Title:

Educació a Maria (1950-1970) i memòria local

## Context i presentació **El Crepuscle** d’*Ona Mediterrània* dedica aquest episodi a **l’educació a Maria de la Salut entre 1950 i 1970**, a partir del llibre *Maria i l’educació en temps difícils. L’escola pública i els col·legis privats de Maria, entre 1950 i 1970* de **Joan Carbonell Matas**. > "Si un dia sóc mestre, mai faré el que han fet en jo" L’equip habitual (Tomé Vorell, Joan Roca, Biel Vic i Maria Antic) conversa amb l’autor sobre **vocació docent**, **guerra civil i repressió**, **fractura social entre grups del poble** i **canvis demogràfics recents**. --- ## 1. De la infantesa a la vocació de mestre ### Experiències escolars dures • Joan Carbonell explica una infantesa als anys 60 marcada per una *escola severa i poc empàtica*. • D’aquí sorgeix una decisió íntima: **ser un mestre radicalment diferent** dels que havia tingut, no reproduir maltractes ni humiliacions. ### Mestres que marquen en positiu • Ja al batxillerat, a l’Institut d’Inca, una professora de matemàtiques, **Joana Gordillo**, li dona **confiança i suport acadèmic** malgrat el baix nivell amb què venia de l’escola pública. • Aquest suport és clau per **obrir-li el camí als estudis de magisteri** i consolidar la seva vocació docent. ### Opcions de futur i limitacions personals • La seva **primera aspiració** era ser pilot d’aviació, però **problemes d’oïda** li impedeixen superar les proves mèdiques. • L’alternativa natural és la de **mestre**, ofici que el connecta amb la seva experiència personal i amb el desig de canvi dins l’escola. --- ## 2. Repressió franquista i mestres depurats ### La cançó “El Maestro” com a punt de partida • El programa s’obre amb la cançó *El Maestro* de Patxi Andión. • Carbonell hi veu un **homenatge als mestres depurats** després de la Guerra Civil espanyola i a la **escola republicana truncada pel franquisme**. • Subratlla que la dictadura suposa **40 anys d’escola paralitzada**, on s’enterra la innovació pedagògica iniciada durant la República. ### Depuració i oblit • La **depuració de mestres** no només significa assassinats o expulsions, sinó també la **por, el silenci i la pèrdua de projectes educatius**. • El seu treball d’investigació sobre l’*Escola pública i mestres depurats (1936-1938) a Maria de la Salut* s’emmarca en aquesta voluntat de **recuperar memòria històrica** i reivindicar aquests professionals. --- ## 3. Maria de la Salut: cooperativisme, conflicte i “dos bàndols” ### El mestre Madrigal i les cooperatives • A Maria arriba **el mestre Madrigal**, una figura clau que **organitza cooperatives (10-12)** i impulsa la consciència obrera. • Aquest moviment **remou l’statu quo** i genera reacció entre les classes benestants. ### “Cremellets” i “cassits” • El poble es divideix en dos grups socials i polítics: - **Cremellets**: vinculats a l’esquerra i a les classes treballadores. - **Cassits**: associats a la classe benestant i conservadora. • El nom de *cremellets* ve d’un dolç que es donava a les festes populars, símbol de la **cultura popular i obrera**. ### Guerra Civil sense front però amb venjances • A Maria **no hi ha combats armats**, però sí una **violència de rereguarda** marcada per enveges i rancúnies personals. • El balanç: **cinc morts i un desaparegut**, no per batalles sinó per **pèrrenques personals emmascarades de política**. • Carbonell destaca la **profunda fractura social** que deixa el conflicte: durant dècades el poble viu dividit entre cassits i cremellets, amb **relacions gairebé tallades fins ben entrada la democràcia**. --- ## 4. Memòria històrica i el documental “Els ossos que xerren” ### El cas dels sis condemnats • Es comenta el documental **“Els ossos que xerren”**, centrat en la memòria històrica a Maria. • S’hi relata el cas de **sis mariandos** que són conduïts a ser executats: - **Tres són assassinats**. - **Un aconsegueix escapar** i gràcies a això **dos més es poden salvar**. • L’absurd de la repressió es mostra en una escena: a un d’ells li diuen que el maten “per comunista” i ell demana **què és un comunista**, evidenciant la **ignorància i arbitrarietat** dels botxins. ### Fossa, identificació i ferida oberta • Els cossos eren a una **fossa comuna a Sant Joan**, en un lloc conegut gràcies al **fotògraf que els havia retratat** per a l’autòpsia i havia informat les famílies. • Encara hi ha un cas etiquetat com a “desaparegut”, tot i que **es coneix el destí real**, que afecta la família de l’apotecari de Can Pigafort. • Carbonell subratlla que aquesta **ferida no acaba de tancar-se**: la recuperació dels cossos i el reconeixement públic són passos necessaris, però el dolor acumulat durant dècades costa de superar. --- ## 5. Fractura social, democràcia i canvis polítics ### Herència dels bàndols en la democràcia • Fins i tot després de la dictadura, en les **primeres eleccions democràtiques (anys 70-80)**, el pes dels bàndols continua molt viu. • En el moment de demanar el vot, els partits sabien **“d’on venia cada família”** (cassits o cremellets), i sovint **s’hauria votat qualsevol candidat** només pel color polític associat a la casa: > "Haurien votat un tronc de figuera si encapçalàs la llista" • Aquesta **lleialtat cega** mostra com d’arrelada era la divisió al poble. ### Canvi generacional • Amb el temps, sobretot en les **segones i terceres generacions**, el mapa polític **deixa de ser tan nítid**, i els renecs (néts) poden tenir opcions ideològiques més diverses. • Tot i això, la **inèrcia dels llinatges** ha marcat profundament la vida política i social fins fa ben poc. --- ## 6. Demografia i noves “dues Maries” ### Sostre de població i envelliment • Històricament, Maria havia tingut uns **2.400 habitants** en el seu màxim antic. • Després de la guerra i fins cap a finals dels 90, la població baixa fins a **1.900 i escaig habitants**, amb una **piràmide d’edats invertida** i envelliment acusat. • Des dels ajuntaments es preguntaven **com arribar als 2.000 habitants l’any 2000**, sense tenir clar com revertir la tendència. ### Arribada de població d’altres llocs • El canvi real no ve tant per polítiques locals com per **l’arribada de gent d’altres indrets**, sobretot a partir de finals dels 90 i inicis dels 2000. • Això genera la idea de **“dues Maries”**: - La Maria tradicional, marcada pels **bàndols històrics, les cooperatives i la memòria de la guerra**. - La nova Maria, amb **població vinguda de fora**, que no comparteix necessàriament aquest passat ni aquestes divisions, i aporta **nous equilibris socials i culturals**. • Carbonell planteja com aquests **fluxos migratoris interns i externs** reconfiguren la identitat del poble i la seva memòria col·lectiva. --- ## 7. Tancament del programa • El programa acaba amb una sèrie de **peces musicals contemporànies i diverses**, que funcionen com a **pauses i cortinetes** al llarg de l’episodi, però sense comentari analític sobre el seu contingut. • Es tanca amb l’habitual comiat radiofònic d’*El Crepuscle*, mantenint el to **pròxim i comunitari** propi d’*Ona Mediterrània*. --- ## Idees clau de l’episodi • **Reivindicació de la memòria dels mestres depurats** i de la pedagogia republicana. • **Relat detallat de la divisió social a Maria de la Salut** entre cassits i cremellets, i del pes d’aquesta fractura durant dècades. • **Testimoni personal** de Joan Carbonell sobre com una **infància escolar dura** i una **professora de referència** marquen la seva vocació docent i investigadora. • **Reflexió sobre la guerra civil com a violència interna** i venjances personals més que com a camp de batalla al poble. • **Anàlisi dels canvis demogràfics recents** i de la coexistència entre la **Maria històrica** i la **Maria actualitzada per noves onades de població**.

['El Crepuscle', 'Ona Mediterrània', 'Maria de la Salut', 'educació', 'història local', 'Guerra Civil', 'franquisme', 'mestres depurats', 'mestre Madrigal', 'cooperativisme', 'cremellets', 'cassits', 'memòria històrica', 'Els ossos que xerren', 'divisió social', 'eleccions democràtiques', 'demografia', 'població nouvinguda', 'vocació docent', 'escola pública', 'patrimoni oral']