Cotiledonia
Espai de llibres i literatura Espai de llibres i literatura
Transcribed podcasts: 8
Time transcribed: 7h 56m 55s
Time transcribed: 7h 56m 55s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un cor estima un arbre, més vei que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger, conserva de ses fuers.
Bon vespre i benvinguts. Això és Cote d'Elonia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània. Aquí en el 88.8 de la freqüència modulada de Mallorca, us parla Xisco Roger, la banda tècnica, la polifacètica, la multiusos, la inigualable Maria Oliver i la Francesca Lleberda es fa càrrec de la documentació. Sabeu que ens trobem aquí en el 88.8 de la freqüència modulada, també a onamediterrania.cat.
Hola, l'Anna.
Hola. Hola, benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres una estoneta en el Dan Areco, que és la persona que du sa lliberia pròpia de Palma, que és sa plaça del Quadrado, i de la qual volem parlar amb motiu d'unes jornades. Aquestes les trobeu a tota sa informació a sa plana web de lliberia pròpia, lliberiapropia.com.
Són unes jornades que diuen primeres jornades de literatura queer. Això serà des de divendres fins a diumenge, de divendres 10 a diumenge dia 11, amb un programa del qual farem 5 cèntims, farem 4 pinzellades aquí a Escolta i la Dona. El primer de tot, el Dana, per a la gent que no sàpiga de què va això, ens podria explicar què és literatura queer.
Clar que sí. Moltes gràcies per convidar-me. Aquestes jornades, com hem dit, les meves jornades literàries queer, hem volgut donar veu i visibilitat a les veus més minoritzades i desmarges i entenem la queeritat o el queer en un sense molt ample, no com s'entén normalment o majoritàriament entenem de...
temes de dissidències de gènere o sexe, sinó que nosaltres abarquem, o sigui, entenem el que abarca tot això que queda com fora de l'hegemonia. Pot ser temes de migració, de classes, de discapacitat, de coses no normatives, de raça, i per això serien totes aquestes veus que moltes vegades són personatges o estan comptades des d'altres veus més hegemòniques o normatives, i aquí en aquestes jornades volem que
Bueno, es que nos altres mateixes ensarrem a nos altres mateixes y es como una mena de celebració desde el martes.
Dins d'informació que indiqueu en el programa, aquestes jornades que es faran des de divendres a dissabte, vosaltres mateixes, millor dit, perquè sou una lliberia especialitzada en tema de dones, o és el tema més protagonista de la vostra activitat, us feu una pregunta. Per què són necessàries les jornades literàries queer? Te faig aquesta pregunta a tu mateixa.
Bé, bé, aquesta és una de les respostes que... de les preguntes que respondrem justament amb la inauguració de les jornades, perquè el primer compensatori va d'això, justament, de la necessitat d'aquests espais. Per tant, si voleu veure la necessitat, que crec que tothom més o menys la pot intuir, doncs serà... bé, serà la resposta a la inauguració que tenim dia 10 d'octubre a l'ESADIB,
creiem que són necessàries justament perquè s'ha de donar visibilitat i normalitzar veus i subjectes que moltes vegades queden amagats i que moltes vegades no tenim veu. Sobretot és el que has dit abans, serà el dia de les escriptores, estem a prop del dia 12 d'octubre, que és una data també tan polèmica, des d'una visió de colonial i de tots aquests temes estarem parlant durant aquests dies.
La inauguració la fareu divendres i adeu. A la Escola Superior d'Art Dramàtica, que està molt a prop de la vostra llibreria. Sí, bé, nosaltres ha hagut un desencontre institucional, per tant, no podem fer servir la plaça i, de totes maneres, les jornades es celebraran a la plaça Quadrado i no a la plaça com a espai, però en els locals que estan al voltant de la plaça Quadrado, a la llibreria pròpia...
a la Ateneula Elèctrica, a l'Impossible i a les ADIP, que està a pocs metres de Plaza Quadrado, ahir farem l'inauguració. Per a l'inauguració venen escriptors com la Maria Fernanda Empuero, de l'Equador, i Gaby Davina, de Perú. Aquests dos escriptors donaran inici a les jornades i el dissabte tenim dos conversatòries i les convidades són Valentina Ver i Xiguerra, en aquest cas parlaran de
Les dues són espanyoles i parlaran d'interseccionalitat per les seves experiències vitals. Una és una escriptora trans i l'altra és una escriptora discapacitada i també parla de l'adultocentrisme. Per tant, estem parlant de diferents tipus de... aquest tipus de...
de situacions que es solapen i que fan que aquestes persones queden més marginades encara. I tancarem amb la Lucrecia Masson i Anneke Negro, en aquest cas parlaran de desig, poder i transgressió, i parlarem de desitjos i altres maneres de viure el plaer en coses no normatius.
Parlem amb el Dan Areco, que és la persona que és a càrrec de sa lliberia pròpia, una lliberia centrada en temes de feminisme i altres temes molt amplis relacionats amb totes aquestes qüestions, amb motiu d'aquestes primeres jornades de literatura queer, del qual mos està donant una mica dels seus continguts. Aquestes jornades es faran des de divendres, dia 10, fins a diumenge, dia 12,
i trobeu totes la informació des de les jornades a la plana web de lliberiapropia.com. Entre les activitats que teniu anunciades per aquests tres dies, jo el que he trobat a la vostra informació és una exposició, dissidències gràfiques? Sí, sí, totalment cert. És una exposició, és un projecte col·laboratiu, que crec que són quatre o cinc artistes, que a més són migrants,
i tot el que estem fent estan damunt d'un suport, estan intentant plasmar amb diferents tècniques gràfiques les seves experiències de migració i van començar en el seu territori on habiten i aquí el posarem en conjunt i faran una exposició col·lectiva d'aquestes peces que van intervenir cadascuna per separat. Això serà diumenge i també
es tancarà amb un entrenament tuerquero, que també és un manifest de colonial en moviment. Això es farà a l'impossible. El tancament serà més de tot l'estat en comú, de com hem viscut aquest conversatori, amb aquesta exposició i acabarem les jornades amb goig i desobediència i mouen els cos. A la plana web teniu anunciat un taller, bé, com que no som en horari infantil, podem dir com es diu aquest taller, que és les gordes, també follem.
Sí, sí. Això en què consisteix? Sí, és una performance que farà un artista també que és guionat, que és quiminòloga, treballadora sexual i està estudiant sexologia, i farà una performance parlant de coses no normatius i com atravesen l'experiència del desig.
En la plena web vostra, Aldana, comenteu que, a més de tot aquest contingut, dels tallers, de les intervencions, de les escriptores que venen de fora, comenteu, això és una invitació a repensar el queer i la interseccionalitat com a formes de resistència? Sí. Sí, sí, perquè el que volem és donar-li un poc sa volta i no parlar...
des d'un victimisme, des d'un sofriment, si no tot és contrari. Nosaltres estem en els margens i volem quedar-nos en els margens. No estem cercant una assimilació ni una acceptació, sinó que des dels nostres llocs d'on ens trobem volem parlar i volem quedar on som. La idea també és un poc desplaçar el pensament, desplaçar la mirada i no sempre tenir...
aquesta mirada centralitzada de com se mira cap als marges i cap als costats. Sí, disculpa, no. No, no, sinó mirar-nos nosaltres mateixos de on som, que també és un centre. Hem de dir que són unes jornades autogestionades. De fet, heu fet això que es diu un co-funding o micromecenatge, que també aquesta paraula. També heu fet un concert per tenir fons per aquestes jornades. La cosa ha marxat bé?
Sí, la veritat és que sí, sí, com has dit, hem fet un concert la setmana passada, amb un súper bon rollo i éxit, estàs molt, molt, no sé, molt bonic, és el que es va crear l'ambient, també eren les dones i dissidencies en l'escenari, el concert per aconseguir els fons, per, bueno, per, com vos podeu imaginar, unes jornades d'aquest tipus té molt de despeses, no?, de molts honoraris, etc, etc.
i hem fet aquest micromesenatge amb el qual hem arribat a aconseguir l'objectiu. Encara està obert, crec que 48 hores més, però si voleu continuar a aportar i a donar col·laboració, encara són benvingudes, es diu Berkami, i sí, ho hem fet 100% autogestionat perquè no hem tingut subvencions ni patrocinadors, però també
per demostrar que és possible. Amb la col·laboració i la xarxa se poden fer coses també de qualitat i pot ser més petites i no tant. I això és també un repte que ens vam posar i el vam aconseguir. Estem molt contentes. Que bé. Enhorabona. Nalda Nareko, que és la responsable de la lliberia pròpia a la plaça del Quadrado de Palma i amb qui hem parlat una estoneta d'aquestes primeres jornades de literatura queer
que es faran a diversos escenaris tot entorn de la plaça del Quadrador de Palma, des d'aquest divendres dia 10 fins a diumenge 12 d'octubre, i del qual trobeu tota la informació a la seva plana web, lliberiapropia.com. Dana, gràcies per ser amb nosaltres una estona i res, que sigui tot un èxit. Moltíssimes gràcies. El que sí que volia recordar és que totes les activitats són gratuïtes. Cal inscripció perquè l'aforament és limitat, però tot és fora cost. Moltes gràcies.
Gràcies, que vagi bé. Adeu. Adeu, gràcies.
Aquest dia es parla fa anys que es parla de la qüestió d'Israel i Palestina, i per això la banda sonora nostra, que sempre són músiques de pel·lícules basades en obres literàries, és aquesta, que és la música que va crear Ernest Gold per la pel·lícula Exodus, d'Autopreminger de 1960, basada en la novel·la de Leon Uris. És una història que va...
tendeix una mica cap al que llavors eren els ideals o la reivindicació de l'estat d'Israel. Però també és una pel·lícula en la qual surten palestins disposats a la pau i també surten israelíes no gaire disposats a la pau. Éxode.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, Francesca. Hola, què tal, Xisco? Benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres una Francesca Llebert, que és la documentalista d'aquest programa, d'Escoti d'Alònia. De fet, ha estat col·laboradora al llarg de molt de temps en el Bon Dia, dona mediterrània. És graduada en Història de l'Art. Destaca pel seu vessant de divulgadora de les dones artistes, que bona falta que fa...
Però volíem parlar amb ella perquè dia 14, la setmana que ve, iniciarà un curs. Són cursos que fa a Fundació Sanostra, a Cantàpera, a Palma. I com dic, farà un curs, iniciarà de dia 14 d'octubre a dia 25 de novembre, que es diu Los Amigos de Miró. I ens ha cridat molta atenció que el primer amic de Miró, que surt per aquí, és en Hemingway, amb la qual cosa tenim aquest motiu literari, si voleu dir, per parlar...
d'aquesta curiosa relació d'en Joan Miró, artista tan vinculat a Mallorca amb un dels grans noms de la literatura universal com és Nenes Hemingway. Com és que dos personatges de diferents, un català, un americà, un escriptor, un pintor, varen tenir una relació, una amistat important? El primer de tot és que la majoria dels amics de Miró, dels quals parlarem en aquest curs, són amics que va conèixer Miró a París.
I aleshores, estant a París, Cíldia Beach, que va ser la propietària de la Shakespeare Company, també va introduir Hemingway, Hemingway va introduir aquest russany, i aquest russany no li agradava molt el treball de Miró, però una de les coses que tenien plegats en comú o en decisió era la boxa, que seria interessant veure en Hemingway 1,82 m,
i en Miró fent desparring en un metro cinquanta vuit, però una de les coses que compartia en plegats, l'afició per l'esport. I en una de les visites que va fer Hemingway a l'atelier de Miró, que compartia amb Andre Masson, va descobrir aquest quadre tan fascinant que Hemingway sempre va dir que era una cosa meravellosa, que no és altra que la magia. De cert,
en paraules de Hemingway, ell va dir, va tenir la massiva durant molt de temps, durant la seva casa a Cuba, deia, tiene en él todo cuanto sientes hacia España cuando estás allí y todo lo que sientes cuando estás lejos y no puedes volver. O sigui, pràcticament, en Hemingway se va enamorar d'aquest quadre de Miró. És que en Hemingway estava enamorat d'Espanya, per començar. I aleshores, no només va...
aconseguir aquest quadre, que la història de com va aconseguir també és molt interessant, és quasi una pel·lícula, va gaudir d'aquest quadre durant molts anys, però sí que va mantenir una relació amb en Miró que se va, diguéssim, aturar, no epistolàriament, perquè se varen escriure cartes i postals, etcètera, però fins l'any 40, quan els nascits van venir a dir a França,
De fet, una de les coses que va visitar amb la seva segona dona, Pauline Seifert, va ser la Macia a Montroig, va estar convidat a Montmiró.
Parlem amb la Francesca Llebert, que és graduada en Història de l'Art, parlem d'aquesta curiosa amistat entre en Joan Miró i Ernest Hemingway, aprofitant que dia 14 ja començarà aquest curs, Los Amigos de Miró, que és un curs de la Fundació Sanostra, que es fan a cantar per a Palma, trobar-vos informació d'aquest curs i d'altres que es fan a fundaciosanostra.es. És curiós perquè la pel·lícula Midnight in Paris, que en Hemingway surt com a personatge, a més és una interpretació colossal,
Hi ha un moment en el qual es refereix a Ernest Hemingway, es personatge de Ernest Hemingway, es refereix a Picasso i diu, és un gran artista, però no és Miró. No, i jo crec que aquí hi ha un vessant molt important que és el tarannà o és el caràcter de Miró. Miró era una persona molt contenida, molt discreta, que no va fer mai escàndol, que no donava res per xerrar ni xafardejar,
I aquesta mena de caràcter li agradava molt a en Hemingway, cosa que no soportava, per exemple, en Picasso, que ja sabem tots que era un femellut, i aquesta fama que tenia al París. I també és veritat que, al contrari de Miró, en Hemingway, en Scott Fitzgerald, que també surt de la pel·lícula, en Juntos Passos, tenien unes borratxeres bestials, i en canvi Miró era una persona sempre molt comedida, tant en el menjar, en el bo, etcètera.
I jo crec que aquest antagonisme és el que agrada molt. I un dels amics del que parlarem també en altra ponència és Alexander Calder, director americà, que tenen un dia i un any de diferència amb en Hemingway. És molt curiós que en Miró va tenir dos amics molt similars en el sentit de gaudir de la vida, tenir un terrenar molt més...
Molt més alegre, si vols, perquè en Miró sempre patia molt pintant, no? I en Hemingway també patia molt escrivint. Tenen moltes coses, molt més coses en comú del que la gent podria pensar. Però això s'ha de descobrir fent el curs.
És un curs que es diu Los Amigos de Miró, aprofitant aquí en el Cotildoni aquest vincle, en el Hemingway, una vessant literària, per així dir-ho, i és un curs que es farà de dia 14 d'octubre a 25 de novembre, en els cursos de la Fundació Sol Nostre, Cantàpera, i del qual parlem amb la persona que serà la seva professora, que és la Francesca Llebert.
Abans hem fet referència a la pel·lícula Midnight in Paris i una altra persona que s'ha relacionat amb Hemingway i amb Mallorca és Nair Arthur Stein, que és aquella famosa que li va dir a Robert Graves si pots suportar el paradís, vine cap a Mallorca. Sí, també quan va veure el retrat que l'havia fet en Picasso, li va dir no m'assembla res i diu no te preocupis que ja t'assemblaràs.
És molt curiós perquè hi ha una mena d'autobiografia o pseudobiografia escrita per la parella de Neger Trostany, Aristocles, que deia que era molt estrany veure aquest personatge en Hemingway, que era una mena de macho alfa, diríem ara, la relació que tenia, el vincle que tenia, la confiança que tenia en Neger Trostany, que era obvi i de coneixement total, que era lesbiana.
I fins i tot Elie Stocles va dir una vegada que tenien una geologia però que no acabava d'entendre aquesta relació. De fet, Gertrude Stein va ser la madrina del primer fill d'en Hemingway. O sigui que hi havia un vincle emocional molt fort. De fet, a la pel·lícula, el personatge de Hemingway diu... Sempre m'enrefio d'ella. Quan he de donar... Perquè Hemingway no volia donar a llegir les seves narracions, però en Gertrude Stein sí.
Exacte, només se fiava d'ell. No van acabar molt bé, la veritat és que no, però també són coses que també s'expliquen en el curs i també he de dir que aquest curs és interessant per la gent que, si s'acosta a la llotja o a la Fundació Miró o a l'Esvaluart o a l'Esvaluart, enguany tenim l'oportunitat de gaudir d'aquesta retrospectiva tan gran i tan bona de les obres de Miró fins al novembre i en altres bandes fins al febrer, però...
és una bona manera de no tan sols conèixer els amics, sinó també parlant de l'evolució pictòrica. Evidentment, començant per la Messia, que va ser propietat d'en Joan Miró, però al llarg dels amics anirem veure'ns tota l'evolució pictòrica d'en Miró fins pràcticament als seus darrers dies. Sí, feia referència a la Messia, que va ser propietat d'Ernest Hemingway.
Bé, aquest curs Hemingway ens ha sortit aquest aspecte literari, aquest aspecte tan curiós que és l'amistat entre el pintor Joan Miró i l'escriptor Ernest Hemingway. Serà la primera sessió.
que farà na Francesca Llebert fins al seu curs Los Amigos de Miró. Això és un curs que es farà des de dimarts 14 d'octubre fins a dimarts 25 de novembre, curs de la Fundació Sanostra, Cantàpera, del qual trobeu tota la informació a fundaciosanostra.es. Per cert, que na Francesca mateixa,
També farà dos cursos més. Abans he comentat que és una divulgadora de les artistes dones, que és una cosa ben necessària. Farà un curs que es dirà La mirada femenina en l'arte 2.0. Això serà de dia 2 de desembre fins a 10 de febrer.
I després, ja dins el 2025, farà un altre curs, l'Artes per tot arreu, o l'Artes per totes partes, del 14 d'abril al 26 de maig. Aquest també té relació amb els llibres, perquè resulta que un dels llocs on l'Artes per tot és les portades dels llibres. Sí, i mira, hi ha un autor, Joel Dickert,
és un escriptor suís, que va ser molt famós, és un best-seller, que l'editorial Alfaguara, no sé quin és el director artístic, però pràcticament el 99% de les portades d'Alfaguara dels llibres de Joel Rickert són quadres d'Edward Hopper. És curiós. I per altra banda, hi ha un quadre molt famós d'un autor, d'un pintor que m'agrada molt,
que es diu Wilhelm Hammershoy, danès, que és una dona d'esquena que porta una safata i és la seva dona, Ira Ilsted. I aquesta portada s'ha repetit en milers de llibres a tot el món. Però és una cosa curiosa que molt poca gent coneix la trajectòria d'aquest Hammershoy. I de Set tenen en comú tant en Hammershoy com en Edder Hopper i fins i tot diria que Vermes aquesta mena de quadre
amb un poc de melancolia, hi ha un silenci, no saps molt bé què passa, què fa aquesta dona d'esquena, o què fa aquesta dona que gins un paper tota sola en una habitació d'hotel tan típica d'en Hopper. Fins i tot, fixa't que el Museu Thyssen de Madrid farà la primera retrospectiva important a Espanya des del febrer al mes de maig de l'any que ve amb motiu del centenari de la mort d'aquest pintor danès Wilhelm Hammersholt.
Aleshores, en aquest curs descobrirem petites coses curioses o potser pintors no tan coneguts que estan un poc pertot arreu.
Portades de llibres relacionats amb l'art, amb el curs L'art és per tot arreu, un altre curs que serà La mirada femenina en l'art 2.0 i aquesta curiosíssima relació, aquesta amistat entre Ernest Hemingway, escriptor, i Joan Miró, pintor, que serà la primera sessió del curs Los amigos de Miró.
Tres cursos que faran Francesca Llebert, que és la nostra documentalista d'Escotileonia, que és graduada en Història de l'Art i amb la qual hem parlat aquesta estoneta. I trobar-vos informació d'aquest cursos a la plana web, fundaciósanostra.es. Francesca, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estona i res, escolta, que sigui tot un èxit. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adeu. Adeu.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Des al web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escoltar Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
L'escola pren la paraula. El programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
2 i 2 són 4, 4 i 2 són 6, escola arreglada i frustrada. No parles ni jugues si no tens permís, la creu, la sotana i la vara. Conjuguem presents imperfectes, li restem la X al futur. Castrem a les feres, al centre, esforç de treball del segle XXI.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hola, Miquel Àngel. Com estàs, Xisco? Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres el Miquel Àngel Llauguer, que és escriptor, és poeta, és traductor, i del qual parlarem no d'un llibre, sinó de dos, perquè aquest dissabte que ve, això serà a les 12 del migdia, s'hi haveria molt de llibres de Manecó,
presentarà el seu llibre més recent, que es diu Díptid de la balena, publicat per Enziola, i també presentarà La faula, que és un text clàssic medieval d'en Guillem de Torrella, del qual ha fet una nova edició amb traducció en català contemporani,
i amb el text original, evidentment, que ha estat publicat per Nova Editorial Moll. Una conversa que farà juntament amb en Jaume Claret, historiador i crític, i en Maria Oliver, biòloga. Dues balenes, dos llibres amb balena, és el lema d'aquesta presentació. Per què balenes, Miquel Àngel?
Jo crec que la coincidència és una mica casual. És a dir, hi ha el llibre del llibre de la balena, que està format de dues històries, i una d'elles sí que té com a element central una balena, perquè és un record d'infància d'una vegada que va morir una balena a Colònia Sant Pere i la va veure, després en podem parlar,
I l'altra, la faula d'en Guiana Torrolles, un relat efectivament medieval, fantàstic, artúric, en què el protagonista fa una mica de... fa el trajecte entre Mallorca i aquesta illa encantada d'home damunt d'una balena. Però, bueno, és una coincidència que quasi vaig anar a caure després, a posteriori, una vegada feta. No és que jo cercàs fer dos llibres d'en balena. Però, bueno, aquesta coincidència m'ha permès fer...
Aquesta presentació l'obre amb aquest nom de dos llibres amb balena. Presentació que serà aquest dissabte a les 12 del migdia, a la llibreia, molt de llibres, amb aquests dos llibres dels quals parlem una estoneta, Dicti de la balena, publicat per Enciola, i La faula de Guillem de Torrella, publicada per Nova Editorial Moll. Dicti de la balena són dues històries autobiogràfiques, basades en històries reals,
de les quals la primera és aquesta que es diu Operació Managua i la segona és la Balena de la Colònia. Operació Managua que realment es va produir. Això era l'any 1973 a Mallorca. En què consistia aquella història? Bé, al final de l'any 72 hi va haver un terratre molt devastador a Managua, la capital de Nicaragua, i l'Ajuntament de Palma, aquell ajuntament tardofranquista,
va tenir l'iniciativa de dur 100 nins de Managua a Palma, un centenar de nins, a passar uns dies amb una família. I nosaltres havíem de ser, que a nostre, ens vam apuntar per ser una d'aquestes famílies d'acollida, però finalment no ho vam ser per circumstàncies que es compten en aquest relat. Aleshores, és un relat d'una mica una perplexitat d'un infant, jo tenia llavors 10 anys, encara no ho fets,
que estava impressionat per l'altre retrear molt, que li havia impressionat això que de natura pogués ser tan cruel, però també la proporcitat de no poder tenir aquell infant que a mi m'havia fet il·lusió tenir, i una sèrie també d'elements històric, la dictadura de Somoza que hi havia llavors a Nicaragua, és una espècie de record infantil, però que també és barratge d'història personal, història col·lectiva, i que té algun element també de reflexió.
Sí, de fet, apareix una figura important de la transició democràtica, com va ser ton pare, que va ser regidor de l'Ajuntament de Palma. Sí, en un pare que s'havia apuntat d'un d'aquests infants, perquè l'Ajuntament de Palma era el que havia tingut la iniciativa,
però una vegada que va anar a l'aeroportes al Can Inn va veure que aquests nens que havien duit no s'ajustaven en el perfil dels més necessitats, per dir-ho així. Una vegada arribat a Managua l'avió que havia no liejat el Sajuntament de Palma, l'edictor de Somofista va col·locar els nens que...
una mica, trobava fins al punt que un dels que va, gran sorpresa, un dels que va arribar va ser un dels fills del dictador Samofa, que també va estar per palma una temporada.
L'altra història que integra aquest díptic de La balena, de Miquel-Angell Joller, publicat per Enciola, es diu La balena de la colònia, llegeix només és començament, d'acord? Molts anys després, davant el blanc cremat de la pantalla, l'escriptor Seixentí recorda el capvespe remor en què son pare el va portar a conèixer La balena. Aquest paràgrama sona moltíssim a una altra cosa, eh?
Sí, efectivament. Jo ja l'he posat confiant que hi hagi molts lectors que el reconeguin, el famós inici de 100 anys de soledat. Però, a part d'aquest joll literari, també parteix d'un record, d'un fet, que és una balena, que l'any 76, en aquest cas, una mica més tard, va encallar la colònia Sant Pere i va morir allà, i totes les peripècies que va tenir...
I això faig un joc que recompte aquestes peripècies, té una part d'investigació, perquè he anat a cercar diaris antics, he parlat amb gent, però no vol ser un llibre d'investigació profunda, sinó de record personal i tot una mica de joc literari. Després ja he barrejat com una espècie de... Bé, no l'he de contar tot, però a partir d'un fet que va passar quan jo tenia, en aquest cas, 12 anys, que me va quedar sempre molt marcat, segur que me va impressionar,
I després que sempre he tingut present i que sempre he tingut idea que he de fer alguna cosa de literatura a partir d'aquesta balena. Tu volies ser com Félix Rodríguez de la Fuente, també. Ah, sí, això ho dic. Bueno, aquest llibre conta coses de la meva infància.
I així com en el primer cont, aquell infant, que aquella iniciativa qualitativa, aquelles coses qualitatives d'ajuda a infants, li estirava molt, aquí cont, que llavors jo era un infant, que el meu model de vida, que li encantaven els animals, i el meu model era fer-li ròstica de la fuente, però com ho hem determinat, va canviar. I el que li va agradar era llegir, escriure i fer contes, i que també hauria volgut fer contes a partir de la balena.
Presentació conjunta de dos llibres que farà Miquel Àngel Llauguer aquest dissabte que ve, a les 12 del migdia, se hi verà un món de llibres. Un és aquest díptic de la balena, amb dues narracions seves. L'altre és La faula, de Guillem de Torrella, publicat per Nova Editorial Moll, una nova publicació d'aquest clàssic de la literatura medieval d'un autor mallorquí, que a banda d'un estudi preliminar, que és superinteressant, que esteu,
ofereixen la versió original, que no és exactament en català, és en òxita, i una versió en català contemporani, per així dir-ho, però també versificada, la qual cosa té el seu mèrit. Bé, anem per part. Bé, primera introducció. Gràcies per les proves que has dit. Jo intento que sigui interessant i que expliqui el que és la faula. Sí que he d'aclarir que no és una introducció...
D'especialista, jo no som un medievalista, jo el que he fet és llegir, el que han escrit és que realment en saben, llegir tot el que s'ha escrit sobre la faula i oferir a l'actor un panorama de què és aquell poema, des del punt de vista de qui era l'autor, que compta relacions literàries que pugui tenir amb altres obres literàries del moment.
Després, sí, la llengua literària en realitat és l'occità, bueno, ara dic que és l'occità, en aquell moment se parlava de provençal, perquè el provençal en aquell moment era la llengua poètica, qui volia fer poesia, quasi tothom, en Ramon Llull l'havia fet en català, però quasi tothom que volia fer poesia en el segle XIII, en el segle XIV, la feien provençal.
El que passa és que el provençal antic i el català antic no són dues llengües tan llunyanes, però estrictament parlant és provençal, i per això jo no parlo d'una versió, d'una nova versió, sinó d'una traducció. I el tercer element que has dit és això de conservar el mòbil de rima i de mètrica. La faula era el llibre que havia estat traduït, havia estat traduït en prosa, en vers lliure,
Però jo volia que el lecto actual reproduïs aquella experiència de lectura, que li conti en aquella història, amb versos de vuit síl·labes que rimen de dos en dos, que siguen noves rimades. Són versos de vuit síl·labes que van rimant d'un parell de dos successives. I aquesta ha estat la meva voluntat. Parteix d'una idea meva de la traducció, que quan té un text original que té rima immètrica...
Hi ha una forma de fidelitat que és traduir-ho, hi ha una forma de fidelitat que és la fidelitat literal. Hi ha una altra forma de fidelitat, per mi tan important, que és la de reproduir aquell mot formal, per dir-ho així. I això és el que he fet, no?
Si no coneixeu la faula, és apassinant. És un autor mallorquí, d'allà cap a l'any 1300 i busques, que allà mateix escriu sa història i és el protagonista. Està passejant per Soya, puja una balena, va a una illa i allà se troba Namborgana i el rei Artus amb una serp que parla. És una història apassinant.
Sí, és una història que, d'una part, és aquest gènere del viatge fantàstic, del viatge a l'ultramont, de viatge a un món... de l'ultramont imaginari, però també té un element artúric, perquè se troba, efectivament, amb el rei Artús, que en aquesta narració no està enterrat a un avalon, diguem, britànic o nòrdic, sinó que està enterrat a una illa de la Mediterrània,
que molts identifiquen en Sicília, que la majoria d'autors que ho han estudiat identifiquen en Sicília. I aquest element ho fa important, perquè la narrativa autúrica, les narracions del món artúric, van ser un món popularíssim a la segona part de l'edat mitjana. És una de les coses que la gent que llegia més llegia. I en català no hi ha molta literatura artúrica,
I això també en fa una peça important. És possible que sigui la peça artúrica més important de la literatura catalana i això en si ja té un interès a part de l'encant que jo crec que té aquesta història. Una història que, a més a més, s'ha dit, s'ha dit, una d'aquestes possibles, que podria ser un símbol dels partidaris de Jaume III, que ja sabeu que va perdre sa corona, i... Vaja, és una interpretació política que s'ha fet de la faula. És una interpretació política...
bastant que té suport gairebé del consens dels que l'han estudiada. I dic gairebé perquè hi ha alguna veu discrepant i alguna veu discrepant important. Però fet és així. Jaume III ja havia perdut la batalla de Llut Major i el seu fill, l'infant, Jaume, estava tancat, però hi havia partidaris,
que fos el rei, que recuperar la corona de Mallorca per a ell, no? I aleshores hi pot haver un cert paral·lelisme entre la figura d'Artús, que està tancat dins una gàbia, etcètera, i aquest infant tancat, en què els partidaris de la casa de Mallorca veien una imatge d'una possible restauració, una restauració que efectivament
no va arribar, però sí, aquesta seria la lectura política que, ja dic, la majoria d'estudiosos li va bueno.
Dues llibres, dues narracions autobiogràfiques d'Híptid de la balena, publicat per Enciola, i la seva edició i traducció de La Faula, publicat per Nova Editorial Moll, dos llibres que en Miquelan Lleguer presentarà, juntament amb Jaume Claret i na Maria Oliver, aquest dissabte, dia 11, a les 12 del migdia, a la llibreria Mont de Llibres. Miquelan Lleguer, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estona, i escolta, enhorabona, perquè són dos llibres magnífics. Moltes gràcies a vosaltres. Déu, que vagi bé.
Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
organitza aquí a Mallorca la tercera edició del seu seminari Tot literatura infantil i juvenil. Serà una jornada que es titula Herència i relleu. Arrencarà amb una intervenció de la Catalina Valriu sobre la literatura infantil a les Illes Balears.
Haurà una entrevista d'Anna Marina Llompart amb Rosa Maria Colom i també es farà el lliurament del Premi Aurora Díaz-Plaja, el millor article d'anàlisi, estudi o investigació dedicat a aspectes de la literatura infantil i juvenil catalana. Aquesta jornada es tancarà amb una taula rodona compartida per n'Adrià Aguacil, Clàudia Serra i Llucia Serra i moderada per Tina Vallès. I trobeu totes la informació a sa plana web web
des d'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, un seminari de literatura infantil i juvenil que es farà demà dimecres d'hora baixa aquí a Mallorca.
Ja us ho comentava en els començaments del programa, dilluns que ve, dia 13, celebrarà el Dia de les Escriptores. I això perquè sempre celebra el dilluns més proper al 15 d'octubre, que és el dia de Santa Teresa de Jesús, il·lustre escriptora.
I de fet, la xarxa de Biblioteques de Mallorca fa difusió d'aquesta celebració amb el lema Escriviu, companyes. Entre d'altres activitats que es faran amb motiu d'aquesta celebració a Mallorca del Dia de la Dona Escriptora, les Biblioteques de Calvià han organitzat pel mateix dilluns dia 13 a partir de les 10.30 del matí.
Una activitat que ens estirarà en una interpretació que farà anar a Margarida Mengual d'escrits, de textos de la Gloria Fuertes. Una nova edició per commemorar el Dia de la Dona Escriptora i que aprofitem per donar des d'aquí el molt d'any, si s'anarabona, a totes les dones de Mallorca que escriuen. I és teu germà petit, i és teu germà petit, d'haver-te
Tu em pares cap allà, tu em pares cap allà, i ta mare es monja. I és teu germà petit, i és teu germà petit, va perquè monja. Tu em pares una col, tu em pares una col, ta mare es preva. I és teu germà petit, i és teu germà petit, és una sèrie.
I és teu germà petit. I és teu germà petit. Seu a la fresca. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Qualcú vol participar al nou set 1-1-1-1-2-2. En els gols d'en Sallidarder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar a aquesta final anirà administrant tots els jugadors o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar al Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
A la sala d'actes de l'edifici de la Universitat de les Illes Balears...
carrer Miquel del Sant Solivet 2 de Palma, tendrà lloc aquest seminari de literatura infantil i juvenil organitzat per l'Associació d'Escriptors en llengua catalana a Mallorca. Trobeu totes informació del seu contingut a la plana web de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana, escriptors.cat.
Demà dimecres, dia 8, a les 8 del vespre, a Can Lliro, carrer Gwangiteres, 42, de Manecó, presentació del llibre Les Rutes de l'Ament, de Miquel López-Caspi, publicat pel Tall, una activitat organitzada per l'Obre Cultural Balear de Manecó, amb Bernat Nadal, Mari Antonia Badell i Soto.
Dillous, dia 9, a les 7 de sota baixa, això serà la llibre Espirafox, a Inca, presentació del llibre Filosofia en Flames, de Nachisca Omar, presentació que compartiran, per a per allò, Toni Bullós al piano i s'autora.
Dijous, dia 9, a les 7 de Sola Baixa, s'hi veria Quarqueixent, carrer del Ruï, número 5 de Palma, presentació de prosa de combat de Manolo Pedrolo, amb Júlia Olleda i amb el nostre company Tomà Martí.
Tijous, dia 9, a les 7 de l'hora baixa, s'hi veria Drac de Malli, carrer Gironi, antic número 1 de Palma, una conversa sobre publicar Anna Harand avui, amb n'Estefania Fantautzi i Miquel Àngel Ballester.
Una altra activitat, dijous 19, això serà a les set i mitja a la baixa, a la lliberia Biblioteca de Babal, al carrer Aravei número 3 de Palma. Presentació del llibre La casa Turinger, de Panaiti Strati, amb Ignaci de Llorenç i Marta Salis.
Els divendres, dia 10, a les 6 de l'hora baixa, a Can Oleo, al carrer Modena número 4 de Palma, presentació del llibre Seasons Art and Ethics i Nàlia Smith, de José Igor Pietro Arranz i Sònia Snircova, una activitat organitzada per la Universitat de les Illes Balears.
Tres presentacions que es faran els pròxims dies del llibre de Maria Escalas, No va quedar res. El divendres dia 10, a les 7 de Sora Baixa, serà aquí mateix, a Can Alcover, en el carrer Sant Alonso, 24 de Palma, compartida amb Josep Vidal Illanes i organitzada per la llibreia Quarqueixent. El dissabte dia 11, al local de l'Obre Cultural Balea de Campos, a les 7 de Sora Baixa, nova presentació de No va quedar res de Maria Escalas amb en Joan Pons.
I és dilluns, dia 13, a les 7 de Sora Baixa, Maria Escala es presentarà No va quedar res, a Salliberia Espirefocs, a Inca. És divendres, dia 10, a les 7 de Sora Baixa, Salliberia Rata Corner, Antoni Marqués 34 de Palma, Roy Couzeiro presenta Balló a Sin fetge de Muerte, juntament amb Anna Maria de Lourdes Pereira i amb música d'Anna Emilia Rodrigo.
Divendres, dia 10, a les 7.30, al centre, a Lloret de Vistalegre, presentació del llibre L'obra del cançoner popular de Catalunya, Llorito Mallorca, d'Andreu Ramis. Una presentació compartida amb Amadeu Corbera, Natàlia Tascón i Delfí Molent.
Us recordem que des de divendres dia 10 fins a diumenge dia 12 a sa plaça del Quadrado de Palma es duran a terme aquestes primeres jornades de literatura queer organitzades per sa lliberia pròpia. Trobeu tota la informació a lliberiapropia.com.
També us recordam que dissabte i onze a les dotze del migdia s'alliberia Mont de Llibres de Manacó. Miquel Àngel Lleuller presentarà dos llibres, Díptid de la Balena, D'Anciola i una nova edició de La Faula de Nova Editorial Moll, compartida aquesta presentació amb en Jaume Claret i en Maria Olivera.
Dimarts, dia 14, a les 7 de l'hora baixa, a la col·lectiva Geroni Pou Nou de Palma, presentació del mallorquinisme polític, publicat per Llenar Montaner, amb Antoni Marimón, Joan Pau Jordà, Miquel Amengual i Miquel Vidal.
Dilluns, dia 13, se celebra el Dia de l'Escriptora i entre les activitats programades per les biblioteques de Mallorca estarà aquesta activitat a càrrec d'ana Margalida Bengual sobre textos d'ana Gloria Fortes. Això serà a l'Ajuntament de Calvià, es dilluns 13, a partir de les 10.30.
Aquí a Can Alcover, haurà el dimarts dia 14, a les 7.30 de Sora Baixa, organitzada per l'Obre Cultural Balear de Palma, un homenatge a Josep Maria Llampart amb lectura de poemes a Can Alcover, a les 7.30 de Sora Baixa, aquí a Nescarre Sant Alonso. Lectura de poemes del llibre La capella dels dolors.
Més jo en part aquesta exposició, que també es fa en el cobert, fins dia 30 de novembre. Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Això ha estat la nostra llenda, patrocinada per Colònia, caixa d'estalvis de Ponyensa, colònia.com.
És dia 9, justament és aquest dijous, dia 9 d'octubre, és el dia del País Valencià. Amb aquest motiu aquesta cançó és una cançó i un poema de dos valencians. Interpreta Novidi Montlló, els poemes d'en Vicent Andrés Estellers. No hi havia a València uns amants com nosaltres. I això ho posem aquí en homenatge als nostres germans dels País Valencià.
Fins aquí aquest Cot i l'Odònia. Us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica, la Inigua L'Oble, Maria Oliver, de sa documentació es fa càrrec a Francesc Callalabert, i sabeu que m'ho trobava aquí, en el 88.8, de sa freqüència modulada a Mallorca, a onamediterránea.cat i aixats llarges. Bon vespre i bones lectures. Ferozment ens amaven des del matí a la nit.
Tot ho recorda mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara empren aquell vent a l'amor i rodarem per terra entre braços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliments i teles. Es desperta de sobte com un vell huracà i ens tomba en terra els dos. Ens adjunta, ens empenya.
Jo desigava voltes, un amor educat, i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle, i després, el pesó d'una orella. El nostre amor.
És un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra d'anar a revolcons entre braços i raps. Què voleu que hi faça? Elementals ja ho sé! Ignorem el Petrarca, ignorem moltes coses. Les estances de Ripo i les rimes de Becker. Després, tombats en terra,
Un cor estima un arbre, més vei que l'olivera, més poderós que el roure, més bar que el taronger, conserva de ses fuers.
Bon vespre i benvinguts. Això és Cote d'Elonia, el programa de llibres i literatura d'Ona Mediterrània. Aquí en el 88.8 de la freqüència modulada de Mallorca, us parla Xisco Roger, la banda tècnica, la polifacètica, la multiusos, la inigualable Maria Oliver i la Francesca Lleberda es fa càrrec de la documentació. Sabeu que ens trobem aquí en el 88.8 de la freqüència modulada, també a onamediterrania.cat.
Hola, l'Anna.
Hola. Hola, benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres una estoneta en el Dan Areco, que és la persona que du sa lliberia pròpia de Palma, que és sa plaça del Quadrado, i de la qual volem parlar amb motiu d'unes jornades. Aquestes les trobeu a tota sa informació a sa plana web de lliberia pròpia, lliberiapropia.com.
Són unes jornades que diuen primeres jornades de literatura queer. Això serà des de divendres fins a diumenge, de divendres 10 a diumenge dia 11, amb un programa del qual farem 5 cèntims, farem 4 pinzellades aquí a Escolta i la Dona. El primer de tot, el Dana, per a la gent que no sàpiga de què va això, ens podria explicar què és literatura queer.
Clar que sí. Moltes gràcies per convidar-me. Aquestes jornades, com hem dit, les meves jornades literàries queer, hem volgut donar veu i visibilitat a les veus més minoritzades i desmarges i entenem la queeritat o el queer en un sense molt ample, no com s'entén normalment o majoritàriament entenem de...
temes de dissidències de gènere o sexe, sinó que nosaltres abarquem, o sigui, entenem el que abarca tot això que queda com fora de l'hegemonia. Pot ser temes de migració, de classes, de discapacitat, de coses no normatives, de raça, i per això serien totes aquestes veus que moltes vegades són personatges o estan comptades des d'altres veus més hegemòniques o normatives, i aquí en aquestes jornades volem que
Bueno, es que nos altres mateixes ensarrem a nos altres mateixes y es como una mena de celebració desde el martes.
Dins d'informació que indiqueu en el programa, aquestes jornades que es faran des de divendres a dissabte, vosaltres mateixes, millor dit, perquè sou una lliberia especialitzada en tema de dones, o és el tema més protagonista de la vostra activitat, us feu una pregunta. Per què són necessàries les jornades literàries queer? Te faig aquesta pregunta a tu mateixa.
Bé, bé, aquesta és una de les respostes que... de les preguntes que respondrem justament amb la inauguració de les jornades, perquè el primer compensatori va d'això, justament, de la necessitat d'aquests espais. Per tant, si voleu veure la necessitat, que crec que tothom més o menys la pot intuir, doncs serà... bé, serà la resposta a la inauguració que tenim dia 10 d'octubre a l'ESADIB,
creiem que són necessàries justament perquè s'ha de donar visibilitat i normalitzar veus i subjectes que moltes vegades queden amagats i que moltes vegades no tenim veu. Sobretot és el que has dit abans, serà el dia de les escriptores, estem a prop del dia 12 d'octubre, que és una data també tan polèmica, des d'una visió de colonial i de tots aquests temes estarem parlant durant aquests dies.
La inauguració la fareu divendres i adeu. A la Escola Superior d'Art Dramàtica, que està molt a prop de la vostra llibreria. Sí, bé, nosaltres ha hagut un desencontre institucional, per tant, no podem fer servir la plaça i, de totes maneres, les jornades es celebraran a la plaça Quadrado i no a la plaça com a espai, però en els locals que estan al voltant de la plaça Quadrado, a la llibreria pròpia...
a la Ateneula Elèctrica, a l'Impossible i a les ADIP, que està a pocs metres de Plaza Quadrado, ahir farem l'inauguració. Per a l'inauguració venen escriptors com la Maria Fernanda Empuero, de l'Equador, i Gaby Davina, de Perú. Aquests dos escriptors donaran inici a les jornades i el dissabte tenim dos conversatòries i les convidades són Valentina Ver i Xiguerra, en aquest cas parlaran de
Les dues són espanyoles i parlaran d'interseccionalitat per les seves experiències vitals. Una és una escriptora trans i l'altra és una escriptora discapacitada i també parla de l'adultocentrisme. Per tant, estem parlant de diferents tipus de... aquest tipus de...
de situacions que es solapen i que fan que aquestes persones queden més marginades encara. I tancarem amb la Lucrecia Masson i Anneke Negro, en aquest cas parlaran de desig, poder i transgressió, i parlarem de desitjos i altres maneres de viure el plaer en coses no normatius.
Parlem amb el Dan Areco, que és la persona que és a càrrec de sa lliberia pròpia, una lliberia centrada en temes de feminisme i altres temes molt amplis relacionats amb totes aquestes qüestions, amb motiu d'aquestes primeres jornades de literatura queer, del qual mos està donant una mica dels seus continguts. Aquestes jornades es faran des de divendres, dia 10, fins a diumenge, dia 12,
i trobeu totes la informació des de les jornades a la plana web de lliberiapropia.com. Entre les activitats que teniu anunciades per aquests tres dies, jo el que he trobat a la vostra informació és una exposició, dissidències gràfiques? Sí, sí, totalment cert. És una exposició, és un projecte col·laboratiu, que crec que són quatre o cinc artistes, que a més són migrants,
i tot el que estem fent estan damunt d'un suport, estan intentant plasmar amb diferents tècniques gràfiques les seves experiències de migració i van començar en el seu territori on habiten i aquí el posarem en conjunt i faran una exposició col·lectiva d'aquestes peces que van intervenir cadascuna per separat. Això serà diumenge i també
es tancarà amb un entrenament tuerquero, que també és un manifest de colonial en moviment. Això es farà a l'impossible. El tancament serà més de tot l'estat en comú, de com hem viscut aquest conversatori, amb aquesta exposició i acabarem les jornades amb goig i desobediència i mouen els cos. A la plana web teniu anunciat un taller, bé, com que no som en horari infantil, podem dir com es diu aquest taller, que és les gordes, també follem.
Sí, sí. Això en què consisteix? Sí, és una performance que farà un artista també que és guionat, que és quiminòloga, treballadora sexual i està estudiant sexologia, i farà una performance parlant de coses no normatius i com atravesen l'experiència del desig.
En la plena web vostra, Aldana, comenteu que, a més de tot aquest contingut, dels tallers, de les intervencions, de les escriptores que venen de fora, comenteu, això és una invitació a repensar el queer i la interseccionalitat com a formes de resistència? Sí. Sí, sí, perquè el que volem és donar-li un poc sa volta i no parlar...
des d'un victimisme, des d'un sofriment, si no tot és contrari. Nosaltres estem en els margens i volem quedar-nos en els margens. No estem cercant una assimilació ni una acceptació, sinó que des dels nostres llocs d'on ens trobem volem parlar i volem quedar on som. La idea també és un poc desplaçar el pensament, desplaçar la mirada i no sempre tenir...
aquesta mirada centralitzada de com se mira cap als marges i cap als costats. Sí, disculpa, no. No, no, sinó mirar-nos nosaltres mateixos de on som, que també és un centre. Hem de dir que són unes jornades autogestionades. De fet, heu fet això que es diu un co-funding o micromecenatge, que també aquesta paraula. També heu fet un concert per tenir fons per aquestes jornades. La cosa ha marxat bé?
Sí, la veritat és que sí, sí, com has dit, hem fet un concert la setmana passada, amb un súper bon rollo i éxit, estàs molt, molt, no sé, molt bonic, és el que es va crear l'ambient, també eren les dones i dissidencies en l'escenari, el concert per aconseguir els fons, per, bueno, per, com vos podeu imaginar, unes jornades d'aquest tipus té molt de despeses, no?, de molts honoraris, etc, etc.
i hem fet aquest micromesenatge amb el qual hem arribat a aconseguir l'objectiu. Encara està obert, crec que 48 hores més, però si voleu continuar a aportar i a donar col·laboració, encara són benvingudes, es diu Berkami, i sí, ho hem fet 100% autogestionat perquè no hem tingut subvencions ni patrocinadors, però també
per demostrar que és possible. Amb la col·laboració i la xarxa se poden fer coses també de qualitat i pot ser més petites i no tant. I això és també un repte que ens vam posar i el vam aconseguir. Estem molt contentes. Que bé. Enhorabona. Nalda Nareko, que és la responsable de la lliberia pròpia a la plaça del Quadrado de Palma i amb qui hem parlat una estoneta d'aquestes primeres jornades de literatura queer
que es faran a diversos escenaris tot entorn de la plaça del Quadrador de Palma, des d'aquest divendres dia 10 fins a diumenge 12 d'octubre, i del qual trobeu tota la informació a la seva plana web, lliberiapropia.com. Dana, gràcies per ser amb nosaltres una estona i res, que sigui tot un èxit. Moltíssimes gràcies. El que sí que volia recordar és que totes les activitats són gratuïtes. Cal inscripció perquè l'aforament és limitat, però tot és fora cost. Moltes gràcies.
Gràcies, que vagi bé. Adeu. Adeu, gràcies.
Aquest dia es parla fa anys que es parla de la qüestió d'Israel i Palestina, i per això la banda sonora nostra, que sempre són músiques de pel·lícules basades en obres literàries, és aquesta, que és la música que va crear Ernest Gold per la pel·lícula Exodus, d'Autopreminger de 1960, basada en la novel·la de Leon Uris. És una història que va...
tendeix una mica cap al que llavors eren els ideals o la reivindicació de l'estat d'Israel. Però també és una pel·lícula en la qual surten palestins disposats a la pau i també surten israelíes no gaire disposats a la pau. Éxode.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, Francesca. Hola, què tal, Xisco? Benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres una Francesca Llebert, que és la documentalista d'aquest programa, d'Escoti d'Alònia. De fet, ha estat col·laboradora al llarg de molt de temps en el Bon Dia, dona mediterrània. És graduada en Història de l'Art. Destaca pel seu vessant de divulgadora de les dones artistes, que bona falta que fa...
Però volíem parlar amb ella perquè dia 14, la setmana que ve, iniciarà un curs. Són cursos que fa a Fundació Sanostra, a Cantàpera, a Palma. I com dic, farà un curs, iniciarà de dia 14 d'octubre a dia 25 de novembre, que es diu Los Amigos de Miró. I ens ha cridat molta atenció que el primer amic de Miró, que surt per aquí, és en Hemingway, amb la qual cosa tenim aquest motiu literari, si voleu dir, per parlar...
d'aquesta curiosa relació d'en Joan Miró, artista tan vinculat a Mallorca amb un dels grans noms de la literatura universal com és Nenes Hemingway. Com és que dos personatges de diferents, un català, un americà, un escriptor, un pintor, varen tenir una relació, una amistat important? El primer de tot és que la majoria dels amics de Miró, dels quals parlarem en aquest curs, són amics que va conèixer Miró a París.
I aleshores, estant a París, Cíldia Beach, que va ser la propietària de la Shakespeare Company, també va introduir Hemingway, Hemingway va introduir aquest russany, i aquest russany no li agradava molt el treball de Miró, però una de les coses que tenien plegats en comú o en decisió era la boxa, que seria interessant veure en Hemingway 1,82 m,
i en Miró fent desparring en un metro cinquanta vuit, però una de les coses que compartia en plegats, l'afició per l'esport. I en una de les visites que va fer Hemingway a l'atelier de Miró, que compartia amb Andre Masson, va descobrir aquest quadre tan fascinant que Hemingway sempre va dir que era una cosa meravellosa, que no és altra que la magia. De cert,
en paraules de Hemingway, ell va dir, va tenir la massiva durant molt de temps, durant la seva casa a Cuba, deia, tiene en él todo cuanto sientes hacia España cuando estás allí y todo lo que sientes cuando estás lejos y no puedes volver. O sigui, pràcticament, en Hemingway se va enamorar d'aquest quadre de Miró. És que en Hemingway estava enamorat d'Espanya, per començar. I aleshores, no només va...
aconseguir aquest quadre, que la història de com va aconseguir també és molt interessant, és quasi una pel·lícula, va gaudir d'aquest quadre durant molts anys, però sí que va mantenir una relació amb en Miró que se va, diguéssim, aturar, no epistolàriament, perquè se varen escriure cartes i postals, etcètera, però fins l'any 40, quan els nascits van venir a dir a França,
De fet, una de les coses que va visitar amb la seva segona dona, Pauline Seifert, va ser la Macia a Montroig, va estar convidat a Montmiró.
Parlem amb la Francesca Llebert, que és graduada en Història de l'Art, parlem d'aquesta curiosa amistat entre en Joan Miró i Ernest Hemingway, aprofitant que dia 14 ja començarà aquest curs, Los Amigos de Miró, que és un curs de la Fundació Sanostra, que es fan a cantar per a Palma, trobar-vos informació d'aquest curs i d'altres que es fan a fundaciosanostra.es. És curiós perquè la pel·lícula Midnight in Paris, que en Hemingway surt com a personatge, a més és una interpretació colossal,
Hi ha un moment en el qual es refereix a Ernest Hemingway, es personatge de Ernest Hemingway, es refereix a Picasso i diu, és un gran artista, però no és Miró. No, i jo crec que aquí hi ha un vessant molt important que és el tarannà o és el caràcter de Miró. Miró era una persona molt contenida, molt discreta, que no va fer mai escàndol, que no donava res per xerrar ni xafardejar,
I aquesta mena de caràcter li agradava molt a en Hemingway, cosa que no soportava, per exemple, en Picasso, que ja sabem tots que era un femellut, i aquesta fama que tenia al París. I també és veritat que, al contrari de Miró, en Hemingway, en Scott Fitzgerald, que també surt de la pel·lícula, en Juntos Passos, tenien unes borratxeres bestials, i en canvi Miró era una persona sempre molt comedida, tant en el menjar, en el bo, etcètera.
I jo crec que aquest antagonisme és el que agrada molt. I un dels amics del que parlarem també en altra ponència és Alexander Calder, director americà, que tenen un dia i un any de diferència amb en Hemingway. És molt curiós que en Miró va tenir dos amics molt similars en el sentit de gaudir de la vida, tenir un terrenar molt més...
Molt més alegre, si vols, perquè en Miró sempre patia molt pintant, no? I en Hemingway també patia molt escrivint. Tenen moltes coses, molt més coses en comú del que la gent podria pensar. Però això s'ha de descobrir fent el curs.
És un curs que es diu Los Amigos de Miró, aprofitant aquí en el Cotildoni aquest vincle, en el Hemingway, una vessant literària, per així dir-ho, i és un curs que es farà de dia 14 d'octubre a 25 de novembre, en els cursos de la Fundació Sol Nostre, Cantàpera, i del qual parlem amb la persona que serà la seva professora, que és la Francesca Llebert.
Abans hem fet referència a la pel·lícula Midnight in Paris i una altra persona que s'ha relacionat amb Hemingway i amb Mallorca és Nair Arthur Stein, que és aquella famosa que li va dir a Robert Graves si pots suportar el paradís, vine cap a Mallorca. Sí, també quan va veure el retrat que l'havia fet en Picasso, li va dir no m'assembla res i diu no te preocupis que ja t'assemblaràs.
És molt curiós perquè hi ha una mena d'autobiografia o pseudobiografia escrita per la parella de Neger Trostany, Aristocles, que deia que era molt estrany veure aquest personatge en Hemingway, que era una mena de macho alfa, diríem ara, la relació que tenia, el vincle que tenia, la confiança que tenia en Neger Trostany, que era obvi i de coneixement total, que era lesbiana.
I fins i tot Elie Stocles va dir una vegada que tenien una geologia però que no acabava d'entendre aquesta relació. De fet, Gertrude Stein va ser la madrina del primer fill d'en Hemingway. O sigui que hi havia un vincle emocional molt fort. De fet, a la pel·lícula, el personatge de Hemingway diu... Sempre m'enrefio d'ella. Quan he de donar... Perquè Hemingway no volia donar a llegir les seves narracions, però en Gertrude Stein sí.
Exacte, només se fiava d'ell. No van acabar molt bé, la veritat és que no, però també són coses que també s'expliquen en el curs i també he de dir que aquest curs és interessant per la gent que, si s'acosta a la llotja o a la Fundació Miró o a l'Esvaluart o a l'Esvaluart, enguany tenim l'oportunitat de gaudir d'aquesta retrospectiva tan gran i tan bona de les obres de Miró fins al novembre i en altres bandes fins al febrer, però...
és una bona manera de no tan sols conèixer els amics, sinó també parlant de l'evolució pictòrica. Evidentment, començant per la Messia, que va ser propietat d'en Joan Miró, però al llarg dels amics anirem veure'ns tota l'evolució pictòrica d'en Miró fins pràcticament als seus darrers dies. Sí, feia referència a la Messia, que va ser propietat d'Ernest Hemingway.
Bé, aquest curs Hemingway ens ha sortit aquest aspecte literari, aquest aspecte tan curiós que és l'amistat entre el pintor Joan Miró i l'escriptor Ernest Hemingway. Serà la primera sessió.
que farà na Francesca Llebert fins al seu curs Los Amigos de Miró. Això és un curs que es farà des de dimarts 14 d'octubre fins a dimarts 25 de novembre, curs de la Fundació Sanostra, Cantàpera, del qual trobeu tota la informació a fundaciosanostra.es. Per cert, que na Francesca mateixa,
També farà dos cursos més. Abans he comentat que és una divulgadora de les artistes dones, que és una cosa ben necessària. Farà un curs que es dirà La mirada femenina en l'arte 2.0. Això serà de dia 2 de desembre fins a 10 de febrer.
I després, ja dins el 2025, farà un altre curs, l'Artes per tot arreu, o l'Artes per totes partes, del 14 d'abril al 26 de maig. Aquest també té relació amb els llibres, perquè resulta que un dels llocs on l'Artes per tot és les portades dels llibres. Sí, i mira, hi ha un autor, Joel Dickert,
és un escriptor suís, que va ser molt famós, és un best-seller, que l'editorial Alfaguara, no sé quin és el director artístic, però pràcticament el 99% de les portades d'Alfaguara dels llibres de Joel Rickert són quadres d'Edward Hopper. És curiós. I per altra banda, hi ha un quadre molt famós d'un autor, d'un pintor que m'agrada molt,
que es diu Wilhelm Hammershoy, danès, que és una dona d'esquena que porta una safata i és la seva dona, Ira Ilsted. I aquesta portada s'ha repetit en milers de llibres a tot el món. Però és una cosa curiosa que molt poca gent coneix la trajectòria d'aquest Hammershoy. I de Set tenen en comú tant en Hammershoy com en Edder Hopper i fins i tot diria que Vermes aquesta mena de quadre
amb un poc de melancolia, hi ha un silenci, no saps molt bé què passa, què fa aquesta dona d'esquena, o què fa aquesta dona que gins un paper tota sola en una habitació d'hotel tan típica d'en Hopper. Fins i tot, fixa't que el Museu Thyssen de Madrid farà la primera retrospectiva important a Espanya des del febrer al mes de maig de l'any que ve amb motiu del centenari de la mort d'aquest pintor danès Wilhelm Hammersholt.
Aleshores, en aquest curs descobrirem petites coses curioses o potser pintors no tan coneguts que estan un poc pertot arreu.
Portades de llibres relacionats amb l'art, amb el curs L'art és per tot arreu, un altre curs que serà La mirada femenina en l'art 2.0 i aquesta curiosíssima relació, aquesta amistat entre Ernest Hemingway, escriptor, i Joan Miró, pintor, que serà la primera sessió del curs Los amigos de Miró.
Tres cursos que faran Francesca Llebert, que és la nostra documentalista d'Escotileonia, que és graduada en Història de l'Art i amb la qual hem parlat aquesta estoneta. I trobar-vos informació d'aquest cursos a la plana web, fundaciósanostra.es. Francesca, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estona i res, escolta, que sigui tot un èxit. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adeu. Adeu.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Des al web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escoltar Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
L'escola pren la paraula. El programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
2 i 2 són 4, 4 i 2 són 6, escola arreglada i frustrada. No parles ni jugues si no tens permís, la creu, la sotana i la vara. Conjuguem presents imperfectes, li restem la X al futur. Castrem a les feres, al centre, esforç de treball del segle XXI.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Hola, Miquel Àngel. Com estàs, Xisco? Benvingut. És un gust de tenir amb nosaltres el Miquel Àngel Llauguer, que és escriptor, és poeta, és traductor, i del qual parlarem no d'un llibre, sinó de dos, perquè aquest dissabte que ve, això serà a les 12 del migdia, s'hi haveria molt de llibres de Manecó,
presentarà el seu llibre més recent, que es diu Díptid de la balena, publicat per Enziola, i també presentarà La faula, que és un text clàssic medieval d'en Guillem de Torrella, del qual ha fet una nova edició amb traducció en català contemporani,
i amb el text original, evidentment, que ha estat publicat per Nova Editorial Moll. Una conversa que farà juntament amb en Jaume Claret, historiador i crític, i en Maria Oliver, biòloga. Dues balenes, dos llibres amb balena, és el lema d'aquesta presentació. Per què balenes, Miquel Àngel?
Jo crec que la coincidència és una mica casual. És a dir, hi ha el llibre del llibre de la balena, que està format de dues històries, i una d'elles sí que té com a element central una balena, perquè és un record d'infància d'una vegada que va morir una balena a Colònia Sant Pere i la va veure, després en podem parlar,
I l'altra, la faula d'en Guiana Torrolles, un relat efectivament medieval, fantàstic, artúric, en què el protagonista fa una mica de... fa el trajecte entre Mallorca i aquesta illa encantada d'home damunt d'una balena. Però, bueno, és una coincidència que quasi vaig anar a caure després, a posteriori, una vegada feta. No és que jo cercàs fer dos llibres d'en balena. Però, bueno, aquesta coincidència m'ha permès fer...
Aquesta presentació l'obre amb aquest nom de dos llibres amb balena. Presentació que serà aquest dissabte a les 12 del migdia, a la llibreia, molt de llibres, amb aquests dos llibres dels quals parlem una estoneta, Dicti de la balena, publicat per Enciola, i La faula de Guillem de Torrella, publicada per Nova Editorial Moll. Dicti de la balena són dues històries autobiogràfiques, basades en històries reals,
de les quals la primera és aquesta que es diu Operació Managua i la segona és la Balena de la Colònia. Operació Managua que realment es va produir. Això era l'any 1973 a Mallorca. En què consistia aquella història? Bé, al final de l'any 72 hi va haver un terratre molt devastador a Managua, la capital de Nicaragua, i l'Ajuntament de Palma, aquell ajuntament tardofranquista,
va tenir l'iniciativa de dur 100 nins de Managua a Palma, un centenar de nins, a passar uns dies amb una família. I nosaltres havíem de ser, que a nostre, ens vam apuntar per ser una d'aquestes famílies d'acollida, però finalment no ho vam ser per circumstàncies que es compten en aquest relat. Aleshores, és un relat d'una mica una perplexitat d'un infant, jo tenia llavors 10 anys, encara no ho fets,
que estava impressionat per l'altre retrear molt, que li havia impressionat això que de natura pogués ser tan cruel, però també la proporcitat de no poder tenir aquell infant que a mi m'havia fet il·lusió tenir, i una sèrie també d'elements històric, la dictadura de Somoza que hi havia llavors a Nicaragua, és una espècie de record infantil, però que també és barratge d'història personal, història col·lectiva, i que té algun element també de reflexió.
Sí, de fet, apareix una figura important de la transició democràtica, com va ser ton pare, que va ser regidor de l'Ajuntament de Palma. Sí, en un pare que s'havia apuntat d'un d'aquests infants, perquè l'Ajuntament de Palma era el que havia tingut la iniciativa,
però una vegada que va anar a l'aeroportes al Can Inn va veure que aquests nens que havien duit no s'ajustaven en el perfil dels més necessitats, per dir-ho així. Una vegada arribat a Managua l'avió que havia no liejat el Sajuntament de Palma, l'edictor de Somofista va col·locar els nens que...
una mica, trobava fins al punt que un dels que va, gran sorpresa, un dels que va arribar va ser un dels fills del dictador Samofa, que també va estar per palma una temporada.
L'altra història que integra aquest díptic de La balena, de Miquel-Angell Joller, publicat per Enciola, es diu La balena de la colònia, llegeix només és començament, d'acord? Molts anys després, davant el blanc cremat de la pantalla, l'escriptor Seixentí recorda el capvespe remor en què son pare el va portar a conèixer La balena. Aquest paràgrama sona moltíssim a una altra cosa, eh?
Sí, efectivament. Jo ja l'he posat confiant que hi hagi molts lectors que el reconeguin, el famós inici de 100 anys de soledat. Però, a part d'aquest joll literari, també parteix d'un record, d'un fet, que és una balena, que l'any 76, en aquest cas, una mica més tard, va encallar la colònia Sant Pere i va morir allà, i totes les peripècies que va tenir...
I això faig un joc que recompte aquestes peripècies, té una part d'investigació, perquè he anat a cercar diaris antics, he parlat amb gent, però no vol ser un llibre d'investigació profunda, sinó de record personal i tot una mica de joc literari. Després ja he barrejat com una espècie de... Bé, no l'he de contar tot, però a partir d'un fet que va passar quan jo tenia, en aquest cas, 12 anys, que me va quedar sempre molt marcat, segur que me va impressionar,
I després que sempre he tingut present i que sempre he tingut idea que he de fer alguna cosa de literatura a partir d'aquesta balena. Tu volies ser com Félix Rodríguez de la Fuente, també. Ah, sí, això ho dic. Bueno, aquest llibre conta coses de la meva infància.
I així com en el primer cont, aquell infant, que aquella iniciativa qualitativa, aquelles coses qualitatives d'ajuda a infants, li estirava molt, aquí cont, que llavors jo era un infant, que el meu model de vida, que li encantaven els animals, i el meu model era fer-li ròstica de la fuente, però com ho hem determinat, va canviar. I el que li va agradar era llegir, escriure i fer contes, i que també hauria volgut fer contes a partir de la balena.
Presentació conjunta de dos llibres que farà Miquel Àngel Llauguer aquest dissabte que ve, a les 12 del migdia, se hi verà un món de llibres. Un és aquest díptic de la balena, amb dues narracions seves. L'altre és La faula, de Guillem de Torrella, publicat per Nova Editorial Moll, una nova publicació d'aquest clàssic de la literatura medieval d'un autor mallorquí, que a banda d'un estudi preliminar, que és superinteressant, que esteu,
ofereixen la versió original, que no és exactament en català, és en òxita, i una versió en català contemporani, per així dir-ho, però també versificada, la qual cosa té el seu mèrit. Bé, anem per part. Bé, primera introducció. Gràcies per les proves que has dit. Jo intento que sigui interessant i que expliqui el que és la faula. Sí que he d'aclarir que no és una introducció...
D'especialista, jo no som un medievalista, jo el que he fet és llegir, el que han escrit és que realment en saben, llegir tot el que s'ha escrit sobre la faula i oferir a l'actor un panorama de què és aquell poema, des del punt de vista de qui era l'autor, que compta relacions literàries que pugui tenir amb altres obres literàries del moment.
Després, sí, la llengua literària en realitat és l'occità, bueno, ara dic que és l'occità, en aquell moment se parlava de provençal, perquè el provençal en aquell moment era la llengua poètica, qui volia fer poesia, quasi tothom, en Ramon Llull l'havia fet en català, però quasi tothom que volia fer poesia en el segle XIII, en el segle XIV, la feien provençal.
El que passa és que el provençal antic i el català antic no són dues llengües tan llunyanes, però estrictament parlant és provençal, i per això jo no parlo d'una versió, d'una nova versió, sinó d'una traducció. I el tercer element que has dit és això de conservar el mòbil de rima i de mètrica. La faula era el llibre que havia estat traduït, havia estat traduït en prosa, en vers lliure,
Però jo volia que el lecto actual reproduïs aquella experiència de lectura, que li conti en aquella història, amb versos de vuit síl·labes que rimen de dos en dos, que siguen noves rimades. Són versos de vuit síl·labes que van rimant d'un parell de dos successives. I aquesta ha estat la meva voluntat. Parteix d'una idea meva de la traducció, que quan té un text original que té rima immètrica...
Hi ha una forma de fidelitat que és traduir-ho, hi ha una forma de fidelitat que és la fidelitat literal. Hi ha una altra forma de fidelitat, per mi tan important, que és la de reproduir aquell mot formal, per dir-ho així. I això és el que he fet, no?
Si no coneixeu la faula, és apassinant. És un autor mallorquí, d'allà cap a l'any 1300 i busques, que allà mateix escriu sa història i és el protagonista. Està passejant per Soya, puja una balena, va a una illa i allà se troba Namborgana i el rei Artus amb una serp que parla. És una història apassinant.
Sí, és una història que, d'una part, és aquest gènere del viatge fantàstic, del viatge a l'ultramont, de viatge a un món... de l'ultramont imaginari, però també té un element artúric, perquè se troba, efectivament, amb el rei Artús, que en aquesta narració no està enterrat a un avalon, diguem, britànic o nòrdic, sinó que està enterrat a una illa de la Mediterrània,
que molts identifiquen en Sicília, que la majoria d'autors que ho han estudiat identifiquen en Sicília. I aquest element ho fa important, perquè la narrativa autúrica, les narracions del món artúric, van ser un món popularíssim a la segona part de l'edat mitjana. És una de les coses que la gent que llegia més llegia. I en català no hi ha molta literatura artúrica,
I això també en fa una peça important. És possible que sigui la peça artúrica més important de la literatura catalana i això en si ja té un interès a part de l'encant que jo crec que té aquesta història. Una història que, a més a més, s'ha dit, s'ha dit, una d'aquestes possibles, que podria ser un símbol dels partidaris de Jaume III, que ja sabeu que va perdre sa corona, i... Vaja, és una interpretació política que s'ha fet de la faula. És una interpretació política...
bastant que té suport gairebé del consens dels que l'han estudiada. I dic gairebé perquè hi ha alguna veu discrepant i alguna veu discrepant important. Però fet és així. Jaume III ja havia perdut la batalla de Llut Major i el seu fill, l'infant, Jaume, estava tancat, però hi havia partidaris,
que fos el rei, que recuperar la corona de Mallorca per a ell, no? I aleshores hi pot haver un cert paral·lelisme entre la figura d'Artús, que està tancat dins una gàbia, etcètera, i aquest infant tancat, en què els partidaris de la casa de Mallorca veien una imatge d'una possible restauració, una restauració que efectivament
no va arribar, però sí, aquesta seria la lectura política que, ja dic, la majoria d'estudiosos li va bueno.
Dues llibres, dues narracions autobiogràfiques d'Híptid de la balena, publicat per Enciola, i la seva edició i traducció de La Faula, publicat per Nova Editorial Moll, dos llibres que en Miquelan Lleguer presentarà, juntament amb Jaume Claret i na Maria Oliver, aquest dissabte, dia 11, a les 12 del migdia, a la llibreria Mont de Llibres. Miquelan Lleguer, moltes gràcies per ser amb nosaltres una estona, i escolta, enhorabona, perquè són dos llibres magnífics. Moltes gràcies a vosaltres. Déu, que vagi bé.
Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
organitza aquí a Mallorca la tercera edició del seu seminari Tot literatura infantil i juvenil. Serà una jornada que es titula Herència i relleu. Arrencarà amb una intervenció de la Catalina Valriu sobre la literatura infantil a les Illes Balears.
Haurà una entrevista d'Anna Marina Llompart amb Rosa Maria Colom i també es farà el lliurament del Premi Aurora Díaz-Plaja, el millor article d'anàlisi, estudi o investigació dedicat a aspectes de la literatura infantil i juvenil catalana. Aquesta jornada es tancarà amb una taula rodona compartida per n'Adrià Aguacil, Clàudia Serra i Llucia Serra i moderada per Tina Vallès. I trobeu totes la informació a sa plana web web
des d'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, un seminari de literatura infantil i juvenil que es farà demà dimecres d'hora baixa aquí a Mallorca.
Ja us ho comentava en els començaments del programa, dilluns que ve, dia 13, celebrarà el Dia de les Escriptores. I això perquè sempre celebra el dilluns més proper al 15 d'octubre, que és el dia de Santa Teresa de Jesús, il·lustre escriptora.
I de fet, la xarxa de Biblioteques de Mallorca fa difusió d'aquesta celebració amb el lema Escriviu, companyes. Entre d'altres activitats que es faran amb motiu d'aquesta celebració a Mallorca del Dia de la Dona Escriptora, les Biblioteques de Calvià han organitzat pel mateix dilluns dia 13 a partir de les 10.30 del matí.
Una activitat que ens estirarà en una interpretació que farà anar a Margarida Mengual d'escrits, de textos de la Gloria Fuertes. Una nova edició per commemorar el Dia de la Dona Escriptora i que aprofitem per donar des d'aquí el molt d'any, si s'anarabona, a totes les dones de Mallorca que escriuen. I és teu germà petit, i és teu germà petit, d'haver-te
Tu em pares cap allà, tu em pares cap allà, i ta mare es monja. I és teu germà petit, i és teu germà petit, va perquè monja. Tu em pares una col, tu em pares una col, ta mare es preva. I és teu germà petit, i és teu germà petit, és una sèrie.
I és teu germà petit. I és teu germà petit. Seu a la fresca. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Qualcú vol participar al nou set 1-1-1-1-2-2. En els gols d'en Sallidarder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar a aquesta final anirà administrant tots els jugadors o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Champions d'eliminar al Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
A la sala d'actes de l'edifici de la Universitat de les Illes Balears...
carrer Miquel del Sant Solivet 2 de Palma, tendrà lloc aquest seminari de literatura infantil i juvenil organitzat per l'Associació d'Escriptors en llengua catalana a Mallorca. Trobeu totes informació del seu contingut a la plana web de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana, escriptors.cat.
Demà dimecres, dia 8, a les 8 del vespre, a Can Lliro, carrer Gwangiteres, 42, de Manecó, presentació del llibre Les Rutes de l'Ament, de Miquel López-Caspi, publicat pel Tall, una activitat organitzada per l'Obre Cultural Balear de Manecó, amb Bernat Nadal, Mari Antonia Badell i Soto.
Dillous, dia 9, a les 7 de sota baixa, això serà la llibre Espirafox, a Inca, presentació del llibre Filosofia en Flames, de Nachisca Omar, presentació que compartiran, per a per allò, Toni Bullós al piano i s'autora.
Dijous, dia 9, a les 7 de Sola Baixa, s'hi veria Quarqueixent, carrer del Ruï, número 5 de Palma, presentació de prosa de combat de Manolo Pedrolo, amb Júlia Olleda i amb el nostre company Tomà Martí.
Tijous, dia 9, a les 7 de l'hora baixa, s'hi veria Drac de Malli, carrer Gironi, antic número 1 de Palma, una conversa sobre publicar Anna Harand avui, amb n'Estefania Fantautzi i Miquel Àngel Ballester.
Una altra activitat, dijous 19, això serà a les set i mitja a la baixa, a la lliberia Biblioteca de Babal, al carrer Aravei número 3 de Palma. Presentació del llibre La casa Turinger, de Panaiti Strati, amb Ignaci de Llorenç i Marta Salis.
Els divendres, dia 10, a les 6 de l'hora baixa, a Can Oleo, al carrer Modena número 4 de Palma, presentació del llibre Seasons Art and Ethics i Nàlia Smith, de José Igor Pietro Arranz i Sònia Snircova, una activitat organitzada per la Universitat de les Illes Balears.
Tres presentacions que es faran els pròxims dies del llibre de Maria Escalas, No va quedar res. El divendres dia 10, a les 7 de Sora Baixa, serà aquí mateix, a Can Alcover, en el carrer Sant Alonso, 24 de Palma, compartida amb Josep Vidal Illanes i organitzada per la llibreia Quarqueixent. El dissabte dia 11, al local de l'Obre Cultural Balea de Campos, a les 7 de Sora Baixa, nova presentació de No va quedar res de Maria Escalas amb en Joan Pons.
I és dilluns, dia 13, a les 7 de Sora Baixa, Maria Escala es presentarà No va quedar res, a Salliberia Espirefocs, a Inca. És divendres, dia 10, a les 7 de Sora Baixa, Salliberia Rata Corner, Antoni Marqués 34 de Palma, Roy Couzeiro presenta Balló a Sin fetge de Muerte, juntament amb Anna Maria de Lourdes Pereira i amb música d'Anna Emilia Rodrigo.
Divendres, dia 10, a les 7.30, al centre, a Lloret de Vistalegre, presentació del llibre L'obra del cançoner popular de Catalunya, Llorito Mallorca, d'Andreu Ramis. Una presentació compartida amb Amadeu Corbera, Natàlia Tascón i Delfí Molent.
Us recordem que des de divendres dia 10 fins a diumenge dia 12 a sa plaça del Quadrado de Palma es duran a terme aquestes primeres jornades de literatura queer organitzades per sa lliberia pròpia. Trobeu tota la informació a lliberiapropia.com.
També us recordam que dissabte i onze a les dotze del migdia s'alliberia Mont de Llibres de Manacó. Miquel Àngel Lleuller presentarà dos llibres, Díptid de la Balena, D'Anciola i una nova edició de La Faula de Nova Editorial Moll, compartida aquesta presentació amb en Jaume Claret i en Maria Olivera.
Dimarts, dia 14, a les 7 de l'hora baixa, a la col·lectiva Geroni Pou Nou de Palma, presentació del mallorquinisme polític, publicat per Llenar Montaner, amb Antoni Marimón, Joan Pau Jordà, Miquel Amengual i Miquel Vidal.
Dilluns, dia 13, se celebra el Dia de l'Escriptora i entre les activitats programades per les biblioteques de Mallorca estarà aquesta activitat a càrrec d'ana Margalida Bengual sobre textos d'ana Gloria Fortes. Això serà a l'Ajuntament de Calvià, es dilluns 13, a partir de les 10.30.
Aquí a Can Alcover, haurà el dimarts dia 14, a les 7.30 de Sora Baixa, organitzada per l'Obre Cultural Balear de Palma, un homenatge a Josep Maria Llampart amb lectura de poemes a Can Alcover, a les 7.30 de Sora Baixa, aquí a Nescarre Sant Alonso. Lectura de poemes del llibre La capella dels dolors.
Més jo en part aquesta exposició, que també es fa en el cobert, fins dia 30 de novembre. Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi. Això ha estat la nostra llenda, patrocinada per Colònia, caixa d'estalvis de Ponyensa, colònia.com.
És dia 9, justament és aquest dijous, dia 9 d'octubre, és el dia del País Valencià. Amb aquest motiu aquesta cançó és una cançó i un poema de dos valencians. Interpreta Novidi Montlló, els poemes d'en Vicent Andrés Estellers. No hi havia a València uns amants com nosaltres. I això ho posem aquí en homenatge als nostres germans dels País Valencià.
Fins aquí aquest Cot i l'Odònia. Us ha parlat Xisco Roger, a sa banda tècnica, la Inigua L'Oble, Maria Oliver, de sa documentació es fa càrrec a Francesc Callalabert, i sabeu que m'ho trobava aquí, en el 88.8, de sa freqüència modulada a Mallorca, a onamediterránea.cat i aixats llarges. Bon vespre i bones lectures. Ferozment ens amaven des del matí a la nit.
Tot ho recorda mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara empren aquell vent a l'amor i rodarem per terra entre braços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliments i teles. Es desperta de sobte com un vell huracà i ens tomba en terra els dos. Ens adjunta, ens empenya.
Jo desigava voltes, un amor educat, i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle, i després, el pesó d'una orella. El nostre amor.
És un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra d'anar a revolcons entre braços i raps. Què voleu que hi faça? Elementals ja ho sé! Ignorem el Petrarca, ignorem moltes coses. Les estances de Ripo i les rimes de Becker. Després, tombats en terra,