Title:

Poesia, memòria i aniversaris culturals

## Introducció L’episodi reuneix diverses **píndoles culturals** emeses a *Ona Mediterrània*, amb entrevistes breus, homenatges literaris i una agenda d’activitats. El nucli se centra en **dos grans autors vinculats a Mallorca**: *Joan Alcobé* i *Robert Graves*, i es tanca amb commemoracions institucionals i propostes culturals. --- ## 1. Joan Alcobé i la nova edició crítica ### 1.1. La importància d’una edició crítica • El filòleg i editor **Ignasi Moreta** presenta *Joan Alcobé, Poesies. Edició completa* (Edicions 62), una **edició crítica i comentada** de la poesia en català de Joan Alcobé. • Remarca la necessitat de llegir els clàssics amb **textos establerts filològicament**: • comparació de totes les versions publicades, • datació acurada, • criteris d’edició explícits, • *aparat crític* exhaustiu i comentaris interpretatius. • L’objectiu és llegir Alcobé **“tal com ell volia ser llegit”**, sense perdre cap variant significativa. > "Com a lectors, el que volem és poder llegir els clàssics amb edicions filològicament acurades." ### 1.2. Gènesi del projecte d’Ignasi Moreta • El projecte neix de la **docència universitària**: un any, *Cap al tard* esdevé lectura obligatòria i Moreta descobreix un **Alcobé molt més ric** que els quatre poemes canònics. • Constata que hi ha **poca bibliografia i pocs comentaris previs**, i que s’ha de construir les classes a partir de la seva pròpia lectura. • D’aquí la decisió de fer una edició **crítica i comentada**, que proporcioni eines hermenèutiques als estudiants i als investigadors. ### 1.3. Corpus, llengües i qualitat poètica • Alcobé **no es professionalitza** com a escriptor: és magistrat a l’Audiència de Palma i escriu en el temps lliure, amb una obra globalment **no gaire extensa**. • Escriu **més poesia en castellà que en català**, però Moreta defensa que **la millor poesia és la catalana**: • la poesia castellana se centra més en l’*enginy* formal, • la catalana té una **connexió més sincera amb la subjectivitat** i un moment estètic més madur. • La crítica és gairebé unànime a considerar **superior la producció catalana**, encara que Moreta matisa que també cal **reivindicar la poesia en castellà**. ### 1.4. La tria d’Alcobé i la forma definitiva de l’obra • Alcobé publica dos llibres de poesia en català: • *Cap al tard* (1909), • *Poemes bíblics* (1918). • El 1921 els **reagrupa en el volum** *Poesies*, amb una tercera part titulada *Petites cassoles de sastre*. • Amb l’ajut de **Miquel Ferrà**, Alcobé fixa el **corpus que vol que perduri**: • tanca la seva obra poètica catalana, • deixa fora poemes que considera menors. • Moreta subratlla que els poemes exclosos són, en general, de **qualitat molt inferior**, i que el corpus triat per l’autor és el que realment té interès literari. ### 1.5. Dolor biogràfic i transcendència poètica • La crítica tradicional ha llegit Alcobé sobretot a partir de la seva **biografia tràgica**: • mort de la primera esposa, • mort d’una filla, d’un fill i, anys després, **dos fills més el mateix dia** (un a Barcelona i un altre a Palma). • Aquest dolor es canalitza en **elegies** i poemes sobre la mort dels fills i dels éssers estimats. • Moreta proposa superar la lectura purament biogràfica: • Alcobé **no cau en el sentimentalisme ni en l’autocompassió**, • fa una poesia **continguda**, que converteix l’experiència privada en **reflexió universal sobre el dolor**. • Els lectors que no han viscut una tragèdia equivalent **s’hi poden reconèixer** en parlar de les *ferides de la vida* i de la mort dels estimats. • Això és, per Moreta, el que **l’acredita com a gran poeta**: convertir un drama extremadament personal en una **veu que parla de l’ànima humana** més enllà de la circumstància. ### 1.6. Tancament de la conversa • L’entrevista es fa **des de la Casa Museu de Joan Alcobé a Palma**, reforçant el vincle entre espai físic i lectura. • Es menciona que l’any següent serà **Any Alcobé** (cent anys de la mort del poeta). • Moreta expressa el desig de venir a Mallorca durant el centenari per **presentar el llibre i dialogar** amb altres lectors i estudiosos. --- ## 2. Falques publicitàries i patrocini Entre les entrevistes s’intercalen diverses **falques publicitàries** i missatges institucionals a *Ona Mediterrània*: • **3 Globs** – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental vinculat a l’aigua de qualitat i a la inserció laboral de persones amb malaltia mental. • **Clínica Dental Planes Mariano** – Presenta el concepte *Slow Dentistry*, que defensa dedicar més temps a cada pacient per garantir **resultats segurs i de qualitat**. • Recordatoris de la importància de ser **Soci** d’*Ona Mediterrània* per mantenir l’emissora. Aquestes falques mostren el **model de finançament mixt** (patrocinis socials i comercials) i la connexió de la ràdio amb **projectes locals i de salut comunitària**. --- ## 3. Robert Graves: el poeta britànic més mallorquí ### 3.1. Context de l’homenatge • El filòleg i traductor **Eduard Mollà** conversa amb el locutor per commemorar els **40 anys de la mort de Robert Graves** (va morir el 7 de desembre de 1985). • Mollà ha treballat extensament l’obra de Graves i n’ha traduït **Cristal Rost. Poemes de muntanya** per a Nova Editorial Moll. • L’entrevista vol ser un **petit homenatge** al poeta que va convertir **Deià** en el seu lloc al món. ### 3.2. El paradís mediterrani després de la guerra • Graves, veterà de la **Primera Guerra Mundial** i autor de *Goodbye to All That* (*Adeu a tot això*), talla amb la seva vida anterior i cerca un **nou començament**. • Rep el consell famós de Gertrude Stein: > "Si pots suportar el paradís, ves a Mallorca." • Quan arriba a l’illa el 1929, hi troba un **paradís perifèric** respecte a una Europa: • devastada per la guerra, • en **decadència econòmica i moral**, • immersa en la crisi del 1929 i en un model tecnològic i econòmic esgotat. • Graves aspira a **«tornar a les arrels»** d’una civilització que ell veu a les illes de la Mediterrània, espai marginal però carregat de tradició. ### 3.3. L’arribada a Deià i la percepció local • Graves arriba a **Deià** amb la poeta **Laura Riding**. • Els habitants de la Serra de Tramuntana (Deià, Vall d’Amos, Llucalcari…) ja tenien experiència amb **viatgers il·lustres** (romàntics com George Sand i Chopin, o l’arxiduc Lluís Salvador). • Tot i així, la parella Graves–Riding és percebuda com **particularment estrafolària**: • estil de vestir, • maneres, • relació de parella poc convencional. • A l’inici, molts veïns pensen que Graves és **el servent de Laura Riding**; posteriorment descobreixen que aquell home discret és **“Don Roberto”**, l’escriptor prestigiós. • Encara que no era ric, el simple fet de ser **foraster** i de venir de lluny li atorga un cert **prestigi social** entre els veïns. ### 3.4. Guerra civil, exili i retorn • El 1936, amb l’esclat de la **Guerra Civil**, la família Graves ha de **abandonar Mallorca**, com molts altres residents estrangers. • El darrer que veu al port de Palma és el seu amic **Joan Marroig Gelabert**, que havia estat batle socialista i li promet: > que la casa quedarà tal com l’ha deixada i que l’esperarà. • Durant **deu anys d’absència**, Graves se sent **en exili**: • no té casa al Regne Unit, • viu una vida nòmada de lloguers i estades temporals, • insisteix a les cartes que **“casa seva és Mallorca”**. • El 1946 torna finalment a **Can Alluny**, que troba **conservada i neta** gràcies a la cura de Joan Marroig. • Amb **Beryl**, la seva segona esposa, i cinc fills, s’hi estableix de manera **quasi definitiva**: només surt per breus viatges professionals (conferències als EUA, cursos a Oxford). ### 3.5. Vida quotidiana i mètode de treball • A Deià, Graves porta una vida **rutinària i domèstica**: • baixa cada dia a nedar a la cala, • torna a casa a escriure, • cuida el **jardí** i cuina sovint. • Considera que moltes de les seves **millors idees poètiques** li arriben enmig d’aquest **trull domèstic**. • La casa és plena de **nins i vida familiar**, i alhora manté una disciplina de treball **molt sòlida**, pròpia d’un professional de l’escriptura. ### 3.6. Centre d’atracció per a escriptors • Tot i que Mallorca ja rebia artistes abans, la presència de Graves converteix Deià en un **pol d’atracció literari internacional**. • Hi passen escriptors com **Alan Sillitoe, Kingsley Amis, Anthony Burgess**, entre d’altres. • Molts joves autors hi acudeixen cercant **orientació creativa**. • L’anècdota d’Alan Sillitoe és reveladora: • no trobava la seva veu, • Graves li recomana: **“escriu allò que coneixes”**, • Sillitoe acaba escrivint sobre la seva pròpia experiència proletària al nord d’Anglaterra i assoleix el **reconeixement literari**. ### 3.7. Estada a Palma i relació amb el franquisme • Durant un temps, la família es trasllada a **Palma** perquè els fills grans han d’anar a escola. • Tot i això, ni Graves ni la família s’hi troben especialment bé: continuen considerant **Deià com la vertadera casa**. • En cartes, Graves es refereix als seus fills com a **“nins de muntanya”**, poc adaptats a la vida urbana. • Pel que fa al context polític, Graves: • ha vist de primera mà els **escamots falangistes** a Deià, • ha contemplat la persecució i desaparició de gent com el mateix Joan Marroig, • identifica la Guerra Civil com un **preludi de la Segona Guerra Mundial**. • Durant l’exili, escriu que només tornarà quan **s’acabi el feixisme a Espanya**, però finalment decideix **tornar malgrat la persistència del règim** i evitar la implicació directa en política. • En comptes d’escriure obertament a Espanya, fa servir **contes i articles publicats a revistes internacionals** (com *The New Yorker*) per descriure, sovint en clau literària, la **realitat repressiva** de l’època. • La censura franquista **no té abast internacional** suficient ni recursos de traducció per controlar aquestes publicacions. ### 3.8. Estratègia i influència institucional • Tot i la seva crítica al règim, Graves demostra **astúcia política**: • es relaciona amb figures com **Camilo José Cela** i **Manuel Fraga**, • aprofita el seu prestigi internacional per **demanar protecció per al paisatge**. • Un exemple clau: escriu a les autoritats espanyoles per **proposar que Deià sigui declarada “monumento nacional”**, amb la intenció de frenar la construcció d’hotels i preservar el poble i l’entorn. • D’aquesta manera, utilitza el seu nom com a **palanca de conservació** del patrimoni natural i cultural mallorquí. --- ## 4. Aniversari d’Edicions UIB (Universitat de les Illes Balears) ### 4.1. Quaranta anys d’editorial universitària • Es commemora el **40è aniversari** d’Edicions UIB, el segell editorial de la **Universitat de les Illes Balears**. • L’acte central se celebra a l’**aula de graus de l’edifici Margalí (Comas i Camps)** al campus universitari. • Es repassa l’evolució institucional: • 1985: naix com a **Secretariat de Publicacions i Intercanvi Científic**. • Posteriorment es coneix com a **Servei de Publicacions**. • Des de 2017 adopta el nom actual **Edicions UIB**. ### 4.2. Línies editorials i impacte • En aquests quaranta anys, Edicions UIB ha publicat: • **recerca especialitzada**, • obres de **divulgació científica**, • col·laboracions amb altres editorials públiques i privades. • El programa felicita l’editorial pels **quatre decennis de treball** en la difusió del coneixement científic i acadèmic des de les Illes. --- ## 5. Centenari d’Antoni Mus i cicle a Manacor ### 5.1. Record d’un escriptor manacorí • Es commemoren els **100 anys del naixement d’Antoni Mus**, escriptor nascut a Felanitx (1925) i mort a Manacor (1982). • L’**Ajuntament de Manacor**, a través de l’Escola Municipal de Mallorquí, organitza el cicle **“Antoni Mus, d’un breu rastre tard”**. ### 5.2. Activitats del cicle • **Divendres 12** (tarda, Escola Municipal de Mallorquí): • Presentació de la **reedició de la novel·la _Bogotes_**. • Concert **“Vens Versinant. Mus i Perejaume Fons”** amb Rota Pistola i Carme Vives. • **Dissabte 13** (matí i horabaixa): • Itinerari **“rastre tard”** per descobrir el **Manacor d’Antoni Mus**. • Representació a la plaça de la Constitució de **“Llubreu”**, peces de **microteatre** inspirades en textos de Mus. • Es remarca que la informació detallada es pot consultar al web **manacor.org**. --- ## 6. Agenda cultural i presentacions de llibres La part final del programa ofereix una **agenda cultural** amb diverses activitats literàries i de pensament: ### 6.1. Activitats de diàleg i lectura • **Xerrada sobre la solitud no desitjada** guiada per Maria Mesquida, organitzada per Siracusa Cultural. • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia per correu electrònic. ### 6.2. Presentacions de llibres • **Biblioteca de Babel (Palma)**: • Presentació d’**_Afinando el alba_** de Thomas Graves (fill de Robert Graves), amb la participació de Toni Rigo i l’autor. • **Llibreria Drac Màgic (Palma)**: • Presentació de **quatre obres clàssiques de pensament filosòfic** de la col·lecció *Magna* de Publicacions de la Universitat de Barcelona (Hobbes, Husserl, Kant…). • **Aba Art (Palma)**: • Presentació de **_L’imant i les coses_**, de Mateu Coll, amb Joana Maria Montaner, Sebastià Perelló, Joan Maria del Moral i l’autor. • **Ajuntament de Lloseta**: • Presentació de **_Les llellans_** (Damia Roger), guanyador del **Premi Vila de Lloseta**, i **_Un abisme d’impossibles_** (Aina Coll), menció especial; amb Javier González i Tomeu Canyelles (Nova Editorial Moll). • **Biblioteca de Babel (segona sessió)**: • Presentació de **_Sevilla_**, d’Antonio Ramírez. • **Escola Municipal de Mallorquí (Manacor)**: • Presentació del llibre **_Cant i treball a Mallorca_**, de Bàrbara Duran, amb intervenció de Caterina Valriu i l’autora. • **Llibreria Ínsula Literària (Palma)**: • Presentació d’**_España racista_** i **_Hija de inmigrantes_**, amb Sílvia Adam, Guillem Balboa Buika i Kine Diagne. • **Espai Passatemps (Santa Maria del Camí)**: • Presentació de **_La cultura de la droga a les Illes Balears_**, de Tomeu Canyelles (Lleonard Muntaner), amb Toni Rigo i l’autor. ### 6.3. Funció de l’agenda • L’agenda mostra la **riquesa i diversitat de la vida cultural a Mallorca**: poesia, narrativa, filosofia, assaig social i memòria històrica. • Es reforça el paper d’*Ona Mediterrània* com a **altaveu de la cultura balear**, connectant creadors, institucions i públic. --- ## 7. Eixos temàtics transversals de l’episodi • **Memòria i commemoració**: centenaris (Joan Alcobé, Antoni Mus), 40 anys de la mort de Robert Graves, 40 anys d’Edicions UIB. • **Relació entre biografia i obra**: tant Alcobé com Graves converteixen experiències extremes (dol, guerra, exili) en **creació literària amb abast universal**. • **Mallorca com a espai literari**: l’illa com a **paradís complex**, refugi creatiu i també escenari de conflictes polítics i transformacions socials. • **Institucions i cultura**: universitat, ajuntaments, editorials i llibreries com a **teixit que sosté la producció i difusió cultural**. • **Precarietat implícita del món literari**: la necessitat de falques, patrocinis i suport de les persones associades a la ràdio apunta al fons a la **fragilitat de l’ecosistema cultural**.

['Joan Alcobé', 'Ignasi Moreta', 'edició crítica', 'poesia catalana', 'poesia elegíaca', 'dol i literatura', 'Robert Graves', 'Deià', 'Mallorca', 'Laura Riding', 'Guerra Civil espanyola', 'exili', 'Camilo José Cela', 'Manuel Fraga', 'Gertrude Stein', 'Edicions 62', 'Edicions UIB', 'Universitat de les Illes Balears', 'Nova Editorial Moll', 'Antoni Mus', 'Manacor', 'Escola Municipal de Mallorquí', 'agenda cultural', 'presentacions de llibres', 'Ona Mediterrània']