Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Bon vespre, amigues i amics, benvinguts tots en el Crepuscle en Cent Estals, a la seva edició 2030, ja duim 2030 Crepuscles aquí a Ona Mediterrània. Bon vespre, Maria. 2030 Crepuscles i jo avui volia començar així parlant d'intel·ligència artificial perquè tenim previst conversar amb en Joan Llinàs, que és un professor de batxillerat i que...
ha tractat aquest tema, l'ha estudiat i volia conversar amb ell i tenim una conversa que vàrem enregistrar fa poc que s'ajuga molt amb això de si és intel·ligència artificial, si a vegades pareix més natural que alguna de les que circula per aquí en potes i que són persones humanes però que... I jo crec que a veure qualque vegada... Qualque vegada pot ser que sigui...
I volíem parlar no només d'això, sinó també del món de la tecnologia, de l'accés que tenim a la nostra tecnologia, i parlarem també d'aspectes relacionats amb l'escola, amb com aquesta intel·ligència artificial ens arriba en el nostre dia a dia, però també en el món educatiu. Tu, Maria, com ho veus en això? Com veus...
Jo veig una cosa que no se pot aturar. Ni a dins l'escola ni a dins la societat. Això ja no... Jo recordo quan va començar tot el món d'internet i dels correus que hi havia gent que deia
això és una moda, això passarà i què dius? no, no, això mos canvia sa vida que va i l'utilitzarem dic l'utilitzarem perquè jo crec que jo també l'arribaré a utilitzar no l'utilis però per qualsevol cosa sí, quan te diuen te compres aquella cosa aquella electrodomèstic que ja incorpora ja en els anuncis te diuen incorpora intel·ligència artificial sí, sí, sí
és que s'ha quedat fàcil i de tot això parlarem amb en Joan Llinàs que ens ha demanat ho dic perquè així ja sapigueu quines músiques escoltarem Antonia Font de Smile i Hans Zimmer de la banda sonora d'Interestel·lar bona música també per avui i si pot sembla començem amb aquesta entrevista amb Joan Llinàs sobre tecnologia i sobre intel·ligència artificial
Entrevista amb en Joan Llinàs. El nostre Selenite d'avui va néixer a Son Cervera i amb una idea ben clara del que volia estudiar se'n va anar a la Universitat de Barcelona per especialitzar-se en el que més li va agradar el batxillerat, la filosofia. A Barcelona hi va fer la carrera, el màster i dos anys de doctorat. Durant cinc anys va ser professor a una escola dels jesuïtes a Barcelona i des del 2009
Treballa al Col·legi Sanguetà de Palma, on imparteix les matèries de teoria del coneixement i de política global del seu batxiller internacional. I al nostre convidat d'avui li agrada començar aquesta conversa amb Antonio Font. Un tricicle i dos pedals, un coet interestel·lar.
la tempesta d'electrons que usarà electrocutacions d'estampats i margalides girassols i giradies i un cervell positrònic no absorbeix el quintònic. L'astronauta m'ha explicat per entendre que sa vida
a sa terra dura un dia i te torna a començar retencions a sa autopista surt un sol horitzontal i a través d'un parabrisa un individu fa un badall si me demanen que tal
Direta normal, que jo només som un robot de ferro per tot.
Bon vespre Joan, benvingut. Bon vespre, com estic, moltes gràcies. Benvingut de nou perquè en una ocasió ja vas venir a col·laborar un moment donat i avui teníem ganes de parlar amb tu en general i sobretot d'aquests temes tecnològics i d'intel·ligència artificial.
Primer, ens agrada fer una pregunta als nostres convidats, que és com va néixer amb tu aquest desig d'estudiar Filosofia? Com va ser? Ara imaginem aquest jove de 17, de 8 anys que ha de decidir estudiar i diu, me tindré per aquí.
No, me'n record perfectament. Això, com a molt de joves que al final se decideixen per ser filosofia, la vaig estudiar per primera vegada, la vaig descobrir en el batxillerat i ja de tot d'una, amb els autors que anàvem veient i els conceptes que anàvem aprenent, me'n vaig adonar que això el que feia era obrir-te molt una perspectiva nova sobre el món que t'envoltava.
En el final, la filosofia, igual que l'art, el que pretenen és fer-nos veure la realitat d'una manera diferent, o sigui, d'una manera no apresa, sinó que amb aquests conceptes ens permeten anar més enllà del que hem après. I això m'ha encantat, m'ha captivat moltíssim, i en real d'això vaig decidir fer estudis de filosofia,
La meva família estava un poc contrariada al principi, com totes les famílies d'estudiants de Filosofia, però al final va anar bé perquè ho van poder lligar amb la docència i van veure per aquí que hi havia una possible sortida. Clar, perquè a vegades les persones que venen aquí ens conten que hi va influir molt el seu professor, algun professor, algun mestre, algun mestre, algun magíster, algun professor. Hi va haver qualcú que et va...
diguem, apassionada des d'un punt de vista d'anar a les seves classes i dir bé, això m'agradaria fer-ho, fer de docent i també de filosofia. Sí, sí, sense dubte. Jo record en el meu cas va ser un professor que encara està en actiu,
a l'Institut de Manacó, que li va en Mateu Soler, i era un professor molt proper, eren molt poquets a classe, i arrel del meu interès el me va deixar, me va donar com unes lectures i demés, i gràcies a això me va despertar aquesta curiositat, i encara el record, el record bastant, sí.
Has començat aquesta conversa proposant una cançó d'Antònia Font, jo rebot, diu el cervell positrònic me serveix el gintònic i acaba aquesta cançó amb aquesta frase també referida, som un rebot, joder, no ho sé tot.
molt il·lustrativa del que parlarem avui, no? Sí, sí, exacte. De fet, te la vaig proposar, o l'he proposada precisament per aquesta frase, o sigui que molt ben trobat, perquè, bueno, de fet, la selecció de les tres cançons d'avui van molt lligades amb el tema que volen parlar avui, sobre la tecnologia del món actual,
i aquesta en concret m'agradava molt perquè sobretot jo que som docent m'atrop que amb la disjuntiva aquesta que molts alumnes pensen que la tecnologia ho sap tot i m'agrada molt els punts de vista d'aquesta cançó perquè Antonio Font aquí genialment se posen els punts de vista del robot, un robot estressat, alienat que diu humanitat deixeu-me fer, que joder no ho sé tot.
Està bé, està bé, està bé. Clar, quan tu vas començar a estudiar filosofia, la teva llicència de filosofia, no es parlava, el concepte aquest no era tan popular, d'intel·ligència artificial.
Eren uns altres temps. Sí, no, clar, jo diguen que vaig acabar la millor d'estudiar jo devia ser 2007 o sí, més o menys, i no, no, no, encara tot aquest tema jo diguen que això ha vengut arrel del desenvolupament tecnològic dels darrers anys,
i el que sí que ja existia i que de qualque manera lliga amb això és, jo me'n recorde aquesta carrera estudiar el que se coneixien com els, bueno, nosaltres ho vam estudiar com els hard problems, com els problemes durs de la filosofia que se diuen i un d'aquests problemes durs és el problema de la consciència i això de la tecnologia
el desenvolupament d'aquesta tecnologia ha revivat un poc aquest hard problem de la filosofia que és la consciència que és això d'alguna cosa que s'estudia a si mateix com pot ser que estudiem alguna cosa des d'aquella cosa i això de la tecnologia perdó, de la intel·ligència artificial ho ha revivat moltíssim i sí
Veig que tu cites a Margaret Atwood aquesta idea que cada aspecte de la tecnologia humana té un costat fosc, fins i tot això inclou l'arc i la fletxa. Està bé perquè a vegades pensam en les parides de la tecnologia actual, però és que totes les incorporacions de noves tecnologies, quan de noves ve l'han dit des de la prehistòria, comporten un repte.
Clar, exacte, i molt bé, i de fet és això, vull dir, no li podem, no podem dir que la tecnologia sigui moral o immoral, val? Els éssers que són morals o immorals som els éssers humans i les nostres accions.
Per tant, la tecnologia no és bona ni dolenta en si mateixa. Són els usos que fem als humans el que poden fer un bon ús o un mal ús d'aquesta tecnologia. La moralitat és una qualitat dels humans, tot i que això també pot ser algo discutit, no? Però, llavors, clar, depèn dels usos que nosaltres facem, però aquesta cita de la Margareta Atgut està encertada,
un arc i una fletxa, se poden fer servir per matar un animal i dur a la comunitat i que tots mos aprofiten d'ell. Per fer esport, també. Ara estava pensant, aquell que se dedica, no sé, a fer tir olímpic, dius, jo ho dedico per divertir-me, no? Però, evidentment, per aconseguir que viures... Avui en dia no ens fa falta fer-ho. No, però, bueno...
És un poc que és això, que des de l'inici de la tecnologia, aquesta se pot fer servir bé o malament, depenent dels valors que l'aguin, diguem. Saps que la fletxa també el pot fer servir per matar qualcú i quedar tots els seus recursos, i això diguem que és una cosa immoral, bé, depenent també de l'ètica en la que t'abagis, però és això, en el final les tecnologies, l'idea clara aquí és que les intel·ligències artificials
no tenen aquesta moralitat, no? O sigui, tenen un coneixement i fan unes coses realment increïbles, però tota aquella part emotiva, moral dels éssers humans, no la tenen perquè no han evolucionat com nosaltres. Això ho explica molt bé Antonio Damasio, que explica com els nostres cervells es devomvenen ses emocions, es devolven el sentiment de sa moral, etc. I, clar, tot això necessites un procés evolutiu que aquestes hi ha no han duït, per tant, no la tenen.
O sigui, poden simular que la tenen, però no la tenen. Parlàvem de tecnologia i és vera que els nous avanços tecnològics signifiquen més beneficis, però també més riscos.
Sí, i a més el que se sol donar és que com més complets et són aquestes tecnologies els beneficis són majors però els riscos també són majors i el que és molt important que aquí és una variable interessant és que els riscos en moltes ocasions són inesperats o sigui, no saben quins seran aquí entrem dins un món d'incerteses jo m'agradaria ara posar damunt la taula un filòsof que està tractant molt aquest tema
que és en Nick Bostrom, un filòsof, un professor d'Oxford, que s'encarrega precisament d'això, que té aquesta feina que és estudiar com evolucionarà la tecnologia i els escenaris futurs, que crec que és la millor feina que una persona pot tenir al món, imaginar aquestes coses. I ell té un símil sobre la tecnologia, res, coses i això, que m'agrada molt, i que crec que és el món il·lustratiu, que ell diu, imagina'm una urna amb...
amb bolles blanques, grises i vermelles. Hi ha tecnologies que són com les bolles blanques, és a dir, donen beneficis i els riscos són molt pots. Hi ha grises que tenen uns majors beneficis però els riscos.
també són substancials. I després diu, però hem d'anar alerta perquè ara, darrerament, des d'aquest darrer segle hem arribat a desenvolupar unes tecnologies que són vermelles, no? Bolles com a bolles vermelles, que són poques però existeixen, que són tecnologies que...
tenen uns beneficis molt alt per a tota la humanitat, molt importants, però a la vegada els seus riscos podrien ser de tipus existencial. Ell, per exemple, posa com a metàfora d'una bolla de la tecnologia que té uns riscos però que no serien existencials, per exemple, els electrodomèstics o...
Aquí hi ha uns perits, però són assumibles, no? O sigui, no són existencials per la humanitat. Són assumibles, si no estàs dins la conspiranoia de pensar que els micrones tenen tot tipus de càncer. Vull dir que, clar, això, nosaltres donem per suposat que estan parlant dins d'ells, però, clar, també ens trobem gent científica o gent que...
Ja, clar, clar. Però vaja, imagina que els altres domèstics són bolles blanques. Sí, bueno. Dóna'm-ho per fer. Sí, dóna'm-ho per fer. A veure, clar, quan xerrem de filosofia, normalment, a vegades m'agrada dir que xerrem d'una filosofia científicament informada. És a filosofia, qüestiona moltes ciències i tal, però m'agrada que estigui científicament informada per establir un marc...
No ha passat res. Sí, bé, cal que us ha enfadat amb el que hem dit. I això. Bé, i d'ahir en Nick Bostrom el que ve a dir és que si intel·ligència artificial juntament, per exemple, amb la bomba nuclear o amb l'energia nuclear i altres tecnologies, doncs poden comportar un risc de tipus existencial, no?
És a dir, per exemple, ell desenvolupa, estem en sa... Per exemple, posa'm el cas de sa energia nuclear, diu, clar, vivim en un món en on no hi ha... És a dir, aquestes tecnologies, una guerra nuclear podria tenir com portar un risc existencial,
Però tot i així, desenvoluparem i els estats s'estan armant amb aquesta tecnologia que és potencialment perillosa i comporta un risc existencial per la humanitat. I diu, perquè, claro, si jo no la desenvolupo, si com a estat jo no desenvolupo aquesta tecnologia i una altra sí que la desenvolupa, llavors això li pot donar un avantatge. I això fa que tota tecnologia, tot i que sigui perillosa, s'acabi desenvolupant.
I això passa amb la intel·ligència artificial també, podria comportar un risc existencial. Quan dèiem existencial és que no sabem molt bé, però no sé, els escenaris futurs que s'ho plantegen és que s'creïn unes desigualdats tan brutals entre éssers humans que allò sigui molt disruptiu, que aquesta intel·ligència artificial se torni una superintel·ligència i que tingui uns propòsits que siguin diferents de la seva humanitat. S'estan plantejant d'aquests escenaris. Què passa? Que lo seu, diu Nick Bostrom, és...
que aturem, pensem, coincidim o decidim entre tots uns valors que hagin de guiar al desenvolupament d'aquestes tecnologies i després les desenvolupem. Però diu, claro,
el que ens trobem és que tota empresa o tot estat que pot la desenvolupa perquè els altres ho estan fent llavors no ens importen els valors aquí si aquesta tecnologia ens dona un avantatge competitiu sigui en el món de la defensa o de les bombes o del que sigui o bé sigui en el cas d'una empresa que tingui una possibilitat de créixer a pesar que hi hagi un cert grau de perill allò triomfarà
Clar, és que estem aquí que ens hem de situar en un context on no hi ha una autoritat superior que guiï els principis que hem de seguir tots a l'hora de desenvolupar tecnologies. Llavors, cadascú pot tenir principis diferents, no? Doncs Nelon Mas pot tenir uns principis diferents que poden ser els de, per exemple, Europa. O Xina pot tenir uns principis diferents en els que poden ser, mateix em refereixo a principis morals, no? El que vull fer amb aquesta tecnologia. Mhm.
jo la vull fer servir per potenciar la felicitat dels meus ciutadans o la vull fer servir per atacar i millorar el meu armament per expandir-me cap a país. Els principis són diferents. Quan que no hi ha principis unitaris el que fa és que tot el es desenvolupi per si un cas s'altre.
És una qüestió, quan has dit allò de la incertitud de cara... La incertitud de cara al futur, no? És una feina guapa aquesta per fer, no? De veure què passarà. Quantes vegades han sentit o han llegit allò de...
per exemple, parlant dels adolescents i se'ls diu, no, és que total no mireu molt ara quines carreres hi ha, perquè quan vosaltres feu feina hi ha un, jo és que cada vegada ho pugen més, no? Primer els 33, llavors va ser el 67, ara ja el 82% no sé com se pot calcular un percentatge d'una cosa que no saps, sí
No, no, clar, jo, clar, en el final estem valorant els escenaris futurs en els quals intervenen tantíssimes variables que quantificar això és que realment és absurd, no? I el que sí que està molt bé és plantejar això i dir, ostres, si això segueix així, possiblement, doncs no sé, no?, els traductors o no sé què, no sé quantos, s'acabin quedant fora de feina.
i és plausible que sigui així. Ara, quantificar-ho i posar-hi un numerador 82% de ses fenys que se fan avui en dia... D'aquí 50 anys ja no existiran. Perquè els humans és veritat que som molt bons, i una característica nostra molt important és ser la nostra capacitat de realitzar i imaginar escenaris futurs i dirigir-nos cap a ells, perquè ens donen un propòsit, etc. i també ens permeten avançar-nos a perills i això.
Però és que, claro, la disrupció que comporten aquestes tecnologies són tan elevades i tan grosses que realment se fa quasi absurd pensar. De fet, a vegades se posa l'exemple aquest que deien que aquestes tecnologies o s'abans de la intel·ligència artificial i de més el que farà és que
mos llabarà de totes aquelles feines avorrides, tedioses que no m'agrada fer i mos podran dedicar-la a fer poesia, a pintar i fer art i música i el primer que han sabut fer, perquè és clar, és aquesta analogia, no ho sabran fer això, o de lo primer que han sabut simular, no diré que creïn perquè per crear art necessites partir d'una experiència personal, etc. Però bueno, lo primer que han sabut simular que saben fer és precisament tard.
Comença ja, és complicat, ja, certàmens de fotografia, de pintura, en què s'ha d'aclarir si se poden utilitzar eines d'intel·ligència artificial, o hi ha artistes, ja ara recordo, que va ser aquí a Mallorca un fotògraf que va dir, havia guanyat un premi, crec que era un fotògraf o un dissenyador gràfic,
He guanyat un premi d'un cartell o una cosa així, i quan ja tenia el premi va dir, bé, i he d'aclarir que això, abans que ho digui qualsevol altra, ha utilitzat eines de la intel·ligència artificial. Per tant, està clar que segurament nosaltres mos hi dediquem més a aquestes coses creatives, però probablement amb ajuda d'aquestes eines.
Jo també imagino, això també ja que m'ho es posa a hipotetitzar, imagino que pot ser que arribi un moment en el qual, per exemple, tu entres a una llibreria i tinguis uns llibres escrits, unes tenteries, una secció escrita per humans, perquè clar, al final el factor humà, si ara...
Qualcuna de les novel·les que ha llegit darrerament, de qualcun dels assatges, ens diuen, això ho ha fet un i ja, inclús després d'haver-ho llegit, direm, oh, perd, això ha perdut, no? Ja no té aquesta gràcia que tenia. Perquè als humans ens ens agrada el fet de compartir pensaments, experiències i d'a més. I si això ho ha creat un algoritme, li lleva alguna cosa, li lleva alguna cosa que per nosaltres és essencial.
I imagina això, aquesta llibreria on hi pugui haver llibres fets per autors humans, com sempre hi ha hagut, però que després hi hagués una sensació de totalment, que tu puguis personalitzar a l'Esteven Abel i dir, pues mira, ja, jo m'agradaria una història així, així, així i que en aquell moment te la faci, i que tu un dia tinguis ganes de llegir una cosa i un dia tinguis ganes de llegir una altra més personalitzada, diguem. Però no crec que...
que la creació artística feta amb intel·ligència artificial acabi suplint la humana, ni molt manco.
Ja pensava en això que ho hem comentat un cop de passada, de com canvien els noms. Ara intel·ligència artificial està de moda, ara fins i tot en els anuncis de cotxes, d'electrodomèstics, i aquesta gelera incorpora intel·ligència artificial. Ah, molt bé. Sí.
Clar, intel·ligència artificial en el sentit que tenim una tecnologia que prové del món informàtic, això ja fa temps, no? Els TSEus aquells dels anys 50, ha caigut ja, tot això cau molt fora, fins i tot aquelles coses de Microsoft quan deien que...
avisaven això igual aquesta estic parlant de no sé, d'any 2000 aquesta aquesta eina que vostè té entre mans és el millor que hi haurà en el futur i clar, i t'adonaven per fet que la tecnologia no evolucionaria gaire en el sentit que ja s'havia arribat a un punt que llavors ha estat superat totalment
Allò que havia de ser no sé quant de megas, llavors ja eren gigas, llavors ja són el que sigui. Una cosa que veig que s'amenaixa molt és aquests gràfics on et posa com si intel·ligència artificial se va acostant a lo que fan els éssers humans i aquest gràfic que diu tarda tant d'anys i que arriba a un punt en què...
Clar, jo dic, per exemple, reconeixement d'imatge. Ara ja ho donaven per fet. I no està tan enfora que va començar reconeixement d'imatge. O sa comprensió lectora. Jo recordo aquells programes que hi havia en què tu li posaves un test, escenetjava i te'l... ara no m'acord que ens anomenia allò, que te'l passava un document de test. Ah, sí. Clar, a mi això m'aparecia una bomba. O sigui, això...
Això és fascinant. S'han acabat copiar, jo què sé, coses d'una banda a l'altra. Ja no te dic fer una fotocòpia, sinó passar-ho a un suport digital, apareixia brutal. I clar, tot això va canviant. Ara estem amb el raonament predictiu. I això, aquests gràfics, cada vegada fan més via.
Això fa més via i això, a més, per això la de la incertesa aquesta, la del futur incert, que és que no sabem la evolució que això pugui tenir, a quin escenari mos durarà. Per això moltes vegades fer prediccions, aquí és que el nostre servei no dona per tant. Perquè això està anant tan ràpid i està processant tanta, tanta informació que aquestes disrupcions que, encara i segur, mos li durarà, doncs són molt males de predir.
Però ara xerrant d'això de la evolució, quan comentaves aquestes tecnologies que mos anaven trobant i lo fascinant que eren fa res, això també té una conseqüència que jo crec que per nosaltres, per la nostra generació, etcètera, és una cosa realment també que romp molt en tota la història de la humanitat, que és que
Cada generació es troba amb un món tecnològic donat que serà superat de manera molt ràpida. I això crea una distància insalvable, intergeneracional, que és nova, també. Vull ben que dir... Nosaltres...
haurem crescut i ens haurem desenvolupat en un món on la tecnologia ha permès fer unes coses, els meus nubots, per exemple, que són nens de 6 i 3 anys, se desenvoluparan en un món en què la tecnologia els permetrà fer unes coses que jo, quan ells siguin grans, jo ja no les entendré.
O sigui, jo ja no sabré d'acabar allà. Són ja natius digitals. Ua, però és que jo ja serà segurament un altre, no? I aquella frontera farà que tinguin un marc de referència, una cosmovisió totalment diferent de ce que jo pugui tenir i això, de qualque manera, mos durarà en aquest, no? Que sa comunitat com a concepte se vagi smicolant, perquè els horitzons de sentit seran superdiferents entre generacions. I, bueno...
A més, això és una conseqüència que ja començàvem a veure, per exemple, jo ja veig els meus padrins, que és la tecnologia que jo em maneig, és que ni s'imaginen això de XatGPT i tal com va, ni si em fan una idea de com pot ser possible, però jo crec que cada vegada anirà passant més això.
I també, ara que has posat l'exemple aquest de Segelera, m'ha fet molta gràcia, no?, de Segelera, Interjet i això, perquè m'has recordat un exemple que posava en Harari, aquest d'aquesta història de... Sí, sí. I és un símil també que trobem molt bo per veure com cada vegada més intel·ligència artificial anirà agafant més protagonismes en les nostres vides. I el de, claro, no just hem de mirar la de xarxa PT i també, vull dir, intel·ligència artificial acabarà...
diu ell, hipotetitza ell, que acabarà impregnant tota la nostra vida, inclús la demòtica, els electrodomèstics i això. De tal manera que tu, per exemple, arribaràs a la gelera i la gelera, que estarà connectada a la CIA, te coneixerà, aquesta frase és que m'ha parit molt potenta, te coneixerà a tu millor que a tu mateix.
És a dir, arribarà, t'analitzarà, no? I dirà, vale, tinguem-te en compte les variables o tal, com pressió sanguínea, tal, el nivell de sucre que tens en sang, no sé què, l'hora del dia, el nivell d'estrès que tens, el que has de fer després i tal, te dirà, Joan, o to meu, avui, mira, has de menjar unes freses, has de menjar un tros de salmó, un tos a l'aigua i aquesta infusió, saps? I no te convé aquest entrecot, que tens...
pensat. Olvides de s'entrecot, no t'anirà bé, o sigui, això te posarà, no? Sí, sí, clar. I te posarà quan has revit sa música en base a lo que ella creu que en aquell moment... O sigui, però tornem a lo mateix. Això necessita estar guiat per uns principis morals, no? Per un valós. Si no...
Nosaltres acabarem estant sotmesos de la tecnologia, però la tecnologia al final necessita ser guiada per un valor i un principi. Llavors, qui posa aquests valors i principis? Qui els decideix? Els que les posseixen, en aquest cas els tecnòcrates aquests i demés,
O en realitat tots no haurien de xerrar. Això és un poc ara la discussió que tots haurien de tenir en aquest moment. Aquest és el debat, no? Aquest és el debat, sí. Vos has proposat The Smile, Wall of Eyes, això per algun motiu especial, t'agrada especialment aquest grup? Sí, bueno, The Smile és el grup de... Bueno, ve d'un grup que es diu Radiohead, que és un grup anglès, que se varen canviant nom, no sé per què realment, jo que supos perquè estem fans de la fama, i van dir, bé, mos posarem un altre nom.
I aquest disc, aquesta cançó, és la primera cançó d'un disc que està tot molt, o que jo troc que està molt mediatitzat i centrat en la tecnologia. I Wall of Eyes, el títol va dir aquest mur d'ulls que s'ha convertit en la nostra realitat. Els ulls són les càmeres que ens miren des dels nostres mòbils. Llavors aquest Wall of Eyes és aquest mur que nosaltres no veiem el que hi ha darrere, però els ulls ens estan veient a nosaltres.
i de l'escoltà amb aquesta cançó.
Fins demà!
Gràcies.
Això és el Crepuscle en 100 estals. Avui conversàvem amb en Joan Llinàs i parlàvem de tecnologia, parlàvem també d'intel·ligència artificial. M'ha fet gràcia que hagis dit la nostra generació, Joan, tu i jo no som de la mateixa generació.
Bé, potser no per qüestions d'edat, però sí que se podria considerar que són de la mateixa generació en el sentit que compartim els mateixos horitzons de vida. Tenim unes expectatives molt similars en quant a nivell vital, tenim uns referents compartits, etc. I jo crec que en aquest fet, d'aquest punt de vista, sí que són generacionalment semblants, perquè...
El cine que tu has mirat també té a veure amb el cine que jo he visionat, la música... Hi ha una certa connexió i és el que tu comentaves de les generacions, no? Les generacions dels meus pares, per exemple, o dels meus padrins tenien una evolució tecnològica en la seva societat que era relativament assimilable, fàcil d'assimilar. Bé, quan se van incorporar els telèfons, la televisió, els meus padrins, els meus pares, se van anar adaptant
però jo ja record els darrers anys de mon pare que ho vàrem intentar amb seus telèfons mòbils i no hi havia manera perquè li costava molt arribar a això en aquest cas el que tu dius és que
Efectivament, aquests infants, aquests nebots teus, ja tenen una visió molt distinta. I ara aquí jo volia introduir un altre tema que sé que tu has estudiat, que és com ho duim a l'escola. És a dir, hem parlat d'intel·ligència artificial en general, però hi ha un sector, aquest sector educatiu, on jo crec que s'hi dediquen molt de...
molt de recursos i llavors molt d'estudi sobre això. Per on va aquest sector? Bé, per als docents o per a la comunitat educativa i per a tothom en general, perquè l'educació al final té ramificacions en tota la societat, és un moment molt important perquè, clar, de cop ens hem trobat que aquesta tecnologia ha inundat les aules i els alumnes la fan servir d'una manera indiscriminada moltes vegades,
i necessiten que el còlculs estigui guiant, que el còlculs ensenyi com aquesta tecnologia pot millorar el seu aprenentatge.
Aquí molts trobam que, o el que jo me trob és que hi ha gent que pensa que el que s'hauria de fer és, bueno, pues, els neoludites, no?, que pensen que la tecnologia s'hauria de prohibir, no n'haurien de fer cap ús, haurien de tornar a les fustes i tal, escriure el punt.
d'altres que estan a favor d'aquestes tecnologies i promouen un ús indiscriminat d'elles i jo crec que hem de ser excèptics
Tant, per dos costats. Aquí el terme mig sí que acaba sense virtut. Perquè, evidentment, si nosaltres no els ensenyem a manejar aquestes tecnologies, qui els ensenyarà, no? És inevitable que entrin en contacte amb elles. Clar, són gratis, no? Xat GPT, tu te'l pot baixar, o Dipsic, o qualsevol d'aquestes ies, és gratis, tu te la baixes...
i amb un compte pots excedir a ella i pots fer tot el que et permet fer. Llavors, si no hi ha qualcú darrere que guiï el procés i digui, mira, això es pot fer d'aquesta manera bé, o i d'aquesta manera estigues fent un ús incorrecte, llavors estem fent com moltes altres coses, deixant que altra gent ocupi aquell espai.
És a dir, aquí, si ja molt centrant en tema de docència, l'important és veure que en els adolescents, sobretot, si no els ensenyem a fer servir les tecnologies de manera correcta, aquestes tecnologies segur que acabaran formant part de la seva vida i d'altres acabaran ocupant el nostre espai.
I aquells altres no tenen les mateixes intencions. Quan dic altres, em refereixo, per exemple, al desenvolupador de les tecnologies, a les que dissenyen l'algoritme d'Instagram, a les que dissenyen l'algoritme de Dipsic o de Xargept, etc. I aquells no tenen les mateixes intencions que tenim nosaltres amb ells. Nosaltres com a educadors, o com a familiars, o com a societat, com a comunitat, nosaltres volem que els nostres infants, els nostres adolescents,
Tornem una altra idea, tinguin uns principis, tinguin una moral, tinguin una ètica... Un valor. Un valor, esclar. I si no els ensenyem a menjar-les, el que faran aquests tecnòcrates i demés és ocupar aquest espai i aprofitar-se d'això, d'aquest buit, per, diguem, colonitzar la seva vida. I el que ells volen és la seva atenció.
Això és l'economia de la tensió. El que els volen és que estiguin allà dins com més temps possible dins d'aquestes aplicacions perquè aquesta tensió després la venen empreses i això és el model de negoci.
Clar, si algú no els ensenya això, si algú no els ensenya a discernir quins són correctes i incorrectes d'aquestes tecnologies, estem perduts, no?, en aquest sentit. Llavors, educativament, aquesta seria, jo crec, el nostre objectiu. Hi ha una cosa que intervé amb això, que és, clar...
canviarà molt de sectors humans a l'activitat humana, però precisament el tema de la docència canvia molt, perquè aquell ensenyament, aquella docència que estava pesada en simple transferència o transmissió de coneixements, això ja no té sentit.
Sí, no té sentit, tot i que el coneixement... Bueno, jo crec que el coneixement... Quan jo dic, perdona, una simple transferència, vull dir, per entendre-nos, adquirir aquell coneixement a base d'un llibre i d'una memorització d'allò, això no té sentit. Jo crec que ja en els centres educatius no se treballa així de fa molts anys,
Però clar, en què consisteix això? Adquirir una sèrie d'habilitats, de competències, adquirir una sèrie de valors també, com pot ajudar-nos aquesta intel·ligència artificial, aquest xat GPT o l'aplicació que s'utilitzi?
Doncs jo aquí crec que és fonamental, i potser no, però posar una altra vegada la figura dels docents en el centre. Els docents aquí som guies d'això, perquè els docents tenim dues coses, que són el coneixement, és ver que som fel·libles i que a vegades el coneixement que tenim ens hem d'estar actualitzant, etc.
Però dins una classe som els que té més coneixement sobre aquella matèria. I per altra banda també tenim els valors. És a dir, o els hauríem de tenir. I en aquest sentit, si posam una altra vegada el docent perquè se xerra darrerament de posar-se l'una al centre, i està molt bé que se posi l'una al centre, això no hi ha dubte. I fa molts anys que anem darrere aquesta idea.
Però veure que tal vegada li hauríem de tornar a donar la importància que mereixes el docent com aquell guia que et diu, no, no, això està bé, això està malament, això és correcte, això és incorrecte, la veritat va per aquí, això, si vas per aquí t'equivocaràs, això és una form fiable de coneixement, això no és una form fiable de coneixement. I a vegades també com aquest coneixement que ara ja no està jut dins el meu cap com a professor, sinó que el pots trobar a molts llocs, jo t'he d'ensenyar on són els llocs i on sí que està aquest coneixement. I després hem de fer coses amb aquest coneixement.
Però, bueno, tornant aquesta figura del docent guia i donar-la és important, sí que requereix, jo crec que és important. Jo crec que hem de, no sé si invertir més, però sí que hem de tornar a revaloritzar la figura del docent ara més que mai. Tu dius invertir més, és que això implica una formació brutal, perquè no els docents...
La majoria d'humans que poblam aquest planeta tampoc no dominam aquest tema de la intel·ligència artificial. Per tant, caldria estendre una formació específica que ja s'està fent, potser a un determinat nivell, però fer-ho d'una manera molt més ràpida perquè mestres professors tinguin accés en aquesta formació, perquè si no...
Clar, establir el context, primer de tot perquè els docents vulguin ser docents. Això ja és un primer tema. I segon, perquè se donin les condicions perquè se pugui donar la docència. És a dir, tenim molt de problemes amb l'educació avui en dia.
Tal vegada no és el moment, però sense dubte invertir em referia a el que ve apuntes tu en això, a donar les eines als professors, tant a nivell de com desenvolupar aquesta nova tasca docente en el segle XXI, com a sa vegada també invertir en com s'han de donar el context dins una aula perquè se pugui donar a sa docència.
Perquè aquí hi ha coses que sense dubte s'han d'arreglar i el tema és que si no les arreglem, de nou, tornem en el lloc que algú ocuparà aquest espai. Qui ocupi aquest espai segurament no tindrà un valós o uns principis com els que nosaltres puguem inculcar en els alumnes i això sempre comportarà problemes de la comunitat en general.
Ara he pensat, quan es docents com a guies, m'ha fet recordar, ara darrerament ha sortit publicat per Galàxia Gutenberg un llibre d'un filòsof, d'un catedràtic de la Universitat dels Païs Basc, Daniel Inerarity Grau, que ha publicat un llibre precisament sobre això, sobre una teoria crítica de la intel·ligència artificial.
I ell recorda una anècdota que conta el tema de la red flag. Resulta que la red flag act va a Anglaterra en 1865 per evitar accidents. Imposava als cotxes una velocitat màxima de 4 milles per hora en el camp i dues en els pobles i ciutats. I una persona...
havia d'anar davant advertint, amb una red flag, advertint la seva presència a la població. Ella hi diu, clar, d'alguna manera, això no se podrà fer, però sí que hauria d'haver qualcú que mos dones aquest red flags. Exacte, i m'apareix un exemple molt bon. És que aquest, en Minerarity, amb això, és un gran pensador.
i l'exemple és molt molt bo, i és precisament el que no tenim avui en dia, no tenim aquestes reflacs. Es va equivocar un moment que apareixia que hi havia com a bellumes de que tal vegada podríem pensar tot aquest procés, tota aquesta evolució tecnològica de manera conjunta, que va ser quan se va fer aquella carta dels creadors, bueno, dels creadors. Sí, de desenvolupar aquestes tecnologies, entre d'altres, no?
però abon deien, tal vegada mos convé aturar, mos convé pensar abans de continuar perquè nosaltres a partir d'aquí
Aquí hi ha una boira, que nosaltres ja no sabem, que acabem un tema. Però està bé, això és molt científic. I és molt científic, també, no? Perquè científic també, amb temes ètics, també moltes vegades són ells, és que posen un poc el fre i diuen, amem, de molt de temes, no? I hi ha d'haver aquesta consciència, no? En el final...
la ciència, la tecnologia, la justícia, tot necessita d'uns principis que l'haguin. Si no, bueno, si no ens poden trobar en circumstàncies... Ah, perquè ell se fa aquesta pregunta, diu, en el segle XIX es ve que el debat era, i en el segle XX, diu, en el segle XX el debat va ser com equilibrar estat i mercat, és a dir, en grans línies generals era com equilibrar la presència de l'estat i com es lliure mercat,
Però és que diu, ara avui en dia el debat seria com controlar que aquests procediments algorítmics que tenim en el dia a dia afectin la nostra vida, però que ens deixin guiar-la d'alguna forma. Que nosaltres hem de continuar, no? I ell se fa aquesta pregunta, també diu, com afectarà la governança? Perquè en el final també, si ens diuen...
per on tiren els polítics és important, sobretot si estan controlant tot això. Hi ha hagut un moment que has dit una paraula que m'ha recordat també una altra cosa, has dit justícia, no? Si justícia també ha de tenir aquest valor, ha de tenir una guia, no?, que és difícil a vegades de reconèixer, no?, en algunes decisions judicials i...
I clar, ell parla aquí de coses que s'han de fer a lo millor. La moratòria seria una sortida, l'altra seria orientar èticament aquesta intel·ligència artificial. I jo he pensat, és cas de jutges, no? Perquè tu pots dir, s'intel·ligència artificial ens pot ajudar per posar un cas a fer auditoria a una empresa, d'acord? Però...
i a jutjar el cas d'un assassinat? Arribarem a veure que això estarà en mans, que molts vindran, que això és més objectiu i estarà en mans d'una màquina d'intel·ligència artificial? Bé, el que sí que ja sabem, perquè ja n'hem tingut casos, és que les intel·ligències artificials també estan esbiaixades, també contenen esbiaixos. I a mesura que aniquem donant-li més i més poder,
per exemple, a nivell financer, a l'hora de donar crèdits, a l'hora de donar-los més en temes judicials i això, veurem com aquests viatges també sorgeixen i surten. I temes de salut en qüestions d'assegurances, no? Donar una assegurança o no, tu has dit els crèdits i una assegurança de... Això ja ha dit que ja passa, ja ha passat, sí. Ja fa un perí d'anys que s'adonuncia i això.
En el final, un viatge sempre falta... Clar, tampoc tenen una... Falta d'informació, falta de coneixement. Tampoc tenen un error cognitiu, no? Un viatge. Llavors, també cometen errors cognitius. Per què? Perquè, claro, ells diuen, què m'estàs dient? Que necessites guanyar el màxim de dobres possibles com a banc? Vale, doncs mira, que s'ha de donar crèdits, tota aquesta població no li dones un crèdit perquè no solen ser pagadors. Bueno, nosaltres deim, bueno, bueno, ostres, això no està bé, no? Això, perquè hauria de guiar també un principi de justícia social, tal, etcètera...
Va, però tu no li has dit això, no l'has programat. Llavors...
Clar, això cada vegada jo crec que anirà més, sí. I aquesta gent que utilitza ChatGPT per xerrar amb qualcú, ho troba tremendament trist, no? Hi ha gent que conta, no, he provat, i com que anam parlant i xerraram de cine, xerraram de música, i mantenir una relació amb una intel·ligència artificial. Bueno, jo aquí, no ho sé, aquí és vera que això em genera també, és vera que per un costat, com tu ho dic,
uau, que trist, no?, tenir una relació humana amb una pantalla, però per altra banda, dic, tal vegada, en el final, és re que tu puguis treure d'aquella conversa, si a tu, de qualque manera, te permet superar una crisi, un problema, millorar-te certs aspectes sobre més coses, etc., bueno, crec que pot ser un bònus, també, no?, o sigui, que crec que s'hauria de mirar molt bé segons quin compte és, no?, aquesta circumstància concreta.
A en Joan Llinàs li agrada escoltar música, jugar a tenis i fer excursions.
Ara pensava, no sé com ho faria aquest home sense una aplicació. Perquè, a més, no sé si ets d'aquests que duen rellotges i que li... D'aquest rellotges vull dir que sap de tot, però ara mateix programar una excursió ja, moltes vegades necessitem una aplicació neta que ens ajudi a escoltar música, Spotify o el que sigui. Per tant, tota aquesta cosa ens està passant, no? Sí.
Sí, sí, no, jo crec que ja és molt difícil viure en un món sense tecnologia, però això ja fa anys, no? Allò que diuen, la tecnologia ara ja és com una, la cultura era com una segona naturalesa, la tecnologia ja és com una altra naturalesa també que afegim a la nostra, vull dir...
Estem ja condemnats o no a viure amb la tecnologia com a viure amb ella. Però jo troc que té coses molt positives també. I que molts permets, per exemple, fer excursions en deu minuts, programar una excursió, escoltar, tenir tots els catalets de música en esteu abast, etc. I jugar a tenis. Sí, i jo milloro amb jo mateix el meu cot de tenis amb els vídeos de YouTube i tal.
Llavors, clar, tots aquests aspectes positius també els hem de remarcar. I, en definitiva, això amb José Antonio Marina, que nosaltres el vam entrevistar fa un temps, i d'altres pensen que estem anant cap a una hibridació del pensament.
Jo troco una cosa guapa, però que té els seus perills, com ens ha remarcat abans, però que de qualque manera el que està emergint és una intel·ligència mixta, humana i artificial. I que per aquí s'ha d'anar. I que tornant a remarcar les idees de l'inici, la intel·ligència humana s'hauria de posar
hem d'anar per aquí i la intel·ligència artificial ha de venir per darrere de la maneta i ens ha d'ajudar per fer les excursions que nosaltres volem fer perquè el propòsit de fer una excursió el poso jo. I la intel·ligència artificial després m'ajuda a fer... Bé, hem volgut registrar aquest programa a un lloc on ara ens han posat una música però realment la música que nosaltres volem escoltar per acabar aquest programa
el Hans Zimmer Interestellar. Que bé, no? Un gran clàssic i la pel·lícula, i bé, tot relacionat amb aquest món. Sí, és que per acabar, no? Enxerar de tecnologia, d'obligació tecnològica i de més, que millor que acabar amb Hans Zimmer i amb aquesta gran pel·lícula i aquesta banda sonora que és magnífica. Perfecte, i de l'escoltar ara per acabar aquest tema principal de la pel·li i moltes gràcies per haver vingut, Joan. Ha estat un plaer i fins una altra ocasió.
Moltes gràcies a vosaltres, encantat. Fantàstic. Ido així que va amb el crepuscle, demà tornàvem a les 9 del vespre. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fota aquest martiri que te'n dius, què estàs passant? No importa que no tinguis, hi ha la vida de fa uns anys. Si tan sols el teu discurs de merda toqueix la realitat, veuries que hi ha vida. Fa molt temps des d'aquí avall, no em pots mirar.
Fins demà!
Se sent quan les factures s'acumulen a calaix, quan les aparències s'agominen cotxes cars, el veig fent molt abanismes per sortir d'aquest forat, el que acaba la benícia, el que acaba són normals. No em pots mirar i a la dreta hi tens valors equivocats, ja te'n pesen les butxaques, potser ets tu aquell immigrant.
Fins demà!