Bayreït.
Benvinguts tots a En el crepuscle encenestat, us parla en Tome Orell. Això és el programa de dimarts, dia 23 de setembre. És el nostre programa 3.206 i en aquesta casa l'Ona Mediterrània
Ja duim 2.095 crepuscles en tots vosaltres. I hem començat així perquè en Joan Roca avui ha dit que comença la seva temporada de Bayre. Bona temporada no, la temporada que va fa ja unes setmanes. No, perquè avui i durant tres setmanes hi haurà les nostres cròniques bayreotianes. Cròniques. Perquè vaig a ser per Bayreot aquest estiu i...
Vaig cobrir aquest esdeveniment com a representant del crepúscul en Senestals i les partides cròniques comencen avui. Que bé, fantàstic. Via el Vic avui, no sé, crec que anirà la teva secció, la segona o la tercera?
La primera segur que no. La que me toqui. Tu com andes? Sí, bueno. Tu condueixes el programa, per tant. Conductor del programa, m'agrada, m'agrada. Com anem de notícies científiques? Bé, te'n record que en tenim una de molt important pendent, no sé si la farem avui, perquè avui, com és costum i tradició a cada principi de temporada, Ig Nobel. Oh, que bé.
Parlaran de vaques, de mosques... Retòlits? Sí, també, si vols. Me fa molta il·lusió. Tenc aquí esquadant per apuntar. Sergantanes. Sergantanes. I de ciència, serà un dels motius d'aquest programa, però també ensenyant-se educació, joventut, formació... Maria Antic, bon vespre. Bon vespre. Hi ha algun tema que t'agradi tractar avui?
Panorama. Ho has dit? Panorama. Panorama, sí, sí. No, no, és un estudi. Ah, un estudi que descriu aquest panorama. Que diu aquest informe panorama de l'educació. Molt bé, molt bé.
És que a vegades quan deim aquestes expressions així, quin panorama, a vegades ho deim. Molt bé, idò fantàstic, idò aquest programa que com sempre produeix Maria Moreno, compta avui amb el control tècnic de Naida Amor.
Fins demà!
Mira, he pensat indultar una setmana més en el teu. Ja t'ho agrairé sempre. Tota que ja saps que t'acabarà agradant molt la propera. Tres dies comptats. Però he pensat que avui encara indultar aquesta jucali de Corvall. Comença la teva crònica. Cròniques beirotianes 1. Avui toca Lohengrin. Lohengrin, que és una òpera que se va estrenar a Weimar,
un 28 d'agost, era l'estiu canicolà de 1850, per tant aquest estiu va fer anys, anys redons, 175 anys, 175 anys, i que dirigia aquella estrena Fran Litz, que llavors era només amic,
de Richard Wagner perquè hem de recordar per si qualcú no està un poc que si parlant de Bayreuth parlant de Richard Wagner que és el festival musical dedicat, consagrat a l'obra de Richard Wagner dirigint l'orquestra a Weimar Fran Litz que després seria el seu sogre perquè Wagner se va acabar casant amb Cosima Litz
I Wagner no era present perquè estava a l'exili, no podia trepitjar terra d'Alemanya, havia tingut problemes polítics un any i mig abans i estava a l'exili per Suïssa, fora d'Alemanya.
Una òpera, la de Wagner Lohengrin, que encara passa per ser una òpera italiana, s'ho diu així, perquè més tard ja farà altres coses. De fet, el moment de plenitud de Wagner no fa òperes, no fa òperes. Tristany i Isolde no és una òpera.
No és una òpera. No és una òpera. És una altra cosa. Parcifal no és una òpera. El cicle Sanell no són òperes, són altres coses. Són festivals sagrats, musicals, són coses. El concepte d'Òpera per Wagner té més a veure amb la idea d'art total.
que clar, moltes vegades s'ha dit que això d'art total significa que és música, és literatura, és teatre, és una mistificació de les diferents formes artístiques, i això no deixa de ser cert, però quan Banner parlava d'art total, fa referència a un art, a una concepció de l'art que anava dirigit a tota la societat, un art transversal, en termes socials, no tant en termes de llenguatges artístics. Això sovint no se recorda, però també té aquesta excepció.
La més política de les òperes de Wagner, i per això segurament Chaplin la va fer servir a l'espreludi del primer acte de Lohengrin al gran dictador per vincular aquesta música a la figura de Hitler, perquè és cert que després el nazisme es va apropiar amb poc les aportacions musicals de Wagner.
No és del tot així. No crec que sigui l'òpera més política de Wagner, realment. Vorem que, llavors, d'aquí una setmana, dues setmanes, quan parlem del Maestres Cantaires, de Nuremberg, llavors, sí, aquesta sí que et sé que Hitler va fer servir més per a les seves idees. Mira, sentirem un troset del primer acte de Lohengrin amb una versió que és...
molt mal a dir, igualà, i impossible de superar. És Tileman, dirigint, és el gran director general del moment, dirigint l'orquestra fenomenica de Berlín, aquest preludi orquestral de l'Oingreen, una autèntica manavella.
Fins demà!
Fins demà!
Christian Tillemann. Per què deia que aquesta obra de Wagner podria ser entesa en clau política? Hem de veure la trama argumental on no et situa. Llavors, parlaré un poquet de la versió que vas poder veure aquest estiu a Bayreuth, que és la mateixa que vas poder veure amb el meu company i amic Biel,
Va a il·loït l'any 2009, la mateixa, la mateixa versió, igual, una versió molt controvertida, és una producció molt controvertida, però l'original no et situa, la trama se situa al principi del segle X.
I ens situam en els orígens abans que es cregui l'imperi romano-germànic, que és el primer Reich. Clar, tothom sap què és el tercer Reich. El segon Reich és la unificació d'Alemanya fins al final de la primera guerra mundial. I el primer Reich és el sacri imperi romano-germànic. Just abans que es cregui aquest primer Reich, som a brevant.
Brabant és un territori que és un duquet, mig camí del que volem dir seria Bèlgica i Espais Baixos. El dut de Brabant ha mort, hi ha un buit de poder, hi ha un conflicte.
que llavors implicarà ells de Brabant, que és la filla del duc mort, que és acusada d'haver mort el seu germà com si fos una esbada catòlica, pràcticament. I bé, la qüestió que llavors arribarà el personatge principal a salvar-la, però el tema polític és que qui va allà arreglar les coses és un personatge històric, que és Enric I.
en rei de Satsònia, Enric I, l'Ocellaire, que serà el primer membre de la digestia otònida i serà el pare del Noto I, que és el creador de l'Empeix Romano Germànic. Llavors, el tema és que Enric I, sense seró, perquè no és alemany i no existeix, evidentment, és rei de Satsònia, però ell passa per ser un poc el rei de tots els pobles germànics, comença a seró un poquet. I l'amenaça ve de l'est,
l'amenaça ve de l'est. Clar, això, pels alemanys, l'amenaça ve de l'est, la gran amenaça dels alemanys és la Rússia. En aquest cas eren els pobles hongaresos, que estaven molt, molt remogudats i amenaçaven a invadir les terres germàniques. Clar, lògicament, Enric Loza Lleire, com a cap dels alemanys, podríem dir, s'ha preocupat molt per apaivagar...
Problemes interns, perquè és una forma de fer pinya contra els ongresos, és que tots els alemany no s'entenguem. Va allà un poquet com a bon rei, per intentar resoldre els problemes, però després fer front comú davant l'enemic. És un poquet la idea que podíem considerar que Hitler podia manejar en aquells anys previs a la Guerra Mundial,
quan Rússia era el gran rival d'Alemània, dels Reits. Sentirem el començament del primer acte, just després del preludi, ve aquest inici en què se nos presenta el rei Enric, el cònic Enric, com a salvador, salvopàtries, per resoldre aquest conflicte que hi ha hagut en Elsa, després parlant d'Elsa de Brabant i de Nortrud i d'aquesta genteta, que és un trama ben interessant, i de l'Hengrim, per suposat.
Això des d'aquí ha començat amb el to meu. Sí, sí, això és... Com d'anquil i ben funt per a part,
Fins demà!
Fins demà!
Otto Wiener, un gran baríton,
herald del rei, és d'Enric Rosselleira, una producció antiga, que fa de bé 60 anys, dirigint l'orquestra Rudolf Kempe, l'orquestra firmarca de Viena, per altra banda, una gran versió. Anem a veure quina és la tram. Vos he dit que ha hagut la mort del dut de Brabant, i aleshores els seus fills, orfes, són Nelsa, que s'hi demana gran, i en Goldfried, que és petit, però és el que està cridat a la següent duc quan sigui major d'edat.
I aquests dos ninets, ella ja és una joveneta de bon veure, ella és un infant, estan sota la protecció d'un noble de bravant que és en Fiedrich von Terramund, que serà el tutor de Gottfried fins que Gottfried sigui gran, sigui major d'edat.
Què passa? Que aquest Fiedrich von Telramund està casat amb una dona que és Nortrud, que és un poquet que representa els antideus pagans de la mitja Europa, i és una espècie de Lady Macbeth, podríem dir. I li fa fer coses que ell no hauria volgut, però... I el que pretén Nortrud és que qui realment sigui el següent duc de Brebant sigui ell,
en té el Ramon i ella, com a la seva esposa, sigui sectar el bacallà. I el convenç per acusar Elsa d'haver mort germanet, en Gottfried, que mor, però no és Elsa que la mata.
i s'idea és acusar-la a ella, llevar-la del mig, jutjar-la i executar-la, i aleshores tenir la porta oberta perquè entre el Ramon i ella puguin ser nous ducs, i seria el mal que arriben els poder. Arriba a enrir-se llaire per posar pau, per posar ordre, se qüestiona la posició d'ell sa,
de brevant, i, bueno, el que s'ha fet en aquell temps, el rei diu, bé, i va molt bé, si qualcú defensa o no d'Elsa i lluita contra el Ramon per veure qui té raó, és que guanyen de raó, és que té més força, és que té sorra. Pensaven que era, sí. I, evidentment, ningú surt a defensar Ana Elsa, fins que arriba un cavaller misteriós que se presenta com a el seu valador.
I aquest caballet misteriós, llavors ho sabrem, és en Loewen Green. En Loewen Green, llavors sabrem que és fill de Parsifal, aquell personatge mític del sang real. I clar, Loewen Green només posa una condició, perquè ell, diguem-ne, sabent lliure defensar en ells, no importa ni dir que guanya, es combat amb el teu rebunt,
llavors, en fi, tot podrà ser el cap d'aquesta nova pàtria, una espècie de salvapàtria, es podríem dir, però posa una condició, que no li demani ningú, ni tan sols Nelsa, qui és ni Déu Bé. I, evidentment, en el final sí que li demanarà, i llavors hi ha un desveri. Clar, en Lohengrin havia de ser en Piotr Bexala, llavors va posar malalt i va ser un altre cantant, un altre tenor,
molt interessant, Klaus Florian Vogt, que, mira, record que Ana Maria Imbiel i jo van veure en Lohengrin a Barcelona fa uns mesos, amb en Klaus Florian Vogt fent de Lohengrin. Va estar millor a Bayreuth, però no se'n veig a sala.
De fet, quan tu i jo la vam veure fa sis anys, era en Bexala. Sentirem un moment meravellós d'aquesta òpera, quan en el final, forçat per circumstàncies, s'haurà obligat a dir qui és, se presenta.
Quan diu, jo som qui som, fill d'en Parsifal, el Noem Green, venc d'un lloc que vosaltres no coneixeu, unes muntanyes, Montsalvat, que és Montserrat, per altra banda. I llavors parlem un poquet d'aquesta producció tan controvertida que ens acabarem de veure aquest estiu a Baylor.
In fernem Land, tun aber euren Schriften, Liegt eine Burg, die Monsalvat genannt. Dein lichter Tempen steht dort in Mitte,
So costbar als auf irgen nichts bekannt. In ein Gefäß von hunderten Segen wird dort als höchstes Feichtum bewahrt.
Es hat das Sein der Menschenreinster fliegen, der noch von einer anderen Schar gebracht.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Gleit als sein Ritter dort ihr Wunderpant. So herrer Art doch ist des Qualles Segen, enthüllt muss er des Laienauge flieh. Des Rittes drum sei zwei
Inferne Melant, una terra llunyana, inaccessible per a Valtros, diu, on hi ha un castell anomenat Mont Salvat.
Aquí cantava en Piotr Pec Sala, dirigint l'Orquestra d'Eresda en Christian Tillemann. La producció que vam veure nosaltres, que és la mateixa que vam veure en Vial fa uns anys, allà mateix, aquest ducat de bravant està substituït per una comunitat d'éssers estranys, que són com alibèlules, podríem dir. Són éssers que viven des del llum, que sense llum no poden viure.
I clar, aquí, en lloc d'haver-hi una amenaça de l'est en forma d'un poble invasor, els ongresors, l'amenaça és que poden quedar sense corrent.
La qual cosa està molt bé, perquè, clar, jo crec que els espectadors tenen dret a imaginar coses. Quan un director artístic, he de dir que la direcció artística d'aquesta producció és de Yuval Sharon, la direcció musical va ser de Christian Tilleman, amb una direcció... L'orquestra de Bayreuth, amb Tilleman, sona d'una manera que és metafísica. Metafísica, no té.
La producció artística va ser molt contravertida, és molt contravertida aquesta evolució. A mi m'interessa, a mi m'agrada, crec que és interessant. Per aquest tema de la... Sí, clar, llavors jo crec que els espectadors tindran dret a imaginar coses, i fins i tot veure coses que els propis autors no han vist. Jo imagino que aquí s'amenaça, clar, s'amenaça energètica actual per a la Rússia, efectivament. Per tant, ve de l'est. Ve de l'est.
Clar, són una espècie de libèl·lules i, bueno, hi ha coses que són un poc que fas amb pinces. Per exemple, jo vaig llegir crítiques musicals que posaven a parir aquesta producció. I que, per exemple, hi ha una cosa que és certa que aparentment no surt et signe. Ja sabut que a Llewellyn Green hi ha un signe.
que és, hem de dir que el Lluïc II de Baviera, que va ser aquell rei que es va enamorar de l'obra de Wagner i del propi Wagner, i que va finançar la construcció del teatre on es fa el festival de Baviera i sempre, ell va fer aquest castell de fades, és el castell dels nous signes de pedra. El que va connectar Lluïc II amb Wagner va ser, efectivament,
L'Oengrin. Quan era petitó, en Lluís va assistir a un L'Oengrin, va quedar enamorat de... Clar, sense signe, L'Oengrin no és L'Oengrin. I no hi ha signe. Sí que hi ha signe. Hi ha el segon acte d'aquesta producció, hi ha unes projeccions, el segon acte és un segon acte, un pas fosc, unes projeccions de vídeo, que surt un cel fosc al vespre amb un nígol, i hi ha un nígol que va passant recorrentment que té forma de signe. Ah.
que no es mira tot el temps. I fins i tot, en el final, quan se resol la trama i ressuscita el germà en mort, en aquesta producció ressuscita en sa forma... Sabeu aquell llumet del semàfor, la figura del semàfor de Berlín? Sí, sí. Surt un home en el verd, que és germà. I clar, un crític musical va dir aquell bròquil, de forma de... No! No!
Jo, que he tancat a imaginar coses, vaig allà una referència que, si parlem en termes d'unificació a Alemanya, tanmateix, l'unificació se farà a través de la prominència dels prussians. I el semàfor de Berlín representa Prússia com a líder de l'unificació. Bé, a mi és una producció que m'interessa, però que està molt ben trobada, té coses ben vistes, llavors la solució d'algunes qüestions i congruències, això és inevitable...
Musicalment va estar bé, va ser Klaus Florian Vogt, que no es ve a Sala, però és bo. Llavors, Elsa de Brabant va ser Elsa van den Heber, Fiedrich de Tel Ramon, Nora Furze i Gurson,
Nortrut va s'enaminar l'Issa Varela, que va fer d'Ortrut també en el govern de Barcelona, però no s'acabava amb nosaltres, sinó la primera, diguem, la funció, i Enric Rosa Llaire, en aquest cas, va ser un bon cantant, una mica cares. Una bona experiència.
Llavors la setmana que ja fa l'erenda, o Tristany i Isolda, o el mestre Escantaire, que són les altres dues produccions que va poder veure aquest estiu. Dimarts i ve continuem amb aquesta crònica. I ara fem una petita pausa i tornem tot d'una en el crepuscle en 100 estals.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Airovski, per demostrar-te el nostre amor, t'oferim. Magranepes, a 2,99 euros al quilo. Pitera de pollastre, al tall, a 5,99 euros al quilo. Salmó, 2,3 quilos, a 9,95 euros al quilo. I el xoriço, rebilla, al tall, a 14,95 euros al quilo. Qui bé et vol, t'omple el cor i el rebost. Eirovski, amb tu.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Aquesta sintonia ens recorda que tenim vida intel·ligent en aquest planeta,
Fins i tot en aquesta illa també, vida intel·ligent a càrrec, aquesta secció a càrrec d'Anna Maria Antica. Sí, d'ahir quan te comentava al principi del programa ha sortit aquest informe panorama sobre l'educació de la CDE i algunes dades significatives que sempre és un superestudi que no té fi.
i que ens poden cridar l'atenció i que ho poden comentar.
En general, el nivell educatiu de joves és molt alt en quant a estudis i a titulacions. Perquè ja sé que vosaltres, potser me diríeu una altra cosa, efectes més pràctiques. Per tant, antes de que... La titulació ha millorat. O sigui, hi ha més titulats que fa unes dècades o uns anys. Sí. Està al voltant d'un 48% de mitjana. Està bastant bé.
Ara bé, ara bé, estem amb, diguem, la part negativa d'aquesta dada és que les desigualtats educatives. És a dir, els joves que pertanyen a una classe on els pares ja tenen estudis superiors, o mitjans superiors,
tenen més possibilitats d'acabar els estudis superiors que no gent que té espares que no té estudis superiors. Aleshores... No, anava a fer una pregunta molt perversa. Han discriminat a veure si és element determinat el fet de tenir estudis superiors o no el nivell de renda? Clar.
Estudis, estudis superiors. És a dir, només parlen d'estudis superiors. No he llegit tot, ja he dit que és molt distens i una de les dades és aquesta, no? I quan estic parlant d'aquesta edat, estic parlant que comenta l'estudi que és a nivell de tots els països. Hi ha coses que a punt tu faré més referència a l'estat espanyol, però...
Clar, per jo és una dada significativa, és a dir, en temes de desigualtat continuem igual que fa 10 anys, 20 anys, 40 anys. Les persones que neixen en determinats entorns, les seves possibilitats de progressar,
continuen sent les mateixes. En canvi, la gent que pot tenir més ajudes, que té un entorn més favorable, són aquells que arriben més enfora. Aleshores, aquí, no sé...
Per exemple, diu que Espanya el 75% de població entre 25 i 34 anys que té un títol superior és perquè algun dels pares té ja estudis superiors i en canvi només el 30% de gent que els pares no tenen estudis superiors arriba a tenir una titulació superior.
Tu comentaves, jo pensava exactament el mateix que enviar. Fins a quin punt està relacionat tenir estudis superiors amb un determinat nivell de renda.
Sí, és que molt de casos correlaciona perfectament, o unes cases altres. Que són èpoques distintes a altres èpoques. Jo ara estic pensant, els meus pares no tenien estudis superiors, però dins el que era aquella Mallorca dels anys 70-80, diguem que pertanyia, no diré, una classe mitjana
i la mitjana baixa o mitjana, que permetia que potser tinguéssim estudis superiors. Cosa que potser ara no passa. I això anirà més, eh? Som un de les privades que arriba. Una de les cerdades, ja vol dir que he agafat quatre anotacions, diu...
De mitjana, en els països de Sociedem on s'ha fet aquest estudi, els treballadors que tenen estudis superiors guanyen un 54% més que aquells que no han completat l'etapa de secundària. En els països.
un 54% més per tant aquí ja és un indicador que a nivell econòmic molt més però a l'estat espanyol
si guanyen un 54 mes a nivell de mitjana de CSD, l'estat espanyol només és un 18%. No hi ha tanta diferència salarial. Aquí no hi ha tanta diferència. Això és perquè molts que han estudiat estudis superiors no exerceixen. És a dir, gent que té un títol universitari està fent feina de cambrer. Aquest és el tema.
O en part d'aquestes temes. O la gent que té estudis superiors, no ho sé, ara diré canadà, no ho sé, he tirat una pedra a l'aire, té un salari que multiplica a una persona que fa la mateixa feina a l'estat espanyol, també podria ser.
Jo crec que en escala espanyol té un poc a veure amb això, que molta gent té títol superior, però llavors no fan feina del que hauria de estar fent feina de coses que no són. I si fan feina del que toca, però estan mal pagats... Sí, és clar. Per suposar. Crec que són les dues coses. Sí, sí.
Clar, evidentment, com a conseqüència d'això, i del nivell d'atur. Clar, si tens més estudis, tens un risc menor a tenir atur. Sempre. I a tenir, evidentment, sou més alts. En sa qual cosa, entram en dins d'aquest cercle que no mos arribam a...
a moure i que dius els peix que se menja la coga perquè de que serveix, no?
També comenta que les persones que tenen un títol de màster tenen tendència a tenir ocupacions i salaris molt més alts que els que només tenen un grau. Recordava que això ho vam comentar ja en alguns moments en aquest programa.
Tenir un grau universitari avui en dia és pràcticament res. Si ja no es pirama, tenir un màster o qualque cosa més. Simplement el grau te dona la titulació, però no te garanteix una feina amb certes garanties. I aleshores això també repercuteix en el que deia en Joan, que una persona
que pertany a una família socioeconòmicament més baixa potser necessita fer feina més aviat i en canvi els que pertanyen a famílies que econòmicament són millors se poden permetre fer un màster o fent-ne dos o tenim encara...
És un poc raonament que explica per què jutges són tan conservadors. Una de les raones fonamentades és perquè només una família amb possibles pot permetre mantenir un atlot preparant deposicions deu anys. A no ser que hi hagi una política de beques, d'incentivi, que potser existeix altres països, no ho sé.
Una altra dada que m'ha cridat una mica l'atenció és que l'estudi demostra que han davallat els nivells de comprensió doctora. No me diguis, no me diguis. Me sona aquest tema. Sí, sí.
Curiosament, dic curiosament perquè... Espanya és una dels països que té millors competències a l'autora dels països, segons s'ha fet. Vol dir que no ha baixat tant, que ja no pot baixar més. O que aventures d'altres països han baixat molt més, encara més encara. La qual cosa també m'apareix alarmant, perquè si... Nos igualant per pitjor. Mal de molts.
O mal de moda, o dir... No és perquè nosaltres diguem, estem molt malament, no? Estim molt malament. Però que els altres països també se posen ja a un nivell molt malament,
quan se menja tot això. Ara que has dit això de comprensió lectora, no és exactament la paraula, però sí aquesta manera de dir, un jove de 7, de 8 anys, de fa 40, 50 anys, tenia més vocabulari, tenia més comprensió del món, tenia moltes més coses que avui en dia.
No ho sé, jo només vols dir, si cercau per YouTube trobareu d'aquests programes que a vegades hi havia de documentals, per exemple, en català n'hi ha, que dius parlen un català que avui en dia seria impensable, o sigui que hi ha un vocabulari molt ric i en castellà, si per exemple aneu en el castellà.
digueu, surten nivell 1 que sortien joves d'aquell temps, no sé si eren de cou o de preu, i dius, xerren normal, vull dir, no utilitzen cada dues paraules bro i tal, que hi havia gent que devia parlar malament, però el que vull dir és que ara s'ha generalitzat
que gent amb formació, el que tu dius, gent universitària o això, no estic tan segur que tingui una bona comprensió lectora. Ja no només per això, sinó per entendre, jo què sé, un acte de la comunitat de propietaris, per exemple, que a vegades passa que et diuen, és que no ho entenc, dius, carai, pareix que tu estàs format, que...
Hi ha coses molt simples que la gent diu que no ho entenc. Sorpreta. El presentatge de repetidors. Aquells estudiants que acaben l'educació secundària havent repetit cursos.
se situa al voltant d'un 10% això és en general en general a Espanya se situa al voltant d'un 5% però sabeu que també hi ha països on estem a repetició no i en canvi un altre país estem a repetició sí i vaig acabant amb
Tema d'estudiants que comencen una carrera però no l'acaben. Això també és una cosa. A Espanya hi ha el 40% d'estudiants que comença una carrera i que l'acaba.
Això significa, diu, s'estudi, o que aquí mos falla s'orientació, o que els estudiants estan tan indecisos, o que hi ha tanta oferta, perquè aquí de vegades també hi ha tant que no sabem per on partir,
o que se pensen que és una cosa i després resulta l'altra, sí que és cert que aquest 40% dels que comença i acaba la carrera i els altres queden pel camí, sí que després aquests estudiants que comencen, el segon o tercer intent sí que enganxen en el grau universitari.
Però, clar, la primera opció que comencis també crec que és una dada important. I allà on hi ha més... Abandonament. Abandonament les carreres de ciències.
Bé, si en cas ja comentarem altres coses un altre dia, perquè si no... Interessant. Però els interessants estem. Idò, seguirem un altre moment. Ara ens agradaria conèixer Notícies de Ciència amb en Biàlvic.
Via el Vic, e por si mou. Sí, havia promès en el principi del programa que parlaríem de Zig Nobel, ara hi anirem, però abans l'actualitat a vegades mana. Sí. Estimats oients, per favor, que quedi molt clar, es pareceta molt no provoca autisme, va? Sí.
Que quedi ben clar. Que quedi molt clar. Que la ciència ho té més que mega demostrat i més que mega clar. I que per molt que ho digui el senyor Trump és una altra d'aquestes grans mentidotes, una més, de les que ha dit entre ahir i avui aquest senyor i que una altra vegada ha provocat l'indignació de tota la comunitat científica, mèdica...
de tot el món, inclús el seu propi país i el seu propi votat. Per favor, vull dir que quedi molt clar, molt clar, molt clar. En aquest senyor amb aquests temes, i amb molt d'altres, però amb aquests temes són dels que jo puc parlar, que no se li faci el més mínim cas ni se li doni la més mínima possibilitat de tenir rodada que compte i qualsevol certes el respecte.
Aquest tipus aconseguirà una cosa tan impossible com que jo al propi estiu no mengi trampó. I això? Per culpa d'en Trump. Trampó. Trampó. Quines veritats que diu aquest home. O sigui, que en Trump deia que es paracita molt per l'autisme. Sí, sí, sí.
Però aquest individu, de bon bé, de bon surt. No sé, no tenia qualsevol tipus d'interès en què... Ara t'anava a dir, es parla de molt d'osa de qualsevol... Bueno, ell parla concretament d'una de les moltes marques dels Estats Units, en qualsevol telenol, que és una que va ser famosa fa X anys per determinades intoxicacions, etcètera. No sé exactament el cas del telenol.
com aneu, vull dir, puc investigar una miqueta... No, però no sabia, jo què sé, que fos un laboratori estranger. No sé quin laboratori fabrica, perquè et parlava directament de tu. Esparaceta mola. I potser en té amb una altra. Igual sí. No mos estranyaria. No mos estranyaria. No mos estranyaria.
No me lo que me'ls interessa, només ser ciència autèntica, perquè ets ignoble, que són ciència autèntica. Divertida, el que sempre després te fa pensar, però divertida. Se van concedir els premis dijous de la setmana passada.
Anem per parts. Ig Nobel sobre nutrició. Han descobert científics italo-africans, és a dir, un conjunt de científics italians i africans, han descobert que les sergantanes de raça variant de Rainbow, és a dir, Art de Sant Martí, tenen gran preferència per, atenció, la pizza de quatre formatges.
Anem per part. La de quatre. La de quatre formatges, sí. En concret, aquests científics van investigar les sergantanes que viuen a les àrees suburbanes de diferents llocs d'Àfrica i van provar a veure a l'hora d'ingerir el que podríem dir aliments no suvatges, és a dir, processats o ultraprocessats, com tu li vulguis dir.
van manifestar predilecció per la pizza, però és que fins i tot van afinar entre quin tipus de pizza, que per la vista que més agrada a tots i absolutament tornen com a locos, tornen com a beguets, és la variant de quatre formatges. Això te fa pensar, no?
Què té la pizza a quatre formatges que li generen aquests animalons aquest tipus de preferència? No, és que no ho saben, és a dir, ells no donen resposta, ells diuen, qualque cosa té, qualque cosa té, que, diguem, manifesta, els emmou a tenir aquesta conducta d'una, per la vista, una molt clara preferència per aquest tipus de pizza.
Perquè aquests animals, així a tir, no deven menjar formatge d'aquest tipus? És molt provable que no, és molt provable que mengin altres animals. I després, ara faig una pregunta tonta, però la pizza, quatre formatges, sempre són els mateixos quatre formatges?
No t'ho sé dir. I tampoc sé si ells provaren diferents tipus de formatges o no, o si diferents tipus de pizzas o si va ser sempre se mateixa. No t'ho sé dir. No t'ho sé dir. Perquè, clar... No t'ho sé dir. Hem de lligar això a que el que les agrada és el formatge. Puc intentar trobar l'article científic original? A veure...
Si vàrem prendre aquestes mesures de control, perquè això són dissenys experimentals, és a dir, s'han de fer bé, eh? Si no, no te donen signar. Però si, a més, això, la sergantana és de no ser bon ardit de Paràfrica. Sí. I el formatge que més les agrada, és el formatge de... no ho sé, ara...
cheddar, per exemple que és el formatge que se fa al nord d'Itàlia que tampoc no sé si és així no, cheddar no bé, d'allà quina relació té? s'ha de dir que en ses pitxes passa com un espamboli a lo besti, és a dir, hi poses qualsevol cosa
Quan es fa amb oli, hi ha d'haver el que hi ha d'haver. A les pitxes hi posen llagosta i tot, a les pitxes. A això no hi ha cap control ni un. Sí, però si el que més agrada és de quatre formatges, deu tenir alguna cosa en el formatge. I m'agradaria saber quin formatge i quina relació tenen les cercantanes africanes amb aquest formatge. Intentaré treballar una mica d'avisena. Tal vegada, podria aconseguir un nou vell. Podria fer una degustació de pizza, aquest formatge. Sí, sí.
Més, n'hi ha uns quants més, eh? I grava el de pediatria. Perdona una pregunta. Aquesta anterior de què era? Nutrició. De nutrició. M'interessa. Nutrició. I un de pediatria. Nutrició i sergantanes. Sí, sí. Totalment. A veure... Científics nord-americans? Sí, sí.
guardanats d'en Sant Abel de Pediatria per demostrar que, atenció, els infants lactants tenen preferència per la llet materna que tingui aroma a gust d'ai.
Ai! I qui fa aquestes proves i aquests experiments? Mira, aquest grup de científics va convèncer un grup de mares i un grup també de mares, en concret un grup de mares que ingerís una determinada quantitat d'ais.
Això s'ha de fer només per a molt la ciència. I un altre grup que no. I aleshores va comprovar, mesurar, observar la conducta dels babies lactants amb aquestes mares. I va resultar que les mares que havien consumit, diguéssim, s'extradai, els infants succionaven molta més llet i estaven mamant durant molt més temps que els altres.
I quedaven més dormits o... Més associats. Dormits no, però associats sí, perquè ingerien molta més llet.
Jo, la meva pregunta aquí seria, i per què ets aïs i no se't seves? Per exemple. És un provaren amb aïs. Ja, però aquí hi deu haver qualca fonamentació, perquè s'aï i no se pestanaga, o no se lletuga o no se seve. Mira, el periodista de la ressenya de Zin Abel del País suggeria que ho provessin amb xocolata, veure si també... Sí.
Acabava succeint, si fa no fa la mateixa. Més. Ignove de biologia. Científics japonesos han demostrat que, atenció, si tu una vaca la pintes com si fos una zebra, en ratxes blanques i negres verticals, les mosques les molesten un 50% mango.
Està bé, i d'això? Exacte. Les vaques t'agrairan. Exacte, correcte. Aquí anem. Si te'n recordes, l'any passat, l'any passat, s'altre ja hi va haver un ignòbel sobre vaques, en què les somatien a diverses situacions altament estressants per veure de quina manera s'afectava la producció de llet de les vaques. Sí. Quina mala idea. I d'aquí succeeix exactament el mateix. És a dir, has fet, diguéssim, entre còmetes, que les vaques s'han de dedicar molt manco temps a espantar les mosques, estan molt menys estressades. Mira que bé.
I les hores, diguéssim, són més felices i produeixen més llet. M'agrada més aquest experiment que no s'anterior, perquè s'anterior... Podria ser que t'aventassis com una sebra i fos un remei per les picades de moscar? No ho sé. Aquí hi ha les mosques amb les raques. Amb les mosques no ho sé. Podien ampliar-se. No ho sé, ja. No ho sé, ja.
El teflon el voldeix per la setmana aquí. Teflon. Sí, sí. I grava el sobre dietètica. Sobre... No, perdó, sobre química. Si tu afegeixes teflon en pols a la teva dieta, t'aprimes.
Que no ho diguin molt, perquè si no començaran a llepar les espelles d'esteflon. Bueno, aquí anem. Una cosa és esteflon tal qual. No és el mateix. Sí, sí que és el mateix, però una altra cosa diguéssim com estan les espelles. En realitat, esteflon és exclusivament en plàstic.
Ficar plàstic en pols en el teu menjar habitual t'acaba fent ingerir un producte que no és calòric, que no s'assimila, etc. Però que te genera la sensació de saciedat i, per tant, t'acabes aprimant. Però bé, ara ja el vos he contat. És igual. I grava el sabre sa pau, que m'agrada molt. Sa pau? Sí. No és la salutitat. No. Sa col ajuda a parlar millor diferents idiomes.
A parlar més segur. I diferents idiomes també, perquè no s'han ni cap a... A veure, t'ho explico. Científics holandeses, alemanys i britànics van agafar, atenció, un grup d'alemanys, i un altre grup que no, un grup d'alemanys, a veure...
En el qual, que feia tots, feia molt poc temps que havien après holandès, i els van dividir en dos grups, un en el qual li van donar una considerable quantitat d'alcohol i un altre en el qual no li donaren aquesta quantitat d'alcohol. I després, diguéssim, els van fer xerrar amb holandès. Va resultar que aquells que havien ingerit l'alcohol tenien més facilitat de paraula amb holandès i pronunciaven molt millor l'holandès que aquells que no havien begut.
Home, això l'endès és un idioma que té un... Parlar que sí, si posa el col pot ser... I que això l'ajuda? Clar, el col desinhibeix. I clar, si per parlar idioma has d'estar desinhibit, aleshores... Sí, però a partir de la quarta o la cinquena cervesa ja no funciona. No, no. Té uns límits, això. No, no, no. Parlar d'alcohol, ignova el sobre aviació. Si vols alcohol, no has de volar.
Seria resum. Lo de conduir ja ho sabíem, ara resulta que també volar. Quan dius volar, dius volar o ses pilot que me n'asservió? No, aquí anam, a volar. Mira, científics de vuit països, no me posa aquí sa llista, varen agafar ratapinyades egípcies i les varen sotmetre a una ingesta considerable d'alcohol.
I han de ser egípcies. Bueno, són fesquelles, varen utilitzar, jo que vols que t'utilitzis. Cantanes africanes, ratapinyades egípcies... Aleshores, les varen fer volar per un passadís, i se'n donaren compte que, òbviament, aquells que havien begut, en primer lloc, en primer lloc,
volaven més a poc a poc i, a més, com era d'esperar, tenien majors dificultats en el seu sistema d'ecolocalització i situació dins d'aquest passadís. Llàgic. I això li donen un premi.
Perdona, sí, perquè deu estar malbé fet. I te deu demostrar, diguéssim, els efectes de sol cor. Aquest estudi que la Maria apuntava, que demostra que joves actuals llegeixen pitjor, tampoc requeria massa... No, requeria massa recerca. I tacant molt ràpidament, ensignava sobre literatura a un científic en concret, de més un, en William Ben, que durant 35 anys se va mesurar sungla des dits pols d'esquerra per determinar a quina velocitat li creixia.
I no se la teava mai. Sí, però se trata de veure, diguéssim, la velocitat de creixement. És a dir, quina quantitat te creix cada dia? Però si vas teant sembla que serà igual. Però si apuntes el que t'ha, no?
Poques feines tenia aquesta. Ja has dit que era professor. Sí, no, metge. Ah, per mentes. No, era, perquè aquestes ha dit el pòstum. Se va morir aquest senyor ja. Se li ha morit d'això? No, supos que no. La qüestió, quan era jove li creixia molt més que quan era més gran.
Bé, m'interessa molt aquest tema. No ho sé. Hem de fer un seguiment. Hem de fer un seguiment. De mort, de mort... De mort, sí que és creixent. No, però si ha estudiat semblant, perquè... Sí, sí, sí. De mort, no sé que és creixent, Ungla.
No, això és un mite, eh? És un mite. Igual que els cabells. No sé què s'entraeixen. El que passa és que se retratreu la pell i el múscul, i aleshores per és que t'acréix. Però no, les ungles i els cabells t'acréixen fins i tot després demà. Això ja no. No, no et serveix, no. Qui ha cercat aquesta música? Servidor. I de què va, això? Strange Fruit. Ah, no, perdó. Tardó a New York. Ah, tardó a New York, molt bé. El Laffit Geralt.
fantàstica manera d'acabar aquest programa. Som molt fans de la tardor aquí, llevat d'en Biel. No, ja no. No, no, no. Però jo ja estic un poc cansat. Jo estava cansat ja de l'estiu. I qui no? I qui no. Fantàstic. Idò. Gràcies, Biel. Gràcies, Anna Maria. Gràcies també a en Joan i a Anna Maria i a Naina, que estan en el control. I tornar endavant al Crepuscle en 100 estals. Bona nit.
Fins demà!