Un dia qual se va
Bebent aquí tot sol. Camins diferents que ara s'han trobat. D'ombres damunt la mar, d'oceis que planejant, me vas comptant que des
de veure i d'explicar, de riure i recordar aquell tercer curs d'ombres damunt la mà, d'oceis que planejant me vas contant cabesses tallades.
i t'espre de veus, el de costes a jo, el de toc amb ses mans i canta lluixat. Queda't amb jo, toca aquest vespre com un aerosol,
que vola com tu vols. Te cantaré a sobre la cançó que és, que t'agradava tant i no fugia descans.
obre'ts ulls i pens si tot està real. Tan real com tu, tan real com jo, tan real com la mà, i és que no vull despertar. Queda't amb jo,
Aquest vespre com un aerosol que vola com tu vols. Te cantaré a sobre la cançó que des.
Tot aquest vespre com un aerosol que vola com tu vols. Te cantaré a sobre la cançó que t'agradava tant.
N'hi ha que venen i no saben què venen a fer Però quan venen saben que sempre és tot un guster Si no saben cap a on han de anar ja ho diré A tots els pobles de Mallorca fins als darrers
El matí es gall, canta i surt a xol. N'hi ha que fa estona sonen els bar a veure brou. De moment tot tranquil, no hi ha res de nou. La casalla passa amb bones i s'aguerga meia cou. L'homo se queixa, diu que avui està mal fet. Es fornes i posa prestigi, se feina li ret. Se m'adona, espera mem, si se senta xiurella, s'esmolador. Ja s'ha faltat i comença en desfocor. Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara
En mites mediterrani hi ha una flor. En Mallorca ja n'esbapa i n'esbapa hi ha un tresor. En Mallorca ja n'esbapa i n'esbapa hi ha un tresor. En Mallorca ja n'esbapa i n'esbapa hi ha un tresor. N'hi ha que venen i diuen que si no se va aixant. Anava a dinar, cafè, licor i puró. Així faig la digestió com si fos de soror. Si has acabat la jornada, fer un pot de cesta. N'hi ha que també fan feina els dies de festa. De sa feina surt el profit, d'home som peruts el primer pit. Per molt que t'hi aferris mai seràs rics.
A l'alba, trum, trum, trum. Vine a ser festes copetetjat com un tron. A l'alba, trum, trum, trum. A nit és mediterrani i hi ha una flor. A l'alba, trum, trum. Mallorca ja n'és mapa i n'és mapa.
M'ha pegut xubeques massa. He d'anar a planxar-se hora o comptar-ho veus. Deixar el baix. Deixar el baix.
Tu, anant bé per anar lluit. Jo crec que sí.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Mallorques en es mapa i en es mapa hi ha un tresor. N'hi ha que venir i dir pel que si no se fa això.
Fins demà!
Surt et sol, cerca el camí a triar com un gorri o quan vol prendes vol, estàs tot sol, ningú te vol ajudar, per descapa tramuntant a menys si me puc inspirar. Això és lo que té, Mallorca té de tot, si tens oportunitat, vine, pega i un vot. Aquestes vistes des d'aquí dalt te deixen en xoc, alerta, no va dir-s que te pot envestir un poc. Això m'agrada, respirar aire pur de sa muntanya, veure com un ferreret s'enfila per una canya.
Tira, tira, tira. No vulguis frissar, no ho pots veure tot en un dia. Si vols anar de Palma, això lleves per sa via. Te pot sortir un poc més ca, però et dóna alegria. Si no hauràs de pagar peatges, si vols fer més dia. No deixis mai que ningú triï per tu. No facis mai el que no vulguis per tu. Encara que això cosa faci malament, has de procurar que estigui més ben. No deixis mai que ningú triï per tu. No facis mai el que no vulguis per tu.
i fer el món millor per els seus fills. Nosaltres no hem viscut mai una guerra, i tampoc hem fet feina mai ajoneats a terra. En aquell temps qualcú no tornava a casa, perquè per una altra causa lluitava. No puc evitar que es cap me doni voltes, m'agradaria que nascen d'una altra manera aquestes coses. Sempre hi ha noses, ningú les vol llevar, sempre a tots molts costa massa canviar. Si vols replegar abans hauràs de sembrar, per cuir la fruita millor deixa-la madurar. Per cuir-la abans més bona no serà,
No deixis mai que ningú trii per tu, no passis mai la pena volguis per tu. Encara que això que no se faci malament, has de procurar que estigui un joc, el sotiu i fes ben. No deixis mai que ningú trii per tu, no passis mai la pena volguis per tu.
Que ningú tri, faltó una paz y me ha dado que no voy despertó. Eh, eh, eh.
Me'n vaig de peste amb morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, dels vius pocs m'interessen. Ho tenen tot xafet i no poden cagar-la. Rebalar-se tot d'una com uns gilipolles intractables. Tot en ells és perfecció la seva actitud irreputxada.
Són de tot insubornables. Te'n vaig a peste amb morts, ets mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, els pius pots m'interessen. Han travessat el taló, saben que hi ha l'altra banda. No hi putec el seu coratge, ni la bo ni l'esperança. Saben el que de la veritat importa i no s'estan per tonteries, ni sortiran per la tangent.
Gràcies.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicodrames. Ells són reals, no són un simulacre. Ni actors a quarta vida d'una pel·li barata. Me'n vaig a festa amb molts. Me'n vaig a festa amb molts.
Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. La festa, la festa, la festa en marx.
Ai, amor meu estimada, canalai, canalai, ai, ai. Jo n'he fet una cançó, com a l'hi trinquin, com a l'hi tró. Jo n'he fet una cançó. I encara no l'hi cantada, canalai, canalai, ai, ai. Per no tenir ocasió, com a l'hi trinquin, com a l'hi tró. Per no tenir ocasió.
Hi ha ningú que si no em dones, canalai, canalai, ai, ai, ai, que puc estar vora tu. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tru, que puc estar vora tu. Creu-te que me n'he folgat, canalai, canalai, ai, ai, ai, ja ho coneixeràs amb jo. Com a l'hi trinquin, com a l'hi tru, ja ho coneixeràs amb jo.
Fins demà! Fins demà!
fes dia d'ascensió. M'has de dir si tu vas tard, es canalai, canalai, ai, ai, se que et vaig enviar jo, com a litrín, com a litrín, com a litrín, se que et vaig enviar jo. Que no m'hagués equivocat, canalai, canalai, ai, ai, posant-se a direcció, com a litrín, com a litrín, com a litrín, posant-se a direcció.
És un sabreu, és poc llarg, canalai, canalai, ai, ai. No ho passeu estrany ningú, com a litrín, com a litrín, com a litrín. No ho passeu estrany ningú. Que posa sa poca edat, canalai, canalai, ai, ai, ai. És tenir poc a vivor, com a litrín, com a litrín, com a litrín. És tenir poc a vivor.
La cançó ja està acabada. Ja li som a l'espigó. Ja li som a l'espigó.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
A l'hora de triar qui queda i se'n va. Som atemptes a la gent del futur que no han triat, amb un breu disparat i un joc i desorbitat.
Som-hi seguint encens d'una comarca rebel. No comptarem el cap i no mos faran callar. Digfans! Des d'un producte comercial. O de grans empreses que pateixen per un sector entornat. Sector! Que feu grans beneficis.
Beneficis que se fumen i ningú pot disfrutar. Som atemptes de gent, el futur que no ha criat, amb un breu disparat i un lloguer desobitat. Som i seguirem sent un home a Carabel, no tornarem al cap i no mos farem.
Gràcies.
Fins demà!
I guardes en silenci penitència envernissada en ciment Cançons i endevinars, tu que rius i balles en se corrent Cançons i endevinars, tu que rius i balles d'indecisió
Te'n faig una ponència que m'arriba amb l'atenció, un feix d'argumentacions. Vas fer volar mil costums a un mirall i hem fet una festa que dura molt d'anys, de sol i de llunes, d'excuses i enganys.
I en els teus ulls que han vençut els meus, he acabat ensumant el que cous. Mai me despertis d'aquí, deixa que hi guardi el meu cor. Fes d'aquest vespre es meu infinit, torna a casa i diguem que tens por.
Cercant pacient, escolts la teva imatge, boirosa, relada, n'esvent. Que me gela i me desplaça, si me'n penja, si m'abraça, sempre ets tu que m'encens.
Fins demà!
Fes aquest vespre és meu infinit, torna a casa i no.
Aquest vespre és meu infinit. Torna a casa i digue'm que tens por. Ja podrem entrar. Això està a punt de començar. Esfots artificials.
Ja tots benvinguts a Drak.
Tens una torre d'espirar. La barista es va encantar. Txu, txu, txu, txu, txu, txu, txu, txu.
Deixi-se'n spena, s'en plena Deixi-se'n spena, s'en plena És fàrba, més a munt
Fins demà!
Deixo ses penas entera Deixo ses penas entera
Deixa els problemes a lloure, veuràs com s'arreglen ses coses, veuràs mirar-me més aviat.
Benvinguts a Drac.
i criden, oh, no. Tinc el swinger, call mi actor, la bo. Veig amb skins, punks, salseros i mots, buitenteros, showblock, get top. Per la vida, sense cap, en l'estampida, eterno el teu planeta, take me, tu i a l'ira. Ho fan pochíssim, cap fer de sida, metall pesat esplota l'oïda. Unant l'esquena, el públic dirigint l'orquestra, agafat el màstil durant la tempesta.
El rotllo a pesca, xandals de tràctel, pijos en cresta. Amb els cascos des de l'institut. I més tard vaig pillar l'enfut. Si no saps res, nen, estàs perdut. Jo xuto els teus ous del niu com un coput. Sona brut, estrany, oi?
It's gonna be a great day today. Honor i gloria, metal phase, no chain. Que follin a l'imperi de la llei. Que follin a l'imperi de la llei. Només reconeixem un rei. Que follin a l'imperi de la llei. Som a la cova esperant el doomsday. Que follin a l'imperi de la llei. It's gonna be a great day today. Que follin a l'imperi de la llei. Som a la cova esperant el doomsday.
Posa't l'escala i et llences al buit. I et treu les ales com si fos un descuit.
Però no voles, no voles perquè l'aire ja full. I penses que ets tu, però no penses en tu. I sents la profunditat de l'altura en el sant peror. I sents la profunditat de l'altura en el sant peror.
Caus com la fosca dins la por. I ara no hi veus, i ara no vols. I clores, i no plores, només ho saps tu. I et poses l'escut, però veus bé per tu.
I és que l'absència de resistència també es vol.
de Santa Teresa.
Per un segon trepo un racó sense ningú
Després de tot, amb molta por, no tinc opcions. Tot el que sabré que vull, però és que la nit i el dia, la nit i el dia, se m'han confut.
On puc cercar-me? Digue'm un sol. Massa preguntes sense respostes i a lo millor mentre cercava.
La nit i els dies, la nit i els dies, se me'n confús. Com puc trobar-me? On puc cercar-me? No sé on som. Massa preguntes, massa respostes, i a l'home
Fins demà!
En sa llengua dreta m'ha passat just vora la mà. En sa vista distreta s'ha fet una ombra bismal. I me troba un pingüí que me vol donar sa mà. Me sorpren un poc considerant que no n'he fregat.
M'ha dit, posa't una tela d'èlia, que ara tot és terra de volcans. Torn amb mi, amb la psicodèlia, jo diria que no vaig ser tan llarg. Moltes ales i s'espols de sapols, s'atreca una tempesta d'arena. I m'emigriu que si bé s'ha fos, que sí, ara hi viu gent amb contadors. I m'emigriu que si bé s'ha fos, que sí, ara hi viu.
Tinc febre. Tinc febre i estic de vida. Tinc un desastre de febre. Prop de 40 graus. Tinc febre.
i el món s'està escaldant, les coses tan protesta, viure, vindre i se'n resta, s'esperats en nàries del món. I el pingüí no pot patinar, s'enganxa amb la panxa, m'aixeca una sang, m'ava l'altra caca nostra i me demana on t'es, li dic que recta per amunt deu ser.
Per allà està tot desert. No hi ha ni un ànima. Es tens esma, es tens set. Si no t'endú, no haurà que te disoltar. La pluja, l'àcida, queda l'antàctic.
Tot i que aquí pot anar, s'assua el s'entorn natural dels cossos vermells i despoats i s'existència és poc rentable. Veig com els altres pingüis m'assenyalen envadit. Ara sí, sí, és massa tard, sento un poc culpable. Not com la febre me puja i es fetes irreal. Not com la febre me puja, la resta és ben real.
Tinc febre. Tinc febre i estic treballant. Tinc un desastre de febre. Tot a 40 graus.
S'espera i el món s'està escaldant. Tres coses tan protesta, vibra, vibra i s'envesta. S'espera, anàlogues pel món.
Pujats l'escala i et llences al buit. I treus les ales com si fossin d'escuit. Però no voles, no voles perquè s'aire ja full. I penses que ets tu, però no penses en tu.
I sents la profunditat de l'altura ara ens emparo. I sents la profunditat de l'altura ara ens emparo. Caus com la fosca dins la por. I ara no hi veus, i ara no vols.
i no plores, només ho saps tu, i et poses l'escut, però Déu s'ha perdut. I saps, saps profunditat, de ser tu, no penes en poc. I saps, saps profunditat, de ser tu, no penes en poc.
I és que s'absència de resistència t'embriagues vol. I pren...
de santa raza.
Senyores i senyors, no poden faltar. Passin i sequin, serà espectacular. Preparin ses flors, que m'han de tirar. Estic segur que demà me'n voldreu tornar a comprar.
No haureu vist mai paraules com aquestes, que d'un ventall amb molt de gust te foten una empenta. L'espectacle és a punt de començar, preparar-vos per lliçons i molt de xalalalà. Que ses vinjolites estan amagades pel cel.
que es dinaga, no és el mateix sense espel. Apuntes cap aquí amb el teu dit de jutge per dir-me que som un vessut. Faci el que faci, m'agrebutges, ja te'l pots fotre pas.
M'encanta el remei que no t'he demanat, ple de roi i poc encertat. Dius que ets un exemple a seguir, un imperatiu moral que mai no va al món. Dius que ets un món nou per descobrir, però mai han sortit els teus propis.
Ets un desguàs.
Fet de frases fetes, torça'm els braç i posa'm etiquetes. Amb molta elegància, no dius mai mentides. T'adones importància perquè ho sàpia més me crides. Si no ho recordeu, us ho tornarà dient. Si no us avui vespre, serà demà matí. Faig les acrobàcies més grosses i sempre caic de pèl.
per ser sa joia veurada de tots els museus. Amb tu tot va millor, amb tu tot va millor, amb tu tot va millor, amb tu tot va millor.
Basta fama, quin delir, i tires els trastos, mir, qui et mir, i ets el teu de bastos, ets el teu de bastos. En tu tot va millor, en tu tot va millor, en tu tot va millor, oh, oh, oh. En tu tot va millor, en tu tot va millor, en tu tot va millor, oh, oh, oh.
Vull que me diguis de quin color et sa meua ombra. I quan vegi't sol de bla, diràs que
i s'enfonsarà pensant que quan despertis ja haurà tornat a sortir.
Com cada dia serotina, cada una vida li donem un sentit amb hora inexacta.
que te digui de quin color veig la teva ombra. No t'importa com si res faràs passar l'estona i segueix allà pensant que quan despertis ja hauràs tornat a dormir.
Temps, no vull temps per pensar. Vull jugar amb els ocells. Des meu cervell, tenir pell a pell. Tot allò que me fa por, dius que no tens fot, jo m'hi fumo un cor. Només queda anar a dormir, demà com cada dia serotina.
Fins demà!
I espera, no corris. T'adrapa, t'agafarà de nou. I espera, no corris.
Podem xerrar d'altres, caminar dins d'un forat, o podem dir la veritat que això no t'ha agradat. Tal vegada jo xerr massa, perquè no tens res clar. Tal vegada estic esperant que m'ho diguis d'un qui saps.
Bona nit.
El track viu sent atractius en el capiu, un blau fet vell de blau, el pas del cas palau a la colau, qui crida lluita ara diu pau, si la ment és buida faci el cau, va aguantant teu i veu del meu xerop a prop del foc amb els companys, molts anys passen de cop, no certes en el dany com en el plaer l'engany, en la promesa és el parany i no paràs la clau.
Va pagant el pit i per mirar endavant Buscant una sortida a la misèria Com fruit curant la histèria I la història és la merda que va i torna És una broma nena i sèria alhora plore Mastegant fer ratlla per un sou treballa i calla I en les seves malles el consol de viure entre la palla Estem amb les ganes d'assajar de nou Estem al vou I si prou s'envegui el poc orgull que es cou
Amagats rere el portàtil, prometien com narri, però es queden sense premi. Incorables rere cables, canalitzant despreci. Zombis pel seu pis, menys els rics fan negoci. El business del sexe per vici. Cables, suyo de fitnesses.
El cap contra el sostre, fantasmes en tàndem, duen el rostre riàries per les lluites que superen. Saltant les balles, vales van brindar carixes, mentre fires deixen fites i victòries per les feres. Sempre els que més tenen és, pengen les medalles, els demés mengem les sobres, masteguem sense comprendre. Baralles ballant, agafades amb idees, ara elles corren soles, deixen lloc per a les penes.
Fins demà!
Noi, va dir-me l'alcalde, para, compte el que fas. Això és un poble d'estrelles, això és un poble d'estars. Fuig quan vegis tres velles, que omplen el canti a la font. Fuig quan vegis tres velles, penja't o tira't un pot. Qui engaudeix, però no en disfruta de tres blanques, semaleres, duem sang de les selleres. Som un poble de captius.
Noi, va dir-me l'alcalde. Para, compte el que fas. Això és un poble d'estrelles. Això és un poble d'estar. Fuig quan vagis ses velles, que omplen el canti a la font. Fuig quan vagis ses velles. Venja tot i net d'un mot. Ja hi ha un espo, no em disfruta.