Torredambarra ha acollit una nova espigolada per aprofitar els fruits de l'arbrat urbà. Una quinzena de voluntaris de la Fundació Onada es van donar cita a l'avinguda Pompeu Fabra per recollir les taronges amargues dels nous tarongers que hi ha en aquesta via i després també es van desplaçar els arbres que hi ha a la plaça del Castell. Amb aquests fruits es farà melmelada que es destinen a entitats socials
i així s'evita el malbaratament alimentari i es fomenta l'economia circular. Nosaltres ara us oferirem les entrevistes que va realitzar el nostre company Josep Sánchez per il·lustrar aquesta iniciativa de la Fundació Espigoladors en el marc del projecte Urbanita, una iniciativa que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torredembarra
a través de la Regidoria de Sostenibilitat amb el suport de l'Agència de Residus de Catalunya. De fet, aquest projecte es va iniciar a través d'una subvenció de la Generalitat i s'ha anat consolidant amb el temps.
Actualment, ara la Fundació Espigoladors ja col·labora amb una seixantena d'ajuntaments per aprofitar els fruits de diferents trams urbans de municipis d'arreu de Catalunya. Nosaltres ara us oferim aquestes entrevistes a peu de carrer amb el nostre company Josep Sánchez.
Ens trobem ara a l'avinguda Pompeu Fabra, aquí a Torre d'en Barra, al costat del parc de Cal Llobet, perquè aquest dijous s'està fent una acció, una espigulada, amb la Fundació Espiguladors. Parlem ara amb el tècnic d'aquesta Fundació, Pere Campinyezca. Hi hem parlat altres vegades perquè s'han fet diverses accions aquí a Torre d'en Barra. Concretament ara estem amb aquesta espigulada de Tarongers. Què tal, Pere, com estàs?
Hola, bon dia, molt bé. I com a casa, suposo, Torre d'Embarra, no? Ja portem 3 anys amb el projecte Ciutats Comestibles, aquí de la torre a la taula, i fem espigulades per aprofitar els fruits de l'arbrat urbà. La taronja amarga, que transformem en amelada, les olives, que transformem en oli d'oliva, i les garrofes, que també fem farina de garrofa, que això són productes que després es donen a les entitats socials de Torre d'Embarra, que treballen per la garantia alimentària, càritas, creu roja...
i passem del residu al recurs per aprofitar uns fruits que abans no s'aprofitaven, i nosaltres, amb aquest impuls d'aquest projecte, ahir vam fer les dues espigulades de taronja amarga a l'escola Antoni Roig, amb els alumnes de l'escola, que ja vam treure a vora mil quilos, perquè hi ha molts tarongers allà al pati que es convertien en projectils, i a més a més, a part de residus, hem solucionat un problema, i com que són escola verda, ja ho integrem, i el dilluns per la tarda farem el taller de balmelades amb famílies i...
i amb els alumnes. Recordo que la primera acció que es va fer en el seu moment aquí a Torra d'en Barra va ser justament al pati de l'escola Antoni Roig, no? També es fa a la... o s'ha fet a la plaça del Castell? Sí, a les tarongers amargs hi ha tres localitzacions. Aquí hi ha el pati de l'escola Antoni Roig, l'avinguda Pompeu Fabra i la plaça del Castell davant de l'Ajuntament Testimonial, però hi ha dos tarongers que són els més vells i llavors els fem, sí.
L'acció d'avui, aquesta espigulada d'avui, quants arbres esteu fent, quina és la previsió de quilos que pugueu treure més o menys, com es dura a terme? Avui farem aquests, aquí hi ha nou arbres, a l'Avinguda Popófabra, més els dos que hi ha a la plaça del Castell, 11 arbres. Aquests dos dies passats n'hem fet 17, que n'hi ha a l'escola Antoni Roig, i la previsió de quilos en el conjunt seran uns 1.500 quilos, aproximadament, no ho sabem.
Llavors, això amb la transformació, depèn del triatge, els que estiguin bé o no, el nostre obrador, es transformaran en pots de malmelada, que comptem que sortiran uns 1.500 o 2.000 pots de malmelada. Perquè per la gent que ens pugui estar escoltant i pensiu, això d'aquests arbres urbans que estan en contacte, per exemple, amb tots els cotxes que passen, els gassos que desprenen els cotxes, hi ha algun triatge de fruits? Es pot aprofitar tot? La qualitat és total?
No, molt bé, la seguretat alimentària està garantida, es fan analítiques de tot el producte abans d'entrar a l'obrador, per registre sanitari i per garantia alimentària, quan entra a l'obrador es fa una analítica, prèviament a les espigulades, l'analitzem i després quan surt el producte finalitzat igualment, o sigui, té tota la garantia. Això també passa amb les olives i amb les garrofes, quan van al molí ells fan un seguiment. També cal dir que des de Torrent Barra tenen un respecte pel medi ambient i no fan tractaments fitosanitaris, per tant...
Amb això vull tranquil·litjar la població perquè ho estem fent, la taronja amarga s'està fent en gairebé 30 municipis de tot Catalunya. El febrer comencem amb la taronja amarga a Barcelona però tota l'àrea metropolitana que també hi ha un tràfic també s'agafen i no és una cosa que... Penseu que la pell va fora i per tant és una cosa que no té perill per la salut.
Ara que dius això de 30 municipis, va a més la vostra activitat? Suposo que això també va lligar una mica la conscienciació tant de la ciutadania com també de les administracions públiques pel que fa a aprofitar aquest fruit dels arbres urbans. No sé, ja amb els temps d'experiència que teniu, també aquí Torra d'Embarra, quina evolució esteu veient d'això de la conscienciació i de la idea aquesta d'evitar el malbaratament alimentari?
Justament aquest projecte neix, a la Fundació Espigoladors ens dedicàvem a aprofitar els excedents agraris, nosaltres anàvem als camps i a les explotacions agràries, perquè per criteri estètic, per calibre, no es agafaven i eren igualment nutritius, nosaltres anàvem voluntari i ho agafàvem, però és una cosa que ens donaven i nosaltres ho donàvem. Llavors, a partir d'un projecte singular del Departament d'Economia Social i Solidària de la Generalitat, vam fer...
nous nínxols de negoci, i ens trobàvem que els fruits de l'erbrat urbà no els podíem portar. Jo no puc portar les olives o la taronja amarga al banc dels aliments, necessita una transformació. I aquí és on les administracions, que són les titulars d'aquest erbrat, han de pagar el molí, l'obrador, perquè sí que necessita una transformació. Això ho vam iniciar el 2023, es va acabar el 2024, i arrel del projecte urbanit de Ciutats Comestibles, ara ja estem fent una xarxa de Ciutats Comestibles, que són vora 60 municipis a tot Catalunya,
que diferents, no?, doncs n'hi ha que tenen figues, n'hi ha que tenen olives, n'hi ha que tenen taronja amarga, no?, sobretot a l'àrea metropolitana hi ha molt taronja amarga, però nosaltres sí que a la delegació de Tarragona ens hem centrat molt en les oliveres, no?, al final l'oli és cistella bàsica, no?, i creiem, no?, la melmelada al final.
és un condicionant per allargar la vida útil del producte, que es pot guardar, però sí que creiem, per exemple, en l'oli, que les entitats estan comprant oli, en moltes jardins i rotondes hi ha oliveres, que a més a més provoquen problemes d'embrotícia a la via pública, i llavors que no s'estava aprofitant, i nosaltres ho aprofitem per transformar-ho.
Clar, perquè a més i això, suposo que des de l'administració pública també us arriben certs feedbacks, des dels ajuntaments sobretot, dels beneficis que té tant això, com dèiem, evitar el malbaratament alimentari, finalitats socials, però també, per exemple, un aspecte, com deies ara, el fet de la neteja als carrers.
oliveres, garrofers, habitualment ens deixen un residu que d'aquesta manera s'evita. Correcte. De fet, aquest de la torre a la taula és un projecte que compta amb el finançament de l'Agència de Residus de Catalunya, a través d'una línia d'ajuts per la prevenció del malbaratament, aquí com es fa a la fira d'intercanvi o mercats de reutilització, no tenien cap acció de prevenció del malbaratament alimentari. Llavors han rebut una subvenció, nosaltres juntament amb l'Ajuntament vam fer un projecte
de la Torre a la Taula, on hem fet accions per lluitar contra el malbaratament alimentari, que no es feia res, feien diferents accions a la deixalleria, de reutilitzar, de mercats d'intercanvi, però justament de malbaratament alimentari no en tenien cap. Llavors, sí que ja les administracions vellen per això, al final són una quantitat de quilos que es deixen de gestionar com a residus a les plantes de compostatge, i per tant això ha d'haver un estalvi
també per l'Ajuntament, o feines de la brigada, per exemple, el fer els olivers rodonets que havien de passar cada tres mesos, anar fent les boles aquestes, que al final és un maltracte a l'arbre, s'han deixat de fer totes aquestes hores de la brigada, han passat i deixem de generar aquesta poda, que també són residus orgànics, i a més a més aprofitem els fruits, o sigui, és un doble estalvi.
També hi ha una mica de canvi de cultura, per exemple, en la gestió de la jardineria, també ho vèiem, un exemple molt clar també potser són les moreres, que també s'aprofitaven les moreres, que ho hem comentat, que és el típic arbre que sempre s'està apudant, i com canvia també aquestes dinàmiques o aquesta feina que es fa des de la jardineria.
Correcte, des de la jardineria aquí estem amb les brigades municipals, el servei de jardineria també és un actiu, un agent molt implicat a nivell del projecte de Torre d'Embarra. Les moreres justament tenen un cost molt fort a l'hora de gestió de poda perquè si tu els deixes sense esporgar és quan generen el fruit.
i això amb espais com voreres o que hi ha paviment, és difícil que no fa aquest fruit, però sí que tenim 7 o 8 espais, ja s'estan generant espais on hi ha sorra, on hi ha terra, que no embruta la via pública, que s'estan deixant experimentalment, que no s'estan espurgant, per tant són quilos de poda, que ja no es tracta com a orgànic, i a més a més fem l'aprofitament d'aquest fruit, vam fer espigolades de more,
és una miqueta més complicat d'agafar, perquè el punt de maduració i l'hora d'acollir-les, nosaltres també tots estem aprenent, no s'havia fet mai, però sí que amb aquest concepte més que ornamental, al final hem de mirar cap a altres cultures de ciutats comestibles. Si en comptes de tenir pins que no fan res, tinguéssim pins pinyoners que fessin pinyons, o si en comptes de tenir plataners tinguéssim pumeres, no hi hauria residus, hi hauria recursos que la gent agafaria.
Avui esteu comptant aquí, com en altres ocasions, amb usuaris de la Fundació Onada. També s'ha fet una crida als voluntaris per participar en aquesta espiolada. Com és també aquest treball conjunt, una mica també per fer xarxa dins del municipi?
Sí, nosaltres al final una de les idees del projecte també és dinamització comunitària. No té cap sentit que aquí a la Fundació Espigoladors tenim una xarxa voluntariat a tota la província, però que vinguin voluntaris d'altres municipis, quan aquí tenim, també per incrementar nosaltres el voluntariat, i sí que ho fem d'entitats, per exemple la Fundació Honada porta 3 anys col·laborant amb nosaltres, a les espigolades de Garrofa i d'Oliva...
o els de l'escola, no té cap sentit que anem amb voluntaris de l'escola quan la pròpia escola són escola verda i tenen alumnes. És una de les coses que al final és que la ciutadania s'ho senti seu i aquest recurs el conegui i a més a més se'l quedi. Per això també fem tallers de transformació de melmelada, el vam fer l'any passat amb la Fundació Onada, amb la pròpia Fundació, en guany ho fem amb l'escola, però la idea també és obrir-ho amb l'associació de dones, amb diferents entitats perquè coneguin i perquè ho puguin transformar en el propi municipi.
Llavors nosaltres sí que busquem cada cop més la col·laboració amb instituts, també hem fet amb l'Institut Ramon de la Torre, vam anar a espigular olives. La idea és implicar el teixit associatiu del municipi perquè és el que el té al costat, per proximitat dels arbres els queden al costat, també coneixen el seu entorn i també hi actuen.
Aquí a Torredemarra, com s'han donat xifres, tenim aquests tres punts identificats, per exemple, oliveres, garroferes, que segurament si es fes tots els arbres que hi ha a la trama urbana de Torredemarra, que estan identificats, hi hauria feina per molt de temps i per tenir molts productes per evitar molt malbaratament alimentari.
Efectivament, sí, amb el que dèiem, amb jardineria urbana, tenim el pla del verd urbà, que hem identificat, n'hi ha molts, llavors sí que ens centrem també per eficiència i per producció, fer una espigulada d'un arbre sol, anem a un parc on hi hagi 7 o 8, perquè al final mobilitzar els voluntaris, estirar les borrasses, ficar el material, sí que ens centrem en zones on hi ha una gran concentració, més que en llocs on hi pugui haver arbres enllats.
però sí que cada cop estem intentant obrir a més zones. També cal dir que és un projecte nou i són arbres que no han estat cuidats, no han estat pensats pel cultiu. Per tant, no han tingut una esporga, no han tingut un...
un rec no han tingut, llavors una arbre, per exemple, les oliveres no és el mateix una olivera que no s'ha regat o no s'ha esparugat mai que una que està en una rotonda amb gespe que té molta aigua i té molta producció. Llavors sí que anem per ser eficients amb els arbres que tinguin la màxima producció i de proximitat i de facilitat. Una rotonda on hi hagi vialitat i on hi hagi cotxes és molt més complicat que en un parc.
Bé, doncs ha de quedar aquí aquest treball que fareu durant tot el matí, també suposo que donar a la plaça del Castell l'espegulada més institucional, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, bueno, és l'estimonial, no? Perquè són els dos, potser no són els que tenen la millor collita, però sí, el fet d'estar a la plaça de l'Ajuntament dona un toc, no?, d'haver aquesta col·laboració conjunta amb l'Ajuntament i també això amb les entitats, no?, amb la Fundació Onada que...
que tenim un pàrner amb les escoles, amb els instituts, i la idea és anar ampliant tot això i fem una crida a totes les entitats, al CAU, a l'Associació de Dones, a l'Associació de Jubilats, tothom que ho vulgui fer, que s'ho sentin seu i que al final el projecte sigui un projecte torrent.
Fem aquesta crida i per anar tancant, sobre l'experiència també a l'escola Antoni Roig, en aquest cas com és el treball amb els alumnes? Perquè imaginem que també en aquest cas hi ha com aquest component educatiu, evitar el malbaratament alimentari que ja des d'una etapa molt inicial de la seva vida s'introdueix.
Correcte, el primer és identificar-ho, no?, ells ho veuen i moltes vegades no saben ni, no?, també parlar de què és la taronja amarga, no?, que no és un taronger normal, és un arbre ornamental que per això està pujat, no?, però sí, el component educatiu, ells també ho treballen a través de l'escola verda,
i és això, passar del residu al recurs. Això era una problemàtica on hi anava la brigada i havia de fer hores de feina i gestionar-ho com a brossa orgànica perquè l'equip directiu trucava, que eren projectils a l'escola. Ara l'aprofitament anem cada any amb els de cinquè, els d'infantil, perquè estan al pati d'infantil, surten, ho veuen, i cada any és això. Aquest any han fet sisè, volien fer-ho,
no, ja ho vau fer l'any passat i l'any que ve primer deixo, ho fareu amb l'institut i fareu les olives, no? Llavors, ho van introduint, no?, i el tema de poder fer el taller de la melmelada, no?, que es farà el dilluns dia 19, de dos quarts de 5 a dos quarts de 6, està obert a famílies, perquè també amb els infants, doncs, moltes vegades no els deixaran entrar a la cuina sols, llavors hem fet una crida a les famílies a través de l'AFA, de l'associació de famílies, perquè hi puguin anar pares, mares, avis, àvies, no?, acompanyant els infants, perquè així puguin saber també com aprofitar-ho.
Doncs Pere Campinyet, moltes gràcies. Deixem que segueixi amb aquesta espigolada i, com sempre, els micròfons aquí per quan necessitis a on a la torre. Moltes gràcies a Valdrus. Gràcies. Parlem ara amb l'Ebet Torner de la Fundació Onada per comentar la tasca que s'està fent aquí durant aquesta espigolada a l'Avinguda Pompeu Fabra amb els voluntaris, amb els usuaris de la Fundació Onada que estan aquí participant com a voluntaris. Què suposa aquesta col·laboració amb la Fundació Espigoladors per a vosaltres?
Per nosaltres suposa una oportunitat de poder treballar amb la Fundació Espigoladors des de l'any passat i treballar en contra del malbaratament dels aliments que estan en el nostre municipi.
és una feina que ens permet treballar amb moltes habilitats, competències i estem molt contents de poder-hi fer aquesta col·laboració. Com heu treballat, com es treballa en concret des de la Fundació i aquesta acció fora de les instal·lacions?
Per exemple, després parlàvem de la producció de la melmelada, es van treballar en aquests aspectes, també heu participat anteriorment en les espigulades de garrofes i d'oliva. Clar, a nosaltres això ens permet primer treballar amb ells, que és la Fundació Espiguladors, a què es dedica i treballar una mica en global tot el tema del malbaratament alimentari.
Això per una banda. Per l'altra banda és una activitat que és molt complerta perquè des de posar-nos al carrer a recollir els fruits dels arbres fins a què es fa amb aquest fruit que recollim. En el cas de la taronja amarga vam poder fer també un taller de melmelada
i vam poder fer nosaltres amb les nostres pròpies mans el que és la melmelada. Aleshores és com tot el cercle que ens permet treballar d'una manera molt global i molt complerta.
Suposo que a nivell més intern vostre també ajuda determinades habilitats, determinades competències treballant aquí. Moltíssim, moltíssim, exacte. Des d'organització, ja no diguem el fet que ens hem d'organitzar, de què hem de venir, la responsabilitat, el compromís i després el tema que nosaltres, el que comentava abans, que per...
per poder que les persones es puguin inserir en un futur laboralment, doncs aquestes pràctiques ens van molt bé. Al final és in situ, són pràctiques reals i ens van molt bé.
I a nivell també de xarxa per la implicació de la fundacionada dins del teixit del municipi, de Torredembarra, suposo que també és important, perquè sempre esteu molt implicats en totes les accions que es desenvolupen, ara amb el Pere també comentàvem que un dels objectius també és anar implicant associacions, escoles, etcètera, que a nivell d'inclusió dins del teixit del poble també és important, no?
Jo crec que és molt important que les entitats ens comprometem amb aquest tipus d'accions i de projectes, perquè al final es tracta del nostre municipi, es tracta del nostre poble, i crec que és important. Doncs Ibet, gràcies. T'hem pillat aquí a mig de la pausa. A vosaltres, a vosaltres.
Suposo que seguiu treballant després d'aquesta estona, pausa per esmorzar i continuo amb la feina, no? Sí, la pausa per esmorzar no es pot perdonar i ara continuarem amb els arbres que ens queden. Doncs gràcies.