S'acumula i es va convertint en odi Abans fes el que fes, volia el podi Petiqui-peti, fent un poti-poti O adornant-ho de confeti Pa, torró i herbes
Bon vespre. També hagués pogut dir historiador, forner i corredor. Però ara veurem per què. Bé, comencem per el començament. Vos saluda en Joan Roca, nom de l'equip del Crepuscles en Estels. Avui em toca a mi posar-me davant el micròfon d'aquest programa d'avui dijous, de 9 de febrer. És programa 3.595 de la nostra vida conjunta.
i d'aquesta vida a una mediterrània és 3.597. Jo ja robava dos programes en els que tocava. 2.186 és la nostra vida a una mediterrània. He fet referència a això de pa, torró i herbes, perquè avui tenim una serenitat molt especial, tenim el Lluc Monà Calafat,
que ara l'entrevistarem, i veurem que és un forner, també és historiador, també és corredor, no us dirà de què, i corredor de fons o de forns? No, corredor amateur. Corredor, corredor amateur. I bé, llavors tenen aquesta secció, corresponent de cada diaus, d'Escometes.
Bé, res, aquest programa, com sempre, està produït per la Maria Moreno i en el control tècnic tenim la Maria Oliver. Bon vespre, Biel. Bon vespre. Bon vespre, Maria. Bon vespre. Som-hi, doncs.
La nostra serenitat d'avui, en Lluc Monaca de Fat, que viu i sempre ha estat allà, diu l'Esplat Donatesa, se presenta a xarxes socials com a historiador, forner,
i corredor. En el seu obrador, que és un petit obrador, treballa farines mallorquines i blats antics. No ven com en font els altres de moment, en el públic en general, sinó que treballa sota comanda. I també s'ha de fer tallers dedicats al torró i a les herbes.
En Lluc Monà Calafat ha triat una música avui per nosaltres, i la primera d'elles és d'un grup, m'ha dit que és un grup recent, que s'anomenà Fetus, i és una cançó que es titula El rebomboli del pa.
Jo li vull demanar una cosa, per començar. En nom d'espa s'han fet revolucions. Sí, sí, totes. I totes està mesclat. El pa és la fringa. Sí, però també parlar de pa és parlar de... del contrari a les revolucions. El pa nostre de cada dia no convida a fer revolucions, precisament. Bé, sentim fetus.
Fins demà!
Abans de ni els 780.
Mem, Lluc, solen començar les nostres entrevistes, demanar-te's entrevistat, si quan dur a terme la seva feina, la seva pràctica habitual, en el teu cas seria fer de forner, tot que també podria ser més indicat per córrer, historiador que ets, te'n dediques a l'investigació o no, ets consumidor d'història, com ho fas?
Bueno, soc consumidor de la història, m'agrada la història en general, però... l'he deixat un poc d'apartada per... d'un debat, el meu projecte. El món dels fons és la farina, ara mateix. I quan tens en els fons, sents música? Sí, sí, sempre. És compatible. O la ràdio o música. És compatible la suporta d'avançar pregaments de ràdio aquestes, ràdios nocturnes, que són tant... Bueno, més de matí, perquè jo faig feina de matí, perquè dormi sagrat.
de mitjana. No, m'aixeca als 5 des de matí, el meu horari, com a 3, 3, 3, 4 i mitja. I com que a casa tenim energia solar, profit.
Digues. Com que tenim a casa energia solar ara mateix, aprofits hores, punts de sol per enfornar i després sobre baix i ja repartesc. Bé, jo tenia associada l'idea d'encara mentirar més. Si t'aixeques a les 4 i mitja 5, no és molt prest. Es fornés a vegades. No, no, no. De fet, he fet feina per altres d'horari no torn, no torn, de les deudes de matí fins que cagues.
I quina va ser la teva primera vocació? Ser de fornega o ser historiador? Ah, no, historiador primer, sí, sí. Historiador. Sí, sí. Però també m'he dedicat en un món del llaure, voluntariat i el típic de l'estiu, fer monitor. I quin període de l'història t'interessa més? Des del segle XVIII fins a l'actualitat. Contemporani. Sí, contemporani, sí.
Molt bé, i la pregunta que et volia fer també és si tens antecedents familiars dins del món de... No, no, no, sóc el primer forner, diguem, de la família, encara que per a dinar sí que feia pa, però... I com te va pegar la corolla per això?
no sé, perquè sempre m'ha agradat i també trob que és un patrimoni que no s'ha de perdre i, per de Gràcia, ja cada cop em queda manco. Quina? Suposo que la clau d'un bon pa és la farina. La farina, els temps i també tenir un bon llevat, un bon llevat natural, o massa mare, que diuen. Sí, perquè jo suposo que com a consumidors, tots són consumidors de pa, imagina, no ho sé, Maria, Biel, vosaltres consumiu pa? Sí, sí. Habitualment. Sí, habitualment, sí. Avui en dia...
Suposo que el 90% dels pans que poden trobar a qualsevol banda no és precisament d'un bon pa. No, no, si mires l'ingredient de pa i veus que té més d'altres ingredients, ve en compte.
Sí, perquè dir pa és dir cultura, més que... No sé si és tant alimentació com cultura. Sí. Perquè a mi me passa que... Va amb connexió. Sí, me passa miques de matins quan vaig a comprar... Jo no dic mai, vaig a comprar pa. Vaig a comprar spa. Sí. Però si cada dia hi ha d'haver un pa. És una forma de començar el dia.
Jo, si m'ho permets, és que ha comentat una cosa que jo vaig molt darrer que qualsevol m'ho expliqui. Això de samar sa mare. M'ho podries explicar? Manca és això de samar sa mare, perquè ara s'ha parlat com a molt de moda. Funciona, també és tema. No té secret. Aigua i farina hi tens. Primer comences 50 grams de farina, 50 grams d'aigua, ho mescles, després ho deixes a temperatura ambient, tens un potet,
L'11 demà, un altre pic mateix procés, aigua, farina o mescles, un altre dia era igual i al cap de 3 o 4 dies de fer el mateix procés, allò ho fermenta i ja ho tens de per vida.
I el que fas, diguéssim, és que fas llevats que circulen passant vent, passant aire... Sí, no, llevats que tenen les farines, et sucre... Ah, val, a partir d'allà. Allò fermenta i ja ho tens. És com un animal viu. Perquè jo he vist que hi ha, segons quin lloc, que, no sé si he de dir, s'aprofiten, no ho sé, això ja pentormosa especificarà. Feta la trampa. Sí, que això de dir, com que té massa mare, es part més car.
No sé si té res a veure, perquè de vegades he vist això. Aquest que no diu que de massa mare, no sé de bones, val X, i és que massa mare val X més 4.
No sé si és que és més difícil de fer, si és que... No, no és més difícil, l'única és més temps de fermentar, però és veritat de moda i segurament que hi ha els templaments que ho aprofiten per pujar el preu, però no té per què de pujar el preu.
La massa mare no té perquè ser massa cara. Però com que no sabia si l'elaboració era molt... Igual l'elaboració implica que sigui més car. I l'elabores cada dia? És a dir, cada dia n'utilitzes i cada dia en fas de nada? Sí, un pas cada dia, com és el meu cas, el dia anterior, bé, antes d'anar a llaure li dones aliment, aigua i farina.
Però si és a casa i ho tens dins la llalera, com a dormit, i jo què sé, són dimecres i va divendres, per exemple, et treu dimecres, li dones un poc de menjar i dijous també, un poc de menjar, i divendres ja es tira...
viva i totalment preparada per començar. I s'utilitza parcialment per cada pa que fas? No, sí, sí, parcialment. No t'anaràs de quedar sense. Així n'anaràs de començar un rèpig procés. La meva té ja 12 anys.
I com es ve millor? No, no, no és com es ve, diguem, vull dir, l'únic que demostra és que l'has segur de mantenir. Sí, sí, sí. Bé, i compte-nos, això de fer feina per encàrrec, com se menja, perquè suposo que és molt més segur i molt més estable tenir un trast obert en el públic i tenir ja més o menys idea de quanta gent vendrà a comprar-te, que esperes... Home...
Perquè, a més, és un producte de cada dia. Sí, sí, sí. Clar, perquè quan pensàvem feina per encàrrec, l'idea de per cada dia no... Ja, ja. No, lo bo és que ja ho tens, bueno, no tens pèrdues. Però, bueno, és molt lletiu és, com tu dius, tenir una botiga oberta en el públic, i a poc a poc ho estic aconseguint, però, bueno, és difícil superar totes les proves que tu poses a l'administració. Ja.
Sí, perquè habitualment la idea d'emprenedor, jo entenc que ets un emprenedor, s'ha vinculat a sectors emergents, a activitats que són novedoses, a ninxals, diguem-ne, d'activitat, però clar, que hi ha més tradicional que fer pa. Exacte, vull dir, jo ho vaig fer per això, perquè m'agrada i perquè per mirar un servei indispensable, vull dir, per la societat i que ho estan perdent i...
I no pot ser que les grans corporacions se quedin amb aquest patrimoni. Perquè al final, si no feien res, se'ls requedaran. Clar, estan pensant que la teva activitat depèn de la previdència dels petits comers. Sí, sí, és així. Tu tens a l'esplaudiment de la gent molt fidel, suposo. Sí, cada dimarts vaig al mercat,
I ja me coneixen. Bueno, sota tia dos de la vida d'allà i me coneixen de per si. Però sí que hi ha gent que no me coneixia ara me coneix per el meu projecte i els agrada. Quan proven un pa bo, sigui quin sigui, qualsevol forn, tornen. Tens presència a mercats diferents de Palma o fora de Palma? Sí, bueno, cada dimarts de matí, dijous i dissabte a Peregrau.
Dijous, hora baixa, hi ha un grup de consumidors també que fa molts anys que me compren de bo arxiduc, en el casal Canal 11, també en el casal de la fonera, de neu, ens carrem en el cas de Dijous per comanda, per comanda individual, vull dir, si algú vol pa m'escriu i li faig.
Si mai vas de viatge, te dediques a tastar pa de diferents llocs i agafes idees o... Sí, no... Sí, òbviament, jo, quan vaig a qualsevol banda, trobo pa. I algú que recordis especialment?
Es de Galícia, molt bo. Galícia. Sí, sí, sí. I què té de diferent, es d'allà, es d'aquí? No, es esponjocitat, vull dir, es... es pa, qualsevol lloc, també és el resultat de... del paisatge, perquè Galícia, es més esponjos perquè té molta aigua, vull dir, i tradicionalment hi ha pa molt més aigua, i es més esponjos, i aquí no hem tingut tanta aigua, i es pa és més sec, i es pa moreno tota sa vida. Però... es pa és això, vull dir, jo sempre dic que és el resultat del paisatge, per exemple...
en el desert o en el món àrab, amb més fi, perquè atracionalment no tenien grans quantitats de llenya per cremar i fer forns, i ho havien de fer ràpid. Jo tens idea, no sé si tu estàs d'acord que un pa bo és més bo el dia següent, no el primer dia.
Sí, depèn de quin. Perquè hi ha pans que hi ha fons, molt coneguts, que per fer un pa amb oli, fantàstic, un pa que vaig haver de fer, però llavors el dia següent, rinxo-ranxo. En canvi, un pa com Déu mana, a mi m'agrada més el dia següent. Sí, sobretot els de Ségol, millor el dia següent. Ja ha refredat i...
Ja ha refredat i està boníssim el dia següent. Encara que calent, és bo, també. Sentim una segona música, llavors te demanen per què.
On summer evening drunk to howl a settler nearly lifeless An old man in the corner sang where the water lilies crawl And on the jukebox Johnny sang about a thing called love
And it's how you kid. And what's your name? And how did you bloody...
Fins demà!
Un parell d'Ulls Marrons, de Polguers. Per què aquesta música? Polguers és un grup que m'agrada bastant.
Encanta aquest tipus de música. A més, supos que els païs de cervesa lliguen bastant, no? Sí, sí, sí. I irlandesos, cervesa. Sí, de fet hi ha pacs que fan cervesa directament. Bueno, és a llevadura. Sí. Al final la llevadura és el mateix. Digues, Maria. Ja m'agradaria saber quant de tipus de pans fas ara actualment. Ara faig els de xèxa mesclats amb blanc mort.
Els d'Espelta, els de Ségol i un de Sandwich. Blat-mort, has dit. Blat-mort, sí. Explica-nos això de Blat-mort. Blat-mort és un blat antit d'aquí de Mallorca que bàsicament es diu mort, perquè quan ha espigat i està preparat per recollir-se, torna a nedre i cau.
però és que està mort. Després també hi ha Blanc Mollà, que de vegades també és un mescle. Blanc Mollà té una història molt curiosa, que és d'un país entre Calvià i Galilea, passatjant en el segle XIX, va trobar per les marges un parell de grans o espigues i no sabia quin tipus era.
i el va recolectar, el va començar a cultivar, i al cap de deu anys va tenir un premi a nivell nacional, una fira de Madrid, i com que se n'hi ha de mal nom, Mollà, va quedar blanc Mollà.
I a part de fer pa, faig més pregunta de reposteria, fer dolços, per exemple? Sí, faig. Nosaltres som molt de dolç. Faig, bueno, faig gató, faig, bé, lo típic gató, faig també cremadillos de tot tipus,
Faig croissants si me'n comanen, faig coques salades, com un forn normal, penades també. Assemades? Perquè avui en dia... Assemades les he de perfeccionar. Jo m'he trobat a molt de llocs, cafeteries, vull dir, que ja no han assemades, només tenen croissants i em sap molt de greu. Ja, no ho sé, és així. No, però les assemades les he de perfeccionar perquè és un procés molt llarg i encara està en procés.
Es pa, què ha de ser? De crosta cuita i per dins esponjós?
O de crosta no tan cuita i més dents per de dins. Com t'agrada més? Sí, crosta cru... Ai, crosta... Cruïta. Cruïta. Cruïta. Cruïta tècnic per nois per dins. Sí, sí, sí. Bàsicament perquè quan està ben cuit, simbolista que ha fermentat bé, vull dir, i els sucres, diguem, dels cereals s'han caramelitzat i té aquest color marronós.
Qui intenta dur fer un pa? Entre capaç i tot, doncs, poden passar 7 hores, això, 7-8 hores. Bueno, també va en funció des de l'època de l'any, per exemple, s'hivern fa més fred i tardament en fermentar i en l'estiu fa més calor i fa més ràpid. Fa més ràpid. Sí, sí, sí.
I a nivell de forn, tens forn elèctric o forn de llenya? Elèctric, elèctric. Sí, sí. Encara que m'agradaria aprendre amb llenya també. Sí, sí, perquè també és un art. Perquè això ja en queden molt pots. Sí, sí, és un art col·locar dins...
Sí, és un trencat de l'òscar. Hi ha gent, quan fan arròs, un arròs sec, un arròs brut, o qualsevol cosa d'aquestes, s'hi gasta una dotverada en sesteades, hi posa gambes fresques de solla, hi posa millor el crema que pugui a plaça, carn de port negre, el que vulguis, però hi posa un arròs dolent, dolent, dolent.
Ah, amb el pa amb oli supos que se claus el pa, perquè de res se't veig posar unes teades molt bones al pa amb oli, o un oli verd o el millor de tots, i jo posar un pa d'esmercadona, supos. I això deu passar. Sí, i passa molt. Sí, sí, sí. El pa, se passa, el pa amb oli ja ho diu, pa amb oli. Pa amb oli, pa amb oli. I això de llonguets és una moda.
Bueno, no, s'ha recuperat. Tu participes, participaries d'aquestes rutes llongateres que s'han posat ara un poc? Sí, sí, sí. Ha revisat la gràcia de l'entitat d'Orgull Llongat, que són companys, però fan bona feina.
I torna a dir el pan boli. Què ha de dir un pan boli? Què és el que no ha de dir un pan boli? Clar, el pan boli passa un poc com ses... No sé què passa a vosaltres, com ses pizzas. Com sa còquia. Clar, ses pizzas són còquies. Els italians han d'anar més dius. Els italoamericans han d'anar més dius. Ses pizzas eren menjada pobra,
Era pasta, hi posaven tomàtica, hi posaven el que hi havia, un poc d'herbes i per avall. I ara hi posen llagosta. Hi ha gammes de tot. Amb els pan boli passen per la mateixa. Menjar de pobra, de gent del poble, i no hi posaven ibèric. Què és el que hi diu més? Com t'agrada més a tu el pan boli? Quins ingredients són els que hi ha d'haver? I quins ingredients no hi posaries mai, un pan boli? Doncs jo soc d'un bon pa, evidentment. El que m'agrada més és deixar-hi per un pan boli.
Però un formatge. Jo, pa i formatge, ja sóc content. I el que no li posaria, no sé, tonyina o gambes o aquestes coses. Jo sóc de pa amb oli, camillot i formatge. Camillot i formatge per mi són els dos ingredients bàsic de pa amb oli.
Però jo el millor pa és aquell que em deixa fer moes. Jo m'agrada fer moes, qualque salsa. Quin és el millor pa per fer moes? El més esponjor, el blanc. El blanc. El blanc és més fluixet. O una bona barra amb una bona molla.
i ara que parlant de barres tu també em fas de barres n'he fet per prova però encara no estan en venda perquè aquestes barres que se venen per exemple a benzineres o a grans supermercats que la compres ara i d'aquí una hora a xiclet que no opines tu de tot això i llevadura 100% vull dir, llevadura fresca
un munt i allò no ha de fermentar cal i temps. I al final ha de fermentar l'institut de panxa i el que fa mal. Però has de reconèixer que té molt de mèrit fer un producte tan dolent. Sí. No és fàcil, si hem de posar nyanes. Sí, sí.
Bé, nosaltres els convidats els solen demanar que ens diguin un consell per viure millor, per estar més satisfets en aquesta vida i que ho acompanyin amb una música. La música per tancar l'entrevista d'avui és una música de la Maria d'Alba Bonet.
Que no sé si li agrada molt espà. Tu creus que hi ha molt espà? Sí, sí. Espà bonat, si pot ser. Exacte. Aquesta dansa de la primavera que sentirem ara amb un consell per viure millor. Quin consell ens donaries tu? Doncs fer les coses amb tranquil·litat i temps, com se fa un bon pa. Aquest seria el consell. Bé, clar, perquè tu proposes un pa que es fas fut.
Vull dir, fast food, slow food, no fast food, però... Fast és ràpid. Slow food, però tu cors i pots ser un poc confetari. A fa temps que no hi vaig perquè me fa mal els peus i els genolls. Però no, com que m'aixec prest a les 5, past, i quan he prestat tinc un period d'hores lliures i me'n vaig a corre una mica.
I abans d'acabar, també, m'agradaria si ara qualsevol de nostres oients te vol venir a comprar un pa, o cremadillos, o una coca, què és el que han de fer? O contentar-nos per les xarxes socials, Pans Lluc, o venir dimarts a les plantes de la plaça, i estic cada dimarts. I deus entendre m'animar bonat i amb això tanquem l'entrevista. Moltes gràcies, Lluc, i esperàvem que qualsevol dia d'aquests poden menjar un pa, un pa teva. Gràcies, gràcies. Bona nit.
Febrer m'ha duït la carta tan precisa, moltes lilacs s'obrin tots els dits. I en el cor a mi creixi una polvera, catxigent que ve la primavera. Catxigent que ve la primavera.
No puc desfer-me del seu encís, no puc desfer-me del seu encís, obrir les franques, ballar amb ella, pentinar-me al seu vent la cavallera, cantar les llunes de les seves nits, cantar les llunes de les seves nits.
el silenci de la nova neu cantassi torna el dolorós amor.
si torno el dolorós amor i creixo un poc més en l'infer i creixo un poc més cada entretemps volant del vent i les noves llavors volant del vent i les noves llavors qui sap on el vent ens porta
amb una terra empilla o creixerem al fons de la mar.
A febrer m'ha duït la carta tan precisa, moltes lilas que s'obrin pels dits i en el cor a mi creixi una polmena, que xixi que ve la primavera, que xixi que ve la primavera.
o que es cremi dins de la floguer no puc desfer-me del seu encí.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat I was flying to the top of the mountain and I was running for you. I was trying to find myself out.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
Bueno, i després d'aquesta entrevista tan interessant amb el Lluc Monà que l'ha fat, forner, un forner exemplar, passant-me a la segona secció dels dijous, cometes. Qui és que fa cometes, amics, avui? Tu, Joan. Ah, un moment de crisi, un moment de nervis. Més si vos agraden els cometes.
No seran tan bons que cometes com el pa que tenim davant i que en Lluc no s'ha deixat, li hem d'agrair. Ja és que els oients no ens poden veure. Però tenim un pa davant nosaltres, del Lluc, que és un goig de pa. Mem, anem a veure. Cometes. Queda un mes perquè va a l'hivern. Sí. És a dir, queda un mes per començar la primavera. Una cosa o dues altres. A mi cada pi m'agrada més que faci...
que l'or. Jo quan era jovenet m'agradava molt el fred i m'agradava que plogués. No m'agradava mai passar fred ni m'agradava mai banyar-me. Però m'agradava que fes fred. I ara deu ser sedat. Cada pit m'agrada més que el dia s'allargui. Això m'ha agradat sempre. Ja també, ja...
I jo ara, així com la temperatura de confort antigament era 15 graus, ara ja som 22. Ja som 22 graus. Estic molt content quan el soledat comença a atorrar. Per tant, anhel que arribi...
Ara sí que és bon temps. A més, els animals ens hivernen. Sí, els animals ens hivernen. És quan fa que l'hora viuen. Des diferents agents meteorològics, la pluja, la temperatura...
Plaure ha plegut bé en Guany Mallorca, he dit que ha plegut bastant. Bastant. Temperatura ha estat temperadeta, no ha fet fred. No, no han tingut gran fred. Ha plegut bastant i ha plegut bé, a diferència del treball de TCP d'Ínsula, que ha plegut molt i ha plegut molt malament. Sí, en comparació allà, sí. Aquí ha plegut molt bé. Ara bé, ara comença la dolenta. Hi ha hagut una cosa que m'ha desagradat molt d'aquest hivern.
Aquest darrer... No, el darrer dos mesos. El darrer dos mesos. El vent. A mi em posa molt de dios, el vent. No m'agrada gens. I per tant, com a exorcisme, perquè no em faci pus, he decidit dedicar un cometes al vent. Cometes, estels... També i el vent són balai de ball, però si fa massa vent no funciona la cosa. Per tant, músiques...
I Dent, Menzi reconeixeu-vos la primera que és òbvia, de manual. How many roads must a man walk down before you call him a man? How many seas must the white dove sail before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannonballs fly before they forever band? The answer, my friend, is blowing in the wind. The answer is blowing in the wind.
He pensat que si el vent era el més antipàtic dels agents meteorològics, podríem sentir possiblement el més antipàtic dels cantants. I t'anava a dir, aquesta és una versió de joveneta, perquè no arrossegava massa. És que és un tema antic. De fet, és aquesta tradició d'en Woody Guthrie, aquell cantor folk i protesta dels anys 30 i 40, tan vingulat a la Gran Depressió.
I aquí el nostre amic Bob Dylan, repetesc, un dels més antipàtics dels cantants que hi ha al repertori, va seguir un poc el seu neustel i va escriure aquesta cançó en els anys 60, primers 60. De fet, va arribar als 62 aquest tema i el va incloure als 63 en el seu segon disc, crec que és.
Aquesta cançó és un dels temes més emblemàtics dels folk americà i segurament del seu autor, i passa per ser un himne dels drets civils i d'espacifisme, en plena època hippie. És una protesta, segurament,
Però el seu missatge ha estat, diguem-ne, discutit, controvertit. No se sap molt bé, és un poc animàtic el missatge real que no ens volia donar en Bon Dilan amb aquesta. Quina serà la bona idea? Si serà una forma d'interpretar aquesta música o una altra? En tot cas, la resposta a aquesta pregunta ja sabeu on és.
Sentirem un segon tema, un segon tema molt diferent, però molt diferent. Aquí el vent no està tant en el nom de la cançó com en el nom dels intèrprets. Són un grup que per mi són el millor grup de música disco.
Fins demà!
Fins demà!
Però falta una bolla tota la vida. I quatre lluny que van i que venen. Ja fa dues setmanes varen proposar un cometes passat, Hell with a Fire, però a setembre. Ah, sí. Per mi aquesta és la gran cançó.
Perquè això, quan sona, te poses a ballar, mal de ment no seguir ballador. Això mereix 79. Clar, Hell, Wit & Fire, només falta Saigo, ja seríem quasi en Empedocles. Aquesta cançó que no es proposa es que para de ser realitat.
És una forma d'escapisme en certa mesura de la realitat. Bé, jo diré que si el que vol hem escapat de la realitat, aquestes setmanes passades estaves sortint al balcó i deixar que el vent no els hagués duit ben en front. A mi m'agrada molt.
Tercer tema vinculat amb el dent. Jo, si ara vols digués allò de la cara al dent, el cor al dent, les mans al dent, els ulls al dent, el dent del món. Sí. Sí. Sí. El gran Raimond. Raimond. Que en Raimond té cançons dedicades a gent meteorològica. També en lloc de saigua. El meu país no sap ploure. És vera. Pluja.
Vent, ventades, torrentades, enriades. Escrits l'any 59, aquesta, el vent, que ara sentirem, va ser publicada el 63, el mateix any que va sortir a sa llum amb un disc i amb un gameplay, aquest blowing the wind que sentíem fa, fa una estona.
Si no vaig errat i no ho tinc mal entès, aquesta cançó a Nen Raimon se li va ocórrer quan anava en moto, un dia que anava en moto de paquet, se li va ocórrer aquesta cançó. I devia ser un dia de vent. Bé, és que quan vas en moto sempre és un dia de vent. De paquet, mentre que ara, supos, no ho sé...
Sentirem una versió que pots sentir qualsevol aplaudiment. Ja no hi ha cap nen en Raimon, perquè és un concert del Liceu, Barcelona, de l'any 2012, per tant fa res, fa dos dies, per comemorar els 50 anys del primer concert d'en Raimon a Barcelona. Sentim, per tant, aquest El vent emblemàtic. El vent, la cara al vent,
El cor al vent, les mans al vent, els luts al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant la Déu, al vent del món.
La vida ens dona penes i el naixer és un gran flor. La vida pot ser-hi-xer flor, però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent,
Bé, Raymond, quan cantava això del vent, perquè el vent obert, el vent del món, estava proposant-ho un canvi. Estava proposant canvis i multitud davant sa vida oberta. El tema que sentirem ara ens arriba d'Alemanya.
Ja sabeu vosaltres que les grans bandes de rock, de heavy, quan se posen a fer balades, les saben fer molt bé. I és una balada que també dona la benvinguda a un canvi. Som a l'any 90, som a Alemanya, som una banda de rock, de heavy, són escorpions, i ara veurem de què va la cosa.
Follow the Mosquat Down to Gonque Park Listening to the wind of change
August, summer night, soldiers passing by, listening to the wind of change.
The world is closing in. Did you ever think that we could be so close like brothers? The future's in the air. Can feel it everywhere. I'm blowing with the wind of change.
Els escorpions, que són alemanys, l'any 90 cantaven aquesta cançó per celebrar que és tal que va en la garra freda, que és el mur de Berlín a Sant Diana de Norris, que s'obria un nou temps, un temps ple d'il·lusions. Però no sé, avui en dia, els escorpions, com veurien el nostre actual escenari. No és el que esperàvem en aquests anys. La garra freda torna reactivada.
És com una boraxca d'aquestes que se reactiva. El que va pitjor. El que va pitjor. Tenen una altra balada. Ja t'ho dic, jo crec que el grup de hard rock i de heavy, aquestes diferents variants de la música, que consideram que és molta elèctrica, quan se passen a fer balades saben molt, fan grans balades. Vull dir que en tenen d'altres. Això és molt.
Ara sentirem una cançó d'un grup que a mi m'interessa molt, més que el grup seu cantant. Hem de dir que, menys sí, menys sí, endevineu quina podria ser. He de dir que el grup que acompanya el líder de Silver Bullet Bond, la banda de la bala platejada, és una cançó que som l'any 80,
És el tercer disc d'aquesta banda, tot i que es cantant de referències a tenir una trajectòria anterior, una altra vida, com nosaltres, en solitari. Era el que feia onze disc d'ell. I és un disc aquest, de l'any 80, que va, com bufada de vent, així violenta, va esborrar del número un de set llistes The Wall, de Pink Floyd.
ni més ni menys. És una cançó, és no amb el disc també el mateix, Against the Wind, de Bob Seeger. Seems like yesterday But it was long ago
Jany was lovely, she was the queen of my nights. There in the darkness with the radio playing low and the secrets that we shared. The mountains that we moved. Caught like a wildfire out of control. Till there was nothing left to burn.
Fins demà!
Bob Seger ens diu que
Corríem contra el vent. Clar, això vol dir anar contra corrent, en certa mesura. La cançó no es ve a dir que quan són joves, a vegades, com ets amb arròs. O no, potser no són arròs, potser és sa vida. No és com ets arròs, és viure sa vida. I viure sa vida implica, a vegades, fer coses que quan ja no és tan jove, dius, potser no l'hagués fet així, o sigui, tornar a viure. És una cançó de nostàlgia, per el temps passat, per el temps que no tornarà, i ja ho dic, per...
fetes que hem protagonitzat i que potser avui va amb perspectiva, amb menyorança i també amb un poquet de noix. Ara anem a l'oest americà i el mig oest. Som l'any 77, ja ha plegut, ja ha bufat vent,
Vostres imagineu aquells plans de Calahoma, on bufa un vent, aquelles bolles de pols i de les pèl·lícules de l'Oest. Ara anava a dir, això no és perquè vam vistes les pèl·lícules de l'Oest i Ventura. I tu ho diràs. I, de fet, recordeu-vos la gran depressió americana, els dels 30, que no ha vist la pel·lícula d'en John Ford basada en la novel·la d'en John Stenbeck, El ritme de la ira,
que mostra com els emigrants de Culejoma havien de partir cap a Califòrnia en posos per la gran depressió però és que hi havia hagut ja uns anys enrere de pèssimes collites per tempestes de pols i vent i que havien enronat les collites i de ja això saps on em vaig veure Joan que vaig dir això s'acaba amb la pel·lícula de l'oeste a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia
Anaven per una carretera i s'abalsa un pot de vent i també hi havia aquestes...
Aquestes herbes, no ho sé. Sí, el branquet, sí. Clar, després vaig pensar, no estàvem molt en fora del Maria, dic, a veure si això de les pel·lícules de l'Oeste, que estan filmades per allà, me'n fan creure que als Estats Units és això, i no és. És que s'hi bufa fort de vent, el que és per al Maria, t'arriba per a Múrcia, segurament. Per això, a veure si passa per aquí, però no passa per als Estats Units.
I d'Oklahoma no és, però no és massa fort d'Oklahoma. No és massa fort d'Oklahoma, és aquelles terres de clima molt difícil, de molta calor a l'estiu i molta freda a l'estiu. És una cançó que ens parla de com de fràgil ets la vida.
que som res, som pols, en els fons. Supost que el filòsof en Zygmunt Bauman està d'acord amb això. Quan parlava de sa vida líquida, aquella realitat líquida que no es permet tenir punts de referència segurs i estables, és una cançó que sa lletra prové d'un poema de gindis americans. És bon, bon, bon, bon country. És ni més ni menys que,
Kansas, dust in the wind.
Passed before my eyes a curiosity Dust in the wind All they are is dust in the wind Same old song Just a drop of water in an end
Crumbles to the ground, though we refuse to see. Dust in the wind. All we are is dust in the wind. Bé, primer te taca tu, Maria. Primer.
Jo he de dir que aquesta sintonia segur, segur, sobretot ara això que sona, els nostres oients i nosaltres l'hem de reconèixer forçat. Sí, en el programa de dimarts. En el programa de dimarts sona sempre. Son sempre. Jo després t'ho vull afegir una petita cosa. Tu ja saps que jo sóc una persona...
ferma defensora del que sona d'original, però d'aquesta cançó és una versió molt bona. Sí, segur. Segur. El que jo te recomano, Brian, és la guitarra. Escola, tu és un Queen Oman. Sí, i que rielis, que rielis, segur.
Ah, mira. Sí. I guitarra acústica, per part d'en Brian. Fàcil de trobar a YouTube. Que li agradi aquesta cançó i no tingui objecions a ses versions. Crec que bones, però a ses versions. Que sàpiga que enlisteix aquesta. Mira, ha hagut sentit de la vida un dia a l'avui. Perfecte. Una propera setmana.
Fins ara ens sentim músiques dels anys 60s, 70s i 80s, primers 80s, Hell with an Fire, que és més moderna que ens sentim fins ara. Ara feim un bot en els temps, anem per enrere, anem al segle XVIII. Ja de jo que aquí està molt segle XX. Perquè, clar, si hem de prendre com a referència la música disco, hi ha 200 anys abans de la música disco. Però un geni, tan bo com Hell with an Fire.
Sentirem una serenata per dents d'un tal Mozart. La número 10, la gran partita, la dàgia, que és un... Si parlem de música de cambra, segurament és un repertori, vaja, top. Top 10. Bé, ara s'ha dit top 8. Top 10 és música de cambra del segle XVIII, per mi. Una obra que...
per trets d'instruments, dotze de vent i un contrabaix. Una obra escrita probablement el 1781. Mozart, senyors, per favor, seran apte per el vent número 10, sa gran partita. ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
És que Mozart té la virtut de fer meravellós lo senzill. No és realment difícil fer bé una cosa senzill. Una truita, per exemple. La música de Mozart és com ses truites.
Sí, sí. Escolta, interpretar Mozart, aparentment, és senzill. És molt més senzill interpretar Mozart que no interpretar, jo què sé, una sinfonia de Mahler. Però, però, però, però, fer-ho bé, fer-ho bé, és quan saps truites, repeteix, una truita, qualsevol sap fer una truita, però fer-la bé.
ara si em posar escatològic una altra forma d'entendre's d'ells hagués pogut proposar una música dels pets que també es fan vents però no, no, no som seriosos aquí molt i molt i per tant ja per tant sa secció si som a una illa
Som a Mallorca. Jo mai diré el de les Balears. Una illa germana a Mallorca, si té a veure amb els béns, Menorca. Jo aprofitaré ara el poder que m'adona aquest micròfon per demanar a qualcos...
una ànima qualitativa, que si pogués facilitar a gent com jo, que no sap trascar massa per internet, un enllaç per poder veure aquella pel·lícula d'en Gerard González, no? Recordeu? El vent de l'illa. El vent de l'illa. Que ens mostra a l'època de segure dibuix, l'ocupació anglès amb John Armstrong, home. Una pel·lícula que jo vaig veure en el seu moment. I això se té l'estimar de film, no? No, no, no, no espanyol.
Filmin, hi ha una altra pel·lícula que es diu L'Illa del Viento, en castellà, que és d'en Manuel Menchón, que ens mostra a l'època en què un amuno va estar desterrat a Fuerteventura, que és L'Illa del Viento. Però el vent de l'illa... Música menorquina. Aquí sí que hi ha les versions. Hi ha una versió moderna d'aquesta cançó, d'aquest tema, de Nassibia Pérez Cruz i de Marco Mesquida, que és un pianista menorquí que han interpretat pel Japó i pel Mimón,
I que està molt bé. Però jo me'n vaig a l'original. És una cançó que es diu Tornar de Menorca, popularment amb el sobrenom de Nenena, i que sentim interpretada pels perrenders de Menorca. Som a l'any 83. Són una meravella.
I donem aquesta música que sentim de fons dels perrenders de Menorca, la nena, tornada a Menorca, de l'any 83. Ens despedim fins al proper dia. Maria, Biel. Fins a la pràxima. Moltes gràcies. Bona nit. I tornar a sentir-se que el sol de la mare es ve. I veure de nou com et sol, tan brillant i tan calint.
Damunt ses aigües tranquilles es morda el cement. Jo voldria tornar a Menorca, se mefa Menorca, i tenir d'aquests braços en ti amb batega el teu cor. Veure els teus ulls lluminosos somnis d'enyorances,
S'estem a les mans delicades i els teus cabells d'or. Serà una nit, serà una nit plena de llum, d'il·lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció. I quan senti que t'ho enratlles, que t'ho enratlles,
Fins demà!