Rondalles, llegendes i tradicions populars.
Bon vespre, amigues i amics. Benvinguts tots en aquest crepuscle encenant estals a la seva edició 2117. Duim 2117 vespres aquí a Oona Mediterrània encenent els estals. Avui és dijous, dia 23 d'octubre del 2025.
I avui hem començat amb aquestes paraules, hem dit llegendes, rondalles i tradicions populars perquè avui comptaran en la Caterina Valriu, tota una especialista en tot aquest món i volem conèixer-la més de prop avui.
també perquè recentment ha estat elegida membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans i segur que ens ha de contar moltes coses ben interessants. Bon vespre. No sé si en Joan Roca és molt especialista en llegendes, tradició, en rondalles. Ets del món de la rondalla, tu? Sí, no conec gaire. És un món que no conec gaire, però m'agrada. M'agraden.
Encara record, una tia que tenia, era invident, pobra dona, tenia des de 90 anys, quan jo era ni petit, m'ho contava sempre allò de l'Esperdenyeta. L'Esperdenyeta. Record, amb una tendresa. La moda de ses tres taronges. Per exemple, no? I jo encara record, perquè ja som molt antics, a Ràdio Popular, quan encara Ràdio Popular no era la Cope, que era... És a dir, era decent. Era una ràdio decent.
Sí, i d'aquella ràdio popular, d'aquelles versions d'en Francesc de Borja Moll i d'aquella gent que ara les escoltes i sonen la mare de bé. I que hi ha una versió que es va enregistrar als anys 80-90, crec que era per part de Blau, o del conglomerat aquest de Blau,
que darrerament l'han digitalitzat i està present a Spotify amb una introducció de ses pitjorines, que fan com una presentació a cada una d'aquestes rondalles. Es per donar-te pitjorina.
Hauríem de donar una pitjana a entrevistar. Jo crec que sí. Sí, perquè les perdoñades no crec que... Però sí, potser també les convidam. Totes són de veïnau. Totes no acabaran. Si volen venir a cantar, però... Avui seran aquí i nosaltres de fora. Cosa farem, cosa farem.
i enviar, molts anys que també, bon vespre, enviar al Vic, també aquest món de les rondalles d'acabar un poc a fora. M'ho havia de reciclar, m'ha quedat lluny. Jo recordo tal vegada deixar qualque lectura d'estiu a Ca Nostra, agafar qualque llibre de... Que antigament passava això. Que probablement varen ser a moltes cases... M'ha caigut molta oblidat. ...des primers llibres en català. Pristament. Des primers llibres en català que hi havia a moltes cases. Sí, a moltes cases, sí.
Aquella caixa d'estalvis de Balears que va fer una edició d'unes rondalles, jo recordo, en aquest passona. I de Maria Antic... Bon vespre. No, no estic massa... Didàcticament, pedagògicament, jo sé que hi ha hagut a vegades projectes que s'han fet en els centres, un poc per donar a conèixer. Clar, estem parlant d'un món que també està molt lluny del nostre, no?
i que probablement hi ha coses que no s'entenen bé, o no s'entendrien bé. I això que els van emporgar ben emporgades. Ben emporgades, però que avui en dia seria difícil d'explicar. Maria, avui tu ens dus uns cometes. Sí. Cometes amb una certa...
Com sempre, hi ha de tot. Hi ha coses millors i hi ha qualca cosa, qualca petita cosa que... Maria, de dir coses bones i coses millors. Exacte. Sí. Són coses musicals. Bé, sí. Són coses musicals. He decidit avui fer escometes sobre músiques que en el seu títol tenen nom d'instrument. Ja me'n vaig venir un. Sí. Bé, no ho sé. En Rafael.
Sempre. Sempre. Rafael Forever. Tenim ganes d'escolta la teva secció. No, la teva secció. Un programa que, com sempre, produeix de Maria Moreno i que avui compta amb el control tècnic d'en Tomeu Martí.
Com diria aquell, art en desitjos. Era el mateix que de Boquedill. O sigui que està dit tot. Molt de desitjos de conèixer aquesta secció. Comencem amb la flauta màgica. Bon instrument. Bon instrument.
si veus, escoltam la reina de la nit, d'aquesta àrea, de Nadiana Danrau. És una cantant que a mi m'agrada en particular i ha decidit posar aquesta versió seva. La flauta màgica va ser estrenada el 30 de setembre de 1791 a un teatre de Viena i va ser dirigida per Matei Mozart.
Ah, que estaves darrere, per cert. Que, sí, dormes hores després, em va morir. Oh. Sí. I bé, he elegit aquesta reina de la nit, llavors, d'Ana Diana d'en Rau, perquè a mi, especialment, és una cantant que m'agrada. I si vols, l'escoltam una miqueta més. ... ... ... ...
Fins demà!
Interessant. Sempre és un gust, eh? Sempre. Clar. Sí, sí, sí. La flauta. Sí. Més coses. La sinfonia número 3 d'en Saint Saint... Saint Saint... Per arga. Amb arga. Mm-hm.
una partitura dedicada en Frank Leeds i que va s'estrenar el 9 de maig de 1886 a St. James Hall a Londres i que també va dirigir el propi compositor mira com em vols també va dirigir evidentment no fa falta dir-vos que l'instrument et sorti
Fins demà!
Gràcies.
és un instrument que ha sonat molt poc en aquest poques coses mira, vaig triar això perquè he dit mira, una cosa la següent proposta és la sinfonia per percussió percussió també
no sol... Instruments de percussió, no són tan habituats com altres. Aquesta sinfonia per percussió és d'Andere Bourgeois, un que nascut l'any 1941 i que va morir l'any 2007.
i que bé, perquè l'he triat en aquest compòsit anglès i dic perquè ell durant uns anys va viure a Mallorca al voltant de crec que entre 2002 i 2008 una cosa així si no vaig malament, més o manco va viure a Mallorca i vaig dir mira, tenim primer percussió una cosa poc coneguda i un compositor
que té a veure amb relació amb Mallorca. Si voleu, escoltem una miqueta d'aquest concert.
Gràcies.
Gràcies.
Pa conegut també, eh? Pa conegut. No sol estar massa en els programes de concerts aquestes. Passam a coses un poc més pop. Pop? Uf.
Sí, sí, va més pop. Billy Joel. Billy Joel amb una cançó publicada l'any 1973. Té els seus enyots. El va salvar del suïcidi. Sí, sí. Perquè era un amo que...
fracassat, de seu punt de vista, i en aquesta cançó precisament compta un poc aquesta vida de fracassos, i precisament va ser una cançó
que encara avui en dia jo crec que s'escolta i s'escolta bé. I és un compositor que tot i està encara retirat, però que encara surt de tant en quant.
no s'ha de dir que va vendre una milionada de discs arrel d'aquest pianoman i que va guanyar més d'obbesc i se va recuperar i se va recuperar si voleu escoltar una miqueta aquest amodes piano piano piano piano piano
Fins demà!
He says, son, can you play me a memory? I'm not really sure how it goes. But it's sad and it's sweet and I knew it complete when I wore a young woman's clothes. La, la, la, la, la, la.
Fins demà!
Now John at the bar is a friend of mine He gets me my drinks for free And he's quick with a joke Or to light up your smoke But there's someplace that he'd rather
Jo crec que és una molt bona cançó, i he de dir que Anna Belén va fer una versió en castellà, bueno, la versió la va fer en Víctor Manuel, i la va cantar a ell, que crec que és bastant ben aconseguida. I aquests arretjament, diria que són quelcat aquests. Sí, sí, sí. I la versió vull dir que era sa lletra, però és que al principi sonava exactament igual. Sí.
ara passarem a la guitarra aquesta blue guitar que va ser va ser composada per dos membres de Modi Blues que després es van separar en Justin Hartway i en John Lodge i que va cantar 10 centímetres cúbits si voleu també això de pop-pop de l'any 1976 és aquesta blue guitar
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Guapa, eh? Tampoc no crec que l'haguéssim escoltada mai. La que ve ara crec que tampoc l'haguéssim escoltada mai. Oh, sí, perquè ja no sé el que he arribat a posar. Oh, que féssim que escoltassem. Evidentment sempre ha d'haver qualque cosa un poc més... Distinta. Sí. Original. Sí, però digue-li qualque cosa. Sí.
L'any 1969-70 en Rafael va fer una pel·lícula que se deia Sin un adiós. Aquelles pel·lícula d'en Rafael. És una dada, simplement. Sí, és una dada d'aquell.
I en aquella pel·lícula, cantava una cançó, que jo he de dir, que llevat de l'edit que pugui ser la cançó, és una cançó ben mala de cantar. És una cançó mala de cantar que crec que hi ha hagut molt poc cantants que s'hain atrevit a versionar-la perquè no hi arriben.
Escoltar en Rafael amb aquesta balada tristeta de trompeta i dir-vos que si qualcú el vau escoltar en directe crec que aquest cap de setmana que ve serà l'auditorium de Palma.
Crec, si no vaig errada, que... Que toca. Però, mentre, escolta... Jo que pensava que haguessis duit el tamborileno. No, no, no. Jo ho pensava. No, no. Però m'agrada més aquesta. Sí. Como yo...
Ha, ha, ha, ha, ha...
Veig que la taula vos heu animat. Ai, mi Rafa, mi Rafa. Però molt, però molt. Sí, és una cançó que és molt mala de cantar, per l'heu vist. Té esmerit aquest. I de digerir. Sí. De cantar i de digerir. Bé.
acabaré amb Michael Field i aquelles campanes tubulars que també de l'any 1973 ja tenen molt d'anys la primera i la segona també molt bona que va fer Michael Field menys de 20 anys que jo crec que li ha estat per viure per viure, reviure i tornar a viure i si voleu acabar amb aquest cometes amb les tubulars bells de Michael Field
Gràcies.
Fins demà!
Grand piano. Reed and pipe organ.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
La nostra convidada d'avui, la nostra selenita d'avui, com us agrada dir, va néixer a Inca, es diplomada en Educació Primària per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Filologia Hispànica per la UIB, doctora en Filologia Catalana per la UIB i en Antropologia per la Universitat de Barcelona.
Ha estat professora de primària i des del 1990 és professora d'universitat a les Illes Balears on és catedràtica des del 2018. És autora de dos manuals universitaris i és membre de diverses societats científiques.
Llibres de recerca sobre el carnaval, el llegat de les rondalles i les llegendes populars. És també narradora, en 4.000 sessions de narració a escoles i biblioteques, i escriptora per a joves lectors. Traduïda al francès, l'anglès, el castellà,
en llibres com Plou i fa sol, Mare d'on venen els infants o Maria enganxa. Entre el guardó en rebuts esmentarem el Premi Mallorca de Literatura del 2020, de Literatura Infantil, i el Premi Mallorca d'Assaig del 2021. Recentment és membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans,
i també hem de dir que ha rebut el guardó al Premi Alexandre Ballester del 2024, el Premi d'Assaig Antoni Maria Alcover del 2024 i ha publicat recentment els llibres Les Rondalles de Sa Poble i Les Llegendes de l'Arxiduc. I a la nostra convidada d'avui li agrada començar aquesta conversa amb música de Baltasar Semper. Música
Vine, aigua germana, vine al meu palmell. Aspre del poder, un amat reclama. Cal estar, qui podria fer-te en festes quins?
Queterina Valriollinàs, benvinguda, bon vespre. Bon vespre. Ens vas demanar que féssim avui una mica d'homenatge a Baltasar a Sant Per, per algun motiu especial?
Bé, és un personatge interessantíssim, és un personatge tristament oblidat, home que ha estat oblidat durant moltíssim d'anys, ara hi comença un cert moviment de reivindicació, i especialment perquè va ser una figura clau a la seva feina a sobre del Cançó Popular de Catalunya, perquè va ser el que va dur endavant, diguem, el que va ser el principal investigador...
de les missions de recerca que se varen fer a les Illes Balears en els anys 20, entre 20 i principis dels 30, que visitaren Mallorca, Menorca, Erbissa i Formentera.
demanant a la gent que els cantassin les cançons quotidianes que cantaven per fer festa, per plorar si s'havia mort algú, per fer feina, sobretot, i Morbà recoï un llegat extraordinari, i un poc per valorar aquesta persona. I recentment s'ha presentat un llibre de dimarts passat de Mateu Corbera.
Exacte. Tomadeu Corbera fa més de deu anys que investiga aquest personatge més des d'un punt de vista musicològic i ha fet una tesi, ha estat premiada i ara s'ha publicat aquest llibre, Vida i mort de Baltasar Samper, que parla d'aquesta trajectòria d'aquest músic.
I en aquesta edició, diguem, hi ha participat l'Institut d'Estudis Catalans, perquè era aquest premi... Sí, és un premi, és el premi Rafel Pachot. Pachot realment era armacenes que pagava tota l'obra del cançone popular, que era una obra immensa i que mobilitzava molta de gent...
Ell era el marmessor d'una herència d'una cunyada seva, per temes culturals, i va decidir, juntament amb l'Orfeó Català, engegar aquest projecte. I, curiosament, ha guanyat aquest premi a Rafael Pachot, una obra...
sobre un personatge que era realment molt amic, que eren Rafael Pachot com a mecenes i Baltasar Sant Per com a músic i el mot de confiança d'aquest projecte, érem molt amics i a més tots dos vam haver de partir a l'exili i tots dos moriren allà, Baltasar Sant Per va morir.
a Mèxic i Rafael Patxop va morir a Suïssa. I tots dos van ser perseguits per la seva ideologia catalanista, per el seu republicanisme i per aquest trenar progressista i una mica avançat en el seu temps, podríem dir, que tenien.
En Joan Roque té una pregunta. Pensar de pecat. No, per fer per dir que d'aquí a un mes, 26 de novembre, és un dimecres, en el principal se presenta un recital de cançons de Sant Per. La cançó que sentíem, aquesta cançó de l'aigua, que sentíem cantada per un tenor, en Roger Padullés, el sentíem. Hi ha en Marta Baussada de soprano, en Roger Padullés i llavors piano acompanyant,
I és ben interessant, que hi neu. Però sí, és això de posar en valor tot aquest llegat. És un concepte que s'havia de fer l'any passat i se va ajornar no sé per quina raó. I ara d'aquí un mes se poden sentir el principal de Palma. Molt bé. M'hi dono, era una pregunta. Era una aportació. Era una aportació, sí, sí.
Nosaltres solom fer una pregunta en el principi, que és posant-nos en Caterina Valriu de 18 anys, o així, com decideix, clar, aquí parlant ara de molta recerca, d'investigació dins d'aquest món, però és que hem dit que també és docent, que va estudiar en principi... Magisteri. Magisteri per semestre. Com va néixer aquest interès per semestre?
Jo crec que a l'inici de tot això hi ha una Caterina joveneta que descobreix el món de la lectura i de la literatura a través, bàsicament, de dues biblioteques que hi havia al meu poble, la Biblioteca de la Caixa i la Biblioteca Municipal.
A les Hores Baixes, llegint allà, em van descobrir un món molt més enllà del poble i de la vida quotidiana. I després, a l'hora de semestre, m'agradaven els infants, d'una banda. De l'altra, eren uns estudis de dos o tres anys, en aquella època.
Jo tenia moltes ganes de tenir independència econòmica, també això va pesar, però sempre vaig estudiar, sempre és el primer moment, vaig pensar que no m'aturaria, que seguiria estudiant qualque altra cosa i de fet va ser així perquè... Qualque altra cosa que hem dit...
llicenciada, llevada d'autora en Filologia i en Antropologia. El curs següent d'acabar en Magisteri ja me vaig matricular a Filologia, que encara no era Filologia Catalana, era hispànica i tenia com una secció o divisió o no sé què li deien d'assignatures de català.
Clar, perquè hem dit que s'ha mogut dins el món de la docència i llavors docència universitària. Sí, vaig fer nou anys de mestre de primària. Per mi són nou anys d'un record extraordinari. Ara, fa poques setmanes, vaig fer Espregó de Viníamà, que és el darrer Pablo em vaig fer de mestre, em van convidar a fer Espregó.
Va ser molt emocionant, emotiu. Varen venir els que eren els meus alumnes a l'època. Ara ja deuen tenir una edat. Imagina't, tenien entre 4 i 10 anys i ara tenen 40 i busques. Varen venir els seus fills. Va ser molt emotiu. I jo sempre dic que aquest aprenentatge de mestre, aquest tocada de peus a terra, que fer feina amb infant petits, després m'ha ajudat a ser una docent que tothom diu que una característica que tenc és que explico molt clar.
que explic de manera molt entenedora. Avui he xerrat amb una persona i li he dit, he de conversar amb ella, l'he d'entrevistar i m'ha dit, una mestra molt clara. Sí, molt didàctica, molt que arriba. I jo crec que això me ve d'aquests nou anys de mestra i n'estic molt satisfet i molt orgullós i sempre ho dic i ho poso en valor.
S'ha dedicat a moltes altres coses, ja dic que he hagut de cursar una mica el currículum, però s'ha dedicat a la recerca, per exemple, a literatura infantil i juvenil i va ser guardonada amb el Premi Aurora Díaz Plàgia. Però, home, literatura infantil i juvenil, no havien quedat que només hi ha una literatura i que això de posar aquestes partions per separar...
com que això ja no se fa, o sí, o com ve? La literatura infantil i juvenil existeix, mou moltíssims d'autors, moltíssim d'il·lustradors, moltes editorials, molt d'adoles, omple molt de prestatges, per tant, fer com que no existeix, que més hi ha una literatura, sí que és vera que els bons llibres infantils i els bons llibres juvenils agraden també als adults. Això és important, jo què sé, podríem posar molts exemples, podríem posar el famós exemple
del Petit Príncep, que és un llibre intergeneracional, que tampoc no va ser escrit per ser un llibre infantil ni molt manco, però bé, que ha acabat en mans de molt d'infants i que és un llibre que et diu coses diferents cada vegada que el llegeixes. I com aquest, podríem posar totes les novel·les d'aventures juvenils del segle XIX... Un poc tot això s'ha vinculat a la meva trajectòria personal, evidentment, però la meva primera tesi era...
una confrontació, una compressió entre la tradició rondellística i la literatura infantil i juvenil contemporània, contemporània de l'època que la vaig acabar el 92. Vull dir que aquestes dual línies sempre m'han acompanyat. Hi ha hagut èpoques en què he treballat amb la literatura infantil i juvenil, n'he fet classe, n'he fet manuals,
He estat una persona activa dins d'aquest món de la literatura infantil i juvenil catalana. Bé, de fet, la setmana passada encara me varen demanar de les associacions d'escriptors en llengua catalana que fes la lliçó inaugural d'unes jornades que feren, però també després he tingut molt de temps, i és encara aquí on estic en aquest moment, recerca en temes de rondellística, llegendari, literatura popular tradicional en general.
però són dos camins paral·lels, en pujades i baixades, que jo crec que no són tan diferents, no estan tan allunyats, sinó que se retroalimenten un poc amb l'altre, i aquests són els meus camins. Fa set dies, conversàvem aquí amb Gabriel-Gener Manila, i precisament parlàvem que aquest tipus de literatura, com que se presta, se dona, és bastant habitual la traducció, i per tant, de la Caterina Belriu...
He dit que introduint el francès, l'anglès, el castellà, el coreà, he vist, no? Sí, aquest del coreà és molt divertit. I clar, com ho veu una escriptora veure una de ses seves creacions que traspassa aquestes fronteres i que se pugui llegir en gallec, en alemany, en anglès?
Sempre fa il·lusió, fa molta d'il·lusió. Ara, precisament, aquest dia he acabat de corregir la darrera correcció, les darreres proves de la traducció en el castellà i en el gallec d'Es peix Nicolau, que és un llibre que va sortir fa dos anys i m'ha fet molta il·lusió, molta il·lusió a veure-lo. I després un altre de més antic que se diu L'amic de paper, també ara sortirà en castellà i en gallec, en aquesta mateixa editorial...
I això del coreà fa molta gràcia perquè quan faig sessió de conto a contes, de vegades m'enduc el conte aquest, que se diu Engels Aran i les Marietes, en català, i després m'enduc la versió en coreà, que és més gran, està més ben editat, té l'etapa forta, fa més planta, diguem, que el català. I a Nens els fa moltíssima gràcia veure aquell alfabet diferent i intentar endevinar quin idioma és.
Hi ha una segona elecció musical, que també té a veure amb el Terrassa en Per, i escoltam ara un fragment de la suite Mallorca.
Gràcies.
Fins demà!
Això és el Crepuscle en Cent Estals. Avui conversàvem amb la Caterina Valriu i escoltàvem aquesta música de Baltasar Samper i es va tenir a veure amb aquest cordó que havia rebut Amadeu Corbera i aquesta presentació del llibre. I jo dic que tenia a veure amb aquest premi de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per una persona que escolta ara aquest programa i que no sap molt bé en què consisteix ser membre numerària d'aquest institut, què significa això? Bé, encara no he aterrat del tot. Sí que ja fa un mes que assistes a les reunions, des del mes de maig passat. És una maquinària bastant complexa. És un institut que reuneix estudis de diverses disciplines...
A vegades nosaltres pensàvem en un diccionari, per exemple, el diccionari de l'institut. Això només és una part, una part molt important, tanmateix la més important, però aquesta és la secció filològica, que és la que fa el diccionari, la normativa, tot això. I en canvi n'hi ha una que és històrico-arqueològica. Exacte, jo som de la històrica-arqueològica, que és on hi ha els historiadors de...
de literatura, de prehistòria, de música, tot el que seria història o cultural per entendre-ho. N'hi ha de geografia, n'hi ha d'aspectes científics, hi ha diverses seccions. Hi ha coses que es fan conjuntament i altres que es fan secció per secció. Per exemple, la meva secció hi ha moltes línies de treball iniciades però són molt importants les històriques
el tema arqueològic també i amb aspectes literaris s'està fent molta feina en trobadors, en la literatura occitano-catalana medieval i també en temes de la Renaixença.
Jo estava pensant en l'Institut d'Estudis Catalans i aquests darrers dies hem rebut la notícia de la desaparició d'Antoni Riera Melis, historiador medievalista mallorquí de Sant Llorenç, que va ser vicepresident de l'Institut. Va ser vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans i en aquest moment era secretari de la meva secció, de l'Històrico Arqueològic, o sigui, jo fa...
Un mes que en Antoni el tenia assegut a una taula com eren tu, just a davant, assegut a veure el president, discutint, comentant, fent sempre intervencions molt interessants, i després va ser el dia que jo vaig llegir la lliçó...
dels discurs d'ingrés, diguem, i evidentment em va felicitar, sempre li feia molta gràcia, jo me tenia com una mirada especial, no?, una mallorquina, de poble, com ell, i era una persona molt sàvia, molt sàvia, i si jo ho he sabut avui dematí, he quedat bastant, bastant... I aquest dia s'estan llegint escrits i circulen, bé, titularis escrits que parlen, no?, de Toni Riera.
També, d'alguna manera, no és que m'hi vulgui comparar ni molt manco, però jo ocupo el lloc que va deixar el Pare Massot. És a dir, el Pare Massot era de la secció històrica-arqueològica i cercaven, jo crec que cercaven una mica un perfil de qualcú de Mallorca...
Colco també entès en literatura popular tradicional i vam pensar en jo, però vull dir que el Pare Massot també era un mallorquí molt il·lustre que formava part d'aquesta secció, que en forma part també en Damià Pons i Joan Mas també és d'aquesta mateixa secció.
I clar, estan parlant de participació mallorquina. I com anant de dones a l'Institut d'Estudis Catalans? Mira, s'han posat ses piles. S'han posat ses piles. Fa poc mesos que s'ha aprovat una normativa molt estricta, molt avançada.
per arreglar, resoldre d'alguna manera aquest desequilibri tan gros, perquè en aquest moment pràcticament estem tres homes i una dona, és a dir, cada quatre, un 75 serien homes i un 25 dones.
que són aquests punyeteros sostres de vida, que a vegades estem aquí, que segurament no representa tampoc el nombre que hi dova d'investigadores... No, però ja t'he dit que s'està equilibrant, ara cada vegada que entra un home ha d'entrar també una dona...
I, clar, que mos trobem que els homes són més grans, perquè a l'institut, quan tens 70 anys, passes a ser membre a mèrit, però es segueixes fent el mateix, pots col·laborar, participar-te, no hi ha cap diferència, però en aquesta franja de més de 70 hi ha molt més homes i, en canvi, la franja, diguem, més joves, entre cometes, menys de 70, hi ha més dones, normal, perquè, clar, hem entrat després.
Jo he dit abans narradora, llavors ella ha dit conte-contes, equivalent, narradora i conte-contes. Sí, és el mateix, el conte-contes seria una forma més popular o casolana de dir, oh, però realment és una persona que se dedica a la narració oral.
Perquè probablement ara els avis, els padrins, les padrines, ja no exerceixen aquella funció que hi havia antigament de transmetre aquestes tradicions orals.
Home, tot ha canviat, tot ha canviat, les famílies són més petites, els padrins no solen estar tan a prop com estaven un temps, els padrins també estan molt ocupats perquè amb això de l'enveïment actiu van i venen i van de viatge i fan això i fan allò, però hi ha hagut evidentment un trencament d'allò que seria la transmissió de la tradició.
Ara, comptar amb contes en els infants, normalment amb un llibre, Sermans, que està molt bé, no vull dir que estigui malament, però de vegades, quan jo els conto sense llibre, em demanen, i on és el llibre? I ho saps de memòria? Per tant, aquests llibres no solen ser tant la nostra tradició, sinó obres de creació més contemporània.
Després, a les escoles, que és un altre lloc on es pot transmetre la narració oral, el problema que tenim és que els nens molt petits sí, però quan els nens creixen una mica ja deixen de comptar els comptes. És a dir, es compten comptes infantils, primer de primària, que són molt petits encara,
Ja menys, a segon ja poc, raríssim, i a partir de tercer de primària ja no compten rondalles ni comptes amb els infants, estan molt preocupats amb el currículum i els continguts i tot això, i no hi troben aquest lloc. Els comptes són importants pels petits, però són més importants a partir dels 7 anys, dels 6 anys, dels 7 anys...
les grans rondalles meravelloses, com les que se'l dirà si no tornaràs, les tres taronges, tot això és per un infant ja amb una certa capacitat d'entendre una història complexa. I en canvi els a contar amb les coses quan són massa petits, que encara no tenen edat per entendre-ho, i quan tenen edat ja no els a contar, és una mica una incongruència. Però llavors, bé, a part d'estes escoles, a biblioteques municipals, hi ha...
Això està molt més cuidat aquests darrers anys, a totes les biblioteques hi ha un rocó infantil que fa ganes, que sol estar ben sortit i ben endreçat, se fan sessions de compte a compte, se fan espectacles, petits espectacles teatrals, o d'ombres, o de titelles, això està més cuidat que posen per cas fa 20 o 25 anys. S'ha avançat amb això. Jo crec que sí. Joan, també.
Sí, abans no parlaves de Sant Pere fent de Béalabar tot per ser Mallorca des d'any 20 recopilant. Clar, eren uns anys interessants perquè ell era un home, podríem dir, feliç en aquell moment. La única que sentíem abans, que estigui en Mallorca, la va escriure per un documental que pretenia vendre un bon Mallorca en el turisme. Sí, per una pel·lícula, sí. No, però ara que parlaves de les rondalles, clar, Antoni Maria Alcobé, apòstol de la llengua,
Evidentment, la seva feina com a recopilador i fitxador és gegantina, no posarem dubte, però va porgar massa. Temes de censura moral, això. Ell i tots. Ell i tots. Sí, supos que els germans Grimm també. Els germans Grimm també, els folcloristes catalans tots, els folcloristes espanyols tots, la recopilació del que seria rondar eròtica i tal s'ha fet molt tard...
ja amb unes condicions ja no molt bones, existia, existia, ara per exemple s'ha publicat un volum en castellà, moltíssimes històries, se diu sin ropa tendida, per allà hi ha roba estesa. En el que ve ell ho diu ben clar, diu, jo no he volgut posar res de verdesca que n'hi ha, com per tot, ell ho diu.
on hi ha hagut menys censures amb aquestes coses en els països nòrdits. En els països nòrdits sí que tenen un recull. Com d'aigua, que dius, la pornografia actual queda curta, de veure això és una cosa. Però, evidentment, han de donar mèrit al cové que no va tergiversar els arguments. Això és important, no va tergiversar els arguments, que és el que l'honra, diguem,
Evidentment, si hi havia coses una mica pujades de tal, els va dissimular o els va obviar. Però a les rondalles hi ha germans que tenen relacions i tenen un fill en comú, per exemple. Hi ha violacions, hi ha maltractaments, hi ha reines que diuen que un patge els ha volgut seduir Norbera, eres en revés...
eslotes que dormen amb aquest monstre que no se sap què és i que després resulta que és un príncep durant set anys. I els originals eren contes infantils perquè nins de llavors sentien això o eren històries per adults dissimulades de contes infantils?
No, no, eren històries per tothom, perquè hi havia rondalles per totes les ocasions, per totes les edats, per més petits, per més grans. Has de comptar que la diferència aquesta que feia mare d'infantil no existia. I les possessions o les cases o la fresca o els veïnadatges...
Els al·lots estaven en ser grans, escoltaven el que escoltaven els grans en general. A veure que hi ha rondalles que són com més adequades per petits, sobretot són com quines d'animalets i això, però mai per tan petits com ho feia mare. No hi ha rondalles per ni de dos anys, de tres anys, de quatre anys. No, són ja per més grandets. Aquesta diferència l'hem fet en altres i els hem infantilitzat moltes vegades. I la paraula rondalla, què sentit té?
La paraula rondalla és una cosa una mica fosca, però se sol dir que de la forma d'estar enredor quan t'escoltes un narrador. Vendria d'aquí. És una cosa un poc especial de la llengua catalana, perquè els altres idiomes romànics no tenen una paraula.
per designar conte popular tradicional, sinó que usen perifres, diguem, conte popular tradicional, cuentos de viejas, contes de fades en francès, fairy tales en anglès... Tothom ha de fer una revolta, una revoltera, no? Però nosaltres no, tenim una rondada per destriar de conte, que seria conte literari d'autor.
Parlàvem d'investigació. Està clar que s'investiga sobretot en equip, perquè en equips de treball i xarxes de recerca ha de dirigir, per exemple,
grups com el grup d'estudis etnopoètics entre el 2007 i el 2014 de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Avui en dia, aquesta figura que a vegades tenim d'aquest investigador que recopilava aquelles rondalles, aquells contes, avui en dia tot això forma part d'una estructura, d'una xarxa. Els investigadors solen estar treballant amb altra gent i a més m'imagino que també interdisciplinar. Que ha...
especialistes de distins caires. Mira, aquest grup d'estudis no poètics que vaig dirigir durant bastants anys, però que sempre n'està un membre molt activa. Ara, divendres, començà amb la nostra vintena trobada, la feim a Formentera, de divendres a diumenge, i seria un exemple d'un equip multidisciplinar, perquè...
Hi ha de tot en aquest grup, en aquest moment som 113 socis, però vaja, també n'hi ha molts que són dorments, dic jo, però n'hi ha 40 més o menys que actius, i bàsicament som professors d'universitat, estudiants, doctorants i així, però també tenim mestres de primària, tenim molt de professors d'institut,
i tenim filòlegs, musicòlegs, filòsofs, algun pedagog, tenim una varietat. I si a les universitats avui en dia es fa feina per projectes de recerca, i en els projectes de recerca sempre hi ha un o dos investigadors principals i un equip. Jo he estat o estic amb equips de la Roviri Virgili, bàsicament, de la Universitat de Tarragona,
però també amb un equip que agafa gent de molt de països de la Universitat de Santiago de Compostela, aquestes de literatura infantil i juvenil, del Marco Ibérico, diuen ells, i també de diversos països sud-americans, Mèxic, Brasil i altres.
I després també està fins ara amb un equip amb un enfocament més didàctic de la Universitat de València. Per tant, sí, feina molta. Molta feina. Parlàvem ara en el 2025, aquests dos llibres, Les rondalles de la pobla i les llegendes de l'Arxiduc,
les rondalles de la pobla que va rebre un premi a l'Alexandre Ballester del 2024. I la llegenda de Sarxiduc, el premi de Manacota. Tot això ve de la recerca que m'he dedicat aquests darrers set o vuit anys, que és treure llum tots els corpus de rondalles que va fer replegar Sarxiduc Lluís Salvador a finals del segle XIX.
He fet molta feina amb aquest corpus, que al final són 169 rondades, i el procés de recerca, que és una cosa que moltíssimes vegades no tenim cap mena d'informació ni d'acomentació, en aquest cas he pogut resseguir molt com es va fer aquesta feina, i eren prèvies a les de Mossa Nulcové.
per molt poc allà com la foto finish de la carrera van començar van estar molt junts però bé, són un any abans
acabem el programa en dues coses una és més música de Baltasar a Sant Per el ritual de pagesia que l'escoltarem de fons mentre fem una darrera pregunta que és molt típica d'aquest programa que és un consell per als nostres oients si haguessis de donar un consell per a viure millor què els diries?
Un consell per viure millor. Mira, i com que m'agrada sempre emmirallar la vida en les rondades i les rondades en la vida, t'adonaré el mateix consell que se suposa que li va donar l'abat de la real al rei, alguns diuen que era el rei en Jaume, altres que era un rei innominat,
quan li va demanar, el rei li va demanar l'abat. Com és que vós, que sou el pare abat, esteu tan gras i nau tan lluent i esteu tan tranquil? I jo, que som el rei, estic tan prim, vaig tan nerviós i estic sempre mal sofrit.
I l'abat de la real, amb tota la seva catxassa, diria, i va dir, majestat, és que jo no tinc tant de maldecats com vos. I si entenc, els ha de ser prendre l'embocadura.
Els de ser prendre l'embocadura. El rei se va molestar un poc amb aquesta resposta, però jo crec que sobreprendre l'embocadura en el maldecats, és a dir, relativitzar-los, llevar importància en allò que realment no la té i centrar-nos en allò important,
És un bon consell, tant quan ets jove com quan després ja ets una persona més major, més madura. Per tant, amb maldecats contextualitzats, amb més lluny possibles i fer les coses amb espai, amb tranquil·litat i amb perseverança, sobretot. Que bé, molt bon consell. Segur que els nostres rellets l'agrairan.
Moltes gràcies, Caterina Valriu, per haver vengut. A vostres. També gràcies a Anna Maria, a en Bial, a en Joan. Demà tornem en el crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre. Bona nit. Bona nit.
Gràcies.