Title:

Simó Orfila: Escàrpia a Tosca i trajectòria

## Panorama de l’episodi Programa especial d’El Crepuscle: name of the program a Ona Mediterrània: name of the radio amb una primera part d’**entrevista a Simó Orfila** (baix baríton) sobre el seu Escàrpia a Tosca, la seva carrera i criteris artístics; i una segona part amb **l’audició del segon acte de Tosca (Puccini)**, on Escàrpia mostra la seva **maldat** amb tota cruesa. ### Per què és rellevant • L’artista explica com construeix un Escàrpia de *baix baríton* amb **colors vocals** i **profunditat psicològica**. • Repàs a la **trajectòria**: Menorca, mentoratge d’**Alfredo Kraus**, decisions de carrera (dir que no a papers inadequats), i somnis com el **Metropolitan** i el debut d’**Àtila (2027)**. • Reflexions sobre **directors d’escena**, **òpera contemporània** (Maria Moliner, Antoni Parera) i el **Liceu** com a trampolí internacional. • Segona part: escolta guiada de **Tosca, Acte II** (interrogatori, “Vissi d’arte”, pacte d’execució simulada). ## Temes principals • **Escàrpia de baix baríton**: foc en el timbre fosc, l’hipocresia i la *maldat pura* del personatge, subratllada per la música de Puccini. • **Realismed’òpera**: el pes dels espais reals de Roma a Tosca i la sensació d’“història possible”. • **Versatilitat i criteri**: del *buffo* al tràgic, i la importància de **saber dir que no** a rols que no encaixen amb la tessitura. • **Trajectòria i mentors**: Menorca, família musical i **Alfredo Kraus** com a impuls decisiu cap a la professió. • **Gestió de carrera**: agendes a 2–3 anys vista, recitals vs òpera, i objectius com **Metropolitan** i **Àtila**. • **Mirada escènica actual**: *directors d’escena* entre la innovació intel·ligent i propostes sense sentit. • **Òpera contemporània**: bona predisposició, menció especial a **Maria Moliner** i confiança en **Antoni Parera**. • **Liceu**: espai clau en la projecció internacional (reinauguració amb Turandot). ## Contingut de l’entrevista (per temes) ### Escàrpia: veu i psicologia • Construcció d’un Escàrpia de *baix baríton* (referents: Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, José van Dam) amb **colors vocals** i **complexitat psicològica**. • La música de Puccini “marca” la por que infon el personatge des de cada entrada. ### Realisme i espais reals • El context real de Roma (Sant’Andrea della Valle, Castel Sant’Angelo) accentua el **verisme emocional**; passejar per aquests llocs remet a la història de l’òpera. ### Del còmic al tràgic • Gaudiu del *buffo* (Mustafà, L’italiana in Algeri) i dels **dolents antològics** (Don Giovanni, Enrico, Escàrpia), combinant **còmica** i **drama**. ### Orígens i mentoratge • Família menorquina molt musical; primeres escoltes d’òpera a casa. • **Alfredo Kraus** el “padrina”, l’empeny a formar-se a l’Escola Reina Sofía i a **professionalitzar-se**. ### Carrera i decisions • Preferència per **òpera** vs recitals, pròpia d’una veu greu. • **Objectius**: Metropolitan; **Àtila** (de Verdi) confirmat per a 2027. • **Oratori**: estima pel repertori sacre (Rèquiems de Mozart/Verdi, Novena de Beethoven). • **Estudi de rols**: Tosca “ja la duia a dins” d’anys; debut postergat pel COVID. • **Agenda**: planificació fins a 2028, però també encàrrecs “d’avui per demà”. • **Criteri vocal**: dir NO a papers prematurs o inadequats (Mefistòfeles, Filippo II, Sarastro, Escamillo de jove). ### Escena, contemporani i Liceu • *Directors d’escena*: experiències des de la **intel·ligència moderna** a propostes **incomprensibles**. • **Òpera contemporània**: valoració positiva de Maria Moliner; confiança en **Antoni Parera**. • **Liceu**: vincle afectiu i professional; la **reinauguració amb Turandot** obrí portes a Europa. ## Escolta: Tosca, Acte II (selecció) • Emissió del segon acte (1504s–3614s): des del **gabinet d’Escàrpia** (“La povera mia cena fu interrotta”) fins al **pacte de l’execució simulada** i el clímax amb Tosca. • Moments clau: • Interrogatori i tortura de Cavaradossi (offstage), xantatge d’Escàrpia. • Ària de Tosca, *Vissi d’arte* (lament i pregària íntima). • **“Decisione simulata”**: l’acord per salvar Mario a canvi de Tosca, que culmina amb el gir dramàtic final. ## Frases per emmarcar > "És la maldat pura." (sobre Escàrpia) > "Som un còmic frustrat, però m’agrada posar-me en la pell d’un personatge dolent." > "S’ha de saber dir que no." (sobre adequació de rols i salut vocal) > "Que hablen mal, pero que hablen." (citant Alfredo Kraus) ## Crèdits i emissora • Emès a **Ona Mediterrània: name of the radio** dins **El Crepuscle: name of the program**. • Pausa publicitària amb menció del **Consell de Mallorca: Institució de govern de l'illa de Mallorca.**

['Simó Orfila', 'Escàrpia', 'Tosca', 'Puccini', 'baix baríton', 'òpera', 'Liceu de Barcelona', 'Metropolitan Opera', 'Àtila', 'Alfredo Kraus', 'Menorca', 'repertori verdià', "directors d'escena", 'òpera contemporània', 'Maria Moliner', 'Antoni Parera', 'oratori', 'agenda artística', "realisme a l'òpera", 'Ona Mediterrània: name of the radio', 'El Crepuscle: name of the program', "Consell de Mallorca: Institució de govern de l'illa de Mallorca."]