La psicologia com excusa.
Bon vespre, amics, i benvinguts en aquest programa El Crepuscle en Cent Estels. Avui és dilluns, 24 de novembre. I començam el programa amb aquesta frase dient que la psicologia com excusa. I és que, com sempre fa un cop en els mes, tenim aquí el nostre psicòleg de Cachalera, que és en Sebastià Fortosa. Bon vespre, Sebastià. Bon vespre.
I ell agafant alguna branca, alguna idea psicològica, l'ho cubra sobre el bé i el mal i sobre la vida. No tenien en Sebastià aquí. Amics, si començam ara això, ja el crepuscle encén estels, Pere Estalric davant el micròfon...
Ana Maria Moreno en tasques de producció, Ana Maria Oliver en es control tècnic, i aquí he segut a la taula de l'estudi 1 d'aquesta casa, també en Sebastià Manrosa. Començam, amics, el crepuscle en 100 estals.
Sí, Sebastià Fortesa. En Manresa ja. Va ser gran col·laborador també d'aquest programa, gran amic, però desgraciadament ja no us ha entrenat el tot. Sebastià, me sap greu, però vaja, els lapsos vol dir que tenim...
M'has fet recordar en Sebastià Manresa. En aquest programa. En Sebastià Roser, en Sebastià Fortesa, afortunadament avui aquí, i en Sebastià Manresa, enyorant Sebastià Manresa. Dit aquest, aquí en parèntesi, i de què anem avui?
Segona part, espiritualitat, perquè no ho vàrem acabar, tot ve arrel d'un llibre d'un psiquiatre Bailant, George Bailant, que ja vaig comentar ràpidament, se trata d'un psiquiatre de Harvard,
que durant 35 anys ha seguit el seguiment d'adult de Harvard, que va començar estudiant dues classes socials, gent universitari i gent pobra de Harvard, i a partir d'aquí van començar a fer un seguiment exhaustiu, inclús analítiques de sang,
durant, ara deu endur 50 anys, més o manco, i han pogut vestreure molt d'aspectes, com per exemple, quins són els elements crítics per viure més temps, els elements crítics de la felicitat, etc. Però aquest home, jo crec que ha retirat, ha escrit un llibre
i se dirigeix molt sobretot a aquest tema d'espiritualitat, amor, emocions positives, com diu. Segons pensa, i estic d'acord, el primer de tot, les emocions han estat poc tratades perquè s'ha tratat molt més la part racional de la persona, ha interessat molt més la part tècnica de la persona, per dir-ho de qualque manera.
Aleshores, tots els temes, com per exemple espiritualitat, s'han deixat a part o s'han pensat que són temes de la religiositat, però no temes de la ciència. En bailant el que fa és reivindicar aquest aspecte de la ciència. I abans de començar he de dir dos aspectes importants. Primer aspecte, li he dit al xat GPT que me preparis el programa.
Què me dius? No és molt espiritual. Efectivament. Jo tenc que és meu, i diré és meu, evidentment, però he de reconèixer que Xap J.P.T. ho ha fet molt bé. Què dius? Molt bé. I m'ha donat visions que jo, de veritat, no havia tingut. Com, per exemple, se n'han anat a cercar psicòlegs humanistes, que hi ha un grup de psicòlegs humanistes, Maslow, que tothom...
ha sentit parlar de la famosa piràmide de les motivacions d'en Malou, en Rogers, un home importantíssim, en Frank, en Víctor Frank, que també és un home que surt sovint. Era un aspecte que no havia pensat, però les xatges a PT les introdueix com...
si fossin introductors del tema de la espiritualitat aquest grup de psiquiatres, psicòlegs són el que deim humanistes configuren l'escola humanista i efectivament, qualsevol dia parlaré per exemple de Rogers que és molt interessant perquè era acceptar la persona com era procurar tenir una relació sempre positiva amb la persona i realment era un home transcendent diria jo, i espiritual
De fet, en Rogers, per exemple, va estudiar, se volia fer religiós, no sé de quina religió concreta era, però va estudiar religió i després se va passar a la psicologia. I va deixar un poc a part aquest altre món. Per tant, ja a Txat J.P.T., jo li posaria un buit. T'he donat idees.
Qualca idea, m'ha demat. No m'ha agradat, per exemple, també fa un apartat que es diferenci entre espiritualitat, entesa des del punt de vista científic, i religiositat. Molta gent podria pensar que pertany a aquest món. Però ja ho vam estar parlant. Apenes introdueix cap novedat. Diria que passa molt per damunt. Troc que en Bailant fa una divisió molt més clara entre religiositat i espiritualitat, no?
I què més? També, curiosament, quan venia cap aquí, escoltava un podcast d'un psiquiatre, també de Harvard, curiosament, espanyol, Fernando Espín, que té un podcast molt curiós, molt curiós perquè parla de viatges...
Parla de teràpies, parla de psiquiatria, d'antipsiquiatria, d'angolla, en fi, és un humanista. De fet, el seu podcast es titula Psiquiatria o Psicologia, ara no record ben bé, Humanista.
És l'últim humanista, se diu. I té un podcast, he trobat un podcast que és Espiritualitat. I també m'ha donat qualsevol idea. Per exemple, una cosa que jo no havia pensat, diu que la espiritualitat viscuda als Estats Units, on viu fa 30 anys aquest psiquiatre, és molt diferent de la europea. La europea és laica.
A més, no estan aferrada a la religiosidat, mentre que Amèrica està molt aferrada a la religiosidat. No s'ha divorciat, per dir-ho de qualque manera, no s'ha separat. I tampoc interessa que se separi, no?
Posa un exemple. A Europa, un psiquiatre que dones el consell a qualque malalt o qualque usuari seu que se fes d'una religió o que anàs a missa o en els sermons de diumenge, estaria molt mal vist. Sí, estaria descalificat totalment. I en canvi aquí, als Estats Units, és habitual...
sobretot diu la banda del sud dels Estats Units, que els psiquiatres parlin amb els seus pacients i li donin aquest consell d'obrir-se... És curiosíssim. Sí, sí, m'ha cridat molt l'atenció aquesta idea. Per tant, als Estats Units aniria molt lligat a espiritualitat i religiositat.
Jo fa molts anys, un treball que vaig veure de la Universitat de West Virginia, les vaig escriure que m'enviassin més informació, era un article, i la veritat que se varen portar beníssim, amb una carta maquíssima, de com una persona de Mallorca, interessat per... de West Virginia, i me varen enviar dos mamotetros, un d'ells era...
com feien feina, la discapacitat i la integració, els valors, la qualitat de vida, i també em va cridar l'atenció que teníem mapes fent dibuixos, per exemple, una de les idees era que les persones amb discapacitat, les persones amb dependència havien de fer activitats,
Per exemple, anar a nedar, per exemple, anar a visitar amics, i una de les coses que posaven, i ho posaven un pic per setmana, dos pic cada setmana, etcètera, una de les coses que posaven era anar a missa.
Ah, sí. Sí, sí, sí. Era un exemple concret. M'havien posat un nom, record que era un nom que no sé si era real, suposo que no, Washington. La persona, és a dir, me van enviar tot un prospecte blanc perquè jo ho pogués treballar i un omplit.
en un tal Washington, i aquest Washington anava un pit per setmana, li recomanaven anar a missa. Això m'ho va fer pensar molt en les pel·lícules. Aquestes iglesis on, quan acaba el sermó d'escapellà, els feligresos donen una tarta, un pastís i xerren amb escapellà.
Té un component, té elements positius, sense dubte, i en hi ha una persona que està tota sola, recomanar-li... Mira, jo t'ho contaré una anèdota que molt va passar la meva família i jo. Vam anar un any per Pasco a Nova York,
i volíem sentir una missa gospel. I no vàrem anar ni a que t'organitzen i te paguen, no. De vora que a nostra, de vora que a nostra, vàrem veure una iglesia, que durant aquests dies estava tancada, i vàrem anar a mirar si el dia de Pasco farien missa. I efectivament el dia de Pasco a les 12 hi havia la missa de Pasco. I vàrem anar. Vam anar per dir segurament farà un gospel.
I tots eren gent negra i naltros. I quan va començar la missa, el capellà diu... Per favor, que hi ha gent allà darrere, que hi ha el blinds, que per favor pugin aquí i mos expliquin que bé que han vingut estar naltros i que fan aquí. Vull dir... Naltros vam quedar sorpresos. La meva filla xerrava un pat d'inglets, ja, quasi gens. Bé, vam explicar un pat... I mos vam dir... Perquè vegeu totes les cançons que cantarem avui i els vos dediquem a naltros, també...
que heu vengut de tan a lluny, i a més, quan hi hagi la missa, quedau convidats a fer vermut a dins de la sacristia, que hi ha totes feligresos, podeu fer una patatilla i unes molibes amb naltres. Efectivament, un component social. I quan vàrem anar-hi, els meus fills són precisíssims, els que allà mos diuen, avon heu de dinar avui?
Van dir, no, no ho sé, menjarem una hamburguesa. Diu, no, no, un moment. Ho he d'anar a un restaurant negre que el dia de Pasco fan el menjar, que menjaven els esclaus negres quan estaven a Amèrica. Fantàstic. Diu, no, no, va que fa un taxi, que el coneixia, va el taxi d'aquests amics meus, en el restaurant tal, i que trobin tal, encara que no n'hi hagi, i que els hi serveixin el menjar típic des d'avui, el dia de Pasco, que menjaven els negres, o que menjaven cares negres i tal, igual, igual.
Va ser una cosa impellable. Això és impellable. A mi me va passar... M'has recordat un tema de fa 40 o 50 anys. Per conèixer, vaig anar a una... Per conèixer, per tastar, per dir-ho de qualque manera, una iglesi evangelista. No me va passar tan, tan, tan radical com ho comptes ara, però també me va cridar molt l'atenció. És absolutament diferent. En aquell temps ja no coneixia les iglesis evangelistes.
me va cridar molt l'atenció també la familiaritat. I el fet que jo m'ha véssim per primer cop, també me varen cridar, me varen saludar. Un element diferent del que et sigues, catòlica, apostòlica, més sèria, més rigorosa. Era molt informal, o més informal que la nostra, pujava més gent, explicaven més coses, i me va cridar l'atenció a aquest element de que
Se fixassin que hi havia un jove nou i que m'adonaven l'enhorabona també. És curiós tot això, no? En fi, la espiritualitat, segons el xat J.P.T., té un component de sociabilitat.
I segons en Fernando Espín, aquest que comentava del podcast, també parteix de la idea que tenim un buit existencial, ja naixem amb aquest buit, i la espiritualitat religiosa el que fa és que ens connecta amb els altres.
mos genera o mos dona una sèrie de normes i fa que aquesta espiritualitat sigui col·lectiva, segons la teoria d'aquest Fernando Espín. En Bailan, que és un poc el que me'l vaig jo, és un poc diferent. El que intenta és donar-li un component
la seva espiritualitat científic. Pot sonar un poc estrany. Pot sonar estrany. Pot sonar estrany perquè són temes. Però l'altre dia llegia... Quan parlem de temes espirituals, que la meva dona és bastant espiritual, i jo, diu, ara ja te surt la bona científica. És a dir, la dicotomia entre ciència i espiritual. És molt bona anèdota perquè reflecteix precisament aquesta... Aquest autor...
Explica d'una espiritualitat des del punt de vista. És molt curiosa i molt bé, aquesta anècdota. Si mos escolta avui. Sí, molt curiosa i molt, reflecte molt aquesta idea, no? En Bailant, el que vols és trencar això. L'altre dia llegia que 400 anys i 500 anys abans de la nostra era,
se pensaven que la terra era plana i que evidentment estava damunt dues columnes, o un parell de columnes, o que hi havia arena, etcètera, etcètera. I no sé si és Nanatzimandro, ara no ho recordo bé, estic parlant de memòria. Va ser el primer que va dir no,
La terra es redona i no té res a veure tot això que deies. I el varen tractar de loco. I la reflexió era un poc quan les coses les introduïm dins una cultura, dins un component, lo difícil que es trencar tot això. La espiritualitat, supos que fa cent anys que algú hagués dit, anem a estudiar la espiritualitat des d'una perspectiva científica, haguessin matat, no? Perquè el traia precisament de la religiositat,
de la idea de Déu, etc. Per tant, en bailant el que fa, i ja estic totalment d'acord, el treu de la religió com un termós que l'home és segur que es tracta d'una emoció, i una emoció positiva. Les emocions, per tant,
s'han començat a estudiar, tenen component, com per exemple, mos afecta. Quan tenim por, estem afectats de por. Mos afecta com si fos un virus, per dir-ho d'alguna manera, com si fos la febre. Ho sentim? Ho sentim com si fos un renou. De fet, a la emoció se li diu, de vegades, sentiment. Tenc un sentiment de lo que sigui. El prototipo i la emoció més estudiada ha estat la por.
O una de les més estudiades, inclús neurològicament, està bastant descrita, per dir-ho de qualque manera. Perquè és molt fàcil assustar les ratetes, és molt fàcil estudiar exactament quins mecanismes neurològics es posen en marxa, etc. Clar, la espiritualitat no s'ha estudiat i no sé si es pot estudiar amb animals, mentre que es posi, no?
Suposo que no, no ho sé. Per tant, anem a introduir aquesta espiritualitat dins el món de les emocions. Les emocions, en Bailant ja ho diu, avui en dia separar emoció i racionalitat és absurd, profundament absurd, perquè ja sabem que hi ha una imbrincació total i absoluta. És molt difícil separar...
quina part hi ha de cafè i quina part hi ha de llet, no ho sabem, la veritat és aquesta, hi ha una part genètica, hi ha una part etcètera, per tant, hi ha una part emocional, una part racional, cultural, tot influeix i separar això, i pintura no té ni sentit, separar tot aquest tema, no?
No estan efectes pedagògics, anem a separar racionalitat i emoció i anem a dir que les emocions se situen en el sistema límbic, que és un sistema que està al centre del nostre cap i té tots aquests components de sentiment, de fisiologia, les emocions generen un moviment fisiològic
Per exemple, la por pot generar adrenalina i neurones negatives. Segons en Bailant, la espiritualitat generaria dopamina i serotonina
que són dues hormones, dos neurotransmissors positius. Estan la serotonina, se va posar molt de moda amb el Prozac, perquè deien que era l'hormona de la felicitat, el Prozac. Ara ja no se'n parla de Prozac. Ja no tant, s'ha vist que no és tan miraculós, tan profundament. Viu llibres de més plató i menys plató.
Tot i que se segueix receptant moltíssim, i l'idea és eliminar la recaptació de serotonina, és a dir, que la serotonina que tenim al nostre cap no se'n vagi per els forats. Deixen-los perquè se pensaven i, de fet, encara se pensa que és la hormona de la felicitat. Per tant, l'idea seria que les emocions positives donarien dopamina i serotonina.
Des d'una perspectiva científica, per tant, estem parlant de la possibilitat de si existeix o no existeix una emoció que podríem dir espiritualitat, és novedosa. Hem de pensar que, per exemple, emocions com s'enveja, està apenes estudiada, molt poc estudiada, la vergonya, un poc més la culpabilitat, perquè dins teràpia és un tema molt important, sentir-se no culpable...
Però vergonya, per exemple, molt poc estudiada. A més, pareix un tema més de carrer que no d'un tema científic. De fet, altre dia que parlaven d'enveia, un seient surt, molta gent, a més a més. No, jo no tinc gent ni mica d'enveia, com si fos un pecat encara, no?
I jo pensava, bé, Puntura Sant Veja té un component, un sentit de copiar, de mirar... Que et fa millor. Sí, de mirar amb qui ho fa bé i copiar. Jo tenc en veja, els meus fills s'estan morint de fam i el meu veïnat està donant menjar als fills, per tant, tenc en veja i això pot ser que sigui motivant. Si no és reaccionari, si no el maten els veïnats per Robert Lee, podria ser una emoció totalment positiva.
L'idea seria que tots han tingut aquest sentiment, de la mateixa manera que tots han sentit por, han sentit vergonya a qualque moment, espero que tothom hagi sentit aquest tipus d'emocions, tots han sentit a qualque moment de la nostra vida espiritualitat.
Jo, en el meu cas ja ho vaig dir l'altra vegada, i crec que a moltíssima gent li ha passat això, me'n recordo entrar dins una església, sentir una orga i trobar-te com si és esperit, si existís realment aquest esperit, sortir del meu cos i pujar-se cap a l'aire, no? Però això no pot ser un component cultural. Exacte. Perquè associa amb el gòtic i amb aquesta música, ja que sé, l'orga, o sentir-se gregorià...
A un japonès, Puntura, això no li passaria. No li passaria el mateix. Té un component cultural, però ja ho parlàvem. És molt difícil separar les coses. Poden separar la cultura de... I té sentit, la pareró? Puntura no en té. No en té de sentit. Aquí el que hem de cercar són els elements mínims que fan que una cosa sigui més cultural o manco cultural. La espiritualitat és a tot el món. La religió és a tot el món.
d'una manera o d'una altra, budista, taoïsta, catòlica, cristiana, evangelista, però tot el món té aquest component. Per tant, aquí s'idea que és la cultura que baixa cap a l'homo o la espiritualitat que puja cap a la cultura.
seria un dels elements crítics la hipòtesi seria que tenim un sentiment una emoció d'espiritualitat i la duem cap a la religiositat i un pic que està dins la religiositat és possible que baixi, pugi o es manipuli feim una pausa Sebastià feim una pausa per la publicitat dos minuts i tornem tot d'una això és el crepuscle encén estels
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. El futur és ara.
disponible a les botigues habituals.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental ni wave musical, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Moixa mental presenta... Les Indòmites. Les Indòmites. Moixa mental presenta... Les Indòmites. Una mediterranis. Què són les Indòmites? Un de llonces. Música, pensament... Paraula de la setmana. Tota la vegada.
Som a totes les plataformes de... Quieres salir per aquella porta d'allà, per favor, i tant qu'en sortir? Per favor, algú que pague el carrer en bordre. En dic que ja ho fem a una mediterrània. A una mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Seguim, Sebastià Fortosa, això és el crepús clancenestals. Bé, per parlar amb tothom, podríem dir quant has tingut una sensació, un sentiment d'espiritualitat, no? Ja posava l'exemple de l'Eglésia, podríem posar l'exemple de la naturalesa, trobar-te al mig d'un paisatge molt gran, amb les zones de la mà, etcètera, etcètera, no?
contemplant una obra d'art, podria ser un altre moment també molt espiritual, no? Quin component tindria la espiritualitat? És molt difícil definir les emocions. Per exemple, la por que té mos paralitza, és una sensació negativa, de malestar, però és molt difícil definir exactament la por. Imaginem
lo difícil que es definir la espiritualitat però les persones que i aquí conys de chat llapeté i en Bailant i diria que també en Fernando Espín que té una sensació d'elevació molt sentint per damunt de l'espai temps ara parlaré un poc més d'això perquè això és física quàntica sí, és física quàntica
Però està demostrat. Clar, quan estudien la por, per exemple, en Leduch, que és un neuròleg que ha estudiat la por, doncs en ratetes, sempre perquè és fàcil treballar en ratetes, han arribat a les hipòfisis, tintant les hipòfisis i donant sustos a les rates, doncs ha pogut estudiar quins sistemes se posen en marxa, quin tipus d'hormones se posen en marxa. Ja fa molts anys, quan se va descobrir o se va...
Posar de moda l'estrès també es va trobar com l'adrenalina era una hormona importantíssima per l'estrès. En Hans Seyler estava injectant l'adrenalina a rates i les rates de control aigua en sal.
I aleshores va trobar que les rates que eren en control, que les posava i Gonzal, que no havien de tenir cap tipus de reacció, també tenien reaccions idèntiques a les que les posava adrenalina. Això obre la porta a estudiar les hormones i la seva repercussió en processos psicològics o processos emocionals.
la espiritualitat es comença a estudiar, diria jo, i l'idea de transcendència, elevació i qualsevol afegiria de comunió, de socialització amb els altres. En Bailant no incideix molt en això, però altres autors veig que incideixen en que la espiritualitat té a veure amb
compartir, compartir espiritualment no compartir materialment amb els demés té sentit també això en tant en quant si és una emoció positiva i tenir les mateixes sensacions amb altres persones fa que hi hagi una comunió uns objectius comuns i això fa coherència fa país, fa pàtria o fa poble etcètera, no?
I quines proves tenim? O com se comença a estudiar tot aquest tema? O com s'ha estudiat aquest tema? Bé, tenim poques proves, com el lògic, però una d'elles, per exemple, dins el sentit de transcendència, tindrien l'epilèpsia de l'òbul, que ja vaig parlar la darrera vegada, me sembla a mi, hi ha un tipus d'epilèpsia de l'òbul temporal,
que no provoca gran mal, no provoca la gent, supos que coneix que l'epilèptia crea com un tremolor, una pèrdua de consciència, i n'hi ha una que, en canvi, que el que genera l'òbul temporal, el que genera és conductes. Se pensen, i això ja fa estona que se sent, que se'n pau, era un epilèptic que el que va tenir és un atac epilèptic i va descobrir adéu. Va tenir transcendència, no?
Sí que s'ha trobat, persones que tenen aquestes epilèpties, un augment, algunes persones, no totes, evidentment, però sí que persones que tenen etats epilèptics del lòbul temporal, més cognitius, per dir-ho de qualque manera, no tant de conversar, sí que s'ha trobat que tenen un augment cap a temes de filosofia,
cap a temes místics, cap a temes espirituals, en cas d'atribuir-li sentiments de més enllà, etc. Voldria dir, seguint un poc arronament, que aquest tipus d'epilèpsia afecta un grup de neurones
en eslòbul temporal, que són les encarregades de tenir aquest tipus de pensament. Seria com una prova indirecta, per descomptat i no molt elaborada, que efectivament, de la mateixa manera que tenim neurones d'ensumar, neurones per veure, per tenir sentiments de gust, de gust...
hi hauria neurones dirigides o parts de neurones dirigides cap a la espiritualitat i la epilèpsia del lòbul temporal seria una certa prova que existeix això. També s'han trobat deliris
que també cursen amb aquesta espiritualitat. Si de tant torna-se a la mateixa, els deliris o on afecten, quina orga afecten? A un grup de neurones encarregades d'aquest tema més transcendent, de la mateixa manera que l'hipòfisi seria el punt clau, o un dels punts clau de la por, se vol cauria un grup de neurones dirigides cap a la part espiritual.
en poques paraules, malalties que la gent té i s'aixeca no vull per demà però que té més sentiments de transcendència certes malalties
Més coses. Experiències de mort. Ja també vaig entestar un poc aquest tema. Dos metges han... Ho dic d'aquesta manera perquè se vegi que és rigorós. Dos metges han treballat gent que quasi s'ha mort.
quan la gent que és i la mort, inclús la paraula que s'utilitza, ressuscitar. La tècnica de ressuscitar és la que estudiem quan anem a fer primers auxilis, tot aquest tema d'espitjar damunt els pulmons, de donar aire, etcètera. Dic ara la paraula ressuscitar perquè és curiosa. Aquests dos metges han pogut ressuscitar moltíssima gent
i han publicat resultats no del procés mèdic, sinó del procés psicològic que han viscut aquestes persones que han estat enmig, per dir-ho de qualque manera. Un dels metges, en Grayson, és un psiquiatre i l'altre és un cardiòleg, Van Lomet, el primer ha fet seguiment de 30 anys de persones que han tingut aquesta desgràcia o gràcia
d'estar a punt de morir, però han estat resucitades, han estat tornades. Té una mostra de 344 persones que han viscut aquesta experiència. En Val Lomert, en els seus processos de cardiologia, ha recuperat un 56% de persones
que han contat experiències transcendents en aquest moment de mort. I un 7% una visió altament espiritual de pau i transcendència. Tot això que mos compten.
que no amb aquella vida després de la muerte això ho han aprofitat les religions per dir mira tu han vist Déu que no amb aquella autora llibre clàssic de Cuberros Margaret Cuberros crec que és no la conec sí, és un llibre clàssic d'aquests que explica també aquesta gent que ha tornat i que li ha explicat el que ha pogut viure eh
D'aquests estudis d'aquest cardiòleg i d'aquest psiquiatre, estic traguent això per fer veure que es tracta d'estudis, entre cometes, seriosos, rigorosos, gent que vulgui demostrar més enllà d'una experiència vital de persones que han tingut i que s'han interessat per aquest tema. Què han trobat? El primer de tot, les persones les resulta molt difícil comptar el que han viscut.
No hi ha paraules per contar tot això, no? En qualsevol cas són vivències viscudes com a veritats absolutes. Com si fossin tatuades damunt sa llenta. Són viscudes amb una forta sensació externa d'espai i temps. Com si això que diuen que l'esperit surt... Una cosa així seria...
tot passa d'una manera molt ràpida és una sensació molt ràpida i és viscuda com una experiència lluminosa
que és el que normalment la religió ha dit, que veiem un llum, que passa molt ràpidament la nostra vida, etcètera. En fi, ho deixo aquí. Són estudis que demostren que certa falta d'oxigen en el cap podria provocar aquest tipus de sentiments, d'espiritualitat...
perquè afecta puntura de zones. En Van Lomet, per exemple, té 56% dels seus pacients recuperats que compten això. Vol dir que hi ha un altre percentatge que no ha tingut aquesta vivència. Però, clar, des del moment que dius que falta exigent, puntura aquí el que es crea són una reacció química. Exacte.
Si no creiem en una vida més enllà, el que hem de creure és que el cervell genera tot aquest tipus d'experiències, que són experiències reals, per l'altre costat. Que les hem de creure, que estan de la mateixa manera que creiem en la por, creiem en la vergonya, creiem en qualsevol altre sentiment. Més coses, molt ràpidament, perquè suposo que ja no hi ha molt de temps. Us queden uns 8 o 9 minuts. Drogues.
Drogues, les drogues han estat... Totes les drogues tenen receptors i funcionen perquè tenen receptors al nostre cervell. Per exemple, els opiàsis són substàncies naturals que generen el nostre cor, són hormones que la funció possiblement siguin analgèsiques, davant situacions d'estrès se generen aquestes hormones de tipus opi.
aleshores quan la gent pren òpides de l'exterior el que està fent és estimulant els seus propis receptors
L'altre dia vaig sentir un tema de muntre al col i deien que el col no té cap receptor ni un. I a posta és una droga bastant fotuda en aquest sentit. A més passa per tot el cos, no respeta les barreres neurològiques, entra dins el cervell i en aquest sentit és una droga molt fotuda. Segons la persona que parlava, una farmacèutica era, és una droga molt fotuda i no té receptors. Però la gran majoria de drogues tenen receptors, no?
podrien ser substàncies naturals, per tant, que provoquen estats naturals exigerats, com una por exigerada, quan estem a punt que qualcú mos vol matar, qualque cosa d'aquestes. Totes les cultures tenen drogues. Totes. Sí, totes han utilitzat...
totes ses conegudes, totes ses estudiades, possiblement, i totes tenen també rituals, que no són drogues pròpiament, que generen un estat d'ànim tipus droga, tipus possessió, ballant amb músiques repetitives,
tots hem vist imatges de gent que està donant voltes ballant o tocant instruments i totes aquestes drogues ja siguin preses o siguin aconseguir a través del ball o de la música aconsegueixen un estat espiritual un estat d'ànim d'elevació
i per exemple tenim xamans que el que provoquen les persones donen drogues perquè tinguin estats d'ànims sobrenaturals. Per tant, aquí tenim una altra prova que efectivament el cervell està preparat de manera natural per prendre substàncies que el que afecten són els cerebrals
que mos pensant que transcendim, que mos elevam, que tenim espiritualitat. Aquestes reaccions químiques. Sí, sí, la gent que ha pres qualque cosa i mos escolti, o inclús que ha pres un pot d'alcohol i s'ha sentit diferent a l'onor normal. O un medicament, de vegades, com a efecte supontàni. Un medicament, sí, sí, sí, sí, sí.
Un radiàleg, Andrew Newberg, ha estudiat el cervell de budistes, aquests budistes que arriben a la nirvana i, efectivament, ha trobat que se generen hormones positives com se que deia abans, se desprosa, perdoneu que ara no me surt. No me'n recordo.
Sí, la dopamina i la serotonina, diguem-ne les dues. Quants budistes arriben, aquests budistes que fan molta meditació transcendental, arriben a aquest estat que podríem dir de nirvana,
generen, tenen una dosis d'aquest tipus d'hormones positives molt superior a lo que és normal. És a dir, ell mateixos s'estan provocant a través de sa meditació aquest tipus de qüestions. I una altra cosa que ha trobat aquest radiàleg és que ses neurones...
que s'encarreguen de processar l'espai i els temps, s'eleven per damunt, tenen una reacció, com si fos una pilàtia, perquè molts entenguem, molt per damunt de lo normal.
i aquesta idea que compten els budistes aquest que transcendeixen que el cos s'eleva i com si estàs sorant per l'aire segons en Andreu Neuberg això seria degut aquells mateixos estan provocant una excitació a les zones a les neurones dirigides a l'espai i temps i transcendeixen per tant
tenen una visió de l'espai d'estem molt diferent de la que tenim nosaltres. Però ells ho somien o realment aconsegueixen? Segons en Newer, que estudia a través d'electroencefalografies i altres tècniques, no, no, ells aconsegueixen estats de la mateixa manera, m'imagino que, per entendre'n molt ràpidament, que jo puc posar el múscul fort, aquesta gent el que ha après és estimular el seu cervell
d'una manera natural a través de pensament i ells viuen una sensació mental mental existeix aquest sentiment aquesta emoció, el que se li vulgui dir existeix un estat que se pot aconseguir a través d'aquest tipus d'idees drogues, epilèpsies etc són exageracions d'estats que tenim tots
Seria el mateix que si una persona assustada, una ansiedat, un traumatisme, etc., viu total i absolutament pendent d'aquest sentiment, aquestes persones aconsegueixen aquests sentiments a través d'aquest tipus de sistemes, drogues, etc., no?
El darrer serien els astronautes. Una altra cosa curiós, això. S'han estudiat astronautes que han tropitjat la Lluna. N'hi ha hagut 12, per l'avist. La meitat han sentit un... Han tingut un sentiment quan estaven a la Lluna tropitjant el nostre astre,
un sentiment espiritual d'elevació, de tot això que he contat fins ara, no? I, de fet, la meitat d'ells, quan han baixat a la terra, quan han tornat, s'han tornat absolutament espirituals, inclús calc una religió, s'ha fet pastor de la seva iglesi, i han sentit una cosa diferent. Suposo que és normal, jo abans deia que
Una manca de gravetat, això pot afectar. Pot afectar, pot ser que te sentis tan tot sol, en fi. De qualque manera han tingut una situació que ha estimulat una sensació espiritual, de plenitud, de comunió, etcètera, no? No, no. Podria ser. Aquí ho deix, vull dir, volíem dir, no prenen partit. Sí, sí.
Per acabar, una cosa que fa amb Bailant, que no ha fet en xat J.P.T., malament per ell, és diferenciar entre religió i espiritualitat. O espiritualitat des de la perspectiva científica i el que és la religió, no? I a mi m'ha apareixut molt interessant, jo trec cinc punts molt ràpidament, i per acabar, no? Per començar, la religió és una institució.
És una institució. Per tant, és raro que sigui espiritual. Aquest sentiment el converteix en un fet interpersonal. És a dir, la religió cerca la relació entre dues persones, els capellans i els feligresos, els xamans i el seu feligresos, no sé què se diuen...
Mentre que en bailant, o si parlant d'espiritualitat des de la perspectiva científica, el que hauríem de parlar és d'un sentiment interpersonal, intrapersonal, de dins la persona mateixa, és a dir, una qüestió psicològica, no una qüestió social, com sigles i cerca, crear comunió, s'aprofita, pot ser o no, d'aquesta espiritualitat i crea un moviment cultural, en aquest cas concret, no?
Per tant, el sentiment és una cosa personal, la espiritualitat és una cosa personal, que després es pot fer o no de l'altre, mentre que la religió, que ens han inculcat, i aquí seria cultura, quan érem petits, hi havia un capellans, hi havia una institució, hi havia tota una sèrie de regles. La religió s'ha convertit en un fet cultural,
totes les religions són culturals. Mentre que per a nosaltres, per a els científics que està dient la espiritualitat, és un fet neurològic, no un fet cultural. És el nostre servei que té aquesta capacitat de generar un sentiment espiritual, que hi ha un moment que és difícil de definir, no?
La religió acaba cercant explicacions racionals del pensament. Totes les religions, o la gran majoria, acaben explicant que si existeix Déu, que sigui la Mare de Déu, que sigui l'Esperit Sant, etc. Mentre que la espiritualitat no cerca justificacions, simplement és un sentiment, una manera d'estar en aquell moment. Efectivament, no?
La religió té tendència a ser intolerant. La majoria de religions intenten captar, mentre que l'espiritualitat no es pot imposar, és una cosa que tens, que sents o no sents, etc. Per tant, l'espiritualitat hauria de ser tolerant en tot cas, no intolerant com de vegades és la religió. Intenta que catis el que te diuen,
La espiritualitat no és d'aquest estil, no entraria dins d'aquesta idea. I el darrer, i per acabar, la religió té jerarquies. És a dir, han creat un sistema que a puntura parteix d'una necessitat humana com la espiritualitat, la transcendència, per crear una cultura, una institució i, evidentment, crear jerarquies. La espiritualitat no té res a veure amb jerarquies.
i acabaria aquí. Interessantíssim. Interessantíssim. El mes que hi ve t'esperam, un altre tema. Amics, mos podem posar una mica espirituals i sentir música d'Arbo Part, un compositor...
bastant místic, creent, i que té peces com aquesta, que és Silent, que sentirem ara mateix. Us deixem amb música d'Arvopart, això a mitjans el crepuscle en 100 estels, demà tornarem amb més propostes. Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!