Mentre em resti, ombrida-la.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts a El Crepuscle en Cent Estals, a la seva edició del dijous, dia 13 de novembre del 2025. Es parla en Tomeu Arell. Avui duim ja 2.132 programes aquí a una mediterrània i el dia d'avui volen parlar, entre d'altres coses, d'un llibre que tenim aquí ben a prop, és un llibre de Pilar Arnau i Sagarra,
i es diu així, Mentre en resti un bridaló, un llibre dedicat a la figura de Josep Maria Lompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país. Bon vespre, benvinguda. Bon vespre, gràcies. I parlarem de moltes coses, parlarem de literatura, de llibres i d'aquesta figura de Josep Maria Lompart.
També tenim en Joan Roc aquí que... Sempre dus coses escrites en aquestes camisetes. Tu saps el que diuen? No, no me veig. No, però tu quan te comples aquestes coses o te les regalen...
No, me les compro. Aquestes me les compro. I tu saps d'on. A veure, no, jo veig que és alemany, això. Sí. I deu ser... Bairroids. Bairroids. Bairroids. Molt bé. Bé, i avui parlarem d'en Josep Maria John Park. No sé si tenia molta relació amb Alemanya, ell. Que jo sàpiga no gaire. No gaire, no gaire. Maria Antic, bon vespre. Bon vespre.
No dur res. Una M de Maria. Una M de Maria. I en Vialvic no dur res. No, però ha estat a Bairro. Ah, mira, si compta. Si compta pot estar aquí avui. Sí, compta, compta. I d'avui parlarem de llibres, parlarem de literatura i llavors de més coses. T'encantes.
Sí, jo també t'encantàs que sí. Tenim una altra secció que llavors ens espera. I si vols començar ja, un programa que com sempre produeix na Maria Moreno i que tècnicament controla na Maria Oliver.
La nostra convidada d'avui, la nostra Selenita, és doctora en Filologia i Filosofia amb menció internacional per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI, conceptualització i recepció crítica.
També és màster de Llengua i Literatura Catalanes i Màster en Ensenyament de Llengües Estrangeres Adults. A la Universitat de Toulouse es va llicenciar en Filologia i va obtenir una Mitrice sobre narrativa mallorquina contemporània publicada amb el títol Narrativa i turisme a Mallorca 1968-81. A més, és diplomada en traducció i interpretació en francès i italià per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Autora de diversos assatges biogràfic dedicats a Josep Maria Llompart i Aina Moll i Marques, a més de plecs de textos i epistolaris de Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de Borges Moll, ha participat en nombrosos congressos i ha editat volums col·lectius com Escribir entre dues llengües, Escriptores Catalanes i la elecció de la llengua literària.
Recentment ha publicat aquest llibre, mentre en resti, un bridalà Josep Maria Jompar de la Panya, un home polifacètic al servei del país. I a la nostra convidada d'avui li agrada començar amb música d'Stravinsky. Música
Gràcies.
Pilar, Arnau i Segarra, benvinguda de nou. I benvinguda. I començàvem amb aquesta música d'Stravinsky perquè són tries que potser podria haver fet el propi Josep Maria Llompar. Músiques que sabem que sonaven en aquella casa. Sí, són peces musicals, són músiques, són compositors que ni li agradaven molt. Per això he triat aquests. Això escolta en Stravinsky, Wagner i Bach. Avui...
Com va néixer, sempre nosaltres ens pensàvem que tenim davant els nostres convidats, convidades, i pensàvem en ells quan tenien de vuit anys o de nou o vint, i sempre pensàvem com va néixer la vocació per estudiar i per ensenyar llavors literatura.
Ui, això és molt estrany. Jo vaig acabar el batxillerat i el cou, encara soc de l'època del cou. Vostres també. També, sí, crec que... Per edat, no pots anar-hi. Sí, sí, sí. I vaig anar a estudiar traducció a Barcelona. Jo soc de Vinerós, un poble del nord del país valencià. Dialectalment parlem més aviat tortosí, però bé, cada vegada menys i cada vegada més valencià pitjat
però de la meva generació encara parlem tot, sí.
I me'n vaig anar a Barcelona a estudiar traducció perquè m'interessava molt molt la traducció, no el de la interpretació, sinó més el de la traducció. Vaig estudiar traducció i vaig veure que la traducció és una cosa molt difícil, molt difícil. I tenia l'oportunitat d'anar-me a França a estudiar i me'n vaig anar a França a estudiar i treballar. A partir d'aquell moment vaig estar sempre estudiant i treballant. I vaig estudiar a França literatura hispànica, en especialitat catalana, i a més a més vaig fer un màster.
I vaig veure que a França s'estudiava d'una altra manera, bastant diferent del que s'estudiava, del que jo coneixia de la Universitat Autònoma. I d'allí vaig passar a Alemanya, on vaig ser primer becària a la Universitat del Bochum i vaig acabar sent...
sent lectora de català, però vaig començar com a becària, jo fent fotocòpies, però també m'aprofitaven per corregir textos. I feia classes de llengua, sobretot de català i de francès, perquè enseguida me va sortir l'ocasió de fer classes de català per a adults, una espècie de... Fox o Sula, que és una espècie d'escola oficial d'idiomes. I vaig veure que m'agradava això d'ensenyar, m'agradava més que no traduir, perquè traduir, considero que fer una bona traducció és molt, molt difícil.
Va ampliar estudis a les universitats de Trieste, Bochum, Hamburg, bé, el que han comentat, que també va viure a Alemanya. Quina salut, i ha parlat d'això de fer classes de català també, quina salut podríem dir que té ara l'estudi de la llengua i la literatura catalana a Europa, al món? Com està la cosa?
Mira, em sap molt de greu dir-ho i sé que des de l'Institut Ramon Llull i altres persones no ho veuran així al millor, però està baixant molt. Però està baixant en català i està baixant en castellà. A Alemanya, per exemple, l'altre dia vaig estar amb uns professors alemanys i vam dir que està baixant molt tot el que és humanístic en general, però castellà i català està baixant moltíssim. A França també estava...
En aquests moments hi ha un impàs. Hi ha universitats on hi ha molt pocs alumnes, però crec que també ha passat aquí durant algun temps. Ara, en aquests moments, Filologia Catalana ha tingut una nova embranzida aquí a la UIP, però durant anys ha sigut una cosa bastant reduïda. Hi ha onades que no saps molt bé a què es corresponen. Eh...
La seva àrea d'investigació se centra en la literatura catalana contemporània, actualment fa recerca sobre l'escriptura d'autors d'origen internacional a la literatura catalana del segle XXI. En què consisteix aquesta investigació? Perquè, clar, un veu això i diu, a veure, autors d'origen internacional...
Bé, jo m'ho he inventat un poc, això. Ah, que bé. Perquè... No, m'he inventat aquest concepte, aquesta etiqueta, perquè tots necessitem etiquetes, no?, per sistematitzar la literatura. I clar, n'hi ha moltíssimes per Europa i per Estats Units per classificar l'escriptura d'autors nascuts a l'estranger, però que escriuen en la llengua del país d'acollida, en el país de destinació, en el país on viuen.
Hi ha moltíssimes. De fet, la meva tesi utilitzava això, la conceptualització, quins conceptes s'utilitzen, sobretot en l'àmbit francès, alemany i italià, que són els àmbits de recerca meus.
Llavors no hi havia res que em feia el pes i vaig dir, mira, serà literatura d'origen internacional. Què vol dir? Doncs són autors nascuts al Marroc, nascuts a França, a Itàlia, que escriuen en català, que viuen als països catalans i que escriuen en català. Per això d'origen internacional. És que, clar, no pots dir immigrant, perquè una persona... A veure, i el concepte d'immigració, no sé si ara sortim una mica de tot això, però...
És un concepte que s'està utilitzant molt malament. Migrant és una persona en el procés d'immigració, però després ja ha migrat, ja no és un migrant. Després és una persona d'un altre origen, una persona diversa. Però ja no podem parlar de migrants quan ja fa 20 o 30 anys que viuen aquí. Perquè també s'utilitza nouvingut i també nouvingut té una data de caducitat. Totalment. Com li diràs nouvingut?
Un nin que ha nascut aquí. Jo crec que en tot això hi ha molt de racisme i molta racialització. És a dir, les persones que físicament semblen diferents les etiquetem i les altres no tant. Això se'l passa bastant. I fins i tot hi ha aquesta diferenciació entre migrants i migrants i llavors
expatriats, no? Aquests són els rics. Això són els rics. Abans dèiem nous residents de tots aquests alemanys, per exemple, que n'he conegut molts, que em sap greu dir-ho perquè és un poc així masclista. La dona i els nins viuen aquí i l'home treballa allà. Treballa allà 3-4 dies, té un cabinet mèdic o el que sigui, treballa 3-4 dies i la resta del temps viu aquí.
I llavors paga els impostos allà perquè allà li desgrava l'aire que respira. Aquí no, però la família viu aquí. Llavors aquests que són? Sí, sí, sí. Quina etiqueta li posem? Quin concepte, no? És complicat.
L'editorial Quid Procuo ha publicat recentment aquest llibre que dèiem a Mentre en resti, un bri de l'à. Com va néixer, Pilar Nau, aquest interès per Josep Maria Jompar de la Panya? Com va néixer? Va néixer justament a Alemanya, és curiós, no?
Jo, primer vaig ser becària, etcètera, i després, un moment donat, era lectora de català. I una de les tasques que em van oferir, si la volia fer voluntàriament, i em vaig dir que sí, evidentment, era muntar una biblioteca de literatura catalana. No només contemporània, sinó literatura catalana en general. Tenia un pressupost i ho havia de fer.
I llavors vaig començar a mirar què és el que hi havia en català, clar, què és el que hi ha per veure quines mancances hi ha i quines revistes hi ha. I en això vaig veure els papers dels armadans. I dic, ai, mira, els papers dels armadans de Mallorca. I vaig començar a fullejar-los i vaig veure que un tal senyor Llompart signava moltes traduccions al català, molts articles...
moltes ressenyes i em vaig començar a interessar per ell i anys més tard vaig publicar un buidatge dels sis anys que ell va treballar a Paperes dels Armadans de tots els seus articles, ressenyes, poesies, que va publicar poemes en català, ell va publicar alguns o traduïts.
I clar, ara pensar en Joan Part de la Panya i Camilo José Cela, com va ser aquesta relació? Tenia molt bona relació, perquè en Joan Part era una persona, jo crec que era molt tolerant i sabia, a lo millor, no sé, sabia dur-lo bastant bé, perquè Cela tenia un caràcter especial, era un senyor molt egocèntric, molt...
que es considerava el que es considerava. Però va fer en una època donada, del 56 al 61, que va treballar en Joan Part a Papeles. Jo crec que van ser molt bons amics i va ser una amistat que va continuar, perquè ell va començar com a secretari...
i en el parc però va acabar sent sostirector o sigui, quan se'n va anar en Caballero Bonalt i feia la feina de sostirector i crec que també la de secretari de fet ho feien tot era una una publicació mensual feta des de Mallorca amb una voluntat internacional se venia sobretot a fora
I gràcies a això, en Llopar va poder conèixer, sobretot per escrit, molts escriptors espanyols i també llatinoamericans, perquè ell mantenia correspondència amb tots ells. Això li va donar aquesta possibilitat de conèixer gent. Evidentment, això li va anar molt bé. Que si no, no els hagués conegut. O no hagués conegut en Joan Miró en aquella època o altres.
Tothom, bé, jo dic tothom, i no sé si també els més joves, ha sentit l'expressió aquesta de ser de la saba, no? Com sinònim de ser catalanista. Jo dic, des d'aquí jo crec que sí que l'han sentida, no?
que jo mai he sabut molt bé de on venia això de la seva, no? Jo tampoc. No és l'origen, no? Ho he cercat i... Què diu, etimològicament? Segons diuen, a lo millor té que veure, segons diuen, que els de Barcelona consideraven pajarros, per exemple, els de Sabadell, i diuen que per això hi ha un escut, l'escut de Sabadell, que són aquests escuts fets, no sé en quin criteri, que hi ha una seva.
Sí, perquè ceba d'ell. Ceba d'ell, sí, sí, idò per l'oblid. Funciona així, eh? Sí, sí. I llavors diuen, no, però és que són aquests mateixos, que són aquí a Mallorca, també tenim escoles. Sencelles. Sencelles, també. Sí, que són les sencelles, unes celles de muntar, que vas. Sí, sí. Idò, no, no, i llavors ja vaig deixar, crec que anem un pot despistats amb això.
I també deien que era de la saba perquè era que les capes de saba, que te vas llevant les capes de saba, però tu encara continues amb els teus ideals, amb la teva defensa, en aquest cas, de ser molt catalanista, estimar la llengua i la cultura d'aquest país. És com aquells que et diuen, és que tu ets molt mallorquí. I tu penses, això ets mallorquí o no et mallorquí? Això ha de ser molt, eh?
Dic tot això perquè, clar, ara mos feim un poc s'idea, ser de la seva a la postguerra i al llarg de la dictadura i venint d'una família militar, no de què ser fàcil, però en jo en part.
Bé, Lompar va experimentar un procés en la seva vida, una evolució. Evidentment, ell venia d'una família franquista, militars, per part del pare i de mare, el pare militar, i per part de la mare venien de la Guàrdia Civil. L'havia tingut fins i tot, crec, un besavi, que havia sigut, tenint coronels, no? Oblido'm. Bé.
El cas és que sí, bé, i quan va esclatar la guerra, ell era amic dels fills del marquès de Zalles. Per exemple, o sigui, ja, això ja definís moltes personatges. Però després, això va ser sobretot abans de la guerra, això va ser quan hagués hagut d'anar a un institut públic i els pares no volien que anés perquè es podia contagiar de les idees republicanes, llavors anava a una acadèmia.
Però més tard va conèixer Miquel Lodrà, a l'Institut Ramon Llull, i Miquel Lodrà, que és una persona bastant animàtica, perquè no aconseguim tenir molta informació sobre ell. Miquel Lodrà era fill d'un ferroviari, no sé si catalanista o no, però el fet és que aquell senyor tenia una bona biblioteca. I si tens una bona biblioteca, els fills veuen que els pares han llegit, doncs els fills també llegeixen. I Miquel Lodrà era una persona molt espavilada i molt empàtica, molt simpàtica, i va veure que
en en Lompar, en Josep Maria, li agradava llegir i li deixava llibres al seu pare. A banda d'això, va dir, bueno, ell va començar llegint català anant a l'institut i estava ben prohibit llegint català en aquella època. I després també, com que tots dos, Miquel Lodra i Lompar, van estudiar dret
Com a alumnes lliures, perquè econòmicament no s'ho podien permetre, la família de Llompar s'hi va arruïnar dues vegades, fortament. Estudiaven junts i també sortint junts anaven a les tertúlies de Can Colom, per exemple, on va conèixer molta gent, va conèixer Francesc de Bòs i Moll, va conèixer moltes altres persones d'aquella època.
Digues, digues, Joan, polies fer una segona. No, has inventat Marqués de Falles? A tu t'agrada, Marqués de Falles? No, no. Seria el factor comú, podríem dir, perquè la relació entra en... jo crec... En Llompart. En Llompart. I en Villalonga, quines?
perquè clar, tots dos van conèixer-me que és bé a veure, Villalonga era molt més major sí, però vaja no, sí, però vaja però jo crec que una una relació de respecte
vull dir, en un text, en una entrevista, que crec que la cito, però almenys la he llegit, crec que ho cito, allò en part deia estimàvem i odiàvem en Villalonga, no?, els escriptors de la generació del 50, com allò en part els poetes d'aquella època, perquè, clar, l'admiraven pel que significava com a escriptor, però també, diguem-ne, el seu posicionament ideològic durant la Guerra Civil no va ser molt...
Sí, però va ser un referent literari per a autors més joves que Lompar, no sé, en Guillem Frontera. Exactament, estava pensant també en Guillem Frontera, exactament, sí. Però clar, tothom ha de pensar que Lompar no va escriure mai novel·la. Lompar va escriure assaig literari, va sistematitzar la nostra literatura, va fer molta feina així, però no va escriure novel·la com en Guillem Frontera o en Baltasar Porcel, que també tenia una bona relació amb en Villalonca.
La nostra segona selecció musical ve de Wagner i de Lólanda Serrat.
Això és el Crepuscle en 100 estals, avui conversàvem amb Pilar, Arnau i Sagarra i conversàvem precisament sobre un home molt important, Josep Maria Llompart, per la seva faceta aquí, parlàvem de la seva feina dins el món, no de la ficció sinó de l'assaig,
la narrativa de les Illes Balears o les memòries i confessions d'un adolescent de Casa Bona. Com podríem relacionar-lo amb ell, amb aquelles germanes Cèlia i en Carna Vinyes, sobretot en Carna, amb qui es va casar?
En Carna crec que va ser la segona persona que el va influir molt. Se van conèixer quan tots dos preparaven... Bé, tots dos eren un poc fluixos en matemàtica, sobretot d'any en part, i anaven a unes classes de repàs i ells se van conèixer. I, clar, en Carna venia d'un món totalment diferent del d'any en part. En Carna venia de família catalanista, culta, catalana, catalanista i culta, no?
amb un pare que havia estat depurat, que havia sigut catedràtic de pedagogia. I, clar, li va obrir un altre món. També va conèixer Nassàlia Viñas, que va passar que Nassàlia en un moment donat va aprovar les oposicions i se'n va anar a Almeria. I, clar, la relació potser no va ser la mateixa que amb l'Encarna.
Finalment va casar-se amb en Carna, i en Carna va ser... I les dones que són aquí ho entendran perfectament, potser els homes no ho entendreu tant. Però en Lompar va ser qui va ser gràcies a en Carna, també. Perquè, entre altres coses, Lompar arribava a casa, i això és una cosa que Antònia Arbona m'ho critica, vull dematisar. Lompar arribava a casa, tenia la taula parada i la gelera plena. I això és molt important per a un ser humà.
Si tu... I per un ser humà creatiu, també. Vull dir, jo crearé... Tu no t'has encarregat de res, doncs ja pots fer feina als matins de funcionari, això ara va ser intel·lectual, pot ser un gran intel·lectual, perquè no t'has preocupat de res. I això ho va poder fer ell, en part, perquè l'Encarna, que era una dona molt culta, se va encarregar tota la... no sé, tota la part domèstica, perquè...
tres dècades com a director literari de l'editorial Moll, d'hagués, per tant, Joan Parc, tot un referent per a tota una llarga generació d'escriptors, d'alguna forma. Sí, per a molts escriptors, per això mateix Joan Parc va escriure més d'un centena de pròlegs. Jo no sé si és una història d'aquestes...
que se conta, però jo l'he sentida, que va arribar a un punt que va dir, no m'encarregueu més pròlegs perquè ja no vull escriure més pròlegs. Sí, sí, una fotografia. Bé, hi ha diverses fotografies i diversos moments d'aquest cartell. En Llampar havia fet tants pròlegs, li treia tant de temps escriure pròlegs,
Perquè no només escrivia pròlegs a obres que se publicaven a l'editorial Moll, sinó també a altres editorials. Que va arribar un moment que va escriure un cartell, no faig més pròlegs. Va afegir ni presentacions ni altres herbes. I va anar afegint coses, no? Així tot, jo vaig trobar una carta manuscrita d'en Llom Parc, enviada a Pau Faner, novel·lista menorquí,
I en aquesta carta li deia a Pau, no faig més pròlegs, ja he posat un cartell, ell mateix ho diu en aquesta carta, jo he posat un cartell, però d'aquest pròlegs
no me'n vull passar, aquest l'he de fer. Però tu has de dir a tothom que jo ja te l'havia acceptat, ja el tenim aparaulat aquest pròleg, abans de posar el cartell. Cosa que no era bé, era mentida. Bé, va escriure aquest i em va escriure alguns més. De fet, allò en part va morir escrivint un pròleg. Vull dir, damunt de la taula va quedar començat un pròleg a un poemari d'Antoni Arbona. Això també és curiós. Quan los censurí morí escrivint un epitafi.
Si hi ha el seu, no? No, va veure... Diguem-ne que no va morir damunt la taula, però que m'entens que l'últim que va fer va ser això, va ser deixar damunt la taula un manuscrit que estava escrivint el programa. I també se diu que, com ell personalment, era molt generós. Vull dir que va participar en moltes presentacions de llibres, molt d'actes, de tota... Enlloc, en part, no sabia dir que no. No sabia dir que no. De fet...
Damià Pons ho diu sempre que ell on part, igual se n'anava a una reunió de la secció filològica de la qual era membre de l'Institut d'Estudis Catalans, com tornava i se n'anava a Campanet a presentar o a llegir uns poemes davant els poetes locals.
Vols recordar a John Part com una figura cívica, admirada, per damunt de bregues partidistes, però no sé qui... Obra poètica, per exemple, de John Part. Valorant prou la seva obra poètica, la seva...
seva figura com a autor, o mos hem quedat amb els personatges de... A més, que a vegades també se veuen vídeos, no? D'ella, una manifestació... Sí, la famosa català. La famosa, no? De català català, no? I moltes altres... Moltes altres...
signatures seves, manifests i coses, i mos quedàvem a lo millor amb aquesta persona, aquesta figura cívica, i oblidàvem aquesta passeta més artística, creativa. Aquí a Mallorca se'l coneix sobretot com a autor de grans discursos, una oratòria fenomenal, una dicció fantàstica, un senyor que sabia parlar en públic, llegia moltes vegades, però sabia, no?,
i clar sobretot als anys 70 i 80 va participar en moltíssimes activitats ja en els darrers anys de la dictadura i la primera transició democràtica va participar en tots els moviments d'esquerra no dic partits perquè no sé si ho érem però tots els grepuscles d'esquerres que hi havia més o manco autonomistes més o mancos sobiranistes com li vulguis dir i va participar en tots eh...
Clar, això fa que se'l conegui sobretot per aquesta tasca cívica. Va ser un soci fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i president de l'ELC. Va ser no soci fundador, però sí president de l'Obre Cultural Balear. I clar, se'l coneix per tot això, era un home molt dinàmic, feia molta feina.
Jo crec que no se l'han llegit prou. Ara, actualment, tinc l'impression que sí. Enguany tinc l'impression que se l'estan llegint més que l'any 2018, sincerament. Veig que s'estan fent molts d'actes poètics. També hem dit una cosa, entre naltros, un acte poètic no és gaire polític.
I és bastant econòmic. Sí. Perquè a molta gent li agrada recitar en públic i tu crides a 3, 4, 5 persones que vingui a recitar poemes de llompar i poemes propis, si són poetes i si no només poemes de llompar. I se fa un acte fàcilment. Això també s'ha de tenir en compte que en aquell moment s'estan fent molts de recitals per això. Sí.
I per això mateix crec que aquesta vegada, el 2025, falta una mica més de la seva part política. L'altre dia vaig proposar a Miquel Rosselló, de les fundacions, si no li semblava bé muntar una taula rodona sobre el part més polític, però des de la perspectiva del 2025. 50 anys més tard, com ho veiem.
És possible que organitzis alguna cosa així. Que bé, que bé. Perquè parlem d'aquí i a Catalunya, al País Valencià. És poc conegut. Al País Valencià, molt poc. De fet, pràcticament jo no sé si s'ha fet cap acte al País Valencià. Si n'ha fet algun, se m'ha passat. A Catalunya se'n fan, són sobretot poetes,
de Catalunya o poetes mallorquins que viuen a Catalunya que fan un recital poètic amb una introducció a l'obra del Llompat però s'estan fent ara no estan coneguts A Mallorca no feim molt de cas a la gent de la cultura més els hotelers o els tenistes però és veritat que quan arriben els
els aniversaris, els centenaris, sí que les autoritats organitzen anys, congressos, exposicions, d'autors els que sovint no han llegit, no han llegit mai o gairebé mai. Com va aquest any John Park? Perquè ara començàvem a parlar, perquè clar, el 2018 ja hi va haver un any John Park,
Bé, l'any 2018 va ser bastant diferent. L'any 2018 va ser Jaume Mateu, en aquells moments el president de l'Obre Cultural, i ell i Naceli Arriba em van proposar si podia encarregar-me, jo mateixa,
una mica de... no tant d'impulsar, sinó de gestionar, d'organitzar els actes que anessin sortint d'agendar-los. Però jo vaig veure que, sense pressupost, això era molt difícil i l'únic que podies fer era arribar a les bases, arribar a les associacions, als casals. I m'hi vaig posar a fer aquesta feina voluntàriament i l'any 2018 va ser un any en què allò en part va ser poc institucional. Sí.
Vull dir, se van fer moltes activitats, no sé, mira, a molts instituts, sense tenir un material específic, ara hi ha material específic. Va arribar a molts instituts, se van fer a moltes delegacions a l'obra cultural, se van fer activitats, se van fer taules redones, conferències, xerrades, se va fer molta cosa. Se va publicar, això jo n'estic molt contenta, l'obra poètica completa, la poesia completa, que es diu, el Gall Editor,
Pau Badell va aprofitar també per fer un parell de publicacions de Llompart, per exemple, se va tornar a editar un llibre que jo crec que serveix com a introducció a Llompart,
que és vocabulari privat, que s'havia publicat abans a columna, feia uns 20 anys. De fet, l'any que ell va morir, el 93 se va publicar, ell no el va poder veure ja publicat. I se va publicar el 2018 una altra vegada, jo vaig fer un epíleg, no sé si el pròleg és el mateix, però jo vaig fer un epíleg, i bueno, se va tornar a fer.
Ara enguany és diferent, perquè enguany és un any més institucional. És a dir, entre altres coses, hi ha més pressupost. O hi ha pressupost. Poc o molt, però n'hi ha. Per tant, per exemple, s'han fet altres tipus d'activitats. S'han fet... S'ha fet un material per l'ensenyament al batxillerat. Per exemple, l'any 2018 vam fer un còmic. Margarida Vinci i jo vam fer un petit còmic sobre un llampar que ens va agradar molt.
i que l'Ajuntament sembla que no vol reeditar. A veure, jo ja els cediria els drets, m'és igual cobrar, perquè el primer és que se reedités, però crec que la cosa no va per aquí. I sí que s'han fet algunes activitats, o en aquells moments, a partir del mes d'octubre s'estan fent moltes coses.
Però, clar, ja tenim un concentrat ara. Això vol dir que hi ha actes en els que hi ha poca gent perquè hi ha massa actes. Aquesta setmana crec que... Ahir hi va haver un d'important a Lluc Major, un recital poètic dels poetes de Lluc Major, un altre al Cercle d'Economia, demà n'hi ha un altre, no me'n recordo on, vull dir...
Clar, ara estem concentrant tots perquè ara volem pujar tots al tren. Quina llàstima que no haguéssim pogut començar el mes de febrer, no? I així amb una miqueta més de temps. Però bé, escolta, el que se fa en debat, no? En fi...
Quins són els projectes de Pilar Nau? Tenen a veure... No sé si he fet una pregunta molt àmplia, però vull dir, dona, en Joan Parc, dona per seguir investigant o per fer alguna reedició o alguna cosa... Mira, jo t'he confès que amb aquesta biografia de 333 pàgines,
Jo també vaig fer un alè. Perquè era com una espècie de deute, deute moral. No sé amb qui, però és un deute. Perquè jo l'any 2011 vaig fer una primera biografia molt petitona. Exactament, d'encarreg. Sí.
Els il·lustres, no? Sí, exactament, perquè havien fet fil il·lustre, exactament. I jo aquesta biografia, crec que havia de tenir 58 pàgines, jo em vaig fer 70, m'ho van publicar igual. Jo és que clar, a mi d'un 58, però bé. I ara era allò que tenia tant de material. Clar.
S'ha pogut aprofitar ara. I la veritat és que ja fa 4 o 5 anys que volia fer-ho, però finalment vaig dir que ha de sortir ja. I bé, ja ha sortit ara. No sé si faré per ara alguna cosa. Acabo de fer un altre projecte que és sobre guerra civil i literatura a les Illes Balears.
Això sí que... Bé, ja veurem. No sé quan sortirà, perquè he fet 150 pàgines i voldria arribar a 300. No sé si sortirà enguany. No, enguany no sortirà. O el 2026, 2027, no ho sé. Perquè jo no sóc escriptora, jo sóc investigadora i vaig escrivint i vaig fent. I jo faig perquè trobo que s'ha de fer. No sé com dir-te. I...
A veure, m'acosta, per exemple, dedicar llibres, o m'acosta venir a entrevistes, perquè jo faig la feina amb el despatx tancada. Però està bé, està bé conèixer tota aquesta feina que es fa, tota aquesta tasca, i acabem la conversa sempre amb una pregunta que feim. Nosaltres sempre demanam als nostres convidats
un consell, podríem dir, una recomanació per als nostres agents per viure millor. Què els hi podríem dir? No consumir tant, baixar el nivell de consum, sobretot de coses que són irrellevants, llegir més...
i sobretot escoltar més els altres, no només parlar, sinó també escoltar, escoltar les altres persones i tenir poc d'empatia també per persones que estan arribant aquí a les illes en situacions molt vulnerables i que estan molt malament. Jo estic fent classes ara a pares, bé, són mares, a mares d'emigrants que han arribat fa poc i hi ha situacions molt complicades i crec que no en som conscients de tot això.
Bons consells per als nostres agents i també un bon consell pot ser escoltar les variacions Goldberg, que aquí Bach sona bastant en aquest programa i aquestes variacions també ens les han demanades més d'una vegada. I deu moltes gràcies per haver vingut, Pilar. Gràcies a vosaltres pel vostre interès. I vos deixem amb aquesta música de Bach i tornant tot d'una...
M'apres que és en Joan, que té uns cometes que ens vol explicar aquí. ... ... ...
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Cometes en Joan Roca. Mira, mireu, avui convertirem Mallorca en un escenari d'òpera. Vaja, òperes que tenen a veure amb Mallorca. Què dius? Sí, n'hi ha, n'hi ha. Mira, jo, així pensant, pensant una estona, deu.
No crec que tinguin temps de... Deixaré qualsevol una per un altre dia, però deu. Deu òperes que tenen a veure Mallorca. Comencem amb una. Molt coneguda. De fet, la vam poder veure a Palma, fa unes setmanes. Tosca, de gran Giacomo Puccini. Tosca, que és una cantant. És un típic personatge femení puxiniè. De Tosca. Una cantant de caràcter. De Flòria Tosca.
I se preguntes, quina relació podria tenir Tosca en Sol Tomasseta? Vem, sentim Visidarte. Visidarte Visidarte Visidarte Visidarte Visidarte Visidarte
Fins demà!
Quina relació pot tenir la Tosca amb Sol Tomasseta? Tinc gran voltes. Sol Tomasseta fugi del dimoni i Tosca fugi d'escàrpia. Però no és això, és més subtil. Tu saps que Tosca està ambientada a Roma l'any 1800. Un dies de juny de 1800.
Clar, Roma havia, diguem-ne, estat una república, perquè Napoleó havia enderrocat el règim absolutista del papa, de Pius Sisa. Ha recuperat Espoda.
I ja no és una república, de fet, hi ha una repressió de liberals. El tema és que en Pius VI va ser un papa que va ser ben amic d'Antoni Des Puig i de Meto. Ah, clar. Que va ser allà i va ser quan? Va ser un home important d'intervaticà.
podien fer-se pròmetre fàcil que en Puccini, en Toni Despuccini, no, no és això tampoc. Quan en Toni Despuig, a banda de ser cardenal, perquè va ser anomenat cardenal per Pius VII, el següent, va ser a Roma d'estrada, de vivències, i va conèixer en Pius VI, va ser quan va canonitzar la sort Tomà VII.
per tant, sí, la Roma de Tosca és la Roma on Sorta Massata va ser canonitzada per tant, primera òpera que pot tenir a veure Mallorca, Tosca Sorta Massata la segona, és una òpera també molt coneguda de gran repertori és una òpera de Verdi, perdona Biel
Perdona, perdona. És una òpera de Verdi, no. És un monument operístic de Verdi. Això no pot ser mai, però... T'ho vull recordar que Wagner no feia òperes. Verdi sí. Aleshores, una òpera, jo crec que és musicalment la millor òpera de Verdi i una de les 5 milions d'Òperes del segle XIX, per mi. Com a història és una xorrada. És el trobador.
I això és una xerrada, com això és un esplau conegut. És una òpia que té una protagonista principal, a pesar que la principal és el trobador, se suposa, i no l'honora, la seva estimada. Però no, per mi la principal protagonista és la gitana Azucena. I direu, quina relació pot haver-hi entre la gitana Azucena i Mallorca? La paca? No, la paca no. Ara sentim un fragment d'aquesta òpia i us conto quina relació hi ha entre el trobador i Mallorca. N'hi ha, eh?
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Azucena, la gitana, que no és la paca. I tant, mira, tu saps que El trobador, que està basada en una obra teatral que es posa de romanticisme més que es posa espanyol, l'Antonio García Gutiérrez, que va s'estrenar de Madrid el 1836, en plena guerra carolina, aquesta història està a mitjana i compta una guerra també civil. Podria ser una metàfora de la...
La qüestió és que està ambientada just després de la mort de Martí Lomar, a la Corna d'Aragó, quan la Corna d'Aragó queda orfe de rei, allà es fa molts compromis de casp, que permet la arribada a la Corna d'Aragó d'Estrastàmera, a la persona de Jaume d'en Taquera.
Jaume I. Perdó, Ferran. Ferran I. Clar, aquest compromís de casp no va ser tan fàcil com se nos diu. No tothom estava d'acord. I, de fet, hi havia un infant de la Cona d'Aragó, en Jaume d'Urgell, que s'hi oposava. I, de fet, s'atreveu desfàpera de veure amb això. El trobador és un partidari de...
l'infant d'Urgell i en canvi els delentots són partidaris de Sant Aquelles tu saps que Jaume d'Urgell era avantpassat de sa casa de Mallorca ni més ni menys que era net per part materna d'Elisabet de Mallorca
Fia de Jama III de Mallorca. Descendent idot de... De Jama III de Mallorca. Per tant, Jama d'Urgell, aquell pretendent de la Cono Dragó, que va suposant la petita guerra civil... Era la connexió i llenca. Era connexió i llenca.
Més connexions. Mem, turisme. Bé, no és un turista, és un visitant. És un visitant, és un... Andrew Lloyd Webber. Sí. Un il·lustre visitant de Mallorca, en residència a D.A. Primer va viure a la residència, el matí en residència pròpia a D.A.
I ara ja no en té, no? Crec que la va vendre. Crec que ja no és. Però va ser petjada, indeleble, ha quedat per ser permès a la serra de Tremontana. Vull dir perquè André Llobrever és autor de molt de musicals d'èxit. Entre ells, El fantasma de l'òpera.
podríem dir que és el seu títol més reconeixible. Sí. En aquella òpera, el Fantasma de l'Òpera, en aquell musical, el Fantasma de l'Òpera, d'Andre Llobeber, resident de Mallorca durant molts anys, hi ha algunes referències operístiques interessants. I el més important és el Faust. El Faust de Gunot. Dins el tema argumental del Fantasma de l'Òpera, hi ha una referència en el Faust de Gunot. Què sentim? El Faust de Gunot.
Fins demà!
Fèter la fami d'or, les rois s'est peu près confondus, Aux prisons près de Sécu, dont c'est une grande folle, Autour les envies d'Estailles, Autour les envies d'Estailles.
Gran ària de baix. Aquesta, Mephistòtil. Mephistòtil. Faust de Gunot té alguna cosa a veure amb això de veure s'ànima de diable. Els mallorquins l'han venuda, s'ànima de diable. Els mallorquins som éssers miserables. De fet, i ho diu mallorquí. No, mem, hem de dir una cosa. Hem de deixar que és titular. Que si els mallorquins tinguessin dignitat ja no existiríem. Com a poble. Això s'ha de dir.
No existiria. Bé, bé, bé, però si hem sobreviscut és perquè no tenim dignitat. Bé, idòi, Mephistòtil, Baixos. La cosa va de Baixos i de Mephistòtil. Quin és el cantant d'òpera més famós que ha hagut mai a Mallorca?
Un que té un carrer. Sí, un carrer. Efectivament, en Francesc, Mateu. Mateu. Mateu. Mateu, en s'enrevés. Sí. Era un baix. Era baix. Tu saps que la primera òpera on va intervenir Francesc Mateu com a baix va ser el principal de Palma el 27 de novembre, per tant, ja farà uns anys, de 1869, per la sèrie democràtic,
i en el principal de Palma en aquells moments el teatre principal de Palma ja era el teatre principal de Palma perquè va ser detingut no, no, no està més en una col·lecció quan se va crear era el teatre de la princesa i després de cremar-se i ser reobert va ser el teatre del príncipe la princesa, la xata el príncipe, el que seria el fons 12 més tard i després durant 16 anys va ser el teatre principal
Bé, i llavors va debutar, com a cantant Francesc Oetam, una Linda de Chamonix, una opera de Gaetano de Nizzetti. Sentirem un fragment, aquest Ai, tardai, tropo, en Joan Sutherland, sempre anomenada L'Estupenda. L'Estupenda
el nostre favorito colgretto, io non trovai il via del letto, Carlo. E chissà mai quant'è il mio brasso offerto
Linda, deixem un nits. He dit que és principal, a banda de la principal, de la princesa i príncep, i que a mi se va cremar, se va pegar foc. Se va pegar foc, efectivament. La nit de l'11 al 12 de juny de 1958, quan era el teatro de la princesa, se va pegar foc.
I se va pegar foc junt després d'una representació d'una obra que ja en sa seva versió teatral és maleïda. I en sa seva versió pedística també. És Macbeth. És Macbeth de Verdi. Mira per on. Sentim aquell cor de les bruixes tan meravellós d'estraciacte d'aquesta òpera Immortal. Macbeth de Verdi.
Bona nit!
Ara que va pels futboleros. Un triangle. Òpera, futbol i Mallorca. Quina òpera podem vincular Mallorca i el futbol? Futbol, Mallorca...
Mira, Vedat Moriqui no és precisament un creador de velles sinfonies futbolístiques. No. Però l'estimam igual. Vincenzo Bellini té una òpera de repertori que és Il Pirata. Vedat Moriqui és el pirata de Mallorca
I el piratà. Està afilat, molt prim, això. Molt prim, però jo crec que resulta. Sentim un fragment de la sinfonia inicial d'aquesta òpera, no molt habitual en el repertori, però que jo crec que val molt la pena, d'un dels grans compositors del belcantisme, Vincenzo Bellini.
Aquest manatge que aquesta cosa fos una guitarra és molt de línia, això. Mem, una altra relació interessant. Wagner, ara ve Wagner. Wagner, que no feia òperes. Wagner, Mallorca, òpera...
Quin és un dels grans problems que tenim a Mallorca avui en dia? Desenvivenda. Mercat immobiliari. Impossible. Fins i tot un déu a Mallorca tendria problemes per trobar casa. Fins i tot. Que, efectivament, és el que li passa. Voten. Voten. A l'Odelrin descobrim que s'ha de hipotecar per poder tenir el Valhalla. I té dificultats per poder contentar els gegantons aquells que... En fi, se'n deuta. Per tant, mercat immobiliari
Mallorca, òpera, Wagner, Loderring. Sentim el final de Loderring quan finalment, a pesar de tot, Wagner aconsegueix que Botan i els seus se puguin traslladar a viure en aquesta casa que tant els ha costat pagar.
Ens votam votant. Mem, abans, crec que va ser dimarts, fa dos dies, vam demanar per favor a uns programadors que programin la ciutat morta. I jo demanaria per favor a uns programadors que reprogramin, reposin l'Arxiduc. L'Arxiduc, una magnífica ópera d'emparera fons. Sí, sí.
que té l'obra de l'Arxiduc i la Caterina Humà i tot aquest món com a tema. És una òpera magnífica musicalment i molt interessant a nivell documental. Un personatge controvertit, l'Arxiduc El Salvador, i amb molt de foscors, la seva biografia. Una d'aquestes foscors té un personatge que era Vladislav Viborni, un dels seus amants, podríem dir. I en aquesta òpera hi ha un passatge que està dedicat a aquest Vladislav Viborni,
Què sentirem? Idò, si pot semblar que vam així amb música. Sí, no hi ha més temps. Crec que queden un minut. Dos minuts, vinga, sentirem un altre, sentirem un altre.
turisme hotels hotels, òpera, Mallorca hotelo no, no són capaç d'això però un dels hotels més emblematis de Mallorca és Salabella hotel, hotel, lutze distinció Richard Strauss una gran òpera, Salabella amb això sí que podem acabar Salabella
Gràcies Maria, gràcies Vial, gràcies Joan i tornem demà en el crepúscle en 100 estals. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!