Avui ens posarem una mica espirituals.
Molt bon vespre, amics. Això és el Crepuscle en 100 estals. Vos parla de Pere Estalric en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que compta amb la Maria Moreno en tasques de producció.
i en Maria Oliver en tasques tècniques. Avui tindrem aquí, ja el tenim assegut aquí a la taula d'aquest estudi, d'aquesta casa a la Mediterrània, en en Sebastià Fortesa. Ben retrobat, Sebastià. Ben retrobat. Perquè avui en Sebastià, que ens fa mensualment una classe de psicologia i altres herbes, avui ens parlarà d'espiritualitat. Per tant...
Tendrem aquesta primera part, estensa i densa, sobre la espiritualitat. I després, a la segona part, clar, quina música més espiritual que la música de Bach. Per tant, a la segona part, vos posarà música de Joan Sebastià Bach. Per tant, amics, benvinguts. Ensetam setmana amb aquest programa d'El Crepuscle Encén Estals. Començam.
Sebastià, vinga-me, amb aquesta espiritualitat. A mi m'agrada fer, per un costat, temes més familiars. De fet, volia parlar avui de memòria, que em sembla que no n'he parlat. A mi me faria falta, això no parla de memòria. A tots.
I l'he canviat en el darrer moment, arrel d'un llibre que he llegit i que era com promes el tema, és un tema difícil i per tant m'he tirat a la piscina perquè me'ls entenguem.
Crec que no estic del tot preparat per aquest tema, però així mateix intentaré que surti el més bé possible. Segur, seguríssim. I pot arribar a bon port. És un tema, per tant, que té un compromís, és difícil. Tenim poca informació, diria jo, des d'un punt de... Clar, estic parlant des d'un punt de vista científic, intenta. Bueno, científic...
Deixa part, tota la part religiosa, me ficaré un poquet i pintura la darrer, discriminaré entre espiritualitat i religió. Per tant, és un tema... Sí, és un tema... Fotodat, fotodat. Sí, complex.
Sé cert que quan he dit espiritualitat, i molta gent segur que quan t'ha escoltat, pensa en religió, perquè és un tema que va agafat de... No agafat de sa mà, sinó abraçat. Abraçat de sa religió. De sa religió. De totes maneres, jo crec que hi ha gent que no professa cap religió i se podia sentir una persona espiritual.
Exacte, sí. A més a més, a mesura que la vida avança i la religió perd potència, efectivament agafem aspectes d'aquesta religiositat i parlant de la gent corrent, parlant d'espiritualitat, és una persona amb un gran esperit, etcètera. Sí, sí, sí, sense dubte. Això possiblement fa 100 anys seria impossible fer aquesta discriminació.
És un dels elements que m'agradaria reflexionar i parlar d'aquesta manera. Però avui en dia sí, efectivament, agafant valors de les religions i les duim a la vida moderna no relacionada amb s'institució religiosa. És un tema també que pot sonar esotèric.
I té un component esotèric, evidentment que sí, no? I veurem més endavant com, efectivament, mos ficarem inclús en sa mort i veurem que estudis rigurosos, o que rigurosos no seria sa paraula, però estudis científics, entre cometes, no sa ciència, no es bioquímica, per entendre'l molt. Però que existeix, hi ha gent que s'ha dedicat, gent sèria, no?, a tot aquest tema, no?
I el món científic, però el món científic, parlar d'espiritualitat, transcendència, tot això, es obre una porta molt novedosa, i a més ha ficat escapat per mirar què hi havia darrere. No ha entrat com hagi pogut entrar amb altres ciències. Per tant, difícil el tema. Una altra qüestió és, podríem dir que existeix espiritualitat?
Existeix? O és una menjada de coco? Ara tu me deies... Bé, sí, hi ha persones parlant d'espiritualitat, però existeix. Punturar, punturar... Seria mal de definir si existeix, de totes maneres. Efectivament. Podria ser que existís, podria ser que no existís, seria un altre element. Anem a intentar veure si existeix, que jo no ho tinc 100% clar, evidentment, no? Si existeix realment...
O se trata de, podríem dir, una menjada de coco, parlant d'espiritualitat, com podríem parlar de qualsevol altre assumpte que no existeix en el món real, no? Anem a contextualitzar-lo, primer de tot. A mi m'agrada fer una mica, no diré història, però sí un desenvolupament,
I és que normalment qui ha fet ciència, ciència no, qui ha parlat i ha representat el món i ha parlat del món han estat les religions, curiosament. Des d'un primer moment, inclús la fenomenologia física, inclús química,
Etc. Tots sabem, per exemple, i tots han sentit els problemes que va tenir en Galileo Galilei per dir que no era el sol que voltava la terra, sinó que era la terra, i destronar les creences religioses ha estat realment difícil.
Sigui com sigui, les ciències físiques s'han imposat perquè tenen una tangibilitat, una possibilitat de demostrar que són absolutament veritat i el punt de vista de tothom acaben coincidint, perquè és el món físic. Li han seguit les ciències socials, evidentment. Tot això han volgut fer una ciència empírica
una ciència experimental i en certa medida s'ha aconseguit. En el cas de la psicologia van començar treballant ratetes de laboratori i s'han fet molt d'avanços a través de les ratetes, de teories de l'aprenentatge i han estat bastant, diria jo, comprobables, empíriques. Un altre equip que volgués fer els mateixos experiments en les ratetes podia replicar tot això.
Aquesta ciència social, sociologia també li ha passat en certa mesura, a tota aquesta ciència, en el mateix moment que feia ciència, detectava altres aspectes de la pròpia psicologia. Per exemple, tots sabem que les emocions,
l'educació han quedat un part relegades en segon terme. Aquí he parlat moltes vegades de Piaget, que és un dels psicòlegs més importants de la psicologia del desenvolupament, i ell va fer una teoria basada o centrada en un home o un nin que se desenvolupava a través del món físic.
objectes que cauen, objectes que se perden darrere un cantarano, però té molt poca psicologia social, perquè lo social era d'un altre món, d'una altra història, era més espiritual en aquell moment. Té molt poca psicologia, en té si mateix, però poquíssima, en relació a la psicologia que seria d'operativa, de matemàtica, d'objectes caiguents,
objectes que peguen cots d'un altre objecte, etc. Una psicologia física. Hi havia un professor importantíssim, Àngel Rivière, que de Piaget se descrivió a un pequeño Newton.
I realment és així, no li preocupava en aquell moment, també ho he dit moltes vegades, la intel·ligència se n'anava cap a lo racional. L'emocional quedava en segon terme, en segon pla. A poc a poc, però, no és tant, ha anat aparegent.
una ciència dirigida cap a les emocions. Les primeres emocions, per exemple, que es van estudiar va ser l'emoció de la por, de l'estrès, de la por, de l'ansietat. És una psicologia, anava a dir la paraula fàcil, però la ciència no es pot utilitzar aquesta paraula. Agafar una rata i assustar-la,
agafar una rata i obrir-li el cap per veure què ha passat, quines cèl·lules, quines neurones té atacades, i la psicològia de la por, a més, se pot descriure a una rateta i poden veure correlats idèntics, anem a dir, amb la psicològia humana, per exemple, davant de la por mos duram, no?
La por se coneix bastant, per exemple, les hormones que hi ha dins d'aquesta... quan tenim un estímul que ens assusta, el cortisol, l'adrenalina, tenim detectades, o tenen detectades els neuròlids, les zones específiques, les zones límbiques, on s'estimula quan tenim por. En fi, si mateix la por, la emoció por,
s'ha introduït dins la ciència, en tots els honors, per dir-ho de qualque manera. Tots els honors, m'agrada això. Sí, perquè s'ha... Sa middala, per exemple, s'ha estudiant moltíssim i les seues relacions de por, les hormones...
però l'espiritualitat quedava absolutament descartada d'aquesta emoció. L'emoció inclús de la vergonya també, la pintura quedava en mig camí entre la que podria ser l'espiritualitat i la que podria ser la por com a emoció. Altres temes a poc a poc han anat aparegant en el panorama.
però també en el mateix temps han aparegut de manera secundària, han jugat a la segona o tercera divisió, per entendre'n molt. La part racional, la psicològia de l'aprenentatge, jugava a la primera divisió, hi havia molt de dog beds, s'experimentava molt, feien experiments en rates, després se traspassaven en els humans,
Nos han permès crear teràpies conductuals, cognitivo-conductuals, però aspectes com la felicitat, com l'amor, com la espiritualitat, si és que existeix. Gràcies, això sempre, aquesta apostila, si és que existeix. Sí.
Sempre, realment, jo crec que existeix, però encara no té s'estàtu, no juga primera divisió, perquè molts entenguem. Hi ha molt poquíssima gent que estudia aquest tema i molts de neuròlegs i molts científics, quan senten aquesta paraula ja la rebutgen d'entrada.
està passant inclús a científics que parlar de consciència no les va bé perquè no és tangible la consciència, encara ningú ben bé sap què és. Aleshores, no sé si aquesta metàfora de primera, segona, tercera divisió, el ficaria a tercera divisió.
Com a regional. Com a regional, sí. Són vivències. Pensar en espiritualitat, tu, Pere, que t'agrada la música, t'agrada en Bach, possiblement te sents.
espiritual, quan t'asseus a la butaca de ca teva, al mig de les fosques, hi poses una sonata, una música, sobre el jodit d'en Bach perquè sé que és... Sí, però sé que diria. Sí, i cluques els ulls i te deixes, o te deixes, o el teu esperit surt de tu,
i et trobes com si et trobessis un altre món. Aquesta experiència suposo que l'has tingut, veure el teu esperit que se'n va quan sents en Bach amb unes altres circumstàncies, com et seure una bona sa butaca, sa teva butaca estimada que era de sa padrina, i com tens el llum mitjà apagat i te veus a l'aire.
A mi m'ha passat, per exemple, entrar a iglesis i trobar-me també com a una altra dimensió. No sé si això és cultural, això. Exacte, aquí hi hauria s'assumpte, és cultural. Jo recordo una època jove que me va pegar per anar al cementeri.
Sé que no he estat l'única persona i també m'apegava com una volada, com una sensació espiritual, diria jo. Seria la definició més clara. Me trobava com a diferent per dir-ho de qualque manera. M'encantava en aquell moment. Ara seria un gore, un au.
Ah, avui en dia... Tenen d'estar molt ben cuidats. Sí, sí. Com els jardins. Sí, no, a més són ben macos. Encara ara... No, és que jo hi tenis massa tendència. No, jo encara hi pas. I se li ha de reconèixer, i de fet s'han fet programes de televisió, vol dir que hi ha una...
una certa predisposició. Recordo també una època que em va pegar per passejar per el castell de Bellver, sobretot perquè estava a prop de Can Ostre i m'enduia esberanar i beranava, m'asseia qualsevol tros de descampat i també el meu esperit s'elevava mirant aquest esbert, un dia assolatjat. Per tant, tenia qualsevol sensació, qualsevol cosa. Què estic introduint en tot això? Possiblement una emoció.
una emoció. El que deim espiritualitat podria ser una emoció positiva, un sentiment, i a partir d'aquí tindries el mateix estatus
Podria jugar a primera perquè ens entenguem, si trobem un poc tot aquest assumpte. Per tant, si som capaços de dur tota aquesta fenomenologia, per ara seria una fenomenologia que molta gent ha sentit i molta gent està d'acord,
com per exemple sentir-nos feliços, com enamorar-nos, com per exemple estar alegres, sense cap motivació concreta, com una certa sensació de benestar.
Totes aquestes emocions, ara ja introdueix la paraula pentura clau o la categoria clau on podria jugar l'espiritualitat, estarien, si som deterministes, si no creiem més enllà, estaria dins la categoria de l'emoció igual que la pau.
Hauríem de trobar, hauríem de cercar, on estaria aquesta emoció, si hi ha un correlat fisiològic, si tenim neurones dirigides cap a tot això, però ja sé que sí. Pots estudisquear, pareix que estan donant, estan trobant qualque cosa en aquest sentit.
S'ha de dir, i Aposta també té un toc especial, s'ha de dir que hi ha persones poc espirituals.
Com tota psicologia és una dimensió, de 0 a 10, anem a suposar. N'hi ha que sospenen. N'hi ha que sospenen. Quines persones podrien sospendre amb això? Per exemple, jo m'imagino que la psicopatia seria un tipus de persona poc espiritual. Possiblement, tampoc no estic 100% segur, però m'assembla que podria ser una persona poc espiritual.
enfront d'una altra, més mítica, més religiosa, inclús, que podria estar a l'altre costat, en el 100% d'espiritualitat. I nosaltres, les persones normals, quan esteu cascos sentint-te en Bach, o entrant a una iglesi, podríem situar-nos, si anem de 0 o 10, estaríem situats a un 7, un 8, inclús un 9, qualque vegada, entraríem dins aquesta dimensió, no m'ho dir, no?
Aleshores, també m'ha cridat molt l'atenció, record, parlant de persones pot donades a la espiritualitat, que la ferrament, la merament, és una paraula difícil en català. En castellà seria l'apego, que tots han sentit parlar perquè està molt de moda. Jo recordo quan anava a classes, que cercava el correlat català i en aquell moment se deia afecció.
amb merament des de quan era petit.
I actualment, parlant l'altre dia amb un cical en Modellada, se diu aferment. A peu en castellà, a puntura s'entén molt més. Sí, sí. Hi ha un tipus, dos tipus de ferments que serien segur, és a dir, el nen saludable, la família saludable, alerten la paraula saludable. Qualque dia podríem parlar d'això, no?
no és una qüestió matemàtica, és una qüestió d'equilibris, de tendències, brumosa. Hi hauria... és que té aferraments insegurs. Dins dels tipus d'insegurs, n'hi ha un quants diferent tipus, n'hi ha un que se desenvolupa com a persona sense interior.
És a dir, ha sofrit tant interiorment que tota la seva psicologia se dirigeix cap a l'exterior. Podria ser una persona poc espiritual que s'ha ofert un aferrament no adequat. És un tema molt polèmic també, perquè tothom pot sentir culpable, responsable, els que són pares, etc. I és un tema difícil, perquè és un tema que té moltes hores de vida, tot això.
Per tant, hi hauria aquesta possibilitat de persones poc espirituals, poc donades en el seu món interior. Estic introduint un altre concepte, món interior. No se trata del món exterior, no se trata d'una emoció esterna, tot i que té a veure coses externes, com sentir en vaga en el teu cas,
com entrar a una iglesi o a qualsevol altre aspecte, tindria més a veure amb el món interior. Tindria a veure, per exemple, amb la religió, tot i que no té per què ser el mateix i no és el mateix, però se suposa que la gent que és religiosa
Cultiva, sintonitza, augmenta el volum, dirigit cap a la espiritualitat perquè ets propietari d'aquest tema, de la religió. Per tant, si tu te fas del club d'aquesta institució, una moneda de canvi ets espiritual.
Tot això, en teoria, com podem imaginar, no? Perquè hi ha molta gent, efectivament, espiritual, però ja he conegut molta gent religiosa que... D'espiritualitat zero. D'espiritualitat zero. En fi, seria, no estant, evidentment, una moneda típica i tòpica de sa religiosidat, no?
seria una moneda típica i tòpica del que seria el budisme també, del que seria el yogas i d'altres històries, mindfulness, ara que s'han posat tan de moda, és a dir, retrobar-nos a nosaltres mateixos, és a dir, desconnectar del món per començar a fer oració, mindfulness, etcètera, no trobar el nostre interior. Per tant, estaríem parlant d'una emoció interna,
Estaríem parlant d'una emoció maltratada científicament, estaríem tractant d'una emoció que possiblement tothom ha viscut o la gran majoria de persones han viscut. La sensació de transcendència
podria ser una de les idees d'aquesta emoció. De la mateixa manera que la por té un correlat conductual d'aturar-mos, és a dir, quan té por queda torada i de fuita i de preparar el cos. En el cas de la espiritualitat podríem parlar de transcendència.
Aquesta transcendència ens parlaria de la possibilitat d'una vida més enllà de nosaltres.
d'una vida superior a nosaltres mateixos. Aquí sí que ja seria una sensació total i absoluta. Per què estic parlant d'aquest tema? He de confessar que evidentment és un tema que no se m'hagués ocorregut mai. Tretar-lo. Però he de reconèixer que fa uns anys vaig conèixer a través de TED Talks un psiquiatre
en George Byland, i és un psiquiatre famós perquè va dirigir durant 35 anys l'estudi d'adults de Harvard. És un estudi, jo he parlat qualsevol vegada d'aquest estudi, que va començar als anys 30,
i ha tingut diversos directors, seguint persones que havien estudiat a Harvard i persones de classe inferior, de classe baixa, que no tenien estudis. I les han seguit durant tota sa vida. I no just les han seguit durant tota sa vida, sinó que han introduït els fills i els nets.
I a més et seguiment és molt bo, fan analítiques de sang, per exemple, entrevistes cada dos anys, estudien la salut, tenen els historials mèdits, estudien quan s'ha mort la gent, i en bailant aquest, durant 35 anys ha dirigit això, quan li demanen...
que es fa que una persona visqui més, o visqui més saludablement, o sigui més feliç. I ets secret per elles la relació humana i aquesta sensació de transcendència. Ah, sí? Sí, sí, aquesta... La gent... Més difícil expressar-me, perquè és un tema, com he explicat, pot desenvolupar. Què vol dir la transcendència? Podríem dir que no és una persona buida, diríem...
xerrant dins d'un bar. És una persona freda, és una persona distant, però és una persona amb molta espiritualitat, diríem. Què voldrien dir amb tot això? Se fa difícil entendre això, però a nivell de conversa de bar, mos entendríem. Una persona freda davant d'una persona transcendent, preocupada per...
per passar-te, per exemple, preocupada per la música, com seria el teu cas, i per la relació prehumana, podria ser un element crític de persones que han viscut més temps, que estan més saludables, entre d'altres, evidentment. Hi ha molt de factors que on pots imaginar, fumar, no fumar, alimentació...
i com ho sap ben bé, fer estadística en tots aquests elements i discriminar quin d'aquests elements és important. Però en Bailant s'atreveix, si la gent ho vol mirar, està a TED Talks, la seva conferència, són conferències de 15 minuts, clarament veurà això que estic dient.
Va publicar un llibre, ja està retirat aquest home, m'imagines, professor de la Universitat de Harvard, que es titula La ventaja evolutiva de l'amor. És un llibre interessant, jo ho vaig comprar per estudiar un poc l'amor, perquè a mi m'interessa l'amor com una relació entre dues persones,
sigui heterosexual, homosexual o sigui com sigui, perquè és una cosa molt tangible. Moltíssima gent se casa, moltíssima gent s'enamora, moltíssima gent té parells. Però, precisament, jo crec que li han posat aquest títol, les ventajas evolutives de l'amor, perquè ho comprassim. No li han posat aquest títol d'espiritualitat.
té un capítol dirigit en el perdó, etc. Però els capítols darrers són els dirigits cap a tot això que estic parlant ara, cap a la espiritualitat, transcendència... I aquí podríem posar també una mica aquells llibres d'autoajuda.
Algun, m'imagino que sí, eh? Jo no som molt, molt, molt... Se maneja una psicologia molt tòpica. Jo crec que molt tòpica. Molt tòpica, molt teada de manera... El que diu no són tonteries, però... Faure de context, molt de pits. Sí, molt gruixada. Sí, fer teràpia és molt difícil, eh? És molt difícil.
perquè has de començar a conjugar molt d'elements de les persones. Una persona que està ansiosa, té feina, i la feina és infeliç, té una parella i la feina no se du bé. En fi, té 100 problemes del món exterior que estan influint en el seu malestar. I llibres d'autoajuda en general,
en general són un poc, mira tu tens la teva dona que s'està morint i el teu fill que t'ha abandonat, però si tu vols... Si tu vols i pots i tal... Molt americà de vegades, una de les crítiques és que és excessivament americà, si quieres puedes. Jo tenia un conegut militar, coronel retirat, que havia estudiat als Estats Units, em va fer un curset i sempre em deia, en un període d'ocasió em va contar,
Diu, allí el que quieren es que te peguen un tiro, te quiten el brazo, pero tú sigues adelante. I aquesta, dins l'escaló de la guerra, suposo que és factible que pugui passar una cosa d'aquestes, que te peguin un tir, com a mínim l'han vist a les pel·lícules, això, no?
Som molt d'héroes, d'herois, que et peguin un tir i tu segueixes endavant, no t'aturis, tu pots. Per tant, en Bailant, una de les coses que mos comenta en aquest llibre és que la ciència no s'ha dedicat a les emocions positives, un poc el que comentava abans,
s'han deixat de costat quan considera que són importantíssimes. Hi ha proves que, efectivament, i si no creiem en religions, si no creiem en les més enllà,
està clar que si estem alegres ha d'estar dins del nostre cap. Han de ser les nostres neurones, les nostres hormones que se mouen d'una manera determinada. El que explicaria en darrer terme i des d'un punt de vista biològic o neurològic, explicaria l'alegria, la transcendència i qualsevol altra cosa.
Això seria l'hipòtesi d'en Bailant. Se trata d'un sentiment, està situat en el sistema límbic, ja mos avisa, el sistema límbic, no sé si la gent ho coneix, seria el cervell que està per davall els neocórtets, la substància gris, la substància exterior, que se suposa que la darrera va aparèixer des del punt de vista evolutiu. I se suposa, això no és cert,
i en bailant un mos comenta i també no està demostrat. El servei funciona tot plegat.
No obstant, hi va haver una època on es començava a dividir, això se dirigeix a això, aquesta part se dirigeix a aquesta altra, i encara existeix aquesta idea. Però el que s'han trobat és que hi ha moltes connexions. Les emocions que estan a la part interior del cervell, que necessitaríem un verbi aquí llet per arribar al sistema límbic, estaria a l'interior, seria l'encarregada de les emocions.
La teoria és maca i el dibuix és maca i la part neocortical, la substància gris, seria dedicada a la part racional. La part de dalt és la part que tenim els humans i els nostres cosins, els moners, els ximpancers, les goril·les.
que comparteixen molt amb nosaltres i s'ha comprovat que tenen moltes coses similars a nosaltres, com per exemple empatia, pintura de vergonya, altres molt primitives i molt difícil de trobar, però ja sé que en tenen, aliances, polítiques, etc.
I el que comenta un poc en Baila, de la mateixa manera que un moment donat, la locura, la malaltia mental, se considerava una cosa externa en el cos, que no depenia de la neurologia per entendre'ns molts, va quedar...
va quedar retreçada aquesta teoria. Per exemple, es va comprovar perfectament que la gent que sofria sífilis acabava amb malaltia mental, si no era tractada, i en aquell temps no era tractada. El que relacionava, per tant, una causa física
que ja se sospitava que era una infecció, que arribava al cap i perdia't la capacitat d'autogovern i te tornaves o tenies una malaltia mental, una psicòsis, una esquizofrènia.
De la mateixa manera, la transcendència i la espiritualitat s'hauria d'entendre així, no? Qualque cosa passa. Que bé, eh? Qualque cosa passa dins el cap, no? I aleshores en Bailant mos comença a comentar la veritat que et soni de treball que jo he trobat dirigit en això. Suposo que si cercàs altres llibres trobaria molta més cosa, no? Mos comença a parlar de possibilitats, visions o percepcions de ces coses. Estic parlant en termes molt genèrics perquè realment
està endavant un coneixement molt genèric, no? Però, per exemple, mos parla de la pilèxia de l'òbul temporal. La gent que coneix la pilèxia de l'òbul temporal és una pilèxia... La pilèxia prototípica seria el gran mal, aquesta que te pega tremolor i te caus i queda enmig estormiat, etcètera, no?
Hauria una apil·lèxia d'ausensis, però n'hi ha una molt interessant que es diu la del lòbul temporal, que ja va ser descrita al segle d'avui per Nesquirol, un psiquiatre famosíssim i un psiquiatre humanista de fa molt de temps, dona comportaments. Comportaments, per exemple, poden ser comportaments negatius, tipus agressió,
Una persona que està agredint o s'enfada molt, Pentura està sofint una epilèxia, això està diagnosticat i està trobat difícil a qualcú que agredeix dir que té epilèxia. Si fos conseqüències de la epilèxia, evidentment no seria responsable de tot aquest tema.
Si més no, seria un atenuant. Sí. En Esquirol, ja en el seu moment, quan tractem un tema d'aquests tipus modents des del punt de vista científic, sempre quan acudim fa dos mil anys als filòsops gentits, mostra-vos que hi ha hagut gent que ha parlat d'això, no?
Nasquirol, aquest psiquiatre francès de fa 200 anys, ja va trobar que molta gent que sofria epilèpsia de lòbul temporal estaria situat a la part de sorè, per entendre-m'ho. La part de davant seria el lòbul frontal,
la de darrere del tot seria sotcipital, i la del mig a dalt, esperietal, i davall d'esperietal, les oroes, per entendre-los, hauria el temporal. S'ha trobat que persones que han tingut una epilèpsia del lòbul temporal,
han acabat en sensació d'il·luminació. Sí, han tingut una sensació d'il·luminació. Per què ens interessa això? Perquè veiem que hi ha unes neurones situades al nostre cap,
que adequadament estimulades, en el cas d'una epilèptica seria una sobreestimulació, una desincronització amb la resta, creen una sensació d'il·luminació. De fet, Sant Pau se diu si era un epilèptic de l'òbul temporal i quan va tenir la seva revelació el que li va passar és que va tenir una il·luminació epilèptica.
Per tant, l'epil·lència podria explicar aquesta, o podria citar, neurones que mos deixarien dins d'un estat espiritual. De fet... És curiós això, molt curiós.
S'han trobat persones que han tingut aquesta epilètsia i efectivament han acabat amb una vida filosòfica, espiritual, mística. Hi ha molta gent que parla de Santa Teresa dels Bucs. Ara m'ho has llevat. Dos dies de Santa Teresa. Dostoyevsky. Ah, Dostoyevsky també.
se pensen si tenia tan bé, etcètera. Hi ha una sèrie de personatges altament cridats per la mà de Déu, diríem en el seu moment, però que realment podria ser, realment no, ho han d'explicar o per Déu o per les neurones.
Seria, per tant... Interessant, molt interessant, això. S'epilèpsia com a element... Sebastià, per què no feim una cosa? Feim una mica de resum, perquè això mos donarà, no tenim temps per fer més. Expliquem una mica on som ara, tot el que has dit, i, a més, qui ve, feim la segona part, si t'apareix. Per tant, anem a recapitular una mica, perquè aquí hi ha molt de conceptes, però jo amb aquest, amb la darrer, però hem dit més coses.
Sí, jo, recapitulant, diria que la ciència s'ha preocupat amb temes tangibles, empírics, experimentals, i ha deixat altres coses, i això diríem en la primera divisió, seguint la metàfora, i ha deixat altres coses apartades. Les ciències socials... Però les ha deixat apartades perquè no era capaç, perquè no tenia les eines, perquè no interessava...
Per què quedem més dins el món? La veritat que no te sabria respondre. Queden més dins el món de la religió. Parlar, per exemple, d'espiritualitat, ja hi havia una institució, no per la ciència, que se'n cuidava. A més que espiritualitat és un terme massa genèric, etc. No obstant que la ciència empírica experimental també entra dins les ciències socials i aquesta torna a fer el mateix, agafa temes i les converteix en primera divisió
el tema de l'aprenentatge, la memòria també podria ser un tema més de primera, és tangible. Sí, però la memòria s'han fet tets i s'han fet... Sí, s'han fet tets, s'han fet proves, poden fer experiments, jo parlaré de la memòria perquè era el tema, curiosament, que volia parlar avui. Però també ha deixat altres temes, no? Segona divisió, tercera divisió, les emocions, per exemple, per així una cosa, les relacions humanes mateixes, per així un tema, la bondat, la maldat,
No era de ciència, per entendre-los. A poc a poc, no és tant, la veritat es va imposant, la bondat, la maldat, les emocions. La espiritualitat encara quedava més a baix, perquè s'estudiaven emocions negatives, que eren les fàcils, com la por, per exemple, i era fàcil agafar una rateta, agafar humans i assustar-los, veure les reaccions, estudiar les hormones i la neurologia que hi ha davant tot això, no?
No obstant, a poc a poc també va apareguent aquest tema de la espiritualitat, va sortint de la religió i comencem a parlar, per què no?, d'emoció en positives, perquè hem de parlar exclusivament de por, exclusivament d'ansietat. Anem a parlar també de felicitat i els darrers 20 anys el tema de felicitat ha crescut exponencialment. El tema espiritualitat no tant.
felicitat benestar i molt pots autors han introduït aquest tema com ho podem introduir científicament torna a citar envailant envailant envailant s'han introduït com si fos una emoció com si fos una emoció i aquí estem ho deixem aquí és una emoció positiva
Idò, en Sebastià, bé, jo realment m'ha deixat amb ganes de saber més d'aquest tema, quan sempre passa en la psicologia. Sebastià, és més qui ve d'esperar. Gràcies. Amics, ara vos deixam la música espiritual. Han triat música de Bach per acomiadar la part d'avui. Que et cliquin els ulls. Que et cliquin els ulls, el que deia en Sebastià, molt saim en el sofà.
Molt sempre la cadira d'hora, la botàquia d'hora és? El llumet. El llumet, paguem el llum, posem molt tènua i sentim aquestes cantates de Bach. Primer una pausa i després... Que s'esperit no se'n vagi molt. Bé, també se pot volar una mica. Sí, que vali. Sí, sí, que vali, que vali, que vali. Amics, gràcies per ser-hi. Vos deixem en música i demà tornem amb més propostes.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Calcú vol participar el 9-7-1-1-1-2-1-2-2. En els gols en la Liderder, mentre el celebraven tots junts, ja directament el vaig comprar. Per jugar aquesta final anirà administrant tots els jugadors, o no? A mesura que ens atrequem, alerta. Bayern PSG, qui seria favorit? Per guanyar la Xàmpionat d'Eliminal Madrid. Jo ara te deman qui seràs campió de Lliga i encertaràs. Però qui seràs campió de la Premier League? Està igualadíssim. Futbol xat m'estira. Els dimecres a les 7, amb Joan Forteza i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Here be the tighter moon,
Maria macht ihr innestest, ihr Seelen, durch Dank und Rühmen kommt. Sie fengend bei sich an, des Heilands Wunde zu erzählen,
als er an ihr als seine Macht getan.
O menschliches Geschlecht, des Satans und der Sündenknecht, du bist verfreit durch grüßte dröselndes Erscheinen von dieser Last und Dienstbarkeit. Gedorn
Fins demà!
Bona nit.
Schemme dich, o Sile, nicht. Schemme dich, o Sile, nicht.
Meinen Heilen zu bekennen. Sollte dich des meine Nennen. Vor des Vaters mein Gesicht.
Doch weh'n auf diese Erde, so wenn euch es sich nicht scheint,
Verluegnet vida enercat. Tu herlífert, tu herlígkait.
Doch wenn wir auf dieser Erde zu verleugnen, seh ich nicht schuld, so oft man ihn verleugnen.
Fins demà!
Bona nit.
Perstockung kann gewaltige verblenden, bis sie des höchsten Arm vom Stude verstößt. Och, dieser Arm erhebt...
ob schon vor ihm der Erdenkreis erübt, hingegen die Erden, so er erlöst.
O hochbeglückte Christen, aufmachet euch bereit, jetzt ist die angenehme Zeit, die angenehme Zeit. Jetzt ist der Tag des Heils.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
. . .
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Soll'n mir tross, mit Jesu nom,
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!