Màgic Pop ens escolta.
Bon vespre, amigues i a mi, benvinguts a l'Alcrepuscle en Cent Estals, a la seva edició de dimarts, dimarts, dia 16 de desembre. Us parla en Tomé Borell. Avui és el programa 3.266, que ja en viuen moltíssims, i més concretament en aquesta casa, 2.155.
155 ara sempre sembla una altra cosa. Però tu és que 155 ara ja veus això ja maleït. Joan Roca, bon vespre. Bon vespre. Compte'm, qui és el màgic? En Toni Díaz, per tota sa vida. En Toni Díaz. Hem de recordar que la setmana passada lamentàvem el fet que despedíem
el musical Maricel, perquè de coll de goma el liquidava. I el dia següent se va fer públic que el màgic pop... Va dir, web de dia. El màgic pop comprava... El màgic pop, que és el gestor propietari, és el factòtum del Teatre Victòria. I de més... La màgia d'en pop... La màgia d'en pop no és el que fas al escenari, és com ha aconseguit aquest imperi fent el que fa. I va començar al Teatre Borràs.
Borràs. Que no té res a veure si m'hagi borràs, suposa. Idò, el Magic Pop ha comprat els drets d'aquest musical i el pensa programar l'any que ve. A Barcelona. A Barcelona, l'estat de Victòria, al seu teatre. Sí, sí, sí. Ah, hi han d'anar. Hi han d'anar. I li agraïm? Han de fer una expedició. Sí, sí. Magic Pop, gràcies. Gràcies. Toni Díaz. Què fareu l'any que ve? Que no obtindreu Eurovisió? Un pensatge.
D'aquí l'any i ve igual tornarà. Maria Antig, bon vespre. Maria Antig, bon vespre. No sé si te senten bé. No me senten bé. Ara millor. Idò, sí, no sé. Quan dius l'any i ve...
És clar, una pregunta, clar. Hauríem de cercar una parabòlica de qualsevol que té la mà. Andorra, a la millor. No ho sé. És que no ho sé. No ho sé. No ho sé, no ho sé. Idò, és ver, que si no...
Si no se presenten tampoc tenen obligació de... És que no ho sé, és que no ho sé. Ja no ho sé. Haurem de debatre, informar, quan tornem. De totes formes sembla una perdalada grossa això que per exemple
a Rússia, a salir prohibido no només a Eurovisió, sinó a participar a campionat de tot, perquè clar han veït Ucraïna, i en canvi a Israel no passa res, no? És una cosa que sorprèn de punt de vista, un que ho veu de de fora, dius... Ja, però no ho sé, vull dir que també russos també en aquell moment eren socis de més d'un... Bueno, molt llevaren més gas, i vàrem de cercar gas a altres bancs. Sí, sí, sí.
Maria Antic, què m'has dut avui? Avui parlarem de nou graus a la universitat i un clàssic de final d'any, una sèrie de recomanacions de llibres. Joan Roca, de què va això teu avui?
Avui, cinema, música i un parell de clàssics, passadats que estan. Començarem amb una referència cinematogràfica... De Nadal. Inqüestionablement potent. Molt bé. De Nadal. De Nadal. I Vialvic, de Ciència? Jo et parlaré de Neandertals. Sí. I d'una d'aquestes notícies que... d'aquestes que m'encantaria que fos vera.
Mmm, i no ho és. Bueno, a veure, vull dir... La cosa va d'uns indicis, i sempre que hi ha indicis se poden arribar a confirmar o se poden arribar a desmentir. I de vegades avui te parlaré d'uns indicis, però tan fascinants, tant...
I de tot això que veig aquí amb més possibilitats. Sí, calc una més. Calc una més que entrarà, segur, segur. Un programa que, com sempre, produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver.
Maria Antic.
Tanta comentava al principi, sembla ser que la universitat de les Illes Balears se posa les piles. Bé.
Bé, intenta ampliar un poc la seva oferta, vista que pendura. Hi haurà... Altres competidors. Altres competidors. I... I te puc dir que aquesta oferta creixerà, però jo no he dit res, no? Sí. La de l'UIB. Ah, però jo no he dit res. En principi, per l'any que ve, s'oferirà Ciències de l'OMAP.
34 places, no és que sigui molt, si no vellit malament. Però bé, crec que és una bona opció. A Sant, que som una illa, m'apareix una... I llavors, per un tema també de competitivitat, no? Quantes universitats hi ha? N'hi ha unes quantes. A nivell europeu, moltíssimes.
A nivell europeu, moltíssimes. Sí, però a nivell d'estat espanyol... Tenerife... A Canaris n'hi ha, segur. Però vull dir que igual... Sí, has cercat també un nínxol de... Jo mateix vaig estudiar a una universitat escosa de perduda llarg d'espàcia que tenia... No, Stirling. Allà han de anar a Quoculture.
Sí, bàsicament ciències de la mà. Bé, jo trobo uns estudis molt apropiats. De vegades has fet que... i que sobretot sembla ser que...
S'enfocarà cap a la gestió i de recursos de tot el que és el medi marí i gestió de la medi ambiental, que ja va bé. Anem a veure-me a l'hora del proper curs. Sembla que també es diu si en algun moment, no sé si ja ha passat l'altre any, arquitectura. S'està parlant d'arquitectura.
Això és com una... No sé com el llac Nes, no? De tant en tant se parla d'arquitectura, llavors desapareix... Semblava que era... Fa molts anys, quan deia Medicina i Arquitectura. I Medicina pareixia que no arribaria mai, va arribar, i s'ha instal·lat, i Medicina i Arquitectura... Bé, jo pens que sent que hi ha edificació civil... Sí, és vera.
Em dóna la impressió que no ha de ser massa difícil que s'hi pugui posar en marxa. Ho veig a proper. Crec que també s'ha parlat d'enginyeria mecànica.
Aquesta no la sabia, però no et diré com és cert. Crec que qualsevol tipus d'enginyeria, sigui ser mecànica, hi ha mancances, hi ha moltes mancances d'estudis superiors d'enginyeries. Mancances d'estudis, sí, hauríem de pensar-ho, s'hi demana.
Sí, no sé si et se m'ha de debat, no ho sé, però que fa falta d'aquest àmbit estudis. I després també aquesta de SESTEM, aquesta ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. I això és un grau així.
És un grau que encara no té un nom específic, que en principi li han posat això del temps i que no sé cap a on anirà.
crec que el que està no sé si Merbert però que també és un poc anar per aquí recorda, tu ho has dit ja en català però és Science, Tecnologia i coses més Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques Enginyeria i Matemàtiques
Sí, que jo crec que també és una... Sí, però fer-ho com a grau, diguem, això recorda com en el món humanístic hi ha un grau d'humanitats que tenen moltes universitats, que és un poc així, un genèric, no? Sí.
Hem de tenir en compte que la universitat de les Illes Balears és de les universitats que porten energia nou, que són les universitats públiques úniques en el seu territori, i que és la que menys oferta té. Per tant, ja està bé que ampliïs la seva oferta perquè, clar, si comencen a venir a universitats privades amb molta oferta, evidentment quedarà...
I sobretot si tenim en compte la velocitat a la que està creixent la població, la qual ha de donar servei. Sí. Estan parlant d'una població en creixement. És que amb un no res, vull dir... Ens plantarem un milió... Fa dos dies parlàvem que ja érem un milió i ja era un milió i mig. Un milió i mig en no res. Que tal vegada de facto ja tal vegada ho som. El que a mi m'ho sorprèn que un dia ja en parlaves tu és...
que se parlin d'aquestes noves universitats, aquestes presencials, i que també crec que en Bial ho va dir, no? Sembla curiós, no?, un món que cada vegada és més digital i que se parla més d'estudis a distància, com que hi hagi ara, per exemple, en el sector privat, una aposta per universitats presencials. A mi me sorprèn.
que encara, no sé, jo pensava que se desenvoluparia més, que ja n'hi ha, ja n'hi ha d'aquestes online. Ja n'hi ha, ja n'hi ha. I moltes, i moltes. Però tampoc n'hi ha de saltar. Sector immobiliari.
Jo crec que els negocis són la residència d'estudiants. El negocis pot ser... Jo crec que sí. No ho sé. Sí, sí. En parlàvem l'altre dia, quan parlàvem de universitats privades, és a dir, aquí, en el nostre territori, no és fer un edifici o dos edificis o tres edificis d'universitat, sinó tot el que... I ets estudiant a on viuran?
Sí, sí, sí. Sí, hi haurà un altre negoci. Aquí hi ha un altre negoci que mos perdon. Tenint en compte que difícilment viuran, diguem-ne, pisos, diguem-ne, de ciutat, els fabricaran les vivendes.
I segon on es trobin, perquè ara no recordo, n'hi havia un que havia estat dins Palma, no? Un era allà... Sí, en aquells edificis, no? Sí, sí, sí, que se va fer un macro... Com un centre comercial o de restaurant d'oci... I no sé si pas a zona de Serenal també hi havia cosa.
si la universitat de les Illers Balears també amplia graus, supos que també haurà d'ampliar instal·lacions, perquè no sé... A nivell de residència crec que la plantatge en costa una altra.
I a nivell d'edificis, si pasament de docència, també. Jo no fa temps que no he anat per allà, però aquells blocs que hi havia provisionals... Refabricats, ja no existeix. Fa anys. Fa anys que ja no existeix. Fa temps que no he passat per allà. Pre de dos o de tres. Ah, dos o tres anys. És Margarida Comas, sí. No fa massa, massa més. Molt bé.
Ja, també crec que programat perquè, clar, hem parlat més com a de ciències però no sé si hi ha un doble grau també en ment de filologia catalana i filologia anglesa.
Ah, doble grau, per la vegada. Sí. No ho sabia, curiós, interessant. Sí. I no sé si tu tenies qualsevol informació més. Privilegiada. Privilegiada, d'aquest tipus de coses. A veure en els pròxims anys. Tu has sentit campanes, de què hi haurà més? Sí, les campanes són de nous graus dins l'àmbit de turisme i dins l'àmbit d'administració d'empreses.
Però encara tot això està verd, completament verd. Estàs parlant de graus, no de postgraus, sinó graus. Després amb micròfon tancar vos puc dir de què s'està parlant. Sí, porfa. Sí, sí, sí. Que vos hi pensau apuntar? No, no, no. No estaria malament. No, no, no.
Jo, com un alumne que vaig conèixer, em va dir que volia estudiar filosofia anglesa. Filosofia anglesa? Clar, perquè volia fer filosofia i filologia anglesa, però ell em va dir, jo vull fer filosofia anglesa. Bé, és un altre que a mi es plora. Més coses...
Bé, ja he dit que és un clàssic i ja sempre que venen la festa de dalt... Sí, recomanacions. Faig alguna recomanació. La primera, per infants petits, aquells que teniu infants petits. Petits vol dir entre 3 i 6 anys. Entre 3 i 30. No, entre 3 i 6, no, no. Dues recomanacions.
Una que se diu La neurona exploradora. Tenc un nus a la panxa. És un llibre, és un conte que és per afrontar la por.
aleshores hi ha una neurona exploradora que explica que ajuda a l'infant a entendre un poc metges d'emocions en aquest cas a la por perquè la neurona exploradora té altres coses però en aquest de nus a la panxa és en qüestió de la por i li ajuda a tenir estratègies per no tenir-ne tanta i que el metgeu
Aleshores... Interessant. Em té una cosa. I a més...
També dona informació sobre... És un conte que dona informació sobre la neurociència i algunes indicacions per les famílies també per ajudar als infants a superar aquestes emocions. Que bé, pot estar bé. I també més o menys, per aquesta edat de 3 a 6 anys, una altra que es diu 365 nits estrellades. Mhm.
I aquest és un llibre de poemes, un llibre de poemes il·lustrat i està pensat perquè cada vespre se compti o se llitgesqui un poema infant com a les darreres paraules per anar a dormir.
Pregunta, ja no vull ser aigofestes, que venen les festes i que per cert ha de ploure, però a l'any hi ha 364 nits, no, 365 nits.
No, sí, són 65 dies. Són 164 nits. Pensa que la millor... No, segur. Compte, la d'un cap o l'altre cap d'any, hi ha una nit que l'has de comptar. Però n'hi ha una que no és de l'any, la nit de dia 31, però l'altre sí. No ho sé, ho hem de confirmar, això.
Però, men, què t'has fet ara de nit que era aquell, Jiménez? No, res. Perdona, Maria, perdona. No, no, no, està bé. Nit de cap d'any. De zero a zero. Hem de recordar tots els oients que és dissabte de Nadal, dissabte de cap d'any. Sí, el que s'ha de dir. Mai Noche Vieja ni Noche Viena. Noche Vieja. Noche Nueva, Noche Bueno. Dia 1, dia primer, dia primer de gener. Sí.
de les 0-0 a les 8, per exemple, des de petit, això és una nit. No, però la nit que desemboca amb el naixement de dia 1 pertany a l'anterior. Però llavors, com penses? La meva hipòtesi descansa amb una evidència. Un viatge de 3 dies són dues nits.
S'ha de pagar els hotels. Bé, és igual. Ara Maria no es mira amb una cara de poca. No. Jo t'anava a dir, i si fèiem un any vicies d'aquest? Ja està, ja no tindran dubtes. Mira, cada quatre anys... Llavors, segons la teoria d'ell dos, allumiria 366 nits. Exacte, exacte. M'ho faltaria un poema. Bé, és igual. Això, dos llibres que em recomano.
Si ja m'on anem una mica més grandets, a partir de 9 a 10 anys, vinga, em dic Goa, número 9. I és Ho Ho Goa, que és un llibre d'en Goa especialment dedicat a Nadal. Aquest és un llibre per la primera adolescència.
I ja per una segona adolescència, joves i pintores no tan joves. Vinga, un llibre de na Joana Marcós. Ateri.
que parla d'un jove que té unes habilitats especials i que se pensa que és un monstre i a partir d'aquí tot un... Ho hauríem d'ententar. Ho hem d'intentar. Sí, perquè és un vertader també, un fenomen de... literari...
I ja per tal vegada, per ja una certa edat, per ja joves però també... Una certa edat. Sí, una certa edat, ja no per tant joves. Una mitjana edat? No, joves i... Bé. Sí.
Fins a 90 anys, però joves. A l'altra banda de la pa, de Marta Rials, que compta la vida d'en Joana, que és una persona restauradora del Museu de Catalunya, que s'ha separat, que sembla que té una altra història, etcètera. És una història molt actual, diria jo.
molt actual, d'una dona que s'enfronta a tota una sèrie de canvis en la seva vida. Prou interessant. Un mes dedicat a...
de més acció, de més investigació, és el joc del silenci, part de la desaparició d'una nina de 7 anys i la investigació que fa la família entona en aquesta desaparició. És un llibre d'en Gil Prat sobre Roca, que és un jove de 28 anys, sobretot jove,
i que ha guanyat una sèrie de premis i que s'ha fet famós escrivint i dirigint algunes sèries de ficció a TV3, com el Teorema del Mico, que també està escrivint una nova sèrie que se diu El creador d'influencers, que se farà a TV3. És a dir, prou interessant.
I acabaré amb dues recomanacions més, si pot sembla. Una més musical, musical rockera, i que a mi m'agrada, i per tant he de decidir que... És el Padre dels Àngels, és el darrer llibre de Pati Smith. Ah, mira. Té aquesta vessant musical, sí.
No, el pa dels àngeles simplement sa seva biografia. Però que és una dona prou interessant com perquè li diguem, perquè ha passat per tot. I acabaré, si voleu, amb una darrera recomanació també per totes ses edats, ja més a partir d'una certa edat...
que és el Tent de Magranes, d'en Catarina Carman, una periodista mallorquina. I per què aquest Tent de Magranes? Perquè crec que també és una història prou interessant, que se situa a Mallorca,
i perquè serà el pròxim llibre que s'excluda l'atura de l'obra cultural de l'EA que se farà aquí el dia 27 de gener i dir, mira, podem recomanar aquest llibre perquè se llitgesqui i també, bé, dient als nostres oients que si volen participar aquest dia 27 de gener hi haurà un escluda l'atura dedicat precisament a aquest llibre a l'obra
Sí. Fantàstic. Idò, ho deixem aquí. Ho deixem aquí. Idò, feim una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estels. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Els dimecres a les 7 amb Joan Fortesa i Tolo Ramon a Ouna Mediterrània.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental ni wave musiquènica, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Ja m'agrada molt aquesta sintonia. Aquest sí. Sí, perquè sé que en aquest moment... T'arribarà a agradar, Covín. T'arribarà a agradar. En aquest moment de la setmana arriben notícies científiques en Viàlvic. Sí, i t'he dit que començaria per una d'aquestes que m'agradaria que fos ara. Vinga, t'explico.
Tu te'n recordes que fa unes quantes setmanetes vam tenir a la volta en aquella cadira d'allà? Sí. La gran Alicia Cintas. Sí. Famosa en el món mundial, però va participar en el descobriment de les zones gravitacionals, no? Sí, sí. S'allà uns anyets, no? I després d'anar enlloc un Premi Nobel, no? Sí. No m'ho hem de pagar de vista. Certo, certo.
I que, per altra banda, han revolucionat bastant tot el que és la investigació de l'astronòmia. És a dir, se parla i ell ens va dir, tant en aquesta entrevista com a la primera que la feren,
que allò canviava la forma d'investigar l'astronomia i tot l'univers que mos rodeja. I a poc a poc s'està demostrant, diguem que bastant cert. No deixant de banda altres tipus d'enginys, com recordem que tenim un fantàstic telescopi des de fa poquet allà que dóna voltes, que s'hi diu James Webb, que de tant en tant mos envia cada foto certament espectacular i que està contribuint també en molt
a conèixer encara millor el que mos en volta. I tal vegada ara, per culpa de xinesos, estigui endavant un possible descobriment d'aquests que tornaria a canviar d'una forma encara molt més bèstia.
Per tant, gràcies a les xinesos. És a dir, per culpa... Sí i no, t'explico. Corria l'any 2019, quan se va dur a terme una detecció d'ones gravitacionals, d'aquestes que... Comentaven.
El que passa és que va ser una ona gravitacional que presentava una sèrie d'anomalies en comparació amb les anteriors que s'havien detectat i amb altres que se detectaren després.
En aquell moment, o inicialment, és a dir, era molt més breu i en determinades estructures relativament anòmades. En aquell moment se va atribuir a la fusió de dos forats negres, però, diguéssim, aquelles diferències respecte a totes les altres, per la vista, va intrigar bastant una sèrie d'investigadors xinesos,
que se varen posar a treballar amb ella i han arribat a trobar una possible hipòtesi que podria, diguem, casar o justificar el fet que fos estructuralment anòmala i de curta durada
Que no és altra cosa que dir, molt bé, sí, una fusió de, diguem, dos forats negres, però que donar enlloc a lo que se'n diu un forat de cuc. Forat de cuc. I que en radiat són i gravitacional que nosaltres hem detectat és un vestigi d'un univers paral·lel en el nostre. Univers paral·lel. Exacte.
Esforat de Cuc són els que no es permetrien hipotèticament passar d'una dimensió a una altra? Allò de sa pedícula interestel·lar. Sí. Com hipòtesi de treball. Sí, ses coses van per aquí. Déu-n'hi-do.
És a dir, el que t'ho deia abans, si això qualque dia s'arriba a confirmar, si se s'hagués tractant amb aquesta ona o si se'n detecten de noves amb aquestes mateixes característiques, i de veres se pot arribar a concloure que el que nosaltres estem rebent és una ona, és a dir, diguéssim, còmetes, una imatge.
ja sé que no és una imatge, però diguéssim, un reflex, un ressò d'un univers que no és el nostre, sinó que és un altre que està circulant en paral·lel amb el nostre, o que va circular en paral·lel amb el nostre.
És molt bèstia. És molt bèstia. Però això de l'univers paral·lel, clar, ja estem parlant de suposicions, hipòtesis, perquè en aquest sentit hi ha molta... Seria un altre univers o el nostre univers, diguem-ne, mirall?
És a dir, és un altre univers sinó pot haver deu més? O seria un univers, diguem-ne, que seria... No crec que ningú... És negatiu del nostre. No crec que ningú... No, el negatiu... És positiu, no ho sé. És positiu, s'antimatèria... Sí, sí, sí. A veure... El nostre alter... Això suposo que no, però te diria que ara com ara... No, no, no tenim ni idea. Ningú està en capacitat per contestar això. No, no, ja, ja. Però les hipòtesis...
cap a una punta, cap a una porta d'entrada a un altre univers o a la nostra que ara ve? No m'ho han dit. No ho saben. No m'ho han dit. No m'ho han dit, escolta. Sí, no, ara és una pregunta que no sé, se me passa pel cap. Si seria una... A veure, des del meu punt de vista, des del meu punt de vista, vull dir... I tal vegada estic equivocat.
Veig més fàcil que sigui un altre, que no sigui, diguéssim, el nostre mirall o el nostre anti o... Sí, sí, sí. Vull dir, perquè teoritzacions d'aquestes n'hi ha moltes i calcunes de molt descabellades, eh?
Clar, supos que ens movem dins d'un terreny més de ficció que de ciència. Perquè te facis una idea, se diu que hi ha una teorització, que per una part és molt guapa, però per una altra és molt bèstia, que diu que cada vegada que hi ha un succés, i que aquest succés pot ser des d'un fenomen natural fins a la decisió d'una persona,
s'obri un nou univers on hi ha aquell succés i hi ha aquell no-succés. Sí, clar, clar. I les coses d'aquestes són molt dèsties. Però vaja, aquest altre univers està descartat que sigui el cel. O l'infern. No crec que siguin llocs físics. En cas d'existir. No crec que siguin llocs físics, no? Bé, les dius que no existeix el cel.
Ara viu que no el gestes del cel. Va començar per l'infern, ja viu que no el gestes del cel. No, crec que va començar pel purgatòric. Sí, pel purgatòric ja ningú s'ho crea. És a dir, això va a demanda, no? Va a demanda. Diu, ah, això no, no, no. El purgatòric ja no tenia credibilitat. El purgatòric a més era avorridíssim.
perquè havies d'estar allà esperant a veure que passàs qualque cosa o que ho corres molt per tu més avorrit que una estació de rodalies esperant allà bèstia bèstia, bèstia entens ara perquè t'ho deia ja en el principi que m'encantaria la segona notícia ja no la superaràs no, però la volia dir la primera perquè va bé l'any amb una miqueta d'alegria mira, t'he dit que parlaria d'anandertals i hem de parlar de foc
Ara resultarà que els Neandertals van ser els primers que van fer foc intencional. Intencional. Per tant, més enrere del que nosaltres pensàvem. I no van ser sàpies. No, però no hi havia una teoria que apuntava més enrere que els Neandertals.
A veure, anem per parts. Respecte a s'ús d'esfoc, sí. Ah, però tu dius... Estic parlant de creació intencional de foc, que és molt diferent. Sí, sí. És a dir, si recordava aquella fantàstica pel·lícula que s'ha de buscar al fogó... Quest for fire. Exacte, que se tractava, diguéssim, d'aconseguir foc i, sobretot, mantenir-lo. I de ser, diguéssim, per la vista és una grandíssima realitat que va ser certa durant...
milers i milers i dezenes de milers i probablement centenars de milers d'anys. Jack Jackson, o't? Exacte, sí. És a dir, abans d'aquella secreció de fac intencional sí que hi havia un ús per part de diferents tipus de humanàries,
Que en feien un ús i que en treien els seus beneficis de tot tipus, des de començar ja a canviar la alimentació fins a desenvolupar una cultura envoltant desfoc.
usos, agrícoles, armes, etc. És a dir, i que una de ses grans preocupacions era precisament el que se vol de la pel·lícula, mantenir-lo en sàs, perquè si se t'apagava havies de tornar a tenir sa xiripa de tornar a viure una tempesta on un llamp t'encengués un arbre, per dir-ho de qualque manera, va?
És a dir, això era per una banda, però per una altra banda, una altra de les incògnites que hi havia, girava precisament al voltant de la creació intencional de foc. És a dir, quantes humans van desenvolupar la habilitat de, a partir de no res, ser capaços d'iniciar un foc. I això, diguéssim, és...
un descobriment que s'ha fet ara, que diu, eh, eh, la cosa és més antiga del que mos pensaven, per una banda, i per una altra banda, no varen a ser sapiens, varen a ser nendertals. Encara recordes la cara inexplicable de Rompelman, en aquella pellícula,
bufant escaliu perquè el foc no s'apagués. És que en aquells moments era un drama que se t'apagés el foc. Tornar segles enrere o milers d'anys enrere. Vull dir, sa cosa existia. Molt bé, com s'ha descobert? Mira, m'on han d'anar a Gran Bretanya, en el sud-est de Londres, el sud-est d'Inglaterra, perdó. També podria ser el sud-est de Londres.
A una localitat anomenada Bargham
on suposadament allà s'han trobat restes de al voltant de 400.000 anys que evidenciarien que un assentament d'enandertals situat allà van ser ara com ara deim els primers perquè diguéssim és el vestigi més antic que s'ha trobat de creació intencional de foc en concret s'han trobat restes de padernals i de pirites
que per la vista eren el que molt probablement utilitzarien, farien servir per dur a terme s'inici d'aquest OAC. Ha estat un procés científicament relativament complex, perquè pràcticament restes orgàniques tan antigues pràcticament no en queden, sí que s'han trobat aquestes restes de pedres, però entre altres coses era especialment important, per exemple, poder arribar a analitzar
sol al voltant d'aquest assentament per poder arribar a determinar per exemple que diverses vegades s'havien diferents focs
al mateix lloc. I per això s'han hagut d'utilitzar tecnologies com puguin ser, per exemple, tallitgiré, l'anàlisi magnètic de sediments, espectroscopia d'infrarotges, diferents tipus d'analítiques d'hidrocarburs, i d'altres, per poder arribar a concloure que, de veres, efectivament, allà s'estaven duent a terme processos d'encesa i apagada intencional de foc.
I hi ha una cosa encara molt més curiosa. I és que resulta que en aquest lloc, a la localitat de Barcom i zones pròximes, Pyrita no n'hi ha. I com ho feia? Ah, aquí està. D'on la varen treure, d'on la varen dur.
És una de ses incòrnites, se suposa que òbviament, vull dir, èpoques on si bé hi havia assentaments, vull dir, eren seminòmades, no? I que clar... Té un poc així a l'aire. Sí, i que te reflecteix que ja eren especialment conscients i que molt probablement...
ja venia d'enrere aquesta creació intencional de foc. És a dir, que encara molt probablement no sabem si en trobarem vestigis o no, però precisament aquest fet, que aquella comunitat tingués a disposats de pirita a una zona on no s'atraven pirites de forma natural, s'hi pot haver que s'amaneixi aquesta.
Que ja hi havia una cultura de creació de foc on, per dir-ho de qualque manera, se proveien de lo necessari per poder fer foc en els llocs on, de forma natural, no trobarien mitjans. Interessant. Sí, sí. Què t'ha pres? Beníssim. Tens lloc per un altre o tens tens per un altre? Tens lloc per un altre... Aquesta no t'ho vull contar l'any que ve. És dormir el 26. Sí, és una miqueta...
Bé, bé, si no queda més remei, esperarem. No, la vals. Esperarem a l'Anki. És el titular. Mira, la te conta una mica t'ha resumida. Mira, s'han trobat indicis que molt probablement els llans que se generen a les tempestes siguin conseqüència de la que se'n diu gel salat.
Buf, això necessita més explicació, eh? Clar. Ja el salat. Sí, t'hauria d'explicar que han estat científics catalans i xinesos que han investigat el que se'n diu la flexoelectricitat, és a dir, l'electricitat que se pot generar quan se plega o se deforma un material.
Tu apretes un solit o qualque cosa el fa doblegar o el que passa amb els niguls xoquen uns elements amb els altres i d'aquest xoc se produeixen diferents tipus de deformidats. Aleshores ells van investigar la generació d'electricitat que se podia dur a terme amb aigua
quan precisament se la sommetia en aquest processos de plegat i s'havien trobat que si eren capaços de fer-ho amb aigua congelada se generava una determinada quantitat d'electricitat, però si el que feies era afegir sal a aquesta aigua i la congelaves, l'electricitat que se generava se multiplicava per més de mil.
en sa qual cosa diuen eh, aquí estan davant un camp on s'ús de determinats tipus de materials en situació de congelació mos poden generar
energies elèctriques en quantitats relativament considerables a partir de fer un ús, diguem, metòdic d'aquests processos de plegat o de deformació d'aquest tipus de materials. I no descarten ells mateixos de trobar altres tipus de materials o altres compostos materials en què els pugui passar exactament el mateix sense la necessitat d'aquesta congelació.
Bé, interessant, no? Val? Però ara ja sabem per què en els nígols, molt probablement, per què en els nígols se generen els llamps i sobretot perquè són capaços d'acumular tantíssima energia. I és que ja sabem que els nígols, bàsicament, molts provenen de s'elaboració a l'aigua de la mà. És a dir, entre cometes, diguem que amb certa quantitat de salts, ja hi som.
Molt bé. Ja en duré més l'any que ve. L'any que ve tocarà més. Fantàstic. Ara feim un pas, anava a dir una petita pausa, no, ni tan sols això. Feim aquí un pas ràpid cap al món d'en Joan Roca.
Fins demà!
Té ama, aquí, perquè ho té a cop que va. Fa mal, té, això. Ja sé que a tu t'agrada més Yukali. Sí, sí, sí. Me va marcar aquella música. Tens bon gust, eh? M'agrada, m'agrada. Però aquesta també és bona.
No ho negaré, però no pot aconseguir que jo canviï el meu... No, no, no, ni ho pretenc. No, però és que és així. Pots estar més d'acord en que hi ha una pel·lícula, en el repertori cinematogràfic, que tot i que ja fa com a cosa tant de pis que l'han programada i a més per aquestes dates que ara prest arribaran, però que jo considero que és una perfecta meravella i ja la puc veure de vegades que no me cansa.
It's a Wonderful Life, que l'any que ve farà 80 anys, com jo en farà 60. Una pel·lícula de l'any 46, Frank Capra, que els nostres veïnats de l'oest van titular com a Que bello és vivir. It's a Wonderful Life.
James Stewart. Bé, la veritat és que hi havia un repartiment. James Stewart, Donna Reed, Lionel Barrymore, que teniu una entrevista, Thomas Mitchell, Henry Travers, són secundaris de l'UTSA, Warbond, Gloria Graham. Gloria Graham, també. És una oda, és la bonomia, aquesta pel·lícula.
Només James Stewart, Gloria Graham i... Dona Reed, que et se dona. També. Dona Reed, que és una gran actriu. I jo, repeteu, és que Lionel Barrymore. Quin gran actor. Mira, sentirem, no podem evitar-ho, un fragment de sa banda sonora original d'un de grans, Dimitri Pionkin. Sí.
Gràcies.
T'he de dir... Un po' nyonya. Un po' nyonya, però és una meravella. És una meravella. Escolta... Jo m'agraden les coses nyonyes, perquè no... Sí, perquè no. Sí, són meravelloses. Ja t'he vist que et tinc preparada pel final una sorpresa. Ah.
Ja m'agrada. Crec que és la millor forma de desitjar molts anys. Molt bé. Sentirem un Merry Christmas. Ja, ja ho veuràs. Ja no és un Merry Christmas. Mira, ara que venen les festes i venen els reis, els reis d'Orient, ara que s'usa això de enviar cartes, ja pregunta, els reis deben emetre whatsapps.
Ibizum. Ibizum? Bé, però ells no cobren, vull dir, són regals. Tot ha canviat molta. Tot ha canviat molta per això. Sí, sí, sí. Bé, cartes. Van magres. Ho deixarem en cartes. Les cartes de tota la vida. Cartes de tota la vida jo crec que arriben, no? Sí, i tant. I tant que arriben. I tant. Mira, avui fa 16 de desembre, avui fa 152 anys, d'una carta cèlebre, molt cèlebre,
Bé, no sé si és cèl·lebre, és una cosa que entre nosaltres, entre historiadors, és raro. 152 anys. 152 anys. La carta és cèl·lebre que, el 16 de desembre de 1873, un tal Roque Barcia, que recordes d'ell? Sí, sí, sí. Va enviar a l'ambaixador, en van enviar dues, de fet. La més popo, la que va enviar a l'ambaixador nord-americà,
va dir el majador que iria a Espanya dels Estats Units durant la primera república.
S'ha dit moltes vegades que demanant la integració del cantó de Cartagena als Estats Units, no és cert. No és cert. Sinó que va demanar permís per poder fer servir la bandera nord-americana com a escut de forma simbòlica perquè pensava que així les tropes espanyoles deixien de bombardejar Cartagena com si fos Gaza. Pràcticament vas un poc al mateix. Eh, no, vas al mateix, no em desigirà. Però vaja, per...
per molt de morts que hi havia d'aquesta gent, sí que va ser el mateix. Hem de situar-nos, eh? Hem de situar-nos, perquè clar, quan parlem de la República Espanyola, molta gent pensa que... No n'hi va una. N'hi va una, que va ser la segona. Però és que perquè n'hi hagui una de segona, n'hi hagui una de primera. Que va ser un experiment fallit, traumàtic, que va durar dos anys, tot i que realment va ser un. I que durant aquesta etapa, el 1873, perquè el 74 ja no era una república, de fet, allò...
hi va haver una contraposició entre aquells republicans federals que pretenien convertir Espanya en una república federal, baixa revolució, que ho era, però des de la legalitat, des de dalt, a través de les institucions, i aquells que pretenien fer-ho des de baix, també de la revolució. I aquí és on hi ha el cantonalisme, el fenomen revolucionari,
que va ser profundíssimament reprimit. Hem d'entendre el context, encara hi havia ressons de la Comuna de París i tot el món. De fet, hem de recordar... I tenien un punt també anarco... Anarco, bastant anarco, sí, sí. Una influència molt clara de l'anarquisme. Hem de recordar que la primera república espanyola només va ser reconeguda per dos països del món. Suïssa...
Estats Units. Per això en Roca Bercia va demanar a l'Ambaixador nord-americà que traslladar a l'Ambaixador nord-americà que si per favor poden fer servir ells la bandera americana perquè així potser les bombes espanyoles no arribarien allà.
A la vegada va enviar una carta al seu amic Emilio Castellar, en aquell moment president de la república espanyola, perquè eren companys i amics i no li van fer ni pintar a casa. Un tipus amb una entrevista, que Roca Barcia tenia una entrevista bastant considerable. Per tant això va ser avui fa 152 anys, una carta, podríem dir els Reis, un republicà.
Una carta dirigida a un president d'una república nord-americana demanant ajut.
Mira, aquesta música que ve ara, si he dit abans que It's a Wonderful Life de Capra és una oda a sa bonomia, ara sentirem una altra oda, perquè avui casualment 16 de desembre hi ha una coincidència amb un naixement i una mort que van de sa mà. Però s'entén sa música. També és una oda. ... ...
Fins demà!
Tots coneixeu això. De fet, la setmana passada, i aquí hi ha gent que pot anar a fer, vàrem poder sentir a l'auditorium una versió... Qualcú ha dit que la mallorquina... Què vol dir això? D'aquesta novena sinfonia de Ludwig van Beethoven. Què vol dir això? Bé, jo diria que va ser una interpretació un poc disminuïda.
Quan dic disminuïda, una orquestra disminuïda, un cor disminuït, em refereix que ha mancat d'efectius. Hi havia menys efectiu des que tocava. A mi venia d'altres consideracions. Va ser a la Mallorquina per això, perquè no hi havia els membres...
potser que són requerits per fer aquesta magna interpretació d'una obra que marca un abans i un despert a la història de la música segurament. Clar, ara sembla que està un pot de moda això de... De disminuir. De fer front a reptes colossals amb menys recursos que toquen. Per exemple, hem de recordar que d'aquí pot temps, d'aquí dos mesos pràcticament,
podrem veure en el teatre principal de Palma un holandès, de Wagner, també amb un format clarament disminuït. Però en aquest cas amb una adaptació que circula per l'obispe al món mundial, orquestral, per fer els menys recursos que corresponen orquestralment parlant per poder interpretar un Wagner. Un Wagner en el principal. O si volem, suposo.
Bé, però no vull dir que sigui un holandès arran de cambra, però serà quasi-quasi. Vull pensar que a ningú se li passarà pel cap programar, no ho sé, una buitera de Mahler, que segurament a sobre que requereix més recursos a escenari, tant de músics com de cor.
Recordem que quan es va interpretar aquesta obra en 1916 amb en Leopold Tostakovsky, Estats Units dirigint l'orquestra, eren 1.068 persones amb un escenari d'intèrprets i instrumentistes i cor. La buitena de Mahler. Vull pensar que a Mallorca ningú se passarà pel cap a programar una buitena de Mahler en s'oblavaig de lluc, perquè vist l'avist tal vegada algú podria pensar que serà dient.
Bétoven. Aquesta obra, la novena de Bétoven, es va interpretar per primera vegada no un 16 de desembre, sinó un 7 de maig de 1824. Bétoven ja bastant perjudicat. Però el tema és que per què 16 de desembre? Perquè 16 de desembre, atenció, de 1770 va néixer en Bétoven. Ah, li feia il·lusió. No li feia il·lusió néixer, sinó...
No, que va néixer a Bon. Ah, a Bon, a Bon, a Bon. Va néixer a Bon. Va néixer a Bon. I curiosament, un 16 de desembre, però d'un altre any, de 1816, va morir, va morir un dels que van ser un dels seus principals mecenes.
Jo diria que el segon gran mecenas de Beethoven, el príncep Josef Franz von Lobkowitsch, un noble austriac, un noble diagès... Perdona, però m'ha recordat Lé Luthiers, ara. Aquesta entrada de nom... No, no, no. Josef Franz von Lobkowitsch, que va ser un noble que va tenir una vida molt erròtica, perquè...
Clar, ell entre sergar Napoleòniques i un poc, que no mirava prim, va acabar sense digència pràcticament. Va morir sense digència, va morir en cansats per expeditors. Encara se pot visitar, jo he estat el seu palau que tenia a Viena, la seva família, i on, el mes de juny de 1804, per exemple, va tenir enlloc la premier, la primera interpretació, un passi privat, podríem dir.
llavors l'any següent va ser en públic, a un teatre públic, de la tercera sinfonia de Beethoven. Tercera sinfonia de Beethoven, nova sinfonia de Beethoven, amb una diferència de 20 anys, que jo crec que són dues obres que marquen punts d'inflexió de la música i de la història i del paper de la música com a agent social. La tercera sinfonia de Beethoven segurament marca una diferent forma d'entendre el paper de la música,
que és capaç de transmetre amb instruments, idees, i s'anomena i integra el que són els cors que representen el poble dins el que és el llenguatge sinfònic. Sentirem res, un fragment brevíssim d'aquesta tercera sinfonia de Beethoven que es va estrenar en aquell palau d'Esprincip von Lotkowitsch.
Gràcies.
I ara per tancar la promesa que havia fet. Ara ens despedirem amb la darrera seqüència, o una de les darreres seqüències, no la darrera, una de les darreres seqüències, no serà música, serà veu parlada, d'aquesta It's a Wonderful Life de Frank Capra. Sentirem en James Stuart que decideix que vol tornar a viure. I és un diàleg... I així acabam. I així acabam. I desitjam molt d'anys a tothom. Clar que sí, molt d'anys a tothom. I fil l'any que ve. I fil l'any que ve. I tornarem.
Get me back to my wife and kids. Help me, Clarence, please. Please. I want to live again. I want to live again. I want to live again. Please, God, let me live again. Hey, George. George.
You all right? Hey, what's the matter? Now, get out of here, Bert, or I'll hit you again. Get out of here. What the Sam Hill are you yelling for, George? You... George. Bert, do you know me? Know you? Huh. You kidding? I've been looking all over town trying to find you. I saw your car piled into that tree down there, and I thought maybe you... Hey, your mouth's bleeding. Are you sure you all right? What you...
My mouth's bleeding, Bert. My mouth's bleeding. Zou, zou, petals. Zou, zou. There they are. Bert, what do you know about that? Merry Christmas! Well, Merry Christmas. Merry! Merry!
Yay! Hello, Bedford Falls! Merry Christmas! Merry Christmas! Merry Christmas, George! Merry Christmas, movie house! Merry Christmas, Emporium! Merry Christmas, you wonderful old building alone!
Happy New Year to you. In jail. Go on home. They're waiting for you. Mary! Mary!