Title:

Rondalles, música i memòria popular

## Context i estructura de l’episodi **El Crepuscle** emès a **Ona Mediterrània** combina dues parts principals: - Una **secció musical temàtica** centrada en cançons i peces on el títol inclou un *instrument musical*. - Una **llarga conversa amb Caterina Valriu**, investigadora i narradora, al voltant de **rondalles, llegendes i cultura popular**, i del seu recent nomenament com a membre numerària de l’**Institut d’Estudis Catalans**. --- ## 1. Introducció: rondalles i records personals ### Evocació de les rondalles • Presentació del programa i de la convidada: **Caterina Valriu**, especialista en **llegendes, rondalles i tradicions populars**, recentment elegida membre numerària de l’**Institut d’Estudis Catalans**. • Els locutors comparteixen **records personals** de rondalles escoltades de petits (*L’Esperdenyeta*, *Les tres taronges*), sovint contades per padrines o ties grans. • Es rememoren antigues **gravacions radiofòniques** de rondalles (Ràdio Popular, versions vinculades a Francesc de Borja Moll i edicions de Blau, avui disponibles a Spotify). > “Probablement varen ser, a moltes cases, dels primers llibres en català.” • Es comenta com aquestes edicions de rondalles impulsades per una **caixa d’estalvis de Balears** van entrar a moltes llars i van fer de porta d’entrada a la lectura en català. --- ## 2. Secció musical: títols amb instruments ### Plantejament de la secció • La secció de **Maria** proposa *“cometes”* musicals: **cançons i peces on el títol conté el nom d’un instrument**. • La taula combina comentaris informals, anècdotes i petites fitxes històriques de cada peça. ### 2.1. Música clàssica i contemporània #### *La flauta màgica* – Mozart • Escolten i comenten l’ària de **la Reina de la Nit**, en versió de **Diana Damrau**. • Dades clau: - Estrena: **30 de setembre de 1791**, a Viena. - Direcció del mateix **Mozart**, que moriria poc després. • Es destaca la **potència vocal** de l’ària i la preferència personal de la col·laboradora per aquesta versió. #### Simfonia núm. 3 “amb orgue” – Saint-Saëns • Es presenta la **Simfonia núm. 3 de Saint-Saëns**, coneguda per l’orgue protagonista. • Informació bàsica: - Dedicada a **Franz Liszt**. - Estrena el **9 de maig de 1886** al **St James’s Hall de Londres**, dirigida pel mateix compositor. • Es remarca el **paper central de l’orgue** i com aquest instrument incorpora una sonoritat poc habitual dins l’orquestra simfònica. #### Simfonia per percussió – Kompositors contemporanis • Es presenta una **“symphony for percussion”** d’un compositor anglès nascut el 1941 i mort el 2007, que va viure uns anys a **Mallorca**. • Idees destacades: - Reivindicació dels **instruments de percussió** com a protagonistes, sovint poc visibles als programes de concert. - Connexió biogràfica amb Mallorca, que justifica l’elecció. ### 2.2. Pop i cançó moderna #### Billy Joel – *Piano Man* • Es passa de la clàssica al **pop** amb **Billy Joel** i la cançó *Piano Man* (1973). • Es remarca que: - La cançó s’inspira en la seva pròpia **sensació de fracàs** i depressió. - L’èxit de *Piano Man* el va **“salvar del suïcidi”**, obrint-li una carrera d’enorme èxit comercial. > “Va vendre una milionada de discs arran d’aquest ‘Piano Man’ i es va recuperar.” • Esmenten una **versió en castellà** interpretada per **Ana Belén** amb lletra de **Víctor Manuel**, molt fidel a l’original en l’arranjament. #### *Blue Guitar* – membres de The Moody Blues • Presentació de la peça *Blue Guitar*, composta per **Justin Hayward** i **John Lodge** (membres de The Moody Blues), i publicada el **1976**. • Es valora com una cançó **poc coneguda però molt bella**, que no sol sonar als programes habituals i que aquí recuperen com a joia amagada. #### Raphael – *Balada de la trompeta* • Es recorda una pel·lícula de **Raphael** (1969–70), *Sin un adiós*, on ell interpreta una cançó anomenada **“Balada de trompeta”** (o similar), que dona peu a la tria. • Comentaris principals: - Es tracta d’una cançó **“molt mala de cantar”**, amb alta dificultat tècnica, fet que explica que gairebé ningú s’hagi atrevit a versionar-la. - La taula es diverteix cantussejant i comentant la figura de Raphael, amb to entre afectuós i irònic. - Es recorda la seva **actuació imminent a l’Auditorium de Palma**. • Es juga amb l’expectativa que potser portaria *El tamborilero*, però finalment prefereixen aquesta peça centrada en la **trompeta**. #### Mike Oldfield – *Tubular Bells* • Per tancar la secció, trien **Mike Oldfield** i les seves **campanes tubulars**, *Tubular Bells* (1973). • Apunts clau: - Obra publicada quan Oldfield tenia **menys de 20 anys**. - Considerada una peça **fundacional del rock progressiu** i de la música instrumental moderna. - La col·laboradora destaca que l’obra li ha permès a Oldfield **“viure, reviure i tornar a viure”** gràcies al seu èxit sostingut. --- ## 3. Publicitat i recordatori d’emissora ### Identitat de l’emissora i falques • Sonen l’**Indicatiu** d’**Ona Mediterrània** i recordatori del dials (88.8 FM). • Diverses **falques publicitàries** i missatges de suport a la ràdio: - Projecte **3 Globs**: aigua de qualitat vinculada a **3 Salut Mental**, amb finalitat d’**inserció laboral de persones amb malaltia mental**. - Crida a **fer-se soci** i a **anunciar-se a Ona Mediterrània**, remarcant que els donen suport prop de **mil socis** i que la ràdio és **plural, en clau mallorquina i en català**. - **Espai patrocinat** d’odontologia: presentació de la **Clínica Dental Planes Mariano** i del mètode *Slow Dentistry*, explicat com a odontologia amb temps i cura per cada pacient. • Tot plegat reforça la imatge d’**emissió en directe** amb suport local i compromís social. --- ## 4. Entrevista a Caterina Valriu: vida, recerca i tradició ### 4.1. Presentació biogràfica • Es presenta **Caterina Valriu** com una figura **clau en l’estudi de les rondalles i llegendes** de les Illes Balears: - Nascuda a **Inca**. - Diplomada en **Educació Primària** (Universitat de Barcelona). - Llicenciada en **Filologia Hispànica** i doctora en **Filologia Catalana** (UIB) i en **Antropologia** (Universitat de Barcelona). - Professora de primària, i des del 1990 **professora universitària** a la UIB, on és **catedràtica** des del 2018. • Autora de: - Manuals universitaris. - Llibres de recerca sobre **carnaval**, **rondalles** i **llegendes populars**. - Llibres per a **infants i joves**, amb més de **4.000 sessions de narració** en escoles i biblioteques. • Traduïda a **francès, anglès, castellà, gallec, alemany, coreà**, entre d’altres, amb títols com *Plou i fa sol*, *Mare, d’on venen els infants* o *Maria enganxa*. • Palmarès recent: - **Premi Mallorca de Literatura Infantil** (2020). - **Premi Mallorca d’Assaig** (2021). - **Premi Alexandre Ballester d’Assaig** (2024). - **Premi Antoni Maria Alcover d’Assaig** (2024). • Llibres recents destacats: - **Les rondalles de sa Pobla**. - **Les llegendes de l’Arxiduc**. ### 4.2. Homenatge a Baltasar Samper #### Paper de Samper en la música i la tradició • Caterina demana obrir la conversa amb música de **Baltasar Samper**, com a **gest de reivindicació** d’un músic i investigador *“tristament oblidat”*. • Punts centrals: - Samper va ser figura clau del **Cançoner Popular de Catalunya**, especialment en les **missions de recerca a les Illes Balears** (anys 20–30). - Va recollir cançons de **Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera**, demanant a la gent que cantàs cançons de festa, de feina, de dol... - Aquest treball va generar un **llegat extraordinari de cançó popular**. • Es menciona el llibre **Vida i mort de Baltasar Samper** de **Mateu (Amadeu) Corbera**, fruit de més de **deu anys d’investigació musicològica**, guardonat amb el **Premi Rafel Patxot** de l’**Institut d’Estudis Catalans**. > “És un personatge interessantíssim... va dur endavant les missions de recerca del Cançoner Popular.” • Es recorda que tant **Baltasar Samper** com el mecenes **Rafel Patxot** compartiren: - **Amistat personal** i confiança mútua. - **Compromís catalanista i republicà**. - **Exili i mort fora del país** (Samper a Mèxic, Patxot a Suïssa) per motius polítics. #### Activitat actual: concerts i publicacions • Anunci d’un **recital de cançons de Samper** al **Teatre Principal de Palma**, amb: - **Marta Mathéu / Bausada** (soprano) - **Roger Padullés** (tenor) - Pianista acompanyant • S’esmenta la peça **“Vine, aigua germana”**, escoltada al programa, com a exemple de la **modernitat i bellesa** de les cançons de Samper. • Es remarca la importància d’**“posar en valor”** aquest llegat musical i etnomusical. ### 4.3. Vocació: de mestra de primària a catedràtica #### Descobriment de la literatura • Caterina recorda la seva infantesa a Inca, marcada per dues **biblioteques clau**: - Biblioteca de la **Caixa**. - Biblioteca **Municipal**. • En aquelles **hores baixes llegint** hi va descobrir **un món més enllà del poble**, que li va despertar la passió per la lectura i les històries. #### Elecció de Magisteri i continuïtat d’estudis • Tria **Magisteri** perquè: - Li agradaven els **infants**. - Eren estudis **curts** (2–3 anys), que li permetien obtenir **independència econòmica** ràpidament. - Ja des del primer moment tenia clar que **no s’aturaria d’estudiar**. • L’any següent d’acabar Magisteri, es matricula a **Filologia**, en aquell moment **Hispànica** amb una secció de **català**. • Fa **nou anys** de mestra de primària, experiència que considera fonamental: - Són anys de **“tocada de peus a terra”**. - Afirma que li han donat una gran **claredat didàctica**. > “Tothom diu que explic molt clar, de manera molt entenedora... i això em ve d’aquests nou anys de mestra.” • Explica l’emoció d’haver fet recentment el **pregó de Biniamar**, darrer poble on va treballar de mestra: - Hi varen assistir **antics alumnes** (ara de 40 i escaig) i els seus fills. - Ho viu com un **retrobar-se generacionalment** molt emotiu. ### 4.4. Literatura infantil i juvenil #### Existeix com a camp propi? • Caterina defensa que la **literatura infantil i juvenil** (*LIJ*) **existeix com a camp específic**: - Mou **molts autors, il·lustradors i editorials**. - Omple **prestatgeries senceres**. - Té dinàmiques pròpies, malgrat que **els bons llibres infantils i juvenils agraden igualment als adults**. • Posa com a exemple **El petit príncep** o les **novel·les d’aventures del segle XIX**, obres que funcionen a diverses edats i lectures. #### Connexió amb les rondalles • La seva **primera tesi doctoral** és una **comparació entre la tradició rondallística i la literatura infantil i juvenil contemporània** (fins al 1992). • Considera que els camins **LIJ** i **rondalles** s’han anat **retroalimentant constantment** en la seva trajectòria: a vegades centra més la recerca en LIJ, d’altres en rondalles, però mai deixen de dialogar. #### Traduccions i recepció internacional • Explica la il·lusió de veure els seus llibres traduïts: - Recentment ha acabat de revisar la traducció al **castellà i gallec** d’**Es peix Nicolau**. - Un altre títol, **L’amic de paper**, també sortirà en aquestes llengües. • Anècdota del llibre publicat en **coreà** (*“Àngels Aran i les Marietes”*): - L’edició coreana és més grossa, tapa dura, “fa més planta” que l’original català. - Quan fa **contacontes**, porta els dos llibres i els infants s’entretenen intentant endevinar l’idioma i mirant l’alfabet coreà. --- ## 5. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ### 5.1. Què vol dir ser membre numerària? • Caterina explica que encara està **“aterrant”** dins la maquinària de l’**IEC**: - Assisteix a reunions des de maig. - L’Institut agrupa **diverses disciplines** més enllà de la filologia. • Aclareix que sovint només es coneix la **Secció Filològica** (diccionari, normativa), però existeixen altres seccions, com: - **Històrico-arqueològica** (on ella pertany): historia cultural, literatura, arqueologia, música... - Geografia, ciències, etc. • Cada secció té **línies pròpies de recerca**: en la seva, hi ha molta feina en **trobadors, literatura occitano-catalana medieval, Renaixença**, i també temes arqueològics. ### 5.2. Figures mallorquines i memòria recent • Es recorda el paper de **Toni Riera Melis**, historiador medievalista de Sant Llorenç: - Va ser **vicepresident de l’IEC**. - Fins fa poc, **secretari de la secció històrico-arqueològica**. - Caterina el tenia literalment “al davant” a les reunions, el dia que ella va llegir el seu **discurs d’ingrés**. - Subratlla la seva **saviesa i bonhomia**, i el cop que ha suposat la seva mort. • Explica que ella ocupa el lloc deixat pel **Pare Massot**, altra figura mallorquina central en **literatura popular tradicional**. • Esmenta també altres membres mallorquins de la secció, com **Damià Pons** i **Joan Mas**. ### 5.3. Paritat de gènere i sostres de vidre • Sobre la presència de dones a l’IEC: - Reconeix que hi havia un **desequilibri molt gran** (aprox. **75% homes / 25% dones**). - Assenyala que s’han **aprovat normatives estrictes** per corregir aquesta situació. • Mesures actuals: - Per cada **home que entra**, hi ha d’entrar també **una dona**. - Això fa que en la franja d’edats **més grans (més de 70 anys)** hi hagi moltes més homes, mentre que en la **generació més jove** la proporció de dones augmenta. • Ho vincula als **sostres de vidre** en la carrera acadèmica i investigadora, i a l’entrada tardana de moltes dones en espais de poder científic. --- ## 6. Narració oral, rondalles i escola ### 6.1. De contacontes i padrins • Caterina s’autodefineix com a **narradora oral** o **conte-contes**; considera que és el mateix, només que “conte-contes” és una forma més popular. • Reflexiona sobre la **pèrdua de la funció tradicional** dels **padrins i padrines** com a transmissors de la tradició oral: - Les famílies són **més petites**. - Els padrins viuen **més lluny** o tenen vides molt actives (viatges, activitats...), i no passen tant de temps amb els nets. - Tot plegat ha provocat un **trencament en la transmissió oral**. ### 6.2. Llibres, escola i edats lectores • Avui, la narració de contes als infants es fa sobretot **amb llibres a la mà**, cosa que considera positiva, però observa un fenomen: - Quan ella conta de memòria, molts infants li demanen *“on és el llibre?”*. - Això indica que s’identifica el conte amb el llibre, no amb la **veu i la memòria**. • A les escoles: - S’expliquen contes als **més petits (infantil, 1r de primària)**. - A mesura que pugen de curs (2n, 3r...), **es deixen de contar rondalles**, prioritzant els **continguts de currículum**. > “Els contes són importants pels petits, però són més importants a partir dels 6–7 anys.” • Caterina subratlla que les **grans rondalles meravelloses** (*Si no fos, no seria*, *Les tres taronges*, etc.) són adequades per a infants **de més de 6–7 anys**, amb capacitat per seguir **trames complexes**. • Considera incongruent que: - Es vulguin explicar rondalles profundes a infants **massa petits**, que no les poden entendre. - I que, quan l’infant és a l’edat ideal per gaudir-les, **ja no se li expliquin**. ### 6.3. Biblioteques i espai públic • En canvi, veu un **progrés clar** a les **biblioteques municipals**: - Han millorat molt els **racons infantils**, amb bons fons i espais atractius. - S’hi organitzen **sessions de contacontes, espectacles de titelles, ombres, teatre**, etc. • Considera que en aquest àmbit **s’ha avançat molt** en els darrers 20–25 anys. --- ## 7. Rondalles, censura i significat ### 7.1. Alcover, Samper i la censura moral • A partir de la figura d’**Antoni Maria Alcover**, es parla de **censura i porga** en les rondalles. • Es reconeix el **mèrit gegantí d’Alcover** com a recopilador i fixador de textos, però també que: - Va **“porgar”** molt per motius de **moral sexual i religiosa**. - Això és un patró comú a **molts folcloristes europeus**: **germans Grimm**, folkloristes catalans i espanyols, etc. • La rondalla **eròtica o molt explícita** s’ha recopil·lat **molt tard**, quan ja era més difícil trobar-ne les versions vives. • Esmenta l’exemple d’un volum recent en castellà titulat **Sin ropa tendida** (joc amb *“hay ropa tendida”*), centrat en rondalles de contingut eròtic. > “En els països nòrdics, en canvi, sí que tenen reculls que fan que la pornografia actual quedi curta.” • Tot i això, destaca que **Alcover no va alterar els arguments** de les rondalles, i que això l’honora: - Podia ometre o suavitzar passatges, però **no va canviar l’esquelet narratiu**. ### 7.2. Continguts foscos en la rondalla • Caterina recorda que les rondalles mallorquines i europees **no són naïf**: - Hi ha **incest** (germans que tenen fills en comú). - **Violacions, maltractaments, reines o princeses que són agredides o acusen falsament**. - Històries com la **jove que dorm amb un monstre durant anys** fins que es revela com un príncep encisat. • Insisteix que originàriament: - Les rondalles **eren per a tothom**, no exclusivament per a infants. - No existia la frontera moderna entre *literatura infantil* i *adulta*. - Infants i adults **convivien a la mateixa vetllada** i escoltaven els mateixos relats, tot i que cadascú n’extreia coses diferents. ### 7.3. El mot “rondalla” i la singularitat catalana • Significat i origen del mot *rondalla*: - Es creu que prové de la **forma d’estar en “rodona”** al voltant del narrador. - És un tret **característic de la llengua catalana**. • Altres llengües romàniques no tenen un terme equivalent tan específic i fan servir: - *conte popular tradicional*, *cuentos de viejas*, *contes de fées*, *fairy tales*... • En català, **“rondalla”** serveix per distingir clarament el **conte popular tradicional** del **conte literari d’autor**. --- ## 8. Recerca, equips i nous llibres ### 8.1. Treball en xarxa i interdisciplinarietat • Caterina parla dels **grups de recerca** on ha treballat i treballa: - **Grup d’estudis etnopoètics** (Societat Catalana de Llengua i Literatura), que va dirigir entre 2007 i 2014. - El grup celebra la seva **20a trobada** a **Formentera**, amb participants de diversos àmbits. • Perfil del grup: - Uns **113 membres**, dels quals uns **40 actius**. - Professors universitaris, doctorands, mestres de primària, professors d’institut. - Disciplines: **filologia, musicologia, filosofia, pedagogia, història de l’art**, etc. • També forma part de projectes d’investigació amb: - La **Universitat Rovira i Virgili** (Tarragona). - La **Universitat de Santiago de Compostel·la**, en un projecte sobre **literatura infantil i juvenil de l’espai ibèric i països sud-americans** (Mèxic, Brasil...). - Un grup de la **Universitat de València**, més orientat a la **didàctica**. ### 8.2. L’Arxiduc i les rondalles de sa Pobla • Els llibres **Les rondalles de sa Pobla** i **Les llegendes de l’Arxiduc** són fruit d’uns **7–8 anys de recerca intensa**. • Objectiu principal: treure llum sobre el **corpus de rondalles recollit per l’Arxiduc Lluís Salvador** a finals del segle XIX. • Resultats destacats: - El corpus completa **169 rondalles**. - Caterina ha pogut reconstruir **el procés de recollida** amb un detall poc habitual en folclorística. - Aquestes rondalles són **anterior** a la recopilació d’Alcover, encara que per poc temps: > “Eren prèvies a les de Mossèn Alcover... per molt poc, com una foto finish.” • El llibre sobre **llegendes de l’Arxiduc** recull i contextualitza la vena **narrativa i llegendària** vinculada a la figura i al territori on ell es movia. --- ## 9. Consell final: viure amb menys maldecaps ### 9.1. Una rondalla com a guia vital • En la pregunta final típica del programa (“Un consell per viure millor?”), Caterina recorre a una **anècdota rondallística**: - El **rei** demana a l’**abat de la Real** per què ell està **gras, lluent i tranquil**, i en canvi el rei està **prim, nerviós i mal sofrit**. - L’abat respon que **no té tants maldecaps** i que el rei **“els ha de saber prendre per l’embocadura”**. • El rei s’ofèn, però la lliçó queda: el secret és **com agafes els maldecaps**. ### 9.2. Interpretació i aplicació • Caterina tradueix aquest relat en un **consell de vida actual**: - **Relativitzar els maldecaps**. - Llevar importància a allò que **no és realment essencial**. - Centrar l’energia en **el que sí que importa**. - Fer les coses amb **espai, tranquil·litat i perseverança**. • Ho presenta com una guia útil **tant per a joves com per a persones madures**. > “Amb maldecaps contextualitzats, el més lluny possible, i fer les coses amb espai i perseverança.” --- ## 10. Tancament del programa • Els locutors agraeixen a **Caterina Valriu** la seva presència i tots els seus comentaris. • Es tanca amb més música de **Baltasar Samper** (*Ritual de pagesia*) sonant de fons. • Es recorda als oients que **El Crepuscle** tornarà **demà a les 21h**, i es desitja **bona nit**.

['rondalles', 'llegendes', 'tradició oral', 'Baltasar Samper', 'Cançoner Popular de Catalunya', 'Caterina Valriu', 'literatura infantil i juvenil', 'Institut d’Estudis Catalans', 'paritat de gènere', 'Antoni Maria Alcover', 'censura moral', 'etnopoètica', 'narració oral', 'biblioteques municipals', 'Arxiduc Lluís Salvador', 'Les rondalles de sa Pobla', 'Les llegendes de l’Arxiduc', 'Billy Joel', 'Piano Man', 'Mike Oldfield', 'Tubular Bells', 'Saint-Saëns', 'La flauta màgica', 'Raphael', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle', 'folklore mallorquí']