Escolta's Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger.
Hola i benvinguts, això és Escot i l'Odònia, el programa de llibres i literatura d'Una Mediterrània, que és 88.8 de la freqüència modulada. Us parla Xisco Roger, la tècnica, la Maria Oliver, que es diu Maria com la Mare de Déu, i Oliver com el Miquel del Sans Oliver, i la Francesca Llebert, que es fa càrrec de la documentació. Sabeu que ens trobou aquí a onamediterrania.cat i a les xarxes, i des d'aquí aprofitant per donar-se enhorabona.
han es premiat següent amb els Premis 31 de desembre de Sobrecultural Balear, entre els quals, lògicament, destacaríem aquells més relacionats amb el món dels llibres i la literatura, que seria el Premi Josep Maria Llampart, otorgat a nen Gabriel Gené Manila, Premi Francesc de Borja Moll, per sa lliberia en Bat, el Premi Miquel del Sans Oliver, per en Climent Micornell i el Premi Gabriel Alomar, per en Damià Pons. Enhorabona a tots. Benvinguts. No canta per ses branques l'ocell
Hola, Caterina. Hola. Benvinguda. És un honor i un gust de tenir amb nosaltres una Caterina Valriu, també Caterina Contes, que és una persona, bé, professora de la Universitat de les Illes Balears, entesa en el món de la història, de la literatura, però també de les rondalles, de les tradicions, de les llegendes...
i amb qui volíem parlar uns minuts perquè, amb motiu d'un cicle, que de fet ja ha començat, que es diu Descobrim les Rondalles Mallorquines des del passat dia 13 fins al 7 de desembre, que es fa a la Biblioteca de Solla i dins la qual la Caterina hi participa. Les Rondalles sembla que sempre interessen, eh? Bueno, sí, jo també contenta d'estar amb altres. Les Rondalles, jo crec que les Baleares, especialment a Mallorca,
S'ha convertit en una senya d'identitat molt important, en un referent. No sé, en sentir la paraula rondada, sempre se mos encena el llumet de mallorquina, encara que realment les rondades són un patrimoni universal, però nosaltres els tenim escrites d'una manera tan encertada, diríem, literàriament tan reaixida, com va fer mosse'n el Covey,
que per nosaltres tenen una doble val o un doble valor, l'herència com a patrimoni folclòric que signifiquen i l'estil literari i el llenguatge tan meravellós que els que els va adotar molt són el coder.
Bé, tu aquest dijous, dia 20, tindràs una intervenció doble dins d'aquest cicle de Descobrint les Rondalles Mallorquines a la Biblioteca de Solla al matí d'un conte a contes que faràs el dijous a les 5 i mitja de l'hora baixa a la capella de les Escolàpies pel qual cal inscripció prèvia. Això ho podeu fer...
en es mail biblioteca arroba a guió solle.es o ben hasta la font de sa biblioteca que és el 971 61 03 88 o 646 30 perdó 646 12 53 21 que aquesta és una de les teves vessants això de comptes
Sí, comptar contes. O comptar rondalles, millor dit. Exacte. Sí, sí. I, de fet, he de tornar a l'altra setmana a Sòlle, és a dir, aquest dijous i el dijous següent. Sí, exacte. Perquè aquest dijous tenc comptar contes i conferència i el dijous següent una altra conferència també sobre temàtica de rondalles. És a dir, que dues vegades d'anar a Sòlle, aquest sempre un plaer.
Sí, el mateix dijous a les 7.30 a la Baixa, també a la capella de les Escolàpies, fas una intervenció com la Caterina Valriu, aquesta no és un conte-conte, sinó que és una xerrada, que es diu la cuina a les rondalles mallorquines. Un tema molt suggeridor.
Un tema molt nutritiu i molt sucós i molt gustós. Realment, sí. Un tema que m'agrada molt explicar, compartir, comptar, part molt degut de fer aquesta xerrada. Supost que les rondelles reflecteixen, no sé, la cuina tradicional de Mallorca, no? Evidentment, evidentment. Les rondelles reflecteixen les formes de vida tradicionals, entre elles, la manera de...
conrar els aliments, els productes, la manera de processar l'os, de conservació, sobretot, o de moldre, de fer oli, de fer vi, de conservar els porcs, de les matances, tot això s'explica, apareixen les rondades, i després ja més concretament, quan es tracta ja de posar plat de muntada i presentar un
un cuinat, un aguiat, donats sopes, un dolç... Hi ha bastantes coses d'alimentació, evidentment. No sé si arriba en el punt que es puguin treure receptes de cuina de les rondalles. Sí, de fet, nosaltres vam fer un llibre que vam publicar fa dos anys, que s'ho diu La cuina de les rondalles mallorquines,
Bàrbara Sagrera, Paula Belriu i jo mateixa, Catarina Belriu, nosaltres tres fèrem aquest llibre, que ha tingut molt bona acollida. I allà hi ha 35 receptes que van trobar que eren les més representatives del menjar, la gastronomia rondellística. Evidentment, no hi ha la recepta, la rondalla. La rondalla se fa referència als plats, als ingredients i als plats
La recepta després la vàrem d'anar, diguem, cercant els receptaris de cuina mallorquina popular, o també la nostra pròpia experiència. De l'única cosa que podrien dir, que és la recepta que podries fer fil per randa, és de la setzor per mallorquines. Ah, que curiós. Sí, perquè hi ha una randa preciosa, que és la fi del sol i de la lluna.
I en aquesta rondalla explica com se fa una grigionera de sopes i ho explica perfectament. Pots entrar a la cuina i fer-ho com quan tu dius la rondalla i te sortiràs una sopa mallorquina perfecta.
És increïble, les rondalles es compten demà i no hi acaben. Us recordam que en què tenia a Val Riu aquest dijous dia 20, dins aquest cicle, descobrim les rondalles mallorquines a la Biblioteca de Solla. Farà un compte-comptes a les 5.30 d'hora baixa, dijous dia 20, s'ha de reservar a la Biblioteca de Solla.
I a continuació, a la capella de les Escolàpies, a les set i mitja, farà aquesta xerrada la cuina a les rondalles mallorquines. I com tu deies, Caterina, torna el dijous del següent, dijous de la setmana que ve, dia 27, també a les set i mitja de Sora Baixa, també a la capella de les Escolàpies. I en aquest cas, una altra xerrada, la dona a les rondalles mallorquines.
Sí, aquesta supos que la varen a elegir les bibliotecàries per la proximitat el dia 25 de novembre, que és el dia en contra de les violències masclistes. Exacte. I degueren triar, suposa, aquest tema per proximitat. També és una xerrada que revisa com es presenta la figura femenina a la rondalla i explica com és la rondalla meravellosa, com és la rondalla realista...
les princeses, les madones, les bruixes, les jetes, les perros secs, les fades, les sirenes també, les nines, les dones, les padrines, les diverses etapes de la vida, de la infantesa, la adolescència i la jovintut, les dones casades, les dones viudes, les dones vees, les padrines. És un tema també que dona molt de sí.
a veure que n'hi ha algunes que tenen un veig masclista, aquestes les poden deixar aparcades perquè ja no cal que els traumatem gaire, però n'hi ha moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes més, amb on trobem protagonistes que ara diríem empoderades, és una paraula que a mi no m'acaba d'agradar, però bé, és molt usual avui en dia. Protagonistes actives, decidides, valentes, corajoses, molt de models de dones,
que són realment atractius i engrescadors. És veritablement curiós, perquè un podria pensar que, bé, les rondalles, per tant, en el món del passat, molt conservador i tot allò, però realment hi ha persones, hi ha dones moltes xerides. Jo no sé si... Bé, el que tu has dit, no?, empoderades, fins i tot, seria una pincellada una mica feminista. Sí, sí, no? Està demostradíssim, ja que sé, títols com una madona cangana al dimoni...
un atlota de pelor rebaixinat, un atlota que em va sobre, ja mos indiquen que aquí trobarem un personatge femení realment actiu i capaç d'enfrontar-se a qualsevol cosa. Sí que n'hi ha d'altres que tenen un deix més masculista, però n'hi ha moltíssimes també. Les que són molt divertides són les d'homes benells, que siguin fills o marits,
que es confronten amb dones molt assenyades i d'aquí surten unes rondelles còmiques molt divertides, com per exemple un festejador amb Pere de Sabutza, que són molt divertides. Un món interminable, un món de sorrendelles mallorquines. Ara hi ha una proposta que va presentar ja fa temps l'institució Francesc de Borja Moll per declarar que tu amb això has estat damunt el tema,
per declarar-les patrimoni immaterial de Mallorca, que sembla que és una iniciativa que sortirà endavant, no? Sí, està molt avançat, està molt avançada la tramitació, aquestes tramitacions són un poc forragoses sempre i complexes, però sí, està molt avançat i sortirà endavant perquè hi ha consens, no hi ha discussió amb aquest tema, cap dels membres de la comissió ni ningú en té cap dubte, cap patrimoni valuós
reivindicar, conservar i estendre sobretot per cada vegada més conegut. Caterina Valriu intervé en aquest cicle. Descobrim les rondalles mallorquines que es fa fins dia 7 de desembre a la Biblioteca de Solle. Recordeu que aquest dijous, dia 20, a les 5 i mitja de l'hora baixa, farà un compte a comptes a la capella de les escolàpies. Cal reservar la Biblioteca de Solle i us recordem el correu electrònic
biblioteca arroba a guiósolle.es o en els telèfons 971 63 03 88 o 646 12 53 21. Tot d'una després a les 7 i mitja, també és dijous dia 20, a les 7 i mitja a la sora baixa a la capella de les Escolàpies, parlarà de la cuina a les rondalles mallorquines i és dijous següent, dia 27, també a les 7 i mitja a la sora baixa a la capella de les Escolàpies,
parlarà de la dona a les rondalles mallorquines. Caterina, un gust i moltes gràcies per ser a nosaltres una estona. Moltes gràcies a vosaltres per donar-me veu i projecció. Que vagi molt bé. Adéu. Igualment. Adéu.
La nostra banda sonora amb aquesta cançó de martírio, Pena d'amor, que forma part de, bé, és una de les que podem escoltar, de la pel·lícula Al sur de Granada, que és una pel·lícula de Fernando Colomo del 2002, que està basada en el llibre del mateix títol de Gerald Brennan. I, per cert, aquesta pel·lícula es projectarà dimarts que ve, dia 25, a les 7 de l'hora baixa, a l'arxiu del Regne de Mallorca, en el carrer Ramon Llull, número 3,
amb entrada gratuïta fins a completar l'aforament dins el cicle que recorda l'època d'Antoni Maura, perquè justament va ser allà cap als anys fin que en Gerald Brennan, un escriptor britànic, veterà de la Primera Guerra Mundial, va trobar la seva nova llar a un poble d'Andalusia, molt semblant al que va fer en Robert Grace, ha deia, i això és cançó de martírio del sur de Granada.
Es tu sonrisa de canela en flor. Y en tu mirada llevas pena de amor. Dulce masión, el tiempo nos separó.
Pena de amor En su punita el sol se durmió Y entre sollozos el mar susurró Duerme mi cielo, duerme mi amor Tome el calor Calma mi llanto con tu resplandor
Bona tarda, Damià. Bona tarda, Damià.
Hola, com va? Benvingut, és un gust, és un honor tenir amb nosaltres en Damià Pons, estudiós de la història de la nostra literatura, persona amb molt de vessants, articulista, autor de llibres, amb qui volem parlar amb motiu del volum número 1 de les obres completes d'en Josep Maria Llompart, que publica nova editorial Moll i del qual fa la presentació.
que, per cert, la presentació d'aquest llibre tindrà lloc dijous 20 a les 7 de l'hora baixa, aquí mateix, a Canal Cobert, en el carrer Sant Alonso 24, i participaran l'Ina Moner, en Damià Pons mateix, en Toni Mir, de l'editorial Moll, i en Toni Llebrez, president de l'Obre Cultural. Bé, el primer de tot, enhorabona, Damià, per aquest premi Gabriel Alomar de l'Obre Cultural Baleà, dels Premis 31 de desembre. Gràcies, gràcies. Ben menyscut, tot s'ha de dir.
Hi ha molta gent que se'l pot mereixer. Aquest llibre, aquest primer volum, bé, és una mena, una de les activitats, encara que n'hi ha moltíssimes, de tot el que s'està fent al llarg d'enguany amb motiu del centenari del naixement de Josep Maria Llampart. Bé, jo suposo que tu estàs seguint tota aquesta trajectòria, tots els actes que se van fent. Què trobes d'aquesta commemoració que se fa en guany?
Jo crec que està prou bé. Precisament la setmana passada, dijous, vaig participar en tota una jornada dedicada a Jornet Maria Llompar, que es va fer a Barcelona, organitzada conjuntament per la Setció Filològica dels Instituts d'Estudis Catalans i per la Associació d'Escritors en Llega Catalana. I hi va haver aportacions molt interessants que probablement donaran origen a un volum d'anàlisi de Jornet Maria Llompar. Si a això li afegim la biografia de Pilar Nou,
i l'aparició d'aquest primer volum de les obres completes, més una magnífica obra de teatre que està en circulació del grup d'en Joan Gomila, més una quantitat molt considerable d'actes més petits que s'ha anat fent, jo crec que la cosa ha estat prou productiva. I si tot això acaba en l'instal·lació d'una escultura a la cruïlla dels carrers de Zons Missió, en el qual la figura, diríem, física,
encara que no sigui, evidentment, en bronze, d'en Josep Maria Llompart, farà companyia tots els palmessants i tots els visitants que passin per aquest carrer, la cosa no està sent malament. Ara, a mi, dels centenaris o de les commemoracions, sobretot m'interessen les coses que no són fungibles, sinó que són perdurables, no? I aleshores jo crec que en aquest centenari hi ha hagut una producció de coses perdurables. Aquest mateix primer volum de ser obres completes
Les obres completes d'un cricó són la prova de foc decisiva per veure si hi ha garanties de la seva perdurabilitat o no. I en aquest cas, aquest primer volum d'obres completes té la particularitat que posa en circulació una gran quantitat de materials que fins ara estaven dispersos a diaris i revistes i eren de difícil accés. En canvi, ara seran d'accés molt fàcils.
El que tenen en comú aquests textos d'en Josep Maria Llampart, que com diu en Damià Pons, venen d'un munt de publicacions que va fer al llarg de tota la seva trajectòria, es diu Nació, Llengo, Cultura, que eren tres conceptes fonamentals i inseparables per en Josep Maria Llampart.
I fa un repàs, bé, i el que fa en Damià Pons és una introducció superinteressantíssima que justament s'enfoca com Josep Maria Llompart, una vida al servei del país imaginat, i segueixer la seva trajectòria. Curiós, perquè en Llompart ve d'un àmbit de llengua castellana, pare militar, i en un moment en el qual fa com una metamorfosi important, no és vera?
Efectivament fa una metamorfosi, crec que és una paraula molt adient. Quan John Part era fill d'un entorn familiar que el predisposava molt poc a ser un escriptor en llengua catalana i un escriptor antifranquista i un escriptor partidari d'un país amb una llengua catalana absolutament normalitzada i amb un autogoment polític poderós, sa seva família, una família que més aviat el predisposava a ser un ciutadà absolutament integrat dins d'una cultura...
castellana i dins d'un imaginari castellà i, a la vegada, totalment conformada amb un règim franquista i nacionalcatòlic. Això era allò que estava predestinat per família en Joan Maria Jompar. Però, evidentment, el futur de ningú mai no està escrit i en Jompar va tenir la sort o la casualitat que va connectar ja l'institut Ramon Llull
immediatament, abans d'acabar la Guerra Civil, immediatament d'acabada la Guerra Civil, amb una persona concreta que per família tenia una connexió amb la tradició literària catalana de Silla, i a la vegada aquest amic el va relacionar amb el grup que girava al voltant d'en Francesc de Borja Moll i el va introduir a dins el que podríem dir als cercles més o menys soterrats
de cultura d'expressió catalana que vàrem continuar vius després de la Guerra Civil. I, a més a més, per acabar-ho d'afegir, va conèixer una atlota que era l'Encarnavinyes, que pertanyia a una família de republicans represaliats, que coneixia molt bé el món cultural català perquè la germana de l'Encarn havia estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona els anys de la Segona República,
I tot aquest conjunt de circumstàncies vàrem fer que en Josep Maria Llompart fés un canvi de rumb. Un canvi de rumb que ell mateix va explicar, que s'explicava per totes aquestes circumstàncies, però també s'explicava perquè era una manera de manifestar la seva disconformitat amb un mèdic social i polític que no li agradava. I això fa que ja de molt jove, quan té tot just una vintena d'anys,
Ell, d'alguna manera, decideixi ser un escriptor monolingüe i un escriptor integrat dins la literatura catalana, que és una literatura que en aquells moments està expulsant del sistema cultural públic. Tot aquest text sobre nació, gengo, cultura, és de l'Ompart activista, per així dir-ho, que és l'altre gran vessant de l'Ompart, perquè l'Ompart poeta, però ell mateix deia que li hauria agradat ser només escriptor, només poeta, però va haver de fer altres coses.
Bé, acabava de fer altres coses, fora que ha d'obtenir una i les va fer. Jo no m'acap de creure aquesta afirmació seva de que només li hauria quedat només a la poeta, perquè jo tinc la teoria, i la tinc ara, sobretot que he mirat molt de papers i he llegit moltes coses, que en Joan Part, des de molt prest, va ser una persona que va tenir una certa vocació de gestió cultural.
ell no se va iniciar davant les oportunitats que se li anaven plantejant de participar en projectes de gestió cultural. L'any 1950 ja era el secretari de la comissió promotora del diccionari català de Valencià Baleà. El 54 era el secretari de la tertúlia, no, del cercle, igual que ve, que és una espècie d'associació incrustada i del cercle mallorquí organitzen conferències.
quan té l'oportunitat, participa de l'aventura dels papeles de son armadans amb en Canil Rosacela. Després té l'oportunitat de ser, diríem, el director literari de fet de l'editorial Moll i també el director literari de l'editorial Moll. Jo crec que és evident que ningú és exclusivament poeta,
Jompart jo crec que va ser un poeta magnífic, és evident que la seva condició de poeta, el que dona la màxima rellevància en Josep Maria Jompart, això no entenc cap dubte ni un, sempre va tenir vocació, ben jo, està predisposat a dedicar moltes hores de la seva vida, fer possible un teixit cultural, ja fos des de la societat civil, perquè evidentment estem parlant d'una època en què només se podria fer des de la societat civil,
de promoure activitats que contribueixin a culturitzar la societat i a orientar la societat en un determinat sentit. Per exemple, en Josep Maria Llompart és un dels promotors principals de les famosíssimes aules de poesia, teatre i novel·la que s'organitzen a Palma el 66, 66, 67 o 65, 68.
a les quals hi acabaran desfilant una gran quantitat de conferenciants del món català i del món castellà amb una marca majoritària d'antifranquisme i això en Llompart és un dels promotors i és qui presenta tots els conferenciants, gairebé de totes les 60 conferències que representen aquestes cicles. Per tant, en Jornet Maria Llompart evidentment que prioritzava la seva condició de poeta
i era la seva condició de poeta el que ell posava més en valor i era raonable que ho fes així. Ara, també tenia voluntat de construir una cultura i sobretot de construir-la a partir de la consciència de l'absoluta necessitat de comptar amb tots els braços qualificats per construir una cultura en un moment que estava expulsada, repeteix, de l'espai públic i de l'espai oficial.
Parlem amb en Dòmia Pons amb motiu d'aquest primer volum d'aquestes obres completes d'en Josep Maria Llompart, publicades per Nova Editorial Molle, i ahir ha redactat la presentació d'aquest primer llunyament, Nació, Llengua o Cultura, que es presentarà, a més a més, aquest dijous, dia 20, a les 7 de Sora Baixa, aquí a Canolacovar, carrer Sant Alonso, 24 de Palma,
amb la intervenció del mateix Damià Pons, d'en Alina Monar, Antoni Mir i Antoni Llebrés. També destaques, lògicament, la seva clandestinitat política a partir del 68 fins que va arribar les eleccions democràtiques, que aquí va jugant molt fort, se va arriscar. Sí, bé, jo en part en un moment determinat se n'adona compte que primer ja són a la segona meitat dels anys 60,
el franquisme encara continua sent una dictadura dura i rígida, fora cap dubte ni un, però la societat ja ha canviat suficientment com perquè ja aquesta societat sigui capaç d'obrir finestres, no? I aleshores en Llompar s'apunta a obrir finestres i jo crec que aquestes cicles de conferències que t'acabes de dir ara mateix, sobretot els de teatre i de novel·la, tenien una evidentíssima voluntat política, tenien una intenció política, evidentment que parlaven d'escriptors,
i parlaven de poetes, i parlaven d'autors teatrals, però la selecció dels autors, i sobretot els qui en parlaven, ja tenien una clara connotació ideològica entre cometes de superació del règim franquista dictatorial. Aquells anys, a final dels anys 60, ja participen alguns actes que són entre cometes de naturalesa clarament política. Aquí sempre sermenta la famosa reunió
d'intel·lectuals i polítics catalans, valencians i mallorquins, balears, també n'hi havia, no ho recordo, no sé si hi havia d'Andreu Murillo o no, de Menorca, que s'arraureixin a Sarracó per parlar, per reflexionar, on des de l'en Joan Fuster, per reflexionar sobre com poden, entre cometes, reforçar les líries de cooperació entre els diferents països de llengua catalana,
i fabriquen documents i més endavant en Jompar serà un company de viatge de totes les forces polítiques que li proposin que les doni una mà, participarà a la presentació del programa de política cultural dels partits comunistes d'Espanya quan encara és un partit il·legal, serà membre de les juntes democràtiques, meses democràtiques i tot el que hi hagi, intentarà amb en Climent Garau propiciar la creació d'uns partits polítics socialistes i nacionalistes
Donarà una mà al PSM de desembre i, evidentment, participarà a la presentació del projecte d'Estatut d'Autonomia que es va presentar a Cura. Vull dir, a partir del 68, en John Park també és un activista polític, no només un activista cultural.
La famosa intervenció, la manifestació per l'autonomia del 1937. Aquí recorden que el trien els diferents grups i el Congrés de Cultura Catalana perquè doni bou a un manifest que ell no havia redactat, ell no l'havia redactat, i quan diu que la nostra llengua és la llengua catalana hi ha una redacció d'una part dels congregats de la plaça major que li diuen mallorquí, mallorquí, mallorquí,
i ell se reafirma en català, català, català, aquest episodi, i ell això ho va explicitar en un article publicat uns 15 dies més tard, jo en això ho comento en el meu estudi preliminar, quan ell en part li va fer veure que l'inconsciència o la desconeixença dels mallorquins, fins i tot de bona part d'aquells mallorquins que eren partidaris de la autonomia política, era abismal, era abismal, ni tan sols sabien
que entre la llengua que se parlava mallorquia i la catalana hi havia una unitat i que per tant permetien una denominació comuna. Aleshores ell fa una tasca molt important de pedagogia lingüística i ho fa durant moltes setmanes fins i tot ho fa un quants anys i sobretot ho fa a través d'una pàgina que se va publicar en aquella època a l'última hora que se titulava La columna de foc que bàsicament la van fer ell en any de moll
en el qual ell explica qüestions relacionades amb les coses més elementals d'una llengua, el seu nom, el seu origen, les seves modalitats, l'existència d'una situació lingüística diglòsica, o sigui, una llengua oficial, important, rellevant, i una altra llengua d'estar per casa. Tot això ell fa pedagogia didàctica, molta gràcia, i això se pot trobar en bona mesura en aquest volum que ara comentam.
Hem parlat també amb Damià Pons, autor d'aquesta introducció imprescindible d'aquest primer volum, Nació, llengua i cultura, de les obres completes d'en Josep Maria Llampart, publicada per Nova Editorial Moll, del qual la presentació es fa aquest dijous, dia 20, a les 7 de sora baixa, aquí a Canal Cobera Palma. Damià, enhorabona per aquesta tasca i res, gràcies per ser amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, adeu. Que vagi bé, adeu.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. La Palme senat. La Palme senat. Compri la Palme senat.
Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la parmesana. No confondre la parmesana, que això és formatges, va també, però no són joies.
Gràcies! Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94. Aigua dolça per a gent salada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bona tarda, Antoni. Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres l'Antoni Bordoi, que és vicerector de personal docent i investigador catedràtic de la Universitat de les Illes Balears dins del Departament de Filosofia i Treball Social, llicenciat i doctor en Filosofia.
membre del grup de recerca d'estudis sobre la formació i evolució del bucolari filosòfic i de l'Institut d'Estudis Hispànics de la Modernitat. I és coordinador, juntament amb en Rafael Ramis, d'un congrés internacional dedicat a Ramon Llull, que es farà els pròxims dijous, divendres i dissabte,
promogut pels govern de les Illes Balears, enjuntament amb la universitat, i que tindrà lloc a l'escola d'hostaleria de les Illes Balears, que és en els campus de la universitat, allà a la carretera Vall de Mossa. Toni, bé, tot el programa del congrés i també un munt d'activitats complementàries, de xerrades, tallers, exposicions, el trobeu a la plana web, caip.es, dels govern de les Illes Balears,
però, vaja, els programes espectaculars, que es parla de tot, d'en Lleull, dels seus viatges, de la seva família, de les seves obres impreses, de la seva iconografia, de la seva no completada canonització. Va, és la manera de saber-ho tot sobre Ramon Llull. Ui, sí, però és que, a més, la gràcia no és que sigui tot i sigui moltes de coses, sinó que es fet, és que el personatge en si mateix és molt gran. Aquesta és la qüestió, un personatge hiperinternacional, amb moltes aspectes,
I un personatge amb una producció literària, t'ho imagina't, més de 200 obres, amb un total de 60 anys, escrites a mà i no ordenador com avui en dia, no? És a dir, és com produir dos, tres llibres per any avui en dia sobre mils de temes diversos que toquen tots els àmbits dels temps i a damunt d'una persona que se va asseure vendre molt bé cap al futur, que va crear la seva pròpia imatge
i que, clar, ha tingut una tradició molt important dins d'Europa i, per suposat, Espanya. Abarcar-lo de 50.000 formes diferents, en aquest sentit. Ja us recordàvem que el programa el teniu a la plana web, de seguida que hi, però, a més a més, és que, vaja, venen convidats de per tot, per suposat, de l'àmbit de Catalunya, de la Corona d'Aragó, de Chicago, d'Itàlia... De Texas... Vull dir que tenim totes les bandes quasi plenes.
És això, és que Ramon Llull ha estat un autor, moltes vegades a Espanya el coneixem poc, però el coneixem poc perquè l'han reduït no en seu mal sentit, sinó en basbó, un àmbit que és literari o d'altres, quan té també dins àmbits dels pensaments, la ciència, la medicina, tot un seguit, que Europa i els Estats Units han tingut un impacte bastant important.
El Ramon Llull, evidentment, a Mallorca se'l coneix, va, se'l coneix pel nom i m'hi refereix que al públic en general i tres pinzellades, però m'ha cridat molt l'atenció l'interès que aixeca a universitats de tot el món, per així dir-ho, no? A defecte. És a dir, és que és un autor molt conegut i molt desconegut, molt conegut perquè forma part de la tradició mallorquina. El llullisme i Ramon Llull ha passat a formar part
del que seria la cultura popular i la cultura també intel·lectual mallorquina, però aquest aspecte més intel·lectual ha tocat per moltíssimes demandes. Lluís va ensenyar durant molt de temps a universitats europees en el mateix nivell que Aristòtil i Plató, és a dir, no qualsevol. I això evidentment ha creat tota una tradició d'estudis holístics
que està molt repartida entre molt de països i avui en dia, gràcies a les noves tecnologies, gràcies a les bases de dades que s'han creades, gràcies a les edicions, ha fet que hi hagi moltíssima gent interessada.
i sorprendries l'actualitat d'aquest propi personatge, molt més proper avui en dia de com es poden semblar o pensar. Congrés Internacional Ramon Llull, que es fa des de dijous, dia 20, fins a dissabte, dia 22, serà a l'escola d'estaleria, ja en els campus de la universitat, promogut per el govern de les Illes Balears conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears.
En principi, què el teniu adreçat? Sobretot pensant en els estudiants mateixos de la universitat i d'altres centres escolars, d'altres centres d'ensenyament de les illes, per a públic en general que pugui estar interessat, com ha de fer-se gent per inscriure-se, per apuntar-se?
Simplement, si cerca en el Google, que ho volem dir és hiperfàcil, el Congrés Ramon Llull Palma, surt la pàgina web de la Fundació Universitat Empresa, de les Illes Balears, que realment en la cua ha organitzat tot,
que per cert, moltíssimes gràcies a les governs per aquesta inversió que ha fet en aquest àmbit, i el congrés està adreçat a múltiples tipus de participants. És a dir, la gràcia que té tant el congrés com les activitats que venen és que les persones que estan vinculades a l'acadèmia, a l'àmbit científic, a lo més alt, puguin trobar el seu espai, com fins i tot un alumne o una persona del carrer que simplement té interès,
pugui venir ja i pugui escoltar i pugui intentar entendre, doncs, el que pugui de Llull. El teu àmbit és la filosofia, Toni, i bé, supos que en aquest cas i en l'àmbit més proper valoreu en Llull com a filòsof, però una filosofia que sempre està molt determinada per la qüestió religiosa, no?
Evidentment, és que és molt medieval. A mi una cosa que m'agrada que vegin els estudiants és que a l'època de Llull, quan miren la realitat que els envolta, no veuen el mateix que veiem nosaltres ara mateix. Nosaltres veiem coses, veiem persones, veiem institucions o per segons institucions.
Però a Lluï, quan veu el món, el mira en un lluit completament diferent, molt espiritual, i aquí on, així com nosaltres avui en dia podem dubtar de l'existència de Déu, dins la seva cultura, dins el paradigma tard o medieval, i tot medieval, bé, tot cristià, en aquest cas, l'idea de dubtar de Déu és impossible, no? És com creure en el Big Bang, avui en dia, o creure en un origen, doncs està tan assentat que és una idea que no s'ho pot posar en dubte. I el que és important de Lluï...
És que aquesta idea, que és una idea que percebem, que veiem, no?, de Déu, doncs li senta transformar en ciència. És molt paral·lel a el que nosaltres avui en dia intentaríem fer-se ciència. Trobar el primer principi que és capaç d'explicar qualsevol cosa. L'únic que és principi en lloc de ser físic, en aquest cas, és un principi espiritual.
Antonio Bordoi és coordinador, juntament amb en Rafal Ramis, d'aquest congrés Ramon Llull. També t'encargaràs de moderar algunes de les rondes d'intervencions que faran els diferents ponents, que ja dic són un munt amb temes molt interessants,
però a més a més fas una intervenció concretament sobre el tema de Ramon Llull sobre el valor de la sabiesa antiga en la ciència medieval. Quin seria una mica, res, unes pinzellades descontengut d'aquesta intervenció? Una superpinzellada, el meu àmbit de feina, més proper, és la filosofia medieval dins àmbit universitari, és a dir, que ensenyava un professor de filosofia en el segle XIII.
I el professor de filosofia no teòleg, sinó un professor de filosofia en aquell moment. Hi ha un plan d'estudis, hi ha un contingut, i aquest contingut dels plans d'estudis tenen molta a veure amb el saber antic, amb el saber grec i clàssic, que per ells té molt de valor. Això és pròpia de l'escolàstica. I llui, en aquest cas, quan viatges per ells, sobretot en el seu segon viatge, veu els problemes que això dona. Com veu els problemes d'un plan d'estudis universitari avui en dia, no? I ell fa una sèrie de propostes de millori i de reforma
que passen per llevar-li un poquet de valor en aquesta ciència antiga i som a treure un principi diferent. La meva idea és presentar allò, i que és per jo l'ocasió en aquell moment, un reformador d'un pla d'estudis acadèmic potent. Això sona molt avançat per a la seva època. Sona molt avançat, però de fet m'ho sorprendrà, i de vegades ve per a la imatge que han creat del món medieval, d'un món més tancat o més d'això, per a les discussions sobre el pla d'estudis.
sobre les competències que s'havien d'assolir, que és molt modern, sobre com s'havia de fer l'aprenentatge, sobre aquests continguts, i aquests continguts, quina llibertat, ara que s'empleia tant avui en dia el terme, llibertat de càtedra, que el professor pot explicar el que vulgui, realment no és així, però és en aquell moment que pot explicar el professor que no pot explicar, i no que pot explicar o no pot explicar perquè sigui contrari a la religió, sinó per ensenyar bé o malament als alumnes, perquè hi ha una educació de qualitat.
I, de fet, en aquest moment, això és un debat molt fort, molt, molt equiparable amb el que passa avui en dia. El món de Ramon Llull, que serà l'objecte i la seva trajectòria d'aquest congrés, des d'aquest dijous, dia 20, fins al dissabte, dia 22, es farà l'escola d'hostaleria de les Illes Balears, en els campus de la universitat, i està tota la programació a la plana web del govern, a cai.es,
Amb els continguts, com dic, una diversitat de temes espectacular. Aquí surt Salvador Dalí, surt Fernando Bailer, la mística, professors de la Universitat de Dinburg, professors d'universitats iben americanes, a més de tota la programació d'altres activitats, entre les quals visites guiades, comptes, tallers, xerrades, concerts...
Va, en Ramon Llull, que espero que podria estar satisfet de veure com li recordem a Mallorca, que sempre està bé. A veure com ens recordem a Mallorca, com t'ho has dit, però també hem d'aprenent d'utilitzar-lo, perquè és un recurs que nosaltres tenim per dur gent cap aquí i és una font de turisme cultural i de projecció de silla
que és molt important i que encara està pendent d'explotació. D'aquí que es governa en aquest sentit i inverteixi en aquest tipus de coses. Antoni Bordoi, vicerector de la Universitat de les Illes Balears i coordinador, juntament amb en Rafael Ramis, d'aquest congrés Ramon Llull. Moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres una estona i donar-nos unes pincellades d'aquest congrés que es farà aquesta setmana. Sí, és com moltíssimes gràcies a vosaltres per la vostra mobilitat i per aquest temps. Gràcies. Que vagi bé. Gràcies. Adeu. Sei l'huracà
Que yo...
Això és la nostra actualitat i com recordava na Caterina Valriu, dimarts que ve, dia 25, com cada any, serà el dia internacional per a l'eliminació de la violència que passa a les dones. Hi ha unes quantes biblioteques de Mallorca que han organitzat activitats justament relacionades amb aquest tema. El cas de la Biblioteca de Sineu, que farà demà dimecres a les 5.30 de l'hora baixa, un compte a comptes, un compte per la igualtat,
...es divendres a les 7 a la sala d'actes xerrant de salut i bienestar... ...teatre al carrer contra la violència de gènere... ...que farà aquest dissabte a les 11.30 a la plaça de l'església... ...i el mateix dimarts 25 de novembre a les 7 de l'hora baixa... ...la xerrada de l'Ola Palma, cosificació, percepció i rols de gènere... ...tambres en cella s'ha organitzat qualsevol activitat relacionada...
Això serà dimarts 25 a les 5 i mitja, sora baixa, de llei, compte, comptes, l'arbre generós. A la Biblioteca de Sa Poble, dijous 27 de la setmana que ve, xerrada amb Neusebia Ralló, també relacionada amb aquest 25 de novembre. A la Biblioteca de Consell, dimarts 25 a les 7 i mitja, sora baixa, compte, comptes, tots som iguals, tots som diferents.
I també a Palma, la Biblioteca Encarnació Vinyes, a la plaça de Pereguerau, ha posat en marxa una iniciativa, crear junts un símbol contra la violència masclista, la qual la gent pot portar els materials reciclats de color morat i pot participar.
Una iniciativa de la Fundació Mallorca Literària que es diu Escriptors a l'Aula que es fa, ja ha arrencat aquest mes d'octubre i continuarà fins esllunt perquè està adreçada a centres educatius. És una xerrada adreçada al tercer cicle de primària, a CESO i a Batxillerat. Són sessions d'una hora, cadascuna d'elles a càrrec d'un escriptor de l'àmbit de la literatura catalana de Mallorca.
Concretament són en Miquel Ralló, en Vial Masquida, en Sebastià Zamora, en Laia Malo, en Lucía Pietrali, en Bernat Dadal, en Antonina Canyelles i en Gabriel Llaner Manila. Si sou d'un centre escolar i voleu que en el vostre centre d'ensenyament vinguin algun d'aquests escriptors per fer una xerrada amb els vostres alumnes,
Trobeu totes informació a sa plana web mallorcaliteraria.cat. Escriptors a l'aula al llarg de tot aquest curs en una iniciativa de sa Fundació Mallorca Literària. Quanti punyes ti han dado que habré vero potuto de ser abbracci? E quanti abbracci hai dato que habré vero potuto de ser tu?
L'amore che non si sceglie, non si lascia cadere. Mio caro amico, conta la gravità graziosa, la grazia è grave.
Mio Cristo, piange diamante. Piange, piange diamante. Mio Cristo, indiamante, ti porto sempre. Sempre, ti porto sempre.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. La Palme senat. La Palme senat.
Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això els formatges voten bé, però no són joies.
Gràcies!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Això és la nostra actualitat, que mos patrocina Colònia, a caixa d'estalvis de Poyensa, colònia.com. Recordeu que des d'aquest dijous, dia 20, fins a el dissabte, dia 22, es celebra a l'Escola d'Estal·laria, al campus de la Universitat de les Illes Balears, aquest congrés, Ramon Llull, promogut pel govern, i del qual trobeu tota la informació a la plana web cai.es. Però, a més del congrés, s'han organitzat algunes activitats complementàries,
entre les quals demà dimecres, dia de nou, a partir de les 4 de sora baixa, la visita guiada Ramon Llull, vida, obra i llegenda, que anirà a càrrega de Tomàs Bivot. Està a la plaça Major de Palma, està adreçat a tots els públics, però, com que hi ha places limitades, heu de fer la inscripció per a via a la plana web bibliotecadepalma.com.
També una altra activitat relacionada amb aquest congrés, això serà aquest dijous, dia 20, a les 7 de l'hora baixa, i serà la conferència de lliure en lletra impresa, 1480-1500, a càrrec de l'Ola Badia. Serà a la Biblioteca Pública de Palma, Can Sales, a la plaça Porta de Santa Catalina, 24 de Palma.
Una altra ruta literària, aquesta és una ruta literària pel Molinà amb els referents d'aquest barri de Palma relacionats amb els llibres i la literatura. I això serà demà dimecres, dia de nou, a les 5.30 de l'hora baixa, i heu de fer l'inscripció a la Biblioteca del Molinà, que és el carrer Francesc Femenies, número 1 de Palma.
La podeu fer en el 971 2259 00 extensió 3660 o a bitmolinar arroba palma.es
Demà dimecres a les 6 de l'hora baixa una nova sessió d'aquest cicle tan particular que es diu Peleando a la Contra i en aquest cas estarà dedicat, serà una trobada de poesia en versos de na Sílvia Plat.
També demà dimecres, dia de nou, a les sis i mitja a la baixa, a Embat Llibres, als Geranis de Palma, presentació del llibre Naturalistes Morts, d'Anna Aguilar Amat, amb sa participació d'en Vial Masquida, na Rosar Amills, na Polònia Serra, Ander Tarrón i sa autora.
Demà dimecres a les 7 de l'hora baixa s'alliberi a Quart Creixent, carrer del ruït número 5 de Palma. Presentació del llibre Relats des del precipici de Borja Molla Castillo. Serà presentat per na Joana Pastor.
Una altra presentació per demà dimecres, dia de nou, a les 7 de Sora Baixes, o serà a la lliberia Rata Corner, carrer Antoni Marquès, número 34 de Palma. Joan Sastre presenta Nuesa. Una altra activitat serà a Rata Corner, és dissabte, dia 22. Serà a les 12 del migdia. I en aquest cas, Guillem Banejam presentarà el caire de l'abisme en conversa amb en Damià Roger. Above my head, autumn field and pain.
Aquest dijous, dia 20, a partir de les 10 del matí, signatura d'exemplars amb en Abel Rincón a sa lliberia Agapea, carrer Marqués de la Font Santa, número 6 de Palma. També a sa mateixa lliberia, Agapea, es farà el mateix dia 20, dijous, a partir de les 6 i mitja, signatura de llibres a càrrec d'en Filippo Gray. So as I grew from boys a man, I
Dilluns, dia 20, tindrà lloc un seminari titulat Els Zombis a la literatura catalana. Això serà a partir de les 5 de Sora Baixa, a l'edifici Marguelí de Comas i Camps, al campus de la universitat, a la carretera de Vall de Mossa.
Dilluns, dia 20, a les sis i mitja a l'hora baixa, el casal Sontogores, a l'aró, tindrà lloc la presentació de Viatge al món de Naina, el segon volum d'aquesta sèrie d'aventures, que es diu Els empantallats, publicat per Nova Editorial Moll, anirà a càrrec de la seva autora, Naina Swazager.
També el dijous, dia 20, a les 7 de Sora Baixa, aquí mateix, a Can Alcover, carrer Sant Alonso, 24 de Palma, us recordam que se presenta el primer volum de les obres completes d'en Josep Maria Llompart, publicades per Nova Editorial Moll. Intervendran Alina Moner, en Damià Pons, autor de la introducció amb qui hem parlat en aquest programa, en Toni Mir, de la Nova Editorial Moll, i en Toni Llebrez, president de l'Obre Cultural Balear.
Dilluns, dia 20, a les 7 de l'hora baixa, a l'Espai Passatemps, a Santa Maria del Camí, presentació doble de dos llibres d'en Miquel Àngel Llauguer, díctic de la balena i la faula, del qual ell ha fet sa traducció al català contemporani. Presentació que estarà compartida amb n'Antoni Llompart. Have you heard about the sheriff's house of fives? Oh, Lord, what a
Divendres i 21, a les 7 de Sora Baixa, s'alliberia Drac Màgic, carrer Geroni Antic, número 1 de Palma, una altra presentació, Criar Turita, de Maria Bastarós. La presentarà en conversa amb na Sílvia Suau.
Divendres, dia 21, a les 7 de Sora Baixa, Canoleo, carrel Modena, número 4 de Palma, presentació del llibre Illes i desserts de Joaquim Seguí, publicat per Balafia Postals, amb sa participació de Diana de la Quadra, Isidore Marí, Àngels Escandei i sa autor.
Dissabte, 10.22, a les 12 del migdia, la Biblioteca Pública de Palma, Can Sales, la plaça de la Porta de Santa Catalina, 24 de Palma, tindrà lloc el recital poètic d'en Antonina Canyelles, dins el cicle Poetes Essencials a la Biblioteca.
Exposició dedicada a en John Park en motiu del seu centenari. Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi promoguda per l'obra cultural balear, paraules de resistència que podeu visitar fins al dia 3 de desembre al vestíbul de l'edifici Jovellanos al campus de la Universitat de les Illes Balears. Very well, my lovely day.
El projecte Biblioteques en Flames és una iniciativa que es podrà visitar fins al dia 22 de desembre a través de les biblioteques municipals de Palma, Biblioteca del Molinar, Biblioteca Joan Alcover i Biblioteca Ramon Llull.
I encara més, Joan Part, perquè fins dia 31 de gener, pròxim a la Casa Boa i Bonet, centre de poesia de Sant Tanyí, continuarà oberta l'exposició Josep Maria Joan Part, no evitaràs la nit, és una iniciativa de la Fundació Mallorca Literària. Fins aquí la nostra agenda, que ens patrocina Colonia, casa d'estalvis de Pogensa, colonia.com.
Bona nit.
Fins demà!
Last night as I lay dreaming of bells and days gone by. My mind been bent on rambling to while I'd fly. I stepped on board a vision and I followed with the wind.
Fins demà!
L'any en part, el centenari d'en Josep Maria Llompart, hem parlat des de les obres completes, hem parlat d'activitats que es fan i us deixem amb una cançó d'Olivias, que es diu De sa mort, a partir del poema de Josep Maria Llompart. Fins aquí, Escot i l'Odònia, us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica, en Maria Oliver, inigualable, imprescindible, jo què sé què he de dir d'ella, i na Francesca Llebert, que es fa càrrec de sa documentació, sabeu com es troba aquí, a NS88.8, des de Freqüència Muglada de Mallorca, on a Mediterrània.cat.
I aixas xarxes. Bones i bones lectures. Com si de cop hi vissin l'ossa Manu, les taronges al teu cos o al cap i de la Sosena.
Com si la torre de Pisa s'enfondràs finalment, com si les llàgrimes ja no poguessin emmalar-te les guanyes.
com si sense avisar els coloms morts, morts, morts, morts, morts. Com si de cop et morissis en el cap del cantó de la...
¡Que sí, que sí, españolitos! ¡Que Franco ha muerto!