Title:

Josep Maria Llompart, biografia i llegat

## Introducció del programa **El Crepuscle** dedica aquest episodi a la figura de **Josep Maria Llompart de la Panya**, a partir del llibre de **Pilar Arnau i Sagarra** *Mentre en resti un bri d’ala*, i el complementa amb una secció final sobre **òpera i Mallorca** a càrrec de Joan Roca. > "Mentre en resti un bri d’ala. Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país." L’episodi combina **biografia intel·lectual**, **panorama cultural** de les Illes Balears al segle XX i XXI i connexions sorprenents entre **òpera**, **història** i **Mallorca**. --- ## 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i la seva trajectòria acadèmica ### 1.1. Formació i especialització • **Pilar Arnau i Sagarra** és doctora en Filologia i Filosofia per la UIB, amb menció internacional, amb una tesi sobre *literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI*. • Formació principal: - Estudis de **traducció i interpretació** (francès i italià) a la UAB. - Estudis i màster a **França** (Universitat de Tolosa) sobre narrativa mallorquina contemporània, amb el treball *Narrativa i turisme a Mallorca 1968–81*. - Estades i recerca a **Alemanya** (Bochum, Hamburg) i **Trieste**. • És especialista en **literatura catalana contemporània**, especialment en: - *traducció literària* - literatura i **migracions** - escriptors d’origen internacional que escriuen en català. ### 1.2. De la traducció a l’ensenyament i la recerca • Arnau explica que va començar fascinada per la **traducció**, però que va descobrir com és de **difícil fer una bona traducció** i com l’ensenyament li resultava més natural i satisfactori. • A Alemanya va començar **fent fotocòpies com a becària**, i va acabar com a **lectora de català** i professora en una escola d’idiomes per a adults. • Ha treballat en diversos **epistolaris** i estudis biogràfics: - Sobre **Josep Maria Llompart** - **Aina Moll i Marquès** - Correspondència de **Gabriel Alomar, Pau Faner, Francesc de Borja Moll**, entre d’altres. --- ## 2. L’estudi de la llengua i literatura catalana a Europa ### 2.1. Reculada de les humanitats • En parlar de la situació a Europa, Arnau és molt clara: > "Està baixant molt tot el que és humanístic en general, però castellà i català està baixant moltíssim." • A **Alemanya** i **França** detecta una **forta davallada** d’estudiants d’idiomes i filologies, tant en català com en castellà. • Assenyala que també als Països Catalans hi ha hagut **onades de baixada i pujada** de matrícula en Filologia Catalana (a la UIB, ara amb una nova embranzida). ### 2.2. Investigació sobre “autors d’origen internacional” • Arnau introdueix el seu propi concepte, que defineix així: > "M’ho he inventat un poc, això... literatura d’origen internacional." • *Autors d’origen internacional* són escriptors: - Nasquuts al **Marroc, França, Itàlia** o altres països, - Que **viuen als Països Catalans** i - Escriuen **en català**. • Rebutja etiquetes com *immigrant* o *nouvingut* quan fa dècades que viuen aquí: - *migrant* només és algú **en procés de migració**, no de per vida. - *nouvingut* té «data de caducitat». • Subratlla els **biaixos racistes** de moltes etiquetes: > "Les persones que físicament semblen diferents les etiquetem i les altres no tant." • Distingix també entre *migrants* i *expatriats*, denunciant la càrrega de **classe social** del segon terme. --- ## 3. Com neix l’interès per Josep Maria Llompart ### 3.1. Descobriment als “Papeles de Son Armadans” • L’interès per **Josep Maria Llompart** neix **a Alemanya**, quan Arnau ha de crear una **biblioteca de literatura catalana** a la universitat. • Revisant revistes, descobreix els **Papeles de Son Armadans** i hi veu un tal Llompart que: - signa **moltes traduccions**, - escriu **articles, ressenyes i poemes**. • Any més tard publicarà un **buidatge** complet dels sis anys de col·laboració de Llompart a la revista. ### 3.2. Relació amb Camilo José Cela i el món literari espanyol • **Papeles de Son Armadans** (1956–61, període de Llompart) era una revista mensual amb **vocació internacional**, feta des de Mallorca i venuda sobretot a fora. • Llompart hi comença com a **secretari** i acaba fent de **sotsdirector**, fent pràcticament de tot. • Malgrat el caràcter egocèntric de **Camilo José Cela**, Arnau afirma que: > "Crec que van ser molt bons amics i va ser una amistat que va continuar." • Gràcies a aquesta feina, Llompart entra en contacte epistolar amb **escriptors espanyols i llatinoamericans** i amb artistes com **Joan Miró**, cosa decisiva per la seva formació. --- ## 4. Orígens, formació i evolució ideològica de Llompart ### 4.1. Família franquista i entorn de classe alta • Llompart neix en una **família franquista i militar**: - Pare militar, - Família materna vinculada a la **Guàrdia Civil**, - Avi o besavi amb rang de **coronel**. • Abans de la Guerra Civil, és amic dels **fills del Marquès de Zayas**, cosa que situa bé el seu **entorn social**. • Els pares eviten enviar-lo a institut públic per por al **contagi d’idees republicanes** i el fan anar a acadèmies privades. ### 4.2. El paper de Miquel Llodrà i les primeres lectures • El punt de gir arriba a l’**Institut Ramon Llull** amb **Miquel Llodrà**: - Fill d’un ferroviari amb una **bona biblioteca a casa**. - Persona **empàtica, espavilada i molt lectora**. • Llodrà detecta l’afició lectora de Llompart i li presta llibres, molts en **català**, en un moment en què aquesta llengua estava **prohibida als estudis formals**. • Tots dos estudien **dret com a alumnes lliures**, per manca de recursos familiars, i comparteixen tertúlies a **Can Colom**, on Llompart coneix personatges com **Francesc de Borja Moll**. ### 4.3. Entorn cultural i relació amb Villalonga • Parlant de l’escriptor **Llorenç Villalonga**, Arnau recorda una frase de Llompart: > "Estimàvem i odiàvem en Villalonga." • La generació de Llompart el **respecta literàriament**, però **rebutja** el seu posicionament ideològic durant la Guerra Civil. • Malgrat tot, Villalonga és un **referent literari** per a autors com **Guillem Frontera** o **Baltasar Porcel**; Llompart, en canvi, no fa **novel·la**, sinó sobretot **assaig, crítica i sistematització literària**. --- ## 5. Encarna Viñas i el treball invisible domèstic ### 5.1. Una influència decisiva • Llompart coneix **Encarna Viñas** en classes de repàs de matemàtiques: tots dos hi anaven perquè eren fluixos en aquesta matèria. • Encarna provenia d’una **família catalanista i culta**, amb un pare **catedràtic de pedagogia depurat** després de la Guerra Civil. • Arnau afirma que Encarna és la **segona gran influència** en la vida de Llompart, després de Miquel Llodrà. ### 5.2. La càrrega domèstica i la creació • Arnau fa una reflexió molt clara sobre el **treball domèstic invisible** i la creació intel·lectual: > "Llompart va ser qui va ser gràcies a Encarna, també." • Encarna assumeix **tota la gestió domèstica** (taula parada, gelera plena), fet que permet a Llompart: - Treballar de **funcionari als matins** - Tenir les tardes i nits per a la seva **obra intel·lectual i cívica**. • Arnau subratlla que, sense aquest **suport domèstic femení**, moltes carreres intel·lectuals masculines no haurien estat possibles, i reivindica la **injustícia d’aquest repartiment**. --- ## 6. Editor, prologuista i activista cívic ### 6.1. Director literari de l’editorial Moll • Llompart passa **tres dècades** com a **director literari** de l’editorial Moll. • Això el converteix en **referent per a diverses generacions d’escriptors**, especialment pels **més joves**, als quals orienta i acompanya. ### 6.2. La saturació de pròlegs • Llompart escriu **més d’un centenar de pròlegs**, presentacions i textos semblants, per llibres de Moll i d’altres **editorials**. • Arriba un moment en què ha de col·locar a casa seva un cartell amb el missatge: > "No faig més pròlegs, ni presentacions ni altres herbes." • Tot i això, continua fent **excepcions**. Arnau cita una carta a **Pau Faner** on Llompart confessa que aquest pròleg l’ha de fer, i li demana que digui que ja l’havien acordat abans del cartell (cosa que no era certa). • Fins i tot **mor amb un pròleg a mig escriure** damunt la taula, per un poemari d’**Antònia Arbona**. ### 6.3. Compromís associatiu i polític • Llompart és recordat sobretot com un **intel·lectual cívic**: - **Soci fundador** de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i **president** de l’entitat. - **President** de l’Obra Cultural Balear. • Participa en **molts moviments d’esquerres** a la fi del franquisme i a la Transició: grups **autonomistes** i **sobiranistes**, diverses plataformes unitàries i manifestos. • És famós per la seva **oratòria**, els **discursos** i la **dicció impecable**, especialment en actes públics on defensa la **llengua i la cultura**. • Arnau lamenta que, al **centenari de 2025**, es posi més l’accent en la **part poètica i simbòlica** que en la seva **dimensió política**. --- ## 7. Llompart poeta: recepció i actes del centenari ### 7.1. Ha estat prou llegit com a poeta? • A Mallorca, Llompart és més conegut per: - Els **discursos**, - El paper **cívic i associatiu**, - La presència a **manifestacions** (la famosa escena del crit *“Català, català”*). • Arnau sosté que la seva **obra poètica** no ha estat llegida **tan a fons** com mereixia, tot i que ara observa un **repunt d’interès**. ### 7.2. L’Any Llompart 2018 vs 2025 #### Any 2018 • Va ser un **any poc institucional**, impulsat sobretot per **l’Obra Cultural Balear** i la societat civil. • Arnau, a proposta de **Jaume Mateu** i **Cèlia Riba**, n’assumeix la **coordinació voluntària** sense pressupost: - Activitats a **instituts** i **delegacions de l’OCB**. - **Taules rodones, conferències, recitals**. • Publicacions destacades: - **Poesia completa** de Llompart (El Gall Editor). - Reedició de **Vocabulari privat**, amb epíleg de Pilar Arnau. - Un **còmic** divulgatiu sobre Llompart (amb Margarida Vinci), ara difícil de reeditar per manca de voluntat institucional. #### Any 2025 • Caràcter més **institucional**, amb **pressupost**: - Producció de **materials didàctics** per al batxillerat. - Molts **recitals poètics** i actes concentrats sobretot a partir de la tardor. • Pros i contres: - Pros: més recursos, més **diversitat d’activitats**. - Contres: **massificació** de l’agenda i actes amb poca assistència. • Arnau proposa recuperar la **dimensió política** amb una taula rodona sobre el Llompart **militant**, vista des de 2025; hi ha intenció de dur-la endavant. ### 7.3. Presència al País Valencià i a Catalunya • **País Valencià**: pràcticament **invisible**, no hi consten gairebé actes del centenari. • **Catalunya**: es fan alguns **recitals** i presentacions, sovint impulsats per **poetes catalans** o **mallorquins residents a Catalunya**, però Llompart continua sent-hi **poc conegut** fora de cercles especialitzats. --- ## 8. Projectes actuals de Pilar Arnau i reflexió final ### 8.1. La biografia “Mentre en resti un bri d’ala” • El llibre de **333 pàgines** neix d’un **deute moral** amb Llompart, després d’una primera biografia breu per a la col·lecció *Els il·lustres* (uns 70 pàgines). • Ara ha pogut **aprofitar tot el material** acumulat durant anys de recerca i correspondències. ### 8.2. Nou projecte: Guerra Civil i literatura a les Illes Balears • Arnau treballa en un **nou estudi extens** sobre: > "Guerra civil i literatura a les Illes Balears." • Té ja unes **150 pàgines** i voldria arribar a unes **300**, de manera que la publicació probablement serà a **mitjà termini** (2026–2027). • Es defineix com a **investigadora**, no com a *escriptora* d’ofici, i diu que escriu sobretot perquè considera que **“s’ha de fer”** aquesta feina. ### 8.3. Consell vital als oients En el tram final, el programa demana a Arnau un **consell per viure millor**. Ella hi respon amb tres idees clau: • **Reduir el consum**: - Baixar el nivell de consum de coses **irrellevants**. • **Llegir més**: - Donar prioritat a la **lectura** com a eina de formació i benestar. • **Escoltar i tenir empatia**: - *Escoltar més els altres*. - Desenvolupar **empatia** especialment cap a persones que arriben a les Illes Balears en situació **vulnerable**. > "Hi ha situacions molt complicades i crec que no en som conscients de tot això." • Explica que actualment fa classes a **mares migrants** recent arribades i constata la **duresa** de moltes d’aquestes realitats. --- ## 9. Secció “Cometes”: òpera i Mallorca amb Joan Roca En la segona part del programa, **Joan Roca** converteix Mallorca en un **escenari d’òpera**, establint connexions creatives entre **títols operístics, història, personatges mallorquins i actualitat futbolística**. ### 9.1. Òperes vinculades a Mallorca (llistat comentat) Roca proposa almenys **deu òperes** amb relació, directa o simbòlica, amb Mallorca: 1. **Tosca** (Puccini) - Ambientada a la **Roma de 1800**, en plena repressió dels liberals després de les guerres napoleòniques. - Relació amb Mallorca a través de **Pius VI** i la **canonització de Sor Tomasseta** (Antònia Maria de la Concepció Tomàs), amb la qual comparteix context històric. 2. **Il trovatore** (Verdi) - Basada en l’obra d’Antonio García Gutiérrez. - Ambientada després de la mort de **Martí l’Humà**, en el context del **Compromís de Casp** i les disputes successòries. - Roca recorda que **Jaume d’Urgell**, rival dels Trastàmara, era **descendent de Jaume III de Mallorca** (per línia d’Elisabet de Mallorca), establint així una *connexió dinàstica* entre l’òpera i Mallorca. - Personatge destacat: **Azucena**, la gitana, protagonista real de l’òpera. 3. **El fantasma de l’òpera** (Andrew Lloyd Webber) - Lloyd Webber fou **resident il·lustre a Deià** durant anys. - Dins el musical hi ha una presència important del **Faust** de Charles Gounod, que Roca fa sonar. 4. **Faust** (Gounod) - S’hi destaca l’ària de **Mefistòfil**. - Serveix per ironitzar sobre la idea que els **mallorquins “han venut l’ànima al diable”**, en referència a la pèrdua de **dignitat col·lectiva** i al model turístic. 5. **Linda di Chamounix** (Donizetti) - Òpera on debuta el baix mallorquí **Francesc Mateu** al Teatre Principal de Palma (1869). - Roca repassa breument la història del **Teatre Principal**: teatre de la Princesa, del Príncipe, l’incendi de 1858 i la posterior denominació com a **Principal**. 6. **Macbeth** (Verdi) - Òpera maleïda també en versió teatral. - El **Teatre de la Princesa** (antic nom del Principal) es crema la nit de l’11 al 12 de juny de 1858 després d’una representació de *Macbeth*. - Se’n fa sonar el **cor de les bruixes**, un dels grans moments del repertori verdià. 7. **Il pirata** (Bellini) - Vinculada de manera humorística a **Vedat Muriqi**, anomenat *el pirata de Mallorca* en l’àmbit futbolístic. - Roca n’ofereix un fragment de l’obertura, destacant el **belcantisme** de Bellini. 8. **Das Rheingold / Der Ring des Nibelungen** (Wagner) - Roca parla més genèricament del **Loderring** (l’Anell del Nibelung) per associar-lo al **mercat immobiliari** mallorquí. - Compara el déu **Wotan**, endeutat per poder pagar el **Valhalla**, amb qualsevol intent d’aconseguir **habitatge a Mallorca** avui dia. 9. **L’Arxiduc** (Pere Xerxa / Emparera Fons – producció mallorquina) - Òpera contemporània basada en la figura de l’**arxiduc Lluís Salvador** i el seu món. - Roca demana que es **reprogrami** aquesta òpera, elogiant-ne la **riquesa musical** i l’interès **documental**. - Esmenta el personatge de **Vladislav Wiborni**, un dels companys/amants de l’Arxiduc, a qui també es dedica un passatge musical. 10. **Salome** (Richard Strauss) - Enllaçada de manera lúdica amb el **hotel Formentor / Hotel La Bella Vista / hotels de luxe** i el turisme de distinció. - Strauss és autor d’una òpera monumental, *Salome*, que tanca el recorregut musical del programa. --- ## 10. Tancament i música final • El programa es tanca amb: - Les **Variacions Goldberg** de Bach, suggerides com a música ideal per al benestar personal. - Anuncis i falques d’**Ona Mediterrània** i de patrocinadors. - La secció de **Joan Roca** amb els últims fragments operístics (*L’Arxiduc* i *Salome*). • El to final és de **reconeixement** a la feina silenciosa de investigadores com **Pilar Arnau i Sagarra**, i de **reivindicació cultural**: llegir Llompart, repensar la seva faceta política i redescobrir el diàleg entre **òpera, història i Mallorca**. --- ## Glossari contextual (implícit al programa) *Sense ser una secció explícita, el programa ajuda a entendre alguns conceptes i figures:* • **Josep Maria Llompart de la Panya**: poeta, assagista, editor, activista cultural i polític, figura clau del catalanisme i de la cultura mallorquina del segle XX. • **Papeles de Son Armadans**: revista literària dirigida per Camilo José Cela, amb seu a Mallorca i forta projecció internacional. • **Obra Cultural Balear**: entitat cívica per a la defensa de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears. • **Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)**: associació professional d’escriptors catalans, de la qual Llompart fou cofundador i president. • **Any Llompart**: denominació dels diferents programes d’actes (2018, 2025) dedicats al seu record i estudi. --- ## Conclusió Aquest episodi d’**El Crepuscle** és, alhora: • Un **retratat profund** de **Josep Maria Llompart** com a **poeta, editor, activista i figura cívica**. • Una reflexió sobre la **precarietat de les humanitats**, la **terminologia sobre migracions** i la necessitat d’**empatia social**. • Un joc erudit i alhora accessible que relaciona **òpera i història mallorquina**, mostrant com la cultura global es pot llegir des de la **perspectiva local de les Illes Balears**.

['Josep Maria Llompart', 'Pilar Arnau i Sagarra', 'literatura catalana', 'biografia', 'Papeles de Son Armadans', 'editorial Moll', 'poesia', 'activisme cultural', 'Obra Cultural Balear', 'AELC', 'Any Llompart', 'migració', 'autors d’origen internacional', 'ensenyament de català', 'humanitats', 'Guerra Civil espanyola', 'òpera', 'òpera i Mallorca', 'Tosca', 'Il trovatore', 'Faust', 'Macbeth', 'Il pirata', 'L’Arxiduc', 'Salome', 'teatre Principal de Palma', 'Sor Tomasseta', 'Arxiduc Lluís Salvador', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle']