Title:

Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i religió

## Context del programa **El Crepuscle** dedica aquest episodi a la **segona part** d’una conversa sobre **espiritualitat**, a partir del llibre d’un psiquiatre de Harvard, *George Vaillant*. El convidat habitual, el psicòleg **Sebastià Fortesa**, analitza com es pot entendre l’espiritualitat des de la **psicologia** i la **neurociència**, i en quina mesura es pot distingir de la **religió**. --- ## 1. Punt de partida: l’estudi de Harvard i les emocions positives ### L’estudi de seguiment d’adults de Harvard • Es comenta el famós estudi longitudinal de **Harvard** (més de 50 anys de seguiment de persones de diferents classes socials). • A partir d’aquest estudi, **George Vaillant** extreu factors clau de **longevitat** i **felicitat**. • En la seva etapa final, Vaillant posa el focus en **espiritualitat, amor i emocions positives**. > «Les emocions han estat poc tractades, s’ha treballat molt més la part racional i tècnica de la persona» ### Reivindicació científica de les emocions • La ciència clàssica ha privilegiat la **racionalitat**, deixant de banda les **emocions** i, encara més, l’**espiritualitat**. • Vaillant defensa que l’espiritualitat és una **emoció positiva** susceptible d’estudi **científic**, no només un afer **religiós**. --- ## 2. XatGPT, escola humanista i inspiracions diverses ### L’ús de xatGPT en la preparació del programa • Sebastià reconeix que ha demanat a **xatGPT** que li prepari material per al programa. • Valora que l’eina li ha aportat **idees noves**, com la connexió amb la **psicologia humanista**. > «He de reconèixer que xatGPT ho ha fet molt bé i m’ha donat visions que jo no havia tingut» ### Psicologia humanista i espiritualitat • Esmenta figures com **Maslow**, **Carl Rogers** i **Viktor Frankl** com a **introductors** o **ponts** cap al concepte modern d’*espiritualitat*. • Destaca **Rogers**: - Acceptació incondicional de la persona. - Relació terapèutica positiva i profunda. - Biografia espiritual: va voler ser religiós abans de dedicar-se a la psicologia. ### Crítica parcial a xatGPT • Considera que xatGPT **passa massa per damunt** en la distinció entre **espiritualitat** i **religiositat**. • Troba més clara i matisada la separació que fa **Vaillant** entre aquests dos conceptes. ### Aportacions d’un altre referent: Fernando Espín • Sebastià comenta un **podcast** de **Fernando Espín**, psiquiatre espanyol de Harvard, amb un programa d’orientació **humanista**. • Espín subratlla que: - Als **Estats Units**, espiritualitat i religió estan **molt lligades**. - A **Europa**, predomina una espiritualitat més **laica**, menys vinculada a institucions religioses. - A molts llocs dels EUA és habitual que un psiquiatre **aconselli** anar a missa; a Europa això seria vist amb molta suspicàcia. --- ## 3. Espiritualitat i religió en context cultural ### Diferències entre context europeu i nord-americà • Als EUA, la religió està **socialment integrada** en la vida quotidiana i en serveis com la **discapacitat** i la **dependència**. • Exemple citat: - Projecte de la Universitat de **West Virginia** sobre discapacitat, valors i qualitat de vida. - En els plans d’activitats recomanades (nedar, visitar amics, etc.) hi apareixia explícitament **“anar a missa”** un cop per setmana. • S’explica també el component **social** de moltes comunitats religioses (trobades, pastissos, conversa amb el capellà, xarxa de suport). ### Anècdotes personals que il·lustren la dimensió social #### Missa gospel a Nova York • La família del locutor assisteix espontàniament a una **missa gospel** a Nova York. • Són convidats a **presentar-se**, els dediquen les cançons i els conviden al **vermut** amb la comunitat. • Fins i tot els recomanen un restaurant “**negre**” tradicional per tastar el menjar típic dels antics esclaus el dia de Pasqua. > «Va ser una cosa impellable» (experiència inoblidable, carregada de calidesa i acollida). #### Església evangelista • Sebastià explica que, dècades enrere, va visitar una **església evangelista** i va notar: - **Familiaritat** i tracte directe. - Crides i salutacions al visitant nou. - Un estil més **informal** i participatiu que el culte catòlic tradicional. ### Espiritualitat com a sociabilitat • Tant xatGPT com Fernando Espín destaquen que l’espiritualitat té un **component de sociabilitat**: - Cobreix un **buit existencial** compartit. - Genera **normes** i **vincles** comunitaris. - Dona lloc a una espiritualitat **col·lectiva**, especialment quan es canalitza a través de religions o comunitats. --- ## 4. Vaillant: cap a una espiritualitat científica ### La dicotomia ciència–espiritualitat • Sebastià comparteix una anècdota domèstica: quan parla de temes espirituals, la seva dona li diu que “li surt la part científica”. • Això il·lustra la **tensió** entre una mirada **espiritual** i una mirada **científica**. • Vaillant intenta **trencar** aquesta dicotomia: vol parlar d’espiritualitat amb **llenguatge científic**, sense negar-ne l’experiència subjectiva. ### Canvi de paradigma cultural • Recorda com, a l’antiguitat, es veia la Terra com **plana** i sostinguda, fins que algú va dir que era **rodona** i ho van considerar una bogeria. • Analogament, fa pocs decennis hauria estat “impensable” estudiar l’espiritualitat **científicament**, fora del marc religiós. • Ara es comença a considerar que l’espiritualitat pot ser una **emoció** més, amb una **base neurològica**. --- ## 5. Espiritualitat com a emoció: cervell, hormones i models ### Emoció i racionalitat inseparables • Avui es considera **absurd** separar radicalment **emoció** i **raó**: - Tota decisió implica elements **genètics**, **culturals**, **emocionals** i **racionals**. - La divisió por/raó només és útil amb finalitats **pedagògiques**, però no reflecteix la realitat del cervell. ### Sistema límbic i emocions • Didàcticament, es situa l’emoció al **sistema límbic** (centre del cervell) i s’explica que: - Les emocions generen **respostes fisiològiques** (adrenalina, canvis físics, etc.). - La **por** és l’emoció més estudiada, especialment en **animals de laboratori** (rates). ### Espiritualitat i neurotransmissors • Vaillant proposa que l’espiritualitat es pot entendre com una **emoció positiva** que activa: - **Dopamina** - **Serotonina** • Es recorda la moda del **Prozac**, vinculat mediàticament a la «hormona de la felicitat» (serotonina), tot i que avui es veu de manera més matisada. • La hipòtesi: les emocions positives (com l’espiritualitat) incrementen aquests **neurotransmissors positius**. ### Emocions poc estudiades • Moltes emocions segueixen poc explorades científicament: - *Enveja*: gairebé no estudiada, tot i ser universal. - *Vergonya* i *culpabilitat*: una mica més ateses en teràpia, però encara amb llacunes. • Sebastià suggereix que fins i tot l’enveja pot tenir un component **adaptatiu** (*copiar* qui fa millor les coses per millorar la pròpia situació), sempre que no desemboqui en violència o destrucció. ### Universalitat de la vivència espiritual • De la mateixa manera que **tothom** ha sentit por o vergonya, es postula que **tothom ha viscut algun moment d’espiritualitat**. • Exemples de moments espirituals: - Entrar en una **església** i sentir l’orgue o el cant gregorià. - Contemplar un **paisatge immens** (mar, muntanyes). - Davant d’una **obra d’art** que commou profundament. • Es reconeix el pes del **component cultural** (no tots els contextos produeixen la mateixa resposta en totes les cultures), però es manté la hipòtesi d’un **nucli emocional universal**. --- ## 6. Evidències indirectes: epilèpsia, deliris i experiències de quasi mort ### Epilèpsia del lòbul temporal i misticisme • Hi ha una forma d’**epilèpsia del lòbul temporal** que no genera convulsions clàssiques, sinó **fenòmens cognitius i conductuals**. • Algunes persones amb aquest tipus d’epilèpsia: - Desenvolupen un interès especial per la **filosofia**, el **misticisme** i els **temes espirituals**. - Poden interpretar les seves experiències com a *visions* o *revelacions*. • Esmenta hipòtesis clàssiques (com la de l’apòstol Pau) segons les quals certs episodis místics podrien tenir base epilèptica. • Aquesta associació suggereix l’existència de **neurones o circuits** específicament implicats en la **transcendència**. ### Deliris amb contingut espiritual • Certs **deliris** (en trastorns psíquics greus) també presenten fort contingut **religiós** o **místic**. • Això reforça la idea que hi podria haver **zones cerebrals** dedicades al pensament de tipus espiritual o transcendent, igual que n’hi ha per a l’olfacte o la visió. ### Experiències de quasi mort (EQM) #### Estudis mèdics • Dos metges han estudiat sistemàticament persones *ressuscitades* després d’estar a punt de morir: - **Bruce Greyson** (psi­quiatre). - **Pim van Lommel** (cardiòleg). • Mostres: - Greyson: seguiment de **344 persones** durant 30 anys. - Van Lommel: troba que **un 56%** dels pacients recuperats informen de vivències especials en el límit de la mort. - Al voltant d’un **7%** descriuen experiències **altament espirituals** de *pau* i *transcendència*. #### Característiques de l’experiència • Dificultat extrema per **posar en paraules** allò viscut. • Són recordades com a **veritats absolutes**, profundament gravades. • S’hi experimenta una sensació de sortir fora de l’**espai** i el **temps**. • Són viscuts com a episodis **molt ràpids**, intensos i **lluminosos** (tòpics de “veure la llum”, repàs de la vida, etc.). #### Interpretació científica • Aquests treballs apunten que una **manca d’oxigen** al cervell podria desencadenar aquests estats, activant circuits concrets. • Des d’una perspectiva no religiosa, es considera que el **cervell genera** aquestes experiències espirituals, que són tan **reals** per al subjecte com la por o la vergonya, però tenen una **base neuroquímica**. --- ## 7. Drogues, ritus i estats alterats com a via espiritual ### Drogues i receptors cerebrals • La majoria de drogues actuen perquè el cervell disposa de **receptors** per a substàncies similars produïdes de forma natural. • Exemple d’*opiàcis*: - El cos genera **substàncies endògenes** (endorfines, etc.) amb funció **analgèsica** i d’adaptació a l’estrès. - Quan s’ingereixen opiàcis externs, simplement s’estimulen aquests receptors naturals. • El **col** s’esmenta com una droga “problemàtica” perquè: - No té receptors específics. - Travessa fàcilment totes les barreres, inclosa la **barrera hematoencefàlica**. ### Cultures, ritus i drogues • Totes les cultures conegudes han utilitzat **substàncies psicoactives** o **rituals** per alterar la consciència: - **Xamanisme**: ingestió de plantes o preparats per provocar visions i estats místico-espirituals. - **Balls repetitius**, ritmes de percussió i cants que indueixen a estats de **transe** o possessió. • Aquests estats sovint es descriuen com d’**elevació espiritual**, connexió amb el sagrat o amb altres dimensions. ### Drogues com a prova indirecta • El fet que determinades substàncies o pràctiques **provoquin** de manera sistemàtica vivències espirituals suggereix que: - El cervell està **preparat** per entrar en aquests estats. - Les drogues i ritus serien formes d’**exagerar** o forçar un estat que ja forma part del repertori **natural** de l’ésser humà. --- ## 8. Meditació budista, hormones i espai-temps ### Estudis de neuroimatge en meditadors • El radiòleg **Andrew Newberg** ha estudiat el cervell de **budistes** en estat de meditació profunda (nirvana). • Resultats principals: - Increment notable de **dopamina** i **serotonina** durant aquests estats. - Activació molt marcada de les zones que processen **espai** i **temps**. ### Transcendència i sensació de “levitar” • Newberg interpreta que la forta activació de les neurones de l’espai-temps fa que els meditadors percebin: - Una sensació d’**elevació**, com si el cos *surés* o es separés del món físic. - Una vivència de **transcendir** les coordenades habituals de l’existència. • Aquest resultat dona suport a la idea que l’espiritualitat és un **estat mental real**, autoinduit, amb **correlats cerebrals mesurables**. ### Entrenament del cervell • Sebastià ho compara amb entrenar un **múscul**: - A través de la **meditació**, aquests practicants han après a “muscular” el seu cervell, produint **estats interns** molt particulars sense necessitat de drogues. --- ## 9. Astronautes i espiritualitat al trepitjar la Lluna ### Dades sobre astronautes • S’han estudiat les experiències dels **12 astronautes** que han trepitjat la **Lluna**. • Aproximadament la **meitat** reporten una vivència espiritual molt intensa: - Sentiment de **petitesa** i **meravella** davant la immensitat. - Forta **elevació espiritual**, canvi profund de perspectiva vital. • Alguns d’ells, en tornar a la Terra: - Es tornen molt més **espirituals**. - Fins i tot abracen rols **religiosos** actius (per exemple, pastors). ### Possible explicació • Es menciona que factors com la **manca de gravetat**, la solitud extrema i la consciència de la **distància** radical respecte de la Terra podrien desencadenar aquesta resposta. • En tot cas, s’interpreta com una altra **situació límit** que pot activar circuits d’**espiritualitat** i **transcendència**. --- ## 10. Diferenciant religió i espiritualitat (segons Vaillant) En el tram final, Sebastià sintetitza els **cinc punts clau** amb què **George Vaillant** diferencia **religió** i **espiritualitat** des d’una perspectiva científica. ### 1. Institució vs experiència personal • **Religió**: - És una **institució** (Església, comunitat organizada, jerarquia). - Converteix la vivència espiritual en un **fet interpersonal** (relació capellà–feligresos, xaman–grup, etc.). • **Espiritualitat** (científica): - És un **sentiment intrapersonal**, una experiència **psicològica interna**. - Pot compartir-se, però **no necessita** d’una institució. ### 2. Cultural vs neurològic • **Religió**: - És bàsicament un fenomen **cultural**. - S’aprèn a través de l’**educació**, normes, tradicions i rituals. • **Espiritualitat**: - Es considera un **fet neurològic**, una capacitat pròpia del **cervell humà**. - Les religions podrien ser maneres culturals de **canalitzar** aquesta disposició interna. ### 3. Explicació racional vs vivència • **Religió**: - Cerca explicacions **racionals** i **dogmàtiques** sobre l’origen del món, l’existència de Déu, etc. - Articula **creences** i **doctrina**. • **Espiritualitat**: - No necessita justificació intel·lectual; és una **manera d’estar**, un **estat emocional**. - Prioritza l’**experiència viscuda** per damunt de l’explicació. ### 4. Tendència a la intolerància vs tolerància • **Religió**: - Sovint tendeix a la **intolerància**: pretén **convèncer** o **captar** nous fidels. - Pot imposar creences i pràctiques. • **Espiritualitat**: - No es pot imposar; o es **sent** o no es sent. - En principi, hauria de ser **tolerant**, perquè es tracta d’un fenomen intern, no d’un sistema de poder. ### 5. Jerarquia vs horitzontalitat • **Religió**: - Crea **jerarquies** (caps, autoritats, estructures de poder). - Pot utilitzar la necessitat humana de transcendència per construir institucions **piramidals**. • **Espiritualitat**: - No té per què implicar jerarquies. - És una experiència **igualitària**, accessible a qualsevol persona en qualsevol lloc. --- ## 11. Conclusió general del programa • L’episodi defensa que l’**espiritualitat** es pot entendre com una **emoció humana universal**, amb **bases neurològiques** i **biològiques**, que pot aparèixer: - En contextos **religiosos** i **no religiosos**. - En situacions límit (quasi mort, viatges espacials, malalties neurològiques). - Mitjançant **drogues**, ritus, meditació o experiències estètiques i naturals. • Alhora, es reivindica la importància de: - Distingir **clarament** entre la vivència espiritual individual i les **institucions religioses**. - Reconèixer que la **ciència** pot estudiar l’espiritualitat sense negar-ne el valor subjectiu. > «La religió pot convertir una necessitat humana com la transcendència en una institució i jerarquia; l’espiritualitat, en canvi, és una experiència íntima, sense necessitat de poder ni imposició.»

['espiritualitat', 'George Vaillant', 'psicologia humanista', 'emocions positives', 'dopamina', 'serotonina', 'sistema límbic', 'epilèpsia del lòbul temporal', 'experiències de quasi mort', 'Bruce Greyson', 'Pim van Lommel', 'Andrew Newberg', 'meditació budista', 'nirvana', 'xamanisme', 'drogues', 'opiàcis', 'col', 'religió', 'institució religiosa', 'neurologia', 'Harvard', 'Fernando Espín', 'psiquiatria humanista', 'cultura nord-americana', 'cultura europea', 'misticisme', 'neurociència', 'El Crepuscle', 'Ona Mediterrània']