El mes de febrer i la cultura popular.
Molt bon vespre, amics, i bona setmana. Començant setmana avui és dilluns, i ja és dilluns, és primer dilluns del mes de febrer. Per tant, això vol dir que tendrem en Sebastià Roser, que mos intentarà relacionar aquest mes en concret amb sa cultura i ses tradicions de caire popular.
Benvinguts amics al Crepuscle en 100 estels, vos parla Pere Estelric en nom de tot l'equip crepuscular, un equip que inclou Anna Maria Moreno en tasques de producció i Anna Maria Oliver en tàsties tècniques. Com vos deia, el programa d'avui tindrà la primera part en Sebastià Roser. Sebastià Roser que sempre mos du aquells acudits, aquelles festes, aquelles fires de caràcter popular que hi ha dins aquest mes de febrer.
I després, a la segona part, vos posarem el que hi cabi d'un quartet de corda de Franz Schubert, que és La mort i la donzella, ja que la setmana que ve aquest quartet de corda amb una versió orquestral que va fer Gustav Mahler l'oferirà l'Orquestra de Cambra de Mallorca,
a en el teatre principal d'Inca. Per tant, la setmana que hi ve és que hi volgueu anar a Inca, teniu aquesta oportunitat de sentir una de les obres mestres de música de cambra, però passades a orquestra, per Gustav Mahler. Per tant, a la primera part en Sebastià Roser i a la segona part aquest quartet, La mort i la donzella, de Franz Schubert. Som Pere Estelric, com vos deia, i vos parlo en nom de tot un ample equip crepuscular.
Sebastià Roser, bon vespre. Molt bon vespre, Pere, molt bon vespre. I ventos. Ha plegut molt per allà. Sí, ha plegut, ha plegut. Avui no, avui no, gràcies a Déu. Però fa molt de vent. Jo avui dematí he estat per Falanitx i feia un pot de vent, però feia sol. I d'aquí una estona he de tornar, per tant, no sé com estarà. Per tant, avui he anat dues vegades a Falanitx, des de Palma.
Fa de nit s'heu rebut molt bo teraportes a l'OMAS. Sí, va fer un temporal que va pujar pedres damunt l'asfalte. Però mira, això és el que ens toca. Bé, Pere, mira, acabem el mes de gener amb uns dies propis de temperatures i molt mal temps, o bon temps, perquè ha de ploure i ha de fer el temps de gener. Ha de fer fred i ha de fer vent, com és natural. Però si ja en duim com aquell que diu el mes de gener, tot és més...
fent aquestes temperatures i aquestes boirades i tot el que mos ve damunt. I començàvem el més curt de l'any, que té 30 dies de abril, juny i setembre, tots els altres 31 i el febrer en té 28 o 29, en guany nord-biscest en té 29. I rient, rient, ja han passat mig hivern, ja teníem 44 dies passats d'hivern, com aquell que diu després de l'àrea.
i el dia ja s'ha allargat en el camp, els malders ja comencen a florir, els cementers són plans de verdor, ja comencen a sentir cantar qualque ocell, vol dir que ja s'atraque la primavera, encara que la tinguem en forata, però per això ja s'atraque. Hi ha unes dites que Morda fa referència a l'oca d'aquest mes de febrer. Diu, oronotes per febrer, mal any, bé, febrer mig de veurat, any mig assegurat.
Mai ha plogut pel febrer, sense flor de madler. Si plau, en el febrer, tot l'any, va bé. Aigo de febrer, bona pel cementer, i és una realitat, això. Els cementers estan espectaculars avui en dia, tot el que són les pastures i els madlers i tot el que sí, els arbres, l'agraeixen molt, Pere, l'agraeixen molt. Avui és la Candelària, dia 2 de febrer. Llitúrgicament, és la purificació de la Maria,
i hauran passat 40 dies després d'Espart, o sigui, després de Nadal, que va ser el 25 de desembre. És la presentació del Senyor en el temple. És tradició que les neules i els naixements desapareixin ja de les esglésies i s'acabi el cicle de Nadal. Un temps, les perteres, després de 40 dies, anaven a l'església per ser purificades, acompanyades de la comara,
que et se quedó a set lot, els infants, i això li deien sortir a missa. Avui això ja és històric, ja no s'ha que fa, ja no s'ha acabat. Però hi ha una glosa que em fa referència a la que et se candelera. Tothom la sap. Quan la candelera plora, l'hivern es flora. Quan la candelera riu, presta't l'estiu. Tant si plora com si riu, ara ja ve l'estiu. Això sempre cap igual. Avui ha estat un dia trist, Pere.
per la festa aquesta de la llum que se fa a la seu. Avui ha estat molts que s'han xicat de matí i s'han hagut d'anar amb un pan de nas perquè no han pogut veure el buit de la seu, de gustes les circumstàncies propis o impropis del que tenen de gener, perquè hi havia molta de boira, hi havia molt de neguts i no s'ha pogut reflectir aquestes 1.115 peces que componen aquesta rosassa per veure-se de dos retons, un sobreparat amb un altre.
Esperarem dia 11 de novembre, a veure si per Sant Martí se pot veure bé. Demà són dia 3, et semblai i et semblacat contra el mal de la llarguemella. És que no se't sopes, com aquell que diu. La tradició diu que es va semblai, va treure una espina de la llarguemella d'un nin, només amb la força poderosa de la oració, i per això el tenen com a santa emblacat d'aquest dia.
i hi ha una dita també molt reconeixuda per a tothom i diu, mon mare em va dur a semblar perquè aprengués de parlar i ara diu que m'hi vol tornar perquè no call mai aquesta és bona pena mira, a Campos hi ha una tradició antiga que és anar els dies de Sant a l'oratori de semblar que està situat a uns 3 quilòmetres fora del poble a venir els aliments i es fan els panetats
i xunten els coll d'oli beneït antigament va ser antigament aquest oratori va ser la primera parròquia de Campos hi ha una glosa amb un pot d'ironia que fa una referència a aquest fet de ser la primera parròquia de Campos a fora del poble i diu a Campos tenen els sants repartits per fora de vila ells diuen que és dins la vila no en poden mantenir tants mantenir-se
A Campos, també diuen, a Campos, com ja ha esgut, fan pregiària d'assemblari. I nosaltres, que en aquest ball encara no l'hem begut, fet que anaven calent. A Palma, una de les esparrotes que té aquesta tradició, la de Santa Eulària i altres, com a natural. Dia 5, mos trobant, ja, Pere, que tenim aquesta Santa Àgada. Santa Àgada és la patrona de les encelles.
té un gran significat en aquest sentit de dia 4, fan els fogarons, també la popular pasta de les mamalletes que sol es fan aquests dies de Sant Àgueda. Sant Àgueda, el motiu d'aquestes mamalletes, és perquè Sant Àgueda el seu martiri va ser, entre altres, va ser que li van enterar els pits. I les mamalletes fan referència a les pensones de sardones
I així fan això. És la patró protectora de les dones que crien donant de mamà als infants perquè els doni llet abundant i saludable. I també això fa referència a les ardides, també a la patrona de les ardides. Això també és una figura que ha desaparegut, no dritzes. Avui, una figura desaparegut de la nostra societat, gràcies a Déu. Les senyores de la Casa Regional de Castella i Lleó, a la nostra comunitat,
setembre el dia de les àgades. Aquest dia, la dona comanda i va a cort a visitar el balde. I el balde, com el natural, hi entegui el bastó de mando en senyal d'autoritat només per aquest dia, però no te penses que sigui per sempre a fet d'aquesta cosa. A dintre de la pagesia, els pages Norueix deien que per una bona anyada els missatges s'havien de menjar una pasterada de vores foc. Això vol dir...
que havia de fer molt mal temps per poder no fer feina en el camp i estaven de bord de foc allà menjant i menjant. I que a segon de gener i febrer ompten les botes i les graners. Això sí que és ben vera, afecta totes les circumstàncies propis. Aquest mes és molt bo per tondre ser vistis i per senar esports que es posen dins les ulls per fer ja les matances a dins els mesos finals d'any.
es comencen a fer esplentes d'hortalisses, aubergines, tomàtiques, preves, lletugues, porros, glades, molons, cindres i ofavelleres. També, al bon temps, alguns pejadors aquest mes aprofiten també per podar els arbres fruitals, efectes de tot, per tenir allò que volem anar endavant, i són sobretot els arbres de fulla caduca.
Paredes, obercoquers, cirerers, colonyers, sobretot, servinyes. Servinyes s'han de podar. Després de passar el tractor i que barles ben cavades, ara que es tens, si ho permet que entre el tractor a totes defectes que no hagi massa sabó, i que barles deixes la terra ben fluixa. I també se poden podar les oliveres. Jo considero que en aquest mes, o en aquesta quinzena que estem ara, lluna bé i lluna nova, que molt bé aquest mes de febrer,
El bon temps per esquitar tots aquests arbres fruitals i les odiveres de caure, perquè no hi ha fins de repilo, efectes que és una malaltia que els afecta bastant a elles, a tots els defectes, m'entén. Es pot empoltar també les pareres, froneres, xinerets i colonyers. Hi ha arbres de fulla i caduca. S'altres planten servinyes, tarongers i llimoners. El bon temps per fer clots per les arbres fruitals també.
Són arbres novells de fugir caduca, amalders, obercoquers, pomeres, pareres i proneres. És bon temps per cercar també, Pere, els espàrets i cames roges silvestres, que són molt bones per fer una bona truita, acompanyades de seba, xíxaros, colflori o carxofes. Encara, Pere, tenim gust de torrons. I ja comencem a parlar d'encimades de teades, perquè dia 12, que és el dijous jardí,
comencen els darrers dies, vol dir que ja ve el carnaval. Encara que el carnaval és herència d'antigues festes romanes i medievals, és un període de divertiment públic que comença per l'entorn de l'epifania, o sigui, el dia 6 de gener. D'un temps en sa i entre nosaltres, es considera carnaval els vuit dies posteriors en el dijous jardí, fins al dimecres de Senra.
aquests són tradicionalment anomenats darrers dies, amb el seu punt àlgid i amb el dimarts de carnaval. A posta nit ara es tenen de menjant-se i menjantades per anar cap al carnaval. També encara el dijous jardí o dijous gras, es tenen d'aquest dia les processions i moltes cases de la pagesia, es menjava la fava parada, el bolit d'ossos,
que ja s'havien fet per ser matances. Era una tradició molt bona aquesta. També menjava grassonera de porc, feta amb carota, orelles, monroxue i ous. Ardolços, com el natural, la coca de raïssons, llardons o xixerós. I una bona encimada de teatres grossos amb botiferró, llangonistes que era vessat i qual coreana també hi queda també per aquí. El Carnaval hi ha d'aquí els temps de disbauxa, de bulla,
Per això ve de carrosses, de comparses, de disfresses, són per tot arreu. Lloseta és una de les rues més importants que hi ha a Mallorca, a part de la Rua de Palma, com en Durau. I tenim un sant molt significatiu dins la societat, que es digui que torna, que el Sant Valentí, patró dels enamorats, és més de caire comercial que hi ha una altra cosa, però...
Els restauradors organitzen sopars i espectacles per aquest vespre i així els va molt bé. Dissabte dia 14, Carnaval a la plaia de Palma, espectacular, diumenge dia 15, la rua de la Palma per es dematí i també per l'hora baixa, a partir de les 6 de l'hora baixa, la rua a Palma perquè va a la rua i han traigat els premis de carrosses i com passa guanyadores a la plaça de Joan Caldes I. Ja tenim aquí la corama. Dia 17,
dimarts d'enterrament de la sardina, el dimarts darrer del carnaval. Algun poble de Mallorca s'eleben l'enterrament de la sardina, Llum Major, Inca, Pòrtol sobretot, se celebra amb una solenitat i una processió tragicòmica amb bandolades que amb una de les seves penes ploren darrere d'una sardina i després la fan una bona focatera i la cremen. Tot acaba, com sempre, amb un bon sopar
Per tots, ha fet això. Dia d'avui, dimecres de Senra, el temps de preparació per ser Setmana Santa, un temps de Dijuni, menjar manco i estinenci i no menjar carn. Dimecres de Senra, primer dia de corama que ja tindrem. S'imposa cendra damunt el cap de tots els fidels que acudeixen a les esglésies. La cendra simbolitza...
la caducidad de la condició humana de la persona. Durant l'imposició de la cendra, el sacerdó pronuncia les paraules Memento cuia pulvis est et impulverem revertiràs. Vol dir això, recorda que ets pols i en pols tornaràs. Això, per desgràcia, passa sempre. Un temps, la cendra s'obtenia de la cremació de les paumes i brot d'oliveri i llorer que foren beneïts
en els rants de l'any anterior i per això s'aconsegava la senra i era consagrada. Aquest dimecres de senra els pollensins van a separ la veia del poble per retirar el pi. Un temps feien trossos per fer les espaces de la batalla del dia de la patrona d'Illador de Gord. Avui els s'enduen com a record i fan teadors i teadors per poder després tenir l'or a casa seva. Estan començant la croma.
un temps enrere, per Corema, eren prohibits els jocs d'alçar, també qualsevol plaer o expressió festiva. Fins i tot no se celebraven noces i era un temps trist i gris. Un temps a Corema també en el monestari, l'abat al prior feia les racions de bacallà, que era temps de menjar bacallà per mordar els temes d'estinència. I les podia fer
segons la mida que el volgués. Per això quan tu o quan algú té autoritat o poder de decisió, li diuen aquest, aquest herba que hi ha, vol dir que té autoritat a totes defectes. I bé, mos faltaran 40 dies per a Pasco, que serà dia 5 d'abril, primer diumenge de plenilúnia de quinòtsia la primavera, en l'hemisferi sud, que serà dia 20 de març, la lluna plena serà dia 2 d'abril,
i estem en plena coroma, com sempre, de dia 8 de gener fins dia 5 d'abril. Els de Matlès estan en plena floració. Des d'Espuig, de Santa Matalena, Randa, Cura o Bonany, l'esclar de Mallorca a final de mes pareixerà per la seva blancor, pareixerà que ha nevat. Enguany hi haurà molta flor de Matlès, perquè diuen flor de gener no n'úmpel espaner.
Però la flor de gener ja ha passat i n'hi ha hagut de poca. Així que en el mes de febrer hi haurà una gran floració i hi podeu anar a veure. Tenim un tema puntual i que fa molt de mal. És el tema de d'estaldes dels tornells. Els dels tornells, per això ja no els basta que se mengen sol i bo i tot el que hi ha per a la posa, sinó també que han pillat els tarongers i buiden els tarongers, se buiden les deixones,
i els que se mengen totes i els que tiren a terra. Això sí que és una pena per tots els pagesos que se dediquen a això. Tenim que dir lluny, ja a final de mes, com aquell que diu, el Sant Macià, o Sant Matí, i se diu que per Sant Macià s'orrona ella bé i el torn se'n va, afecta d'això, i se posa al Sant Macià, carai, mon nena fa una, els darrers dies, tanta bulla, i se coroma, és el cent de mà, cal tenir menguany,
Des de fa uns dies, o sigui, de final de mes, a Sant Celles, el dia 27, la gran festa amb honor a la Beata Francinana Sire, des de l'Oz, més coneguda per la tia Xiroia. A Sant Francinana se li trobeixen moltes actuacions miraculoses. Des de l'any 1981, el Pampa la va beatificar i fan una gran festa dia 27 a Sant Celles.
i ja haurem arribat, com aquest que diu, en el final de mes, és el mes més curt, i així arribarem a la diada autonòmica Balear, que seran els dates que començaran dels dies de l'entrega de la mellalla d'or, i el Premi Ramon Llull, i amb visites guiades. Tot això pot ser que comenci damunt dia 27 de febrer, de març, de febrer millor dit, i celebrarà la festa de primer de val, on se comemorarà la data que entrarà en vigor l'Estatut d'Autonomia Balear,
de l'any 1983, ara ja fa 43 anys, que estem en la mateixa que també hi ha un altre estatut de 2007 i així ho tenim per endavant. I ara ja, com aquell que diu Pere, també ens queda fer una petita referència on ja comença a moure la cotxe a casa de les fires. Aquest diumenge passat han passat les dues, la fila de Sant Blai a Campos i la fila de la floret de la Madlè a Sant Cervera.
Però amb aquella una, que és molt interessant i molt important a tots els efectes, que és a Palma, dia 9 i dia 11, o sigui, dia 9 no dia 11, la novena edició, la filla d'Oreca, a Palma, a xafar dins el recinte d'Espalmarina. És una filla repleta d'activitats per professionals, els primers dies del sestor d'hostaleria de restauració. També és que estan convidats i poden anar i veurem un espectacle
de cuina molt interessant. És l'única fira que hi haurà en aquest mes de febrer. En el mes de març ja començarem a parlar-ne quan hi seríem. Així que per a tots, bon vespre, salut i fins i tot el mes que ve serà Gubal i Maria. Escoltes Ona Mediterrània des de la 88.8 de la freqüència modular.
El futur és ara. 9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals.
Més informació a amantnolem.cat Moxa Mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moxa Mental presenta... Les Indòmites. On mediterranis.
Què són les indòmites? Un de llonses. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada. Som a totes les plataformes de podcast, com es por dir... Fly, Eastbrook... Pero ¿qué dices, señor? ¿Quieres salir per aquella puerta d'allà, por favor? I tant, ¿quién sortiu? Por favor, algú que faci la cara d'embordre. Em dic que això ho fem a una mediterrània. A una mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins ara!
Bona nit.
Fins demà!
Música Música
Bona nit.
Fins demà!
Fins ara!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
. . .
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
¶¶
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
. . . .
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
. . . .
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música Música
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!