Pa, torró, hierbas.
Bon vespre. També hagués pogut dir historiador, forner i corredor, però ara veurem per què. Bé, comencem pel començament. Vos saluda en Joan Roca, nom de l'equip del Crepuscles en Estels. Avui em toca a mi posar-me davant el micròfon d'aquest programa d'avui dijous, de 9 de febrer. És programa 3.595 de la nostra vida conjunta.
i d'aquesta vida a una mediterrània és 3.597. Ja robava dos programes en els que tocava. 2.186 és la nostra vida a una mediterrània. He fet referència a això de pa, torró i herbes, perquè avui tenim una serenitat molt especial, tenim el Lluc Monà Calafat,
que ara l'entrevistarem, i veurem que és un forner, també és historiador, també és corredor, no us dirà de què, i corredor de fons o de forns? No, corredor amateur. Corredor, corredor amateur. I bé, llavors tenen aquesta secció, corresponent de cada dia us, d'Escometes.
Bé, res, aquest programa, com sempre, està produït per la Maria Moreno i en el control tècnic tenim la Maria Oliver. Bon vespre, Biel. Bon vespre. Bon vespre, Maria. Bon vespre. Som-hi, doncs.
Nostra serenita d'avui, en Lluc Monaca de Fat, que viu i sempre ha estat allà, me diu, en Esplau de Netesa, se presenta a xarxes socials com historiador, forner i corredor. En el seu obrador, que és un petit obrador, treballa farines mallorquines i blats antics. No ven com un forn als altres de moment, en el públic en general, sinó que treballa sota comanda.
I també s'ha dedicat a fer tallers dedicats a l'estorró i a les herbes. En Lluc Monà Calafat ha triat unes músiques avui per nosaltres. I la primera d'elles és d'un grup, m'ha dit que és un grup recent, que s'anomena Fetus, i és una cançó que es titula El Ramon Boli del Pa.
Jo li vull demanar una cosa, per començar. En nom d'espa s'han fet revolucions. Sí, sí, totes. I totes està mesclat. El pa és la fringa. Sí, però també parlar de pa és parlar de... del contrari a les revolucions. El pa nostre de cada dia no convida a fer revolucions, precisament. Bé, sentim fetus.
El treu a la pop. Milers de dones envegar en l'escamot que l'aran foca en el pastim, entre d'altres, de valors. Contra el rei de plaquers, contra tota autoritat, pescataren els carrers de la ciutat. I l'abans de 1789 amb el crim
Josep a Vilaret o a la Greta diré,
Ben, Lluc, solen començar les nostres entrevistes, demanar-te's entrevistat, si quan dur a terme la seva feina, la seva pràctica habitual, en el teu cas seria fer de forner, tot que també podria ser més indicat per córrer, historiador que ets, te'n dediques a l'investigació o no, o ets consumidor d'història, com ho fas?
Bueno, soc consumidor de la història, m'agrada la història en general, però l'he deixat un poc d'apartada per... D'un de altres, no projecte. El món dels fons és la farina, ara mateix. I quan tens en els fons, sents música? Sí, sí, sempre. És compatible la ràdio o música. És compatible la suporta d'avançar programes de ràdio aquestes, ràdios nocturnes, que són tant... Bé, més de matí, perquè jo faig feina de matí, perquè dormi sagrat.
A mitja gata. No, m'aixec als cinc des del matí, el meu horari, com a prest, a les quatre i mitja. I com que a casa tenim energia solar, a profit.
Digues. Com que tenim a casa energia solar ara mateix, aprofits hores, puntes de sol per enfornar i després sobre baix ja repartesc. Bé, jo tenia associada s'idea d'encara mentirar més. Si et deixes a les 4 i mitja 5, no és molt prest. Es forn més a vegades. No, no, no. De fet, he fet feina per altres d'horari, no torn, no torn, de les deudes de matí fins que acabes.
I quina base és la teva primera vocació? La fornè o la historiador? Ah, no, la historiador primer, sí, sí. Historiador. Sí, sí. Però també m'he dedicat al món del jaure, voluntariat i el típic de l'estiu, fer monito. I quin període de l'història t'interessa més? Des del segle XVIII fins a l'actualitat. Contemporani. Sí, contemporani, sí, sí.
Molt bé, i la pregunta que et volia fer també és si tens antecedents familiars dins del món de... No, no, no, soc el primer forner, diguem, de la família, encara que per a dinar sí que feia pa, però... I com te va pegar la corolla per això?
No sé, perquè sempre m'ha agradat i també trob que és un patrimoni que no s'ha de perdre i, per de gràcia, ja cada cop em queda manco. Quina? Suposo que la clau d'un bon pa és la farina. La farina, els temps i també tenir un bon llevat, un bon llevat natural, o massa mar, que diuen. Sí, perquè jo suposo que, com a consumidors, tots són consumidors de pa, imagina, no ho sé, Maria, Biel, vosaltres consumiu pa? Sí, sí. Habitualment, sí. Avui en dia,
Suposo que el 90% dels pans que poden trobar a qualsevol banda no és precisament d'un bon pa. No, no, si mires l'ingredient del pa i veus que té més altres ingredients, ve en compte.
Sí, perquè dir pa és dir cultura, més que... No sé si és tant alimentació com cultura. Sí. Perquè a mi me passa que... Va amb connexió. Sí, me passa miques de matins quan vaig a comprar... Jo no dic mai, vaig a comprar pa. Vaig a comprar spa. Però si cada dia hi ha d'haver un pa. És una forma de començar el dia.
Jo, si m'ho permets, és que ha comentat una cosa que jo vaig molt darrer que qualsevol m'ho expliqui, això de samar sa mare. M'ho podries explicar, m'han cas, això de samar sa mare, perquè ara s'ha parlat com a molt de moda. Funciona, també esteve. No té secret. Aigua i farina hi tens. Primer comences 50 grams de farina, 50 grams d'aigua, ho mescles, després ho deixes a temperatura ambient, tens un potet,
L'11 demà, un altre pic mateix procés, aigua ferina amb mescles, un altre dia era igual i al cap de 3 o 4 dies de fer el mateix procés, allò fermenta i ja ho tens de per vida.
I el que fas, diguéssim, és que fas llevats que circulen passant vent, passant aire... Sí, no, llevats que tenen set farines, et sucre... Ah, val, a partir d'allà. Allò fermenta i ja ho tens. És com un animal viu. Perquè jo he vist que hi ha, segons quin lloc, que, no sé si he de dir, s'aprofiten, no ho sé, això ja pentormosa especificarà. Feta sa trampa. Sí, que això de dir, com que té massa mare, es part més car.
No sé si té res a veure, perquè de vegades he vist això. Aquest que no diu que de massa mare, no sé de bones, val X, i és que massa mare val X més 4.
No sé si és que és més difícil de fer, si és que... No, no és més difícil, l'única és més temps de fermentar, però és veritat de moda i segurament que hi ha establiments que ho aprofiten per pujar el preu, però no té per què de pujar el preu.
La massa mare no té perquè sap massa cara. Però com que no sabia si l'elaboració era molt... Igual l'elaboració implica que sigui més car. I l'elabores cada dia? És a dir, cada dia n'utilitzes i cada dia en fas de nada? Sí, un pas cada dia, com és el meu cas, el dia anterior, bé, antes d'anar a llaure li dones aliment, aigua i farina.
però si, jo què sé, si és a casa i ho tens, pots tenir dins la hilera, com a dormit, i jo què sé, són dimecres, i vols fer pa divendres, per exemple, et treu dimecres, li dones un poc de menjar, i dijous també, un poc de menjar, i divendres ja es tira...
Viva i totalment preparada per començar. I s'utilitza parcialment per cada pa que fas? No, sí, sí, parcialment. No t'hauràs de quedar sencer. Així hauràs de començar el rípic procés. La meva té ja 12 anys.
I com és bé, millor? No, no és com és bé, diguem, vull dir, l'únic que demostra és que l'has segur de mantenir. Sí, sí, sí. Compte-nos, això de fer feina per encàrrec, com se menja, perquè suposo que és molt més segur i molt més estable tenir un trast obert en el públic i tenir ja més o menys idea de quanta gent vendrà a comprar-te, que esperes... Home...
Perquè, a més, és un producte de cada dia. Sí, sí, sí. Clar, perquè quan pensàvem en feina per encàrrec, l'idea de per cada dia no... Ja, ja. No, el bo és que ja ho tens, bueno, no tens pèrdues. Però, bueno, és molt lletiu és, com tu dius, tenir una botiga oberta en el públic i a poc a poc ho estic aconseguint, però, bueno, és difícil superar totes les proves que et poses a l'administració. Sí, perquè...
Habitualment, la idea d'emprenedor, jo entenc que ets un emprenedor, se vincula a sectors emergents, a activitats que són novedoses, a ninxos, diguem-ne, d'activitat, però clar, que hi ha més tradicional que fer, pa. Exacte, vull dir, jo ho vaig fer per això, perquè m'agrada i perquè per mi és un servei indispensable, vull dir, per la societat i que ho estan perdent i...
I no pot ser que les grans corporacions se quedin amb aquest patrimoni. Perquè al final, si no fem res, se'ls requedaran. Clar, estan pensant que la teva activitat depèn de la previdència dels petits comers. Tu tens a l'esplaudiment de la gent molt fidel, suposo. Sí, cada dimarts vaig al mercat.
I ja, vull dir, ja me coneixen. Bueno, sota tia tota la vida d'allà i me coneixen de per si. Però sí que hi ha gent que no me coneixia ara me coneix per el meu projecte i els agrada. Quan preven un pa bo, sigui quin sigui, qualsevol forn, tornen. Tens presència a mercats diferents de Palma o fora de Palma? Sí, bueno, cada dimarts de matí, dijous i dissabte a Peregrau.
Dijous, hora baixa, hi ha un grup de consumidors també que fa molts anys que ho compren de vol arxiduc, en el casal Canal 11, també en el casal de la fonera, de neu, en el casal per comanda.
Bueno, i per comanda individual, vull dir, si algú vol pa, m'escriu i li faig. Si mai vas de viatge, te dediques a tastar pa de diferents llocs i agafes idees o... Sí, no, sí, òbviament, jo, quan vaig a qualsevol banda, prova pa. I com un que recordis especialment?
Es de Galícia, molt bo. Galícia. Sí, sí, sí. I què té de diferent, es d'allà, es d'aquí? No, es esponjocitat, vull dir, es... es pado, qualsevol lloc, també és el resultat de... del paisatge, perquè Galícia, es més esponjos perquè té molta aigua, vull dir, i tradicionalment ja pon molta més aigua, i es més esponjos, i aquí no hem tingut tanta aigua, i es pas més sec, i es pas moren de tota sa vida. Però... es pas, és això, vull dir, jo sempre dic que és el resultat del paisatge, per exemple...
en el desert o en el món àrab, amb més fi, perquè tradicionalment no tenien grans quantitats de llenya per cremar i fer forns, i ho havien de fer ràpid. Jo tens idea, no sé si tu estàs d'acord que un pa bo és més bo el dia següent, no el primer dia.
Sí, depèn de quin. Perquè hi ha pans que hi ha fons, molt coneguts, que per fer un pa amb oli, ah, fantàstic, un pa que m'haig de fer, però llavors el dia següent, rinxor-ranxor. En canvi, un pa com Déu mana, a mi m'agrada més el dia següent. Sí, sobretot els de Ségol, millor els dies següents, sí. Ja, refredat i...
Ja ha refredat i està boníssim el dia següent. Encara que calent, és bo, també. Sentim una segona música, llavors t'ho demanem per què. Ah, bé. Un summer evening drunk to hell A souther nearly lifeless An old man in the corner sign Where the water lilies crawl
And on the jukebox Johnny sang About a thing called love And it's how you cared And what's your name And how did you bloody
Neat a screaming sky I lay down on the ground And the arms and legs of other men Were scattered all around Some cursed, some cried, some cried Then cursed, then cried, then bled some more And they all
Un parell d'Ulls Marrons, de Polguers. Per què aquesta música? Polguers és un grup que m'agrada bastant.
Encanta aquest tipus de música. A més, supos que els pares de cervesa lliguen bastant, no? Sí, sí, sí. I l'indesos, cervesa. Sí, de fet hi ha packs que fan cervesa directament. Bueno, és a llevadura. Sí. Al final la llevadura és el mateix. Digues, Maria. Ja m'agradaria saber quant de tipus de pans fas ara actualment. Ara faig els de xeixa mesclat amb blanc mort,
Els d'Espelta, els de Ségol i un de Sandwich. Blat mort, has dit. Blat mort, sí. Explica-nos això del blat mort. Blat mort és un blat antit d'aquí de Mallorca que bàsicament es diu mort, perquè quan ha espigat i està preparat per recollir-se, torna a nedre i cau. I pareix que està mort.
Després també hi ha Blanc Mollà, que de vegades també és un mescle. Blanc Mollà té una història molt curiosa, que és d'un país entre Calvià i Galilea, passatjant-se en el segle XIX, va trobar per les marges un parell de grans o espigues i no sabia quin tipus era.
i el va recolectar, el va començar a cultivar, i al cap de deu anys va tenir un premi a nivell nacional, una fira de Madrid, i com que no n'hi ha de mal nom, Mollà, va quedar blanc Mollà.
I a part de fer pa, faig més pregunta de reposteria fer dolços, per exemple? Sí, faig. Nosaltres som molt de dolç. Faig, bueno, faig gató, faig, bé, lo típic gató, faig també cremadillos de tot tipus,
Faig croissants si me'n comanen, faig coques salades, com un forn normal, panades també. Assemades? Perquè avui en dia... Assemades les he de perfeccionar. Jo m'he trobat a molt de llocs, cafeteries, vull dir, que ja no han assemades, només tenen croissants i em sap molt de greu. Ja, no ho sé, és així. No, però les assemades les he de perfeccionar perquè és un procés molt llarg i encara està en procés.
Espa, què ha de ser? De crosta cuita i per dins esponjós? O de crosta no tan cuita i més dents per dins? Com t'agrada més? Sí, crosta cuita. Cuita té esponjós per dins. Bàsicament, perquè quan està ben cuit, simbolista que ha fermentat bé, vull dir, i els sucres, diguem, dels cereals s'han caramelitzat i té aquest color marronós.
Qui intenta dur fer un pa? Entre capaç i tot, poden passar 7-8 hores. També va en funció de l'època de l'any. Per exemple, si hivern fa més fred i tardament en fermentar, i en l'estiu fa més calor i fa més ràpid. Fa més ràpid. Sí, sí, sí.
I a nivell de forn, tens forn elèctric o forn de llenya? Elèctric, elèctric. Sí, sí. Encara que m'agradaria aprendre amb llenya també. Sí, sí, perquè també és un art. Perquè això ja en queden molt pots. Sí, sí, és un art col·locar dins...
Sí, és un trencat de lòsques. Hi ha gent, quan fan arròs, un arròs sec, un arròs brut, o qualsevol cosa d'aquestes, s'hi gasta una dotverada en sasteades, hi posa gambes fresques de solla, hi posa millor crema que pugui a plaça, carn de port negre, el que vulguis, però hi posa un arròs dolent, dolent, dolent.
Ah, amb el pa amb oli supos que se claus el pa. Perquè de res se't veig posar unes teades molt bones al pa amb oli, o un oli verge, el millor de tots, i jo posar un pa d'esmercadona, supos. I això deu passar. Sí, i passa molt. Sí, sí, sí. El pa amb oli ja ho diu. Pa amb oli. Pa amb oli. Pa amb oli. I això veig d'onguets és una moda.
Bueno, no, s'ha recuperat. Tu participes, participaries d'aquestes rutes llongateres que s'han posat ara un poc. Sí, sí, sí. Ha revisat la gràcia de l'entitat d'Orgull Llongat, que són companys, però fan bona feina.
I torna-te al pan boli. Què ha de dur un pan boli? Què és el que no ha d'haver-hi a un pan boli? El pan boli passa un poc com ses... No sé què passa a vosaltres, com ses pizzas. Com sa còquia. Les pizzas són còquies. Els italians han d'anar més dius. Els italians han d'anar més dius. Ses pizzas eren menjades pobres.
Era pasta, hi posaven tomàtic, hi posaven el que hi havia, un poc d'herbes i per avall. I ara hi posen llagosta. Hi ha gammes de tot. Amb els pan boli passen per la mateixa. Menjar de pobra, de gent del poble, i no hi posaven ibèric. Què és el que hi diu més? Com t'agrada més a tu el pan boli? Quins ingredients són els que hi ha d'haver? I quins ingredients no hi posaries mai, un pan boli?
Doncs jo sóc d'un bon pa, evidentment. El que m'agrada més és deixar-se per un pa amb oli, però un formatge. Jo amb pa i formatge ja sóc content. I el que no li posaria, no sé, tonyina o gambes o aquestes coses. Jo sóc de pa amb oli, camaiot i formatge. Camaiot i formatge per mi són els dos ingredients bàsics d'un pa amb oli.
Però jo el millor pa és aquell que em deixa fer moes. Jo m'agrada fer moes o qualque salsa. Quin és el millor pa per fer moes? El més esponjor, el blanc. El blanc. El blanc és més fluixet. O una bona barra amb una bona molla.
i ara que parlant de barres tu també em fas de barres n'he fet per prova però encara no està en un vent perquè aquestes barres que se venen per exemple a benzineres o a grans supermercats que la compres ara i d'aquí una hora a xiclet que no opines tu de tot això i llevadura 100% vull dir, llevadura fresca
un munt i allò no ha de fermentar cap i temps i al final ha de fermentar-se de panxa i el que fa mal. Però has de reconèixer que té molt de mèrit fer un producte tan dolent. Sí. No és fàcil, si hem de posar en ganes. Sí, sí.
Bé, a nosaltres els convidats els solen demanar que ens diguin un consell per viure millor, per estar més satisfets en aquesta vida, i que ho acompanyin amb una música. La música per tancar l'entrevista d'avui és una música de la Maria d'Alma Bonet.
Que no sé si li agrada molt d'espà. Tu creus que hi ha molt d'espà? Un espà bonet, si pot ser. Aquesta dansa de la primavera que sentirem ara amb un consell per viure millor. Quin consell ens donaries tu? Doncs fer les coses amb tranquil·litat i temps, com se fa un bon pa. Aquest seria el consell. Bé, clar, perquè tu proposes un pa que es fa asfut.
Vull dir, fast food, slow food, no fast food, no fast food, però... Fast és ràpid. Slow food, però tu cors i pots ser un poc... A fa temps que no hi vaig perquè me fa mal els peus i els genolls, però no, com que m'aixec prest a les 5, past...
I quan he pastat, tinc un period d'hores lliures i me'n vaig a córrer una mica. I abans d'acabar, també, m'agradaria si ara qualsevol de nostres oients te vol venir a comprar un pa, o cremadillos, o una coca, què és el que han de fer? O contactar-me per les xarxes socials, Pans Lluc, o venir dimarts a les plantes de la plaça, estic cada dimarts.
I deus entendre'm a animar bon àntim i amb això tanquem l'entrevista. Moltes gràcies, Lluc. Gràcies a molt. I esperàvem qualsevol dia d'aquests per menjar amb pa, amb pa teva. Gràcies, gràcies. Bona nit.
Febrer m'ha duït la carta tan precisa, on que els lilacs s'obrin pels dits. I en el cor a mi creixi una polvera, catxigent que ve la primavera. Catxigent que ve la primavera.
No puc desfer-me del seu encís, no puc desfer-me del seu encís, obrir les franques, ballar amb ella, pentinar-me al seu vent la cavallera, cantar les llunes de les seves nits, cantar les llunes
el silenci de la noca meu cantar si torna el dolorós amor.
si torno el dolorós amor i creixo un poc més en l'infer i creixo un poc més cada entretemps volant del vent i les noves llavors volant del vent i les noves llavors qui sap on el vent ens portarà
el cor d'una terra en pilla o creixer en el fons de la mar.
A febrer m'ha duït la carta tan precisa, moltes lilas que s'obrin pols dits, i en el cor a mi creixi una polmena, que xixi que ve la primavera, que xixi que ve la primavera.
Tenim poques cremin fins de la joguera, no puc desfer-me del seu enci.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94 El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat I was flying to the top of the mountain and I did a name for you. I was trying to fight myself.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Fins demà!
Després d'aquesta entrevista tan interessant amb el Lluc Monà que l'ha fat, forner, un forner exemplar, passant-me a la segona secció dels dijous, cometes. Qui és que fa cometes, amics, avui? Tu, Joan. Ah, un moment de crisi, un moment de nervis. No.
Men, si vos agraden els cometes, no estan tan bons que cometes com el pa que tenim davant i que en Lluc no s'ha deixat, li hem d'agrair. Ja és que els oients no ens poden veure, però tenim un pa davant nosaltres, d'en Lluc, que és un goig de pa. Men, anem a veure. Cometes. Queda un mes perquè va a Cibern. Sí. És a dir, queda un mes per començar la primavera.
Una cosa o dues altres. A mi cada pit m'agrada més que faci calor. Jo quan era jovenet m'agrada molt el fred i m'agrada que plogués. No m'agrada mai passar fred ni m'agrada mai banyar-me. Però m'agrada que fes fred. I ara deu ser sedat. Cada pit m'agrada més que el dia s'allargui. Això m'agrada sempre. Jo també, jo...
I jo ara, així com sa temperatura de confort antigament era 15 graus, ara ja som 22. Ja som 22 graus. Estic molt content quan la soledat comença a aturar. Per tant, anhel que arribi...
Ara sí que també és bon temps. A més, els animals ens hivernen. Sí, els animals ens hivernen. És quan fa que l'hora... Des diferents agents meteorològics, la pluja, la temperatura...
Bé, ploure ha plegut bé en Guany Mallorca. Ja dic que ha plegut bastant. Bastant. Temperatura ha estat temperadeta. No ha fet fred. No, no han tingut gran fredada. Ha plegut bastant i ha plegut bé. A diferència del treball de TCP d'Ínsula, que ha plegut molt i ha plegut molt malament. Sí, en comparació allà, sí. Aquí ha plegut molt bé. Ara bé. Ara bé. Ara comença la dolenta. Hi ha hagut una cosa que m'ha desagradat molt d'aquest hivern.
Aquest darrer... No, el darrer dos mesos. El darrer dos mesos. El vent. A mi em posa molt nerviós, el vent. No m'agrada gens. I per tant, com a exorcisme, perquè no em faci pus, he decidit dedicar un cometes al vent. Cometes, estels, també i el vent són parella de ball, però si fa massa vent no funciona la cosa. Per tant, músiques...
I Dent, Menzi reconeix-vos la primera, que és òbvia, de manual. How many roads must a man walk down before you call him a man? How many seas must the white dove sail before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannonballs fly before they forever land? The answer, my friend, is blowing in the wind. The answer is blowing in the wind.
He pensat que si el vent era el més antipàtic dels agents meteorològics, podríem sentir possiblement el més antipàtic dels cantants. I t'anava a dir, aquesta és una versió de jovenet, perquè no arrossegava massa. És que és un tema antic. De fet, és aquesta tradició d'en Woody Guthrie, aquell cantó folc i protesta dels anys 30 i 40, tan vingulat a la Gran Depressió. I aquí el nostre amic Bob Dylan,
repetesc, un dels més antipàtics dels cantants que hi ha en el repertori, va seguir un poc el seu estel i va escriure aquesta sonor en els anys 60, primers 60. De fet, va arribar als 62 aquest tema i el va incloure als 63 en el seu segon disc, crec que és.
Aquesta cançó és un dels temes més emblemàtics dels folk americà i segurament del seu autor, i passa per ser un himne dels drets civils i d'espacifisme, en plena època hippie. És una protesta, segurament,
Però el seu missatge ha estat, diguem-ne, discutit, controvertit. No se sap molt bé, és un poc animàtic el missatge real que no ens volia donar en bon dilat amb aquesta. Quina serà la bona idea? Si serà una forma d'interpretar aquesta música o una altra? En tot cas, la resposta a aquesta pregunta ja sabeu on és.
Sentirem un segon tema, un segon tema molt diferent, però molt diferent. Aquí el vent no està tant en el nom de la cançó com en el nom dels intèrprets. Són un grup que per mi són el millor grup de música disco.
Fins demà!
No dreams to forgive one for that. I've found romance when I start dating still.
Falta una bolla de vida. I quatre llum que van i que venen. Ja fa dues setmanes varen proposar un cometes passat, Hell with a Fire, però a setembre. Per mi, aquesta és la gran cançó.
Perquè això, quan sona, te poses a ballar, malament no seguir ballador. Això mereix 79. Clar, Hair, Wind and Fire, només falta Saigo, ja seríem quasi en Empèdocles. Aquesta cançó que no es proposa escapar de ser realitat.
És una forma d'escapisme en certa mesura de la realitat. Bé, jo crec que si el que volen escapar de la realitat, aquestes setmanes passades estaves sortint al balcó i deixar que el vent no s'ho s'haguessis, no s'haguessis duit ben en front. A mi m'agrada molt.
Tercera, tercer tema vinculat amb el dent. Jo si ara vols digués allò de la cara al dent, el cor al dent, les mans al dent, els ulls al dent, el dent del món. Sí. Sí. Sí. El gran Raimond. Raimond. Ken Raimond té cançons dedicades a gent meteorològica. També allò va ser aigua. El meu país no sap ploure. Pluja.
Vent, ventades, torrentades, enriades. Escrita l'any 59, aquesta, el vent, que ara sentirem, va ser publicada el 63, el mateix any que va sortir a sa llum amb un disc i amb un gameplay, aquest blowing the wind que sentíem fa, fa una estona.
Si no vaig errat i no ho tinc mal entès, aquesta cançó a Nen Raimon se li va ocórrer quan anava en moto, un dia que anava en moto de paquet, se li va ocórrer aquesta... I devia ser un dia de vent. Bé, és que quan vas en moto sempre és un dia de vent, però te'n penses que ara, supos, no ho sé.
Sentirem una versió que pots sentir qualsevol aplaudiment. Ja no hi ha cap nen en Raimon, perquè és un concert del Liceu a Barcelona de l'any 2012, per tant fa res, fa dos dies, per comemorar els 50 anys del primer concert d'en Raimon a Barcelona. Sentim, per tant, aquest El vent emblemàtic. El vent emblemàtic.
la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant la veu,
al vent del món. La vida ens dona penes i el naixer és un gran flor. La vida pot ser-hi-xer flor, però nosaltres al vent
La cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, el vent del món. Bé, Raymond, quan cantava això de... el vent, la cara al vent, oberts, el vent del món, estava proposant un canvi, estava proposant canvis, i una altitud davant sa vida oberta.
El tema que sentirem ara ens arriba d'Alemanya. Ja sabeu vosaltres que les grans bandes de rock, de heavy, quan se posen a fer balades, les saben fer molt bé. I és una balada que també dona la benvinguda a un canvi. Som l'any 90, som Alemanya, som una banda de rock, de heavy, són escorpions, llavors veurem de què va la cosa.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
August, summer night Soldiers passing by Listening to the wind of change
The world is closing in. Did you ever think that we could be so close like brothers? The future's in the air. Can feel it everywhere. I'm blowing with the wind of change.
Els escorpions, que són alemanys, l'any 90 cantaven aquesta cançó per celebrar que estava en la Guerra Freda, que el mur de Berlín s'han enviat a Norris, que s'obria un nou temps, un temps ple d'il·lusions. Però no sé, avui en dia, els escorpions, com veurien el nostre actual escenari. No ho sé. No és el que esperàvem en aquests anys. La Guerra Freda torna reactivada.
És com una borrosca d'aquestes que se reactiva. El que va pitjor. El que va pitjor. Tenen una altra balada. Ja et dic, jo crec que el grup de hard rock i de heavy, aquestes diferents variants de la música, que consideram que és molt elèctrica, quan se't posen a fer balades saben molt, són molt bons, fan grans balades. Vull dir que ells en tenen d'altres.
Ara sentirem una cançó d'un grup que a mi m'interessa molt, més que el grup seu cantant. Hem de dir que, menys sí, menys sí, endevineu quina podria ser. He de dir que el grup que acompanya el líder de Silver Bullet Bond, la banda de la bala platejada, és una cançó que som l'any 80,
És el tercer disc d'aquesta banda, tot i que es cantant de referències a tenir una trajectòria anterior, una altra vida, com nosaltres, en solitari, que feia onze disc d'ell. I és un disc aquest, de l'any 80, que va, com bufada de vent, així violenta, va esborrar del número un de set llistes The Wall, de Pink Floyd. Ostres.
ni més ni menys. És una cançó, és un nom del disc també és el mateix, Against the Wind, de Bob Seger. Seems like yesterday But it was long ago
Janey was lovely, she was the queen of my nights. There in the darkness with the radio playing her wind. And the secrets that we shared. The mountains that we moved.
Bona nit.
Fins demà!
En Bob Seger ens diu que...
Corríem contra el vent. Clar, això vol dir anar contra corrent, a santa mesura. La cançó no es ve a dir que quan són joves, a vegades, a comentar-me arròs. O no? Pot ser no són arròs, pot ser sa vida. No es comenta arròs, és viure sa vida. I viure sa vida implica, a vegades, fer coses que quan ja no és tan jove, dius, potser no ho hagués fet així, si hi tornàs a viure. És una cançó de nostàlgia, per el temps passat, per el temps que no tornarà, i ja ho dic, per...
fetes que hem protagonitzat i que els avui va amb perspectiva, amb menyorança i també amb un poquet de noix. Ara anem a l'oest americà i el mig oest. Som l'any 77, ja ha plegut, ja ha bufat vent. Vostres, imagineu aquells plans del Calahoma, on bufa un vent, aquelles bolles de pols i de branques que van
ara n'ha de dir, això no és perquè vam vistes les pel·lícules de l'Oest i tu ho diràs i de fet recordeu la gran depressió americana dels 30 i no ha vist la pel·lícula d'en John Ford basada en la novel·la d'en John Stenbeck El rim de la ira
que mostra com els emigrants de Culejoma havien de partir cap a Califòrnia en posos per la gran depressió però és que hi havia hagut ja uns anys enrere de pèssimes collites per tempestes de pols i vent i que havien enronat les collites i ja això vaig veure Joan que vaig dir això acaba amb la pel·lícula de l'oeste a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia a Múrcia
Anaven per una carretera i s'abalsa un pot de vent i també hi havia aquestes...
Aquestes herbes, no ho sé. Després vaig pensar, no estic molt enfadada d'Almeria, dic, a veure si això de les pel·lícules de l'Oeste que estan filmades per allà me'n fan creure que als Estats Units és això, i no és. És que s'hi bufa fort de vent, el que és per l'Almeria, t'arriba per a Múrcia, segurament. Per això, a veure si passa per aquí però no passa per als Estats Units. I d'Oklahoma no és, però no és gaire fort d'Oklahoma.
és aquelles terres de clima molt difícil de molta calor en s'estiu i molta freda és una cançó que ens parla de com de fràgil et sa vida
que som res, som pols, en els fons. Suposo que el filòsof Enzick Moon Bauman, estic d'acord amb això, quan parlava de sa vida líquida, aquella realitat líquida que no es permet tenir punts de referència segurs i estables, és una cançó que sa lletra prové d'un poema dels indis americans. És bon, bon, bon, bon country. És ni més ni menys que...
Kansas, dust in the wind.
Passed before my eyes a curiosity Dust in the wind All they are is dust in the wind Same old song Just a drop of water in an end
Crumbles to the ground, though we refuse to see. Dust in the wind. All we are is dust in the wind. Bé, primer te toca tu, Maria, primer.
Jo he de dir que aquesta sintonia segur, segur, sobretot ara això que sona, els nostres oients i nosaltres l'hem de reconèixer forçat. Sí, en el programa del dimarts. En el programa del dimarts sona sempre. Son sempre. Jo després t'ho vull afegir una petita cosa. Tu ja saps que jo som una persona...
ferma defensora del que sona els originals, però d'aquesta cançó hi ha una versió molt bona. Sí, segur. Segur. El que jo te recomano, Brian, és la guitarra, i... Escola, tu és un Queen-Oman. Sí, i que rielis, que rielis, segur.
Ah, mira. Sí. I guitarra acústica, per part d'en Brian. Fàcil de trobar a YouTube. Que li agradi aquesta cançó i no tingui objecions a ses versions. Crec que bones, però a ses versions. Versions. Que sàpiga que existeix aquesta. Mira, ha hagut sentit de la vida o un dia la doi? Perfecte. Una propera semana.
Fins ara hem sentit músiques dels anys 60s, 70s i 80s, primers 80s, Hell with an Fire, que és més moderna que hem sentit fins ara. Ara fem un vot en els temps, anem per enrere, anem al segle XVIII. Ja de jo que aquí estàvem molt segle XX. Perquè, clar, s'hi hem de prendre com a referència a la música disco i 200 anys abans de la música disco. Però un geni, tan bo com Hell with an Fire.
Sentirem una serenata per dents d'un tal Mozart. La número 10, la gran partita, la dàgia, que és un... Si parlem de música de cambra, segurament és un del repertori, vaja, top. Top 10. Bé, ara s'hi diu top 8. Top 10 de la música de cambra del segle XVIII, per mi. Una obra que...
per trets d'instruments, dotze de vent i un contrabaix. Una obra escrita probablement el 1781. Mozart, senyors, per favor, seran apte per events número 10, sa gran partita. ... ... ...
Fins demà!
Bona nit.
Quina cosa més guapa. Quina meravella. Una petita... Clar, és que Mozart té la virtut de fer meravellós lo senzill. Sí. No és res més difícil fer bé una cosa senzillada. Una truita, per exemple. Una truita. La música de Mozart és com ses truites. Ostres...
Sí, sí. Escolta, interpretar Mozart, aparentment, és senzill. És molt més senzill interpretar Mozart que no interpretar, jo què sé, una sinfonia de Mahler. Però, però, però, però, fer-ho bé, fer-ho bé. És com ser truita, eh? Una truita, qualsevol sap fer una truita. Però fer-la bé...
ara si em posar escatològic una altra forma d'entendre's d'ells hagués pogut proposar una música dels pets que també es fan fents però no, no, no som seriosos aquí molt i molt i per tant ja per tant la secció si som a una illa
si som a Mallorca, jo mai diré les Balears. Una illa germana a Mallorca, si té a veure amb els béns, Menorca. Jo aprofitaré ara, es poden que me donen aquest micròfon, per demanar a qualsevol...
una ànima qualitativa, que si pogués facilitar a gent com jo, que no sap trascar massa per internet, un enllaç per poder veure aquella pel·lícula d'en Gerard González, no? Recordeu? El vent de l'illa. El vent de l'illa. Que no es mostra a l'àpoca de segure dibuix, s'ocupació anglosa amb John Armstrong. Una pel·lícula que jo vaig veure en el seu moment. I això se teva estimar de film, no? No, no, no. No espanyol.
Filmin, hi ha una altra pel·lícula que es diu L'Illa del Viento, en castellà, que és d'en Manuel Menchón, que ens mostra a l'època en què un amuno va estar desterrat a Fuerteventura, que és L'Isla del Viento. Però El vent de l'illa... Música menorquina. Aquí sí que hi ha les versions. Hi ha una versió moderna d'aquesta cançó, d'aquest tema, d'en Silvia Pérez Cruz i de Marco Mesquida, que és un pianista menorquí que han interpretat pel Japó i pel Mimón,
I que està molt bé. Però jo me'n vaig a l'original. És una cançó que es diu Tornar de Menorca, popularment amb el sobrenom de Nanena, i que sentim interpretada pels perrenders de Menorca. Som a l'any 83. Són una meravella.
I donem aquesta música que sentim de fons dels perrenders de Menorca, la nena, tornada a Menorca, de l'any 83. Ens despedim fins al proper dia. Maria, Biel. Fins a la pràxima. Moltes gràcies. I tornar a sentir la cançó de la mare es ve. I veure de nou com et sol, tan brillant i tan calint.
Damunt ses aigües tranquilles es morda el cement. Jo voldria tornar a Menorca, se mefa Menorca. I tenir d'aquests braços en ti, em batega el teu cor. Veure els teus ulls lluminosos somits d'enyorances.
S'estem a les mans delicades i els teus cabells d'or. Serà una nit, serà una nit plena de llum, d'il·lusió. Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció. I quan senti que t'ho enratlles, que t'ho enratlles,