Maria i l'educació en temps difícils.
Bon vespre amigues i amics, benvinguts a El Crepuscle. En Cent Estals vos parla en Tomé Vorell. Aquesta és l'edició del dijous dia 27 de novembre del 2025. Aquesta edició s'agafa 3.253 nits en què han compartit Crepuscle. Aquí hi ha una mediterrània concretament 2.142.
I hem començat amb aquestes paraules, perquè això és el títol d'un llibre, Maria i l'educació en temps difícils, dos punts, l'escola pública i els col·legis privats de Maria, entre 1950 i 1970. I avui comptam amb el seu autor, Joan Carbonell. Bon vespre. Hola, bon vespre. Benvingut a Ona Mediterrània. Avui parlarem d'educació, per tant, i parlarem de Maria de la Salut.
Avui també tenim, bé, en els nostres companys de cada dijous, Joan Roca, bon vespre. Bon vespre. En Vialvic, bon vespre. Bon vespre. No has quigut que avui és el dia de Ramon Llull, eh? Avui és el dia... 27 de novembre. 27 de novembre, dia de Ramon Llull, eh? Però important, també, sí. I na Maria Antic, bon vespre.
Però això quant ha dit Maria i l'educació? És que tenim moltes Maries aquí. Tenim la Maria Moreno, tenim la Maria Oliver, la Maria Antic, i resulta que avui parlarem d'una altra Maria, que és Maria de la Salut. Avui parlarem d'educació, parlarem d'ensenyament, i tot això un programa que, com sempre, produeix la Maria Moreno i que controla tècnicament la Maria Oliver.
El nostre convidat d'avui, el nostre salenita d'avui, va néixer Maria de la Salut, esdiplomat en Educació General Bàsica en l'especialitat de Ciències i d'Educació Física. Ha estat professor i director del CEIP Maria de la Salut, a més de cofundador de l'Escola de Música de Maria, de la qual fou president entre el 1998 i el 2003.
Els seus nombrosos treballs d'investigació es fonamenten en l'àmbit de l'educació. És autor d'Escola pública i mestres depurats entre 1936 i 1938, el cas de Maria de la Salut, i Antoni Jalaber Mas, una vida entre la bata, el bisturí i l'àgora.
També és coautor d'obres de recerca dedicades al mestre Madrigal, de l'Escola de Sescadenes a la de Serenal i a la formació del professorat a les Illes Balears. I al nostre convidat d'avui li agrada començar aquesta xerrada, aquesta conversa, amb una música, amb una cançó de Patxe Endiót.
Con el alma en una nube Y el cuerpo como un lamento Viene el problema del pueblo Viene el mar
Ella cree que es ateo y el alcalde comunista y el cabo jefe de puesto piensa que es un anarquista. Le deben 36 meses del tacareado aumento y él piensa que no es tan mal.
Joan Carbonell Matas, benvingut de nou, bon vespre. Bon vespre, moltes gràcies. Per què començàvem amb aquesta cançó dedicada al mestre?
A veure, jo crec que Pagian Dion, amb aquesta cançó de El Maestro, va voler reflectir l'any 74, això malament, el que havia succeit, els mestres depurats de la guerra civil espanyola, un poquet del que havia estat. I com se ve en els mestres de la república per diferents sectors.
Això... Estem en una sota de depuració, que ja venia molt endarrere, però em va ser clau perquè me'l va dur durant 40 anys d'una escola paralitzada, aturada.
Tota aquella innovació que havia de duir la república va quedar amagat, no? Va quedar mort, per dir-ho d'alguna manera. I és un homenatge a tots aquests mestres, els que mataren i els que depuraren, sense saber perquè se'ls depurava i els van treure. I a tota la gent, que directament, els mestres, homes i dones, van patir aquest cativert. Per tant, això és un petit homenatge per tots ells i elles.
Sí, i bé, nosaltres sempre quan començàvem aquesta conversa demanam als nostres convidats que ens expliquin com en Joan Carbonell, de 8 anys, quan estava allà pensant què faré jo en la meva vida, dic de 8, de 9, 20 anys, quan fos decideix que té vocació de docent i llavors hauríem de parlar de la vocació d'investigador, que també ho és, no? Com neix aquesta vocació de semestre?
A veure, era la meva segona opció. La primera opció que sempre he tingut en la zona, la capolla, era la pilot d'aviació. Però tenia problemes d'oida, per tant, no passava les proves. I l'altra, que sempre m'enganxava molt, era el tema de mestre. Perquè de petit, sobretot de la meva edat, dels anys 60, se va passar malament.
I vaig fer, no una promesa, però una dita en jo mateix, que vaig dir, si un dia sóc mestre, mai faré el que han fet en jo.
i s'estava segur que podia fer. És a dir, que a vegades ens trobàvem convidats que no ens diuen que van tenir un mestre que va ser el seu referent. I aleshores aquí és el contrari. El contrari. També és veritat que després a l'instal·la del batxiller vaig tenir una professora que em va recolzar i m'ha ajudat moltíssim a l'Institut d'Inca, que era l'any Joan Gordillo, que era l'entreny de matemàtiques,
I aquesta, bueno, nosaltres veníem de l'escalde pública i el nostre nivell, ja vos podíeu imaginar quin era, era 0-0, per dir-ho d'alguna manera, no? I aquesta dona, no sé com, li vaig caure en gràcia, va apostar per allò i m'ho va ajudar moltíssim. I ell, bueno, que va ser també...
S'empenta, s'empenta per poder fer també lo de mestre i això. I arrenca aquí. I per cert, també tenc un company, s'ha subit, en Enric, que va ser el meu primer... El meu primer no. No, sí, el meu primer mestre de repàs que vaig tenir en els anys 74, 74, 75 a Maria.
Sí, jo és que no he dit que el tenim per aquí, en Enric Pozo, i que segurament, potser en qualsevol moment de la conversa s'hi afegirà, potser ens contarà alguna cosa més.
A Maria, Cacix, Icara, Matlés. A veure, però és que no són mariandos, quins grups eren aquests? A veure, van de ser carrer civil. Maria és un poble que ha d'anar de posta, no hi ha una carretera principal que hi passi, pertanyia a lo que era la Mallorca Profunda,
va arribar un mestre, que va ser mestre madrigal, que va esperonar la població, es van crear no sé quantes cooperatives, 10 o 12 cooperatives, va ajuntar la massa obrera i, evidentment, això va fer mal la part benestant. Per tant...
I va ser la pressió, els cassits i els cremellets. Per què el cremellet? Sí, aquest nom. El cremellet era perquè els ombres, quan fan festes, els omblots i els omblots els donaven un cremellet. Per tant, en tot, per lloc i teu, cremellets. Sí, sí, sí. I aquí va ser la diferència entre cremellets...
que eren les d'esquerra, evidentment, llavors, i els casits, que evidentment eren la classe benestant, que mai li havien tocat l'estatus i se va veure tron-trollat. I que, per tant, això influeix en la període de guerra i de postguerra, no? I que hi ha aquesta separació, també, no?
Sí, mam, Maria, igual que moltíssim entre altres pobles, la guerra civil va destrossar el poble. No hi va haver guerra civil pròpiament dita. El que hi va haver eren enveges amagades d'uns contra els altres, que t'adificaven d'un color o d'un altre, que molta gent, per exemple, Maria va haver cinc morts i un desaparegut, que no està desaparegut, però bé, cinc morts i d'això no. I eren perrencilles personals.
Després ho van amb la mascarea quan vulguis, no hi ha guerra civil. No, guerra civil com a guerra no hi va haver, no hi va haver tirs, no hi va haver això. I durant 40 anys hi va haver una separació en el poble. Els cassis i els gremalers. I tampoc poden entrar una neta de civils, les relacions democràtiques. Ah, sí.
en Enric també en podria parlar molt bé d'aquest tema, a l'hora de votar, quan anaven a cercar... Bé, el Partit Polític anava a les cases, a repartir-se a la paret. Te refereixes a les primeres eleccions, clar. Sí, sí, i a les segones, i a les terceres. Anys 70-80. Quan ja anaves, i tu sabies que... D'on venia aquella família. D'esquerra i tot això, mal de ment, véssies presentat de cap de llista un tronc de figuera...
L'haguessin votat en allò. L'haguessin votat. Era una cosa que se va dur moltíssim de temps. Ara ha canviat. Ara. Quan ja es reneig...
ara que els renecs pot ser que tinguin altres idees distintes en els repredins ja va anar que el mapa tan definit en colors però durant generacions va ser així fins fa dues, dues, tres sí, sí en Joan crec que tenia una pregunta sí, ara que parlaves de l'impacte de la Guerra Civil, de la repressió i de la postguerra m'ha fet al cap aquest magnífic documental que és els ossos que xerren
que són els tres mariandos, que pot ser el producte audiovisual millor. Jo conec qui s'ha fet el mallor. Què és sobre el tema de la memòria històrica? Sí, evidentment. O sigui, quan t'han dit que hi havia dos bandos, els cremellers i els de jons, n'hi anaven sis per matar. N'hi anaven sis. A tres els mataren i ja un se va escapar. Mentre un se va escapar, els altres també van aprofitar per escapar-se.
Els tres que van matar, un que el s'enduen per matar, va dir, i per què me voleu matar? I van dir per comunista. I que és un comunista? És molt fort. I gràcies a que un se va escapar, se'n van salvar dos més. Per tant, els sis només em mataren tres. Ja se val. I després n'hi ha un altre que l'havien detingut abans i el van fer desaparèixer.
I està com a desaparegut, que no està desaparegut. El llibre l'ha poblat de manera indirecta perquè afecta a la dona d'espotecari, que el teori és un pou de seus pares a Can Pigafort.
I això és un poquet... I que aquesta ferida fins no s'acaba de curar. És perquè les van rescatar de Sant Joan, que a la vida estaven enterrats. Se sabia que estaven allà, estaven en aquella fossa, perquè el retratista que les van retratar per fer l'autògica, tota aquella perifèlica que van fer...
Les va redactar i les va conèixer, les va identificar i va dir les famílies on estaven. I sabien allà on estaven, o sigui, no és que fossin una força desconeguda i les robaren perquè no sabien que estaven en aquell endreactat.
I com s'ha vist aquest record? En Maria d'avui en dia, clar que encara és un poble petit, dins Mallorca, diguem-ne, profunda, és a dir que és a Mallorca enfonsada, a Mallorca profunda ja no existeix, és a Mallorca enfonsada, que és Mallorca i genuïna. Com s'ha vist aquesta realitat, records d'aquell temps, com se superposa en tota la població no vinguda?
que ha arribat a Maria els darrers 40 anys. Aquestes dues maries, hi ha dues maries, pot ser? A veure, Maria, en aquells moments, ha traspassat el seu sòtil de població. L'any 40, passa quant més en vi d'engú, que havien estat quasi 2.400, normalment, i en aquell moment són 2.500, quasi 2.600. Com s'ha dut? Fins a l'any 98-99,
a principi de 2000, m'hauria de tenir 1.900 i escaig d'habitants, no els arribava a les 2.000. Jo me'n recordo quan estàvem als ajuntaments, què hem de fer per tenir 2.000 habitants l'any 2000? I ja t'ho pots imaginar, si és veritat que pensaves, aquí de govern, quan podíem arribar a augmentar la població. I va haver un fet que va fer que tot això canviés.
No va ser a nivell polític, però va ser per un tema molt concret. Tenim una piràmide invertida poblacional i quan ho havia de guardar-nos els tremellors. Va ser quan van començar a venir la població d'altres lindres, bàsicament.
Jo diria cine, si tingués abril, jo diria amor,
Si tingués els ossos, ja diria cassos, ja diria moixos, ja diria Klimt, ja diria Pollock. Només una cosa important, t'estim com un loco i m'aguant. Ja diria no,
perquè tenc un dubte, jo diria fàcil, perquè és molt difícil, jo diria míssil, jo diria London, jo diria Helsinki, jo diria Boston. Només una cosa important, t'estim com un loco i m'aguant. Només una cosa important,
t'estim com un laco i m'aguant.
Salva en aquest món De la insistència, solucions per mi
No veus que el meu cor. Esta trampa tiene más fa' que pa' ti. No dono el remedio. Éxtasis cuando me tocas. Abro la boca y yo no muero más.
Per tenir aquí, donem ecstasy Usats, no tens, ecstasy És quan em toques, cobro la boca I jo, dono i més, ecstasy, ecstasy
Tinc el cor trencat i ja no sento res, tu dóna'm sentiments extrems, freds i calents, bons i dolents. Necessito anar de 0-100, no et paris i mira'm. Dóna'm ecstasi, un clímax sense fi, que ja no vull perdir. Porta'm lluny d'aquí, jo veu el camí, vull sentir-ho tot, tu només és l'enemic. Tinc massa que cura, necessito sanar, digue'm si em donaràs el remei.
Busquem si em pots trobar, només que em pots salvar, diguem si em donaràs.
Ecstasy. Un sens. Un sens. Ecstasy. Escoltem-me un podcast. Padro la roca i jo. Un moment. Ecstasy. Ecstasy. Ecstasy. Ecstasy.
Pensem com, en com mos estimem, lo molt que ens estimem. El dia adorable, la nit més fascinant.
I ara és dia sense ritme i la por que s'ha arribat es presenta i ens desfà.
Són ens i murs i mons. Són estrens espais al món.
Tot el que escoltes Atravésses parets, portes i vides Tot el que veies Tot el que espies Ets el que penses o el que somies Ets el que odies i el que t'estimes
Ets ràpida llum de les estrelles, fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Us fa dins de l'aire, entre les converses, tot el que calles. Através les parets, cases i vides, tot el que veies, tot el que espies.
deies o que pensaves, tan sols ets les restes fins que t'oblidin. Ets ràpida llum de les estrelles fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Fins demà!
No hi ha ningú que mati porcs com tu, que ets el millor. Et dones curxa, però estàs sentit de tant de vici i porc que has decidit passar l'acció i fer-te una truja, fer-te una truja aquesta nit. Me col·locum, qui mata el porc,
que em mata el porc millor que tu no hi ha ningú és que no hi ha ningú que em mati porcs com tu que ets un riu de tot l'escurxa no estàs mentit de tant de vici porc que has decidit passar el seu i per tot l'atruja per tot l'atruja aquesta nit
Aquest poc poc que ja me consumeix. Aquest poc covat que no té turall. Sempre cremant, sempre davall, davall. Aquest pategat tan gran de l'amor.
Aquest sempre està tan ran-ran de tot, sempre ran-ran del gran amor que esperàvem.
Son tantes de niets,
Sense dormir gens. Són tants de camins. Són tants de torments. Tantes de nits. Sense poder dormir gens.
Amb el metge d'on sa boca i un xigan o els serpans. I una teleu gastada que m'has donat. I ara fes un L, però poses cartó a sa banda esquerra.
I en fuma, el puma! Ambelmentxeron, zaboka, jo txigaron, serba!
però poses cartó a la banda esquerra. Qui vol fer el mai? Qui vol fer el mai? Qui vol fer el mai? Qui en fuma? El pubà!
No saps el bé que m'ho sé cuidar. No saps el bé que estic sola. No vull res més. No vull res més. Ja fa temps que vaig al món al revés. Ja fa temps que crid ben fort i no me sents, no.
Obre't-ho i sí, ho veig tot apagat. No sents res més que en silenci ofegar-te's passar.
I m'atur a mirar els buits que has deixat, un silenci ideal per crear sense por.
Tu comença amb un tras difuminat que desperta mil colors a dormir saps plans de pau, plans de pau. Tancat l'uís i ho vaig tot ple de fum, d'un incense que m'ha provagut el futur sense tu, sense tu.
Si és de pesc, no em lleves la raó Plantellavos, estem en un moment de saó M'os irredó del canú dichaó Dixan o clean com si ferem sabó Pasarem el dol, coneixes el nom Tomarem la noria Trac profit sense pena ni gloria Em cansa la mateixa historia One more time for you We keep this for the youth Inca que siga this, no cambies
El discurs, pa' canviar-li el gust, posar-li el low juice, putting some juice, cada tema son juice.
La solució és urgent però no corre pressa Donar-li temps a la llavor Serem en el desert la flor L'aroma i xin del guis a or Negre de marfil i blanc de plom Totes les cartes en joc A contra de la voluntat Acostumat a ser precari Colz a colz amb la fam I no soc jo per este pari Pel poble i la cultura donar-li
Totes les realitats ja em semblaven possibles, però si mire enrere només trobo un camí. No ho duquen les butjaques si no ho necessite, viatjant lleuger perquè no tinc un destí. Totes les realitats ja em semblaven possibles, però si mire enrere només trobo un camí. No ho duquen les butjaques si no ho necessite, totes les decisions van portar fins ací.
Outro lighting for the sea, let the whole crew be. Si un reconential probably pass a props on this. We're getting so high que no te veo de aquí. This city spreading over, getting back to me. Outro lighting for the sea, let the whole crew be. Si un reconential probably pass a props on this. We're getting so high que no te veo de aquí. This city spreading over, getting back to me.
Tau.
Tenc un bosc sembrat a una pastera, tenc set selles i tenc un mal de cap. Tenc la lluna que va gravitant i me fot, m'enlloverna i m'enfat. La matèrica no passa de llarg.
S'en misèria i no fas peixi, més o màu.
He regat ses plantes per si creixen, amb talerta no les vull ofegar. Sa mesura de ses meves mans són poals, cruciols i vessals. Ets aeròlids que hi ha.
I me sent millor I me sent millor I me sent millor I me sent millor
No sé com tenen els amors, no sé com tenen les cançons, jo no sé com tant. A s'escola solia anar pregar solia el campiat. T'ha amagat, d'ha amagat, d'ha amagat, ma solia un castigat.
Fins que no volen ni mirar, ni mirar, ni mirar, ni mirar, tota una altra banda serà veritat.
No tens ales preparades per poder volar. No tens ales preparades per poder volar.
I miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran, i miran.
Gràcies.
Basta!
I guess what does you just need more?
Per què quan això ja estic molt? Per què quan això ja estic molt
Revolució! L'experiència supera!
Gràcies.
We've been around, eh? Huh? Chase Snatchy. Motherfucker.
El que sempre m'ha mantingut tan lluny, sense ordre pren valors, donant-li forma el curjo, avançar-se els fets, plantejar bé els punts. Estem en ratxa com l'equip de ton, vencant-se por, si juguen fort esforç, sentir el dolor. Per mi no és anar per tot, és constància i treball, poc a poc.
o gaipur tramit, Víctor Kitza, per mi bàsics, com sopar, fer-ho després de sortir del Hill Street, i tu, una moneda a l'aire no és cap decisió difícil, però mi he fallat uns cops, sigues que el ment de Jimmy, des del meu propi bar,
Costa mantenir la màquina sempre engegada, i en això estem atents a la jugada. Estàs escoltant esportrar, porta a porta amb la moguda que la penso cremar. S'estan preparant, però sé que no és per tant, el concert érem 14 o estaven vibrant. Penso que és l'important, ratllats el volum és compàs de zebra, invertir un món gegant fa tant res a perdre.
Tant per aprendre, what up, what up, sempre. Més folis i cendra, codis per entendre. Jo no tinc grupis ni fans, tinc temes. Les xarxes socials són xarxes, t'enreden. Mullat el cul si vols peixos perquè ells neden. Les coses bones per si soles no venen. Volen gastar però no en tenen.
El pròxim vol traiem-me en cadenes L'amor és nu i pur, aquest tràmit que surt L'ensur és mut, és un àgil costum de l'orgull El got mig buit i l'agulla afilant aquest fruit De misèria i dol i d'un pa que encara està mig cuit Quan follar sigui treure fulla dels arbres I el silenci parli per si sol, no calguin les paraules
Diners, quan sentim el present conscients dels actes que fem, serà el moment d'entendre que formem part de l'univers. Ara això estem, angelades, suportant l'hivern i cert, connectant amb el nostre ser intern, que més cansades que ve, lliures com trossets de paper, ara això estem, angelades, suportant l'hivern i cert.