La transició, la transició a la vida adulta.
Bon vespre, amigues i amics, això és el Crepuscle en Cent Estals, us parla en Tomeu Arell. Això és el programa, mira, jo tinc aquí dues numeracions perquè els nostres oients, potser molts han sentit parlar que ja duim 2.152 programes aquí, a una mediterrània,
Però que nosaltres vam tenir altres vides. Això que diu... Jo penso en ses vides... Des moixes, no? Que tenien unes quantes vides. Nosaltres en tenim 3.263. Que duim una doble comptabilitat. Sí. Però...
que duim comptabilitat bé, però no tenim tot bé. En aquest context, no. Però vaja, sí que ja duim molt de comptes i que ja duim moltes nits junts, molt de vespre junts. Bon vespre, Biel. Som una família, ja. Som una família de fet, de tanta convivència. Sí, però insisteixo, xerrem molt de menjar, però al final hi ha coses que no...
De tant en tant. De tant en tant, sí. No fa tant, vam anar fent un soparillo. Joan Roca, com durs la setmana? Bé, ja es pitjant perquè arribin les festes. Cap a demà, que és divendres ja, i llavors ja es feste. Van començar... Maria Antic, bon vespre. Com durs això de començar una setmana en dimarts? Trobes que haurien de ser cap de setmanes de tres? M'ha agradat molt aquesta setmana començar l'en dimarts.
És que això sempre és dubte de si aniria bé. Aquella cançó que diu no m'agraden dilluns. Aquesta setmana m'ha agradat. Gran cançó, per cert. Diuen que anam, no? La setmana de quatre dies de feina. Diuen tantes coses. No sé si hi arribarem, però... No sé si ho veurem. Tornarem a veure-se de sis.
Espera que no. Espera que no. No sé, no sé. Alerta. Llavors te contaré una cosa que té a veure amb educació. Mira, ja que avui parlaré amb un especialista, perquè jo he començat el programa, he dit la transició, i llavors he dit la transició a la vida adulta,
perquè el títol de la tesi que en el seu moment va fer aquest doctor en ciències de l'educació que tenim aquí, en Pet Lluís Oliver, bon vespre. Bon vespre, què tal? Encantat estar amb vosaltres. I benvingut en el programa perquè aquí ens agrada parlar de gent que té coses que portar i sobretot aquests temes d'educació també aquí ens agrada molt tractar-los.
i d'educació i de moltes més coses, perquè també parlarem de protecció de menors i d'altres temes. I això és un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla d'una manera impressionantment... Sorprenentment tot surt bé, jo no sé com ho fa, però és na Maria, na Maria Oliver.
El nostre convidat d'avui, el nostre Salenita, va néixer a Barcelona, és doctor en Ciències de l'Educació amb la tesi El procés de transició a la vida adulta dels joves acollits en centres de protecció de menors. Des del 1986 és professor de Pedagogia Social, actualment imparteix classe als estudis d'Educació Social i Pedagogia, així com el màster en Intervenció Socioeducativa en Infància, Adolescència i Família. Tot això a la UIB, la Universitat de les Illes Balears.
Ha treballat en l'àmbit dels serveis socials i la protecció de menors i ha orientat les seves publicacions vers l'atenció a la infància i a la gestió de programes socials i de competència familiar. I al nostre convidat d'avui li agrada començar amb aquesta música d'Ailes in Gaza.
Discovered. Uncovered and ridden in a shave. Gargulous fingers. Pointing to your eyes.
Per Lluís Oliver, bon vespre, benvingut de nou. Moltes gràcies, bon vespre. Començam amb aquesta cançó, Point Llu, Ailes in Gaza, perquè començam així.
Bueno, perquè l'any 80 va ser un any que dava moltes incidències musicals significatives, però llavors a l'any que va treure la Bochelle Suamo, un disc que ha venut un millor de còpies d'Itàlia, i que va ser un abans i un després dins de la música lleugera,
culta, podrem dir, una cosa desconeguda fins aquell moment, i perquè aquest grup ja el vaig descobrir també en aquell temps, el vaig veure en directe, fins i tot, a Celeste, a la sala Celeste a Barcelona, una sala fantàstica, i bueno, i ja he seguit escoltant, segueixen amb el tio, Marcos Vell, sí, sí, sí.
fan ja una altra cosa, utilitzen instruments antics, empleen basses rítmiques orgàniques, però sempre amb aquest toc electrònic que toca. Ens ha de pospanc, en aquell moment eren dos, realment. Aquesta combinació d'un teclat
amb el llibre, fent fondos, sonors, molt atmosferis, molt cinematogràfics, a vegades, i una guiterra absolutament des d'any 80. La manera de cantar d'en Martin Beck troc és única, no sentim ningú que canti com ell, d'aquesta manera, vull dir, ni millor ni pitjor, però d'aquesta manera m'ha agradat molt, de seguit i vaig comprant coses a mesura que van traguent.
Que bé, que bé que músics dels 80 continuïn amb actiu i que també vagin fent música, no? Sí, han evolucionat, a més. Molts evolucionats, no repeteixen un cliché. Nosaltres aquí, quan començàvem la conversa, solen demanar als nostres convidats
Com va néixer la seva vocació, digue-li vocació, digue-li interès, ganes d'aprendre dins un determinat àmbit? Si anàvem amb en Lluís Oliver de quan tenia de vuit anys o de nou, vint anys... Com se decideix aquesta vocació? No sé si és per l'educació, la docència...
Bé, com tantes coses d'una forma absolutament casual. En aquell temps, primer de carrera era comú dins de branca joves, estava entre filosofia, psicologia, ja havia llegit coses, perquè a mi van suspendre religió política,
Vam repetir com ho parlava en lliure política. Formació de l'esprit nacional. Sí, sí, sí. Per als nostres veiem més joves, polítiques, que crec que d'aquí ningú la va fer. No, jo sé. Per poc, eh? Sí, sí. Llavors, tenia temps i m'ho vaig a dedicar a anar per la universitat. Vam com era allò, hi havia dos cursos de medicina.
Recordo en aquell temps. Sí, les que van començar i llavors se va acabar. Sí, llavors va acabar-les. I m'anava ficant per... I anava escoltant, no? I em van fent una idea. I vaig pensar que, com que primer era com filosofia, psicologia i pedagogia, ciència i l'educació s'ha de en aquells moments, vaig dir, provaré aquí.
Sense tenir molt clar si cap a la literatura també m'agradava. Vaig tenir una professora d'assistitut que m'ha encoratjat molt a escriure. Ens va fer fer un conte de por i em va cridar i m'ha dit m'has fet por. No me dedicaré a fer por, però bueno, per aquí. Però d'en dits el nom? Nom de la professora? Valdueza, era un altre jove que va venir allà no sé on, destinada no sé on.
i que inclús molts fa l'examen de recuperació que serveix. Avui ho denunciarien immediatament. En diumenge. Sí, però va ser un canvi important dins del que eren els professors d'aquell moment. Sí, perquè aquí a vegades ho demanem, no? Demanem si hi havia professors en aquell temps que varen tenir...
Sí, sí. A l'hora de prendre decisions. Emili Janer, per font i trios, que era el director, que era un excel·lent director i que també mos deixava llibre de casa seva i tocant-te el viol i el piano. Emili Janer crec que va venir aquí quan l'aniversari de l'institut, recordes que també... Sí, això era una proposta que vam tenir. Bé, llavors va ser això que dius...
jo m'agradava molt la música, ja havia fet coses en la coreu universitari, no, encara no, però no havia començat la carrera, però havia fet coses de música, anava a classe aquí de vora, a canvi que el Barceló, vivia aquí el cantó amb Antoni Fernández i tal, anava a classes amb ells, amb Antoni, i va resultar que en aquell moment el departament de pedagogia, que n'hi havia un, ara n'hi ha dos,
Tenien un estudiat, començava a tenir un pot de tecnologia i feien les setmanes de renovació pedagògica i m'hi vaig apuntar. I vaig pensar que en aquell moment que tot tenien al cap canviar les coses i vaig pensar que l'educació era una bona forma d'ajudar la gent a canviar les coses i que jo volia fer qualque cosa en aquest sentit.
i que a més tenien equipo, cosa que a mi me motivava, tenia equip de gravació i coses d'aquestes, i va ser per aquesta història en casual, llavors clar, a segons ja començaven a diversificar, psicologia només hi havia transcursos, no podries que passi a carrera aquí,
Jo tenia clar que no m'aniria a Barcelona quan varen fer companys meus per fer d'emancipar-me d'aquesta manera, sinó que m'emanciparia en totes, com tocava, allà on fos. I vaig quedar aquí. I em vaig decantar cap a pedagogia d'aquesta manera, que vaig llavors ja t'engresques, va ser setmanes de renovació pedagògica, en Climent Picó en llei me va ficar a la qual universitari, me va enganar, perquè...
Em va dir que volien fer cançons dels Beatles i quan jo tocava la guitarra elèctrica que podria com bé mai fer cançons dels Beatles. La coral no anava per aquí. I vaig quedar de guany. I ella va a conèixer, sa mare de Maria, de més. Marieníssim, idò. Cantant a Regen de Mozart. Idò, no eren els Beatles. No, no eren els Beatles. M'ha agradat això d'educació...
una forma de canviar coses. En aquells anys 80 estava clar que era una manera, una via per canviar coses. Vista en la distància, 50 anys després, ha servit per canviar coses?
Ha servit per canviar persones i també per canviar la concepció que tenim de moltes coses. Per exemple, la família és molt diferent, la família actual, de la família de fa 50 anys, per posar-ho a llarg. I molta part d'aquest canvi es deu, no només a l'educació escolar, sinó també a altres àmbits educatius. No tan formals... Són processos de pedagogia social i d'educació fora de l'escola, sobretot.
però coses que ens van arribar molt tard aquí, manifestacions culturals, en aquell moment el món educatiu era molt actiu i van fundar una associació que s'havia d'aire, una associació de gent cap a veure educativa, hi havia revistes també, les escoles d'estiu, molt importants també, en l'àmbit escolar.
El nostre convidat va començar com a professor de l'Escola de Treball Social, escrita a la UIB. Encara no estava escrita. Llavors va escriure. Llavors va escriure, de la qual fou coordinador general i sotsdirector. Què recordo d'aquella experiència? Perquè, clar, parlàvem a vegades de...
institucions que han baratat, ara està totalment integrat aquest tipus d'estudis a la universitat. Sí, era un... I de bon procedir, perquè fos adscrita, de bon venia? Sí, això venia d'una iniciativa antiga de l'inglesi, d'assistents socials, però era gestionada per un patronat
Format per l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, quan va ser Consell, després de la Diputació, i l'Iglésia. L'Iglésia a través de Càritas. El govern valer finançava Càritas i a part d'aquest doble anaven al finançament del patronat, era un patronat, hi havia l'escola de treball social. Era una escola absolutament diferent de tot el que hi pugui avui en dia. Era assembleària, els alumnes, un vot d'una alumna parava igual que un vot d'un professor,
hi havia gent que ensina fent classes allà i un club que em feia el Dispont va fer qualque cosa per allà i hi havia també una forta influència progressista vull dir, el secretari cobrava igual que el director per exemple perquè s'havia decidit a l'assemblea i recordo un alumnat molt implicat, molt motivat
un professorat també molt motivat i són bons records de l'escola de treball social. Jo sé que arribava allà just perquè vaig començar fent un seminari i ja estava emancipat i venia de tocar per aquí i per allà, en Cucorba, per cert. En Cucorba. Jo he estat també de guitarrista de 10 anys amb ells. I arribava just en seguit a fer qualsevol classe en aquell moment. Eren molt joves. Clar, estem parlant de formació, de formar en els futurs professionals, diguem.
de treball social, dels treballadors socials. També, Pat Lluís Oliver ha treballat en gestió. Jo tinc per aquí apuntat molta gestió, director d'un centre de protecció de menors, llarg del menor del Consell Insular de Mallorca, del 1990 al 97, responsable dels serveis transferits de la protecció de menors, del 98 al 2000, i de la unitat de planificació del Departament de Servei Social del Consell Insular de Mallorca, 2000-2001.
Estim parlant d'una època de fa més de 25 anys, clar, en aquell moment treballar en aquesta gestió devia ser començar, no diré de zero, però pràcticament amb moltes coses. Sí, van tenir sort un grup de persones amb això, algunes ja han desaparegut, en Pere Masqueró, per exemple, perquè eren propostors de l'escola de treball social i el Consell Incipient
Clar, la seva tasca era coordinar tots els serveis socials, que de fet hem de pensar que el primer pla municipal de serveis socials era el de Palma del 1985, i eren aquests anys. Llavors el Consell ens va encarregar un estudi, un grup de professors de l'escola de treball social, Lluís Ballester, Pere Mascaró, Joana Rosa, per planificar com s'havien de desplegar els serveis socials a Mallorca.
i això se va repetir amb altres persones a Menorca i tot van fer els seus mapes de serveis socials i llavors quan van acabar aquesta feina que va durar dos anys de si mateix mos van dir ara ho podríeu fer i va ser quan jo vaig deixar l'escola de serveis socials i vaig anar a fer feina de serveis socials i la feina bàsicament no encara no era de gestió perquè jo estava de pedagoga allà però era una feina que bàsicament era de sistematitzar
com havien de ser centres de serveis socials. Va coincidir amb un pla estatal que finançava la meitat, el pla de prestació en bàsiques, en fi, i era això. Llavors ja, després d'aquí sí que m'hauran cridat per dir-hi a llarg d'un menor, però ja he fet la part d'infància, d'aquest mapa, i ja m'havia especialitzat en temes d'infància, delinqüència juvenil, coses d'aquestes.
I va ser quan vaig començar a fer feina de gestió en sèrie. I quan xerrem de gestió, diguem que té, em anava a dir, no sé si la paraula seria mala fama, però tot el que sigui política, en aquest cas que és política de serveis socials o la política que sigui,
Avui en dia, desgraciadament, té aquesta mà a la premsa. No d'aquest àmbit, sinó que en general, és més fàcil... Hi havia una època que teníem molt mala fama, els inspectors d'Hisenda, o no sé si ara continuen. Però jo crec que ara, si dius que un fi teu, per exemple, se dedica a la política, millor ho duré d'amagat, o no ho sé, no? Perquè no són els polítics, no són les persones més...
més valorades, no? I clar, jo ara estic pensant en aquells anys 90, 2000 i per això jo deia de començar pràcticament de zero, com era es tracta amb els polítics? Perquè clar, era complexa, no? Sí, pensau que el primer Consell de Serveis Socials, a banda que ja va fer feina pel Consell de Mallorca, un dia que vaig anar demanant el dia del vespre pagant els professors i el govern s'implicaven en aquest patronat, m'ho va dir que això abans ho fan ser moltes i els capellans
i que com que hi havia crisi de vocacions, això ara ens havien inventat un ofici. Això fa molt d'aigua. Bé, llavors teníem molt en compte perquè ningú sabia què era això de serveis socials, ningú sabia per on començar, i els tecnic pesaven molt. Això va canviar, va canviar després,
I es tracta amb els polítics sempre com tot, amb la vida de dues dimensions, amb la persona, amb els polítics de molt de partits diferents, amb persones excel·lents i amb persones que no se creuen allà on estaven.
de manera que s'ha d'anar a demanar recursos, nosaltres en aquell moment al llarg del menor teníem cent i pico nens i nines, s'havia tancat l'any 86 a l'any llarg de l'infanci, que era un macrocentre, curiosament, i això m'agrada explicar-ho, perquè s'acorda ple que jo el guarda a qualca banda,
posava que d'acord amb les darreres troballes científiques això de macrocentre no va bé, que per vincle efectiu, les darreres troballes científiques són de 1960, com vol dir, va publicar els seus estudis, però aquí va arribar en aquells anys. I va ser quan van tancar les macroestudes. Jo vaig entrar, pot després que això hagués succeït, ja hi havia una estructura de 7 centres a xalet de barri de Palma i una unitat de primera cuida, de cuida temporal.
i es tracta amb els polítics, sempre em tracta d'intentar trobar recursos, que la burocràcia no dificultés el projecte educatiu del centre, que passava per exemple per poder amanejar el BES amb efectiu, perquè no volíem que vengués un proveïdor a la porta, deixés menjar, llet, el que fos, i els nens no sabessin d'on venien aquestes coses, els nens que s'havien d'emancipar en 18 anys, en aquell temps
que ja era dur i que volien que aprenguessin a gestionar un pressupost, administrar un DOBs, etc. I això era la tasca que estava en el Pla Educatiu de Centre.
i que nosaltres exigíem que fos així, però això implicava tenir sempre dins la caixa 12.000 o 14.000 euros en el banc i donar-te'l ves en efectiu en els corridors de cada centre perquè els administressin i venim, mirassin la reducció de calitat-preu i nassin a comprar allò amb més bona relació i via de calitat-preu.
I això era molt complicat, molt complicat. Tan complicat que qualque vegada els educadors amenaçaren a endur-se'n a nens a les portes de Palau Real. A fer allà una manifestació. Escolti, que no mos ingressen els dòl-bè, nosaltres ens hem de mestrer per poder fer feina. Ens encarrega que mos ho ha fet. Maria Antic. Jo m'agradaria veure com ha evolucionat el perfil d'aquests infants de coïda, o aquests infants amb desemparament.
Bé, hi ha una qüestió molt curiosa, i és que sempre he sentit dir, ja quan vaig entrar jo allà a Udent, que els al·lot d'ara són més difícils que els d'abans. Això sempre ve sentit dir. També ho diuen ara. El que passa és que hi ha una diferència substancial, i és que primer, hi ha molts problemes amb famílies aquí. L'estructura del sistema econòmic, la situació d'estrès, genera molta problemàtica familiar.
i aquesta problemàtica familiar indiscutiblement repercuteix sobre els nens. En els anys final dels 80 se va fer aquelles periodes amb nens clou E, que va sortir al país, en referència a nens de Calviar, que era nens que anaven a cacer amb una clau penjada a Pescoll, 10-11 anys, no hi havia ningú, estaven fent feina hostaleria al seu pare, escarada, i ells havien de fer sopars, anaven a lleure i no veien el seu pare fins que arribaven a fer feina cansats, i això.
Això marca molt un perfil. Hi ha un altre canvi important a partir de l'any 2000, que és la progressiva afluència de lots estrangers. El que diuen, a mi no m'agrada si és per jo, però ve d'acnur, mena l'estranger no acompanyar. Això, ara mateix,
és un volum important i té una més particularitat, no deixen de ser nins i nins en situació de desprotecció que han de ser protegits i que han de ser tratats exactament igual que un nín d'una societat espanyola, però a vegades segons s'edat 16 de 17, les seves inquietuds no són les mateixes, no passen per anar a la universitat, moltes vegades, sinó per tenir feina, portar dos vests a casa seva o estabilitzar la seva situació allà on puguin, a vegades
a França, a Alemanya, perquè allà tenen família, i això ha suposat un repte pel sistema, que no hem resolt bé encara, crec jo, i que de qualque forma Espanya va firmar la Convenció de la Infància del 1990,
I aquesta convenció diu molt clarament que no es pot discriminar cap nen per motiu. Per això és una diferència important que ha introduït un element de pressió quantitativa i qualitativa en el sistema de protecció. Que sempre ha anat just, d'altra banda. Sempre ha anat just.
Digues, digues, Maria. Sí. I en relació a la tesi que va... Aquests lots que viven a un centre i que se van tornant grans i que quan t'arriben en els 15, 16, 17 anys, perquè en els d'avui se n'han d'anar. Sí. Si això precisament no ets a crear una situació de molt estrès,
Per supòsat, sí, sí. Com se treballa això? Perquè deia-li a un adlot que potser ha viscut 10 anys allà, o menys, i li diuen, no, és que te queda un any, i d'aquí un any... No sé si li ha diventat de cercar sa vida, però... Sí, sí. Bueno, han millorat ses coses amb aquest aspecte. Sa qüestió és que un adlot quan entra a un centre, lo pitjor que li pot passar no sabrà quin és el seu futur.
no saber si podrà tornar a la família o si ho estaré allà fins a la majoria. Qualque cas ha conegut excepcional que han demanat per quedar fins a la majoria poden tornar o perquè voldien estudiar. Bàsicament, sabien que a casa era molt difícil fer-ho. Però això eren casos excepcionals. Normalment és important, amb això la reforma de la llei que es va fer el 2015 del sistema de protecció a la infància,
Posa molt de enfàcia amb aquest tema. Ni ens han de tenir, ni ens han de tenir un pla de permanència. Allà dins. Permanency planning, que diuen els britànis. I això passa per fer una certa predicció. Que se sustenten la recuperabilitat al nou de la família. El primer recurs, això ho diu la Convenció, ho diu l'Indes de l'ICEF, ho diuen tots els tratats, és intentar recuperar la família.
però a vegades això no és possible per qüestions objectius, materials o per qüestions subjectives de l'estil de la vida o el que sigui. Llavors, tot d'una que se sap que un nina o una nina es remendrà fins als 18 anys a un centre, se prepara. Aquí els centres no hi ha un pla unificat, cada centre ho fa a la seva manera. Hi ha hagut centres com Sera d'Oratrius que fa molts anys que tenen els seus propis pisos de transició.
També Nazaret, en fi, Ergrec, Grutuco de Carret, tots aquests són entitats que han anat creant els seus recursos, però cadascú té el seu model. Quan estava al llarg del monòmer em feia un model dins SoProtek i aprofitant els primers fons europeus, que passava per dos anys abans, quan ja sabíem que estaria fins als 18 anys, i dos anys abans s'hauria de saber en aquell moment
començar per l'Ancel Lotto, el citàvem en el meu despai de direcció, amb tot el seguit tècnic i un educador tothom perquè tingués confiança i li deiem no t'atrevem però hem de començar a pensar en això i això vol dir que tu o has de continuar estudiant o has de començar a fer esforços per trobar feina o per formar-te per tenir dos anys. Això ja és un element d'estrès, ja molts s'esbretaven, feien actings dels educadors, feien benitures, s'escapaven,
El que fos, com a cridada d'atenció, i és lògic, que si tu l'has estat protegint un que era 8 d'anys i llavors li dius, aquí s'acaba això, és que jo sempre he dit, assimilar-lo a una parella que en un moment d'anat s'han estimat molt, però en un moment d'anat un dels dos diu,
hem acabat i dic que ell no entén res, farà qualque cosa, relacionarà malament i això, el que li passa molt... I sobretot si la parella et diu, i d'aquí dos anys... Sí, sí, d'aquí dos anys ha acabat. Vull dir, per un infant, al final, és un jove que li diguin, i d'aquí dos anys això s'acaba, d'aquí un any i mig. Això era situació de partida, però el ver que l'any 2015 se va fer aquí una norma,
que contempla un suport de l'administració econòmic, que en aquest moment és l'entrener ressoga, la renda social garantida, fins a 25 anys per nens i nines que han estat un any tutelats per l'administració pública, que és el Limes, aquí a Mallorca, que ha de consell insular a Cadilla, aquí a Lima, delegació del Consell, diguem, i l'Organisme Autònom del Consell per aixer en propietat.
I tenen això, tenen pisos d'hemancipació insuficients, fan falta més. Avui, precisament, m'acontava un responsable d'una federació d'entitats que hi ha fons europeus per això, però no hi ha prou pisos. Vull dir que podrien aprofitar, però el problema de vivenda també ha afectat la protecció de menors. També ha afectat, clar. És un gran problema que tenim amb la vivenda valès.
I bé, i és això, recursos, abans no n'hi havia, amb això s'ha anat avançant. També he pogut participar fa poc en la celebració d'un sistema d'indicadors a nivell estatal, l'Ajuntament de la Generalitat de Barcelona, el París Basc, Camila José de Madrid i Sonet,
crec que no me'n deixa cap, per precisament saber què passa, registrar què passa amb aquests slots. El 2009 vaig fer una mica d'estudi, entrevistar, hem aprofundit els slots emancipats,
I el principal problema que tenien era la lliament i la soledat. Que no puguin formar part de xarxes de suport, inclús espontàni, la família no la tenen. Però a mig, que és una manera de trobar feina, de trobar companyia, això era un dels problemes més importants que tenien. I...
Lo spazio e la luce per non farti invecchiare. E guarirai da tutte le malattie. Perché sei un essere speciale. Ed io avrò cura di te.
Això és el Crepuscle en Senestals, sentim de fons Franco Batiato, la cura. Lluís Oliver, per què Batiato? El meu autoritari en Batiato és l'any 81, precisament. He anat seguint tota la publicació fins que se va morir.
i curiosament aquesta cançó la va fer a mitges amb un filòsof que era tot el contrari a ell, un filòsof nihilista, una persona com un Batillatro, que se definia com un sensitiu, espiritual, etc. És una cançó, jo crec que deu ser de les millors cançons, podríem dir de molt, per simplificar un poc, de la història, de la música lleugera, popular, etc.
En Batteat amb aquest filòsof no va fer un concert a Calvià? A Calvià jo era. Quan s'entrava l'any, ja no recordeixia, no, a 86 va ser en David. Va ser més en Vant. Sí, sí. Un espol disportiu d'allà de... De Galatzó, m'ha parell que era... Sí, Galatzó, exacte, de l'Institut. Un gran concert, per cert, molt bo. En aquesta conversa, crec que en teatre, en Maria Enric, que no sé si ha perdut Esconi o potser l'han recuperat. No, no, no.
No, el recuperaré. Era quan ell contava que va fer aquest estudi, aquest procés de manipulació. Si hi ha diferències significatives entre lots i allotters.
Sí, sí, sí. Sí, l'altre vegada tenen més suport espontàni, però objectivament no, la situació és la mateixa. El que passa és que també hi ha una part d'aquests joves que tornen a casa als pares.
però ja sent majors d'edat. La norma diu que si tornen no poden seguir percebent l'ajuda econòmica. Si tornen als domicili.
T'ho donem això perquè la família no s'ha pogut fer cara fins avui, si ara hi tornes és que se'n pot fer cara, de forma que no t'ho donem s'ajuda. Tot i que hi havia problemàtiques sotsegüent, tornant-te sa família igual no era una bona... Ja ho trobava discutible, ho vaig comentar al Consell d'Infància. Ara parlant d'infància, veig que és vicepresident del comitè UNICEF de les Illes Balears,
que això avui en dia, en aquest temps de negacionisme de tot tipus, dir que estàs a una associació o a una institució relacionada amb Nacions Unides, amb UNICEF, això per exemple a en Trump se li deuen cortocircuitar tot, no? Vull dir... Supost que sí. No el tenim a mà per demanar-li, no? No el coneixen de res. No el tenim a mà, no li poden demanar, però sí que es ve que...
institucions com aquesta, com UNICEF, fan una feina molt important que dius, si no existís, tot aquest engranatge, que suposo que com tot és millorable, Nacions Unides i tal, no?
Però sí que es ve que hi ha una feina darrere i que hi ha molt de socis darrere. No sé fins a quin punt, hauria de saber perquè a mi m'arriba, jo som soci d'UNICEF i m'arriba la informació i tal, però ara mateix jo no sé quina part de finançament ve dels estats, dels governs, dels socis.
Sí, rebem finançament dels governs, sobretot, els programes de cooperació internacional, perquè l'UNICEP, bàsicament, va néixer amb la idea de defensar la Convenció de l'Infància i impulsar-la. Era el ritme de l'ONU, com molt bé has dit, i depèn de les problemàtiques d'infància i dels països, per exemple, hi ha una línia que és tradicional, que és la de vacunació.
Ja m'han contat, no anem mai, però a Amsterdam hi ha una seu on, immensa pel que ha vist, on continuament estan sortint contàiners amb vacunes i aliments i això cap a països que ho necessiten, continuament. Els comitès d'aquí a l'estat espanyol és el que més aporten proporcionalment a població en relació amb els dades, perquè tots els dobbes que es recauden aquí van a UNICEF internacional.
i alguns amb finalitat específica, per exemple, per projectes concrets, a Senegal, diferent del món, i altres com a aportació. De forma que ningú cobra, hi ha dos tècnics que són cada dia, són els que es sustenten, suporten la organització aquí, a Belès,
i és de Madrid, òbviament, i de cada còmic autonòmic té una realitat diferent, i les quantitats s'avan sostenint en aquest moment. Teníem recances, però de moment anem conservant un poc. Perquè en el final, clar, nosaltres tenim aquesta informació que a mi m'arriba i el que sentim, tema de vacunació, tema de molt de país, sobretot pensàvem
A Àfrica, però també a Hispanoamèrica i altres llocs. I per exemple a Balears actua a UNICEF? Actua no. Qui diu Balears? No, en l'atenció directa no. No hi ha programes organitzats. Se fan feines bàsicament de sensibilització. Per exemple, avui de matí a Lima has organitzat unes jornades sobre un congrés,
sobre l'infància vulnerable, i nosaltres hem col·laborat. De fet, ha vingut en Jose Cardona, que està en el comitè europeu i el comitè drets humans, com a representant d'UNICEF, que ha estat president d'UNICEF també de la seva comèria autònoma,
També ho feim el cap d'endit del BES, per exemple, hi ha una cursa molt impopular entre els que la patim, que és una cursa amb bicicleta que col·lat la Mallorca, que molts també porten finançament, hi ha hotels que porten un euro, o demanen a cada turista si vol pagar un euro, i tot això va a l'UNICEF Internacional.
Bàsicament a Balea és una feina de sensibilització, d'impulsar, òbviament se fa una feinada en relacions amb polítics, relacions amb el Parlament, intent de sensibilitzar alguns grups que potser no són molt proclius a col·laborar,
En fi, una tasca que té una vessant de sensibilització, una vessant d'impulsar pactes, Pacte per la Infància i PNL, això ha estat iniciativa de l'UNICEF, han participat en la PNL-SO3 en el seu moment, com un mes,
però també el pacte contra pobresa infantil va impulsar UNICEB en el Parlament i en aquest sentit és una feina important i llavors hi ha tota aquesta part d'aquestes elefons que venen tant des d'entitats privades, per exemple el tren de solla mateix, fa aportacions, fins a organismes públics.
Clar, i en aquest tema de dialogar, per exemple, de dialogar en grups polítics, penses les dretes en general, ara estic pensant de nivell europeu, aquestes dretes identitàries i aquí Vox i el PP en el seu moment, o això, clar, deu ser molt complicat.
parlar amb un grup de polítics, hi ha una sèrie de polítics en el Parlament, per exemple, d'aquí, o en el Congrés, i saber que hi ha gent que t'està titllant de mentider, de manipulador, quan surten aquests temes d'esmenes o tot això, o que els mateixos menes són utilitzats
per la seva propaganda, per la seva campanya política? Bàsicament ho fa la presidenta amb els dos tècnics, la Valentina Milano, la presidenta actual, en substitució de l'anterior, i la qüestió és que és una feina diplomàtica, UNICEF marca molt les formes en aquest sentit, nosaltres no ens podem tancar grup polític,
A pesar de que és de mig món. Sí, és així. Se'ls convida però, efectivament, pensàvem que trobar consens en relació a la infància era una cosa fàcil, que tothom pot entendre que un nen és un nen o una nina i que és una persona necessitada i desvalguda quan té problemes socials,
però ens hem trobat que hi ha algun grup polític que no entra dins aquestes dinàmiques. I quan aquests grups polítics arribin a espor de forma, diguem-ne, de jure, ja he estat de facto, com sabeu del món dels serveis socials? Com una amenaça? Com què?
Òbviament tots els serveis socials estan a favor de la infància i a favor del dret de la infància i no se mouran d'aquí. Els serveis socials en aquest sentit crec que tenen tots els professionals, el més bàsic fins als directius, crec que tenen molt clar que la infància és una línia vermella i el dret de la infància es va ratificar l'estat espanyol, vull dir, l'any 90, un any després de la seva promulgació i es va començar molt clara amb el que són els drets de la infància.
Sí, la Constitució també diu que l'evident és un dret inalienat de les persones. Sí, però curiosament, des del moment que un estat membre, un estat membre, un estat relatifica una convenció, això passa a ser positiu. Jo era bastant escèptic amb aquestes declaracions internacionals.
però quan vaig saber, perquè un jurista em va explicar que els tratats internacionals tenen un rank superior a la Constitució, en aquest sentit, és exigible davant d'un tribunal. Un qualsevol ciutadà se'n pot anar i d'escolti, que aquí s'està infringint l'article tal de la convenció que recull la llei espanyola a través de la llei obrera 95 per ser jurídic al menor i la reforma del 2015, i la llei autonòmica del 29, que s'ha de fer per ajustar-se a la llei del 15.
Llavors, llavors ja és un tema que haurà de ser un jutge. Depèn del jutge, perquè, Déu-n'hi-do, és un jutge. Sí, tot depèn de qualcú. Però sí que si hi ha aquest rang i hi ha una cosa superior, al qual mínim... Sí, també és vera que, ja ho diuen, és diferent allà que veure es bau des de sa barrera. Llavors, no ho sé.
El nostre convidat, en Petllius Reliver, ha participat en diverses avaluacions i és membre del Consell de Direcció dels Anuaris de l'Educació i la Joventut. Això és el grup d'investigacions que no pertany. I nosaltres que a vegades hem parlat d'aquests anuaris i que hi ha moltes aportacions, són diferents articles...
Això a mi m'interessa molt perquè quan aquí a vegades tenim científics, anava a dir científics, vull dir... No, perquè aquí tots són científics, però la majoria són científics socials, diguem, o no sé com dir-ho, però sí que és bé que com que aquí a vegades parlem amb un físic, amb un químic, i pareix com que feim unes capades, perquè estàs allà en un laboratori super...
importants. Aquesta investigació, diguem, de caire social, jo no sé si a vegades en la societat i en els mitjans de comunicació no s'utilitza gaire aquesta informació. A vegades un titular prové més de qualsevol cosa que hagi dit un...
és que avui ens estan ficant molt en els exèrgits socials aquesta setmana, però que hagi dit un influencer, hagi dit qualsevol animalada, i té més ressò que potser un estudi que ha sortit publicat en aquests anuaris. Totalment d'acord, i com s'ha de dir, m'agrada molt que em feies aquesta pregunta. Perquè he pensat molt aquí també. Sí, perquè realment tota la ciència és vàlida, és necessari i és positiu.
Ara, el que és el simbòlic social, tot el que soni a miseria, pobresa, problemes, té menys premsa i té menys sortida que el que soni a altres coses més estel·lades. De forma que això és un hàndicap. I també en part és responsabilitat i culpa nostra, perquè no el sabut comunicar.
Jo, l'any que em vaig decidir a convidar els polítics d'esconsell a sopar amb els nens a un centre, va marcar un abans o un després, hi havia qualque polític que cada any volia venir, i els hi duen pilotes, i s'implicava, i ell t'escoltava, era sensible, vull dir que a vegades era culpa nostra no ser capaços d'ensenyar, demostrar el que se fa.
quan és una feina molt complexa. Perquè jo sempre poso aquest exemple, que m'ho perdonin, és de ciències dures. Un científic, un químic, la composició atòmica dels ploms no l'hi ha canviat des de cap plom.
i pot treballar sobre una base acumulativa molt sòlida, però a nosaltres les famílies mos canvien cada 20 anys, i d'una forma molt espectacular. Hem de tornar sempre a investigar, per això la investigació és essencial en ciències socials, perquè se mou l'objecte d'estudi. Les persones, les famílies, el valor, la cultura, la nacionalitat se mouen.
i coses que fa 25 anys o més, i se mou molt aviat en l'exercici social, darrerament molt aviat. Eren d'una manera i ara som d'una altra. De manera que crec que cal fer molt d'esforços per divulgar aquestes coses perquè se sàpiga per què anir desprotegits, per què anir maltratats, abusats sexualment,
perquè hi ha pobresa infantil, aquí a Balears ara han millorat un poc els indicadors, però un de cada tres nens està enric de pobresa, a Balears, en risc. Amb aquesta millora de fa uns anys, de fa cinc anys o això, han millorat un poc els indicadors.
Però bé, tenim famílies que tots dos tenen feina i segueixen sent pobres. Això ho diu Caritas, ho diu Sinformer Fuesa, ho diu EPN, UNICEF, els estudis que han fet. Perquè hi va haver una època que se focalitzava molt en la gent aturada, la gent que no tenia feina, i ara hi ha gent que cobra els seus sous i no arriben ni per lloguer.
I això quan va acabar? En la crisi econòmica del 2007-2008? Allà va canviar. Sí, també en la reforma laboral, aquella d'aquell temps que permetia tenir minijots. Jo he vist un alumne meu que va ensenyar un contracte de dues hores renovables setmanalment.
Però no sortia com aturat aquest lot mentre tenies contracte. Cada setmana li fan un contracte de dues hores que l'havia de renovar. Això no serveix per viure ni d'enfort ni de bon tros. Serveix per emblenquinar l'estadística, per fer-la més. Maria tenia... No, no, no. Ara fareu com una espècie de canvi. M'agradaria que des del punt de vista més sociològic com veus el sistema educatiu.
Uf, complicadíssim, molt complicat, molt complex, tant en la seva pròpia estructura i la seva realitat. El sistema educatiu ara mateix, bé, ja s'ha bastant els indicadors que tenim, no? L'endornament escolar, que...
va arribar, a banda de la crisi econòmica, quan tornava a desmadrar l'economia, va arribar a un 43% de l'abandonament escolar prematur aquí a Badeas, a un institut, quasi la meitat dels alumnes està desaparegint, especialment a mes d'abril i maig, va millorar després, a lo millor per la crisi, no ho sabem molt bé, fins a baixar un 11% ja només està a prop del 20% amb l'abandonament escolar prematur, el que no acaba en això, això és un indicador dur,
Llavors el nostre rendiment acadèmic a PISA, que hem de dir, s'ha de fer dues edicions, en comprensió de la Tora no va ser avaluable perquè van contestar a Baleo, els alumnes, i de fet era molt divertida, se nota que va posar PISA, el que eren dades de la ciutat espanyol, no l'Element de Balears, en relació a comprensió de la Tora, que estadísticament no eren menjats, i que els informàtics s'havien fet feina més que podien treure qualque cosa d'allò, i mai, mai... No s'ha de volgut res.
El darrer sí que tenim dades, al darrer tenim una cosa bona, que fa molts anys que s'ha atrevet, i és que en va quedar-nos tan malament, segurament per la complexitat del nostre sistema, on hi ha un 20% d'alumnat estranger, pràcticament. Llavors això complica molt la feina. Els estudis que diuen, diuen que fins a un 20% de diversitat, per motiu que sigui, cultural, per néixer en certs objectius especials, etcètera, és manatjable amb suports.
però més enllà d'aquí és molt mal de fer i clar, la realitat és que hi ha centres que concentren aquestes problemàtiques alguns centres, per qüestió de zona, per qüestió de perfil de centre, etc. i això dificulta molt la feina desprofessorar per molt motivat i molt format que estigui i jo sempre ho dic, nosaltres no tenim els professors pitjor formats
millorable el tema, secundari especialment, però no tenim pitjors formats que el País Basc, que treu millors resultats aquí que nosaltres. El problema està en la competència del nostre sistema, en part amb els recursos perquè les competències en l'educació van venir molt mal dotades.
se sap des de fa molts anys, i els esforços encara no han arribat a la mitjana de finançament estatal del sistema educatiu valès. I llavors, segons l'OE,
És un sistema que teòricament m'agrada però que és inaplicable sense dos professors per aula. Si vol demanar cap a una individualització de l'ensenyament, cosa que seria desitjable, necessita més mans i el ve molt complex en el sistema educatiu.
les famílies. Varen fer un estudi el 2009, dictàvem sobre l'eficàcia del sistema educatiu secundari, el grup d'investigacions que jo pertany, que va crear Martí Mar, que dirige actualment la doctora Horta, i la situació ja era dolenta.
del sistema, no era una situació del 2009. Això a instància del Parlament, el primer va fer Andreu Crespí i nosaltres vam fer un estudi més ampliat, anys després, no se n'han fet més des d'aquell moment d'aquesta embargadura i el que trobaves és que les famílies que hi havia tampoc no eren famílies que valoràssim
amb excepció, però hi havia tres tipus de famílies, unes que valoraven molt la feina del professorat, que li donaven suport, és el millor escenari per una edulna, quan hi ha una col·laboració de famílies cobre, això és indiscutible, a més totes les investigacions ho refermen, però hi havia uns altres que cuestionaven i que de qualque manera no cuestionaven amb arguments, sinó que desconfiaven del sistema educatiu per motius a vegades culturals, ideològics, per el que fos.
i això acabava de rematar, perquè el professorat necessita confiar en que la seva tasca és valorada, que és difícil, una feina que no és anar allà i fer qualsevol cosa, i més en aquestes condicions. Això exigeix una col·laboració molt estreta amb les famílies i amb la pròpia conselleria que ha donat suport als seus professors,
que van viure fa anys de desconfiança, d'espó de política en el sistema educatiu, em va aparèixer que era, inclús, amb una visió, si vol, estrictament empresarial, un mal negoci, perquè aquí l'empresari no vol tenir els seus treballadors implicats, motivats i content d'estar en aquella empresa i per així que eren ser amics, de qualsevol forma, de manera que dius, bueno, i llavors veig complets en el nostre sistema educatiu, així grossa molt, no? Sí, digues.
I encara que has parlat de la col·laboració entre escola i família, no? Les famílies deleguen damunt l'escola? Moltíssim, moltíssim. Mira, una anècdota. Un director d'un institut em va dir que una mare va anar a xerçar, a ell, en persona, perquè menca feina a l'escola que havien trobat el seu fill i intentant robar un cotxe.
menys que li ensenyaven i que s'ajuntaven. Clarament és que està dient ja no en sé, no puc o no vull. És un motiu per ser com a motiu de negligència de maltratament.
Això li va passar a un director d'un centre, li va dir, escolti, vostè té una responsabilitat amb el seu fill, quan surt de l'escola vostè ha de saber on va i que li has de dir, que li has de dir, quan te ve amb una demanda d'aquest tipus, que li pot dir a una mare, de part no la culpabilitzaràs, perquè potser ella està fent feina, no sé què, i dius, això sí, ara mateix jo crec que hi ha una...
Una dificultat important, competencial, per un costat, per part de moltes famílies, per saber realment com educar els seus fills, especialment amb les noves tecnologies, les pantalletes, els policis tutors de Manacor, he fet diagnòstic d'infants fa uns anys, i el principal problema que tenim a Manacor amb els joves i els infants és això m'ensenyava un mòbil.
Això ho dic per als instituts, que estan cada dia en el carrer amb els joves. I les famílies van perdudes amb aquest tema. Ha vengut molt aviat, no mos han criat amb aquests mitjans. Ja recordo quan van deixar es ober aquests vídeos que havies dit, ton pare com funcionava. I ara mos passa una cosa per escuda, però ha incrementat molt més perquè el potencial d'un...
d'un tablet, d'un mòbil, és infinitament superior a les d'una televisió, per la gaire i per la lenta, per les dues coses d'allò, dependrà de com s'utilitza, però això no ho saben les famílies, per un costat, i d'altra banda, les situacions adjectives de les famílies, de moltes famílies, no són bones, han de fer molta feina estacional, de temporada, jo a la crisi econòmica no vaig entendre
si no és perquè hi hagi molta economia submergida, que no ho sé, però no hi havia gent pel carrer. Si s'atura el sistema com s'ha aturat,
Ara que el turisme sempre ha anat bé, però que segueix batent rècords, això implica, però no en contratacions, això els sindicats també ho van dient, implica més feina i una feina feixuga.
Si vaig sentir dir que el 70% de les dones que fan feina de camarera tenen problemes d'esquena i estan medicades. I m'apareix una xifra brutal, si és certa. S'hauria de verificar.
Ara estava recordant, tornant un poc a la d'enrere, la de recursos, perquè jo vaig fer una recerca cercant, aquí ho saben ells perquè sempre acaben xerrant de la mateixa i sempre diuen que aquesta dada, quan se parlava fa cent o vint anys de nivells d'analfabetisme,
i se relaciona amb l'inversió que es feia en les diputacions i els ajuntaments, perquè eren els ajuntaments els qui havien d'intervenir allà, resultava que el País Basc, o sigui, si un mira el mapa, per exemple, d'alfabetització, resulta que al nord, País Basc, Navarra, les diputacions forals allà eren molt potents, però que també a Burgos, potser a Cantàbria,
s'estava invertint molt més que a Badajoz, o a Màlaga, o a Granada. I Balears estava com entremig, però la classificació estava per avall, també. I clar, quan un lletgeix a vegades, jo que lletgia actes de la Diputació, i sobretot alguns dels ajuntaments, tampoc no és tan necessari dedicar tant de recursos, no?
I sobretot aquella cosa d'algunes escoles que deien, no va falta fer una escola nova, perquè ja s'han instal·lat els frares de no sé què, això en els pobles passava, final des de nou, principis des vint, no? I clar, i llavors veus que en el nord hi havia com a més, quan dic el nord, dic sobretot en el País Bàs, ja que l'han citat, hi havia com un...
No sé si la paraula seria respecte, però sí com a admiració i tot per la feina que feien els professors, els mestres, i que a més estava lligat a vegades també amb el teixit industrial. És que és això, és això. Aquí no se demana malabra qualificada. I això permet tot el sistema, ho saben les famílies, ho saben els instituts,
A banda de la crisi econòmica, què passava? Perquè se n'anaven molt d'ells, no tots, era més complex de fer l'abandonament escolar prematur, però se n'anaven a fer feina descarregant caixes, fent pasta darrere una obra mig d'amagar, perquè és il·legal, tot això van de 100 anys. Però se n'anaven amb 800-900 euros dins la butxaca cada mes amb una multeta, no? Sí, sí, sí. Ja me dirà, hi ha una zona turística de jugar i diversió, que més val un lot de 15 anys. Clar, quan en té 20 ja no en el dòmetell o quan en té 25.
però en els Païs Basc tots saben que estudien o no troben feina, perquè la indústria és fonamental allà, o se'n van a fer feina a Madrid, o dins l'àmbit de la indústria. Aquí el sistema econòmic no ha demanat mal obra qualificada, i això és un problema. Ni molt qualificada, com allà, per exemple, enginyers, sinó també formació professional, qualificada, tècnica... La formació dual no ha acabat d'anar bé,
perquè no han aconseguit, o crec que no s'ha aconseguit, des del sistema educatiu, implicar suficientment empreses. O no s'ha incentivat, o no s'ha divulgat, no ho sé, no sé quin motiu hi pugui anar darrere, però la formació dual, que diuen que va tan bé a Alemanya, funciona perquè els que han fet un cicle formatiu saben que quedaran feien en aquella empresa, i si no en aquella s'han descostat. I les empreses volen tenir gent formada des de les seves òptiques, les seves màquines, els seus aparatos...
Això fa bastant d'any m'han convidat a la Generalitat de Catalunya a una jornada sobre aquest tema perquè tenien tant de bandó i estaven dissenyant un sistema on a partir de l'estudi de necessitat de les empreses eren que per exemple tenien dos nichos, un era el de conductors de grans pales mecàniques d'aquestes excavadores que per l'obligència són molt complicades
i que una empresa no record quines hi havia patut una disposició per fer pràctiques i l'altre era gent amb formació combinada electromecànica i informàtica perquè tenia un informàtic per aquí i un electrònic per allà i no casaven i oferien o demandaven cicles formatius i el consell d'aquell moment
crec que era d'Esquerra Republicana, m'apareix en aquell moment, estava a favor d'això. Tu acabaràs fent feina a demanda de les empreses, a la carta, i això també és un tema que s'ha de valorar. Però de qualque manera aquesta relació entre el teixit empresarial i el sistema educatiu d'informació professional és essencial. Hi ha algunes excepcions, el sector nàutic, però són coses molt específiques.
Ja acabem el programa, arribem al final i tenim una pregunta que fer, una pregunta que és un consell per als nostres agents, un consell per viure millor, quin podria ser? No sé si m'he plantejat mai, però tampoc no som aquí per aconseguir ningú, però ara si...
De tot d'una diria pensar bé quan un diu que sí i pensar bé quan un diu que no. I sabre dir que no, si fa falta qualque vegada. Important, això. Sabre dir que no és important. I sabre per què és dir que sí i què implica dir que sí. Està bé, està bé. I del sentint de fons, Marala, testament, per què? Perquè és una injustícia aquestes tres al d'altres, que són tres talents immensos, i vull dir nons, perquè ara fan feina sanitària. Clara Fiol, Sandra Monfort...
Selma Bruna, no estiguin ara mateix en allò d'on el sàlvia. Perquè tenen un talent immens... Totalment d'acord. Perquè fan una música meravellosa i perquè no han pogut viure de la seva música.
i jo vaig tenir la desgràcia de veure només el darrer concert. No havia anat a cap concert abans i vaig sortir fascinat. Aquesta cançó és meravellosa i demostra més uns estudis, uns coneixements. Perquè a vegades passa això, no? Que hi ha molta promoció de certs artistes determinats que totes tenen la sopa i en canvi no se dona la possibilitat a altra gent. Aquí escoltam a Marala, aquest grup, escoltam-te també. Moltes gràcies.
Per Lluís Oliver, per l'Ugracut. Ens ha agradat molt que venguessis aquí. Gràcies també a na Maria, a n'en Biel, a n'en Joan. I tornarem demà en el Crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre. Bona nit. Bona nit. Aixecarem pedra a pedra el record com un vincle infinit com un llasc que es desfaci el meu cos de futur
I s'elebi, s'elebi com fum. I s'elebi, s'elebi lleuger cada vers que t'he dit que travessi tan certs que s'arribi a fer invisible i que jo
Ja no sigui paraula, només intuïció de certesa final. No, no hi ha foc etern. No hi ha foc etern. No hi ha foc etern.
No hi ha foc a tern. No hi ha foc a tern.