Title:

Transició a la vida adulta i infants vulnerables

## Convidat i fil conductor de l’episodi L’episodi d’**El Crepuscle** a **Ona Mediterrània** gira entorn de la trajectòria i les idees de **Pere Lluís Oliver**, **doctor en Ciències de l’Educació** i referent en **pedagogia social** i **protecció de menors**. A partir de la seva tesi sobre *«el procés de transició a la vida adulta dels joves acollits en centres de protecció de menors»*, la conversa enllaça biografia, història dels serveis socials i diagnòstic del **sistema educatiu i social contemporani**. --- ## Vocació, educació i anys 70-80 ### Naixement de la vocació • Oliver explica que arriba a **pedagogia** de manera **casual**, entre dubtes entre filosofia, psicologia i literatura. • L’ambient universitari dels anys 70-80, les **setmanes de renovació pedagògica** i l’associació *Aire* li fan veure l’educació com **una manera de canviar coses** i transformar la societat. • Recorda professors que el marquen a l’institut (com *Valdueza*, que l’anima a escriure) i a la universitat, i com això influeix en la seva tria professional. > "Vaig pensar que l’educació era una bona forma d’ajudar la gent a canviar les coses i que jo volia fer qualque cosa en aquest sentit." ### Música i context cultural • La conversa s’obre amb **Isles in Gaza** i després amb **Franco Battiato** (*La cura*), que Oliver situa com a referències vitals i generacionals. • Es reivindica la importància dels **anys 80** com a moment de gran efervescència musical i cultural, i el valor d’artistes que **evolucionen** i no repeteixen clixés. --- ## Escola de Treball Social i naixement dels serveis socials moderns ### Una escola assembleària i progressista • Oliver comença com a professor a l’**Escola de Treball Social**, vinculada a la **UIB**, però amb origen en una iniciativa de l’Església i un **patronat** (Ajuntament de Palma, Consell, Església via Càritas). • Defineix aquella escola com **assembleària i molt polititzada**: - Un vot d’alumne valia tant com un de professor - La **secretària cobrava igual que el director** per decisió assembleària - Professorat i alumnat molt **implicats i motivats** • Paral·lelament fa de guitarrista amb **Cucorba**, mostrant el seu encreuament constant entre **món cultural** i **món social**. ### Disseny dels serveis socials a Mallorca • A finals dels 80, el **Consell de Mallorca** encarrega a un grup de professors (Oliver, Lluís Ballester, Pere Mascaró, Joana Roca…) un **estudi per planificar el desplegament dels serveis socials** a l’illa. • En aquell moment: - El **primer pla municipal de serveis socials** a Palma és de **1985** - No hi ha una xarxa consolidada; cal imaginar **mapes de serveis socials** gairebé des de zero • Després d’aquest treball tècnic, el Consell els demana **“ara ho podríeu fer”**, i Oliver passa de la docència a la **gestió directa** dels serveis socials. --- ## Protecció de menors: del macrocentre als centres de barri ### Tancament del macrocentre i nova filosofia • Oliver dirigeix el **Llar del Menor del Consell de Mallorca** entre 1990 i 1997, en un moment clau: el tancament del **macrocentre de la Llar de la Infància** (1986) i la creació de **petits centres en xalets de barri**. • Explica que l’acord de ple justificava el canvi *“d’acord amb les darreres troballes científiques”*… que en realitat provenien dels estudis de **John Bowlby** dels anys 60 sobre **vincle afectiu** i dany dels grans macrocentres. • El nou model aposta per: - Centres petits i de **mida humana** - Proximitat als barris - Una **unitat de primera acollida** per ingressos temporals ### Gestió, burocràcia i projecte educatiu • Oliver descriu la tensió constant entre **projecte educatiu** i **burocràcia**. Un exemple clau és la **gestió dels diners**: • Objectiu pedagògic: que els joves **aprenen a administrar un pressupost**, sàpiguen d’on ve el menjar, comparin preus, etc. • Per això volien: - Tenir una quantitat fixa de diners al banc i **donar efectiu** als educadors de cada centre - Evitar que aparegués un proveïdor amb menjar a la porta *“com caigut del cel”* • Però la normativa administrativa feia **molt difícil** operar amb efectiu i obligava a **batallar amb consellers i tècnics**. Fins i tot, en algun moment, els educadors amenacen de portar els nins al **Palau Reial** per visibilitzar el problema dels retards de pagament. --- ## Perfil dels infants protegits i evolució recent ### Canvis socials i nous perfils • Oliver qüestiona la frase recurrent *“els al·lots d’ara són més difícils que els d’abans”*. Segons ell, el que **ha canviat radicalment són les condicions socials**. • A finals dels 80, a Balears hi ha molts **“nins clau”**: infants de 10-11 anys que tornen sols a casa amb una clau al coll mentre els pares fan feina a l’hostaleria, preparen el sopar i es gestionen sols fins que els adults tornen cansats. • A partir del **2000**, hi ha un augment progressiu dels anomenats *“menors estrangers no acompanyats”* (terme institucional que ell critica). Això implica: - Joves que **no pensen tant en la universitat** sinó en **trobar feina i enviar diners** a la família - Pressió quantitativa i qualitativa sobre un sistema de protecció **ja molt just de recursos** • Recorda que Espanya va ratificar la **Convenció dels Drets de l’Infant** el **1990**, que prohibeix la **discriminació per origen**; per tant, aquests joves han de ser tractats **igual que la resta**. --- ## La transició a la vida adulta dels joves tutelats ### L’angoixa del compte enrere • La part central de la conversa connecta directament amb la seva tesi sobre **transició a la vida adulta** dels joves en centres de protecció. • El **pitjor** per a un jove tutelat és **no saber quin és el seu futur**: si tornarà a la família o romandrà al centre fins als 18 anys. • Algunes vegades, de manera excepcional, hi ha joves que **demanen quedar-se fins a la majoria d’edat** perquè volen estudiar i a casa seria molt difícil. • La **reforma de la Llei de protecció a la infància de 2015** introdueix l’obligació que cada nin tengui un **“pla de permanència”**, basat en: - Avaluar la possibilitat de **recuperar la família** (primer recurs reconegut per la Convenció i organismes com l’UNICEF) - Si no és possible, planificar l’estada fins als 18 anys i la **sortida** del sistema ### El model Soprotec i els pisos d’emancipació • Cada centre ha desenvolupat el seu propi model de **preparació per a l’emancipació**: pisos de transició (Serra d’Or, Nazaret, Grec, grups de Càritas, etc.). • Quan dirigia el Llar del Menor, Oliver impulsa un model anomenat **Soprotec**: - **Dos anys abans** de la majoria d’edat, el jove és citat al despatx de direcció amb l’equip tècnic i un educador de confiança - Es comença a parlar clarament del **futur, estudis, feina, formació**, etc. - Ja aquest moment de presa de consciència provoca **estrès, insomni, conductes disruptives, fugues** > Oliver compara aquesta situació amb una ruptura de parella: *“si t’han estimat molt i de sobte et diuen que això s’acaba, és lògic reaccionar malament; amb els joves tutelats passa una cosa semblant.”* • Des de 2015, a Balears hi ha: - **Ajuda econòmica fins als 25 anys** (renda social garantida) per a joves que han estat almenys **un any tutelats** - **Pisos d’emancipació**, tot i que **insuficients**, i molt condicionats per la **crisi d’habitatge** • Malgrat aquestes millores, estudis que ha coordinat amb universitats de l’Estat mostren que el **principal problema** dels joves extutelats és la **soledat** i la **manca de xarxa social** (amistats, família, contactes per trobar feina, etc.). --- ## UNICEF, drets de la infància i política ### Què fa UNICEF a nivell internacional i a Balears • Oliver és **vicepresident del comitè UNICEF de les Illes Balears**. Explica que: • A nivell internacional, l’UNICEF treballa per: - *Defensar la Convenció dels Drets de l’Infant* - Programes de **cooperació**, especialment en **vacunació i alimentació**: des d’Amsterdam surten contínuament **contenidors amb vacunes i aliments** cap als països que ho necessiten. • A l’Estat espanyol, el comitè espanyol és un dels que **més aporta per càpita** a UNICEF internacional. Tot el que es recapta aquí (quotes de **soci**, empreses, iniciatives solidàries) va a projectes globals, alguns **finalistes** (p.ex. Senegal) i altres **no finalistes**. • A **Balears**, no hi ha programes d’atenció directa, però sí: - **Sensibilització** (jornades, congressos sobre infància vulnerable) - **Relació amb institucions** (IMAS, Parlament, Govern) per impulsar **pactes i PNL** sobre pobresa infantil i drets de la infància - Campanyes de recaptació: curses ciclistes, hotels que demanen 1€ solidari als turistes, col·laboració del **tren de Sóller**, etc. ### Tractats internacionals i marc jurídic • Oliver destaca un punt jurídic clau: els **tractats internacionals** (com la Convenció dels Drets de l’Infant) tenen **rang superior a la Constitució**. • Això vol dir que **qualsevol ciutadà pot invocar un article de la Convenció davant un tribunal**, i l’Estat està obligat a complir-lo a través de: - Llei orgànica de protecció jurídica del menor - Reforma de 2015 - Llei autonòmica de 2019 adaptada a aquesta reforma • Malgrat això, admet que **tot depèn del jutge** que toqui, i que hi ha encara molta **inseguretat i desigualtat d’aplicació**. ### Relació amb la política i auge de l’extrema dreta • L’UNICEF, per mandat intern, ha de mantenir una **posició diplomàtica i no partidista**. No pot **enfrontar-se obertament** amb cap partit concret, encara que alguns **criminalitzin els “menes”** o neguin problemàtiques. • Oliver reconeix que es pensaven que **trobar consens al voltant de la infància seria fàcil**, però s’han trobat amb **grups polítics que no entren en la dinàmica de cooperar**. • Sobre si l’arribada de determinats partits al poder és una amenaça, respon que: - **Els professionals dels serveis socials** tenen molt clara la seva **defensa dels drets de la infància** i no es mouran d’aquí - El **marc legal** (Convenció, lleis orgàniques i autonòmiques) ofereix una **base sòlida per resistir retrocessos** --- ## Ciències socials, anuaris i visibilitat ### Investigació social poc valorada • Oliver forma part del **Consell de Direcció dels Anuaris de l’Educació i la Joventut** de les Illes Balears, vinculats al **grup d’investigació GIFES**. • Denuncia que la **investigació social té molt poca visibilitat** en comparació amb les ciències “dures”: - Els mitjans amplifiquen més el que diu **un influencer** que **un estudi rigorós** - Tot el que sona a **misèria, pobresa, conflicte social** té **menys atractiu mediàtic** • Assenyala també una certa **responsabilitat pròpia**: sovint els investigadors no han sabut **comunicar** bé els resultats a la societat. > Oliver explica que convidar polítics a **sopar amb els infants en un centre** va ser clau perquè entenguessin la realitat i s’hi impliquessin. La proximitat canvia mirades. ### Per què la recerca social és imprescindible • Defensa que la recerca social és **indispensable** perquè el seu “objecte d’estudi” —famílies, valors, cultura, pobresa— **canvia cada 20 anys** (o menys), a diferència de, per exemple, la composició d’un element químic. • Sense actualitzar el coneixement, no es pot entendre: - Per què hi ha **pobresa infantil** - Per què hi ha **maltractament i abusos sexuals** - Per què **famílies amb tots dos progenitors treballant continuen sent pobres** --- ## Pobresa, precarietat i mercat laboral ### Pobreza infantil i treballadors pobres • A Balears, tot i una **lleugera millora recent**, encara **1 de cada 3 infants està en risc de pobresa**. • Subratlla la figura del **“treballador pobre”**: - Famílies on **tots dos adults tenen feina** però **no arriben a final de mes** - Ho confirmen organismes com **Càritas**, l’informe FOESSA, l’EAPN i estudis d’UNICEF • Recorda que des de la crisi de 2007-2008, i amb reformes laborals que permeten **minijobs i contractes de 2 hores setmanals**, molts joves passen a tenir **contractes precaris** que **no surten com a aturats** però tampoc els permeten viure dignament. ### Model econòmic i abandonament escolar • Oliver relaciona directament el **model econòmic basat en el turisme i l’estacionalitat** amb l’**abandonament escolar prematur**: • En plena bombolla immobiliària, molts joves deixaven l’institut per fer feina **descarregant caixes o a la construcció**, guanyant 800-900 € i una moto, en zones d’oci i turisme. Per un adolescent de 15 anys, això era molt atractiu. • En canvi, al **País Basc**, amb un **teixit industrial fort**, és sabut que sense estudis **no hi ha feina d’aquest sector**. Això genera **altres expectatives educatives**. • També critica que la **formació professional dual** no ha acabat de funcionar a Balears per la **manca d’implicació suficient d’empreses** i d’una planificació conjunta sòlida, a diferència d’Alemanya. --- ## Sistema educatiu: problemes estructurals ### Abandonament, PISA i diversitat • Oliver qualifica el **sistema educatiu** de **complex i ple de problemes estructurals**: • **Abandonament escolar prematur**: - Va arribar a un **43%** en el pitjor moment (quasi la meitat dels alumnes de secundària marxaven abans de temps) - Va baixar fins a l’**11%**, i actualment torna a estar **prop del 20%** • **Resultats PISA**: - Balears ha tingut **males puntuacions**, especialment en **comprensió lectora** (en una edició ni tan sols es van poder avaluar dades balears per problemes de resposta) • **Alta diversitat a les aules**: - Prop d’un **20% d’alumnat estranger** - Els estudis indiquen que fins a un 20-25% de diversitat és **manageable amb suports**, però quan es concentra més en determinats centres **la tasca docent es complica moltíssim** • Oliver defensa que **els professors de Balears no estan pitjor formats** que els del País Basc; el problema és la **combinació de model econòmic, finançament i composició social**. ### Infrafinançament i model organitzatiu • Les **competències educatives** arribaren a Balears **mal dotades econòmicament**, i encara **no s’ha assolit la mitjana estatal de finançament**. • La darrera reforma (LOMLOE) li sembla **atractiva en teoria** —perquè aposta per la **individualització de l’aprenentatge**— però **inaplicable** sense **més professorat per aula**. --- ## Família, escola i noves tecnologies ### Relació família-escola • Oliver subratlla que el **millor escenari educatiu** és quan **família i escola col·laboren** i **es respecten mútuament**. • Distingix tres tipus de famílies: - Les que **valoren molt** la tasca docent i hi col·laboren - Les que **qüestionen el sistema** i desconfien per motius ideològics o culturals - Les que **deleguen massivament** en l’escola el rol educatiu • Explica una anècdota il·lustrativa: una mare va al director perquè l’escola “faci alguna cosa” perquè han trobat el fill intentant robar un cotxe i ja no sap què fa fora del centre. Per Oliver, això mostra **pèrdua de competència o voluntat educativa** per part d’alguns pares. • Aquesta **delegació total** en l’escola pot arribar a ser vista, des del dret, com a **negligència o maltractament per omissió**, perquè els pares tenen **responsabilitat directa** fora de l’horari escolar. ### Pantalles, mòbils i desconcert adult • Un dels **grans reptes actuals** és l’ús de **mòbils i pantalles**. Oliver cita els **policies tutors de Manacor**, que identifiquen el **mòbil** com el **principal problema** en la relació amb joves. • Les famílies estan **desorientades** perquè: - No s’han criat amb aquestes tecnologies - El potencial d’un smartphone és **infinitament més gran que el d’una televisió** - No saben gairebé **com regular ni acompanyar** l’ús d’aquests dispositius • A això s’hi afegeixen **condicions laborals dures** (llargues jornades, estacionalitat hotelera) que **reduïxen el temps i l’energia disponible per educar**. --- ## Dret, política social i límits institucionals ### Ajuts condicionats i retorns a la família • Oliver critica alguns aspectes de la normativa sobre **ajudes per a joves extutelats**: - Si un jove torna a viure amb la família, **perd el dret a l’ajuda econòmica** - La lògica del legislador és: *“si pots tornar a casa, la família ja se’n pot fer càrrec”* • Ell ho considera **problemàtic**, perquè potser **tornar a la família no és la millor opció educativa** i deixa el jove sense suport propi. ### Resiliència dels serveis socials • Malgrat el **clima de desconfiança cap a la política** i l’auge de discursos negacionistes, Oliver afirma que: - Els professionals dels **serveis socials** tenen **interioritzada la defensa dels drets de la infància** com a **línia vermella** - Hi ha una **estructura normativa i ètica** que farà difícil un retrocés absolut, encara que hi pugui haver **retallades o tensions** --- ## Consell final i reivindicació cultural ### Un consell per viure millor Al tram final, quan li demanen un consell vital per als oients, Oliver respon: > **Pensar bé quan es diu que “sí” i pensar bé quan es diu que “no”, i saber dir “no” quan fa falta.** Subratlla la importància de **no donar el “sí” per inèrcia** i d’aprendre a posar **límits sans** en la vida personal i professional. ### Marala i la injustícia amb el talent • El programa es tanca amb **Marala** i la cançó *Testament*. • Oliver denuncia la **injustícia** que tres artistes amb un **talent immens** —Clara Fiol, Sandra Monfort i Selma Bruna— **no puguin viure de la seva música** malgrat el seu nivell artístic i de formació. • Ho utilitza com a exemple de **precarietat cultural** i de com el sistema de difusió musical **promociona massivament alguns perfils** mentre **ignora altres veus d’altíssima qualitat**. --- ## Idees clau de l’episodi ### Sobre infància i protecció • **Prioritat absoluta de l’interès del menor**, segons la Convenció i la llei. • Necessitat de **plans de permanència clars**, de **pisos d’emancipació** i de **suport fins als 25 anys** per evitar trajectòries de **soledat i exclusió**. • Reconeixement que el **model econòmic balear** (turisme, estacionalitat, precarietat) impacta fortament sobre **famílies, infants i joves**. ### Sobre educació i societat • El sistema educatiu de Balears pateix: - **Infrafinançament crònic** - **Abandonament prematur elevat** - **Concentració de diversitat i vulnerabilitat en alguns centres** • La solució passa per: - **Millorar recursos i ràtios** - **Enfortir la col·laboració família-escola** - **Reforçar la connexió entre educació i mercat laboral** sense renunciar a la funció **emancipadora i crítica** de l’escola ### Sobre política i drets humans • Els **drets de la infància** són **jurídicament exigibles** i estan per damunt de les constitucions nacionals. • La tasca d’organismes com l’**UNICEF** combina **diplomàcia política** i **acció pràctica** (vacunes, alimentació, programes de cooperació), i depèn molt del **suport social i institucional**. --- En conjunt, l’episodi és una **entrevista en profunditat** que barreja memòria històrica, anàlisi crítica de les polítiques socials i educatives, i una visió molt **humanista** de la infància i la joventut, sempre centrada en la necessitat de **companyia, xarxa i oportunitats reals** per als joves més vulnerables.

['El Crepuscle', 'Ona Mediterrània', 'Pere Lluís Oliver', 'pedagogia social', 'protecció de menors', 'Llar del Menor', 'transició a la vida adulta', 'infància vulnerable', 'menors estrangers no acompanyats', 'Convenció dels Drets de l’Infant', 'UNICEF Balears', 'pobresa infantil', 'treballador pobre', 'serveis socials', 'Consell de Mallorca', 'Escola de Treball Social', 'UIB', 'abandonament escolar', 'sistema educatiu balear', 'PISA', 'diversitat a les aules', 'formació professional', 'model econòmic turístic', 'precarietat laboral', 'família i escola', 'pantalles i adolescents', 'habitatge i pisos d’emancipació', 'investigació social', 'anuaris educació i joventut', 'drets humans', 'polítiques socials', 'Franco Battiato', 'Isles in Gaza', 'Marala']