Ara us presentaré l'Oriol Castro. L'Oriol Castro el tenim allà, ja li demano la seva presència, no cal que ho presenti gaire perquè ell sol es presenta.
Moltes gràcies Oriol, en nom del grup de dones i en nom de tota la gent. Donar gràcies també a l'Ajuntament que ens apoia i ens dona suport en això. També donar gràcies a la nostra Junta i a les nostres associades, però sobretot a la Junta perquè es fa un fart de treballar.
i de bandat que s'ho fa valdre. I després, sobretot, donar-vos gràcies a totes i a tots els que esteu aquí. Penseu que per molts actes que s'organitzin, si la gent no hi participa, serveix de ben poc. Per tant, moltíssimes gràcies a tots vosaltres. Oriol. Arrenco cap aquí. Bé.
Bona tarda a tothom. Primer de tot agrair al grup de dones de la Torre per fer aquest acte i tots els actes que han explicat que fan durant tot l'any, que jo crec que és una admiració tremenda i que al final és un servei al poble. Jo crec que és molt important.
agrair la directiva de l'associació, agrair les 370 dones que participen a l'associació, i també agrair a l'Ajuntament, que avui és possible que fem aquest acte aquí i segur que us ajuda molt l'Ajuntament.
Dit això, quan em van dir de vindre aquí, jo vaig dir que estaria encantat, perquè per mi el meu cor és Torra d'Ambarra, i els que no em conegueu, explicau-vos una miqueta la meva història. L'any 63, el meu pare i la meva mare, que gràcies a ells estic avui aquí, m'han ensenyat i m'han donat els valors de la vida,
i l'amistat, l'esforç, el sacrifici, i avui estem aquí, i ens han portat sempre. I ens han ensenyat a la família a estar a la torre, a la torre, a poder disfrutar. També dir que avui aquí hi ha la meva esposa, la Maite, també m'emociono, perquè a la vida
Som persones, avui en dia estem en un món molt tecnològic, però el més important són les persones i els valors. Jo quan vaig a fer conferències a escoles, a gent, sempre parlem de cuina, de creativitat i fem molta tecnologia, però el que toca més al sentiment són les persones i les emocions. I avui vivim d'emocions.
També el meu fill, l'Oriol, falta la Júlia i tot par de la família. Però dit això, agrair a ells que m'han ajudat a arribar on he arribat, perquè si no tens una bona família que t'apolli i et recolzi un esposa i uns fills i que t'acompanyin, costa molt arribar. Per què? Perquè la vida d'un cuiner és una vida sacrificada i dura. Aquí tenim diversos cuiners, tenim pastissers i saben el que parlo.
Jo també, tota la gent que cuina a casa, la meva mare no va treballar, no va treballar, es va dedicar a la feina de casa, s'han viscut molt, moltes hores, soles, amb esforç, sacrifici, cuinant i donant el servei als altres. Però bé, dit això, dius que estic molt content i feliç, dius que jo vaig per tot el món, a vegades, a parlar de cuina, i venem al país, al territori, i jo sempre porto dintre el cor, la cuina marinera, la cuina que m'han ensenyat, d'origen i de base.
Jo crec que no ens hem d'oblidar. Nosaltres sempre hem de pensar i ser generosos amb la vida. La vida et dona molt, però tu has de donar. I jo crec que això és molt important. I no hem de perdre mai el nord. Hi ha gent a vegades que perquè estigui dalt de tot, doncs pren el nord, no. I al final és com una barca que has de portar el timó, doncs hem de portar el timó endavant i anar remant. Dit això, dius que la meva història, com us he dit, amb els meus pares aquí a Torra d'Embarra, jo m'he criat a Bajamar,
aquí a la Torre també, però vaig passar molts ratos a la platja pescant i la cuina marinera m'ha portat molt, i estar amb els pescadors de Bejamat, jo sempre dic que hi havia tres reis mags a Bejamat, les tres barques de rastre, almenys jo quan era petit, antigament hi havia els llums i n'hi havia molts més, però hi havia la barca del Joan de la Mercè,
del Xafarroques, del Rals i de l'Anselmo. I eren els tres reis mags. I ja veien els bucis, m'emociono perquè em porta els records, al final és el més maco la vida. I hi havia aquells bucis que sortien amb Putxana i anaven a pescar.
Jo crec que això són coses que s'han perdut, es van perdent, però les hem de recordar i les hem de transmetre a la gent jove, perquè si no perdem el nord. Nosaltres quan parlem de cuina sempre parlem de la cuina creativa, la cuina moderna, però la cuina de base, la cuina d'essència, és aquella cuina tradicional de les cases, dels fogons, aquella cuina del xup-xup, d'aquell rostit, d'aquell suquet, d'aquell ai cremat, d'aquell bull.
Per l'ausa que l'altre dia estava en un congrés de... deien quin és el gust de la cuina catalana, no? L'olor i el sabor. Aquesta setmana, això va ser el dilluns al dematí, no? I deien, no, és que la cotina xina tiene sabor, tiene olor, no? I la cuina catalana, quin olor? Jo els vaig dir que era molt senzill. La cuina catalana tenim un territori molt divers, de nord o sur de Catalunya, tenim mar, muntanya, horta, no? I som molt diversos, tenim una riquesa increïble de cuina, no? I jo els hi vaig dir.
Jo em considerava d'una cuina marinera, d'una cuina de Torredambarra, que té horta també, però en aquesta cuina marinera, ja els deia, per mi, una de les olors de la cuina és quan vas caminant pel carrer i oloraves aquella cuina que cuinaven les mares o qui fos a casa. Jo els vaig donar un exemple, que era el bull de la tonyina. A Baixamar, quan passaves pel carrer i hi havia les jornades del bull de la tonyina, oloraves aquesta olor. Hi havia gent que era un ranci, que no li agradava, però era una olor màgica.
Avui en dia s'ha perdut la mena, o s'està perdent la mena, però jo crec que hi ha coses que s'han de recuperar i s'han de mantenir, perquè és història. També diu-se, no m'enrotllo més i abans ja anirem a la cuina, però jo us explico el meu sentiment, també diu-se que la cuina,
Nosaltres fem cuina creativa, una cuina creativa i la gent diu que la cuina catalana a vegades hi ha guerra de cuina tradicional i cuina moderna. Això és una xorrada més gran del món que pugui haver en el món mundial. I em podeu dir per què? Jo us ho demostro. El pa amb tomàquet és un plat català de mena,
Abans que anéssim a Amèrica i no teníem tomàquets, no existia. El primer que va portar un tomàquet i va fer aquest pa amb tomàquet, o va fer un suquet amb tomàquet, o un aire cremat que li poses una mirada de tomàquet, a vegades no, els de Vila Nova no, en canvi aquí a la Torre sí, et dirien, això en aquell moment era cuina creativa. Al cap dels anys ha passat a ser tradició.
Hem d'entendre que no tenen que haver-hi guerres i hi ha d'haver una unió. Hi ha d'haver una evolució i hem d'entendre les coses. No hi ha ni bons ni dolents. Hi ha cuina creativa, tradicional i una evolució del món. Dit això, ja que no m'enrotllo més, explicaus també que una cosa important són els orígens de la meva infància, de la meva forma de fer. Jo era mal estudiant.
Jo no vaig aprovar totes les assignatures a primer de BUP i una professora em va dir que què faria a segon de BUP. Jo li vaig dir, doncs miri, faré segon de BUP, si en suspènc dos, en suspènc quatre. I dit això, quan vaig anar cap a casa a pensar em vaig dir, hòstia, què faré? Dic, mira, a mi m'agrada molt pescar, m'agrada molt cultius marins i em vaig dedicar a la cuina. La sort que vaig tindre jo, i una cosa important és que a casa la mare cuinava molt bé i sempre estava obert a tot.
i fa des de tota la cuina tradicional de dalt a baix. I això és una riquesa que tenim, que és acollorant. Des d'un suquet, un air cremat, uns calamars amb pèsols, uns cargols, el que vulgueu. Jo de petit anava a buscar cargols per Babilònia, que vivim a Babilònia, anàvem als garrofers d'allà darrere a Babilònia, agafàvem els cargols i la mama feia els cargols al cap d'uns dies de porcar-los. I aquest...
i aquest gust que tenia em cridava a mi l'atenció. Em vaig dedicar a la cuina i em va agradar, la cuina em va enganxar. I la cuina és una passió, que quan comences t'agrada. Qui no sap què ha cuinat d'aquí, potser hi ha algú que aixeca la mà i diu que no sap cuinar. Podríem fer la prova. No tingueu por, a la cuina no s'ha de tindre por. A la cuina s'ha d'experimentar amb els mateixos ingredients i s'ha de gaudir i disfrutar. I cadascú cuinarà diferent. Quan rostim una ceba, quan rostim un all, quan fem un sofregit,
té que haver-hi passió i aquesta passió l'anireu trobant i descobrint. Aquí el target de gent que hi ha aquí sou una miqueta alta, la meva dona és infermera i alguns han sigut pacients de la meva dona i també hi ha alguna altra infermera per aquí, però al final les gent jove els hi hem de transmetre això.
Perdoneu que hi havia dos familiars més que no els he vist, el Joan i l'Alba, que no us havia vist, m'he enfocat aquí. Estava també dient de la cuina, que jo em vaig posar a la cuina l'any 90 i vaig estudiar a l'Escola Juviat de Manresa i el primer restaurant que vaig treballar, sabeu quin era?
el restaurant Morros del senyor Joan, que avui està aquí, el Morros, on jo li tinc una passió i una devoció perquè per mi és molt important, per mi és el primer lloc on vaig entrar professionalment, el restaurant Morros, que teníem el restaurant, el gran restaurant, que jo crec que tota la comarca de Torregó era el millor restaurant de la comarca, hi havia Can Gatell i el Morros, que era un referent a Catalunya, i després hi havia el xiringuito al costat, i me'n recordo que jo treballava també el xiringuito un dia, sortia corrents amb la moto,
quan acabava de treballar i me n'anava de festa amb els companys i després tornava i seguia treballant. També vaig treballar a l'Atenaia i vaig estar estudiant i treballant amb molt de sacrifici.
Dit això, després he anat evolucionant, vaig estar estudiant durant 5 anys a l'escola d'hostaleria i vaig anar l'any 96 al Bulli. I allà vaig començar una nova vida, com si diguéssim, on treballàvem amb la creativitat. Això que sembla tan raro però al final que és molt senzill i és un treball.
Podem ser cuiners, i podem ser cuiners tradicionals o cuiners creatius. I en aquest cas nosaltres vam ser cuiners creatius, jo personalment estava amb el Ferran Adrià, al costat, en el taller, amb l'Albert Adrià, i fèiem creativitat. Cada dia hem d'inventar-nos alguna cosa per fer alguna cosa. Allà vaig estar de l'any 96 fins a l'any 2011, quan va tancar el Bulli, i vam estar durant molts anys que vam aconseguir ser el millor restaurant del món, durant cinc vegades, vam guanyar 3x3 Michelin, etcètera.
i allà vam viure una gran revolució de la cuina mundial. I a vegades ens hem de creure el que som. És una cosa que tenim els catalans que a vegades diem que no som res, som tontets...
Nosaltres som l'hòstia, nosaltres som una gran cuina, som un gran país, i tenim una gran força. I nosaltres l'hem de creure, ens ho hem de creure i dir-ho en el món, i ho hem de vendre. El nostre deure i la nostra obligació de disfrutar és, ara que estem a dalt de tot, la vida ha sigut generosa, però nosaltres sempre intentem compartir-ho tot perquè tothom sigui millor. I això és molt important. Dit això, havia apuntat una altra cosa,
que em feia il·lusió d'Iusa, primer de tot era felicitar a Cal Jan per haver guanyat el primer, el Panetone, i també d'Iusa que en el territori, en Torredembarra, hi ha gent molt brillant, hi ha passat gent molt brillant, i hem de reconèixer que és un lloc que hi ha hagut gent superimportant. Jo a vegades trobo amics de la meva infància que tenen uns càrrecs superimportants, o Cal Jan...
Hem de donar-li valor a aquesta gent que fa un esforç. Jo penso que el Jan està fotent una feina increïble. Primer de tot, una feina increïble per a tots nosaltres, que puguem anar a fer un cafè, que puguem menjar, que puguem menjar una pizza, un panetón i que sigui de 10. Doncs a aquesta gent els hem d'ajudar. Hi ha molta gent que està sacrificant-se, que estan fent un esforç i els hem de donar un cop de mà per tirar endavant. A la vida hem de ser generosos tots.
Perdoneu, aquest era un incís, i aquest incís era, i dius també, que de petit anàvem a comprar el cal Ferruco, a la Horta, el senyor Joaquim, anàvem aquí darrere a Babilònia, el senyor Joaquim, que vivia aquí a la Torre, i ara avui en dia el Danielet. El Danielet també, que és un altre personatge, que ha guanyat no sé quantes vegades el millor calçot
Això és acollonant, que un de la torre guanyi el millor calçot de Valls. Jo crec que és algo apoteòsic, pels de Valls, que un torrent guanyi un concurs. Jo crec que hem de donar valor. També dius un matís, abans de començar els vídeos, que al disfrutar molts dies estem servint torre d'embarra. I em direu per què? Perquè nosaltres agafem amb el Danielelli i comprem els calçots,
li comprem els calçots i nosaltres els oliofilitzem amb una tècnica de congelació, congelem un producte i aquest procés es diu sublimació, que és passar d'estat sòlid, agassós, sense passar l'estat líquid i ens queda com un full, el calçot queda fullat i queda cruixent i fem una calçotada.
i els tenim secs en el restaurant i els anem donant durant tot l'any. I són calçots del Delinet que ens els fan, els crem a ell, els portem a Barcelona i els hi oferitzem. I tenim producte de la torre tot l'any. Perquè veieu, nosaltres us servim això acompanyat d'una fulla on hi ha l'explicació de què és una calçotada. Per què? Perquè volem donar coneixement a la gent. I volem que el turisme, quan vingui a Barcelona, sàpiga el que és una calçotada, sàpiga el que és la tradició, sàpiga el que és un romesco i després aquí tingui la recepta creativa.
Dit això, em podria enrullar més, però he pensat que podríem agafar i avui fer una ponència una miqueta diferent i hem fet una ponència on ara veureu un vídeo del Disfrutar, que ara passarem al vídeo del Disfrutar perquè us fiqueu a l'entorn del que és el restaurant Disfrutar, primer de tot. I després anirem ja amb el PowerPoint.
El Disfrutar va començar... Primer vam fer el Compartir, el 2014, i després, al cap dels anys, el 2012 vam fer el Compartir i el 2014 vam fer el Disfrutar. I ara veureu un vídeo del Disfrutar. Nosaltres som tres socis, l'Eduard, el Mateu i jo. I li posarem volum.
Teníamos claro que el concepto que queríamos hacer en el restaurante era un concepto moderno, diferencial, de vanguardia, pero con los pies en el suelo. Nosotros somos los tres cocineros, siempre lo hemos sido y lo que cuenta es el trabajo diario. Nosotros somos tres y somos amigos. Los unos nos apoyamos a los otros, unidos como una piña. Aprovechamos cada segundo para trabajar, avanzar, sea en la cocina o reunidos. Nos sentimos connos así y queremos que el equipo que nos acompaña se sienta igual.
La creatividad forma parte de nuestro día a día, la llevamos interiorizada, pero no es el único elemento, porque detrás hay un equipo fantástico que ejecuta y el cual el proyecto se debe.
Molt bé. Ara aquí heu vist una miqueta les pincellades del que és disfrutar. Nosaltres som tres socis.
Teníem clar que el concepte que volíem fer en el restaurant era un concepte modern. I una de les coses més importants és que portem que els tres som iguals. Tres fem tot, els tres fem gestió, fem creativitat. Per què? Perquè creiem que és més important el projecte estar per sobre les persones. Si haguéssim volgut ser més l'Eduard, el Mateu o jo i comencessin els egos, a la vida no val per res. I a la vida hem d'entendre que avui estem aquí
i demà no serem si hi serem. Això vol dir que hem de ser conscients de la feina que fem. Dit això, començarem amb el PowerPoint.
I anem a la següent diapositiva, sisplau. Començarem amb una explicació. Aquí, com heu vist, hem vist... Següent, anem tirant i vaig dient. Fica-la completa i així l'anem veient completa. Aquí, doncs, heu vist l'Eduard, el Mateu i jo, si no ens havíeu vist, aquí ens veieu els tres. Com explico, ara fem deu anys, deu anys de disfrutar i és un període bastant llarg, no?
Primer vam començar a compartir, ara tenim a disfrutar i tenim també a compartir Barcelona. En els tres llocs tenim unes 120 persones. El més difícil avui en dia són les persones. Les màquines es trenquen, les persones es generen. I això ho hem d'entendre. I això és el més fotut. I si tots tinguéssim la il·lusió de treballar i tirar endavant, seria acollonant el món. Però a vegades costa aquest esperit. Però bé, la il·lusió ha de seguir.
Seguim la següent diapositiva i ara començarem amb aquest paper d'aquí. Quan aneu a un restaurant demanador de gustació us donen un menú escrit amb els plats que menjareu i te'l poden deixar o no. En aquest cas el disfrutat diem que nosaltres volem donar els plats que vulguem nosaltres i no et direm que és una sorpresa si li preguntem si té una al·lèrgia o no.
I el primer plat del menú és aquesta fulla. Aquesta fulla que hi ha unes paraules que diu joc, minimalisme, provocació, exclusivitat, tècnica, gust, amistat, tradició...
esforç, etc. Uns quants adjectius. I aquests adjectius què representen? Representen el que hi ha darrere un plat. Perquè a vegades quan estem cuinant, a vosaltres, quan esteu cuinant un plat, esteu cuinant amb passió, amb records, voleu transmetre una història, un producte, unes emocions, doncs nosaltres és igual. Nosaltres quan estem cuinant volem transmetre aquests valors darrere un plat.
I per això li donem a la gent que tingui uns minuts per poder-segir això i reflexionar. Qui se'l vol emportar se l'emporta, qui veu més enllà veu més enllà i qui no, no. Però aquest concepte el podríem traslladar amb altres disciplines, amb un pintor, amb un escultor, amb un músic...
I darrere hi ha aquests relats. Seguim. La següent diapositiva és un dels primers plats del menú, que això en diem la concentració de sabor. Tots hem posat una amanida a vegades en un plat, però en aquest cas hem ordenat una amanida
I l'hem estructurat, i són brots de diferents sabors. I en aquest paper, aquí, que l'acompanyem, la gent li diem, vagi menjant i vagi degustant. I aquí trobaràs el gust del pepino, de la rúcula, de la pastanaga crua, de la patata, etc. I trobaràs aquests diferents sabors.
Aquest és un plat, i això té una geladina de tomàquet. A vegades pots dir, això és més tonto que l'hòstia, no? Sí? Fodre una manida així, però quan te la menges, dius, hòstia, fa que pensar, fa que reflexionar, que tampoc tingui tant sabor.
No us ho podeu imaginar si no ho proveu, però si ho proveu, ho veuríeu. Següent elaboració. Ara anem a fer una cosa que és veureu unes quantes tècniques, perquè veieu el que fa el disfrutar. Què és important? Imagineu-vos ara, tothom fa una truita a la francesa, a casa, que és tan tonto, agafar un ou, trencar-lo, batre-li i fer una truita.
L'altra cosa és que com feu la truita, perquè una truita a la francesa ha de ser ovalada, amb les puntes, com sé que ser, si la vols cremosa, a la meva dona no li agrada cremosa, la tinc balsdés sempre, perquè a mi m'agrada crueta per dintre, però tècnicament hauria de ser punxeguda i cremosa.
I això és una tècnica de fer. I el que fa disfrutar, o el que fem nosaltres, és intentar buscar tècniques i conceptes nous. Per què? Perquè després els puguem donar a tothom, o a tots els cuiners que vulguin, i se n'aprofitin. És la nostra missió. La nostra missió de disfrutar és fer tècniques i conceptes. I ara veureu, arrenquem aquest vídeo, és fer un full, un hojaldre, sense farina. Per tota la gent que té problemes, per exemple, i no pot menjar el gluten, pot menjar aquesta.
una barreja de productes que porta nata i un vino. I això molt.
i això ha suflat i veieu la forma que té? És com un full, petitet. I això nosaltres ho tallem i fem una massa nova. A partir d'aquí tothom pot fer el que vulgui. Anem al següent vídeo.
Aquí és una aplicació de les que fem que fem una pizza. Aquest full el tallem i fiquem aquí trufa negra i fiquem flors. I tenim com si fos una coca o una pizza d'etòfona. A partir d'aquí, quan tens aquest full pots fer el que vulguis. El pots fer dolç o el pots fer salat. Seguim.
Ara anem a fer unes bombolles d'oli d'oliva. Què fem? Oli verge extra i aquí tenim l'acetina de soja. L'acetina de soja. I què fem? Barregem oli i l'acetina. Això ho triturem amb un túrmix. És molt senzill. L'acetina de soja la podeu comprar amb marbularis i això. Això ho agafarem i ho entibiarem, ho calentarem. Ho calentem a uns 30 graus.
i ho posarem en una màquina de fer pompes de les peixeres, ho posarem en fer la màquina de pompes i engeguem aquesta màquina i comença això a treure bombolletes. Agafarem un got, el tallarem i agafarem aquestes bombolles i les posarem en aquest got. I què farem? Això ho congelarem i això solidificarà perquè l'oli si el congelem queda sòlid. Ho veieu? I tenim una textura molt aèria de l'oli d'oliva, una textura diferent.
Si això ho calentem, es fon perquè veieu que no ocupa res. Què podem fer? El mateix concepte, aquesta tècnica, la podem fer amb diferents greixos. Amb greix de foie gras, amb mantega de porc, amb greix de pernil, amb oli de pistatxo, amb mantega de cacau. I això, posem les pompes i aconseguim el mateix concepte. Perquè entengueu que ho hem fet amb oli d'oliva però ho podrem fer amb tots els altres productes. I veieu com queda.
A partir d'aquí ho podem fer natural o congelat. En aquest cas, si volem que sigui sòlid, ho posem al congelador. I veieu les diferents varietats que podem fer.
Això són tècniques que podem fer per aplicar a la cuina. Següent fotografia perquè veieu un exemple. El pa amb mantega. Tots mengem a casa pa amb mantega o amb torrades. En aquest cas, hem fet un pa amb mantega amb caviar. Hem fet la torrada de pa, hem afegit aquí aquesta mantega, que l'hem fet aèria, i aquí caviar. Avui en dia podeu dir què és car o barat.
Una pastanaga és cara o és barata? El caviar és car o és barat? Avui en dia el caviar cada vegada és més barat. Antigament valia 3.000 euros, 2.000 euros, ara avui en dia podem cobrar caviar per 800 euros. I ara, si pensem, ara us diré un producte que potser molta gent d'aquí n'ha menjat de petits aquí a la torre, els pupets.
ara podeu dir alguns el popet és un producte que es pesca aquí a Tarragona només és un producte únic un producte que quan surt a subhasta aquí hi ha castanyes perquè cada vegada tenim menys pescadors i n'hi ha menys de peix i els popets aquests petits així de rastro que es pescaven aquí a la torre aquests popets quan s'han pagat aquest any
Dieu-me algun preu. Quant? No fotis, hòstia, Rosalia. Mira la Rosalia que ets de peix, hòstia, Rosalia, tu, no em porti 3.000, hòstia, m'has fotut, m'has trencat tot, ara. Aquests pupets abans els podies comprar per quan els podies comprar? Per 300 euros el quilo? Per 300 euros. La gamba, abans es podia comprar la gamba, la gamba grossa, per 60 euros.
Avui en dia als restaurants estem pagant la gamba, ahir la vam pagar a 130 euros. I ara quan arribi a Nadal la gamba anirà a 250 euros. I els popets, al mes de gener, els vam pagar a 1.200 euros. 1.200 euros al quilo. I penseu que el producte d'aquí, del territori, que tant volem nosaltres, es ven i se l'emporten a Madrid.
Tot aquest producte que estem pescant aquí se l'emporten per tot Espanya. Les gambes d'aquí se les emporten cap a Dènia. El pupet se l'emporten cap a Madrid. Perquè veieu, les gambes vermelles d'aquí Palamós, perquè al final és la mateixa gamba, no ens expliquin històries, la de Palamós, la d'aquí...
Se'n va al País Bas, se'n va per tot arreu, perquè veieu. I això és un pan-mantega incaviar. Següent, que jo m'enrotllo molt. Següent, ara anem a fer coliflor. Tots hem fet coliflor amb beixamel, no? I tots mengem coliflor. Però nosaltres hem fet una coliflor negra. I ara direu, com m'heu fet una coliflor negra? Anem.
amb una màquina coreana, una màquina que ve de Corea. Aquesta màquina la fan servir per menjar. La gent posa el menjar, apreta un botó i se'n va. I en aquest cas, primer tenen a dintre una olla de Germani, un material especial, que és com una ceràmica, i posen la coliflor.
Aquí posen el coliflor, es tapa, i això es posaran en aquesta màquina d'aquí. Ells posen el pollastre, posen els llagums, i es tanca. Això és una màquina que té molts programes, quan ens la vam portar parlava coreano i no en teníem ni idea. I va estar amagada al magatzem durant dos anys, fins que va vindre un coreano i ens va explicar com funcionava. I ens hi vam donar el programa de huevo negro. Vam posar huevo negro, ho posem set hores,
L'apretem, 7 hores, i això està a uns 115 graus. I al cap de les 7 hores l'obrim. Això treballa amb pressió i temperatura. La traiem i veureu què ha passat d'aquesta coliflor. El color que ha quedat. És com una coliflor cuita, però de color negre. I ara què farem nosaltres? Com que som molt tremendos, li tornem a posar a la màquina un altre programa. 7 hores més.
I veieu què passa? Aquesta coliflor ja no és marronosa, sinó més fosca. I ara li posarem unes quantes obertes més. I veureu el que passa. L'important és entendre el que ha passat aquí i que aquesta coliflor, d'una coliflor blanca que tots hem menjat cuita, al cap d'aleshores en la màquina aquesta ha quedat negra.
Què passa, que té un gust diferent? Estàs menjant alguna cosa diferent? No és ni millor ni pitjor. Jo no dic que la coliflor amb Betxamel no sigui bona, és diferent.
I aquí tenim un exemple de com ho podem plasmar en un plat. Aquí tenim la coliflor negra, una miqueta de nou moscada, per aquí. Això és una bechamel. Això és, per exemple, una cosa que podeu fer quan feu teies de cuina. Al final hem d'entendre què és una bechamel. És una llet amb mantega i farina. Doncs imagineu-vos si canvieu la llet. I en vez de llet, fiqueu una llet de cogo.
Avui en dia podeu comprar llet de coco. Nosaltres fem una beixa mel de llet de coco i aquesta...
la podem estar ficant en un sifon i tenim una espuma de bechamel. En aquest cas, tenim uns daus de llimona i tenim una coliflor amb bechamel, però de coco, no és blanca, és negra i té uns gustos i un matistro diferent. Amb aquest concepte de màquina hem fet verdures, hem fet llegums, hem fet fruits secs. Si coéssim un fruit secs, imagineu-vos una avellana, un cacauet, un pinyó, quedarien cremosos i semblen llegums.
Això jo us ho explico, però ho hauríeu d'ho provar. Anem al següent vídeo. Aquí una de les tècniques que vam fer a l'albuti l'any 2004 va ser l'esferificació. L'esferificació era un líquid esferificat i fèiem un ravioli líquid per dintre i nosaltres vam evolucionar i vam fer la multisferificació d'un defecte a buscar una virtut. I com es fa això? Ara ho veureu. Aquí tenim aigua i alginat. I això ho triturarem.
i tindrem alginates de les algues, de les algues de Galícia, tenim aigua i alginat que ho posem aquí, i això ho deixarem aquí, i per l'altre costat agafarem blat de moro, el triturarem, això ho podeu fer amb blat de moro triturat i tindríeu una crema de blat de moro, o una sopa de blat de moro, això cada un pot fer el que vulgui. En aquest cas nosaltres li aplicarem el gluco i la xantana, dos productes, un farà que reaccioni l'alginat,
i l'altra, la xandana fa que doni espessor, com si fos la farina d'un rucs. Això ho triturem i tenim una crema de blat de moro. I què farem? Farem unes gotetes aquí, i això es diu esferificar, que es fan aquestes gotetes. Però el que havíem fet disfrutar va ser...
escorre-ho una mica i posar-ho en un motllo, no ho rentàvem amb aigua. I això, quan ho poses aquí, automàticament va enganxant-se una bola amb l'altra i queda com un mosaic, com si fos Gaudí, veieu? Com un mosaic enganxat, d'acord? I això és per fer un plat que en diem la tatén de foie gras, d'acord? Però així al final el tu menges i el bat de moro, d'acord? Veieu? I ho trenquem i és líquid.
Seguem el pla, la següent foto. I aquí veieu la tatent de foie gras. Vinga, anem a la següent elaboració. Ara anem a veure una que diu l'esferificació en deluxe. Què vam fer? Ara ho veureu. És una variació d'aquesta tècnica. Aquí treballem amb or. Aquí tenim...
A l'hora en pols i l'alginat i l'aigua. Abans heu vist que teníem alginat i aigua només, doncs ara li afegirem un producte, que és l'hora en pols, a l'aigua. Això ho barrejarem bé i ara li afegirem la resta d'aigua i l'alginat. I això ho triturarem i tindrem el bany que heu vist abans d'aigua, però de color or.
Això ara que us ho ensenyem sembla molt fàcil i molt tonto i diu, mira, quina xorrada fot, no? Però això porta un gran treball a darrere per arribar aquí.
A vegades la gent no s'ho imagina, però un restaurant com el Disfrutar, que val 315 euros, a vegades podem dir que és car, però quan ho analitzes, a darrere al Disfrutar hi ha 80 treballadors, hi ha un espai, hi ha un lloguer, hi ha un equip de creativitat, hi ha disseny, etcètera, que ho podríem parlar moltes hores. Aquí tenim aquest bany d'or, i ara el que farem serà el mateix, esferificar, es diu. I agafarem una miqueta d'aquest bany i posarem aquest puré de blat de moro
amb una cullera i això ho submergirem i automàticament gelificarà i farà una membrana. Veieu? Això ho submergim i automàticament, com que té el gluco, amb l'alginat del bany, gelifica. Això ho deixem dos minuts, ho escorrem i veureu aquí que tenim com unes iemes d'or. I això fem un ou ferrat d'or. Al disfrutar, ara veureu-ho.
però l'important és el concepte, la yema d'or. En aquest cas és de plat de moro, però el disfruteu fent amb una salsa chili crab, de marisc. Ara ho trenquem i veureu com podreu veure la membrana. Això és una tècnica...
Què hem fet? Mira, diferents bases del ginat. Un cop teníem aquest concepte, vam fer unes amb plata fosca, amb cobre, amb plata i amb hort. El mateix concepte. Vam dir, si surt amb hort, per què no surt amb altres productes? Vam fer el mateix amb altres productes per veure diferents camins. O podríem fer amb tinta de calamar, també.
Però veieu, aquí tenim aquests banys. I ara farem, ho esferificarem. I què és important? Que podem fer una truita petita o gran, no? Si és de dos ous o quatre ous, però en aquest cas és el mateix. No fem una truita de quatre ous, sinó fem uns esfèrics grans, petits i mitjans, i de diferents colors.
I a partir d'aquí podem fer mils de milions de plats. Podem combinar aquests esfèrics amb plats diferents. I aquí és quan obrim camins. Nosaltres sempre diem que hi ha carretanetes i autopistes, i això és una autopista gran.
Ara veureu el plat que fem, que és un ou ferrat. Nosaltres agafem els ous, els trenquem, separem la yema, la yema la fem servir per fer elaboracions dolces i la clana hi fem un esfèric de marisc. El posem dintre i després ho fregim i fem un ou ferrat on la salsa de dintre és de cranc vermell, aquí hi ha enllagostins, cilantro,
un pols de cilantro lifilitzat, salsa satai, salsa xina, gengibre i els jagustins. Què hi ha? Producte de proximitat, encara que no ens ho sembli, jagustins de Sant Carles o del Garraf. Següent.
Ja ens queda poc, eh? Tranquils, que ja acabem. Ja vaig ràpid perquè, si no, ens ressaturaríem. Jo vaig dir ràpid i directe. Següent elaboració, coral. Aquest és brutal, aquest plat. Per un moment, no tira enrere, un segon. Ara anem a veure un coral, el coral aquest, que és una elaboració màgica.
Arrenca. El coral de maranto. Aquí en aquest cas tenim una farina de maranto. L'amaranto és un cereal que podeu fregir i suflar, triturem el termomix i tenim una pols. Tenim vodka.
Tenim aigua i tenim dos colorants, un colorant natural verd i un colorant natural vermell. I el que farem serà barrejar els líquids, barregem l'aigua i el vodka, l'alcohol. Per què? Perquè quan anem a fregir l'alcohol evaporarà. Ara ho veureu. I la farina de maranto. Això ho triturarem bé. Aquesta farina de maranto porta també maicena. D'acord?
Això ho hem triturat, ho dividim en dos blocs, ho dividim metat i metat i afegim el color perquè ens doni un color diferent. Volem fer com si fos una roca, un corall de color verd i vermell. Aquest plat és un dels plats que ara no podem treure del menú, és un dels plats més icònics que tenim.
Aquí agafem una cassola, fiquem oli i farem un motllo, un motllo de ferro que el posarem dintre l'oli per poder fregir i que ens quedi la forma. Això ho podeu fer, si voleu fer amb alguna elaboració, ho podeu fer. Fiqueu un motllo l'oli, menys oli i fregiu. Tirem color vermell, la tèmpora de color vermell i l'altra de color verd.
aquesta barreja de maranto i això ho fregim. Què passa? Bullt molt perquè l'oli està calent i l'alcohol evapora i ràpid hi ha una deshidratació i quedarà un resultat cruixent. Ho veieu? I ara desmullem i tindrem com un corall. Això ho traurem de l'oli i ho deixarem secar amb un deshidratador. Ho veieu? Ho veieu?
I aquí tenim aquesta textura cruixent de dos colors. Al final mengem per la vista. També deien l'altre dia si la cuina catalana era bonica o lletja. Aquí un cop tenim això anem a procedir. Què farem amb això? Farem com un canapé. Tindrem ueves de trutxa, caviar,
Ostre, daus de llimona i alga còdium. Quan aneu caminant per la platja en podeu veure i trobar-la, que va amb un menoc. Aquesta alga és molt bona. Si l'agafeu un dia i la mengeu, és boníssima. Nosaltres la portem de Galícia. I té molt gust a iodo, a percebe, inclús. Aquí del mig posem la hueva de trutxa, el caviar,
Dos daus d'ostre, que li dona un puny a iodo molt bo, i molt marí, molt salí. Aquí tenim daus de llimona. També afegim una mica d'emulsió de còdium, això és còdium que ens porten de Galícia alifilitzat, i l'emulsionem amb oli i clara d'ou. I afegim còdium fresc.
I aquí tenim la vaixella. Mira, para un moment aquí. Pots parar el vídeo aquí? A veure, aquí al final. Mireu. Un detall important que us vull explicar. Una cosa són el que us deia, que quan anem a menjar un restaurant el preu que val, no val, o per què val. A disfrutar, quan vas a disfrutar hi ha 80 persones que estem treballant allà per donar de menjar...
parlant de recepcionistes, de cuiners, de sommeliers, etc. I a part de tot això, tenim un departament de creativitat, que hi ha cinc persones que van treballant. I també hi ha una persona de disseny. Ara tenim una persona de disseny que està treballant a full amb nosaltres per crear noves vaixelles. I aquesta, per exemple, és una vaixella
que es va fer amb col·laboracions amb una escola, amb l'Escola Eina de Barcelona. Nosaltres també fem col·laboracions amb l'Escola Eina, l'Escola Massana. Avui hem estat reunits aquest matí amb un escultor japonès que ens ha vingut, el Kotaru. Estem treballant amb gent d'il·luminació, estem treballant en molts àmbits. Per què? Perquè la gratiditat, quan l'avergem amb altres disciplines, creix.
i no ens hem de tancar. Si ens fotem una cuina aquí, no veurem res. Si ens barregem amb un cuiner, amb un pintor, amb un artista, al·lucinarem de les coses que poden sortir. Nosaltres no som bons. Cada dia ens adonem que en sabem menys. Jo cada dia sé que sé menys de cuina, perquè em ve gent de tot arreu i aprenc.
Ara estem fent un plat inspirat en la pintura. Al final en diem que és una crema de verdures que hem separat, hem fet unes cremes de verdures molt emocionat i semblen pintures. Llavors el que volem, ja ho veureu l'altre dia, no sé si algú ho veu a l'Instagram de disfrutar, però ha sortit com un quadre pintat. I al final volem que la gent interactui, que ho pinti i queda com un collage i després s'ho pot menjar. Però bé, no m'enrotllo més, perquè jo me'n vaig d'aquí, estic parlant aquí i me'n vaig ja per una altra banda.
El tema del disseny i de les vaixelles. Tenim una dissenyadora per crear vaixelles diferents. I en aquest cas una vaixella on volem que la gent jugui. Aquí no sé si es veu, però ho veureu aquí darrere hi ha un vidre i aquí davant hi ha el producte, que sembla que sigui aquí. Però aquí hi ha un plat. A veure, tirem una mica endavant el vídeo.
Aquí, para. Aquí hi ha un vidre i el que volem és que la gent, quan li portem aquest platiceu aquí, posi la mà per darrere i l'intenti agafar, però no hi és. Hi ha un joc. Llavors li diem que faci el gest d'agafar-lo i s'imagini el que està menjant. I s'imagini que està menjant una textura cruixent,
amb un sabor de iodo i la gent faci aquest acte creatiu i es pensen que no hi és. I després una tapa que hi ha aquí davant la traiem i poden agafar i menjar-s'ho. Però sempre vols que hi hagi alguna cosa més. Seguim.
Ha costat explicar-ho, però bueno, teniu que provar-ho, no? Ja m'hauria agradat portar-ho tots, però no pot ser. Ara anem al següent plat, que és el pat xinès, és un plat emblemàtic del disfrutar, i en aquest cas és un plat que no podem treure del menú i molta gent el repeteix, que és ou batut, sal, sucre, farina i aigua. I el que volem fer és com fer un pa de pessic,
Imagineu-se, molt líquid, perquè ho entengueu. I barregem els extractes secs, aquesta farina, aquest sucre, aquesta sal, aquest diabat, tot això ho barregem. Agafarem ara, per una altra banda, l'ou batut, i afegirem aigua.
Per què? Perquè volem una massa més líquida. Normalment hauria de ser una massa més densa i espessa. I volem liquidesa. Afegim l'extracte sec. Tot això ho triturarem. Això ho triturem. Això ho triturem bé. I...
ho omplim amb un sifon, ho tanquem, li donem una càrrega. El sifon serveix per fer nata, per muntar nata, antigament, però ho fem una altra aplicació, un altre concepte. Això ho barregem molt bé. Per una altra banda, agafem caviar, posem una cullera caviar i crema doble. La crema doble està feta a partir de nata, que la fem a la OCO.
Un cullerot que l'hem posat amb l'oli, el calentem bé i agafem aquesta espuma, que és una massa, la posem en aquest cullerot, posem el caviar i la crema, això ho taparem i ho submergirem amb l'oli. Automàticament es comença a fregir. I què obtindrem? Una massa cuita però crua per dintre amb el caviar cru i cremós amb la crema agria. Això ho anem fregint, això li diem el pan xino.
Això ho estem fregint. Ho fregim uns 45 segons, perquè veieu. I ja tenim aquesta bola. I ara, perquè veieu, quan l'obrim, el resultat que hi ha dintre. Veieu? Tu estàs al llit, t'ho dones, t'ho menges i tens el frescor, el caviar, la crema...
Però què és important? Important no és el caviar ni la crema, l'important és el concepte de fer aquesta tècnica, de fer aquest pa relleno, perquè ara tothom pot fer el pa xino que vulgui. L'important és això, que obrim un camí, i aquest és el pa xino. Següent.
El que us he dit, tenim una dissenyadora amb nosaltres, i ara us vaig explicar una història, no sé quina hora és, com anem de temps, que no vull enrotllar-me molt. I vint, l'últim vídeo.
Bé, jo ho pregunto després, pregunteu-me com vulgueu. Jo no vull això en xapes, que després no... Aquí us vaig explicar una història. Any 2017 va vindre una persona a sopar al disfrutar, que es deia Merchel Calà, el seu marit és una persona molt important de publicitat, i quan va acabar de marxar la Merchel, que ella té un estudi de disseny a Barcelona, és dissenyadora i arquitecta, va dir que tenia una idea de fer una taula diferent.
I vam dir, oi, que interessant, una taula diferent. I li vam dir, doncs, Merge, vine la setmana que ve i comencem a parlar. 2017, va vindre la següent setmana, vam començar a parlar amb ella, vam veure que era una idea genial, màgica, i vam fer un prototip d'una taula, la que va dir ella. Aquesta taula es deia mhastag01.
Un nom molt raro, un rom molt tecnològic i nosaltres deiem, hòstia, aquest nom no ens agrada gens. Però bé, era el nom que deia la Merche, perfecte. Aquella taula va estar amagada del 2017 fins al 2020.
tapada a la zona de creativitat amb un mantell, venien periodistes, dient, no, aquí tenim una mesa, que no sabem què fer, però hi ha alguna cosa important aquí debat. Però enséñanos-nos, enséñanos-nos, deien els periodistes. No, no, no podem perquè és confidencial.
I no va ser la pandèmia, on tots vam patir molt, on vam haver d'eliminar la barra del disfrutar perquè no es podia menjar amb una barra. Molts negocis vam patir, molta gent es va transformar i nosaltres vam haver de transformar-nos també. Vam crear l'espai de creativitat on hi havia aquella cuina i llavors vam treballar creativament amb aquella taula. Perquè a vegades pots crear alguna cosa i no saps com aplicar-ho.
Jo veig aquí diferents àmbits, diferents disciplines, i tu pots fer alguna cosa i a vegades no saps com fer-ho, com posar-ho a la pràctica. Teníem aquella taula i no sabíem què fer. I vam fer una experiència i li vam dir la taula viva. I què és la taula viva? És una taula que transmet, al final que transmet emocions. El que diem sempre, avui estem aquí i si no tenim emocions, records i històries, no som res. I això és molt important.
Ja us ho he dit diverses vegades, però nosaltres quan viatgem i parlem amb gent molt important, quan els expliques coses importants que arribin al cor, hòstia, allà hi ha fusta. I us podria parlar que l'altre dia vam tenir una persona per aquí molt important, que no puc dir noms, i es va emocionar.
I va plorar. I molta gent en aquesta taula plora. Per què? Perquè hi ha un relat, hi ha una història, i al final vivim de relats i històries. I en aquest cas, vam fer aquesta experiència. Aquesta és una experiència, no la veureu completa, però la veureu curteta. És una experiència d'una taula on passen coses, això passa al final del servei, un cop hi has menjat tot el menú i has acabat els postres,
L'espai és negre, no hi ha llum, i sortim amb una música de piano molt maca, que no la podem posar en el vídeo, però passen allà i el cambrer destapa la taula i comença a haver-hi aquesta interacció. Els cambrers actuen i comencen a destapar
la taula i es converteix en una taula de petifús. I aquest és el vídeo que veureu ara. Ella es diu la Merche Alcalá i ara veureu aquest vídeo perquè ho podeu veure. És una taula per 6 persones. Posem el vídeo. La música és una altra, eh? Però com veieu, quan comença la taula té un candelabre, en aquest cas traiem el candelabre al final del menjar.
I això és la taula. I aquest cambrer ve, el mantell, l'estira i el treu. I tot el rato n'ha estat menjant sobre d'aquesta taula. I aquesta taula té vida. I li diem la vida, la movem nosaltres i li donem primer els tovallons al client. I el client agafa el tovalló. Després li diem que li donem els coberts per acabar de menjar. I li diem que aquí té els coberts. I comencem...
I el primer de tot, si hi ha part de vi, li posem el vi, però primer de tot destaparem i trobarem unes enous que representen les llavors de la vida. Aquestes llavors que poden dormir anys i anys o poden explotar en forma de vida. I en aquest cas les representarem en forma de germinats, com veureu ara.
Durant tot el procés que anem fent la taula, anem fent l'espeach i una storytelling, que anem parlant i explicant el que us he dit d'aquestes nous, les llavors de la vida, que les representem amb germinats, que podrien ser de menta, alfàbre, a cil·landre, per acabar un plat, un postre, un petit fou, o simplement decorar una taula com aquesta. Ara passem la molsa que representa la història, el que sempre diem que avui som, demà no hi serem, però la molsa seguirà quedant anys i anys a la història.
les branques seques que representen de la tardor amb aquests còtons de cacau i aquests còtons de gerç. I ara començarem tastapant i trobarem aquesta part floral amb aquests petals de rosa i aquests masvalos de gerç.
Traurem aquests merengues, que després portem aquesta pomana de lluso, aquests còctels, aquí i després anem destapant i destapant fins que es converteix que tota aquesta taula és una festa, una festa per compartir. Tot això penseu que va amb una música i un storytelling.
Aquesta part és la part final de la taula viva, i és molt emocionant, és una part que se posa a la pell de gallina, el client s'emociona perquè li aporta alguna cosa, aquí falta l'entorn, la música, a dient, a l'espeach, i la gent s'emociona.
S'emociona i nosaltres quan ho fem i parlem i ho estem expliquent també ens emocionem. Quan veu que una persona s'emociona al final hi ha una víbria, una àurea que t'arriba a tu mateix. I això és una miqueta la taula dolça del disfrutar. Això és el treball que fem cada dia creatiu per aportar alguna cosa. En aquest cas aquí podeu veure el resum que vam fer dos llibres, 2014-2017, 2018-2020, i ara hem fet el següent llibre, que és el tercer volum, que és aquest volum que surt ara,
de la venda sortirà demà. Demà ens porten dos palets al restaurant i tindrem els llibres que fem en anglès i espanyol per poder vendre i poder difondre el treball i la tasca que fem.
I aquí ja tindrem els tres volums, la història de deu anys de disfrutar, tot catalogat, que és l'EDN que ens va donar el Bulli, el del Bulli va ser el restaurant més creatiu del món, que va canviar la història, i el que ens vam emportar també va ser la metodologia de treball, el treball de cada dia, cada any fer un catàleg, catalogar...
fer les receptes, les fotos, totes les fitxes i després fer vídeos de tècniques. Aquestes tècniques que heu vist, que són algunes d'elles. Tenim unes 250 tècniques que hem fet a disfrutar. I al final, aquests llibres per compartir aquest coneixement. I aquí podeu veure el disfrutar. I en principi, jo el que era i agrair a l'associació d'aquí
per haver-me convidat, perquè a vegades sempre et demanen, no? Vés a Turquia, fa una setmana estava a Turquia fent una xerrada, aquest any hem estat al Japó, a la Xina, a la Índia, no? Parlant a tot arreu i a vegades a casa no et diuen res, no? I en aquests casos que m'hagin dit aquí a casa em fa molta il·lusió, molt emocionant, per la història, el relat, les cares que veig aquí, que darrere cada persona hi ha una història.
Abans he vist gent m'he emocionat i agraïs a... Bé...
Sabeu què passa? Que, a part, quan hi ha històries, és el més important i tinc la família aquí que normalment no em vénen a veure. I per mi avui ha sigut una putada, perquè com que no em vénen a veure, jo vaig a les meves campes, però avui és la primera vegada que em veu el meu fill en una ponència, no, Oriol? Per això estava nerviós per ells, saps? A veure què em dirà el meu fill, no? Però bueno, agrair a tots i moltíssimes gràcies i qualsevol cosa que pugui ajudar, els braços oberts.
Si voleu preguntar alguna cosa, pregunteu. Presidenta, si volen alguna pregunta o alguna cosa, el que vulguin. O si no, després.
Gràcies. En primer lloc, felicitar-te per la feina i per tot això que feu, que és fantàstic. Ja m'he emocionat només veient tu. És una llàstima que tots no podem...
Gaudir-ho, perquè és una cuina d'alto voltaje. Aleshores, una cosa, parles, o sigui, t'has emocionat, Torredembarra, Catalunya, que els catalans som fantàstics,
I quan has dit dels llibres m'he quedat una mica tristona, perquè has dit que estan... Encara ja. El compartim teníem en català, però a vegades... No, no, sé que és el màrqueting i que es ven més. No, no és perquè es vengui, a vegades és el que costa fer, que costa molt. Si tinguéssim a vegades moltes més ajudes aniria tot millor.
Clar, però jo a vegades una mica que poso la... Ho fa molt bé i és un debat que sempre tenim i nosaltres parlem. La calçortada la tenim en català, en castellà i en anglès. Nosaltres som gent i nosaltres sempre mirem pel país i per tot això. Si li dic que em va passar una per català es quedaria acollonida, que una mica més i em foten un tiro.
A Salamanca, que vaig passar un vídeo de Catalunya Regió Mundial i com que soc ben català, vaig passar un vídeo allà. Un vídeo i en aquell cas em pagava gent de fora. Bé, no sé si no ho gravin això per això. No, hòstia, això no m'ho pengi, eh? Presidenta, això ja pot treure-ho, eh?
Però bé, perquè vegis que hi vam passar enmig d'un lloc, que ja no tinc noms, hi vam passar un vídeo de Catalunya, Regió Mundial de Catalunya, que un altre potser no ho faria. Hi havia molts cuiners que a vegades són més... Ningú m'està agradant, no? No, no, no, no dic res. Però bé, però que ho vam passar-ho. No, no, bé. Jo, callat, jo com molt. Només apuntes si en algun moment un petit formatet de llibre el podeu fer en català. En tenim i ho fem. Serà fantàstic, gràcies.
Prenc nota, ja ho sabíem, però bueno. No tinc que enganyar, no tinc que dir una mentida. Algú més vol fer una pregunta? Ho he tallat, eh? Ho heu fet preguntar, que ho veu, que ja he penjat el to. Ja l'he tancat, eh? No? Fantàstic, doncs. L'odifici d'Oriol serà arribar a casa. A què superem? A què superem?
Perdona, no és difícil. Amb el més simple pots ser feliç, eh? I amb un arràs bullit sóc feliç, eh? Sí, ja, ja, però veuràs, després de veure tot això, serà supercomplicat. Vine, Rosa Maria, que ens acompanya aquí dalt, sisplau. La veritat que fa molt de goig el Pati del Castell, per tant, en primer lloc,
agrair a la presidenta del grup de dones, a tota la Junta i totes les associades de fer aquestes activitats, que podeu fer partíceps a tot el poble de la Torre per aquestes ponències tan interessants com les d'avui i encoratjar-vos a seguir fent aquesta activitat tan activa que teniu a la Torre. I que la veritat és que és un exemple per a les generacions futures
que mantenia aquesta empenta a l'hora d'organitzar actes i, evidentment, que ajuda a tenir tota aquesta participació i aquesta imatge que tenim avui al Pati del Castell. I, en segon lloc, Oriol, molt agraït que estiguis aquí amb nosaltres. Em quedo breument amb la paraula emoció, que l'has repetit molt en el teu discurs, l'emoció amb la qual parles de la teva feina,
Jo avui he evidenciat que no sé fer una truita francesa, tot i que se la menja qui li fall, però veient la precisió aquesta segurament no la sé fer. Sorprès, molt sorprès, que aquest tipus de cuina creativa només sigui a través de pensar...
o de formar-se en temes culinaris, que no siguin temes que segurament ho és, però que una persona veig que hauria de ser un físic, un químic, que arribi a potser transformar tots aquests ingredients amb el que feu. Per tant, molt agraït i crec que és de tothom veure això en primera mà, coses que no són tan accessibles potser i que no sabem com pot arribar en aquest estat avui
ens has pogut fer una bona mostra. I per últim, em quedo seguida amb l'emoció que parles de la torre, de la teva vivència a la torre, perquè trobo que és un orgull per tots els torrencs que algú com tu, que ha arribat on ha arribat i està on està, parli amb aquesta emoció de la seva història, del seu municipi i del seu entorn. Per tant, crec que la teva generositat que has demostrat
Avui, i em consta que és un dels teus leitmotivs de la vida, doncs molt agraït, que és totalment un orgull que un torrent com tu parli de la torre, i sobretot també per les generacions que venen que parli de la torre, amb aquesta neutra, sobretot arreu del món. Així que moltíssimes gràcies, i el que farem ara és un petit obsequi en nom de l'Ajuntament
per aquesta ponència i el llegat que fas de la torre per tot el món. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Bé, avui... Noi, felicitats. Hem quedat garrativats. Jo l'estruita, que em faig bastant sovint, me la miraré a partir d'ara d'una altra manera...
ja me la miraré amb un sentiment de veritat, he quedat emocionadíssima i el que més me fot avui és que ara arribaré a casa i no sé què soparé ara després de tot això tenim un petit pica-pica al darrere no té res a veure amb el que em sento fins aquí ja
sobretot no es feu il·lusions, però com a mínim per arribar fins a casa encara ho aguantarem. Jo m'ha emocionat molt veure el sentiment en què has parlat de la teva feina, de la cuina i també de la teva família de Torredembarra i de tot el país, la veritat, m'ha encantat. La veritat estic molt contenta
Jo, el grup de dones, la Junta, vam fer aquesta aposta de portar-te aquí a Torredembarri i realment, bueno, un 10. Un 10, vull dir, ha sigut un encert total. Hai d'agrair també en aquest encert, és la voluntat també de la Carme, que va ser la que va proposar
perquè jo no et coneixia personalment, ni amb els pares. Ells me coneixen a mi, però jo no els coneixia. I ella va dir, per què no fem venir Oriol? I mira, tenim l'Oriol aquí. I per tant, estem emocionades, la veritat. Nosaltres també li farem un regal institucional. Però abans, aquest matí, que ens hem reunit amb l'alcalde, li hem demanat una mica de permís, aquestes coses tampoc es poden fer així o a Brava, encara que nosaltres anem una miqueta així com Déu vol, però bé.
hem decidit proposar, i ara us ho llegiré, perquè aquest escrit entrarà el dimarts a l'Ajuntament, i és la junta del grup de dones de Torredembarra, donat el forblin que ens uneix al xef Oriol Castrofor.
Per la seva presència a Torredembarra, la seva trajectòria, reconeixement internacional en el món gastronòmic i la seva voluntat de cooperar amb la comunitat local, proposa per unanimitat a l'Ajuntament anomenar-lo fill adoptiu de Torredembarra com a mostra de gratitud i estímul a futures col·laboracions que beneficin el nostre municipi.
M'ho han escrit perquè no m'enrotlli. Bé, ara la Junta de les Dones també li farà un regal institucional en agraïment del que ha fet per nosaltres avui, perquè mireu com tenim això de ple i això no es veu cada dia, la veritat. Estem contentes, però contentes de veritat.
Moltes gràcies. No teníem de fer res, oi? Home, sempre s'ha de fer alguna cosa. No em passa res. Ho abro ara. Molt bé.
Mentre l'Oriol ens obre l'obsequi, que per cert li han lligat també. Sí que voldria demanar a la gent que esteu de les columnes cap allà, sisplau, per poder fer un pica-pica, ens col·laboreu en treure les cadires i posar-les cap a la columna. Així d'aquesta manera estendrem les taules i podrem fer un pica-pica, que tot i que no serà un pica-pica de l'Oriol, però...
Estareu una miqueta bé. I ara, si l'Ariel ens vol dir unes paraules, doncs que les digui.
Jo? És que n'he dit moltes, no sé què dir ja. Primer, molt agraït a tots que han vingut avui aquí a poder estar escoltant la meva xerrada. Jo no he vingut a canviar res, he vingut a explicar la meva història i el que faig. Agrair una altra vegada al grup de dones d'aquí a la Torre, de 360 dones molt fortes i valentes que tiren de davant, no?,
i a l'Ajuntament i, bueno, agrair a tothom i agrair aquest nomenament que m'acaba de dir, que m'ha deixat de passar demonià a tu, que es diu, no?, que estic suant encara, no?, que em fa molta il·lusió i, bueno, i molt respecte també, no?, que la vida és de tindre respecte i il·lusió. Doncs moltíssimes gràcies.