logo

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Transcribed podcasts: 71
Time transcribed: 2d 22h 47m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Protecció de menors, emancipació i educació

Summary:

## Context i presentació del convidat El programa **El Crepuscle** (a **Ona Mediterrània**) obre amb conversa distesa i la presentació del convidat, **Pet Lluís Oliver**, doctor en Ciències de l’Educació i professor a la UIB. El fil conductor de l’entrevista gira al voltant de **la protecció de menors**, **la transició a la vida adulta** i una mirada crítica al **sistema educatiu** i al paper de les institucions. > "El pitjor que li pot passar [a un jove] és no saber quin és el seu futur." ## Vocació, educació i canvi social ### De la tria d’estudis a la pedagogia social Oliver explica que la seva vocació neix **de manera casual**, entre interessos per la filosofia, la psicologia i la literatura, i s’acaba decantant per la pedagogia per la voluntat que **l’educació sigui una via per canviar coses**. • La importància de professors referents i estímuls primerencs • L’ambient dels anys 80: renovació pedagògica, escoles d’estiu i activisme educatiu ### L’educació com a transformació Defensa que l’educació ha contribuït a **canviar persones** i a transformar visions socials (per exemple, el model de família), especialment a través de l’educació fora de l’escola (*pedagogia social*). ## Serveis socials i gestió pública: del mapa de recursos a la burocràcia ### Construir serveis socials “incipients” Relata els inicis de la planificació de serveis socials a Mallorca i com els equips tècnics van tenir un pes gran quan **ningú sabia gaire bé què eren els serveis socials**. • Elaboració de mapes i planificació de centres de serveis socials • Entrada posterior en càrrecs de gestió i direcció en l’àmbit de protecció ### Burocràcia vs. projecte educatiu Explica dificultats molt concretes de gestió (com administrar pressupost amb autonomia als centres) per garantir que els joves aprenguin a gestionar diners i necessitats quotidianes abans d’emancipar-se. • Necessitat de recursos àgils per no bloquejar el **projecte educatiu del centre** • Tensió constant entre control administratiu i realitat educativa ## Canvis en el perfil d’infants tutelats i nous reptes ### Factors socials i familiars Subratlla que l’estrès del sistema econòmic i les dinàmiques laborals generen **més problemàtica familiar**, que impacta directament en els infants. • Referència a infants “amb clau” (autonomia forçada per absència familiar) ### Augment de joves estrangers no acompanyats A partir dels 2000 descriu l’entrada progressiva de joves migrats com un repte quantitatiu i qualitatiu per al sistema, remarcant que **han de ser protegits sense discriminació** segons la Convenció dels Drets de l’Infant. • Necessitats diferents: feina, estabilitat, xarxes familiars a altres països • Pressió sobre un sistema que “sempre ha anat just” ## Emancipació als 18: estrès, pisos i suport fins als 25 ### Preparar la sortida: planificació i impacte emocional Defensa la necessitat d’un *pla de permanència* (planificació del futur) per evitar que els joves visquin la majoria d’edat com un tall traumàtic. • Iniciar preparació amb antelació (estudis, formació o feina) • Reaccions esperables davant l’estrès: fugues, conflictes, conductes d’alarma ### Recursos actuals i mancances Apunta millores arran de la reforma del 2015, amb suport econòmic fins als 25 anys per a joves tutelats, però alerta que falten **pisos d’emancipació** i que la crisi d’habitatge agreuja el problema. • Un problema central després de sortir: **aïllament i soledat** (manca de xarxes) ## UNICEF: sensibilització, pactes i diplomàcia institucional Oliver descriu el rol d’UNICEF a les Illes Balears sobretot com a **sensibilització** i incidència política (pactes, PNL, pobresa infantil), més que no pas intervenció directa. • Finançament: aportacions de governs i donacions canalitzades cap a UNICEF internacional • Relació amb grups polítics: treball diplomàtic, però dificultats amb sectors que no entren en consensos sobre infància ### Marc legal i drets exigibles Remarca que els tractats internacionals ratificats esdevenen **exigibles jurídicament**, i que els drets de la infància constitueixen una línia vermella per als professionals. ## Recerca social, divulgació i pobresa infantil ### Per què costa que la recerca tengui ressò Assenyala que els temes socials (pobresa, vulnerabilitat) tenen **menys “premsa”**, i admet que sovint el sector no ha sabut comunicar bé la complexitat de la feina. • A diferència de les ciències “dures”, l’objecte d’estudi social canvia ràpid: famílies, valors i contextos ### Pobresa amb feina Apunta una realitat clau: famílies amb dos sous que igualment no arriben, especialment per l’augment del cost de vida i l’habitatge. • Dades preocupants de pobresa infantil (millora recent, però risc encara alt) ## Diagnosi del sistema educatiu a Balears ### Abandonament escolar i complexitat del context Descriu l’evolució de l’abandonament escolar prematur (de xifres molt altes a una millora parcial) i explica que la realitat d’un alumnat divers (incloent un percentatge alt d’alumnat estranger) **complica la gestió sense recursos addicionals**. • Necessitat de més finançament i suports • Crítica a models pedagògics que serien desitjables però *inaplicables* sense més docents ### Escola i família: delegació i pantalles Assenyala una delegació creixent de responsabilitats educatives cap a l’escola i una dificultat de les famílies per gestionar *pantalles* i noves tecnologies. • Exemple extrem: una mare culpant l’institut d’una conducta delictiva fora de l’horari escolar ### Economia, turisme i baixa demanda de qualificació Relaciona l’abandonament escolar amb un model productiu que durant anys ha permès feina poc qualificada (especialment lligada al turisme), reduint incentius per estudiar. • La formació professional i la *formació dual* no acaben de consolidar-se per manca d’implicació empresarial estable ## Tancament: consell vital El convidat tanca amb una idea pràctica i personal: • **Pensar bé abans de dir que sí i abans de dir que no** • **Saber dir que no** quan cal

Tags:

['Ona Mediterrània', 'El Crepuscle', 'UIB', 'pedagogia social', 'educació social', 'serveis socials', 'protecció de menors', 'centres de protecció', 'emancipació', "pisos d'emancipació", 'renda social garantida', 'reforma 2015 protecció infància', 'pobresa infantil', 'abandonament escolar prematur', 'PISA', 'famílies i escola', 'pantalles', 'turisme i ocupació', 'formació professional', 'formació dual', 'UNICEF', "Convenció dels Drets de l'Infant", 'polítiques socials', 'habitatge']