Title:

Versions clàssiques a Copinya de Volta Verda

## Resum general del podcast Programa musical de **Copinya de Volta Verda** a **Ona Mediterrània** dedicat íntegrament a les **versions de clàssics del pop, soul i rock** dels anys 50–70. El **locutor** introdueix breument el concepte de *versió* i, a partir d’aquí, va enllaçant una sèrie de temes emblemàtics reinterpretats per artistes diversos. El fil conductor és: - Mostrar com **un mateix tema pot sonar radicalment diferent** segons qui l’interpreta. - Repassar **grans compositors i lletristes** (Leiber & Stoller, Bacharach & David, Curtis Mayfield, Neil Young, Leonard Cohen…) a través de versions sovint menys conegudes que els originals. - Donar protagonisme a **veus femenines icòniques** (Connie Francis, Cilla Black) i a **figures de culte** (Bobby Womack, Chambers Brothers, Bo Diddley, Billy Joel fent Cohen, The Byrds sobre Neil Young). No hi ha debat ni tertúlia: el programa és bàsicament una **seqüència comentada de cançons**, amb petites entrades del **locutor** que contextualitzen els temes. --- ## Temes principals tractats ### 1. Introducció al concepte de versió - El programa s’obre amb una **versió de “L’Alegria” de Beethoven** al banjo per Pete Seeger. - El **locutor** explica que: - *Algú compon un tema* i *altres en fan versions* posteriorment. - El programa d’avui se centra en **“versions”** com a categoria temàtica. - Es dona la benvinguda a **Copinya de Volta Verda** i es marca el to: **repàs històric i melòman de grans versions**. --- ### 2. Leiber & Stoller i els estàndards del rock primerenc - S’escolta **“Hound Dog”** (Leiber & Stoller), estrenada per **Big Mama Thornton** i feta mundialment famosa per **Elvis Presley**, en una versió amb **Jeff Beck** i el fill de Jerry Leiber, **Jed Leiber**. - Es destaca com **un mateix estàndard de rock es pot transformar estilísticament**. - Es continua amb **“Lucky Lips”** (també de Leiber & Stoller): - Primera interpretació per **Ruth Brown**. - Versió més popular de **Cliff Richard**. - Es comenta la curiositat de la **gravació en alemany**: *“Rote Lippen soll man küssen”*. > “Ja han comprovat que se pot versionar ja qualsevol tema, i també en qualsevol estil.” Aquest bloc mostra la **versatilitat del catàleg Leiber & Stoller** i com ha estat reinterpretat en diversos idiomes i estils. --- ### 3. Monogràfic Connie Francis: cinc grans clàssics versionats La **“peça de resistència”** del programa és un llarg bloc dedicat a **Connie Francis** (Concheta Maria Rosa Franconero), estrella ultra popular dels anys 50–60. **Cançons que s’hi destaquen (totes en versió Connie Francis):** - **“I Can’t Stop Loving You”** - Popularitzada per **Ray Charles**. - La versió de Francis manté el to melòdic i emotiu, però amb **color vocal femení i més orquestral**. - **“Make It Easy on Yourself”** - Composta per **Burt Bacharach i Hal David**. - Popularitzada pels **Walker Brothers**. - Connie Francis n’ofereix una lectura **sentimental i molt teatral**, típica de la seva època. - **“Trains and Boats and Planes”** - També de **Bacharach & David**, coneguda per **Dionne Warwick**. - La versió de Francis conserva l’aire melancòlic dels **viatges i separacions amoroses**. - **“More”** - Tema de **Riz Ortolani** per a la pel·lícula *Mondo Cane*. - Francis hi aporta un **to romàntic, expansiu i cinematogràfic**. - **“The Last Waltz”** - Popularitzada per **Engelbert Humperdinck**, número 1 el 1967. - En la seva versió, Francis accentua la **nostàlgia del “darrer vals”** i l’acomiadament amorós. Aquest segment subratlla: - La capacitat de Connie Francis per **apropiar-se de grans èxits d’altres veus masculines**. - Com una mateixa cançó pot **passar de soul/country o crooner masculí a balada orquestral femenina** sense perdre el nucli emocional. --- ### 4. Cilla Black i l’herència pop britànica Després del bloc Connie Francis, el programa presenta la **cantant de Liverpool Cilla Black** (Priscilla Maria Veronica White): - Se’n destaca la fama per haver interpretat el tema de la pel·lícula **“Alfie”**. - Aquí apareix amb una esplèndida versió de **“You’ve Lost That Lovin’ Feelin’”**. - El tema és originalment dels **Righteous Brothers** (Spector/Mann/Weil), tot i que el locutor l’atribueix dins el bloc d’autors com Bacharach & David. - La versió de Cilla Black aporta una **intensitat dramàtica molt “sixties”**, amb arranjaments plens i veu poderosa. Aspectes remarcats implícitament: - **Presència femenina en la reinterpretació de grans himnes del pop-soul**. - Com la **British Invasion** també va generar versions pròpies de clàssics nord-americans. --- ### 5. Soul i standard jazz en clau accelerada: Bobby Womack El següent convidat és **Bobby Womack**, cantant i guitarrista originari d’Ohio: - Interpreta una versió accelerada d’un **standard clàssic:** - **“I Left My Heart in San Francisco”**, popularitzada el 1962 pel crooner **Tony Bennett**. - La lectura de Womack li dóna un aire **més soul, més rítmic**, allunyat del to solemne i orquestral de la versió de Bennett. Aquest bloc exemplifica com un **standard de jazz/crooner pot esdevenir tema soul dinàmic**. --- ### 6. Leonard Cohen en versió Billy Joel El programa continua amb la **connexió entre cançó d’autor i pop mainstream**: - **Billy Joel** hi apareix com a **versionador de Leonard Cohen**. - El tema que s’escolta és **“Light as the Breeze”**: - S’origina en el repertori de Cohen. - La versió de Joel afegeix **una producció més pop i pianística**, però manté l’ambient **intimista, quasi misticoreligiós** del text de Cohen. Punts clau d’aquest bloc: - Es remarca la **força poètica de la lletra**: imatges religioses (*“alpha and omega”*, *“delta”*, *“blessing from heaven”*). - S’evidencia la **capacitat dels grans cantautors de ser versionats per veus de mainstream** sense perdre profunditat. --- ### 7. The Byrds i Neil Young: diàleg entre llegendes del rock El locutor presenta **The Byrds** (anomenats aquí col·loquialment “Birds”) com a **habituals versionadors de Bob Dylan**: - En aquest programa, però, els tenim versionant **Neil Young**. - Peça escollida: **“Cowgirl in the Sand”**. Elements a destacar: - És una manera de mostrar el **“cançoner compartit” del folk-rock californià**. - The Byrds aporten un so **més harmònic i coral** a una peça de Young originalment **més crua i elèctrica**. --- ### 8. Chambers Brothers: soul psicodèlic i espiritualitat El programa entra en terreny de **soul psicodèlic** amb els **Chambers Brothers**: - Són quatre germans que combinen **gòspel**, **soul** i **psicodèlia**. - Interpreten dues versions de superclàssics: - **“People Get Ready”** de **Curtis Mayfield**, un **himne espiritual i de drets civils**. - **“House of the Rising Sun”**, tema tradicional sense autor clar, popularitzat per **Woody Guthrie** i, més tard, pels **Animals**. La narració abans de “House of the Rising Sun” inclou una **petita història parlada** (parlat, “spoken intro”): - Es conta la història d’una **al·lota que va a Nova Orleans**, coneix un home que li ofereix feina al seu “negoci” —el **“House of the Rising Sun”**. - Hi apareix la idea de **rebre advertiments per evitar repetir errors (la germana petita)**. Això reforça el caràcter de *blues narratiu moral* del tema. --- ### 9. Bo Diddley i “I Love You More Than You’ll Ever Know” Per tancar el programa, el **locutor** anuncia una “meravella” com a comiat musical: - Versió de **Bo Diddley** de **“I Love You More Than You’ll Ever Know”**. - Originalment inclosa en el primer disc de **Blood, Sweat & Tears**, *“Child Is Father to the Man”* (compositor: Al Kooper). - La versió de Bo Diddley és **profundament soul/blues**, amb veu intensa i expressiva. El text de la cançó subratlla: - **Lliurament total a l’altra persona** (“I brought my paycheck home to you”, “I can be president of General Motors or just a grain of sand”). - Una idea d’**amor incondicional i sacrificat**, típica del gran soul clàssic. Aquest tema serveix com a **clímax emocional i tancament** del recorregut per les versions. --- ### 10. Tancament del programa i falca publicitària d’Ona Mediterrània Al final, després de reiterats **“Bona nit”** i **“Fins demà”** del **locutor**, sona una **falca publicitària** de l’emissora **Ona Mediterrània**: - Es convida a **donar suport a la llengua catalana** i a la **música feta “a ca nostra”**. - Es posa en valor: - Una ràdio **plural**, de **qualitat** i **mallorquina**. - El suport de **prop de mil socis**. - Es convida empreses i entitats a **anunciar-se a Ona Mediterrània** per fer créixer tant l’emissora com el seu negoci. - Es recorda el web: **onamediterrània.cat** i l’eslògan: *“Tu fas Ona”*. Aquesta falca connecta el contingut musical del programa amb la **missió cultural i lingüística de l’emissora**. --- ## Idees clau del programa - **Eix temàtic:** les *versions* com a manera de **reinterpretar i revitalitzar cançons clàssiques**. - **Recorregut històric:** dels **50s als 70s** a través de rock primerenc, soul, pop orquestral, folk-rock i cançó d’autor. - **Protagonisme femení:** Connie Francis i Cilla Black com a **veus centrals de grans estàndards**. - **Ponts estilístics:** - De **Beethoven** a **Pete Seeger**. - De **Tony Bennett** a **Bobby Womack**. - De **Leonard Cohen** a **Billy Joel**. - De **Neil Young** a **The Byrds**. - **Tancament coherent:** culmina amb **Bo Diddley** i una declaració d’amor soul, seguida d’un missatge de **suport a Ona Mediterrània i a la cultura local**. --- ## Tags - versions musicals - Copinya de Volta Verda - Ona Mediterrània - rock clàssic - soul clàssic - pop dels 50 - pop dels 60 - Leiber & Stoller - Connie Francis - Cilla Black - Bobby Womack - Bo Diddley - Billy Joel - Leonard Cohen - Neil Young - The Byrds - Chambers Brothers - People Get Ready - House of the Rising Sun - I Left My Heart in San Francisco - I Love You More Than You’ll Ever Know - música en anglès - estàndards del pop - història del rock - programació musical - ràdio mallorquina - cultura musical --- ## Seccions de l’episodi > Nota: Els temps estan en **segons** i s’han triat perquè coincideixin amb l’inici real de cada bloc temàtic, evitant les salutacions disperses. 1. { "start_second": 174, "end_second": 290, "section_title": "Introducció al programa i al concepte de versions", "section_summary": "El locutor presenta Copinya de Volta Verda, explica el funcionament de les versions musicals a partir de l’exemple de Pete Seeger versionant Beethoven, i introdueix el tema central del programa: les versions de clàssics del pop i el rock." } 2. { "start_second": 291, "end_second": 652, "section_title": "Leiber & Stoller: de ‘Hound Dog’ a ‘Lucky Lips’ en alemany", "section_summary": "Bloc dedicat a temes de Leiber & Stoller: s’escolta una versió de ‘Hound Dog’ vinculada a Big Mama Thornton i Elvis, amb guitarra de Jeff Beck i Jed Leiber, i després ‘Lucky Lips’, primer per Ruth Brown, popularitzada per Cliff Richard i adaptada a l’alemany com ‘Rote Lippen soll man küssen’, exemplificant com una cançó es pot versionar en estils i idiomes diversos." } 3. { "start_second": 653, "end_second": 1544, "section_title": "Monogràfic Connie Francis: cinc clàssics reversionats", "section_summary": "La ‘peça de resistència’ del programa: el locutor presenta Connie Francis i cinc grans èxits que ella versiona. S’hi encadenen ‘I Can’t Stop Loving You’ (Ray Charles), ‘Make It Easy on Yourself’ (Bacharach & David; Walker Brothers), ‘Trains and Boats and Planes’ (Bacharach & David; Dionne Warwick), ‘More’ (Riz Ortolani per a ‘Mondo Cane’) i ‘The Last Waltz’ (Engelbert Humperdinck). El bloc mostra com Francis transforma temes masculins en balades orquestrals amb veu femenina poderosa." } 4. { "start_second": 1545, "end_second": 1739, "section_title": "Cilla Black i ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’", "section_summary": "Presentació de la cantant de Liverpool Cilla Black, famosa pel tema d’‘Alfie’. El programa destaca la seva versió dramàtica de ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’ amb arranjaments plens i una interpretació molt intensa, com a exemple del paper de les cantants britàniques en la relectura de clàssics americans del soul-pop." } 5. { "start_second": 1740, "end_second": 1882, "section_title": "Bobby Womack versiona ‘I Left My Heart in San Francisco’", "section_summary": "El locutor introdueix Bobby Womack, cantant i guitarrista d’Ohio, que interpreta una versió accelerada de l’estàndard ‘I Left My Heart in San Francisco’, popularitzat per Tony Bennett. La lectura de Womack dona al tema un caràcter més soul i rítmic, allunyant-lo del registre de crooner original." } 6. { "start_second": 1883, "end_second": 2280, "section_title": "Billy Joel canta Leonard Cohen: ‘Light as the Breeze’", "section_summary": "Bloc dedicat a la connexió entre cançó d’autor i pop: es presenta Billy Joel versionant ‘Light as the Breeze’ de Leonard Cohen. La cançó combina imatges religioses i sensuals, i Joel n’ofereix una interpretació més pop i pianística però fidel al to introspectiu i quasi místic del text de Cohen." } 7. { "start_second": 2281, "end_second": 2493, "section_title": "The Byrds sobre Neil Young: ‘Cowgirl in the Sand’", "section_summary": "El locutor recorda que The Byrds són habituals versionadors de Bob Dylan, però en aquest cas els presenta versionant Neil Young amb ‘Cowgirl in the Sand’. La versió aporta harmonies vocals i textura folk-rock a una peça originalment més crua, exemplificant l’intercanvi de repertori entre llegendes del rock." } 8. { "start_second": 2494, "end_second": 3101, "section_title": "Chambers Brothers: ‘People Get Ready’ i ‘House of the Rising Sun’", "section_summary": "Segment dedicat als Chambers Brothers, banda de soul psicodèlic. Interpreten ‘People Get Ready’ de Curtis Mayfield, un himne espiritual, i ‘House of the Rising Sun’, tema tradicional popularitzat per Woody Guthrie i The Animals. Inclou una llarga introducció parlada on es narra la història d’una al·lota que entra a treballar al House of the Rising Sun a Nova Orleans, subratllant el caràcter moral i tràgic del blues." } 9. { "start_second": 3102, "end_second": 3524, "section_title": "Bo Diddley i el comiat: ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’", "section_summary": "El locutor anuncia la peça final com una meravella: la versió de Bo Diddley de ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’, original del repertori de Blood, Sweat & Tears (disc ‘Child Is Father to the Man’). La interpretació és intensa, amb lletra d’amor sacrificat i devoció absoluta, que tanca el programa amb un to soul profund i emotiu, abans dels darrers ‘Bona nit’ i ‘Fins demà’." } 10. { "start_second": 3569, "end_second": 3650, "section_title": "Falca d’Ona Mediterrània: suport a la llengua i a la música local", "section_summary": "Anunci institucional d’Ona Mediterrània on es convida els oients i empreses a donar suport a la ràdio: per la llengua catalana, per la música feta a ca nostra i per una ràdio plural i de qualitat. S’esmenta que l’emissora té prop de mil socis i s’anima a anunciar-s’hi a través del web onamediterrània.cat, amb l’eslògan ‘Tu fas Ona’." }],"interlocutors":["locutor de Copinya de Volta Verda"],"tags":["versions musicals","Copinya de Volta Verda","Ona Mediterrània","rock clàssic","soul clàssic","pop dels 50","pop dels 60","Leiber & Stoller","Connie Francis","Cilla Black","Bobby Womack","Bo Diddley","Billy Joel","Leonard Cohen","Neil Young","The Byrds","Chambers Brothers","People Get Ready","House of the Rising Sun","I Left My Heart in San Francisco","I Love You More Than You’ll Ever Know","música en anglès","estàndards del pop","història del rock","programació musical","ràdio mallorquina","cultura musical"]}```}긴{

['versions musicals', 'Copinya de Volta Verda', 'Ona Mediterrània', 'rock clàssic', 'soul clàssic', 'pop dels 50', 'pop dels 60', 'Leiber & Stoller', 'Connie Francis', 'Cilla Black', 'Bobby Womack', 'Bo Diddley', 'Billy Joel', 'Leonard Cohen', 'Neil Young', 'The Byrds', 'Chambers Brothers', 'People Get Ready', 'House of the Rising Sun', 'I Left My Heart in San Francisco', 'I Love You More Than You’ll Ever Know', 'música en anglès', 'estàndards del pop', 'història del rock', 'programació musical', 'ràdio mallorquina', 'cultura musical']