Title:

Beethoven: personatge, persona i revolució musical

## Resum general Aquest episodi especial, presentat per en Joan Roca (amb aparició posterior d’en Tomeu Arell), és un recorregut intens i molt viu per la figura de Ludwig van Beethoven, amb una distinció clara entre el **Beethoven personatge (històric i polític)** i el **Beethoven persona (humà, íntim i pianista)**. L’equip s’autoproclama pioner a les Illes en obrir el camí cap al bicentenari de la mort del compositor (1827–2027). > "La música instrumental podia servir [...] per transmetre idees, transmetre valors, contar històries. Era una eina narrativa." --- ## Eix 1 — Beethoven personatge: música, història i política ### Il·lustració i despotisme il·lustrat (Cantata per Josep II) • Context bonnès i il·lustrat: admiració per Josep II, el *déspota il·lustrat* que també apadrinà Mozart. • Cantata juvenil de Beethoven per la mort de Josep II: una suposada “obra menor” que el programa reivindica com a **joia primerenca**. • Perfil formatiu: no fou un *nen prodigi* com Mozart; metàfora esportiva: **Mozart = Federer** (fluïdesa), **Beethoven = Nadal** (titànic esforç). ### Heroica i l’ideal revolucionari • Simfonia núm. 3, *Eroica* (1804–05): inicialment pensada per a Napoleó com a **heroi alliberador**; Beethoven es desenganya en veure’l coronar-se emperador i esborra “Bonaparte”. • Canvi de paradigma: la música ja no és només ornament o servei litúrgic; esdevé **veu d’idees i valors**. • Lectura política: l’heroi esdevé **conceptual** (llibertat dels pobles) i també **autobiogràfic** (lluita contra la sordesa). ### Fidelio: la llibertat de les persones concretes • L’única òpera de Beethoven, *Fidelio* (1805, Viena ocupada), centra la **llibertat individual**: Leonora, disfressada de “Fidelio”, allibera el seu espòs Florestan. • El programa destaca el quartet del primer acte com un dels **dos millors quartets operístics** de la història (amb el de *Rigoletto* de Verdi). --- ## Eix 2 — Beethoven i el poder: glòria, propaganda i contradicció • Segment crític i irònic: “Beethoven llepa-culs?” — reflexió sobre l’artista davant l’status quo. • “La victòria de Wellington” (1813): peça **marcial i efectista** amb cites patriòtiques (Rule, Britannia; God Save the King; Mambrú), presentada com un **bunyol** patriòtic. • Congrés de Viena: “El moment més gloriós”, un altre **gest proestablishment**. --- ## Eix 3 — La veu del poble: la Novena i la fraternitat • Simfonia núm. 9 (1824): irrupció del **cor** dins el gènere simfònic; l’“Oda a l’alegria” de Schiller és llegida sobretot com un himne a la **fraternitat**. • Lectura cívica: la veu coral com a **veu del poble** i **embrionària democràcia**. --- ## Eix 4 — Beethoven persona: caràcter, ferides, piano ### Retrat humà • Temperament difícil: **misàntrop**, relacions complexes, infantesa amb pare **alcohòlic** i mare **absent**; la **sordesa** agreuja l’aïllament. ### Tres sonates com a autoretrat pianístic • Sonata núm. 23, *Apassionata* (1804–05): turbulència emocional entre **desamors** (p. ex., Josephine Deym) i **conflictes familiars** (cunyada Johanna). • Sonata núm. 26, *Les Adieux* (1809–10): Viena bombardejada i ocupada; **adeus** a amics i mecenes (Arxiduc Rudolf) i a l’estimada **Antonie Brentano**. • Sonata núm. 29, *Hammerklavier* (1817–18): en **sordesa total**, fractura amb el **nebot Karl**; síntesi titànica d’arquitectura i dificultat tècnica extrema. ### Cambra tardana • Quartet de corda núm. 16 (1826): una de les **culminacions** de la música universal; llenguatge visionari que anticipa el futur. --- ## Epíleg — Beethoven “des de la tomba” • Franz Schubert, Trio Op. 100 (segon moviment): compost poc després de la mort de Beethoven; **agonia serena** i herència emocional; recordat en el cinema. --- ## Opinions i moments destacats • Debat exprés: “digues un compositor clàssic” — popularitat vs importància. Proposta del programa: - • Bach: el més **important per a la història de la música**. - • Mozart: el més **important per a la bellesa**. - • Beethoven: el més **important per a la història** (del nostre món). • Lectures d’intèrprets: comentari sobre Barenboim (desig de més **esforzando**); recomanació del docudrama BBC “Eroica”. --- ## Obres i fragments destacats (selecció) • Cantata per la mort de Josep II (ca. 1790) • Simfonia núm. 3, *Eroica* (1804–05) • Òpera *Fidelio* (1805) — quartet del primer acte • “La victòria de Wellington” (1813) • Simfonia núm. 9, “Oda a l’alegria” (1824) • Sonates per a piano: núm. 23 *Apassionata*; núm. 26 *Les Adieux*; núm. 29 *Hammerklavier* • Quartet de corda núm. 16 (1826) • Schubert: Trio Op. 100, II (1827–28) --- ## Conclusió • Episodi-tribut que fixa Beethoven com a **clau per entendre la modernitat**, tant política com artística. El programa es reivindica com a **primer** a commemorar el bicentenari (2027), entrellaçant l’heroi cívic, el creador i l’home ferit.

['Beethoven', 'Bonn', 'Il·lustració', 'Despotisme il·lustrat', 'Josep II', 'Cantata fúnebre', 'Mozart', 'Revolució Francesa', 'Napoleó', 'Simfonia núm. 3 Eroica', 'Lobkowicz', 'Daniel Barenboim', 'BBC Eroica (docudrama)', 'Fidelio', 'Leonora', 'Elise Davidsen', 'Antonio Pappano', 'Wellington’s Victory', 'Congrés de Viena', 'Simfonia núm. 9', 'Oda a l’alegria', 'Schiller', 'Fraternitat', 'Sordesa', 'Apassionata', 'Les Adieux', 'Hammerklavier', 'Arxiduc Rudolf', 'Antonie Brentano', 'Josephine Deym', 'Glenn Gould', 'Quartet núm. 16', 'Música de cambra', 'Schubert', 'Trio Op. 100', 'Ona Mediterrània']