Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Amics, benvinguts a El Crepuscle en Cent Estals, un programa coral que mos agrada dir, que avui està presentat per Pere Estalric i, com sempre, les tasques de producció les fan a Maria Moreno i la part tècnica tenint a Maria Oliver.
En el programa d'avui, vos oferirem una entrevista que vàrem enregistrar fa només un parell de dies a Simó Orfila, al Baix Baríton, que aquest dia, des d'avui i fins diumenge, dimecres, divendres i diumenge, es posa a la pell d'Escarpia, un dels dolents dolents de la història de l'òpera, i que Puiggini va retratar magistralment. Per tant, a la primera part, vos oferirem
l'entrevista amb Simó Orfila. I a la segona part, naturalment, vos posarem Tosca. En concret, el segon acte, allà on Escàrpia se mostra tal com és. Amics, benvinguts a El Crepuscle en Cent Estels. Siau tots benvinguts i esperam que vos agradi aquest programa que vos hem preparat avui.
Com és el teu escàrpi?
Bé, el meu escàrpia és una escàrpia de baix baríton, vull dir, no és una escàrpia de baríton amb veu brillant. Jo tenc com a referència, amb tots els papers, però amb aquest també, en Samuel Ramey, que va ser per jo un gran escàrpia, hi ha en Ruggero Raimondi també, en José Van Damme, han estat bons escàrpies, crec jo, amb una veu de baix baríton. Vull dir que el meu enfoque serà aquest,
I escènicament, com tothom, hi ha que fer molt de colors de veu, has de ser fals, hipòcrita, dolent, vull dir que en moments de ràbia, però és una feina molt complexa, és un personatge molt complex, sobretot psicològicament.
i, bueno, és per donar sa talla. I aquesta psicologia, aquesta dolentia, aquesta ironia que té, aquesta maldat que té, Puiggini la transmet en música. Sí, sí. Totes les entrades d'ell
Ja comencen que tots els fiers de la cantoria tothom té por d'ell. Vull dir que ja la música que acompanya l'escàrpia sempre, totes les seves entrades, ja és tremenda. Vull dir que sí, sí, sí, és la maldat pura.
Curiosament, és una òpera que passa a llocs reals. Vull dir, Castell Sant Àngelo, Sant Andrea de la Valle. Vull dir, el fet que una obra pugui ser realista, pugui haver passat de veres, això què envies, el concepte? És a dir, pensar que aquest personatge podria haver viscut de veres, això et dona un valor fugit o et és igual.
Sí, sí, això, el que m'ha donat aquest rol i altres que he fet de, diguem, persones dolentes, no?, me provoca com un mal rotllo, un mal rotllo, perquè sabrà que persones així existeixen i han existit,
És tremendo, no? És aquesta cosa psicològica. Jo no tinc absolutament res a veure amb el personatge, però m'encanta posar-me a la pell d'un personatge tan, tan dolent. I sí, sí, jo, totes les vegades que he cantat a Roma, quan passes per puestos on la tosca està representada, sempre, no? Penses, mira, aquí és allà, d'aquí se va tirar la soprano, aquí és allà... Vull dir que sí, sí.
Com se passa? Tu has parlat que has fet rols de maldat, però jo t'atenc més... Jo recordo aquí un cos i fan tot, que a vegades fer un paper antològic. Recordo també un Elisir, que per cert, m'ho pare que el fas després d'aquí. És a dir, com canvies estaranà musical, com te prepares per passar?
d'un elizir o d'un cosí en aquesta maldat i en aquest cinisme de l'escàrpia. Bé, en quant tu n'has escoltat Tosca des de tota la vida, perquè és de les primeres opres que quan tu t'aficiones a l'opera els has escoltat. Tosca, La Bohème, Traviata, Aïda...
Ja en aquells moments, inclús, te poses en el paper i dius quina xalada seria interpretar un paper com aquest així de dolent. Ja m'han passat amb Enrico Tau de Navolena, que també és tremendo. I després d'òperes més bufes o menys sèries, també en Mustafà de La italiana y Nargel, és un masclista i és tremendo.
Tremendo també el que diu Don Giovanni, també és pura maldat. Vull dir que això m'agrada molt, m'agrada molt canviar, m'agrada fer riure, perquè jo som un còmic frustrat, però també m'agrada posar-me en ser pell d'un personatge dolent i quan la música dramàtica t'acompanya és una xalada.
Com va influir el fet de la menorquí per entrar dins el món de l'òpera? A Menorca hi ha tota una afició, que jo crec, no sé si ja de petit el teu pare està duent a l'òpera, com neix el simorfila professional de la música? Jo, que a meva tota la vida, sobretot per part de mare, han estat persones molt vinculades al món de l'art. També amb bones veus, mon mare té una veu de soprano important i cantaven el cor de l'òpera d'amor,
la tia meva també, el conco meu, el germà d'elles, té veu de baríton també, l'avi meu tenia veu de baix. Vull dir que és una cosa que he viscut tota la vida que a meva. Sobretot ells feien teatre a Mater, a Menorca, però també cantaven, com he dit, la meva mare i la tia, en el cor de l'Òpera d'Amor. I jo des de petit sempre, que a meva també, mon pare tenia el Rigoletto de Alfredo Krauss i la Renata Escoto,
que tota la vida des de petit vaig escoltar que meva i la força del destino també de Mario del Mónaco i en Bastianini vull dir que és una cosa que he viscut sempre i a part jo des de petit ja somiava com he dit jo volia ser o humorista o cantant d'òpera sempre des de petit
Per tant, se sap per les buffers és lo teu. Sí, m'encanta, m'encanta. Quan faig en Mustafà i segons el que em passa, la gent es posa a riure, em sent totalment, totalment, vamos, refet allà damunt. Has parlat fa un moment d'Alfredo Kraus. Què va representar, conèixer i tractar-lo i estar a prop seu? Tot, però jo ho va ser tot, perquè clar...
Avui en dia no tant, perquè la gent viatja amb molta més facilitat, però en aquells moments, fa 30 anys, ser d'una illa com a Menorca i boletet i dedicar en el cant no era fàcil. Jo vaig fer les proves per entrar en el cor de l'Opera de Mó i allà va ser quan ja em van començar a dir
que jo tindria que estudiar en sèrio i que m'hi tindria que dedicar. I vaig començar a fer coses, amateurs, com a solista, però bueno, jo tinc gravacions en 14 anys, cantantes d'Espirta Negro, etc. I va ser quan, a un homenatge que li van fer en Didac Monjo, que era de Mo, també, que va ser un gran regista de Liceu, sí, va venir Alfredo Krauss,
entre altres estrelles de l'òpera, a cantar a Menorca. Ell estava a l'escola Reina Sofia, de Madrid, ja donant classes, i els amics de l'òpera de molt li van xerrar de jo, me la va voler escoltar, i allà me la va padrinar. Poder dir que en Alfredo Krauss
em va voler ajudar, em va convidar a anar a estudiar a l'escola Reina Sofia. Quan vaig acabar de l'escola, em va dir, tu no volves a Menorca, perquè jo ja feia carrera, tu te quedes a Madrid, que jo volia seguir donant classes i consells, i que me tingués com un net, diguem, però jo va ser tot, tot.
Quan decideixes dir, no, no, lo meu es sa música. Me dedicaré professionalment a sa música, no com una alternativa, com una afició. Va ser quan me va escoltar en Krauss. Fins aquell moment tenies il·lusió, però no m'esperava que podria.
Però quan Alfredo Kraus me va escoltar, quan Silvia Corbacho me va donar l'oportunitat de fer Es Frate de Don Carlo aquí, que va ser la meva primera òpera, allà vaig començar a dir sèriament que volia seguir i volia lluitar en aquest món.
Qui em posa més, o que en el teu cas, qui em posa més cantar a Menorca, amb sa senyora, que potser demà veuràs en el mercat comprant, o cantar a grans escenaris del món, anava a dir de més prestigi, no, però de més renom. A Menorca? Sí. A Menorca em posa més que a Salsbur. Jo molt més. Jo és concert que faig a l'Ona, el meu poble, cada any,
Sempre ho dic, és el concert que més nerviós em posa, perquè jo vull demostrar en el que faig quan som a fora i vull que surti tot molt bé. I jo sempre trob que no surt bé, així que és bé que cada vegada que he cantat òpera a Menorca o, com he dit, el concert del meu poble, m'imposa molt més que qualsevol altre lloc.
Fa una setmana vaig cantar amb en Joan Lainez a Llum Major, els recitals, ara parles del recital teu de Ló. Cantar un recital o cantar òpera te situes diferent? Sí, és molt diferent. Jo sempre dic que ja som més animal d'escenari d'òpera.
Això m'agrada vestint-me, maquillant-me i fer personatges. M'estira més i és el que més faig, faig més. Suposo també que en el cas de ser baix, baix baríton, si ets un tenor o soprano te reclamen més per recitals que no ses veus greus. Però jo som més animal d'acena i d'òpera i de vestits. Què t'agradaria cantar?
I on? Quin paper t'agradaria fer que no ho has fet i en quin lloc? Aquest teatre que em queda, diguem, dels importants és el Metropolitan. No sé si arribarà o no. Vull dir, no és una cosa que m'he llevi el so perquè mentre tingui feina jo ja som feliç. Jo també és cantar a Còrdoba, com cantar a Liceu, com cantar a l'Opera de Berlín.
però és metropolitan, clar, m'agradaria. He cantat a l'escala, en el Covent Garden, en l'Òpera de París, en el Sant Carlos de Nàpols, en el Colón de Buenos Aires, i clar, és el teatre que me falta, diguem. I el personatge que me queda dels meus somnis per interpretar és Àtila, però que el faré. El 2027, finalment, el debutaré.
Parlant de Metropolitani, igual te poden donar un impulso, des de Menorca. Estaria molt bé, jo som de Ló, a la York, a la York, Nueva York. Simón, m'agrada molt sentir-te, perquè jo te vaig conèixer fa molts anys fent una novena de Beethoven, per tant, amb piano, que eres joveníssim, jo ja era bé jove,
Però te volia demanar això, el tema que no et sent, que és oratori, oratori, cantates, novenes de Beethoven, sinfonies vocals, com durs aquest món? M'encanta, m'encanta jo. Tança novena, que des d'allà l'he fet moltes vegades, com es a Réquiem, tantes de Mozart com es de Verdi, m'encanta, m'encanta, vull dir que quan m'ofereixen estic molt feliç.
Des del moment que te proposen una òpera nova, ara has dit Attila, per exemple, fins que realment la fas, és a dir, quin temps necessites per aprendre un paper nou?
Bé, jo, clar, per exemple, Àtila ja me la sé, perquè l'he escoltada per en Sao Melrami des que era petit. Tosca també. Però bé... Ho fas la primera vegada que ho fas? Sí, jo l'havia d'haver fet a Novara, a Itàlia, quan hi va haver Covid i que van cancel·lar tot. I després, a cap de dos anys, la van fer i me van cridar i estava ocupat i no vaig poder. I des de llavors que li deien a en Miquel...
han de fer Tegosca, vull debutar Tegosca i aquí estic. I ara, una vegada que tinguis aquest paper, el pots anar reciclant o el pots anar fent? Sí, sí, sí. Després ja simplement és repassar-lo i assajar i ja l'incorpores al repertori. Perquè no l'has estudiat pensant que només el faràs aquí. Home, esperem que no. Esperem que vagi bé i que altres teatres s'animin. També és meu agent, està esperant, davant que tal surt aquí.
I a partir d'aquí ja farien feina per poder-lo fer si me l'ofereixen. Com funciona l'agenda d'un cantant? Tu ara me parles d'Àtila del 2027. Clar, aquí, pintura, tristament, no estem avasats en aquestes distàncies, no? Però, clar, un cantant del teu nivell ha de tenir unes agendes que... Sí, et segons els teatres, no? Hi ha teatres que planifiquen amb molt de temps... Perquè Àtila vol la faràs. Obviedó, obviedó. Se pot dir això. Sí, sí, se pot dir. Eh...
Hi ha teatres que planifiquen amb molt de temps i hi ha altres que van més sobre la marxa. I és el que dèiem, jo tenc coses fins al 28 i tot.
I després, si hi ha qualque més que tenc lliure, hi ha teatres que ho planegen així d'avui per demà, a vegades m'ha passat que t'hi diuen, mira, d'aquí tres mesos que tens dues setmanes lliures que farem les Bodes de Figaro, i els atenc lliures i vaig allà. Vull dir que és un poc tot un...
Una locura tot això, perquè no saps mai, jo tinc molta sort, ja és bé, soc molt afortunat de poder tenir una agenda plena i estar tranquil per d'aquí dos i tres anys, però és una locura, a vegades no saps què fer ni què faràs. Pots dir no en el teu nivell?
Sí, inclús a altres nivells he dit que no jo, vull dir que jo de molt jove vaig dir que no a molts papers que trobava que en aquell moment no eren per jo. Mephistòfeles amb 24 anys vaig dir que no. Felipesegundo amb 27 anys.
Vaig dir que no. Carmens, Escamillo, em vaig refusar amb molts, molts. Jo Escamillo volia tenir 35 anys per faldor, perquè encara que sigui un paper curt és dramàtic i rostit i agut per un baix i en Krauss m'ho havia dit. Escamillo no, però Escamillo des que tenia 20 anys me l'oferien sempre.
I clar, costa, costa dir que no, perquè són papers, és obra, és feina, doblers també, però s'ha de sebre dir que no. Inclús diries no a un paper que no te va en el Metropolitan. Sí, sí. Sempre ho has d'intentar fer de la millor manera possible.
I hi ha papers que no, i no, jo a Sarastro, per exemple, de la Fauta Màgica, me l'han ofert moltes vegades, i no és per això. O sigui, el puc fer a vegades cansària i això, però és per un baix profund, i jo som baix baríton, i no, i he dit que no.
Fa una estona han passat uns nins i mos han saludat i tal, que deuen ser nins del cor o del teatre. Com veus el futur? Vull dir, hi ha un relleu a Simon Orfila? Molts. Esperen que és d'aquí molts d'anys. Sí, sí, molts, molts. Inclús pot ser ara mateix. Vull dir, jo sempre dic que mentre tu cantes a un teatre, a la resta del món n'hi ha molts més de teatres.
Però sí, hi ha moltíssima gent jove amb unes veus boníssimes i molt preparades i amb moltes ganes. Jo per tot allà on vaig, sobretot en els cors, que a vegades m'agradaria que m'escoltessis o m'agradaria... Escoltes unes veus increïbles. De veus sempre en sortiran.
Has oblidat, quan fas una producció, i aquesta d'aquí és bastant clàssica, parlar una mica del que jo dic, la dictadura dels directors d'escena. Vull dir, t'has trobat mai a haver de cantar, no ho sé, davant d'un trepès, i ara ho estic inventant, no? Vull dir, fer aquelles coses que dius, escolta, no ho sé, no sé si això és per mi. No, amb un problema tant així que pugui dificultar el cant, no. M'he trobat en coses que no he entès,
però tens que fer perquè si no els fas n'agafen un altre avui en dia. Això del divo que diu esto no lo hago i tothom a cotacap ja no passa. Però sí m'he trobat això amb casos d'anar a un lloc a cantar una òpera i anar-me'n d'allà sense entendre què volia dir el director d'escena.
Però també m'he trobat en casos de directors d'escena moderns o que modernitzen so, però amb idees molt intel·ligents i molt bones. Per tant, no hi ha una crisi de directors d'escena, una crisi d'idees, vull dir.
No, jo crec que no, jo crec que no. Hi ha gent molt vàlida, però és una cosa que passa també en les produccions típiques, no? Hi ha produccions típiques on es diria que tota gent no té cap idea de res, i produccions típiques on es diria que tota gent és un crac, vull dir que això passa com per tot. Vares participar Maria Moliner, quan se va estrenar? No, era un Joan Pots, per mi que ho feia.
Tu has fet coses, l'has fet diverses vegades. Què penses de l'òpera contemporània?
Bueno, l'opera contemporània sí és Maria Moliner, espectacular. Va ser un gran èxit i musicalment és increïble. Però si t'ofereixen fer una estrena, en principi diries que sí. Un compositor actual que te digués, mira, he fet una òpera i m'agradaria que l'estrenassis tu. Sí, me miraries la partitura i no tenc cap problema. Si és Antoni Parera, ni me miris la partitura.
Crec que, a part de ser un grandíssim músic, és amic meu i estaria molt tranquil. Però sinc si no tenc cap problema. I un altre teatre que per tu ha estat important és el Liceu de Barcelona. Quin record tens i quina relació encara tens amb el Liceu? Jo tenc una relació molt bona amb el Liceu. Jo al Liceu conec tothom, des de les persones que hi ha a l'entrada fins a les que hi ha a dalt de tot.
Vull dir que és un teatre que més oportunitats m'ha donat. En Joan Matabosc en el seu moment. Jo ja vaig cantar al Teatre Victòria quan el Liceu estava cremat. Vaig fer norma allà. Després vaig cantar a l'aturandot
reinaugural del Liseu, que va ser una experiència increïble, i a partir d'allà, jo crec que se me van obrir les portes d'Europa i vaig començar a cantar per tot el món. Vull dir que jo al Liseu li tenc un carinyo molt especial. Un atorendot que la Núria Espert fa suïcidar el protagonista en el final. Sí, un final diferent, sí, sí. Què t'apareixen aquests canvis d'història? Bueno, aquesta vegada no va estar malament.
No va estar malament, a més era una producció molt espectacular, molt oberta, molt grossa, molt increïble, un vestuari també increïble. Vull dir que sí, hi ha que fer sempre alguna cosa, perquè també és bo que enxerrin, encara que sigui malament, com deia en Krauss, que hablen mal, però que hablen. Però la Núria Esperta és una gran, va ser una satisfacció increïble fer feina amb ella.
Simó, no sé si vols afegir alguna cosa més. Espera, amb un cert interès, sé que funcionarà, perquè a més la producció crec que és molt guapa i molt tal, però a nivell vocal també funcionarà. Que per cert, després d'això, d'aquí dos mesos o tres, ve un Wagner, ve un Wagner aquí, ve Solendès. Clar, Wagner és un autor que no t'has plantejat mai, t'has cantat res d'ell.
No, no, me l'han ofert també, sí, però per ara no, no, tinc encara moltes coses, sobretot els darrers anys que estic fent molts Nabuccos, Macbeth, Ara Tosca, després també, com he dit, Actila, Hernani he fet també, estic més integrat amb òpera, diguem, barista, italiana i verdi, sobretot, que m'encanta, i ara ho vull enfocar cap aquí.
Molt bé, Simon, moltíssimes gràcies i enhorabona. Moltes gràcies a voltes, un plaer. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. El futur és ara.
9 aplac de relats d'en Amant Nolem 4 relats de ciència-ficció mallorquina El futur és ara Disponible a les botigues habituals Més informació a amantnolem.cat I was trying to find myself better
Entrada gratuïta. Consell de Mallorca.
La palmesana. La palmesana. Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que aixes formatges, va, també, però no són joies. Gràcies!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània
Bona nit.
Coman sul palcone tra la rola, Angelotti e l'Belvaria, lascio appendere! Osei a palazzo, buccia me la duccia furono i traccia,
Farda è la notte
Balla cantata ancor, anca la diva. Esti impellan gavotte. Attenderai la costa in sull'entrata.
Le dirai che io l'aspetto finita la cantata. O meglio! O meglio!
Le darai questo biglietto. Ella verrà. E' l'amor del suo Mario. E' l'amor del suo Mario. Al piacervillo.
Cal dei profondi amori e la profonda miseria. Rapio forte e sacone, la conquista violenta e il velifrio consenso. Io di sospiri e di latiginose al velo nale poco m'appago.
Non so trar accordi di guitarra e horoscopo di fior. Ne far l'occhio di pesce a tu barca mi porta.
La cosa bremata per secco, bene sazio e via la gentla. Molto nuova essa, io creerò diverse del papi diversi. Io voglio star quanto più posso dell'opera divina.
Fins demà!
Desi solo ben presto, allo scalal con l'est, Mora del giardin con i cagnotti, E piomba in casa. Bel bravo, sforetta! Fiuta, razza, la fruga!
Angerotti! Non s'è trovata! La cane! La claritore! Cefa di barisca! Alle volte!
Dove l'altre s'asconde ogni son gesto, ogni gente tradia, tal beparda erronia, che io lo trassi in arresto. Neno male. Oh, el mio va. Introducete il cavaliere,
No saperci! Aspetta!
Mésia. Mésia. Mésia. Mésia. Mésia.
Fins demà!
La nostra potencia prego le prove. Un suddito fedele. Qual fatto? Vim accusa i vostri spirin van frugar la villa. Segno que vinciato!
Bona nit!
Fins demà!
Dov'è, dunque, Angerotti? Non lo so! Ancora l'ultima volta, dov'è? Nel so! Ove i tratti di corda? Ecco! Noi ho poté! I quattro la vedessi faccio a luci! Ario Cameradossi! Quel vestimor!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
La storia del ventaglio usciò che gelesia. L'appavanti non era dunque la villa. No, no, no, no, no.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit!
. . . .
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Mària, et consens de ger barri. O, o, o, o, o, o, o, o, o, o, o, o, o,
Fins demà!
Portatelo qui.
Mòria, l'amor, s'ai tu. Mòria, l'amor, mosca,
... ... ... ...
Bona nit!
Fins demà!
Gràcies.
La povera mia cena fu interrotta.
volete crecer chiave insieme il modo di salvarlo e allora sedete che faveriano il canto sarsom e fin di Spania
Quanto? Quanto?
Fins demà!
Fins demà!
La mistrugea, l'amor bella viva, da potanzi che mirai, qual non ti vedi mai.
que el tuu sguardo codia in edortetava i brame i neferociva. Facci il cuor l'eo barba, avivinviasti all'amante.
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
i i
Béidi, me l'on chunte a ser de te. Béidi, béidi,
Fins demà!
Viena! Viena! Viena!
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bona nit!
El prigionier s'ha fucilat. La vendi, com'è facemmo del conte Palmieri? Decisione simulata. Com'è vendi del Palmieri? Hai ben compreso. Com'è compreso? Voglio averterla io stessa. Messia, vedrai passo.
Allora è quarta. Sì, volen mai vieni. Io tendi la promessa. Non ancora. Voglio in salva condotta om de fuggir de la statua con lui. Partir, don Duevole.
Fins demà!
E qual via xilieta? Com a preta. Xilita vecchia? Sí.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.