Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronja... Hola i benvinguts. Això és Cotilònia, el programa de llibres i literatura d'una mediterrània.
Aquí en els 88.8 de la freqüència modulada de Mallorca, us parla Xisco Roger, encara refredat, en sac greu. La banda tècnic, Anna Maria Oliver, ja recuperada, afortunadament. I la Francesca Llebert, que està així i així, que es fa càrrec de la documentació. Sabeu que mos trobeu aquí, a onamediterrania.cat i a xarxes. Benvinguts. Hola, el Dana. Hola.
Hola. Benvinguda. És un gust de tenir amb nosaltres el Dana Areco, que du la lliberia pròpia, que és a la plaça del Quadrado de Palma, una lliberia especialitzada, sobretot en literatura per dones i feta per dones, i que, a més a més, és membre de la Junta del Gremi de Llibreters. Amb el Dana volíem parlar res, només un minutet,
amb motiu que dimarts que ve es farà una celebració que ja fa 15 anys, el manco en el conjunt de l'estat que es fa, però l'apentura encara no és tan coneguda, ni de bons tros com Sant Jordi o com altres esdeveniments relacionats amb els llibres que es van celebrant al llarg de l'any. Aquesta data és el dia de les lliberies, es celebra el dia 11 de novembre, dimarts que ve, com us dic,
i amb ella volem parlar, res, que mos expliqui cinc cèntims d'aquesta celebració i de qualque activitat que s'hi farà. Per què el Dia de les Lliberies? Què vol dir el Dia de les Lliberies, el Dana, per favor? Perdó. Bueno, el Dia de les Lliberies és una celebració en el que se dona visibilitat a les persones que ens dediquem als comerços que es dediquen a la venda de llibres, però no és només...
un comerç com qualsevol. Nosaltres estem intentant tenir una responsabilitat amb la difusió cultural, amb la visibilització i amb donar un espai de la cultura, d'aquest objecte, aquest artefacte que és el llibre, amb tot el que recollim de la trajectòria literària passada amb el que està passant i ser atents a les discussions i cada llibreria és un...
és on d'alguna manera representen el que els responsables els volen donar visibilitat. Hi ha les especialitzades, com la nostra, que som especialitzades en l'autoria femenina i dissidència. D'acord. Bé, es sobrelleu bastant que és el dia de les llibries independents, no és vera? Sí, exacte. És això, som aquests comerços, aquests...
locals que no formen part de grans cadenes, com poden ser moltes, no som grans superfícies, sinó que som aquestes botigues que intentem mantenir que cada llibre estigui triat un a un i que el podem recomanar i que el podem defensar.
Bé, us recordam que el dia de les lliburies és dimarts que ve, dimarts 11 de novembre, que parlarem amb el Dan Areco, que és d'Esquim i de Llibre 3 de Mallorca. I bé, no sé, es farà qualque cosa especial, no sé, un descompte, el públic sempre està interessant. Si fareu alguna cosa especial, què teniu previst? Bé, sí, s'està intentant a partir d'aquests anys, també des de Mallorca, de Palma, crec,
que també sigui un d'aquests dies que a poc a poc comença a ressonar en el cap de tants lectores com pot ser Sant Jordi, l'Espira del Llibre o la Setmana del Llibre en català. Perquè com has dit abans, a l'estat espanyol sí que fa anys que se conmemora aquest dia...
Nosaltres de moment no tindrem descomptes com altres d'altres especials comercials al llarg de l'any, però sí que hi haurà diferents activitats. Nosaltres a llibreria pròpia presentarem el poemari d'Anna Maria Kant, que és una escriptora búlgara que va escriure un poemari en búlgar, anglès i castellà. Cada poema està traduït a cada un dels tres idiomes.
però no vol dir que sigui escrit originàriament en búlgar o en anglès o en castellà. Va ser durant la seva trajectòria vital, des de Barna-Bulgària a Barna-Barcelona, on va acabar aquest viatge, i de moment va escriure en castellà, de moment en anglès, i d'ahir partien les traduccions cap a una banda i cap a l'altra. Aquesta presentació la farà de la Laia Malo, que també és poeta i traductora del rus
cap al català i també de l'anglès al català i català amb anglès, i estaran parlant de la dificultat de traduir les llengües eslaves, com mantenir sonoritat o quines són les estratègies que fan servir per obtenir aquestes traducions de poemes tan difícils de poder traduir les metàfores, la sonoritat, els ritmes, i parlaran de tot això, aquestes dues expertes en...
en la creació poètica i en la traducció. Això serà la vostra llibreria, la llibreria pròpia, plaça del Quadrado de Palma, número 10. A quina hora el tenim previst que es faci? Sí, de 7 a 9, dimarts que ve. I també el que tenim, crec que totes les llibreries el que farem és que una persona que normalment no fa feina a llibreries, que no és llibretera ni llibretera, aquest dia serà convidada i estarà recomanant llibres i un poc estarà darrere el mostrador
fer-nos feina per un... no per tots els dies, evidentment, però sí per unes hores i per veure com se sent, com te trobes quan estàs en els pantalons d'una llibretera que te demanen la comandació o què intentes un llibre s'agraden més i hem convidat a persones cada lliberia que les feia il·lusió per aquesta feina per un dia.
Llibreter per un dia, o llibretera per un dia, o millor dit, per unes hores. Des del llibreter mos han avançat també qualque activitat més. El mateix dimarts, dia 11, a les sis i mitja de Sola Baixa, en bat llibres, el Gerani de Palma, es farà la presentació del llibre Aire d'Intrus, de Joan Parelló, que estarà acompanyat per en Climent Picornell.
Ja serà la llibreria Quart Creixent, a carrer d'en Rubí, número 5, a Palma, també a les sis i mitja. Està prevista una presentació i taller de Vialgia al món de Naina, als empantallats, publicat per Nova Editorial Moll, amb la seva autora, Naina Zuazaga. Pot ser... Tu comentaves abans que una llibreria és una botiga de llibres, però alguna cosa més que una botiga, que un comerç. Totalment.
Nosaltres tenim una gran responsabilitat perquè el que estem venent és una cosa que a simple vista potser no pareix necessària, però és supernecessària perquè moltes vegades alimenta i no drets. El nostre pensament, la nostra imaginació, les nostres opinions, l'ànima se podria dir.
i tenim una responsabilitat molt grossa pel que fa a la cultura. M'estàs veient que els darrers anys estan tancant moltes llibreries independents perquè estan sent absorbides per les grans superfícies, de siguin digitals com físiques. I clar, no podem moltes vegades competir amb l'oferta i els descomptes de merchandising, cosetes, i estem intentant
de la venda i la difusió i la distribució de llibres. Podria ser una excusa per a les amants de llibres
petites, que si de vegades estem contents i contentes que encara hi siguem. Perquè sempre ens donem les mans al cap quan una altra tanca, però també hi ha una responsabilitat per part del públic de fer aquest esport, de continuar anant a visitar i a donar suport a aquestes petites habitants que estem allí lluitant i intentant cada dia
a posar les barreres i estar ahí preparat per esperar les visites dels nostres fients. El dia de les lliberies, o millor dit, el dia de les lliberies independents, que celebren
els espais del Gremi de Llibreters de Mallorca. Això serà dimarts que ve, dimarts dia 11. Ja us hem comentat que hi haurà unes quantes presentacions de llibres a la llibreria pròpia, també a Quartqueixent, a Embat. Dan Areco, que ens comenta aquesta celebració, que és del Gremi de Llibreters, i també ens ha avançat aquesta curiosa experiència de llibreter o llibretera per unes hores, o per un dia, o per unes hores millor.
amb gent que no és del vostre gremi però que passarà per aquesta experiència. Podríem dir, i amb això ja acabaríem, que un llibreter és una mena d'assessor o assessora personal d'un lector? Podria ser, arribes a conèixer-los. És veritat que tens com un...
un tercer sentit quan ja te comencen, doncs demanes i quines és els darrers llibres que vaig llegir, que te va agradar més i que tenim com... podem tenir com moltes més, no sé, com... idees o intuïcions d'arribar, de moltes vegades, arribar a donar un llibre que després te diguin, m'ho va encantar, era just el que volies, però sí que crec que sobretot són persones superentusiastes i cal que fem el temps perquè ens encanta i aquest entusiasme moltes vegades, doncs,
no falla a l'hora d'estar recomanant un llibre. Vostre sou una lliberia encara jove, fa uns poques anys que se va obrir, la lliberia pròpia, primer a la zona de Santa Eulària, a la plaça del Quadrado, i ja teniu un públic fidel, ja teniu aquestes persones que venen i diuen, Aldana, me podries recomanar qualque cosa d'això? Sí, podem dir que sí, encara no tenim 3 anys,
Però sí, sí, tenim bastant de públic. De totes maneres, una llibreria d'autoria femenina i d'editorials independents i de noves escenes està marcant un públic bastant minoritari, reduït i marginal. Però a dins d'aquestes minories, sí, clar que sí.
Molt bé, enhorabona, molt d'anys, perquè serà aquest dia de les lliberies independents, que serà dimarts que ve, i del qual mos ha fet cinc sentits anar al d'Anareco, que es duu la lliberia pròpia a la plaça del Quadró de Palma, i al mateix temps és membre de la Junta del Gremi de Llibreters de Mallorca. Al d'Anare, un plaer, com sempre, de parlar amb tu. Gràcies per estar amb nosaltres una estona, que sé que aneu molt liats, i res, escolta, que sigui tot un èxit.
Vale, moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me. Adeu, adeu. Adeu, que vagi molt bé.
Aquesta música segur que us sona, en manco si teniu uns quants senyets, d'acord? És la música que va crear en John Williams per Tauró, o ja us sap per ser el titol original en anglès, una pel·lícula que és de l'any 1975, d'en Steven Spielberg, vol dir que enguany compla 50 anys i que encaixa perfectament a la nostra banda sonora, sempre són músiques i pel·lícules inspirades en novel·les, perquè efectivament Tauró es va inspirar en una novel·la d'en Peter Weisley.
Fins demà!
Gràcies.
Hola, Margalida. Hola, sí. Bon vespre i benvinguda. És un gust de tenir Margalida Tomàs, que és historiadora de sa literatura, licenciada en Filologia Catalana, professora universitària, autora d'un munt d'estudis en torn a diversos autors
com ara Ramon Picó, Maria Aguiló, de la trajectòria de la literatura mallorquina i català, i amb qui volem parlar amb motiu d'una cosa ben curiosa, que és la conquesta de Mallorca i els escriptors. I això és amb motiu d'unes jornades que organitza l'Obre Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans,
es faran divendres 17 i dissabte 18 a l'Aixut del Regne de Mallorca i es titularan La commemoració de la conquesta de Mallorca, la construcció del relat, perquè el 2029, que això ja va a la volta de la cantonada, serà l'aniversari, els 800 anys de la conquesta de Mallorca, del 1229.
Podeu trobar tota la informació d'aquestes jornades a la plana web de l'Obre Cultural Balear.
Però, donat que això és un programa de llibres i literatura, amb una margalida voldríem parlar de, justament, l'aspecte més relacionat amb aquesta temàtica, que són els escriptors, escriptors sobretot, bé, des de Sillas, evidentment, i de Mallorca concretament, que al llarg de la història de la literatura catalana en Mallorca han parlat, han recreat,
aquest episodi tan referent, tan essencial, de la Conquesta de Mallorca. Marguerida, són molts sotors nostrats que s'han acostat a la Conquesta de Mallorca? Bé, jo no m'atreviria a dir xifres ni res perquè veu coneixements. Són potser coses d'uns aspectes però dels altres no. A veure, jo, bàsicament, bé, no bàsicament, en aquesta xerrada,
me centraré en els escriptors del segle XIX, de IX i XX, i començament del segle XX, perquè és la meva especialitat i, per tant, jo no puc xerrar de literatura medieval, ni del XV, ni això. No crec que hi hagi massa gent antes, però en tot cas això hauríem d'estudir, de fer-ho algun altre tipus d'especialista. Jo te puc xerrar una mica de com se tracta aquest tema,
els escriptors mallorquins jo m'he centrat, evidentment també se podia parlar des de Barcelona precisament n'hi ha bastants a Barcelona que també tracten aquest tema perquè clar, el rei Jaume I et dona per molt el pots agafar per una banda i per una altra el pots agafar com a una conquesta que surt de Salau de Catalunya i ve cap a Mallorca i per tant hi ha escriptors hi ha una obra molt famosa del Damas Caldet que es diu Mallorca cristiana que és una cosa enormement grossa i va estar tota la vida escrivint sobre això
Però vaja, jo, per aquestes jornades que dius tu, de divendres i dissabte, a mi em toca xerrar divendres, parlaré dels autors mallorquins del segle XIX i del començament del segle XX. N'hi ha, tu me demanes, n'hi ha? Sí, n'hi ha. N'hi ha. És un tema preferent i únic? No. Què passa? Que això ho has de situar en el moment, està en el moment del romanticisme, està de moda la poesia històrica...
estan de moda els herois, i després, tenint un fet històric i un personatge tan literari com el Jaume I, és evident que hi ha escriptors mallorquins que escriuen sobre la conquesta de Mallorca i sobre Jaume I, i sobretot lligat als jocs florals de Barcelona. S'hi presenten composicions de gent mallorquina
que participa en el joc florals i participa en aquest tema. Sí que n'hi ha. Penturamos, podries fer cinc cèntims, per dir-ho així, dels dos o tres autors, o de les dues o tres obres més destacades que els autors mallorquins dedicaran en aquest episodi de la conquesta de Mallorca.
A veure, això és una mica difícil, perquè, clar, això seria massa llarg i hauria de fer una classe que no seria això. No, no, no. Una cosa resumida. Una cosa resumida, a veure, els escriptors d'aquest moment, que comencen a escriure en català i a més escriuen aquest tema, són uns poemes, alguns, que tenen un interès sobretot històric, no un interès exactament literari. Però aquí el que interessa veure és
que veuen aquests escriptors en la conquesta de Mallorca i en Jaume I, a part del valor literari o no, diguéssim, sinó que hi veuen, que creuen que aporta la conquesta aquí, que jo crec que és el que interessa. Després, en aquest sentit, voldria dir que a part dels autors que fan poesies,
Hi ha un altre autor que jo he estudiat i que tu ja has remontat, que és Maria Aguiló. Que Maria Aguiló, ell també, quan era jove, també fa poemes sobre això, però ni tan sols els arriba a publicar, però aquest sí que és molt important i jo li dedicaré també una atenció, jo crec que han de fer, perquè ell va editar la crònica de Jaume I i per Aguiló...
El que és important és que Jaume I, el que aporta a la conquesta de Mallorca, el que aporta a l'illa és la llengua. És la llengua. I aquesta llengua que l'aporta aquí, que l'aporta a València, que ens fa que és la llengua catalana, és la llengua de Jaume I. Això insisteix molt i en aquest sentit és una de les coses que jo remarcaré, en aquest sentit.
Després dels altres, d'en Geroni Rosselló, del Pere del Cantarapanya, tot això són poemes que tenen un valor en conjunt, no cada un per separat. Si entres en el segle XX, en canvi, sí que ja després tens uns autors diferents. Jo crec que el tema del segle XX es tracta d'una... La mirada ja és més moderna, és diferent, però, clar, si hi ha una autora que té uns poemes interessants
sobre Jaume I és Maria Antonia Salvà, precisament. També ho remarcaré en aquest sentit. I després, clar, aquests autors ja del segle XX sí que el que fan és... Jaume I és igual a la llengua catalana. És la llengua. És el que porta Maria Antonia. Evidentment, també lligat a què és el que porta la fe cristiana, també. Això...
el seu discurs ja ho remarca. Vull dir que són els dos aspectes, però sobretot el que ara interessa més per la situació en què estem i tot és la qüestió de la llengua. Jaume I la conquesta vol dir que Mallorca a partir d'un moment té una llengua única que és el català.
Has esmentat justament Maria Aguiló, de qui se commemora un aniversari important en guany, que no ha estat... Sí, és el bicentenari. Exacte, que no ha tingut gaire ressò, tot s'ha de dir, i que jo penso que és un autor injustament oblidat, perquè per la recuperació del català, tota la tasca immensa que va fer aquest home...
Bé, un autor, ets un intel·lectual, més que com a autor, perquè autors et penses en creació, no? Això no és important, és importantíssim. Després, realment, és un bicentenari que ha passat d'això... A Barcelona sí que s'han fet coses, perquè ho hem mogut. Vull dir, s'han fet una sessió a l'Institut d'Estudis Catalans i dues a la Biblioteca de Catalunya...
i s'ha fet i ara sortirà un llibre sobre la llengua catalana i Maria Aguiló. Vull dir que a Barcelona hem aconseguit moure una mica, aquí menys, la veritat. Però vaja, ara el divendres tindrà un cert protagonisme, perquè realment és el que té la visió més clara del que és la llengua i del que significa. I ell sempre ho lliga a Jaume I. I per tant a la conquesta, clar.
Per la nana Margarida Tomàs, amb motiu d'aquesta intervenció que farà ella, això serà divendres 17, en estorn que tindrà Anna Caterina Valreu i ella, entre 11.45 i 12.30, i això és dins d'aquestes jornades que organitza l'Obre Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans,
...al xarxiu del Regne de Mallorca... ...en el carrer Ramon Llull, número 3 de Palma... ...la commemoració de la conquesta de Mallorca... ...la construcció del relat... ...son abans d'aquest aniversari del 2029... ...des 800 anys de la conquesta de Mallorca... ...i són unes jornades obertes... ...a tothom que vulgui estar interessat... ...en qualsevol cas...
Aquests poetes que comentaves, tipus Pere el Cantarapenya, Maria Antonia Salvà, evidentment tenen una visió... Bé, és un heroi, en Jaume el Conquerido. M'imagino que és una visió absolutament idealitzada, no? Sí. Sí, a veure, és que depèn del moment, perquè, clar, amb 100 anys...
La gent l'escriu de manera diferent. Sí, i tant. M'entens? Una cosa són els homes romàntics del segle XIX, que comencen a escriure en mallorquí i fan el que poden, i tenen una visió de novel·la històrica, com si fos Walter Scott, és l'heroi. Això segur. En els autors del segle XX és una altra cosa. No és l'heroi guerrer, és...
El rei que ens porta llibertats i que ens porta la llengua. Depèn d'això. Per exemple, Pere del Càntara Panyà té un poema famosíssim que és La Colcada. I aquest no és sobre la conquesta, sinó sobre la festa de l'estandard, que és una altra cosa. M'entens? I cada poeta té una sèrie de característiques, però sí, la cosa és l'heroi, però...
hem de tenir en compte, si parles de la gent del D9, que és l'heroi, no només perquè va a conquerir Mallorca, sinó perquè el fan protagonista dels poemes perquè és heroi, diguéssim. És el model de poesia, aquesta de poesia històrica, de poesia basada en fets històrics, i clar, tenen una crònica,
tenen aquí... La crònica de Jaume I té molta importància, m'entens? I després aquí hi ha historiadors que estudien això, el Josep Maria Quadrado, que estudia la Conquesta de Mallorca, que publica la crònica de Bernat Desclot, després que els autors mallorguins d'aquí tenen on anar... Perquè, per exemple, són poemes plens de notes històriques, i això és significatiu, m'entens? O sigui, són poemes...
que expliquen no sé què, el que va lluitar, la mort dels Moncades, el Pere Martell, no sé què, però després sempre a peu de pàgina notes i notes i notes, perquè vol dir que els interessa la banda històrica també del fet, perquè és el començament de començar a conèixer totes aquestes coses.
Ara et volia demanar si hi ha qualsevol episodi, qualsevol aspecte. Has esmentat La mort dels Moncada, que jo crec que és un tema superromàntic, i crec que és dels que més ha cridat l'atenció en els nostres autors, no? Sí, hi ha un poema que és La mort dels Moncada, i els Moncada abans surt, aquest perquè són els de donar títol el poema, però...
Realment, a tots els que jo conec, segurament n'hi ha més. Jo tampoc no sóc una experta en aquest tema. El que he anat trobant és que els boncades surten, evidentment. I surten i el rei s'enfada perquè s'ha mort i ara ho hem de venjar...
No ho sé. Clar, una cosa que també he trobat... Estic parlant del D9, no del D9. Sí, sí, d'acord. És que clar, jo sempre col·loquen els moments perquè les coses canvien. Cap als anys 60, 70, per exemple, el Geroni Rosselló, que té tot un llibre sobre poemes històrics, i el que és curiós també és que n'hi ha, no moltes vegades, però algunes vegades, que ho fan des del punt de vista dels serraïns. Els protagonistes no són els
els cristians, sinó que són els serraïns. Vull dir, que és curiós. És l'altra... Perquè, clar, és la idealització de Mallorca musulmana, plena de palmeres, preciosa, rica, no? Clar, que també era una moda literària aquesta, no?, de l'orientalisme i això. Vull dir, bueno, és un tema... Jo ja dic que només faré un apunt perquè és un tema que l'he començat a estudiar... No ho sé, jo conec una mica els autors, però...
Aquest tema no el havia tractat, però hi ha bastantes coses per estudiar, realment. M'ha fet, bueno, ho estic descobrint sobre la marxa, com veus, eh? No deixeu.
Un tema ben suggeridor, perdó, que és la interpretació que han fet els escriptors, concretament els escriptors en català de Mallorca, d'aquell episodi de la conquesta de Mallorca del 1229, del qual aviat farà 800 anys, i que aquest divendres, dia 7, migdia, la Margarida Tomàs, historiadora de sa literatura, en parlarà dins d'aquestes jornades la commemoració de la conquesta de Mallorca, la construcció del relat...
que tindran lloc divendres 7 al llarg de tota la jornada i dissabte 8 de matí a l'Arxiu del Regne de Mallorca, carrer Ramon Llull, número 3 de Palma, organitzat per l'Obra Cultural Balear i l'Institut d'Estudis Catalans i del qual podeu trobar tota la informació a saplanaweb.com.
és a dir, a sa plena web de l'Obre Cultural Balear amb l'accés lliure per tota sa gent interessada en aquesta qüestió Margalida, un gust de parlar amb tu i res, espero que aquesta jornada sigui tot un èxit Molt bé, gràcies Que vagi bé, adeu Adéu, adeu
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. El futur és ara.
Disponible a les botigues habituals. Més informació
Moixa Mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa Mental presenta... Les Indòmites. Una mediterranis. Què són les Indòmites? Un de llonces. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada.
Som a totes les plataformes de... Quieres salir per aquella porta d'allà, per favor, i tant qu'en sortir? Per favor, algú que parli l'escala d'un bordre. En dic que ja ho fem a una mediterrània. A una mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Hola, Isabel.
Hola, bona tarda, Francisco. Benvinguda. És un gust de parlar amb l'Isabel Granya Zapata, que és de Badalona, licenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana, arxivera, gestora cultural i autora d'un munt d'estudis dedicats a la cultura i la literatura catalana. I ara parlem amb ella amb motiu d'un llibre que ha publicat recentment l'editorial Lleonar Muntaner,
Es diu Josefina Salor Ripoll, l'afany de coneixement compartit, i és una mena de llarga entrevista amb Josefina Salor, que segur que la coneixeu de referència, és una personalitat de referència de la cultura menorquina,
i res, volíem parlar una mica amb la Isabel del contingut d'aquest llibre barra entrevista que és molt exhaustiu, molt intens, coneixerà un munt de coses referits a la trajectòria de Josefina Salor i de la cultura de les Illes Balears i particularment de Menorca. Isabel, tu comentes en el començament de tot que us coneixeu fa 40 anys. Són un munt d'anys, això, eh?
Sí, molts. Sí, sí, perquè Natina va ser professora a l'Institut a Badalona fa molts anys i jo vaig ser alumna seva a COUM, només un any. I aleshores, des de les hores que no ens hem deixat de tractar, de conèixer i de compartir coses. I d'alguna manera aquest diàleg que nosaltres fa tant d'anys que tenim, doncs hi va haver un moment en què a mi em va semblar...
que li podia proposar, que havia arribat el moment, d'alguna manera obrir aquest diàleg i compartir-lo amb el públic, amb aquesta entrevista feta, en principi, amb motiu dels... Perdona, ara no t'has sentit molt bé. Ara sí? Ara, perfecte. No, deies que és una entrevista feta amb motiu dels...
A motiu dels 70 anys de Nefina. La idea una mica va sorgir d'aquí i del fet que jo soc una gran lectora d'aquesta col·lecció de Llenar Montaner. És una col·lecció...
on hi trobem molts personatges que són referents a les illes, doncs, no sé, per exemple, Alexandra Ballester, Josep Massotti-Montaner, Antonia Vicent, Sisidor Marí... I a mi em va semblar que Ana Fina tenia un lloc en aquesta col·lecció perquè, per tot el que ha fet al llarg de la seva trajectòria, ha esdevingut un referent.
Una persona extraordinària, m'ha agradat molt aquest títol, la feina de coneixement compartit, perquè, efectivament, li apassiona els llibres, però també sempre ha volgut compartir amb el públic aquest coneixement. I, vaja, em queda una nina i quan li diuen, ei, tu què vols ser de gran? Escriptora. Ho tenia claríssim. Sí, sí, ho tenia claríssim.
El títol del llibre surt d'una frase que diu La Fina dins del llibre. Ella diu que la cultura no és res si no és una evidència compartida. Per tant, el títol recull aquesta idea seva, al que ella s'hi ha dedicat tota la vida, com a pedagoga, com a professora d'institut, i en el món de la recerca, amb aquesta doble vessant que té ella de persona que investiga, és a dir, que va a la recerca del coneixement...
per després poder-lo transmetre, que és el que fa des de l'ensenyament, i com a gestora cultural, i des de l'IME, intentant divulgar coneixement. Hem de clarir que quan dèiem l'IME, dèiem l'Institut Menorquí d'Estudis, que es va crear el 1985, i va participar des del primer moment, i després va ser la seva coordinadora científica, vull dir...
el seu referent essencial d'aquesta tasca. Però, abans d'això, el seu boiment és peculiar. Filla d'una mallorquina que n'és a Ciutadella, sa mare és una gran lectora, quan arribaven a quart de batxillerat, ses lotes deixaven d'estudiar, però allà li diuen, bé, està clar que tu continuaràs, tothom ho té claríssim.
Sí, la Fina, en el començament del llibre, una de les coses per les quals jo li demano és pel seu món d'infantesa, com és el món de la Menorca dels anys 50, fins que marxa a estudiar a Barcelona, i ella ens explica com és aquest món, com han estat els seus primers estudis, com era la seva família, són coses que jo li demano. D'alguna manera, les preguntes que jo li faig en el llibre...
van encaminades a traslladar al lector la fina que jo he après en tots aquests anys, una persona que a mi em sembla que s'ha de conèixer. I clar, ens explica això, com ha canviat el món, com era la seva ciutadella de petita i com és la ciutadella d'ara, aquests canvis tan importants que ha tingut la societat.
els temps de Barcelona són uns temps decisius, 20 anys estudia filologia hispànica però després vol continuar estudiant i estudia filologia catalana i al mateix temps fa feina vull dir que una persona molt activa, és una de les seves característiques sí penseu que l'època d'estudiant de la fina és l'època dels anys 70 per tant és una Barcelona convulsa a la
a les acaballes del franquisme, amb molt de moviment i compromisos polítics i coses d'aquesta mena, que els que hem vingut darrere no hem viscut. Però precisament per això, aquí hi havia en part l'interès, d'alguna manera, quan nosaltres fem una entrevista a una persona que és un referent, el que estem fent és intentar que passi testimoni, que transfereixi el que ell ha après, el seu coneixement...
per les generacions d'ara i per les futures. Tot això que nosaltres no hem viscut, ella ens ho explica. Aquesta, en part, és una de les intencions del llibre.
Un llibre que es diu Josefina Salor Ripoll, l'afany de coneixement compartit, del qual parlem amb Naysa Belgranya, que és la seva autora, i és una mena de llarga entrevista amb on Josefina Salor, un dels grans noms de la cultura de les Illes Balears, repassa la seva treballadoria. És curiós perquè el moment en el qual és a Barcelona i li diuen, bé, ara tornaràs a Menorca, no, no vull tornar a Menorca, però en canvi el moment...
que és, aproximadament també és quan se crea l'Institut Menorca i d'Estudis. Ella havia mantingut els vincles amb Menorca, no els havia deixat de banda en cap moment, i hi ha un moment en el qual diu, sí, ara he de tornar, és el moment. Sí, això és cap a l'any 92. Hem d'entendre que el que justament ella ens explica, i és una cosa que és molt interessant, és un camí de vida. És a dir, ella va fent el seu camí
Ella creu que a Barcelona hi trobarà i experimentarà tot allò que necessita. Ella aprèn, adquireix coneixement, viu, i hi ha un moment en què creu que allò al que ella s'està dedicant també ho pot fer a Menorca. En un moment donat, ella vol adquirir una sèrie de coneixements i fins que ella no consideri
que tot això ja està fet i que són en aquell moment les condicions idònies per tornar, no ho farà. D'alguna manera tots en la nostra vida hi ha moments en què prenem decisions i aquesta segurament va ser una de les decisions importants tant quan se'n va anar als anys 70 com quan va tornar als anys 90. Aquesta biografia entrevista o biografia en forma d'entrevista de Fines a l'Hort
Es divideix en 5 episodis, que correspon a diferents etapes de la seva vida, la infantesa i la joventut, els anys de Barcelona. Un d'ells és una trajectòria molt important que va tenir des del 2013 fins al 2020,
com a coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis, amb un munt d'activitats i d'iniciatives, i dels quals comentes que, bueno, justament quan agafa aquest càrrec de coordinadora científica, el moment era bastant complicadet. Per exemple, el tema econòmic, la cosa estava bastant complicada. Sí, ella explica que és clar que en el moment en què ella agafa la coordinadora científica,
es posa al cap davant d'aquesta coordinació científica, hi va haver un canvi polític. I aquest canvi polític no va afavorir els interessos de l'IME, que en el fons són els interessos culturals de Menorca. Hi van haver unes retallades que van fer que s'haguessin de prendre decisions difícils. I tot això, ella ho explica amb tota la naturalitat. A mi...
Una de les coses que m'agradaria puntualitzar, tu deies abans, l'autora Isabel, en certa manera jo soc tan autora del llibre com la Fina, perquè al llibre el fan les preguntes però també el fan les respostes. I en aquest cas jo crec que les respostes són més importants. Vull dir, jo he configurat la idea del que és el llibre, jo li he donat forma amb aquests cinc apartats que tu hi dius,
Però, clar, el que ens interessa són les respostes de la fina, no? Anar marcant aquesta trajectòria i anar explicant. Can, can, can, can, can, can, can, can, can, can, can. Això tu ho vares, crec que ho vares enregistrar. Sí. I després ho vares a més de transcriure, que és una feina de nassos. Sí, això és una entrevista que vam fer a Ciutadella del 29 de setembre a l'1 d'octubre de l'any 23. Sí.
i que en realitat no s'acaba fins al novembre del 24, perquè després de l'entrevista hi ha la neteja de transcripció, després sempre hi ha preguntes que s'han de retocar, i aleshores vam començar a enviar el manuscrit d'una banda cap a l'altra, de Badalona a Ciutadella, de Ciutadella a Badalona, fins a donar-li forma. També hi ha la tria de fotografies. Una cosa important és que el llibre va acompanyat d'un plec de fotografies, com tota aquesta col·lecció, que jo crec que il·lustren molt bé l'entrevista,
i que també transmeten molt bé la trajectòria de la fina i totes aquestes persones a les quals ella parla i que han configurat la seva vida, des de la seva família, els seus mestres, els seus amics, doncs jo crec que aquests documents gràfics també els interessen molt.
Josefina Salor Ripoll, La feina de coneixement compartit, és aquest llibre, aquesta entrevista, llarga entrevista, intensa, amb moltíssim d'aspectes curiosos i apassionants, del qual hem parlat amb sa seva autora, Isabel Granya, uns minutets. Isabel, enhorabona per aquesta feina, superinteressant, i res, gràcies per ser amb nosaltres una estona. Gràcies a vosaltres. Jo convidaria, sobretot als joves, que s'hi atraquin el llibre, que s'hi acostin,
i que llegeixin que segur que hi ha coses per gaudir i per aprendre. Sí, i aprofit per recordar que és una publicació de General Muntany Editor. Gràcies, Isabel, que vagi molt bé. Adéu. Moltes gràcies.
S'està preparant un congrés internacional que es durà a terme aquí, a Palma, a Mallorca, a l'escola d'hoteleria de les Illes Balears, al campus de la universitat, entre els pròxims dia 20 i dia 22 d'aquest mes. Aquest congrés es titula Els espais de Ramon Llull, context, pensament i projecció, i està promogut per s'agència d'estratègia turística,
ja que la idea és justament situar Ramon Llull a l'òrbita d'estolisme cultural, ben igual que han fet espais d'Itàlia, per exemple, amb autors medievals també de primera línia, com podrien ser en Dante Alighieri o en Giovanni Boccaccio. La idea del congrés és fer una mena de repàs dels itineraris mentals, espirituals i geogràfics
de Llull i del lulisme fins als nostres dies, amb unes línies de treball essencials que són les següents. Ramon Llull en el seu context geogràfic històric, el pensament de Ramon Llull en el seu marc intel·lectual i cultural i la projecció de Llull, el secret de lulisme.
Trobeu tota la informació, el programa d'aquest congrés, a sa plana web, agenda.uib.es. Però, així tot, us recordam que el congrés serà als espais de Ramon Llull, context, pensament i projecció de dia 20 a dia 22 de novembre d'enguany. El record del que vam ser, que tots en vagi a la merda,
Heu una altra iniciativa dedicada a un autor mallorquí de primera fila, en Josep Maria Llampart, del qual s'estan fent un munt de coses enguany, perquè justament enguany és l'any del centenari del seu naixement. En aquest cas és una activitat que es farà a Barcelona,
D'acord, això serà dijous que ve, dijous dia 13, dijous de la setmana que ve, el Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme número 47 de Barcelona. I és una jornada que organitzen conjuntament la Institució de les Lletres Catalones i el mateix Institut d'Estudis Catalans. Serà una jornada ben intensa en la qual participaran, entre d'altres, Naceli Arriba, parlant de Josep Maria Llombart, una activista que només volia ser poeta, Damià Pons,
Josep Maria Llompart, al servei d'un projecte de país, Marguerite Pons, Josep Maria Llompart, Melanconia i Història, Richard Mansell, que parlarà de l'activitat de Llompart com a traductor, Joan Mas, sobre els assaig literaris de Josep Maria Llompart, Josep Maria Sala Valldaura, la mitificació dramàtica de Josep Maria Llompart,
I tot això es claurà amb la presentació del prototip de diccionari d'haver-ho fet a partir del Corpus Oral de la Llengua Catalana amb enregistraments de Josep Maria Llampart. Aquesta jornada a Barcelona que es durà a terme el pròxim dia 13 de novembre i del qual podreu trobar tota la informació a sa plana webcultura.liencat.cat.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé!
d'una hora cada una de dilluns a divendres aquí a Ona Mediterrània el crepúscul en 100 estals a les 9 del vespre El futur és ara 9 a plec de relats d'en Amant Nolem 4 relats de ciència-ficció mallorquina
Més informació a amantnolem.cat
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és la nostra agenda que ens patrocina Colònia, caixa d'estalvis de pollensa, colònia.com. Demà dimecres, dia 5, a les 12 del migdia, s'edifici Ramon Llull, als campus de la Universitat de les Illes Balears, a Palma, Ivan Lolluditze farà un seminari dedicat a Joan Estelric i Ernest de Torell. És una activitat d'acceso barça organitzada pel professor Pare Rosselló Bové. També demà dimecres, dia 5, a les 6 de Sora Baixa,
La Fundació Joan Marc Carrè de Sant Miquel, número 11, Maria Balmonte, escriptora i traductora, farà ser serrada en busca de l'edat d'oro, los viajeros del Grand Tour.
Activitats que es fan a la Biblioteca de Can Salas, a la plaça de la Porta de Santa Catalina de Palma. Demà dimecres, dia 5, a les 6 i mitja, xerrada d'en Gabriel Ensenyat sobre Ramon Llull i les llengües. Divendres, dia 7, a les 6 i mitja, també a la Biblioteca de Can Salas, la banda sonora de Ramon Llull, a càrrec de Nalaura de Castellet. Nalaura també es farà càrrec del taller de l'escriptura medieval luliana,
que es durà a terme el dissabte dia 8 des de les 12 fins a les 2. Trobeu tota la informació a sa plana web bibliotecapalma.com
Més activitats, presentacions, demà dimecres, dia 5, a les 7 de Sora Baixa, a La Col·lectiva, carrer Gironi Pou, número 9, de Palma, presentació de Fer Política, a càrrec del seu autor, Jaume Bosch. Demà dimecres, dia 5, a les 7 de Sora Baixa, a Sallibiria, quart creixent, carrer d'en Rubí, número 5, de Palma, presentació de Díptic de la Balena, de Miquel Àngel Llauller, publicat Quarenciola.
amb en Josep Manuel Vidal i Llanes i l'autor. I també demà dimecres, dia 5, a les 7 de sora baixa, a Can Balaguer, al carrer Unió número 3 de Palma, presentació de Divos, les veus masculines de l'òpera i la premsa, a càrrec de Pilar Rival, Antoni Pisà i Eugènie Gallego.
Activitats de la Fundació Mallorca Literària. Demà dimecres 5 a les 7 de sora baixa a la lliberia pròpia, plaça del Quadrado número 10 de Palma, dins el projecte Lletres Compartides, trobada de Gloria Coll amb Noelia Díaz Vicedo.
Dissabte dia 8, a partir de les 11 del matí, a Palma, en punt de trobar la plaça Remilla-Coubet, ha durat armar la ruta del barri del terreno de Gertrude Stein a Antònia Vicenç, amb guiatge d'Eduard Mollà amb la col·laboració de Maria Magdalena Pons.
i també dins les activitats de Mallorca Literària, fins dia 31 de gener, pròxim a la casa Blai Bonet de Sant Tanyí, se pot visitar la exposició Josep Maria Llompart, no evitaràs la nit. Trobeu totes informació d'aquestes activitats a mallorcaliteraria.cat.
L'Obre Cultural Baleà i l'editorial Kit Procuo organitzen una presentació que tindrà lloc dijous, dia 6, a les 7 de sora baixa, aquí mateix, a Can Alcobar, en el carrer Sant Alonso de Palma. Serà la presentació del llibre Mentre em resti un bril de l'E, Josep Maria Llompar de la Penya, un homo pelifacètic al servei del país, de Pilar Aznau, a càrrec d'Antoni Llebrès, Sebastià Alzamora i seu toro.
Més presentacions, a la lliberia Rata Corner, Antoni Marqués 34 de Palma, el dijous dia 6 a les 7 de sòria baixa, Agafa la teva creu, d'Antònia Vicenç. El dijous dia 6 a les 7 de sòria baixa, Antoni Vidal Ferrando presentarà el seu nou poemari, Entre dues fosques, al Teatre Principal de Santenyí.
I també és dijous dia 6, a les 7.30 a la Baixa, a la Biblioteca de Babal, ara vi 3, a Palma, presentació de Retorno a la Foradada de Gloria Collados.
Més activitats encara, divendres dia 7, a les 12 del migdia, l'edifici Ramon Llull, el campus de la UIB a Palma. Conferència, influència de la literatura francesa, influència de la literatura francesa en la literatura caimena de llengua hispana, a càrrec d'Avílio Estevez.
El llibre 30 años follando de Ana María Llopis.
El llibre 7 a les 7 de l'hora baixa, l'espai Pansatemps, a Santa Maria, una presentació doble, Error de càlcul, de Dona Muñoz i Els Ediciós, de Joan Majol. La llibreia Drac Màgic, de Palma, Geroni Antic, número 1, dissabte 8 a les 12 del migdia, presentació de Místiques, de Begoña Méndez. I a l'església vella de Caimari, el dissabte 18 a les 7 de l'hora baixa, presentació del Comte dels Carboners de Caimari.
És dilluns, dia 10, a les 7 de Sola Baixa, a Can Campaner, número 4, a Palma, Maria Antònia Perelló i Francisco de Sismaurà retran un homenatge a nen Josep Maria Llompart. I també és dilluns, dia 10, a les 7 i mitja de Sola Baixa, en el claustre de Sant Bon d'Aventura de Llunt Major, es farà un altre homenatge a nen Llompart, organitzat per l'Obre Cultural Balear. Això ha estat la nostra llenda, que ens patrocina Colònia, a caixa d'estalvis de Poyensa, colònia.com.
I bé, ja ho sabeu, se fan un munt de coses dedicades a Enllonpart i nosaltres també mos en recordàvem d'Enllonpart en aquest subcentenari. Per això us posem aquesta cançó, es diu El circ, és a partir d'un poema de Josep Maria Enllonpart amb música d'Antoni Parera Fons i mos la canta Namarian Luz. Amb això arribem al final d'aquest Cotiladònia, us ha parlat Xisco Roger, molt refredat, em sap un munt de greu, no ho puc evitar...
la Maria Oliver, que es fa càrrec de la qüestió tècnica, i la Francesc Allalabert de la documentació. Sabeu com es trobeu aquí en el 88.8 de la freqüència amb la Mallorca, a onamediterrània.cat i a xarxarxes. Bon vespre i bones lectures. Per l'horitzó de la Londra, aquella noia en els meus ulls rodons,
Passaven a culleres, pallassos plans de pena, amb el rostre es queixat, que ara gairebé puc veure'n el mirall. I els home a dos vermells amb medalles, mentre la banda galtejava un esclar.
de trompetes. Feia olor de terra bollada, de faruc, reina i embalatja.
Em ategava el cor a rima de trapeci Ella volava per estrellas de plata Uuuuh De plata i ons diria ara Oh, recorda't per entremig de cara amb ulls d'arrona
per als poals de fems tirats p'en terra. I tot ben mal m'hi pica, escric aquí en versòs. Cursis com el vals de la zona. Ra, ra, ra.
La, la, la, la, la, la...
Aquella noia del circ tenia els cabells blaus i els ulls rosos.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. En Ron, en Harry...