Title:

Efemèrides musicals: de Sansó a Kubrick

## Panorama general de l’episodi Episodi d’**El Crepuscle** a *Ona Mediterrània* dedicat íntegrament a **efemèrides musicals de desembre**, conduït per Pere Estalrich amb el col·laborador Manel Garcia. El fil conductor és la **veu** (òpera, sarsuela, cançó popular i cinema) i el recorregut cronològic entre finals del segle XIX i el segle XX. --- ## 1. Sansó i Dalila i el tabú bíblic a l’òpera ### Estrena i context • **2 de desembre de 1877, Weimar**: estrena de l’òpera *Sansó i Dalila* de *Camille Saint-Saëns* al Teatre del Gran Duc. • És **l’única de les 12 òperes** del compositor que es manté al repertori internacional (fora de França gairebé l’única que se sent). • Saint-Saëns volia fer inicialment un *oratori* sobre l’episodi bíblic (capítol 16 del *Llibre dels Jutges*), però el llibretista **Ferdinand Lemaire** el convenç per convertir-lo en **òpera** per les seves possibilitats escèniques. ### El tabú dels temes bíblics • A la França de l’època, **portar temes bíblics a l’escena operística era considerat tabú**, gairebé obscè. • Tot i ser un compositor reputat, **cap teatre francès s’atreveix a estrenar-la**. • **Franz Liszt**, amb molta influència a Weimar, ofereix l’estrena a Alemanya. Així, una òpera francesa de primer nivell **s’estrena fora del seu país**. • Només el **1890** s’estrena per fi a França i el **1892** arriba a l’Òpera de París, **15 anys tard**. ### Recepció i fragments famosos • Avui és coneguda sobretot per: - La **“Bacanal”**, fragment orquestral molt present a sales de concert. - L’ària **“Mon cœur s’ouvre à ta voix”**, punt culminant dramàtic on Dalila arrenca a Sansó el secret de la seva força. • L’episodi inclou **la versió de Maria Callas**, coincidint amb la seva efemèride (2 de desembre de 1923), generant una **“doble efemèride”**: estrena de l’òpera i naixement de Callas. > “En aquest cas, Sansó no va ser un acadèmic, sinó que va ser un transgressor.” --- ## 2. Els germans Gershwin i el musical americà ### Naixement d’Ira Gershwin • **6 de desembre de 1896, Nova York**: neix **Israel Gershowitz**, conegut com **Ira Gershwin**, lletrista i germà gran de **George Gershwin**. • Família de quatre germans, amb **George** com a segon i **Frances** (germana) cantant ocasional als muntatges. ### Producció conjunta • **Gershwin & Gershwin** signen **13 musicals per a Broadway**: - Debut amb *Lady, Be Good*, ja amb gran èxit. - Altres títols destacats: *Funny Face*, *Girl Crazy*. • Moltes cançons salten del teatre a la cançó independent: *The Man I Love*, *I Got Rhythm*, *Summertime*, etc. ### Òpera i cinema • Participació a l’òpera *Porgy and Bess*: el llibret és de Dubose Heyward, però **Ira aporta lletres addicionals** (com *Summertime*). • També treballen per al cinema, especialment a *Shall We Dance* (*Ritmo loco*), amb **Fred Astaire i Ginger Rogers**. • La mort prematura de **George (39 anys, tumor cerebral)** trenca una associació creativa molt fertil. • Ira fa una pausa de tres anys i després col·labora amb altres compositors (Jerome Kern, Kurt Weill), però **no es repeteix mai la mateixa simbiosi creativa**. ### Música escoltada • S’ofereix **“I Got Rhythm”** del musical *Girl Crazy*, en versió de **Kiri Te Kanawa**, com a exemple perfecte de la **fusió inseparable** entre música de George i lletra d’Ira. --- ## 3. Miguel Fleta i el mite del gran tenor de vida curta ### Orígens i formació • **1 de desembre de 1897, Albalate de Cinca (Osca)**: neix **Miguel Burro**, que adoptarà el cognom matern i serà conegut com **Miguel Fleta**. • Inicis cantant **jotes**, com a bon aragonès. • Es forma al **Conservatori de Barcelona**, amb **Luisa Pierrick** com a professora, mentora i mànager, clau per projectar-lo com a **gran tenor europeu dels anys 20**. ### Tipus de veu i carrera breu • Tenor líric *spinto*: veu potent, especialment als aguts, molt **projectable a grans teatres**. • Aquest tipus de veu sovint comporta **carreres breus** (força i exigència extremes). • Fleta pateix **faringitis** i altres problemes de salut i d’estil de vida (excés de feina, vida desordenada) que acceleren el **declivi vocal**. ### Cima de la carrera: Turandot • Moment culminant: **estrena mundial de *Turandot* de Puccini (1926)** a la Scala de Milà. - Fleta interpreta **Calaf**, protagonista masculí. - Òpera completada per **Franco Alfano** i **dirigida per Arturo Toscanini** en l’estrena. • Malgrat ser el Calaf original, **no existeix gravació** de Fleta en *Nessun dorma* ni documents de l’estrena. ### Gravacions i llegat • Fleta grava moltes àries d’òpera (algunes peces amb diverses versions). • L’episodi destaca l’ària **“E lucevan le stelle”** de *Tosca*, en una **gravació antiga remasteritzada**, considerada la millor de les seves tres versions (en plena plenitud vocal). • Es subratlla el seu **legato excepcional**: capacitat per reduir i recuperar intensitat dins la mateixa nota, un recurs només a l’abast de **pocs tenors històrics**. • Als anys 30, amb la veu ja minvada, es dedica sobretot a la **sarsuela**, menys exigent; mor el 1938-39 (als voltants dels 40 anys) d’**urèmia**. > “Fleta és un grandíssim tenor, al mateix nivell de Caruso, però amb una vida encara més curta.” --- ## 4. Francisco Tárrega i la guitarra clàssica… i el to de Nokia ### Mort de Tárrega i paper històric • **15 de desembre de 1909**: mor **Francisco Tárrega**, guitarrista i compositor valencià. • Conegut com el **“Sarasate de la guitarra”**, contemporani del violinista **Pablo Sarasate**. • És una figura clau en la **dignificació de la guitarra**, fins aleshores vista com a instrument popular o d’acompanyament, no pas com a solista de prestigi. ### Obra i deixebles • Compositor i arranjador prolífic: - *Recuerdos de la Alhambra* (trémolo brillantíssim i breu). - *Danza Mora*, *Capricho Árabe*, *Gran Jota*, entre altres. • Mestre de grans guitarristes com **Emilio Pujol** i **Miquel Llobet**. • No arribà a formar directament **Andrés Segovia**, que era massa jove quan Tárrega mor. ### El “Gran Vals” i la cultura popular • La peça **“Gran Vals”** era una composició més dins el seu catàleg fins que, als anys 90, l’empresa **Nokia** en va seleccionar **quatre compassos** com a to de trucada. • La campanya publicitària va desaparèixer, però el **to va quedar com a estàndard mundial**. • Resultat: avui, aquests compassos són probablement **la música de Tárrega més escoltada del planeta**, molt per damunt fins i tot de *Recuerdos de la Alhambra*. • Es destaca la paradoxa que **una empresa finlandesa** hagi convertit un guitarrista valencià del XIX en **so omnipresent als mòbils**. ### Música escoltada • S’escolta el **“Gran Vals”** en versió del guitarrista **David Russell**, on es reconeix clarament el **motiu de Nokia**. Després d’aquesta peça, hi ha **pausa publicitària** i falca corporativa d’**Ona Mediterrània**. --- ## 5. “Los Gavilanes” i la memòria sentimental de la sarsuela ### Estrena i autor • **7 de desembre de 1923, Teatro de la Zarzuela (Madrid)**: estrena de **“Los Gavilanes”**, sarsuela en tres actes i cinc quadres. • Compositor: **Jacinto Guerrero**, manxec, una de les darreres grans figures de la **sarsuela** junt amb **Pablo Luna, Soutullo i Vert, Moreno Torroba**, etc. • Els darrers grans títols del gènere s’escriuen fins a la **Guerra Civil espanyola**. ### Carrera de Jacinto Guerrero • Abans de *Los Gavilanes* ja havia compost: - *La Alsaciana* - *La Montería* - *El huésped del Sevillano* • Després escriu també *La rosa de azafrán* (1930). • Manté una producció molt activa als anys 20-40, però amb **nivell desigual**: alterna obres “de banc de fons” més lleugeres amb altres **més treballades i ambiciós** com *Los Gavilanes*. • Curiositat: autor de la banda sonora de **“Garbancito de la Mancha”** (1945), **primer llargmetratge en color d’Europa**. ### Argument i peça destacada • Situació: **poblet de Provença el 1845**. • La història gira al voltant de **Juan, un indià que torna ric del Perú** al seu poble. • Una de les escenes centrals és la **romança “Mi aldea”**, on el protagonista evoca el retorn al llogaret estimat. ### Versió i anècdotes personals • S’ofereix “Mi aldea” en la versió del **baríton català Manuel Ausensi**, cantant emblemàtic del gènere, amb moltes gravacions dirigides per **Ataúlfo Argenta**. • Pere Estalrich comparteix la seva memòria d’infantesa: **“Los Gavilanes” va ser la primera música escènica que va veure mai** al Teatre Principal, amb uns 8-9 anys, experiència que el marca per sempre. • Es comenta que Ausensi, malgrat ser baríton (i no tenor), esdevé molt popular gràcies a les gravacions de sarsuela dels anys 50. > “Tota l’obra és molt rodona… Es nota molt quan el compositor hi posa més pretensions i elaboració.” --- ## 6. “Allò que el vent s’endugué” i el naixement de la banda sonora simfònica ### Estrena i impacte • **15 de desembre de 1939, Estats Units**: estrena d’**“Allò que el vent s’endugué”** (*Gone with the Wind*), basada en la novel·la de **Margaret Mitchell**. • Repartiment mític: **Clark Gable, Vivien Leigh, Leslie Howard, Olivia de Havilland**. • Durant gairebé **50 anys** és la **pel·lícula més taquillera de la història**. • Rep **8 Òscars de 13 nominacions** (més dos honorífics posteriorment). ### Música de Max Steiner • Banda sonora composta per **Max Steiner**, vienès format amb **Mahler** i apadrinat per **Richard Strauss**. • Emigra als EUA arran de la Primera Guerra Mundial i troba en el cinema el seu territori creatiu natural. • Considerat **pare de la gran banda sonora simfònica de Hollywood**. • Ja havia signat bandes sonores importants als anys 30 (*King Kong*), però *Gone with the Wind* es considera la **“primera gran banda sonora de la història del cinema”** en ambició i influència. ### Òscar perdut i context • Paradoxalment, **no guanya l’Òscar** a millor banda sonora: el premi recau en **“The Wizard of Oz” (El mágic d’Oz)**, també dirigida (en part) per **Victor Fleming**, el mateix director que acaba *Gone with the Wind*. • Es comenta que el **1940 és un any excepcional** en qualitat cinematogràfica, i que el fet de perdre l’Òscar no resta gens d’iconicitat a la música de Steiner. ### Música escoltada • S’escolta la **música original de la pel·lícula**, tot i no ser la millor en qualitat sonora, perquè conserva una **càrrega emocional única**: només d’escoltar-la, diuen, “et posa la pell de gallina”. --- ## 7. “White Christmas”: el gran himne nadalenc del segle XX ### Primera emissió i consolidació • **25 de desembre de 1941**, als EUA: estrena radiofònica de **“White Christmas”** al programa **Kraft Music Hall** de la cadena NBC. • Interpretada per **Bing Crosby**, amb música i lletra d’**Irving Berlin**. • Crosby és alhora **cantant i presentador** del programa. • Inicialment agrada sense causar sensació; mesos més tard s’incorpora al film musical **“Holiday Inn”** (amb Crosby i Fred Astaire), on guanya una enorme popularitat. ### Rècords de vendes • “White Christmas” rep l’**Òscar a millor cançó original** l’any següent. • Es converteix en la **cançó més venuda del segle XX**, possiblement de la història: - Uns **50 milions de còpies** només en la versió de Bing Crosby. - Fins a **100 milions de còpies** sumant totes les versions. • Cap altra figura (ni **Elvis, ni Beatles, ni Michael Jackson, ni Frank Sinatra**) arriba a les mateixes xifres amb una sola cançó. ### La veu de Bing Crosby • Es remarca la **veu melosa, càlida i molt agradable** de Crosby, potser menys recordat avui que Sinatra però immensament popular en el seu temps. • “White Christmas” és el **major èxit de Crosby** i també el **gran hit d’Irving Berlin**, tot i el seu catàleg immens de cançons. ### Música escoltada • S’escolta la **versió original de Bing Crosby**, que ha esdevingut **estàndard universal del Nadal**. --- ## 8. “Barry Lyndon” i Händel: la clàssica al cinema d’autor ### Estrena del film • **11 de desembre de 1975**: estrena de **“Barry Lyndon”**, film de **Stanley Kubrick**. • Pere i Manel comenten que **“hi eren”** (vius i conscients del moment), remarcant que és una efemèride “ja viscuda”. • Kubrick és definit com un director **magistral en tots els gèneres** que toca, sempre deixant obres de referència. • La pel·lícula rep **quatre Òscars**, entre ells el de **millor banda sonora adaptada**. ### Estil musical de Kubrick • A Kubrick li agrada **treballar amb música clàssica preexistent** en comptes de bandes sonores completament noves. • A *Barry Lyndon* utilitza música de **Mozart, Schubert, Giovanni Paisiello, Vivaldi i Händel**. ### La Sarabanda de Händel • El tema principal del film s’extreu de la **Sarabanda de la Suite núm. 4 per a clavicèmbal** de **Georg Friedrich Händel**. • Abans del film, la peça era **poc coneguda**; després de *Barry Lyndon* esdevé una de les **obres més famoses de Händel**, al costat de *El Messies* o *La Música dels Focs d’Artifici*. • L’arranjament de **Leonard Rosenman** li dóna una dimensió fílmica poderosa. ### Música i comiat • S’escolta aquesta **Sarabanda**, identificada amb el to melancòlic i visualment precís del film. • Amb aquesta música, Pere acomiada el programa, agraeix la presència de Manel i la fidelitat dels oients, i anuncia que **tornaran al gener** després de les vacances. > “Barry Lyndon, Händel, Kubrick, música en definitiva. Bona nit.”

['efemèrides musicals', 'òpera', 'Sansó i Dalila', 'Camille Saint-Saëns', 'Maria Callas', 'temes bíblics a l’òpera', 'Ira Gershwin', 'George Gershwin', 'Broadway', 'musicals', 'Porgy and Bess', 'I Got Rhythm', 'Miguel Fleta', 'tenor spinto', 'Turandot', 'Puccini', 'E lucevan le stelle', 'Francisco Tárrega', 'guitarra clàssica', 'Gran Vals', 'Nokia', 'Jacinto Guerrero', 'Los Gavilanes', 'sarsuela', 'Mi aldea', 'Manuel Ausensi', 'Allò que el vent s’endugué', 'Gone with the Wind', 'Max Steiner', 'banda sonora simfònica', 'cinema clàssic', 'White Christmas', 'Bing Crosby', 'Irving Berlin', 'cançó nadalenca', 'Barry Lyndon', 'Stanley Kubrick', 'Georg Friedrich Händel', 'Sarabanda', 'música de cinema', 'Ona Mediterrània', 'El Crepuscle']