també de la plataforma, evidentment, van dir que es faria, o van començar a fer, un estudi d'alternatives que es va presentar com un abans fa, no ho sé, perquè ja perdo el compte, potser fa un parell d'anys, i des d'aquella presentació d'un suposat abans no se n'ha tornat a saber mai més res. Vosaltres, que batalleu i treballeu i esteu al damunt,
Alguna informació extra? Sí, el Ministeri, que és el responsable del tema, va endegar aquest estudi de viabilitat, un anàlisi d'alternatives, va estudiar, analitzar 15 alternatives, de les quals en va triar una, i ens van reunir el juliol del 2024 i ens va dir, ara a la tardor us presentarem aquesta alternativa de les 15 que hem analitzat, que va fer informació pública i va enviar tots els ajuntaments afectats.
per les 15 alternatives que al·leguessin el que volguessin, els va caure una muntanya d'al·legacions amb tantes alternatives, ens va dir el director general, el senyor Carlos Juárez, no us preocupeu que ara al setembre us presentarem ja la solució, la 1-4,
que desenvoluparem amb més detall a escala 1-5.000 i continuarem parlant del tema. Encara estem esperant aquesta següent reunió. Hem seguit, diguéssim, apretant per tots els costats, a través de la Generalitat, amb el Departament de Territori, amb el senyor Manel Nadal,
hem seguit apretant el Ministeri directament, hem parlat amb el Congrés dels Diputats, amb la Comissió d'Infraestructures, amb el seu president, hem apretat per tots costats, però el Ministeri té els seus ritmes, les seves coses, i ara mateix ho tenen molt endarrerit, això.
A quin nivell de territori? Sembla que heu aconseguit bastant consens, o per no dir gairebé un consens total, per part dels ajuntaments implicats. Ens posen la sintonia de font, això vol dir que ja se'ns acaba el temps, però vaja, en qualsevol cas, ja tindrem ocasió d'anar-ne parlant de tot plegat i us convidarem amb un altre...
en una altra ocasió. Ens han acompanyat en Ramon Joanola, enginyer de camins, membre de la plataforma Mercaderies per l'Interior, i l'Esther Valls, que també des de fa un temps està... Podria dir una última cosa, voldria fer una crida als ciutadans que s'adhereixin a la plataforma Mercaderies per l'Interior,
que entren a la pàgina web, donin un cop d'ull, perquè realment tota la feina que estem fent la plataforma és una feina encomiable, sense ànim de lucre, que poden inscriure's, donar les seus dades de contacte, estar al dia i rebre el nostre butllet informatiu i també participar en la jornada que tindrà lloc aquest dijous, que estan convidats i que els hi esperem.
Recordem les hores, perquè he dit que era la tarda, però no he dit l'hora. Sí, serà de 6 a 8. De 6 a 8, al Col·legi d'Arquitectes, al carrer Sant Llorenç, a la part alta de Tarragona. Podeu aprofitar per fer una mica de turisme, també, que és molt bonic. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat avui al Baix Gai al Dia. Gràcies per convidar-nos a nosaltres i a la plataforma. Anem seguint. Gràcies per convidar-nos.