Title:

Educació, protecció de menors i infància a Balears

## Visió general de l’episodi L’episodi d’*El Crepuscle* (a **Ona Mediterrània**) entrevista **Pere Lluís Oliver**, doctor en Ciències de l’Educació i professor a la UIB, amb una trajectòria llarga en **pedagogia social**, **serveis socials** i **protecció de menors**. La conversa combina experiència personal, diagnosi del sistema i reflexions sobre polítiques públiques. > "Lo pitjor que li pot passar [a un al·lot] és no saber quin és el seu futur." ## Trajectòria i vocació: educació com a motor de canvi ### Orígens i influències • La vocació d’Oliver neix de manera **casual**, entre interessos per filosofia, psicologia i pedagogia. • Destaca el paper de **professors inspiradors** i el clima de renovació pedagògica dels anys 80. ### Educació i canvi social • Defensa que l’educació ha contribuït a **canviar persones** i també a transformar la concepció social de la família i d’altres àmbits no formals. • Remarca que la pedagogia social treballa especialment en l’educació **fora de l’escola**, en xarxa amb comunitat i serveis. ## Serveis socials i gestió pública: construir sistemes “des de quasi zero” ### De l’Escola de Treball Social al Consell de Mallorca • Recorda una Escola de Treball Social amb funcionament **assembleari** i forta implicació de professorat i alumnat. • Explica els inicis de la planificació de serveis socials a Mallorca (mapes i desplegament), en un context on **ningú sabia ben bé per on començar**. ### Relació amb la política i la burocràcia • Subratlla que, en aquella etapa inicial, els **tècnics tenien molt pes** per la manca de marc consolidat. • Detalla com la burocràcia podia dificultar objectius educatius concrets, com ensenyar autonomia als joves (gestionar diners, compra, pressupostos), i la tensió que això generava. ## Protecció de menors: evolució dels perfils i nous reptes ### Canvis en les situacions d’infància vulnerable • Descriu l’impacte de les **condicions socioeconòmiques** (estacionalitat, estrès familiar) sobre el desemparament. • Assenyala un canvi rellevant a partir del 2000 amb l’arribada progressiva de joves migrats (cita l’expressió institucional d’“estranger no acompanyar”, tot i mostrar-hi incomoditat), que introdueix una pressió **quantitativa i qualitativa** sobre el sistema. ### El gran punt crític: l’emancipació als 18 • Explica que l’estrès augmenta quan els joves **no saben què passarà** o quan se’ls marca un final de tutela sense una preparació clara. • Presenta la necessitat d’un *permanency planning* (pla de permanència) per reduir incertesa i preparar transicions realistes. • Descriu reaccions típiques davant l’anticipació del “final” (conflictes, fugues, conductes d’alarma) com a formes de gestionar por i ruptura. ### Suports recents i mancances persistents • Valora la reforma del 2015 i els **ajuts econòmics** fins als 25 anys per a joves tutelats, però remarca que els **pisos d’emancipació són insuficients**. • Afegeix que la crisi d’habitatge empitjora encara més la sortida del sistema. • Destaca que un dels principals problemes detectats en seguiments a joves emancipats és **l’aïllament i la soledat**, per manca de xarxes de suport. ## UNICEF: finançament, sensibilització i consens polític ### Què fa UNICEF i com es finança • Explica que UNICEF es finança sobretot amb aportacions de governs i donacions, i posa exemples de logística internacional (vacunes, aliments). ### Tasca a Balears • A les Illes, la feina és sobretot de **sensibilització**, incidència institucional i impuls de pactes (infància, pobresa infantil), més que d’atenció directa. ### Dificultat del consens • Assenyala que, tot i que la infància hauria de ser un camp de consens, hi ha actors polítics que **no entren en aquestes dinàmiques**. • Reivindica el marc de drets: la Convenció dels Drets de l’Infant com a instrument exigible i de rang alt dins l’ordenament jurídic. ## Recerca i divulgació: el repte de fer-se escoltar • Defensa que en ciències socials l’objecte d’estudi (famílies, valors, cultura) **canvia molt ràpid**, i això obliga a investigar contínuament. • Critica que els mitjans tendeixen a amplificar el que és més “espectacle” i no tant la recerca sobre pobresa, vulnerabilitat o maltractament. • Reconeix autocrítica: sovint els professionals **no han sabut comunicar** prou bé la complexitat i el valor de la feina social. ## Diagnosi del sistema educatiu a Balears ### Indicadors i factors estructurals • Recorda l’abandonament escolar prematur molt alt en etapes anteriors i millores posteriors, però amb persistència de problemes. • Apunta factors com: • **Concentració d’alumnat vulnerable** en alguns centres. • Percentatge alt de diversitat (esmenta un 20% d’alumnat estranger), que requereix **més suports**. • Infrafinançament i manca de recursos per a una personalització real (necessitat de més professorat). ### Escola i famílies: delegació i desorientació • Afirma que moltes famílies **deleguen massa** i relata casos límit que evidencien desbordament. • Assenyala una dificultat creixent per educar en el context de *pantalles* i noves tecnologies, amb famílies “perdudes”. ### Economia balear i desconnexió formativa • Vincula part del problema a un model econòmic que tradicionalment **no demanda mà d’obra qualificada**, fet que incentiva abandonar estudis per feines immediates. • Reflexiona sobre la formació professional dual i la manca d’implicació empresarial suficient en alguns contextos. ## Tancament: un consell i una peça musical • El consell final d’Oliver és **pensar bé els “sí” i els “no”**, i aprendre a dir que no quan cal. • El programa es tanca amb una defensa del talent de Marala i una crítica implícita a la dificultat de viure de la música. ## Idea força • **La protecció i l’educació necessiten planificació, recursos i xarxes**: la transició a l’edat adulta (especialment per joves tutelats) i la desigualtat estructural són reptes que no es resolen només amb bones intencions, sinó amb polítiques sostingudes i suport comunitari.

['El Crepuscle', 'Ona Mediterrània', 'UIB', 'pedagogia social', 'educació social', 'serveis socials', 'protecció de menors', 'centres de menors', 'emancipació juvenil', 'transició a la vida adulta', 'infància vulnerable', 'abandonament escolar prematur', 'PISA', 'pobresa infantil', 'UNICEF', 'Convenció dels Drets de l’Infant', 'polítiques públiques', 'habitatge', 'formació professional', 'formació dual', 'famílies', 'pantalles', 'migració', 'xarxes de suport']